Tema 2 Opos

Inma RB
TEMA 2_________________________________________________________________
La concreció dels currículums en el marc

del PEC.
Programació docent per a donar resposta
a les diferents necessitats de l’ alumnat:
principis pedagògics que han de tenir-se
en compte, estratègies per a la seua
elaboració en el cicle, curs i aula.
Coordinació docent.
ÍNDEX
0. Introducció
1. La concreció dels currículums en el marc del PEC.
2. Programació docent per a donar resposta a les diferents
necessitats de l’ alumnat.
2.1 Principis pedagògics.
2.2 Estratègies per a la seua elaboració en el cicle, curs i aula.
3. Coordinació docent.
4. Conclusió
- Referències legistaives.
- Bibliografia i Webgrafia
1
Inma RB
Introducció
Tots i totes som únics, diferents i tenim valuoses aportacions que fer.
És des d'aquest punt de vista des del qual es concep l'escola inclusiva. La nostra
escola present. L'escola que ha de ser capaç de donar una resposta adequada i ajustada
a tots i cadascun dels i de les alumnes.
Però com hem d’atendre a tots i cadascun dels nostres alumnes? Com ajustar les
resposta educativa a cada un dels xiquets i xiquetes, responent a les seus necessitats
individuals?, Amb quins principis i estratègies hem de fer-ho? Com es dóna la cooperació i
col·laboració amb els diferents agent que intervenen en el procés d’ ensenyament
aprenentatge?
Estes entre d’altres qüestions són les que aniré donant resposta al llarg del
desenvolupament d’ aquest tema dos de la present convocatòria. Tema que es relaciona
transversalment amb la resta de temes. Ja que l’ ajust de l’oferta curricular és essencial
per tal de dur endavant la nostra tasca o quefer docent.
Per dur endavant el desenvolupament d'aquest tema parlaré de La concreció
dels currículums en el marc del PEC. Per després passar a explicar la
Programació docent per a donar resposta a les diferents
necessitats de l’ alumnat; des de quins Principis pedagògics s’aborda i
quines són les diferents Estratègies per a la seua elaboració en el cicle,
curs i aula.
Tot seguit, abordaré l'apartat de la Coordinació docent. Tal i com ho demana

