DADES DEL CENTRE

Nom del centre: ESCOLA PRIMAVERA

Localitzaci: Av. Primavera 41-45. STA. COLOMA DE GRAMENET
Ensenyaments que ofereix : Ed. Infantil, Ed. Primria.
Serveis que ofereix : servei de menjador, servei dacollida, extraescolars ...
mbit daplicaci: El Centre escolar
Laprovaci i entrada en vigor del present document de normes dorganitzaci i
funcionament del centre comporta lobligaci comunitria de respectar les
normes que cont.
El document sestructura en els ttols segents:

TTOL I.

INTRODUCCI I NORMATIVA

Donat que el Document de Reglament Rgim Intern del centre ha quedat

obsolet, sha decidit lelaboraci dun nou Document de Rgim Intern basat en
el Document marc actual del Departament dEnsenyament, per tal de donar
resposta a les necessitats de la nostra escola. Aquest document, tal com el
marc legal exigeix, es passa a denominar document de NORMES
DORGANITZACI I FUNCIONAMENT.
El document de normes dorganitzaci i funcionament ha de recollir en el
marc dels projectes educatiu i curricular els aspectes relatius al funcionament
intern del centre en all no especficament previst a lordenament normatiu
general. Contindr la concreci en regles i normes, els drets i deures dels
diferents membres de la comunitat i lorganitzaci del funcionament dels
recursos humans, materials i funcionals.
Aquest document es basa en la legislaci vigent:
- LOE.
- LEC.
- Decret de drets i deures.
- Decret dautonomia de centres.
- Orientacions dinici de curs.
A final de cada curs es recolliran els aspectes nous a introduir i els antics a
modificar per tal daprovar el nou contingut a claustre i Consell Escolar durant el
primer trimestre del curs segent.

TTOL II. CONCRECI DEL PROJECTE EDUCATIU

2.1. PER ORIENTAR LORGANITZACI PEDAGGICA
Per a l'elaboraci del projecte educatiu del centre s'ha de tenir en compte la
legislaci vigent en el moment de la seva concreci .
El projecte educatiu t per finalitat plasmar de forma coherent l'acci educativa
del centre adoptada desprs de l'anlisi de la prpia realitat i del context
socioeconmic i cultural on el centre desenvolupa la seva acci formativa. En
ell sespecifiquen les finalitats i opcions educatives bsiques que es pretenen
per al conjunt de l'alumnat , tenint en compte la diversitat de condicions
personals, necessitats i interessos.
Aquest document garantir que la intervenci pedaggica sigui coherent,
coordinada, progressiva i assumida pel conjunt de la comunitat educativa.
El projecte educatiu inclour :
a) els trets d'identitat del centre ,
b) els objectius institucionals , a assolir en tots els mbits de l'escola,
especialment els principis pedaggics, els objectius de l'mbit de govern
institucional, els de l'mbit administratiu i els de l'mbit hum i de
serveis,
c) els principis organitzatius i la gesti dels recursos humans, materials i
funcionals, aix com l'optimitzaci de les installacions i l'equip escolar,
les relacions i collaboracions amb altres centres i institucions,
d) el projecte lingstic.

2.2. APROVACI, REVISI I ACTUALITZACI DEL PEC.

El projecte educatiu, a ligual que la Programaci General Anual i la resta de
documents de centre prescriptius, sn elaborat per l'equip directiu. El consell
escolar l'aprova i l'avalua, el claustre de professors aporta propostes a l'equip
directiu.
La seva revisi ser cada cinc anys, seguint el mateix procediment que per a
la seva elaboraci. El Consell Escolar tamb aprovar les esmenes que s'hi
introdueixin.

2.3. PUBLICITAT DEL PEC I ALTRES DOCUMENTS DE CENTRE.

El PEC, a ligual que la Programaci General Anual i la resta de documents de
centre prescriptius, estan a disposici de tota la comunitat escolar per tal que
siguin consultats. Lequip directiu s el responsable de la seva custdia, difusi
i de vetllar que les persones que ho desitgin ho consultin sense que els
documents surtin del centre.

TTOL III. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I

DE COORDINACI DEL CENTRE
3.1. RGANS UNIPERSONALS
-DIRECTOR/A

Correspon al director/a la direcci i responsabilitat general de lactivitat escolar

del centre. El director/a vetlla per la coordinaci i seguiment de la gesti del
centre, ladequaci al projecte educatiu i a la programaci general.
La seva elecci es regeix segons les directrius que marca el Departament.
-

Funcions de la direcci:

Representar el centre i representar-hi lAdministraci educativa, sens

prejudici de les competncies de la resta dautoritats de lAdministraci
educativa.
Complir i fer complir les lleis i les normes vigents i vetllar per la seva
correcta aplicaci al centre.
Dirigir i coordinar totes les activitats del centre dacord amb les disposicions
vigents i sens prejudici de les competncies atribudes als rgans collegiats
de govern (consell escolar i claustre de professors).
Elaborar, amb carcter anual, en el marc del projecte educatiu, la
programaci general del centre conjuntament amb lequip directiu i vetllar
per lelaboraci, aplicaci i revisi, quan sescaigui, del projecte curricular
del centre dacord amb el currculum aprovat pel Govern de la Generalitat.
Collaborar amb els rgans superiors de lAdministraci educativa.
Exercir la prefectura de tot el personal adscrit al collegi.
Convocar i presidir els actes acadmics i les reunions dels rgans
collegiats del centre , visar les actes i executar-ne els acords en lmbit de
la seva competncia.
Tenir cura de la gesti econmica del collegi i formalitzar els contractes
relatius a ladquisici, alienaci i lloguer de bns i els contractes de serveis i
de subministraments, dacord amb la normativa vigent. Obrir i mantenir els
comptes necessaris en entitats financeres i autoritzar les despeses i ordenar
els pagaments dacord amb el pressupost del centre.
Visar les certificacions i els documents oficials del centre.
Designar el cap destudis i el secretari, i proposar el seu nomenament al
delegat territorial del Departament dEnsenyament. Tamb correspon al
director/a nomenar els rgans unipersonals de coordinaci, escoltat el cap
destudis.
Vetllar pel compliment de les Normes dOrganitzaci i Funcionament.
Assignar el professorat als diferents cicles, cursos i rees tenint en compte
les especialitats que tingui reconegudes el mestre i les necessitats del
centre i el seu projecte educatiu, escoltat el claustre.
Controlar lassistncia del personal del centre i el rgim general dels
alumnes, vetllant per lharmonia de les relacions interpersonals.
Fomentar i coordinar la participaci dels diferents sectors de la comunitat
educativa i facilitar-los la informaci sobre la vida del centre i les activitats
prpies en el marc de la normativa vigent.
Elaborar, conjuntament amb lequip directiu, la memria anual del centre i
trametre-la a la corresponent delegaci terrirorial del Departament
dEnsenyament, un cop el consell escolar del centre nhagi ems el
corresponent informe.
Informar el consell escolar del projecte curricular aprovat pel claustre.
Realitzar les actuacions previstes sobre els drets i deures del alumnes en el
centre.

