TEMA 1 L’’ORIENTACIÓ COM A ACTIVITAT EDUCATIVA.

PRINCIPIS BÀSICS COMUNS

ALS DIFERENTS MODELS D’ORIENTACIÓ A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I A LA
FORMACIÓ PROFESSIONAL. TÈCNIQUES MÉS UTILITZADES

0. INTRODUCCIÓ. JUSTIFICACIÓ
1. L’ORIENTACIÓ COM A ACTIVITAT EDUCATIVA
1.1. CONCEPTE D’ORIENTACIÓ
1.2. OBJECTIUS DE L’ORIENTACIÓ
1.3. NIVELLS D’INTERVENCIÓ
2. PRINCIPIS BÀSICS COMUNS ALS DIFERENTS MODELS D’ORIENTACIÓ A
L’EDUCACIÓ
SECUNDÀRIA I A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
3. TÈCNIQUES MÉS UTILITZADES
4. CONCLUSIÓ. EL TEMA AL CURRÍCULUM I AL SISTEMA EDUCATIU
5. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCIÓ. JUSTIFICACIÓ
Segons estableix l’actual Llei Educativa: Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la
qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, LOMLOE, Llei orgànica
de Modifi cació de la Llei orgànica d’Educació, la Formació la Formació Professional del
sistema educatiu comprèn la Formació Professional Bàsica, i els Cicles Formatius de Grau
Mitjà i de Grau Superior, amb una organització modular, de durada variable, que integren
els continguts teoricopràctics adequats als diversos camps professionals. La Formació
Professional té per fi nalitat preparar a l’alumnat per a l’activitat en un camp professional i
facilitar la seva adaptació a les modifi cacions laborals que poden produir-se al llarg de la
seva vida, contribuir al seu desenvolupament personal i a l’exercici d’una ciutadania
democràtica, i permetre la seva progressió en el sistema educatiu i en el sistema de
formació professional per a l’ocupació, així com l’aprenentatge al llarg de la vida.
La Ley Orgánica 5/2002, de 19 de junio, de cualificaciones y de Formación Profesional,
estableix que la qualificació professional s’obtindrà mitjançant un seguit de competències
professionals que poden ser adquirides amb la formació del sistema educatiu, altres tipus de
formació i amb l’experiència laboral. Citant l’Article 3 del Real Decreto 1147/2011, de 29 de
julio, por el que se establece la ordenación general de la Formación Profesional en el
sistema educativo, un dels objectius generals de la Formació Professional és ‘conèixer els
mecanismes d’inserció professional, així com gestionar la seva carrera professional,
analitzant els itineraris formatius més adequats per millorar la seva ocupabilitat’.
En aquest context educatiu, l’Anàlisi i Avaluació del potencial professional des de la seva
vessant vocacional i professional és un aspecte fonamental als estudis de Formació
Professional, ja que serveix d’ajuda i guia en la presa de decisions a l’hora d’optar per una
feina, així com en la inserció professional. La matèria desenvolupada justifi ca la importància
del tema al context educatiu com a part de la FormacióProfessional. El mòdul de Formació i
Orientació Laboral és fonamental per aconseguir aquests objectius. La
matèria compresa en aquest tema és totalment vigent, a causa de la creixent importància de
l’orientació al
sistema educatiu i altres administracions.
L’orientació és fonamental al nostre sistema educatiu. El Mòdul de Formació i Orientació
Laboral té un gran
component de l’activitat orientativa. La inserció laboral de l’alumnat dels cicles formatius
està íntimament
relacionada amb un procés adequat d’orientació.
El treball és una activitat que engloba múltiples aspectes: la productivitat, la creació de
riquesa, la transformació
de recursos, la integració social, el consum, la satisfacció de necessitats, etc. El
treballador/a és
l’artífex de tot això, perquè és qui produeix. Per tant, l’elecció d’una professió i el
coneixement de les possibilitats
educatives, formatives i laborals és fonamental al nostre sistema educatiu, especialment als
cicles
formatius i al mòdul de FOL. Per això hi ha d’haver uns models i uns recursos orientatius
que el professorat
de FOL ha de posar en pràctica.
Hem de conscienciar l’alumnat de la importància dels itineraris adequats i la recerca de la
vocació professional.
Això és vital per evitar el fracàs escolar i la inserció en el mercat de treball. En aquest tema
tractarem
els aspectes fonamentals d’orientació educativa com els principis bàsics, models
d’orientació, tècniques
d’orientació, etc.