el tema.
2
Inma RB
Acabaré amb una breu conclusió en la que recolliré allò més significatiu del tema.
Així com també, citaré la legislació i bibliografia sobre els que m' he sustentat per a la
realització del mateix.
He de dir que per dur endavant aquest desenvolupament el faré d'una forma
horitzontal o narrada; és a dir, connectant unes idees amb altres. També annexaré al
contingut les diferents referències legislatives i bibliogràfiques emprades.
Ja començant amb La concreció dels currículums en el marc del
PEC, i seguint a l’autor Serafín Antúnez, definiré el Projecte educatiu de Centre (PEC)
com el compendi de documents que orienta, guia i defineix el caràcter del centre educatiu.
Aleshores, recull aspectes organitzatius, curriculars i didàctics sempre atenent a la realitat
contextual de l’entorn i del centre.
El formen documents a curt, mitjà i llarg termini. Són documents a curt termini; la
Programació General Anual, (PGA) en la que queda recollit cada aspecte dut a terme en
un curs escolar, la Memòria final, en la que es fan les valoracions d’ un curs de cada un
dels projectes, programes, activitats...al finalitzar cada curs, el document de propostes de
millora entre d’altres.
Pel que fa a documents del PEC de mitjà i llarg termini anomene entre d’ altres: El
Pla d’ acció tutorial, (PAT): pla relacionat directament amb el tema 3 d’aquesta
convocatòria que se centra en l’acció tutorial. També el Pla d’ Atenció a la diversitat i
inclusió educativa (PADIE), el Pla d’ actuació per a la Millora (PAM); que té com objectiu
potenciar el desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional del l’alumnat, així com
proporcionar atenció educativa per a compensar desigualtats en l’educació, des d’ una
perspectiva inclusiva. El pla de foment lector, regulat a l’ Orde 44/2011 i com no la
concreció curricular entre altres.
Una vegada definit i contextualitzat el PEC i centrant-me en la concreció curricular
3
Inma RB
començaré explicant què és?, qui la du a terme? I Com es du a terme.
Concretar el currículum és adequar-lo cada alumne, a cada centre i a cada realitat
educativa.
Podem diferenciar tres moments de concreció i/o ajust curricular. El primer ens el
marca la legislació vigent.
Actualment, conviuen dues lleis: la Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig, d' Educació
(LOE) que no ha estat derogada i la Llei Orgànica d' Educació 8/2013, de 9 de desembre,
per a la Millora de la qualitat educativa (LOMQUE). Aquesta modifica, canvia i/o refundeix
alguns articles de la LOE.
D’aquestes lleis orgàniques esdevé el Reial Decret 126/2014 que marca els
ensenyaments mínims per a l’etapa d’ Educació Primària, per a tot el territori espanyol.
Concretament, en la nostra comunitat es concreta en el Decret 108/2014 de 4 de juliol, pel
qual s’estableix el currículum d’ EP per a la Comunitat Valenciana.
L’ objectiu és determinar l’ adequació dels diferents elements curriculars per a cada
nivell educatiu segons la realitat contextual del centre i del PEC.
També seran ferramentes essencials per a dur endavant la concreció de currículum
L’ Orde ECD65/ 2015, de 21 de gener, per la que es descriuen les relacions entre les
competències, continguts i Criteris d’avaluació d’Educació Primària, Educació Secundaria
Obligatòria i Batxillerat. Publicada pel Ministeri d’ Educació, Cultura i Esport. Aquesta orde
explica amb profunditat les competències i com avaluar-les.
També és una ferramenta important a l’ hora de dur endavant la concreció curricular
el Document Pont. Aquest ha estat emés per la Conselleria d’ Educació per tal de donar a
conèixer una concreció general especificada per les diferents àrees curriculars.
Un segon moment de concreció seria el que té com objectiu ajustar cada element
curricular. Estudiant cóm cada element funciona i interactua amb la resta. Establint la
4
Inma RB
concreció per a cada nivell i que finalment desemboca en la Programació d’aula. On es fa
una concreció del grup concret al que va adreçada. I que serà el tercer moment de
concreció curricular.
Però centrant-nos en el segon moment, aquest és un treball que comença des de el
