EL CURRÍCULUM EN

L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
CONFIGURACIÓ, DISSENY I DESENVOLUPAMENT

FÈLIX PARDO
MÀSTER EN FORMACIÓ DEL PROFESSORAT, UB
Context de l'Educació Secundària. Sistemes, Models i Estratègies
 CONTINGUT DEL TEMA 4
1. Configuració del currículum
Concepte.- Teoria.- Components.- Fonts.- Currículum i democràcia.- Currículum i diversitat cultural

2. Estructura i organització del currículum en la LOMLOE

Principis psicopedagògics i compromisos.- Nivells de concreció.- Principals novetats: Currículum, ESO,
Batxillerat i Formació Professional.- Nous elements

3. El Disseny Universal per a l’aprenentatge

4. Les competències bàsiques

5. Valoració crítica del currículum competencial

 Configuració del currículum (1.a.1)
Concepte
El currículum representa la versió escolar d’un
determinat model de societat i cultura,
selecciona i organitza el que es dóna valor i cal
ensenyar i aprendre.
El terme currículum fa referència a la selecció
dels continguts i a la seva organització segons
el seu disseny en determinades estructures en
cada nivell i etapa del sistema educatiu, amb
una seqüència didàctica que doni sentit al que
s’intenta aprendre a través de procesos
d’ensenyament.
El currículum defineix per ell mateix l’orientació i
intencionalitat d’un projecte educatiu. D’aquí la
seva importància.
El currículum no només organitza l’educació
dels alumnes, sinó que també estableix les
competències i capacitats que han d’assolir els
alumnes i informa la seva visió de la realitat i el
modus d’inserir-se en ella. Per això és un
document de difícil consens que fa que tingui un
cert dinamisme. Al nostre país, les successives
reformes curriculars posen de manifest la
dificultat de compartir un model de societat i de
cultura que ha de conformar un determinat tipus
de subjecte.
 Configuració del currículum (1.a.2)
Concepte
La conceptualització del currículum comprèn els
següents àmbits d’anàlisi:
1. Té sentit quan es converteix en intermediari
entre la societat i els centres docents, la qual
cosa li atorga una funció social.
2. Els continguts no són els únics elements que
componen el currículum, també hi són les
experiències que els mateixos continguts
aporten a la pràctica educativa.
3. El currículum pot ser entès com un camp on
es posen en comunicació teories i pràctiques
educatives. A més, acaba connectant els
processos d’ensenyament amb els
d’aprenentatge i en conseqüència es formulen
relacions entre la teoria del currículum y la
didàctica.
4. També pot ser entès com un camp
d’investigació i experimentació.
5. Configurar el currículum en diferents formats
suposa entendre que la seva presentació té una
determinada finalitat.
 Configuració del currículum (1.a.3)
Concepte

La LOMLOE és una llei d’article únic que
modifica la LOE. En la disposició quarta,
canvia totalment l’article 6 de la LOE dedicat
al currículum. El primer apartat conté una
nova definició de currículum:
1. A los efectos de lo dispuesto en esta
Ley, se entiende por currículo el conjunto
de objetivos, competencias, contenidos,
métodos pedagógicos y criterios de
evaluación de cada una de las enseñanzas
reguladas en la presente Ley.
En el caso de las enseñanzas de formación
profesional se considerarán parte del
currículo los resultados de aprendizaje.
I el segon apartat conté nous objectius i
compromisos del currículum:
2. El currículo irá orientado a facilitar el
desarrollo educativo de los alumnos y
alumnas, garantizando su formación
integral, contribuyendo al pleno desarrollo
de su personalidad y preparándoles para el
ejercicio pleno de los derechos humanos,
de una ciudadanía activa y democrática en
la sociedad actual. En ningún caso podrá
suponer una barrera que genere abandono
escolar o impida el acceso y disfrute del
derecho a la educación.
 Configuració del currículum (1.b)
Teoria del currículum

En el desenvolupament de la teoria del currículum
destaquen les tres etapes següents segons els canvis
històrics i les circumstàncies socials:
1. Primera etapa (1920-1950). Predomini dels models
de planificació racional. Es posa en valor la gestió de
l’eficiència mitjançant l’assoliment dels resultats que són
objectius i mesurables. Destaquen autors com Tyler i
Bobbit.
2. Segona etapa (1960-1975). Predomini dels projectes
curriculars i de l’enfocament pràctic i de procés. Es
posa en valor el paradigma pràctic i deliberatiu, així com
l’experimentació a partir d’hipòtesi. Fomenta l’apropiació
del currículum per part dels docents i dels alumnes.
Destaquen autors com Schwab i Stenhouse.
3. Tercera etapa (des del 1975 fins avui). Predomini de
la reconceptualització (nous llenguatges i enfocaments
metodològics, així com noves orientacions filosòfiques) i
la teoria crítica (anàlisi de la reproducció ideològica
que el sistema educatiu i el currículum realitzen). Es
posa en valor la cerca de sentit a les preocupacions
personals i a allò que està ocult en el currículum, així
com la idea d’emancipació. Destaquen autors com
Jackson, Habermas, Bourdieu i Passeron, Freire,
Giroux, Apple, McLaren i Popkewitz.
 Configuració del currículum (1.c.1)
Components del currículum

L’any 1989 el MEC va elaborar el Disseny 2. Quan ensenyar? A partir del compromís de
Curricular Base de l’Educació Secundària on l’alumne amb l’aprenentatge i la participació a
trobem aquestes quatre preguntes que orienten l’aula. I després de garantir una bona
l’estructura d’aquest disseny i assenyalen els comunicació entre docent i alumne i establir una
seus components bàsics: relació dialògica amb intercanvi de
coneixements. Es pretén superar l’educació
1. Què ensenyar? Continguts a través de
transmissiva i unidireccional de coneixements
materials curriculars, que poden ser
de docent a alumnat.
conceptuals, procedimentals i actitudinals. Cal
prioritzar objectius i seleccionar continguts per
tal que la informació no col·lapsi el procés
d’ensenyament i aprenentatge.
 Configuració del currículum (1.c.2)
Components del currículum

3. Com ensenyar? No hi ha fórmules 4. Què, quan i com avaluar? L’avaluació

magistrals. No es poden controlar totes les
variables ni es pot replicar la mateixa manera
d’ensenyar en tots els contextos escolars i
socials. L’adopció d’una manera d’ensenyar
respon a determinades creences, ideologies i
racionalitats. I va associada a les finalitats
educatives. La resposta a aquesta pregunta
exigeix un gran esforç de reflexió i de formació
del docent per tal que la resposta de cada
docent sigui adaptativa al seu context.
serveix per comprovar l’assoliment dels
objectius, l’aprenentatge dels continguts i
l’adequació de les estratègies i mètodes
didàctics utilitzats. Cal considerar que
l’avaluació és un procés global i per tant no
s’hauria de limitar a l’alumnat, sinó incloure
també els docents i els centres. Convé advertir
que l’èxit o el fracàs escolar depèn en gran
mesura de l’avaluació. I també que l’excés
d’avaluació pot fer del procés d’ensenyament i
aprenentatge un mitjà per a l’avaluació i no una
finalitat en ell mateix.
 Configuració del currículum (1.d.1)
Fonts del currículum