1. L’ORIENTACIÓ COM A ACTIVITAT EDUCATIVA
L’orientació és part fonamental de l’activitat educativa. L’Orientació Educativa és un conjunt
d’activitats
adreçades als alumnes, pares i professors per ajudar-los Al desenvolupament de les seves
tasques dins de
l’àmbit específi c dels centres escolars. Aquesta acció orientadora –coordinada pel
Departament d’Orientació
a l’ESO i pels Equips Psicopedagògics en Educació Infantil i Primària– és tan complexa com
la pròpia
activitat docent pel que inclou un gran nombre d’aspectes i tècniques.
Mitjançant el professorat, l’alumnat rep ajuda per adquirir un millor coneixement de si mateix
i informació
sobre les alternatives que els ofereixen durant els seus estudis i les opcions que tindran a
concloure’ls tant en
el món acadèmic com en el laboral... En defi nitiva, es tracta que l’alumnat aprengui a
prendre decisions en
relació amb el seu futur immediat.
1.1. CONCEPTE D’ORIENTACIÓ
L’orientació és un procés inherent a l’educació. Podem defi nir l’orientació com un “procés
d’ajuda sistemàtica
i professional a un subjecte, mitjançant tècniques psicopedagògiques i factors humans, per
a que es comprengui
i s’accepti a si mateix i la realitat que l’envolta, assoleixi una major efi ciència intel·lectual,
professional
i personal, i es relacioni més satisfactòriament amb si mateix i amb els del seu voltant“
(Repetto, 1993).
Bisquerra defi neix l’orientació psicopedagògica com “un procés d’ajuda contínua, a totes les
persones, en
tots els seus aspectes, amb una fi nalitat de prevenció i desenvolupament, mitjançant
programes d’intervenció
educativa i social basats en principis científi cs i fi losòfi c”.
Sota el concepte d’orientació psicopedagògica es reuneixen les diferents manifestacions de
l’orientació.
Podem destacar:
L’orientació acadèmica és un procés d’ajuda a l’estudiant per a que sigui capaç de resoldre
els problemes
que la vida acadèmica li planteja. Per tant, el procés d’ajuda es refereix sempre a situacions
d’ajuda
en activitats escolars, i per a que al llarg del seu recorregut per l’escola realitzi eleccions
d’acord amb els
seus interessos, capacitats i amb la seva situació personal. El tipus d’ajuda que l’orientació
escolar ofereix
presenta característiques diferents segons l’edat i nivell de l’escolar.
L’orientació professional és un procés d’ajuda al subjecte per a que sigui capaç d’escollir i
preparar-se
adequadament per a una professió o treball determinat, implica decisió, formació i la
ubicació professional.
Tracta d’integrar les exigències personals amb les necessitats socials. L’orientació personal
apunta cap
a la vida interior de l’home, la seva harmonia interior, equilibri personal i coneixement de si
mateix, sense
perdre les perspectives del seu entorn.
La complexitat del procés d’orientació i la seva dimensió educativa es justifi quen, d’una
banda, en què
l’elecció professional comporta adscriure’s a un tipus de vida concret, i d’altra banda, per la
complexitat del
món laboral, que contínuament porta a noves professions, mobilitat professional,
reconversió professional.
Això fa que augmenti la difi cultat en els successius moments d’elecció, tant en la formació o
preparació com
en l’especialització. L’activitat orientadora es realitza, sobretot, en vinculació estreta i
indissociable amb
la pràctica docent. L’Orientació és per al Sistema Educatiu un element essencial que
afavoreix la qualitat i
millora de l’ensenyament. L’orientació = educació.
L’Orientació està recollida en les diferents legislacions que han regit l’educació, des de la
Llei d’Educació
del 70. En l’art. 27 de la Constitució Espanyola es recull que “l’educació tindrà per objecte el
ple desenvolupament
de la personalitat humana”. A la LOGSE també es recollia àmpliament l’orientació.
A l’actual legislació, la LOE, modifi cada per LOMCE, l’orientació està recollida a l’art. 1.
Principis i fi ns de
l’educació: “f) L’orientació educativa i professional dels estudiants, com a mitjà necessari per
a l’assoliment
d’una formació personalitzada, que propiciï una educació integral en coneixements,
destreses i valors.”