Claustre docent. Donats els Objectius de l’ etapa s’extrauen i prioritzen; les capacitats
que es pretenen aconseguir per a cadascuna de les àrees en cadascun dels nivells.
Les àrees curriculars venen definides a la LOMQUE i són les següents:
Àrees troncals: Ciències Naturals, Ciències Socials, Llengua Castellana i literatura;
Matemàtiques i primera llengua estrangera.
Àrees específiques: Educació Física; Educació artística, Valors Socials i Cívics i
Religió.
Àrees de lliure configuració Autonòmica: en el nostre cas concret Llengua
Valenciana i literatura i Cultura Valenciana (5é).
Aquesta reflexió començada pel claustre docent segueix en els diferents equips
docents. Vull remarcar el canvi legislatiu pel que fa a l’ organització dels anteriors cicles
als actuals Equips docents.
Sempre aquest treball dels equips docents està coordinat per la COCOPE; la
Comissió de Coordinació Pedagògica. Per així assegurar una coherència entre els nivells
educatius.
Una vegada treballat el QUÊ?; és a dir, els objectius ajustats per nivells i els
diferents graus de consecució, es concreten i ajusten els diferents continguts de les
diferents àrees. L’autora Amparo Escamilla els defineix com l’objecte de l’aprenentatge.
Allò que ens porta a poder aconseguir els objectius establerts.
En el procés de concreció es poden graduar en prioritarisi secundaris o tambén en
5
Inma RB
grau de dificultat els diferents continguts; tal i com ho identifica el document pont, on es
dóna una gradació de complexitat dels continguts establerts al Decret 108/2014,que anirà
assolint l’ alumnat segons avance el seu procés d’ ensenyament/aprenentatge.
Tot seguit es concreten els criteris d’avaluació, que de nou citant a Escamilla en el
seu glossari de termes els defineix com l’element curricular que permet valorar la
consecució dels objectius i competències clau del currículum.
El centre educatiu té autonomia pedagògica per tal de completar o afegir els
criteris d’avaluació que considere oportuns segons la seua realitat contextual.
L’ objectiu és buscar les capacitats i assignar un valor. Avaluant tot el procés. D’ ahí
que es parle d’avaluació processual, global i continua.
Els criteris d’avaluació es concreten en Estàndards d’aprenentatge avaluables ,
establerts al RD 126/2014. I s’ aconsegueix una major concreció gradual amb els
indicadors d’èxit que concreten i ajusten cada Criteris d’avaluació.
A més, tindrem en compte l’ l’ Orde 89/2014 per la que s’ estableixen els documents
oficials per a l’avaluació.
També com no, hem de fer un ajust de les Competències Clau. Aquestes amb la
LOMQUE han reformulat les anteriors 8 Competències Bàsiques que recollia la LOE.
Amb la LOMQUE les 7 Competències Clau són l’ element curricular aglutinador i
holístic de la resta. Permeten que l’ alumnat use els seus recursos interns i externs per tal
de solucionar de forma efectiva i eficaç situacions problemes que se li plantegen a la vida.
Són les següents. Es distigueixen dues competències bàsiques o disciplinars que són:
Competència en Comunicació Lingüística (CCL), Competència Matemàtica i en Ciència i
Tecnologia (CMCT). Les altres cinc transversals: digital, aprendre a aprendre, socials i
cíviques, iniciativa i emprendiment i consciència i expressió cultural.
6
Inma RB
També, dins del procés de concreció s’adequarà la metodologia. Com ja he
assenyalat les finalitats establertes al PEC, el caràcter del centre i la realitat contextual del
mateix, determinaran els principis metodològics generals. Entre d’ altres destacaré alguns
d’estos principis com ara:
- Partir dels coneixements previs dels i de les alumnes. Així com dels seus
centres d’interés, per tal d’aconseguir un aprenentatge més significatiu, motivador i que
cree dissonàncies cognitives per tal d’ integrar (assimilació i acomodació) de nous
aprenentatges. Que a més, estos siguen competencials i es puguen generalitzar.
- Seguint amb la idea de la generalització dels aprenentatges: Que l’ alumna
aprenga a aprendre. Així dotar de protagonisme i autonomia en el seu procés d’
ensenyament-aprenentage.(CCLau)