Cada context social i educatiu requereix un 2. Font epistemològica. Inclou les disciplines,
determinat currículum. La forma amb la qual es tant pel que fa a l’organització dels sabers com
construeix cada currículum depèn de les fonts a la construcció dels corresponents continguts.
que componen el mateix. Podem destacar les Per entendre el sentit d’una disciplina en el
quatre següents: currículum, així com la valoració que es fa de la
mateixa, cal conèixer el seu desenvolupament
1. Font sociològica. Inclou els aspectes
històric, la seva evolució curricular, la seva
fonamentals que conformen una societat:
racionalitat interna, el seu grau
classes, institucions, ideals culturals, creacions
d’experimentalitat, la seva lògica d’investigació
culturals, tecnologia, etc. Avui estem assistint a
segons el mètode propi de pensament i el seu
un canvi en la configuració del currículum per la
potencial formatiu.
integració de les noves tecnologies, la
implantació de l’aprenentatge híbrid i les
pràctiques de cooperació i solidaritat.
 Configuració del currículum (1.d.2)
Fonts del currículum
3. Font psicològica. Inclou les contribucions de
la psicologia evolutiva i cognitiva. La primera
documenta el desenvolupament de la
personalitat de l’alumnat i la segona els principis
d’aprenentatge que haurien d’informar la
pràctica educativa. El procés d’aprenentatge
depèn de la maduresa psicològica pel que fa als
perfils emocionals i cognitius, així com de les
capacitats, nivell acadèmic, motivació i interès
dels alumnes. Per tant, el docent ha de conèixer
totes aquestes característiques per saber el
procés d’aprenentatge adequat per assolir l’èxit
acadèmic de tots els seus alumnes.
4. Font pedagògica. Inclou les contribucions de
la pedagogia, en particular sobre la filosofia de
l’educació, la teoria curricular i la didàctica. Pel
que fa a la filosofia de l’educació, hi ha dos
aspectes fonamentals: la concepció de la
persona i les finalitats de l’educació. Saber quin
subjecte volem formar amb l’educació determina
les finalitats educatives. I saber aquestes
finalitats determina el tipus de currículum i
didàctica. I cal advertir que en una societat
democràtica hi ha una pluralitat de concepcions
sobre l’ésser humà i les finalitats educatives, i
per tant cal concebre el currículum i la didàctica
de manera pluralista.
 Configuració del currículum (1.e.1)
Currículum i democràcia

Els centres educatius es governen mitjançant
procesos democràtics. I el currículum no hauria
d’estar al marge d’aquests processos. Però
perquè un currículum sigui democràtic cal
observar els següents criteris:
1. Comú. Garantir la mateixa qualitat educativa amb
tots els grups del mateix centre.
2. Cooperatiu. El treball dels alumnes s’ha de basar
en la cooperació en lloc de basar-ho en la
competitivitat.
3. Útil. L’aprenentatge ha de ser significatiu, rellevant,
connectat amb els interessos vitals dels alumnes i la
realitat.
4. Inclusiu. Ha de recollir la diversitat cultural i entre
les les persones per tal que no quedi cap grup cultural
o col·lectiu de persones al marge.
5. Pràctic. Cal evitar l’abstracció i concretar
l’aprenentatge amb exemples i pràctiques properes a
la realitat dels alumnes.
6. Realitzable. Ha de permetre la participació de tot
l’alumnat, permetent l’accès amb diferents codis
conceptuals i lingüístics i tant als grups culturals amb
poder i autoritat com als marginals.
7. Reflexiu. Ha de facilitat el diàleg entre diferents
disciplines i permetre la construcció crítica dels
significats i la reelaboració dels continguts.
 Configuració del currículum (1.e.2)
Currículum i democràcia

8. Ètic. El currículum no és neutral. Té biaixos desenvolupament i corregir determinats interessos i

ideològics i respon als interessos dels seus creadors. manipulacions ideològiques.
Convé fer una lectura crítica considerant que hi ha
una pluralitat de punts de vista ètics, com per exemple
sobre la idea de justícia.

9. Coherent. Cal donar coherència al discurs

pedagògic de les disciplines a l’aula, evitant
plantejaments pedagògics absurds de les mateixes i
facilitant la gestió de la informació disponible.

10. Planificat. El currículum ha de ser un document

públic i per tant cal anticipar el seu coneixement
abans de la seva aplicació a l’aula. Així es pot fer una
deliberació pública sobre el seu disseny i
 Configuració del currículum (1.f.1)
Currículum i diversitat cultural

A les societats occidentals podem trobar una gran Hi ha dos models de diversitat cultural en el
diversitat cultural: currículum:

● les creences A. Multicultural: l’educació desenvolupada en el

● els valors foment i el respecte de totes les cultures i del
● els costums que es manifesten en els àmbits desenvolupament de la identitat cultural de tots
privats i públics els grups culturals en el mateix territori,
● els codis conceptuals i lingüístics B. Intercultural: l’educació que persegueix
● les formes de comunicació l’intercanvi cultural entre diversos grups
● els tipus de racionalitat culturals.
● els grups amb poder i autoritat i els grups
marginals En el model intercultural hi ha tres paradigmes bàsics
que poden influir en el currículum i en la selecció dels
Totes les cultures s’aprenen a través del procés seus objectius, continguts i procediments:
educatiu. I la nostra cultura s’aprèn principalment a
través del currículum.
 Configuració del currículum (1.f.2)
Currículum i diversitat cultural
1. Assimilació cultural: es pretén anular la
diversitat cultural i es persegueix la uniformitat i
homogeneïtat de la cultura dominant. S’imposa
una selecció bàsica del currículum.
2. Integració cultural: es pretén desenvolupar la
cultura dominant, però es permeten espais
d’expressió de cultures no dominants o
subordinades. Es para atenció a les minories,
però no es canvia la selecció bàsica del
currículum.
3. Pluralisme cultural: posa en qüestió els dos
paradigmes anteriors i proposa la construcció
democràtica del currículum. Això exigeix una
distribució del poder entre els diferents grups
culturals. La selecció bàsica del currículum inclou
les tradicions i els referents de tots els grups
culturals del mateix territori.
Cal advertir que el disseny del currículum pot
emmascarar els dos primers paradigmes. Així, les
agrupacions flexibles de l’alumnat, les adaptacions
curriculars individuals, les mesures d’atenció a la
diversitat i la tutoria poden afavorir l’adaptació de
l’alumnat a la cultura dominant segons el currículum
establert i seleccionat des de l’administració
educativa i els centres. A més, si no hi ha un
qüestionament del currículum oficial, no s’atén prou
la diversitat cultural i es pot segregar l’alumnat dels
grups culturals no dominants sota la categoria de
l’educació compensatòria.
 Estructura i organització del currículum en la LOMLOE (2.a)
Principis psicopedagògics i compromisos

PRINCIPIS PSICOPEDAGÒGICS COMPROMISOS

Facilitar la construcció d’aprenentatges significatius Conciliar qualitat i equitat

Garantir la funcionalitat de l’aprenentatge Combinar comprensivitat i atenció a la diversitat

Relacionar els continguts i integrar els
aprenentatges
Reforçar els aspectes pràctics
Prioritzar l’avaluació contínua i formadora
Fomentar l’acceptació mútua i la cooperació
Orientació constructivista, col·laborativa i
pragmàtica del currículum
Aprofundir en l’autonomia dels centres per elaborar
les seves propostes pedagògiques i en la
responsabilitat (llibertat) dels docents en la selecció
dels continguts curriculars.
Garantir la formació integral dels alumnes en els
àmbits personal, emocional i intel·lectual, social i
afectiu,
Incloure nous paradigmes culturals: la perspectiva
de gènere i la sostenibilitat
Estructura i organització del currículum en la LOMLOE (2.b.1)
Nivells de concreció

Amb la LOMLOE es mantenen els tres nivells
de concreció curricular:
Primer Nivell. Consisteix en el currículum
normatiu i prescriptiu de l’administració
educativa. Correspon al Disseny Curricular
Base del MEC elaborat el 1989 i als Decrets de
currículum de l’Estat i de les diferents
Comunitats Autònomes. Estableix un marc
comú i recull prescripcions i orientacions
piscopedagògiques que cal desenvolupar en els
altres dos nivells. Les CCAA amb llengua
cooficial establirà el 50% dels ensenyaments
mínims i la resta de CCAA el 40%. L’altre
percentatge el fixa el Govern central de l’Estat.
Segon Nivell. Consisteix en la seqüència
didàctica dels continguts seleccionats en cada
nivell i etapa educatives, així com en la
metodologia docent i l’avaluació, que ha
d’establir cada centre educatiu. Correspon al
Projecte Curricular de Centre (PCC) que forma
part del Projecte Educatiu de Centre (PEC). Es
pretén establir un treball cooperatiu entre els
docents.
Estructura i organització del currículum en la LOMLOE (2.b.2)
Nivells de concreció

Tercer Nivell: Consisteix en el currículum

descriptiu elaborat per cada docent, es defineix
en la programació d’una determinada
assignatura en unitats didàctiques i comprèn
tant els continguts seleccionats a impartir com
les estratègies didàctiques del seu
ensenyament i el tipus d’avaluació. Correspon a
la Programació d’Aula. Les unitats didàctiques
es poden dissenyar com a llibres de text,
projectes pedagògics, activitats d’aula o
qualsevol altre tipus de material curricular. És la
màxima concreció del currículum que permet la
seva assimilació per part de l’alumnat.
Principals novetats del currículum LOMLOE
Principals novetats
de la LOMLOE
respecte al
currículum (2.c.1)
https://educagob.educacionyfp.gob.es/lomloe/
cambios-curriculo.html
Principals novetats
de la LOMLOE
respecte a l’ESO
(2.c.2)
https://educagob.educacionyfp.gob.es/lomloe/
principales-novedades/ensenanzas/eso.html
Principals novetats
de la LOMLOE
respecte al
batxillerat (2.c.3)
https://educagob.educacionyfp.gob.es/lomloe/
principales-novedades/ensenanzas/bachillerat
o.html
Principals novetats
de la LOMLOE
respecte a la
Formació
Professional (2.c.4)
https://educagob.educacionyfp.gob.es/lomloe/
principales-novedades/ensenanzas/formacion-
profesional.html
Nous elements del currículum LOMLOE
Disseny Universal per a l’Aprenentatge (4)
 Les competències bàsiques (4.a.1)
Amb la LOMLOE s’estableix que el currículum ha
d’estar dirigit al desenvolupament de les
competències. Entre aquestes, es fixen les següents 8
competències clau que cal assolir en cada etapa
educativa.
 Les competències bàsiques (4.a.2)
𝗖𝗢𝗠𝗨𝗡𝗜𝗖𝗔𝗖𝗜Ó 𝗟𝗜𝗡𝗚ÜÍ𝗦𝗧𝗜𝗖𝗔
Comporta mobilitzar de manera conscient , el conjunt de
sabers, destreses, i actituds que permeten identificar,
expressar, crear, comprendre i interpretar sentiments, fets,
opinions, pensaments i conceptes de manera oral i escrita en
suports visuals, sonors i multimodals en contextos diversos i
amb finalitats diferents.
𝗣𝗟𝗨𝗥𝗜𝗟𝗜𝗡𝗚Ü𝗘
Implica utilitzar diferents llengües de manera apropiada i
eficaç per a l'aprenentatge i la comunicació.
𝗠𝗔𝗧𝗘𝗠ÀTIQUES I 𝗖𝗜È𝗡𝗖𝗜𝗔 I 𝗧𝗘𝗖𝗡𝗢𝗟𝗢𝗚I𝗔 (𝗦𝗧𝗘𝗠)
Entranya la comprensió del món utilitzant el mètode científic,
el pensament i la representació matemàtics, la tecnologia i els
mètodes d'enginyeria per a transformar l'entorn de forma
compromesa, responsable i sostenible.
𝗗𝗜𝗚𝗜𝗧𝗔𝗟
Implica l'ús segur, saludable, sostenible, crític i responsable de
les tecnologies digitals per a l'aprenentatge, en el treball i per a
la participació en la societat, així com la interacció amb
aquestes tecnologies.
 Les competències bàsiques (4.a.3)
𝗖𝗜𝗨𝗗𝗔𝗗𝗔𝗡𝗔
És l'habilitat d'actuar com a ciutadans responsables i participar
plenament en la vida social i cívica, basant-se en la
comprensió dels conceptes i les estructures socials,
econòmiques, jurídiques i polítiques, així com en el
coneixement dels esdeveniments mundials i el compromís
actiu amb la sostenibilitat i l'assoliment d'una ciutadania
mundial.
𝗘𝗠𝗣𝗥𝗘𝗡𝗗𝗘𝗗𝗢𝗥𝗔
De creativitat i iniciativa, implica desenvolupar un
enfocament vital dirigit a actuar sobre oportunitats i idees,
utilitzant els coneixements específics necessaris per a generar
resultats de valor per a uns altres.
𝗖𝗢𝗡S𝗖𝗜È𝗡𝗖𝗜𝗔 I 𝗘𝗫𝗣𝗥𝗘𝗦SIONS 𝗖𝗨𝗟𝗧𝗨𝗥𝗔𝗟𝗘𝗦
Implica comprendre i respectar la forma en què les idees i el
significat s'expressen de manera creativa i es comuniquen en
les diferents cultures, així com a través d'una sèrie d'arts i
altres manifestacions culturals. Implica esforçar-se per
comprendre, desenvolupar i expressar les idees pròpies i un
sentit de pertinença a la societat.
𝗣𝗘𝗥𝗦𝗢𝗡𝗔𝗟, 𝗦𝗢𝗖𝗜𝗔𝗟 I 𝗗’𝗔𝗣𝗥𝗘𝗡𝗗RE 𝗔 𝗔𝗣𝗥𝗘𝗡𝗗RE
És l'habilitat de reflexionar sobre un mateix, gestionar el
temps i la informació eficaçment, col·laborar amb uns altres
de manera constructiva, mantenir la resiliència i gestionar
l'aprenentatge al llarg de la vida.
 Valoració crítica del currículum competencial (5.a.1)