Realitzar les actuacions derivades de laplicaci en el centre de la normativa

sobre avaluaci dels aprenentatges dels alumnes i les modificacions i
excepcions curriculars, si s el cas.
Donar a conixer als diferents sectors de la comunitat educativa el contingut
de les instruccions dinici de curs publicades anualment pel Departament
dEnsenyament.
Vetllar per la qualitat educativa i el bon funcionament del centre.
Mantenir relacions dharmonia i collaboraci amb daltres institucions locals
o de fora.
Resoldre els casos dabsncia dun o ms mestres fent la tramesa de la
baixa laboral si sescau. Assegurar que les classes es continuen duent a
terme amb normalitat, seguint el quadre de substitucions del centre.
Coordinar la participaci dels diferents sectors de la comunitat educativa.
Vetllar pel bon funcionament del menjador escolar.
Assistir als cursos de formaci que li siguin encomanats.
Delegar alguna/es funcions abans esmentades en els membres del claustre
segons la seva idonetat.
Aquelles altres funcions que li sigui atribudes per disposicions del
Departament dEnsenyament.

-CAP DESTUDIS. SECRETRI/A

Una vegada elegit el director/a, aquest procedeix a la designaci del/de la cap
destudis i del/de la secretria segons el que marqui lAdministraci i en dna
coneixement al consell escolar del centre. La proposta de nomenament es
tramet a la delegaci territorial del Departament dEnsenyament juntament amb
la del director/a.
-

Funcions del/de la Cap dEstudis:

Planificaci, seguiment i avaluaci interna de les activitats del centre, la

seva organitzaci i coordinaci, sota el comandament del director/a de
lescola.
Dur a terme lelaboraci de lhorari escolar i la distribuci dels grups, de les
aules i altres espais docents segons la naturalesa de lactivitat acadmica.
Coordinar les relacions amb els serveis educatius del Departament
dEnsenyament i especialment amb els equips dassessorament
psicopedaggic (EAP).
Substituir el director en cas dabsncia.
Coordinar lelaboraci i lactualitzaci del projecte curricular de centre (PCC)
i vetllar per lelaboraci de les adequacions curriculars necessries per
atendre la diversitat dels ritmes daprenentatge i la singularitat de cada
alumne, especialment daquells que presentin NEE, tot procurant la
collaboraci i participaci de tots els mestres del claustre en les comissions
de treball.
Vetllar perqu lavaluaci del procs daprenentatge dels alumnes es dugui
a terme en relaci amb els objectius generals drea i detapa i en relaci
amb els criteris fixats pel claustre de professors en el projecte curricular de
centre.
Coordinar la realitzaci de les reunions davaluaci i presidir les sessions
davaluaci de fi de cicle.

Vetllar per la coherncia i ladequaci en la selecci dels llibres de text, del

material didctic i complementari utilitzat en els diferents ensenyaments que
simparteixen en lescola.
Coordinar la programaci de lacci tutorial desenvolupada en el centre i ferne el seguiment.
Coordinar les accions dinvestigaci i innovaci educatives i de formaci i
reciclatge del professorat que es desenvolupin a lescola, quan sescaigui.
Presidir i coordinar les tasques del consell de delegats, aix com requerir els
professors-tutors sobre el funcionament de les respectives assemblees de
classe.
Aquelles altres funcions que li siguin encomanades pel director/a o
atribudes per disposicions del Departament dEnsenyament.

Funcions del/de la Secretari/a:

Correspon al secretari/a dur a terme la gesti de lactivitat econmica i

administrativa del collegi, sota el comandament del director/a, i exercir, per
delegaci seva, la prefectura del personal dadministraci i serveis adscrit al
collegi, quan el director/a ho determini.
Exercir la secretaria dels rgans collegiats de govern i aixecar les actes de
les reunions que celebrin.
Tenir cura de les tasques administratives del collegi, atenent la seva
programaci general i el calendari escolar.
Estendre les certificacions i els documents oficials del collegi, amb el vist i
plau del director/a.
Dur a terme la gesti econmica del centre, la comptabilitat que sen deriva i
elaborar i custodiar la documentaci preceptiva. Obrir i mantenir els
comptes necessaris en entitats financeres, juntament amb el director/a.
Elaborar el projecte de pressupost del collegi, incloent-hi el manteniment,
reposici i actualitzaci de lequipament i material que correspongui.
Vetllar per ladequat compliment de la gesti administrativa del procs de
prescripci i matriculaci dalumnes, tot garantint que sadeqi a les
disposicions vigents.
Tenir cura que els expedients acadmics dels alumnes estiguin complets i
diligenciats dacord amb la normativa vigent.
Ordenar el procs darxiu dels documents del centre, assegurar la unitat
dels registres i expedients acadmics, diligenciar els documents oficials i
custodiar-los.
Confeccionar i mantenir linventari general del centre. Coordinar la gesti
dels inventaris.
Vetllar pel manteniment i conservaci general del centre, de les seves
installacions, mobiliari i equipament dacord amb les indicacions del
director/a i les disposicions vigents. Tenir cura de la seva reparaci quan
correspongui.

3.2.RGANS COLLEGIATS DE PARTICIPACI

CONSELL ESCOLAR
El consell escolar del centre s l'rgan de participaci de la comunitat escolar
en el govern del collegi i l'rgan de seguiment i avaluaci general de les
activitats del centre. Desprs de cada reuni, sinforma a tota la comunitat
escolar mitjanant un resum escrit que arriba a totes les famlies explicant all
que sha tractat
Est format pel/la director/a, cap destudis, secretari/a (sense vot), les
coordinadores de cicle, un/a representant de lAMPA, quatre representants de
pares i mares, quatre representants de mestres , un/a representant de
lAjuntament i un representant del PAS.
Sintenta sempre que les decisions siguin per consens dels membres que hi
participen.
Tot el que es debat a Consell Escolar, sha discutit prviament a les reunions de
Claustre o AMPA.
El nombre de representants electes del professorat no pot ser inferior a un ter
del total de components del consell. El nombre de representants electes dels
pares d'alumnes no pot ser inferior a un ter del total de components del
consell.
D'aquesta configuraci del consell escolar, el president d'aquest en dna
compte a la delegaci territorial del Departament d'Ensenyament. No es pot
modificar la configuraci del consell escolar del centre durant els tres cursos
acadmics segents a aquells en que s determinada. Quan a l'ordre del dia
s'incloguin temes o qestions relacionades amb la normal activitat del centre i
que estiguin sota la tutela o responsabilitat immediata d'algun membre de la
comunitat educativa que no s membre del consell escolar, se'l podr convocar
a la sessi per tal que informi sobre el respectiu tema o qesti.
En el moment de la renovaci, s el director del centre qui convoca les
eleccions amb quinze dies d'antelaci, preferentment en dies diferents per
cadascun dels sectors. Lelecci del sector mestres i el representant PAS es
realitza en sessi de claustre amb nic punt de lordre del dia. De no quedar
cobertes totes les places vacants, tots el membres daquell sector passen a ser
elegibles. Pel que fa als vocals del sector pares i mares que han docupar la
taula de votacions, es triaran 2 per sorteig i, si no poden, es seguir amb els
inmediatament posteriors. I si falta alg el dia de les votacions, es procedir
digual forma, avisant als inmediatament posteriors.
Del consell escolar hi pengen les segents comissions: leconmica, la
permanent, la de convivncia i la de menjador. Es convoca per escrit i sha de
fer lectura i aprovaci de lacta de lanterior reuni.