- La participació activa de tota la comunitat educativa en el quefer del centre.
Des d’una visió inclusiva.
- Potenciar l’ esperit crític i discernidor de l’ alumnat.
Tots aquests i altres poden ser principis metodològics del centre educatiu.
Una vegada expicat el procés de concreció curricular que des del PEC i
començant pel claustre docent es va concretant i fent els ajustos necessaris de tots
i cadascun dels elements curriculars.
Aquestos ajustos s’han de fer també a nivell d’aula, a cada grup concret.
Ho fem des de la programació d’aula. Que a més és el proper apartat
del tema que passe ara a abordar.
L’ objectiu és adequar tota la concreció feta a nivell de centre al espai
singular únic que és cada aula i per tant cada grup d’alumnes. Es tracta de
reflexionar sobre el què ensenyar, com fer-ho amb quins recursos, amb quina
temporalització i seqüenciació, cóm treballar les diferents unitats didàctiques....tot
7
Inma RB
per tal d’aconseguir un procés d’ensenyament competencial que done una resposta
ajustada a tots i cadascun dels i de les xiquetes . Així com també, avaluar el
procés, dissenyar les ferramentes, establir els moments d’avaluació...tot en base a
un grup concret.
Una de les propostes més actualitzada pel que fa al treball de les UUDD és
la de treballar d’una manera integrada. És a dir partir d’una tasca a aconseguir i
desenvolupar activitats que aconsegueixen mitjançant la pràctica d’exercicis. Així
treballar els diferents elements curriculars, sempre tenint com a eix vertebrador les
diferents competències clau, i per tant els indicadors d’èxit amb el seu nivell de
consecució. Usant ferramentes com les rúbriques d’avaluació, el portofi d’
evidències, els registres d’observació, les proves de control...
A més d’ altres elements no curriculars com son l’acció tutorial, recollida en
el PAT del centre i que també s’ ha d’ ajustar a cada grup per adequar-la i com no
també els Elements Transversals. El RD. 126/2014 en el seu article 10 proposa
com obligatoris a dur a terme en les diferents àrees i es relacionen directament
amb les Competències Clau; vinculant-se mitjançant els Criteris d’ avaluació.
Aquestos elements transversals son:
- Comprensió lectora i expressió oral i escrita
- Comunicació Audiovisuals
- TIC
- Emprenedoria
- Educació cívica i Constitucional
Ja que el punt principal és potenciar l’aprenentatge competencial com
element bàsic per a acompanyar al nostre alumnat en un aprenentatge per al llarg
de la seua vida.
8
Inma RB
A més, per dur endavant aquesta concreció a la programació docent hem de
tenir en compte uns principis pedagògics i una estratègies concretes.
Els principis que la LOMQUE remarca i que la eren contemplats des de la la
LOE son els principis de Normalització i Inclusió Educativa. Per tal de prioritzar la
participació activa i l’aprenentatge afectiu de tots i cadascun dels i de les alumnes.
El principi d’Atenció a la Diversitat, recolzat al PADIE (la d’atenció́ a la diversitat i
inclusió educativa ),que ha estat publicat a la resolució de les instruccions d’inici de curs
de 2017. RESOLUCIÓ d’1 de juliol de 2017, de les direccions generals de Política
Educativa i de Centres i Personal Docent, per la qual es dicten instruccions per a
l’organització́ i funcionament en les escoles d’Educació́ Infantil de segon cicle i col·legis
d’Educació́ Primària durant el curs 2016-2017.
Ja que tots i totes som diferents i únics i amb diferents necessitats a les quals des
de l’ escola ha de respondre educativament de forma efectiva a cada necessitat. D’ ahí la
importància de la concreció que hem anat explicant en este tema.
D’ ahí que hem d’ avaluar i conèixer les diferents Necessitats Específiques de
Suport Educatiu (NESE), per tal de donar la resposta educativa ajustada a tots i cadascun
d’ ells. Seguint la LOE en els seus articles 71 a 79, articles que la LOMQUE ratifica es
divideixen en cinc grans categories les NESE:
- Altes capacitats intel·lectuals
- Historia escolar
- Historia personal
- Incorporació tardana al sistema educatiu
- També es parla ara de l’alumnat amb TDHA i amb dificultats específiques d’
aprenentatge. (DEA)
- NEE: El terme NEE apareix per primera vegada a Gran Bretanya, l’any 1978
9
Inma RB
a L’Informe Warnok. On s’abandona el model clínic per a donar pas al model pedagògic.
En Espanya és en el llibre blanc (1989) i en la Llei 1/1990 del 3 d’octubre, d’ Ordenació
del Sistema Educatiu (LOGSE) on es recull el terme i es treballa per fer realitat la
integració de l’alumnat amb NEE al sistema educatiu.
La LOE al ser article 73 defineix que s’entén per alumne que presenta NEE aquell
que requereix d’un període la seua escolarització o bé al llarg de tota l’escolarització de
determinats suports i atencions educatives específiques derivades d’una discapacitat o
trastorns greus de conducta.
Aleshores, també serà necessari tindre en compte l’ l’ Orde de 16 de juliol de 2001
d’ atenció educativa dels alumnes amb NEE i les especificacions pròpies del PADIE.
A més dels principis esmentats de Normalització, Inclusió, Atenció a la diversitat;
també altres principis a tenir en compte són:
- Qualitat de l’ensenyament: amb adequació de metodologies, recursos necessaris…
- Aprenentatge globalitzat i competencial
- Acció tutorial
- Educació emocional i dels sentiments
- Coordinació docent
Una vegada explicats els principis pedagògics, parlaré ara de les estratègies a
tenir en compte en la concreció curricular, que afecten al procés d’ ensenyament
aprenentatge.
Algunes d’ aquestes estratègies son:
-Se coherents, pel que fa a ritmes d’ aprenentatges, materials, recursos...
- Fer el seguiment i avaluació de la concreció curricular. Ja que el procés
d’ ensenyament es holístic i si canvia o es modifica algun element, factor, agent;
10
Inma RB
necessàriament ho farà també la resta d’ elements.
- Implicar a l’alumnat i a la rest de la comunitat educativa.
- Atendre a la diversitat d’ interessos , motivacions, necessitats, característiques de
l’alumnat.
Un dels recursos per tal de donar la resposta adequada i ajustada a les necessitats
son les Adaptacions Curriculars que l’ l’ Orde de 16 de juliol de 2001 defineix com la
modificació i/o ajustos dels elements de l’ oferta comú per donar resposta a les diferencies
individuals de l’alumnat.
També l’ article 20 del D.108/2014 recull i explica:
1. Els equips docents, coordinats pel tutor o tutora, i assessorats pel personal docent
especialista en orientació educativa, o qui en tinga atribuïdes les funcions, i si és el cas, els
mestres i les mestres especia- listes en pedagogia terapèutica i en audició i llenguatge, elaborarà
les adaptacions curriculars necessàries per a donar una resposta educativa ajustada a les
necessitats de l’alumnat que presenta necessitats especí- fiques de suport educatiu.
2. Les adaptacions d’accés al currículum seran les mesures orga- nitzatives, que adapten
temps, mitjans i altres elements, planificades perquè l’alumnat que presente necessitats
específiques de suport educatiu puga desenrotllar el currículum ordinari, en igualtat de
condicions respecte a la resta d’alumnat. En el cas d’alumnat amb necessitats educatives
especials, estes adaptacions d’accés podran incloure recursos de suport, prèvia avaluació
psicopedagògica.
3. Les adaptacions curriculars individuals significatives que adapten continguts, criteris
d’avaluació o estàndards d’aprenentatge avaluables del currículum establit per mitjà d’este decret,
a fi d’atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials que les necessite, es programaran
partint del nivell de competència curricular de l’alumne o alumna. Estes adaptacions hauran de ser
elaborades per l’equip docent i seran autorit- zades pel director o la directora del centre.
11
Inma RB
Segons el que disposa l’article 14.3 del Reial Decret 126/2014, les adaptacions es
realitzaran buscant el màxim desenrotllament possible de les competències bàsiques; l’avaluació
contínua i la promoció prendran com referent els elements fixats en les esmentades adaptacions.
Els resultats de l’avaluació de les àrees que hagen sigut objecte d’adaptació curricular
individual significativa, s’expressaran en els mateixos termes i amb les mateixes escales
establides per la normativa vigent.
Tractat el punt de la concreció curricular, la programació docent i els principis i
estratègies la seua elaboració; és moment ara d’explicar el punt de Coordinació Docent.
Aquest aspecte queda recollit al Reglament Orgànic i Funcional dels centres (ROF),
que s’ estableix al Decret 233/97.(2 de setembre).
Hem de tindre en compte que els òrgans de coordinació han canviat amb la
LOMQUE.
Els equips de cicle han estat substituïts pels Equips Docents, ja que s’ entén l’
etapa educativa de primària com una etapa amb sis nivells no agrupats, com abans que si
que s’ entenien agrupats de dos en dos nivells. Tot i que la realitat d’alguns centres
educatius segueixen emprant el funcionament dels cicles per a dur endavant la
coordinació i el treball docent. Així que ara s’ entén la coordinació es dóna amb l’ equip
docent de cada grup concret. Tot i que el D.88/2017 ja torna a parlar de cicle.
En la nostra tasca com a mestres es fa necessari el treball en equip, la cooperació i
anar tots i totes junts cap ala consecució dels mateixos objectius i finalitats d’ una manera
organitzada de fora solidaria.
La coordinació docent es donarà de forma horitzontal i vertical. Entre els diferents
nivells, Així com també de manera formal i informal. Amb reunions establertes i també
en el dia a dia de la vida docent del centre.
Els òrgans de coordinació docent del centre són:
- L’ òrgan de govern; es tracta d’un òrgan en el qual estan de manera unipersonal el
12
Inma RB
director/a, la cap d’ estudis i el /la secretari/a; que junts formen el’ equip directiu.
- El claustre docent; es un òrgan format per tots els i les mesures del centre.
- La COCOPE; Comissió de Coordinació Pedagògica; que regula la coherència
entre els diferents nivells i les etapes educatives.
Arribat este moment i una vegada tractes tots els punts d’ aquest tema 2; a
mode de conclusió faré un breu recorregut per el desenvolupament del mateix.
Després de la introducció del tema he explicat La concreció dels
currículos en el marc del PEC. Per després passar a explicar la
Programació docent per a donar resposta a les diferents
necessitats de l’ alumnat; des de quins Principis pedagògics s’aborda i
quines són les diferents Estratègies per a la seua elaboració en el cicle,
curs i aula. Tot seguit, he abordat l'apartat de la Coordinació docent.
Com he esmentat a l’ inici del tema he anant citant de forma annexada al contingut
les referències legislatives com son:
Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig, d' Educació (LOE)
Llei Orgànica d' Educació 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la
qualitat educativa (LOMQUE).
l’ Orde de 16 de juliol de 2001
Reial Decret 126/2014
Decret 108/2014 de 4 de juliol
l’ Orde 89/2014
Pel que fa a les diferents referències bibliogràfiques i de webgrafia que
13
Inma RB
m’ han ajudat al desenvolupament del tema son les següents:
Antúnez, S (2008) Proyecto educativo de centro. Barcelona: Graó
Antúnez, S (2003) Del proyecto educativo a la programació de aula. Barcelona: Graó
Blanco, R. Alumnos con NEE y Adaptaciones curriculares (MEC)
Climent, G; Ruiz, R (1990)Las adecuaciones curriculares y el proyecto educativo de
centro.
A. Marchesi; C. Coll; J. Palacios "Desarrollo psicológico y educación III. Necesidades
educativas especiales y aprendizaje escolar". Madrid:Alianza Editorial.
Palacios y otros Desarrollo psicológico y educación
Jose Molla y Grup Atlàntida
Webgrafia:
http://www.xtec.cat/~lbartron/WQCiutadania/avaluacio.htm (rúbriques)
www.mestreacasa.gva.es
www.proyectoatlantida.eu (competències)
Entre d’altres.
No voldria acabar sense remarcar la idea de que tots i totes som diferents, el
nostre desenvolupament a tots els nivells és únic. El paper de l’escola i el nostre
com a docents és fonamental per tal de guiar i ajudar a tots i a cadascun dels
nostres alumnes per tal que s desenvolupe de forma lliure, autònoma i amb sentit
crític per a la seua vida.
Com diu Antonio Zabala: Allò important no és el que saps, sinó el que saps
fer amb allò que saps. Així entre tots i totes construirem un mon millor on viure i
conviure.
Gràcies per la seua atenció.
14
Inma RB
15

Tema 2 Opos

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 2 Opos

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Inma RB

La concreció dels currículums en el marc

1. La concreció dels currículums en el marc del PEC.

2. Programació docent per a donar resposta a les diferents

2.1 Principis pedagògics.

2.2 Estratègies per a la seua elaboració en el cicle, curs i aula.

a tots i cadascun dels i de les alumnes.

col·laboració amb els diferents agent que intervenen en el procés d’ ensenyament

desenvolupament d’ aquest tema dos de la present convocatòria. Tema que es relaciona

transversalment amb la resta de temes. Ja que l’ ajust de l’oferta curricular és essencial

per tal de dur endavant la nostra tasca o quefer docent.

Per dur endavant el desenvolupament d'aquest tema parlaré de La concreció

dels currículums en el marc del PEC. Per després passar a explicar la

Programació docent per a donar resposta a les diferents

necessitats de l’ alumnat; des de quins Principis pedagògics s’aborda i

quines són les diferents Estratègies per a la seua elaboració en el cicle,

Tot seguit, abordaré l'apartat de la Coordinació docent. Tal i com ho demana

realització del mateix.

contingut les diferents referències legislatives i bibliogràfiques emprades.

Ja començant amb La concreció dels currículums en el marc del

Aleshores, recull aspectes organitzatius, curriculars i didàctics sempre atenent a la realitat

contextual de l’entorn i del centre.

dels projectes, programes, activitats...al finalitzar cada curs, el document de propostes de

millora entre d’altres.

convocatòria que se centra en l’acció tutorial. També el Pla d’ Atenció a la diversitat i

proporcionar atenció educativa per a compensar desigualtats en l’educació, des d’ una

perspectiva inclusiva. El pla de foment lector, regulat a l’ Orde 44/2011 i com no la

concreció curricular entre altres.

Una vegada definit i contextualitzat el PEC i centrant-me en la concreció curricular

començaré explicant què és?, qui la du a terme? I Com es du a terme.

Concretar el currículum és adequar-lo cada alumne, a cada centre i a cada realitat

marca la legislació vigent.

alguns articles de la LOE.

Concretament, en la nostra comunitat es concreta en el Decret 108/2014 de 4 de juliol, pel

qual s’estableix el currículum d’ EP per a la Comunitat Valenciana.

L’ objectiu és determinar l’ adequació dels diferents elements curriculars per a cada

nivell educatiu segons la realitat contextual del centre i del PEC.

També seran ferramentes essencials per a dur endavant la concreció de currículum

competències, continguts i Criteris d’avaluació d’Educació Primària, Educació Secundaria

explica amb profunditat les competències i com avaluar-les.

També és una ferramenta important a l’ hora de dur endavant la concreció curricular

concreció per a cada nivell i que finalment desemboca en la Programació d’aula. On es fa

Però centrant-nos en el segon moment, aquest és un treball que comença des de el

Les àrees curriculars venen definides a la LOMQUE i són les següents:

Àrees troncals: Ciències Naturals, Ciències Socials, Llengua Castellana i literatura;

Matemàtiques i primera llengua estrangera.

Àrees específiques: Educació Física; Educació artística, Valors Socials i Cívics i

Àrees de lliure configuració Autonòmica: en el nostre cas concret Llengua

Valenciana i literatura i Cultura Valenciana (5é).

als actuals Equips docents.

diferents graus de consecució, es concreten i ajusten els diferents continguts de les

Allò que ens porta a poder aconseguir els objectius establerts.

En el procés de concreció es poden graduar en prioritarisi secundaris o tambén en

assolint l’ alumnat segons avance el seu procés d’ ensenyament/aprenentatge.

consecució dels objectius i competències clau del currículum.

El centre educatiu té autonomia pedagògica per tal de completar o afegir els

criteris d’avaluació que considere oportuns segons la seua realitat contextual.

que es parle d’avaluació processual, global i continua.

Els criteris d’avaluació es concreten en Estàndards d’aprenentatge avaluables ,

establerts al RD 126/2014. I s’ aconsegueix una major concreció gradual amb els

indicadors d’èxit que concreten i ajusten cada Criteris d’avaluació.

oficials per a l’avaluació.

Amb la LOMQUE les 7 Competències Clau són l’ element curricular aglutinador i