També a l’art. 2 i 5. A l’art. 22 “3. A l’educació secundària obligatòria es prestarà especial
atenció a l’orientació
educativa i professional de l’alumnat“. Es considera una de les funcions fonamentals del
professorat.
1.2. OBJECTIUS DE L’ORIENTACIÓ
L’Orientació educativa ha de garantir l’educació integral de l’alumnat. Això s’aconsegueix a
través de la
personalització del procés educatiu, especialment pel que fa a l’adaptació dels processos
d’ensenyament i
aprenentatge al seu singularitat, i a la transició entre els diferents etapes i nivells en què
s’articula el sistema
educatiu i el món laboral, i oferir, al conjunt de la comunitat educativa, assessorament
col·laborador i suport
tècnic especialitzat.
Els objectius de l’orientació educativa són:
» Contribuir a la personalització de l’educació.
» Ajustar la resposta educativa a les necessitats particulars dels alumnes.
» Cooperar als aspectes orientadors de l’educació.
» Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i
sistema
de valors.
» Garantir aquells elements educatius més diferenciats i especialitzats.
» Prevenir les difi cultats d’aprenentatge.
» Assegurar la continuïtat educativa a través de les diferents àrees, cicles, etapes.
» Contribuir a l’adequada relació i interacció entre els diferents integrants de la comunitat
educativa.
» Contribuir a tota classe de factors d’innovació i de qualitat que redunden en una millor
educació,
en una educació orientadora i en el suport tècnic a l’oferta educativa.
» Realitzar una orientació vocacional i professional que faciliti l’accés a estudis posteriors o
la
incorporació a la vida activa.
1.3. NIVELLS D’INTERVENCIÓ
Els nivells d’intervenció es resumeixen en aquests tres:
A. A l’Aula, on l’acció tutorial i docent és fonamental.
B. Al Centre educatiu, on intervé el Departament d’Orientació i que pot col·laborar el
professorat de FOL.
C. Amb els equips d’Orientació educativa, psicopedagògica i professional de la zona.
A l’educació secundària obligatòria l’Acció tutorial, el professorat i el Departament
d’Orientació són fonamentals.
El professorat té com a funcions, entre d’altres: c) La tutoria dels alumnes, la direcció i
l’orientació
del seu aprenentatge i el suport en el seu procés educatiu, en col·laboració amb les
famílies. L’orientació
educativa, acadèmica i professional dels alumnes, en col·laboració, si escau, amb els
serveis o departaments
especialitzats. El departament d’Orientació dóna suport tot el procés i dissenya programes
específi cs.
En els ensenyaments de Batxillerat i Cicles formatius també s’establirà un procés orientatiu.
2. PRINCIPIS BÀSICS COMUNS ALS DIFERENTS MODELS D’ORIENTACIÓ
A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I A LA FORMACIÓ
PROFESSIONAL
Les fonts del currículum són quatre: Epistemològica, Sociològica, Psicològica i Pedagògica.
D’aquí que hi
hagi diferents models d’orientació. L’orientació, com qualsevol disciplina d’acció, compta
amb una sèrie
de models d’intervenció que suposen diferents models d’organització i que ofereixen
diferents possibilitats
d’acció. Aquests models ens serviran com a marcs de referència a l’hora de dissenyar plans
d’actuació
(Castellà, 1995).
Analitzarem els models d’intervenció com a estratègies per aconseguir uns resultats
proposats. Els models
d’orientació segons Bisquerra (1998) suggereixen processos i procediments concrets
d’actuació, és a dir,
es poden considerar com “guies per a l’acció”. Al llarg de la història han anat sorgint
diversos models. La
investigació ha contribuït a determinar l’efi ciència d’aquests models. En el marc de
l’orientació educativa
trobem, per exemple, tres defi nicions específi ques de models:
• “Són estratègies fonamentades que serveixen de guia en el desenvolupament del procés
d’Orientació
en el seu conjunt (planifi cació, posada en pràctica i avaluació) o en alguna de les seves
fases...”
(Bisquerra, 1992: 177).
• “La representació de la realitat sobre la qual cal intervenir i que infl uirà en els propòsits,
els mètodes i
els agents de la intervenció” (Rodríguez Espinar i altres, 1993).
• “Són una representació que refl ecteix el disseny, l’estructura i els components essencials
d’un procés
d’intervenció” (Álvarez i Bisquerra).