CLAUSTRE DEL PROFESSORAT

El claustre s lrgan de participaci del professorat en la gesti i la planificaci
educativa de lescola. Est integrat per la totalitat dels mestres que hi presten
serveis i s presidit pel director/a.
En aquests moments est marcada una reuni de claustre trimestral, com a
mnim, dobligatria assistncia per a tots els docents que estiguin en actiu en
el moment de la seva realitzaci. Es convoca per escrit i sha de fer lectura i
aprovaci de lacta de lanterior reuni.

3.3. EQUIP DIRECTIU

L'equip directiu est format pel director/a, el/la cap d'estudis i el secretari/a.
Sassegura assignaci horria per a la seva coordinaci.

3.4. RGANS UNIPERSONALS DE COORDINACI

Actualment hi ha dos coordinadors/es, un dEducaci Infantil i laltre/a de
Primria. Es realitzen una reunions setmanals entre les coordinadores de cicle i
lequip directiu.
Altres coordinacions que tenim a lescola:
- Coordinador del Pla Catal de lEsport a lEscola.
- Coordinador dInformtica.
- Coordinador de Riscos Laborals.
- Coordinador LIC.
Dins del seus horaris sels assigna una franja horria per dur a terme les
tasques de la seva coordinaci.

TTOL IV . ORGANITZACI PEDAGGICA DEL CENTRE

4.1. ORGANITZACI DEL PROFESSORAT
-EQUIPS DOCENTS DE CICLE
A la nostra escola hi ha dos cicles, un el formen Educaci Infantil i laltre
Educaci Primria. En les reunions de cadascun dels dos cicles, hi participen
els tutors i els mestres no tutors que tenen una relaci directa amb els alumnes
dels cursos que els comprenen. Les reunions es convoquen setmanalment. En
cas dalguna absncia es comunica al coordinador/a. Les decisions es prenen
per consens.

-COMISSIONS (Veure Annex 1)

Lescola organitza diferents tipus de comissions, aquestes es van modificant i
adaptant curs rere curs segons les necessitats del centre. El temps de
dedicaci s una hora quinzenal.

-CRRECS (Veure Annex 1)

A lescola tenim diferents crrecs que es van modificant i adaptant curs rere
curs segons les necessitats del centre. El temps de dedicaci s una hora
setmanal.

4.2.CRITERIS DADSCRIPCI DEL PROFESSORAT

L'adscripci del professorat i assignaci dels mestres als diferents cicles,
cursos i rees correspon al director/a, i sha de fer segons all que disposin les
instruccions de principi de curs o la normativa vigent. Igualment, es valoraran
els segents criteris:
7

- Promoci amb el mateix grup d'alumnes.

- Continutat en el cicle.
- Inexistncia de grups parallels en qu els tutors simultniament s'acabin
d'incorporar al centre.
- Classes que han passat diferents cursos amb mestres amb reducci de
jornada laboral.
- Grups difcils per a persones amb antiguitat al centre.
La llista amb la relaci de tutories es publicar al taulell interior del centre els
primers dies de setembre.

4.3.SUBSTITUCIONS INTERNES AL CENTRE

La direcci ha de preveure i assegurar l'adequada atenci als alumnes durant
les absncies del professorat derivades dels permisos i les llicncies previstes
reglamentriament, aix com de tramitar les substitucions quan sigui el cas.
En el cas de no disposar de substitut extern al centre, lorganitzaci per cobrir
les absncies del professorat s la segent:
Primerament es desfan els reforos, desprs els grups petits, es deixar
dacollir als nens dEducaci Especial i als nens nouvinguts i per ltim es
reparteixen nens i nenes entre les altres tutories.

4.4. ORGANITZACI DE LALUMNAT

El rgim d'admissi d'alumnes en aquest centre correspon al que regula el
decret en vigor.
-LADAPTACI A P-3
En el cas de les incorporacions dels nous alumnes de P-3, abans de la seva
arribada, la coordinadora dinfantil i la cap destudis es reuneixen amb les
educadores de la Llar dInfants municipal que tenen els nens i nenes que en un
futur ompliran les aules de lescola. Aquesta informaci s utilitzada per
realitzar la repartici equitativa dels dos
P-3, en cas de tenir-ne dos i per
assegurar una bona adaptaci al centre daquests nens/es.
Durant la primera setmana de curs aquests alumnes realitzen una entrada
esglaonada i progressiva per garantir una atenci ms individualitzada.
Els cursos que estan formats per dues lnies es tornaran a barrejar a primer de
primria, si sescau.
El/la directora/a s'ocupar de la recepci i distribuci de lalumnat que
s'incorpori al centre procedent daltres pasos amb desconeixement de la
llengua prpia de Catalunya o de laltra llengua oficial, seguint els criteris del
pla d'acollida del centre. Per tant desprs de passar-li unes proves de
coneixements, se lassignar el curs que ms sapropi a la seva edat
cronolgica.
-BARREJA DE GRUPS
Els cursos desdoblats es barrejaran a final de cicle com a criteri general per tal
dafavorir la socialitzaci, equilibrar el nivell daprenentatge, equiparar
dinmiques de comportament i agrupar si sescau nens/es amb NEE similars

per optimitzar recursos personals. Es demanar assessorament a lEAP en

qualsevol petici de les famlies sobre aquest aspecte. La llista amb els nous
grups es publicar al taulell interior del centre els primers dies de setembre.

4.5. ATENCI A LA DIVERSITAT

Des de lescola satn a la diversitat de la segent manera (Veure Annex 5):
-PROGRAMACI MULTINIVELL.
Dins de la programaci daula que cada tutor o especialista t marcada per
cada curs, es contemplen unes activitats de refor i dampliaci per aquells
nens i nenes que ho necessitin.
-PIS.
Sn plans de treball individual que es realitza als nens i nenes que ho
necessitin. Els encarregats daquesta tasca sn el tutor/a de lalumne i el
mestre dEE. En ells sadapten els continguts i els objectius al nivell del nens i
nenes que tenen un cicle de diferncia.
-GRUPS REDUTS.
A Educaci Infantil es realitza la sessi de psicomotricitat amb mig grup. A
Primria tant la informtica com una o dues de les sessions dangls tamb es
realitzen amb mig grup.
-REFOR DINS DE LAULA.
Quan en un grup sest realitzant una especialitat, el tutor queda lliure i refora
al grup del seu nivell, sempre que lorganitzaci horria ho permeti
-EDUCACI ESPECIAL.
A Educaci Infantil leducaci especial es realitza mitjanant sessions de
pricomotricitat. A Primria es realitza de dues maneres possibles a dins o fora
de laula, segons el criteri del tutor. En aquest espai sofereix un refor
individualitzat o en petit grup, per treballar aspectes que els nens i nenes
necessiten.
Els especialistes dEducaci Especial, tenen en el seu horari setmanal una hora
designada per la coordinaci amb els tutors dels grups on intervenen. Tamb
tots els casos de nens i nenes derivats a centres externs sn atesos a les
CADs. Espai destinat per fer un trasps dinformaci entre les mestres dE.E,
les coordinadores de cicle, la cap destudis i la persona de lEAP.
-SEP.
Aquest refor educatiu personalitzat es realitza dins i fora de lhorari lectiu. Dins
el realitzen tots els cursos de lescola a excepci de P-3. Fora de lhorari lectiu
el realitzen cicle inicial i cicle superior. Sempre que sigui possible, fora de
lhorari lectiu limpartir el tutor daquell grup. En tots els casos els grups sn
molt reduts i flexibles. La rtio orientativa s de 4-5 alumnes, als grups doblats
saugmentar aquesta una mica. En cas que un alumne no aprofiti aquest
refor, es comunicar a la seva famlia lacabament del mateix. 3 faltes
injustificades suposa el cessament del SEP (quedar-se adormit no es
considerar justificaci).

TTOL V. DE LA CONVIVNCIA EN EL CENTRE.

5.1.
CONVIVNCIA I
QESTIONS GENERALS

RESOLUCI

DE

CONFLICTES.

MECANISMES I FRMULES PER A LA PROMOCI DE LA

CONVIVNCIA I LA RESOLUCI DE CONFLICTES.
Veure Annex 2 (Pla de Convivncia de Centre).

5.2. MEDIACI ESCOLAR

Fruit dels diferents assessoraments i cursos referents a leducaci emocional,
es va crear el Programa de mediadors escolars. En aquests moments no es
porta a terme, per no es tanca la porta a futures revisions.

5.3. RGIM DISCIPLINARI DE LALUMNAT. CONDUCTES

GREUMENT PERJUDICIALS PER A LA CONVIVNCIA DEL
CENTRE.
-CONDUCTES SANCIONABLES
Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivncia en el centre les
conductes segents:
a) Les injries, ofenses, agressions fsiques, amenaces, vexacions o
humiliacions a altres membres de la comunitat educativa, el deteriorament
intencionat de llurs pertinences i els actes que atemptin greument contra llur
intimitat o llur integritat personal.
b) Lalteraci injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats
del centre, el deteriorament greu de les dependncies o els equipaments del
centre, la falsificaci o la sostracci de documents i materials acadmics i la
suplantaci de personalitat en actes de la vida escolar.
c) Els actes o la possessi de mitjans o substncies que puguin sser
perjudicials per a la salut, i la incitaci a aquests actes.
d) La comissi reiterada dactes contraris a la convivncia del centre.
Els actes o les conductes que aqu es fan referncia que impliquin discriminaci
per ra de gnere, sexe, raa, naixena o qualsevol atra condici personal o
social dels afectats es consideraran especialment greus.

-SANCIONS IMPOSABLES
- Suspensi del dret a participar en activitats extraescolars o complementries.
- Suspensi del dret dassistir al centre o a determinades classes. En tots dos
supsits per un perode mxim de tres mesos o pel temps que resti fins a la

10

finalitzaci del curs acadmic, si sn menys de tres mesos, o b la inhabilitaci

definitiva per a cursar estudis al centre.

-COMPETNCIA PER IMPOSAR LES SANCIONS

Correspon a la direcci imposar la sanci en la resoluci de lexpedient incoat a
lefecte, sense prejudici que la mesura correctora incorpori alguna activitat
dutilitat social per al centre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que es
puguin establir de manera complementria en la resoluci del mateix expedient.
Un cop resolt lexpedient, el Consell Escolar (Comissi de Convivncia) pot
revisar la sanci aplicada. En qualsevol cas, la direcci del centre ha dinformar
peridicament el Consell Escolar dels expedients que shan resolt. Per informar
a la famlia de lalumne sancionat es far servir el model que apareix a lAnnex
9.

-PRESCRIPCIONS
Les faltes i sancions prescriuen, respectivament, als tres mesos de la seva
comissi i de la seva imposici.

-GRADUACI DE LES SANCIONS. CRITERIS

a) Les circumstncies personals, familiars i socials i ledat de lalumnat afectat.
b) La proporcionalitat de la sanci amb la conducta o acte que la motiva.
c) La repercussi de la sanci en la millora del procs educatiu de lalumnat
afectat i de la resta de lalumnat.
d) Lexistncia dun acord explcit amb els progenitors o tutors legals, en el
marc de la carta de comproms educatiu subscrita per la famlia, per administrar
la sanci de manera compartida.
e) La repercussi objectiva en la vida del centre de lactuaci que se sanciona.
f) La reincidncia o reiteraci de les actuacions que se sancionen.
Els actes o les conductes que impliquin discriminaci per ra de gnere, sexe,
raa, naixena o qualsevol altra condici personal o social dels afectats es
consideraran especialment greus i les mesures sancionadores shan dacordar
de manera proporcionada a aquesta especial gravetat.

-GARANTIES I PROCEDIMENT EN LA CORRECCI DE

FALTES
La instrucci de lexpedient correspon a un docent amb designaci a crrec de
la direcci del centre. A lexpedient sestableixen els fets, i la responsabilitat de
lalumnat implicat, i es proposa la sanci aix com, si sescau, les activitats
dutilitat social per al centre i, en el seu cas, limport de reparaci o restituci de
danys.
De lincoaci de lexpedient la direcci ninforma lalumnat afectat i els
progenitors o tutors legals. Abans de formular la proposta definitiva de
resoluci, linstructor ha densenyar lexpedient a la famlia de lalumne i

11

escoltar tant la seva versi com la de lalumne, per tal que puguin formular
allegacions. El termini per realitzar el trmit de vista de lexpedient s de cinc
dies lectius i el dallegacions de cins dies lectius ms (ha de quedar constncia
escrita).
En incoar un expedient, la direcci del centre pot aplicar una suspensi
provisional dassistncia a classe per un mnim de tres dies lectius prorrogables
fins a un mxim de 20 dies lectius que ha de constar en la resoluci de la
direcci que incoa lexpedient, tamb shan de reflectir les activitats i mesures
educatives a dur a terme durant aquest perode. Aquesta suspensi pot
comportar la no-assistncia al centre. Es procurar lacord amb els tutors
legals, quan no sigui posible sexpressaran els motius a la resoluci. Quan la
sanci sigui la inhabilitaci definitiva per cursar estudis al centre, el
Departament dEnsenyament ha de garantir a lalumne un lloc escolar en un
altre centre.
Quan en una pressumpta comissi de faltes, el menor i la seva famlia
reconeixen de manera inmediata la comissi dels fets i accepten la sanci
corresponent, la direcci imposa i aplica directament la sanci. Ha de quedar
constncia escrita del reconeixement de la falta i de lacceptaci de la sanci.

5.4. RGIM DISCIPLINARI DE LALUMNAT. CONDUCTES

CONTRRIES A LA CONVIVNCIA EN EL CENTRE.
- CONDUCTES CONTRRIES A LA CONVIVNCIA EN EL
CENTRE.
Es troben recollides a la graella de lapartat 5.5.

- MESURES CORRECTORES I SANCIONADORES.

Les mesures correctores i sancionadores shan dinscriure en el marc de lacci
educativa i tenen per finalitat contribuir a la millora del seu procs educatiu.
Sempre que sigui posible, la mesura inclour alguna activitat dutilitat social per
al centre.

- CIRCUMSTNCIES ATENUANTS I AGREUJANTS.