L’enfocament competencial del currículum pot Convé analitzar críticament el component

subordinar el model educatiu al model econòmic ideològic del currículum competencial i fer una
convencional, formant ciutadans amb capacitat per
integrar-se amb èxit en la societat i respondre a les interpretació més oberta del concepte de
exigències i necessitats empresarials i competència bàsica subratllant les següents
econòmiques. característiques:
L’enfocament competencial pot derivar vers la
implantació del pensament únic en l’educació sobre ● holístic i integrat
la base de l’utilitarisme que fa de la funcionalitat ● contextual
pràctica l’objectiu bàsic de l’educació. Això pot ● dimensió ètica
comportar una excesiva homogeneïtzació del
currículum i la definició exclusiva dels ● transferència creativa
aprenentatges en termes de competències, ● reflexiu
prescindint dels continguts associats a les mateixes. ● evolutiu
 Valoració crítica del currículum competencial (5.a.2)

El currículum competencial planteja el repte de

repensar la metodologia i l’avaluació empreada
(criteris i instruments): si cal situar a l’alumnat
davant de situacions d’aprenentatge reals de la
vida, caldrà un enfocament globalitzat integrant
matèries de diferents àmbits i utilitzar
determinats recursos, així com caldran un nou
enfocament en l’avaluació en la línia de
l’avaluació formativa i col·legiada. Tot plegat
demanda un nou rol docent i exigeix una nova
formació docent.
ACTIVITATS D’AUTOAVALUACIÓ
 ACTIVITAT 1
La finalitat de cada matèria curricular és
desenvolupar les competències bàsiques que
estableix la LOMLOE. Reflexiona sobre les tres
qüestions següents:
1) Els aspectes positius i negatius d’aquest
model.
2) El canvi organitzatiu i metodològic que
comporta aquest model.
3) El nou rol i la nova formació del docent que
exigeix aquest model.
Bibliografia bàsica
Gargallo López, Bernando;
Aparisi-Romero, Joan A. (2018)
Procesos y contextos educativos.
2a edición, Tirant Humanidades,
Valencia. Veure Cap. 3, pp.
119-123 i Cap. 4, pp. 171-212
Imbernón, Francisco (2010)
Procesos y contextos educativos:
enseñar en las instituciones de
educación secundaria,
Graó/Ministerio de Educación,
Barcelona. Veure cap. 3, pp.
61-84
Gimeno Sacristán, J.; Pérez
Gómez, A. (1985) La enseñanza:
su teoría y su práctica. Akal,
Madrid.. Veure cap. 4, pp.
189-250 i cap. 6, pp. 301-348.
Solari Maccabelli, M. i Borrero
López, R (2022) “LOMLOE y
modernización del currículo de
secundaria: Oportunidades y
retos”, Aula de secundaria,
mayo-junio, Barcelona, pp. 8-13.
Bibliografia complementària
Pardo, Fèlix (2019), “Tres maneres d’entendre les
disciplines en el currículum: pluridisciplinarietat,
interdisciplinarietat i transdisciplinarietat”, Butlletí
Edu21, Barcelona, novembre. Disponible en
internet:
https://edu21.cat/tres-maneres-dentendre-les-discip
lines-en-el-curriculum-pluridisciplinarietat-interdiscip
linarietat-i-transdisciplinarietat/