És possible trobar diferents classifi cacions de models segons el criteri utilitzat. Així, Velaz i
Ureta (1998)
recullen la següent classifi cació:
Seguint un criteri històric, Rodríguez Monereo assenyala els següents “models d’orientació
educativa i
professional al segle XX”:
• Models històrics; el model d’Orientació Vocacional de Frank Parsons (1980) i el model de
Brewer que
assimilava l’orientació i l’educació (1914).
• Models moderns d’Orientació Educativa i Professional;
» L’orientació entesa com classifi cació i ajuda a l’ajust o adaptació (de Koos i Kefauver,
1932).
» L’orientació com a procés clínic.
» L’orientació com a consell procés d’ajuda per a la presa de decisions.
» L’orientació com a sistema metodològica eclèctic
• Models contemporanis d’Orientació (centrats en la institució escolar i a les organitzacions
educatives;
» L’orientació com un conjunt o constel·lació de serveis.
» L’orientació com a reconstrucció social.
» L’orientació com a acció intencional i diferenciada de l’educació.
» L’orientació facilitadora del desenvolupament personal.
» Models centrats en les necessitats socials contemporànies;
» L’orientació com a tècnica consultiva o intervenció indirecta.
» Les intervencions primàries i secundàries: la teoria de l’orientació activadora.
» Els Programes Integrals d’Orientació preventiva.
» Orientació per a l’adquisició de les habilitats de vida.
Parker classifi ca els models en funció de l’estil i l’actitud de l’orientador en el
desenvolupament de la
seva funció, en relació amb dos eixos (directivitat - no directivitat i enfocament
existencialista - conductista),
distingint; model de trets i factors, model espontani - intuïtiu; model rogerià; model pragmàtic
- empíric;
model conductista; model eclèctic.
En funció del tipus de relació que s’estableix entre orientador i orientat, Escudero classifi ca
els models
de la següent manera:
a. Model psicomètric: l’orientador és l’expert d’una sèrie de tècniques i el professor el
destinatari
dels resultats de les mateixes.
b. Model clínic - metge: basada en el diagnòstic. L’orientador diagnòstic i dissenya el pla
d’intervenció, que és aplicat passivament pel professor.
c. Model humanista: l’orientació és un procés d’ajuda a l’individu en un clima positiu de
relació. El
professor és concebut com a orientador.
Castellano diferencia els següents models:
• Model de counseling: centrat en l’acció directa sobre l’individu per tractar situacions dèfi
cit. Encara
deslligat del procés educatiu, la seva demanda aconsella una prudent utilització.
• Model de consulta: centrat en l’acció indirecta sobre grups o individus, ha adquirit un gran
interès,
exercint la seva funció des d’una perspectiva terapèutica, preventiva o de desenvolupament.
• Model tecnològic: amb les limitacions pròpies de qualsevol mitjà tecnològic i el
desconeixement del
mateix, aquest model, que pretén fonamentalment informar i que gaudeix d’un important
auge en altres
països, desenvolupa en el nostre experiències de moment poc rellevants.
• Model de serveis: centrat en l’acció directa sobre alguns membres de la població,
generalment en
situacions de risc o dèfi cit.
• Model de programes: una intervenció a través d’aquest model d’acció directa sobre grups
és una
garantia del caràcter educatiu de l’orientació.
• Model de serveis actuant per programes: presenta la particularitat de considerar l’anàlisi
de necessitats
com a pas previ a qualsevol planifi cació i, un cop detectades i prioritzada aquestes
necessitats,
dissenyar programes d’intervenció que donin satisfacció a les mateixes.
Tots aquests models tenen uns principis comuns:
• PRINCIPI DE PREVENCIÓ. Suposa actuacions de tipus proactiu; es tracta d’actuar abans
que sorgeixi
el problema. La prevenció com a concepte comunitari, posa el seu èmfasi en el grup o
comunitat,
pretén reduir els riscos de la totalitat dels membres d’un sistema, millorant les condicions
existents o
prevenint possibles problemes.
• PRINCIPI DE DESENVOLUPAMENT. El principi de desenvolupament implica una
orientació que
atengui tots els aspectes del desenvolupament humà. Suposa considerar l’individu en un
continu
creixement i l’orientació com un procés continu dirigit al desenvolupament integral de la
persona. Dins
d’aquest procés, en alguns «moments crítics» l’orientació ha de ser particularment intensa.
• PRINCIPI D’INTERVENCIÓ SOCIAL. Segons aquest principi l’orientació no només ha de
tenir en
compte el context en què es realitza, sinó també la possibilitat d’intervenir sobre el propi
context.