Atenuants:
- Reconeixement dels fets.
- Penediment.
- Demanar disculpes.
- Acceptaci de la sanci.
Agreujants:
- Reiteraci.
- No modificaci ni penediment del fet causat.

12

- FALTES DASSISTNCIA A CLASSE I PUNTUALITAT.

MESURES CORRECTORES
En cas que sigui un fet puntual, queda recollit en la graella de lapartat 5.5. En
casos dabsentisme sense justificar ms continuats, es procedir a derivar el
cas als Serveis Socials.

5.5. QUADRE RESUM DE CONDUCTES I ACTUACIONS.

-ACLARACIONS:

Suspensi dret extraescolars

X X X

Feines de neteja

Amonestaci escrita despatx

No entrar a l'aula

Suspensi dret de menjador

Canvi de grup (comi. convicncia)

Tasques educadores (horari no lectiu)

Suspensi assistncia sortides (c.conv)

Compareixena despatx

Tutoria individualitzada

Parlar amb la famlia (trucar)

Suspensi esbarjo

Amonestaci escrita tutor/a

Mesures correctores

Document escrit pels nens i nenes amb casos molt greus de comportament
i/o faltes reiterades. Sobretot els casos en els quals actun agents externs
(EAP, serveis socials, inspecci).
Sempre que es pugui, la sanci guardar relaci educativa amb lacte
coms.

Amonestaci oral

Conductes contrries a la
convivncia
Crrer pels passadissos

Tirar papers a terra

Arribar tard a l'escola sense justificar

X X

Enfilar-se porteries i tanques

Apropiar-se de coses alienes

X X

No lliurar notes, informes, cartes personals

famlies

X X

Faltar respecte a adults

Conductes greument perjudicials per
a la convivncia
Faltar respecte o agredir greument
companys

X X

Tirar pedres companys/vens

Injries, agressions fsiques o ofenses
greus adults

X X X X

X X

X
X

X X

13

Falsificar qualificacions o signatures

X X X

Escapar-se del centre

Danyar mobiliari/installacions
(restituci)
Reiteraci faltes Contrries Conv.
(flexible)

X
X X X

X X
X

X
X X

X X X

X X

TTOL VI. COLLABORACI I PARTICIPACI DELS

SECTORS DE LA COMUNITAT ESCOLAR
6.1. INFORMACI A LES FAMLIES
La informaci entre famlia-escola pot arribar per tres vies:
-

Informatives escrites. Quan sn de carcter general noms es donen als

germans petits, per tal destalviar paper. El mestre tutor ha de garantir que
la informaci arriba a tothom, i si algun alumne no assisteix aquell dia a
classe, se li entregar posteriorment.
Les de caire ms intern (aula), es faran via agenda a Primria i via carpeta
viatgera a Infantil. Aquest tamb s el mitj que utilitzaran les famlies per
adrear-se al professorat.

Reunions de principi de curs. Es far un mnim duna reuni collectiva de

curs. La portar a terme el mestre tutor i, en el cas de ser una persona nova
al centre, estar acompanyat dun altre mestre. Els especialistes estaran
repartits per cursos en aquestes reunions per tal de ser presentats a les
famlies. En el cas de P3 i 1r, sha dafegir la reuni dinici detapa que es fa
els primers dies de setembre, abans que comencin els alumnes.
En els cursos desdoblats es faran reunions conjuntes, i a lltim moment les
dues classes es dirigiran a les seves respectives aules per finalitzar la
reuni i tractar aspectes concrets de cada grup.

Reunions individuals amb famlies. Es realitzar un mnim duna reuni per

familia i curs (dos mnim a P3). Aquestes reunions tant les poden demandar
les famlies com el mestre tutor. Shauran de realitzar en horari de 9h a
16:30h.

6.2. ASSOCIACIONS DE PARES I MARES DALUMNES

LAssociaci de Pares i Mares dAlumnes del centre est legalment constituida.
Per tal dafavorir una bona comunicaci entre aquest ens i lequip docent es
realitzen peridicament reunions entre lequip directiu i els membres de la junta
de lAMPA. Tamb es porta conjuntament el tema del Pla Catal dEsport a
lEscola.

14

- PARES/MARES DELEGATS DAULA

A cada classe es triar un delegat i un subdelegat daula per tal que aquesta
figura sigui lenlla entre el tutor/a i les famlies per alguns aspectes
determinats. Objectius de la figura del delegat/da de classe:
- Augmentar el nivell de participaci dels pares/mares a lescola i afavorir
la comunicaci amb els tutors/es per aix trobar vies de collaboraci a la
vida escolar dels alumnes.
- Aconseguir un contacte ms directe de lAMPA amb tots els nivells
escolars per captar amb ms precisi les inquietuds i necessitats per
aconseguir una major representativitat del collectiu de pares i mares.
- Afavorir la transmissi dinformaci que es genera en el s de la
comunitat escolar.
Funcions del delegat/da de classe:
-

Fer de nexe per transmetre inquietuds o suggeriments entre els pares i

mares del grup, el tutor/a i lAMPA.
Fomentar la collaboraci en les activitats de la classe quan es necessiti,
traslladant les demandes a la resta de famlies per afavorir la seva
participaci.
Facilitar la integraci de totes les famlies en la dinmica del centre
(reunions, festes, xerrades, activitats...).
Assistir a les reunions de mares i pares delegats que es convoquin.

No s funci dels delegats/des intervenir en qestions pedaggiques dels

mestres o interferir en la funci tutorial davant dels problemes del grup.
Lobjectiu ltim daquesta figura s treballar conjuntament per millorar
leducaci dels nens i nenes.
Designaci del delegat/da:
Durant la reuni daula, desprs de lexplicaci de les funcions dels
delegats/des, es demanaran pares/mares voluntaris per desenvolupar aquesta
tasca: delegat i subdelegat (per si algun cop el delegat no pot realitzar el seu
crrec). Si hi han molts candidats, es procedir a fer votacions on la resta de
famlies trin el delegat. En cas de no presentar-se ning, el crrec quedar
vacant a lespera de trobar-ne alg.
Per facilitar la comunicaci amb les famlies, el delegat/da disposar dun llistat
amb les adreces de correu electrnic i els telfons daquells pares/mares de la
classe que aix ho autoritzin.

6.3. ASSEMBLEA DE DELEGATS

Mnim un cop al trimestre la direcci es reuneix amb els delegats de totes les
classes de primria i lltim curs dinfantil per tal de tractar temes que afecten a
tot el centre. s una assemblea informativa, on a vegades es prenen acords i
decissions. Tamb es presenten propostes i/o suggerncies dels diferents
cursos.
15

6.4. CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

La carta de comproms educatiu s un document prescriptiu que compromet a
lescola i a la famlia del nen/a a actuar conjuntament a favor de ladequada
educaci de linfant. Aquest document es signa en el moment de fer la
matrcula a P3, i es renova a 2n. En el cas que un alumne sincorpori al centre
en un altre curs tamb es signar. s un document estndar, per es poden
introduir aspectes de caire ms individualitzat si sescau.

TTOL VII. FUNCIONAMENT DEL CENTRE.

7.1. ENTRADES I SORTIDES DEL CENTRE.
Les portes del centre s'obriran a les hores d'inici de les sessions de mat i tarda
(a les 9 h i a les 15 h) per tal que els alumnes puguin accedir al recinte escolar,
10 minuts ms tard es tancaran.
Igualment, a les hores de finalitzaci de les sessions de mat i tarda (12:30 h i
16:30 h) es facilitar la sortida de l'alumnat, aix com en les de finalitzaci de
les activitats de carcter especial, complementries, extraescolars i serveis
escolars que correspongui quan aquestes suposin l'acabament de la presncia
dels alumnes al centre aquella jornada.
Si els alumnes arriben al centre desprs de l'horari establert i la porta est
tancada, se'ls facilitar l'entrada per els seus pares o representants legals
hauran de justificar per escrit el retard, en aquell moment o posteriorment. Cas
que no es justifiqui, ser considerat un retard no justificat.
Les entrades i sortides de lescola van acompanyades de msica i la temtica
varia cada mes, ja que aquest aspecte es treballa des de lrea de msica
juntament amb el Pla de Convivncia (msica relaxant al tercer trimestre).
Els alumnes de primria entren sols per la porta del pati i a lhora de la sortida
sn acompanyats pel tutor/a a la pista, on les famlies accediran per recollir-los.
Els alumnes dinfantil entren i surten per la porta de lentrada principal, les
famlies entren al recinte per no a ledifici.
En cas de pluja, els alumnes dEducaci Infantil sortiran duna manera
esglaonada. En el cas de P3 les dues classes sajuntaran a laula de P3 A i
saniran entregant a les famlies individualment per la porta de P3A. En el cas
de P4 i P5 es faran files al vestbul i lentrega a les famlies tamb es far de
manera esglaonada.
En el cas dels alumnes de primria la sortida es far amb normalitat i com cada
dia.

7.2. ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS.

Les activitats complementries queden reflectides al Pla Anual de Centre.
Aquestes es portaran a terme si ho permeten els recursos disponibles a dia de
la seva realitzaci. Les sortides, si sescau fer-les, es comencen a escollir al
mes de juny i sacaben de concretar a linici de curs. Normalment tots els
cursos fan una sortida de tot el dia i la resta sn de mat.

16

No es faran sortides amb menys de dos acompanyants, un dels quals ha de ser

necessriament un mestre, llevat d'aquelles en qu el Consell Escolar pugui
determinar altres condicions de manera fonamentada, com en el cas que
acompanyin a sortides pares/mares i /o monitors. Per tal dacompanyar a les
sortides, les famlies hauran de signar un document (Veure Annex 8) en el
qual es comprometen a seguir les pautes que en ell sindiquen. Lincompliment
daquest suposar que la persona en qesti no podr acompanyar en sortides
posteriors. Tamb es far un seguiment per part de la tutoria, per tal de no
repetir en excs els mateixos acompanyants i que tothom tingui loportinutat, si
aix ho desitja, de realitzar aquesta tasca al llarg de lescolaritat.
En les sortides, les relacions alumnes/professors-acompanyants seran les
segents: educaci infantil, 10/1; cicle inicial i mitj, 15/1; cicle superior, 20/1.
En el cas que les activitats es perllonguin ms d'un dia, les relacions
proposades seran: educaci infantil, 8/1; cicle inicial i mitj, 12/1; cicle superior
18/1. Els grups en qu hi participin alumnes amb necessitats educatives
especials les relacions es conformaran dacord amb les seves caracterstiques.
A l'alumnat que participi en activitats fora del centre, li caldr l'autoritzaci
escrita del pare, la mare o representants legals. Aquesta autoritzaci es signar
a principi de curs i servir per totes les sortides que es realitzin.
Com a norma general es realitzen colnies amb els alumnes de primria i
infantil, aquestes seran triades a ligual que les sortides entre final de curs i el
primer trimestre. En el cas de Cicle superior les colnies saniran alternant un
curs relacionades amb activitats aqutiques i al segent seran activitats de
neu. En cas que un alumne que ha pagat les colnies no pugui assistir per
motiu mdic se li retornar el 100% si presenta el justicant mdic, si no s aix li
ser retornat la part proporcional que estimi lescola descomptades les
bestretes.
Els grups de CI que realitzen lactivitat de piscina dins de lhorari lectiu sn
acompanyats pel tutor o mestre responsable i per famlies. En el cas que un dia
no hi hagin famlies disponibles per acompanyar, aquell dia no es podr
realitzar aquesta activitat.
Pel que fa a les activitats extraescolars s lAMPA lencarregada de gestionarles en coordinaci amb la direcci del centre, dintre del marc del PCEE (les que
sn de caire esportiu).

7.3.VIGILNCIA DE L ESBARJO
La vigilncia de lesbarjo varia cada curs depenent dels grups. Sestableixen
uns torns de pati depenent de les rtios establertes i segons la normativa
vigent.
Els patis dinfantil i primria sn a la mateixa franja horria per els espais sn
diferents.
Els mestres dinfantil i primria baixen tots amb el seu grup i un cop han arribat
totes les classes es queda vigilant el torn que li toqui aquell dia.
Fem servir la msica de les entrades i sortides tant per l inici de pati com per a
la seva finalitzaci.
Primer pugen els alumnes de primria i infantil puja una mica ms tard.
Tamb hi ha establerts un torns per tal que els alumnes recullin els papers del
pati.

17

7.4. ABSNCIES DEL PROFESSORAT

El professorat est obligat a complir l'horari i el calendari d'activitats establert a
la programaci general del centre, que, en qualsevol cas respectar l'horari
setmanal del professorat establert a la normativa vigent. Tamb est obligat a
assistir a les reunions dels rgans de govern i de coordinaci, aix com a les
altres reunions extraordinries no previstes a la programaci general del centre
que siguin degudament convocades per la direcci.
Les faltes d'assistncia sn justificades quan hi ha llicncia o perms concedit.
Per demanar-ne la concessi s'ha de seguir el procediment reglamentriament
establert, davant l'rgan competent. Les llicncies i permisos es concedeixen
segons la normativa vigent (Veure Annex 3 i 4).
Per tal denregistrar les absncies i faltes de puntualitat del professorat
sutilitzaran el sistema de control informtic que informa al Departament i el
llibre de registre que roman a lescola.

7.5. DRET DE VAGA DEL PERSONAL DOCENT

Amb lobjectiu de respectar el dret individual dels treballadors a exercir una
vaga legalment convocada i donat que no hi ha obligaci dinformar de si una
persona exercir o no aquest dret, des del centre sinformar a les famlies del
tant per cent de professorat que pressumiblement sadherir a la convocatria.

7.6. HORARIS DEL CENTRE

Lhorari del centre al mat s de 9 h a 12:30 h i a la tarda de 15 h a 16:30 h .
L horari de secretaria est establert i pot variar cada curs. Cal remarcar que
aquest horari s el lectiu, per lhorari escolar s ms ampli: de 8h a 17:45h
(incloent lhorari lectiu, linterlectiu i el complementari daquelles activitats
aprovades al Pla Anual). Fora daquest horari ledifici s responsabilitat de
lAjuntament.

7.7. UTILITZACI DELS RECURSOS MATERIALS.

Els rgans de govern del centre, en el marc de les respectives competncies,
vetllaran per la salubritat de l'equipament i del material.
En la provisi de material que correspongui per l'aplicaci del pressupost del
centre, es considerar la salubritat com un dels criteris prioritaris.
Es deixar fora d's, o en s restringit quan sigui el cas, qualsevol material
insalubre sigui quina sigui la seva procedncia.
Igualment, es prohibeix en el centre l's de material propi dels membres de la
comunitat educativa que tingui la consideraci d'insalubre.

7.8. ACTUACIONS EN EL SUPSIT DE RETARD EN LA

RECOLLIDA DE LALUMNAT A LA SORTIDA DEL CENTRE.
Quan es produeixi un retard fora dels marges raonables en la recollida de
lalumnat un cop acabat lhorari escolar, es procurar contactar amb la famlia o

18

els tutors legals de lalumne/a. Un cop esgotats sense efecte els intents de
comunicaci amb la famlia o amb els tutors legals, i transcorregut un marge de
temps prudencial, la persona que fins en aquell moment hagi roms a crrec de
lalumne/a comunicar telefnicament la situaci als Mossos desquadra i
acordar amb ells la frmula de lliurar-lo a la seva custdia.
La reiteraci freqent daquests fets amb una mateixa famlia, en la mesura en
qu comporten una manca dassumpci de les responsabilitats de custdia dels
menors que li correspon, ha de ser tractada de manera similar als supsits
dabsentisme.
En darrer terme, la direcci del centre ha de comunicar per escrit la situaci als
Serveis Socials del municipi. Daquesta comunicaci nha de quedar cpia
arxivada en el centre, a disposici de la Inspecci.
A criteri de la direcci del centre, en tot cas quan no hagi hagut soluci efectiva
a la reiteraci de recollides tardanes desprs de la comunicaci als Serveis
Socials del municipi, la direcci del centre ninformar la direcci dels Serveis
Territorials. (Veure Annex 6).

7.9. ACTUACIONS EN EL SUPSIT

LALUMNAT. (Veure Annex 6)

DABSENTISME

DE

L'assistncia de l'alumnat al centre s obligatria. Els pares han de comunicar

per escrit les absncies dels seus fills, anticipadament, sempre que sigui
possible, especificant el motiu i la durada de labsncia. En cas que no es pugui
preveure, ho comunicaran amb posterioritat. El mestre tutor comunicar les
absncies de llarga durada no justificades als pares, mares o representants
legals dels alumnes. Igualment es porta un registre mitjanant les llistes
dassistncia i el tutor marcar si la falta s o no justificada.
En el cas d'absncies repetides, es procurar en primer lloc la soluci del
problema amb l'alumne i el seu pare, mare o representant legal, el tutor i el
director del centre, i, si cal, sollicitar la collaboraci dels equips
d'assessorament i orientaci psicopedaggics, en el cas dalumnes amb
necessitats educatives especials, i dels serveis d'assistncia social del
municipi. Si una vegada tractat pels serveis dassistncia social del municipi el
cas no es resol, es comunicar per escrit la situaci al delegat territorial,
acompanyant tota la documentaci utilitzada per fer el seguiment del cas i es
demanaran instruccions.

7.10. DRETS DIMATGE

Els pares, mares o tutors hauran de signar una autoritzaci per a que els seus
fill/es puguin aparixer a la pgina web de lescola o en altres medis digital,
sempre amb un caire pedaggic.
A linici de lescolaritat de cada alumne, els seus responsables legals signaran
aquesta autoritzaci.

19

7.11 ADMINISTRACI DE MEDICAMENTS.

Dacord amb la normativa vigent no saccepten nens amb malalties de tipus
contagis a lescola per tal de preservar la seguretat dels altres alumnes del
centre.
En el cas que un alumne es posi malalt en horari escolar savisa a la famlia
de la situaci per tal que el vinguin a recollir. En el supsit que no poguem
contactar, es valorar la situaci per tal de decidir si lalumne roman al centre o
savisa als serveis mdics.
Per poder administrar medicaci als alumnes cal que el pare, mare o tutor/a
legal aporti una recepta o informe del metge o metgessa on consti el nom de
lalumne/a, la pauta i el nom del medicament que ha de prendre. Aix mateix, el
pare, mare o tutor/a legal ha domplir una sollicitud a lescola on es demani i
sautoritzi al personal del centre educatiu que administri al fill o filla la medicaci
prescrita, sempre que sigui imprescindible la seva administraci en horari lectiu.
El personal del centre podr administrar un medicament noms en els casos en
qu poguessin fer-ho el pare, la mare o el tutor/a legal, sense una formaci
especial; en cas contrari, si el medicament ha de ser administrat per personal
amb una formaci determinada, caldr que el centre es posi en contacte amb el
centre dassistncia primria ms proper.

7.12 PROTOCOL EN CAS DACCIDENTS.

Quan un alumne es fa mal en horari escolar s necessari seguir unes
actuacions per tal que latenci sigui la ms adequada i les famlies quedin
informades del succs:
- Quan un alumne/a tingui una incidncia se latendr curant-lo/la i indagant el
que ha passat.
- La persona que ha ats a alumne/a comunicar al tutor/a el que ha succet
per tal de preveure la informaci a les famlies.
- Sempre que sigui possible per qesti dhorari el tutor/a ser qui informi als
pares del que ha passat.
- Quan la informaci a les famlies no la pugui fer el tutor/a, aquest/a far una
nota a lagenda o si es veu convenient es far una trucada telefnica.
- Quan lincident sigui en horari de menjador, la monitora informar al/a la
tutor/a i adjuntar una nota explicativa per lliurar a les famlies. Si es veu
necessari es far una trucada telefnica.
- Quan lincident sigui en horari dacollida o dextraescolars. Les persones
responsables daquests serveis seran les que informin a les famlies.
- En cas que necessiti atenci mdica es trucar a les famlies i si s urgent
savisar als serveis mdics.
- En tots els casos sinformar del que ha succet al despatx.

20

7.13. SEGURETAT, HIGIENE I SALUT.

-SEGURETAT
Els rgans de govern del centre, en el marc de les respectives competncies,
vetllaran per la seguretat del recinte i les installacions escolars.
En la programaci i supervisi del manteniment, reparaci i conservaci, els
rgans de govern tindran cura en considerar els elements de seguretat de qu
ha d'estar provet el centre.
Els rgans de govern, en el marc de les respectives competncies, tindran cura
que la realitzaci d'obres i tasques de manteniment, reparaci i conservaci no
interfereixi la normal activitat del centre o b es programi una distribuci
diferent de les activitats; de manera tal que resultin al mxim d'independents
possible en els espais i/o temps.
El centre elaborar un pla d'emergncia i evacuacions com un reglament
especfic per a aquests supsits. Aquestes normes es donaran a conixer, a
l inici de cada curs, a l'alumnat, al professorat i altre personal del centre.
La programaci general del centre preveur, anualment, la realitzaci de
simulacres d'evacuaci. La valoraci de la realitzaci dels simulacres
s'incorporar a la memria anual i es remetr a la delegaci territorial del
Departament d'Ensenyament. Els resultats d'aquestes valoracions seran tinguts
en compte per a la millora i actualitzaci del pla d'emergncies i evacuacions.
Les activitats aprovades en la programaci general del centre o les que es
deriven de l'exercici dels drets dels membres dels diferents sectors de la
comunitat educativa hauran de desenvolupar-se en condicions de total
seguretat.
A aquest efecte, s'incorporaran en la seva planificaci, de manera sistemtica
els elements de seguretat necessaris que hauran de respectar-ne en la seva
execuci. Les persones adultes responsables de la seva realitzaci hauran de
tenir-les presents, aplicar-les, i podran proposar-ne millores.
La valoraci de les activitats aprovades en la programaci general del centre
porta associada la valoraci de la seva seguretat.
Les activitats aprovades a la programaci general del centre han de ser
salubres i saludables.
-HIGIENE I SALUT
Pel que fa a la higiene els tutors /es des d Educaci infantil ja comencen a
treballar hbits relacionats amb la higiene i la salut i es fa extensible a tota la
primria.
Els alumnes de Cicle superior com a normativa de centre es dutxen desprs
dalgunes classes dEducaci Fsica.
En el cas de la detecci de polls a lescola savisar immediatament a la
famlia per tal que actu el ms aviat possible.
En casos de falta dhigiene reiterada i continuada i, un cop avisada la famlia
es procedir a posar-se en contacte amb Serveis Socials.
Lescola participa en el programa del CAP de la zona vacunant als alumnes de
6 dins lhorari lectiu.
A cada aula hi haur en un lloc visible un cartell amb fons groc amb la relaci
dalumnes allrgics de la classe per tal que tot el personal que passi per aquell

21

grup en sigui conscient. A ms, a la sala de mestres hi haur un de general

amb tots els alumnes allrgics del centre.

7.14. QUEIXES I RECLAMACIONS.

-ACTUACIONS EN EL CAS DE QUEIXES SOBRE LA
PRESTACI DE SERVEI QUE QUESTIONIN LEXERCICI
PROFESSIONAL DEL PERSONAL DEL CENTRE.
Els escrits de queixa sobre lexercici professional duna persona que presta
serveis en un centre pblic del Departament dEnsenyament, han dadrear-se
a la direcci del centre i han de contenir la identificaci de la persona o
persones que es presenten, el contingut de la queixa, la data i la signatura, i,
sempre que sigui possible, les dades, documents o altres elements acreditatius
dels fets, actuacions o omissions a qu es fa referncia.
El director/a del centre ha de traslladar cpia de la queixa al professor/a o
treballador/a afectat i, directament o per mitj daltres rgans de govern del
centre, obtenir informaci sobre els fets exposats.
Obtinguda la informaci i escoltat linteressat/a, el director/a ha de prendre les
decisions que consideri pertinents i comunicar per escrit a la persona o
persones que ha presentat la queixa la soluci adoptada. La documentaci
generada ha de quedar arxivada a la direcci o a la secretaria del centre.
El procediment detallat de la tramitaci de les queixes atn a all que estableix
la Resoluci de 24 de maig de 2004 (FDAADE 1006, de maig de 2004).
http://educacio.gencat.net/extranet/dogc/resolucio_sgde_24_mai_2004.htm

7.15. SERVEIS ESCOLARS.

-SERVEI DE MENJADOR
El centre disposa de servei de menjador, que s'organitza d'acord al que disposa
el Decret 160/1996, de 14 de maig. El funcionament del menjador escolar
segueix les directrius del consell escolar del centre i sota el control i supervisi
de la direcci. La concreci anual d'aquest funcionament s'integrar a la
programaci general de centre.
La valoraci del funcionament d'aquest servei s'inclour a les respectives
memries anuals. Sest elaborant el Pla especific del Menjador normes
menjador- (annexos).
El consell escolar adjudicar els ajuts individuals de menjador per a l'alumnat i
la direcci efectuar els trmits corresponents davant les entitats que les
financen. A aquest efecte, a l'inici de curs s'obrir en el centre un termini de
sollicitud d'aquests ajuts depenent cada curs de la normativa vigent.

-ALTRES SERVEIS DEL CENTRE.

El centre tamb disposa de lhora d acollida matinal de 8 a 9 hores i d activitats
extraescolars fora de lhorari lectiu.

22

Aquests dos serveis sn gestionats per lAMPA en coordinaci amb la direcci

del centre.

7.16. GESTI ECONMICA

-PRESSUPOST
s un instrument de gesti a curt termini (un any acadmic) que, coherent amb
el projecte educatiu, les NOFC i la programaci general de centre, preveu i
formalitza la relaci de necessitats i els recursos econmics disponibles per
satisfer-les concretada en documents comptables.
Per a l'elaboraci del pressupost s'ha de tenir en compte el que estableix la
normativa vigent, i si s el cas, les instruccions del Departament
d'Ensenyament.
El pressupost del centre ser anual i nic i reflectir tots els ingressos i totes les
despeses degudament agrupats.
El pressupost del centre contindr almenys en l'apartat d'ingressos dos blocs :
a) efectius en l'exercici
b) pendents d'efectuar
i en l'apartat de despeses, contindr tres blocs :
a) despeses especfiques destinades a l'ensenyament reglat i obligatori per als
alumnes.
b) despeses especfiques destinades a les activitats complementries i
extraescolars amb carcter voluntari per als alumnes.
c) despeses generals en activitats reglades i no reglades.
El projecte de pressupost ser elaborat pel secretari i presentat pel director al
consell escolar i al claustre de mestres.
Durant l'exercici pressupostari el secretari ser el responsable directe de fer el
seguiment puntual de l'aplicaci del pressupost del centre. Si es produeixin
ajustaments, aquests seran proposats pel director i aprovats en el consell
escolar.
En aquestes sessions es far la valoraci del pressupost aplicat i les propostes
per a l'elaboraci del pressupost del curs segent.
Lacreditaci documental i comptable de la gesti econmica del centre es far
en el llibre d'actes del consell escolar, que comprendr:
a) actes del consell escolar en qu consti l'aprovaci del pressupost amb el
seu detall.
b) actes del consell escolar respecte de la gesti econmica del centre.
Quan es produeixi un canvi de director, s'estendr en el llibre d'actes del
consell escolar una diligncia on es far constar l'estat de comptes, relaci de
factures pendents de pagament i la situaci de l inventari. El director entrant o
qui tingui assignades les seves funcions estendr una diligncia per fer constar
la seva conformitat o les observacions que consideri procedents. En cas de
disconformitat, s'elevar l'informe oport al secretari de la Delegaci Territorial.
-PAGAMENTS DE LES FAMLIES
Les famlies paguen unes quotes anuals en concepte de material socialitzat
(material escolar i sortides) i llibres que no entren en la subvenci de
lAjuntament (quadernets, atles, diccionaris...). Aquestes quotes saproven al
23

Consell Escolar. Els pagaments es faran fraccionats en tres terminis mitjanant

rebut domiciliat. Altres pagaments com sn la piscina o les colnies sefecturan
mitjanant caixer automtic.

7.17. GESTI ACADMICA I ADMINISTRATIVA.

-DE LA DOCUMENTACI ACADMICO-ADMINISTRATIVA.
Tota la documentaci acadmico-administrativa del centre es gestiona i es
custodia segons la normativa vigent.

-ALTRA DOCUMENTACI
Pel que fa a altres documents com fitxes personals, dades familiars, informes
mdics, psicolgics,... queden arxivats a larxiu de lescola.

24