L’activitat orientadora estarà dirigida a la modifi cació d’aspectes concrets del context. Així
mateix,
l’orientació, des d’aquesta perspectiva, intentarà ajudar l’alumne a conscienciar-se sobre els
obstacles
que se li ofereixen en el seu context i li difi culten l’assoliment dels seus objectius personals,
perquè pugui
afrontar el canvi necessari d’aquests obstacles.
3. TÈCNIQUES MÉS UTILITZADES EN ORIENTACIÓ EDUCATIVA
Les tècniques que s’empren en Orientació educativa són un conjunt d’instruments amb
validesa científi ca
que serveixen de suport als programes d’orientació.
Entre les diverses tècniques, tenim:
• Tècniques d’observació
• Tècniques psicomètriques
• L’Entrevista
• Tècniques de treball grupal
• Programes d’intervenció
TÈCNIQUES D’OBSERVACIÓ
Consisteixen en la valoració d’un seguit d’aspectes difícils de quantifi car amb instruments
de mesura. Per
exemple s’utilitzen llistes de control, anecdotaris, escales d’estimació i d’observacions
conductuals, etc.
TÈCNIQUES PSICOMÈTRIQUES
Consisteixen en proves d’intel·ligència, desenvolupament general, aptituds i actituds,
personalitat, vocació,
interessos generals i professionals, etc.
L’ENTREVISTA
Es basa en la comunicació interpersonal. A les entrevistes personals s’aprofundeix sobre
aspectes relacionats
amb sortides professionals, formació complementària, recerca de feina, etc.
La fi nalitat de l’entrevista són:
• Obtenir informació i dades sobre l’entrevistat per contrastar amb les dades obtingudes per
altres
tècniques (tests, qüestionaris, observació...) o bé com a complement de les mateixes; altres
vegades,
l’entrevista constituirà l’única font d’informació.
• Facilitar a l’alumnat informació i consell sobre aspectes personals, acadèmic,
professionals. etc., del
seu interès.
• Proporcionar a l’entrevistat un major coneixement de si mateix i del món que l’envolta.
• Ajudar l’alumnat a enfrontar-se amb un problema o situació perquè prengui la
responsabilitat de decidir
per si mateix.
• Servir de mitjà comprensiu i unifi cador per entendre de manera global la personalitat de
l’entrevistat.
TÈCNICA DE TREBALL GRUPAL
Procedeixen del món empresarial i enriqueixen la personalitat dels participants ja que
potencien l’adaptació
social, ensenyen a pensar activament i a escoltar, vencen temors, fomenten la
responsabilitat, faciliten la
cooperació, etc.
Algunes tècniques de treball grupal són: debat, seminari, taula rodona, Phillips 66, pluja
d’idees, etc.
ELS PROGRAMES D’INTERVENCIÓ
Són l’instrument principal de desenvolupament del procés d’orientació. Cada vegada
n’existeixen de millors.
Per elaborar un programa d’intervenció, han de confl uir els següents aspectes:
• Existència d’una demanda al centre: professors, pares, mares...
• Anàlisi de la mateixa pel departament d’orientació.
• Avaluació inicial.
• Anàlisi dels resultats.
• Ubicació del problema dins de l’institució escolar (variables que incideixen sobre la
mateixa).
• Presa de decisions i acords dels intervinents.
• Planifi cació de tasques.
• Priorització i especifi cació de: els objectius generals i específi cs, activitats a
desenvolupar, metodologia,
materials, temporalització i avaluació.
• Implementació del programa.
• Seguiment.
• Avaluació de la situació sobre la qual s’ha intervingut.
4. CONCLUSIÓ. EL TEMA AL CURRÍCULUM I AL SISTEMA EDUCATIU
L’actual Llei Educativa: Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifi ca la
Llei orgànica
2/2006, de 3 de maig, d’Educació, LOMLOE, Llei orgànica de Modifi cació de la Llei
orgànica d’Educació,
estableix que la formació professional al sistema educatiu contribuirà a que l’alumnat
aconsegueixi els
resultats d’aprenentatge que els permeti: a) Desenvolupar les competències pròpies de
cada títol de formació
professional.
El tema anteriorment exposat L’ORIENTACIÓ COM A ACTIVITAT EDUCATIVA contribueix
a l’adquisició
d’objectius i competències establertes als Reals Decrets dels Cicles Formatius de Formació
Professional de
les diferents famílies professionals, a través del Mòdul de FORMACIÓ I ORIENTACIÓ
LABORAL.
Segons la legislació anteriorment exposada, aquest tema es relaciona amb els blocs de
continguts del
currículum, relacionats amb l’Orientació de riscos al Mòdul de FORMACIÓ I ORIENTACIÓ
LABORAL.
L’Orientació educativa i vocacional al sistema educatiu és imprescindible. El Mòdul de
Formació i Orientació
Laboral contribueix a l’orientació educativa i professional. Hem de conscienciar l’alumnat
amb l’elecció
d’alternatives adequades als seus interessos, capacitats i motivacions.
La legislació vigent ha de garantir un sistema efectiu d’orientació educativa, vocacional,
professional i que
l’alumnat tingui opcions de triar la professió, activitat o itinerari formatiu que li sigui més
proper. També és important
que conegui la connexió dels dos subsistemes de formació professional, els models
d’intervenció, etc.
5. BIBLIOGRAFIA
TRACTATS I MANUALS
BAUSELA HERRERAS, E. “MODELOS DE ORIENTACIÓN E INTERVENCIÓN
PSICOPEDAGOGICA: MODELO
DE INTERVENCIÓN POR SERVICIOS. Universidad de León.
REPPETTO TALAVERA, E., RUS ANEGA, V. y BALAGUER, J. (1995). Orientación
Educativa e Intervención
Psicopedagógica. Educación Permanente. Madrid: Universidad Nacional de Educación a
Distancia.
RIVAS, F. y otros (1998). SAV. Sistema de ayuda vocacional. Valencia: Consejería de
Cultura, Educación y
Ciencia.
RODRIGUEZ DIEGUEZ, A. (1990). Aproximación a la educación vocacional”. Una
perspectiva desde la
reforma educativa, 8, 125-143.
RODRIGUEZ ESPINAR, S. (coord.), ALVAREZ, M., Echeverría, B. y Marín, M.A. (1993).
Teoría y práctica
de la orientación educativa. Barcelona: PPU.
REVISTES ESPECIALITZADES
REVISTA ESPAÑOLA DE ORIENTACIÓN Y PSICOPEDAGOGÍA
PÀGINES WEB
www.educaweb.es
www.orientaeduc.es
www.brujulaeducativa.es
www.orientared.es
https://ec.europa.eu/eures/home.jsp?lang=es
http://www.oapee.es/oapee/intro.html
http://europa.eu/index_es.htm
REFERÈNCIES LEGISLATIVES
SISTEMA EDUCATIU I PROCÉS SELECTIU
• LEY ORGÁNICA 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifi ca la Ley Orgánica
2/2006, de 3
de mayo, de Educación, LOMLOE, Ley Orgánica de Modifi cación de la Ley Orgánica de
Educación.
• LEY ORGÁNICA 5/2002, de las Cualifi caciones y la Formación Profesional.
• REAL DECRETO 1128/2003, por el que se regula el Catálogo Nacional de Cualifi caciones
Profesionales, modifi cado por el R.D. 1416/2005.
• REAL DECRETO 1147/2011, de 29 de julio, por el que se establece la ordenación general
de la
formación profesional del sistema educativo.
• REAL DECRETO 127/2014, de 28 de febrero, por el que se regulan aspectos específi cos
de la
Formación Profesional Básica de las enseñanzas de formación profesional del sistema
educativo, se
aprueban catorce títulos profesionales básicos, se fi jan sus currículos básicos y se modifi
ca el Real
Decreto 1850/2009, de 4 de diciembre, sobre expedición de títulos académicos y
profesionales
correspondientes a las enseñanzas establecidas en la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo,
de
Educación. Posteriormente el Real Decreto 356/2014, de 16 de mayo, amplió en siete
nuevos títulos
profesionales básicos los catorce títulos establecidos inicialmente en el Real Decreto
127/2014, de 28
de febrero.
• REAL DECRETO 1085/2020, de 9 de diciembre, por el que se establecen convalidaciones
de módulos
profesionales de los títulos de Formación Profesional del sistema educativo español y las
medidas para
su aplicación, y se modifi ca el Real Decreto 1147/2011, de 29 de julio, por el que se
establece la
ordenación general de la formación profesional del sistema educativo.
ESPECÍFICA DEL TEMA
NORMATIVA INDICADA AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS