TEMA 18.

EL PROCS DE PRENDRE DECISIONS: COM SAPRN I COM

S'ENSENYA.

1. INTRODUCCI

2. EL PROCS DE PRENDRE DECISIONS

3. LA NECESSITAT DAPRENDRE A PRENDRE DECISIONS

4. COM SAPRN I COM S'ENSENYA A PRENDRE DECISIONS

4.1. INTEGRACI TRANSVERSAL DEL PROCS DE PRESA DE DECISIONS

4.2. FORMACI ESPCIFICA PER A MILLORAR EL PROCES DE PRESA DE

DECISIONS

4.3. PRESA DE DECISIONS GRUPALS

5. BIBLIOGRAFIA

6. LEGISLACIO
1. INTRODUCCI

Totes les persones enfronten la necessitat de prendre decisions des de gaireb els
primers temps de lexistncia. Existeixen determinats moments en que les decisions
educatives i formatives tenen un caire crtic ja que determinen litinerari a seguir,
especialment durant letapa adolescent.

Levoluci tecnolgica i social dels darrers decennis ha provocat un canvi significatiu

en les condicions generals del mn del treball, de manera que els plantejaments
formatius i personals per a la inserci al mn laboral tamb han devolucionar si hom
vol poder adaptar-se i desenvolupar-se amb xit al mn laboral i social.

Les caracterstiques del nostre sistema educatiu actual, i ms encara des de lentrada en
vigor de la Ley Orgnica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad
educativa (LOMCE) que dota al sistema educatiu -especialment a letapa de la
secundria- duna major transitabilitat i reversibilitat, aix com duna major opcionalitat;
fan tamb necessari un replantejament del tipus dorientaci educativa i professional
que, de manera legal, sha doferir a lalumnat, ja que cada cop sn ms, les decisions
importants que lalumnat ha de prendre respecte de la seva formaci i trajectria
educativa i vocacional.

La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin (LOE), modificada per la

LOMQE, es fa ress al seu Ttol Preliminar de la importncia daquesta orientaci
educativa i professional que ha de contribuir a una formaci integral de lalumne en
coneixements, destreses i valors que el permetin prendre decisions formatives i
vocacionals adequades i satisfactries.

En resum, no podem ja considerar els processos de presa de decisions com processos

discrets i puntuals, propis dels moment de transici, sin com a processos actius i
evolutius durant tot el cicle vital, que afecten, no noms a lmbit formatiu i/o laboral,
sin a totes les rees de la vida, per tant hem de dotar els nostres alumnes de ladequada
capacitat per a prendre decisions sobre els temes que els afecten.

2. EL PROCS DE PRENDRE DECISIONS

La presa de decisions es defineix de manera general com el procs de definici de

problemes, recopilaci de dades, generaci dalternatives i selecci dun curs dacci i
es defineix como el procs per identificar i solucionar un curs dacci per resoldre un
problema especfic

La presa de decisions t tant un component cognitiu com un component actitudinal.

Necessita de la implicaci activa de la persona que ha de decidir, ja que les decisions
sn personals i no es pot transferir la seva responsabilitat baix cap concepte.

Generalment, la situaci de presa de decisions implica:

a) Una persona que ha de decidir

b) Una situaci conflictiva actual o potencial que demanda una soluci

c) Informaci rellevant

d) Diferents alternatives

e) Diferents resultats amb valor diferent pel subjecte.

De manera general, el procs de presa duna decisi concreta implica les segents fases:

1. Definir la situaci problema sobre la qual sha de decidir

2. Buscar informaci rellevant

3. Analitzar les alternatives possibles

4. Triar una opci

5. Executar la decisi

Els anomenats models descriptius de la presa de decisions sn els que tracten

dexplicar, des de la teoria, com les persones prenen les seves decisions importants.
Tenen una llarga tradici investigadora, partint des de paradigmes terics molt diversos.
Una de les primeres aportaci la feren el matemtic John Von Neuman i leconomista
Oskar Morgestern en formalitzar la Teoria de Jocs.

Donald Super desenvolupa una complexa teoria sobre el desenvolupament vocacional

que integra tot el cicle vital de la persona, aix com aquells moments de presa de
decisions importants, associant-hi lautoconcepte com una variable amb un gran pes. Tot
i no ser purament una teoria formal sobre la presa de decisions resulta molt pertinent per
a les nostres tasques orientadores ja que:
 Inclou al model les fases de la infncia i ladolescncia integrades en una
perspectiva de tot el cicle vital.

Inclou una perspectiva formativa/educativa en lorientaci vocacional.

No se centra noms en locupaci laboral sin en tots els rols determinants que
una persona ha de desenvolupar.

Sha postulat que les diferncies individuals en termes de personalitat o processos

cognitius poden implicar diferncies en els processos de presa de decisions. Tot aix
encara existeix poca informaci de la magnitud i el paper daquestes variables en la
presa de decisions.

3. LA NECESSITAT DAPRENDRE A PRENDRE DECISIONS

Alguns aspectes fan imprescindible aquesta orientaci en la millora del procs de la

pressa de decisions educatives i laborals, ja que moltes de les referncies socials i
laborals dels darrers 50 anys han anat desapareixent, donant pas a la necessitat de
decidir per una mateix de manera continuada.

Canvis socials -Necessitat deducaci extra-laboral

-Diversificaci dels models de famlia i Aspectes del propi del sistema educatiu:
convivncia
-Major optativitat dintre del sistema
-Menys estabilitat en una nica
ocupaci laboral -Existncia de diferents branques (FPB,
CFGM...)
-Major amplitud i quantitat
docupacions a desenvolupar durant la -Existncia de diferents modalitats en
carrera laboral diferents cursos (ESO, Batxillerat)

-Major precarietat laboral -Funci propedutica de la ESO.

-Tecnificaci i superespecialitzaci -Necessitat datendre a la diversitat de

laboral les necessitat dels alumnes, sense
homogenetzar-los en cap aspecte.

4. COM SAPRN I COM S'ENSENYA A PRENDRE DECISIONS

La presa de decisions sintegra com a component destacat a lorientaci educativa i
professional que han de rebre els alumnes durant la seva escolaritat, entesa com una
educaci per a la carrera, s a dir, una formaci sobre els rols importants que una
persona desenvolupar al llarg del cicle vital.

Donada la importncia dels processos de presa de decisions educatives i formatives per

a la vida dels alumnes, cal que el seu ensenyament sigui planificat, pautat i estructurat
tant en els diferents nivells de concreci curricular com en el Pla dOrientaci
Acadmica i Professional, recollit dintre del Pla dAcci Tutorial.

De manera concreta considerem laprenentatge del procs de prendre decisions com un

procs lent i seqencial que dura tota lescolaritzaci, i que es va perfeccionant a
mesura que lalumne va exercitant-se en la presa de diferents decisions.

En el nostre mbit, lorientador adopta el paper de facilitador del procs i/o de conseller
presentant diferents alternatives (mai decidint per lalumne). s important tamb tenir
en compte que shaur de treballar amb els pares per a que la decisi sigui el ms
consensuada possible entre tots els membres de la famlia i realitzada en un clima de
llibertat i respecte per lalumne.

4.1. INTEGRACI TRANSVERSAL DEL PROCS DE PRESA DE DECISIONS

El procs de presa de decisions, que forma part de lorientaci acadmica i professional,

haur de ser un continu integrat a la planificaci curricular i als diferents documents del
centre, no nicament una informaci concreta que es dona en els moments crtics de
presa de decisions per part de lorientador

La prpia capacitat de prendre decisions, s un objectiu curricular detapa, especialment

per als alumnes de secundria, amb el benents que s una capacitat fonamental per a la
vida i s un procs entrenable que es pot desenvolupar en els nostres alumnes.

En aquest sentit, la presa de decisions es treballa com un objectiu a llarg termini de

manera transversal i continua al llarg de tota lescolaritzaci mitjanant diferents
mecanismes:

a) Mitjanant els continguts de les diferents matries que impliquen presa de

diferents tipus de decisions i posicionaments.
 b) Mitjanant els continguts propis de lorientaci educativa integrats de manera
transversal en les diferents rees.

3.2 FORMACI ESPCIFICA PER A MILLORAR EL PROCES DE PRESA DE

DECISIONS

s important reforar leficincia dels processos de presa de decisions en aquells

moments en els que el propi sistema educatiu fa necessari que els alumnes comencin a
prendre decisions importants. La llei actual estableix que a finals de 3r dESO els
alumnes ja han doptar per una modalitat de 4rt dESO per a encaminar-se
posteriorment cap a la formaci professional de grau mitja o cap al Batxillerat. En
ladolescncia els alumnes ja estan madurs evolutivament (etapa de les operacions
formals) per adquirir estratgies especfiques i reforar el procs de pressa de decisions.

Aquesta formaci la poden portar a terme el tutor -recordem que legalment s el

principal responsable de lorientaci dels alumnes- assessorat per lorientador- o sovint
tamb el propi orientador de manera directa. No obstant cal reservar la intervenci de
lorientador per aquells casos que necessiten una intervenci individualitzada de caire
ms especfic.

Existeixen diferents materials adaptats al nostre pas que estan basats en els models
prescriptius de presa de decisions, que sn aquells especialment dirigits millorar els
processos de presa de decisions

El model daprenentatge social per a la presa de decisions de Krumboltz, s un model

evolutiu del procs de presa de decisions, que dona especial importncia a
laprenentatge en el medi social, per a la presa de decisions.

El model de Krumboltz destaca els segents components:

-Components gentics i habilitats especials

-Condicions i esdeveniments ambientals (planificats o atzarosos)

-Experincies daprenentatge (instrumental, associatiu, vicari, observacional...)

-Destreses per enfocar la tasca

Proposa els segents passos per a lentrenament en la millora de la presa de decisions:

 1) Definir el problema

2) Establir un pla dacci

3) Clarificar valors i considerar els beneficis

4) Identificar alternatives

5) Descobrir resultats possibles

6) Eliminar alternatives

7) Comenar lacci.

*) Recollir nova informaci si encara no est clar.

La proposta de Krumboltz, entre daltres autors que proposen models interessants

(Gelatt, 1962), ha estat adaptada a la realitat espanyola per autors com M Luisa
Rodrguez Moreno - Rodrguez Moreno M. L. (1994) DECIDE. Programa para
ensenyar a tomar decisiones-. En la meva opini, lorientador de secundria pot adoptar
algun dels mltiples models que sofereixen, crear-ne un de propi o adoptar una actitud
eclctica.

Cal garantir que lalumne desenvolupi, de la manera que sigui, i mitjanant els recursos
materials i/o personals pertinents, tres grans grups de variables fonamentals que el
prepararan per a la presa de decisions educatives i vocacionals:

Autoconeixement: Consisteix a reflexionar sobre un mateix, sobre els propis

interessos motivacions, valors, actituds, situaci acadmica, familiar i social per
a relacionar aquest coneixement ales possibilitats que ofereix lentorn.

Coneixement del medi i les opcions que ofereix: No es pot limitar noms a oferir
informaci actualitzada sin que cal que integri situacions daprenentatge sobre
el mn de treball i el seu marc social.

Actitud planificadora: s el procediment per a poder establir un projecte de vida.

Implica una maduresa vocacional, que depn de la maduresa personal,
lautoconcepte, saber pensar i un grau adequat dautonomia, tots ells objectius
de letapa.

Aquestes 3 capacitats sn la base per assolir lautoorientaci, finalitat de la

nostra intervenci orientadora.
 4.2. PRESA DE DECISIONS GRUPALS

La vida en comunitat implica sovint haver darribar a acords sobre aspectes de la

convivncia importants per tots i sobre els que sovint hi ha diversitat dopinions. En
aquest sentit la possibilitat del centre educatiu de ser escenari de processos oberts de
dileg per a la presa de decisions grupals i/o institucionals que afectin els diferents
agents de la comunitat educativa, implica el desenvolupament de competncies de
convivncia que seran molt necessries en la vida de tots els alumnes. s per aix que
s fonamental contemplar tamb la participaci de tots els agents implicats en la presa
de decisions grupals i comunitries com una extensi vivencial i democratitzadora de la
formaci que shauria doferir sobre els processos de presa de decisions individuals, que
ens dona una oportunitat idnia per treballar valors com la participaci democrtica o la
no-discriminaci.

5. BIBLIOGRAFIA

ALONSO TAPIA, J. (1995) Orientacin educativa: teora, evaluacin e

intervencin. Sntesis.

ALONSO TAPIA, J. (1987) Ensear a pensar? Perspectiva para la enseanza

compensatria. Madrid. CIDE

RODRGUEZ, M. L; (1992) Ensear y aprender a tomar decisiones vocacionales.

Madrid. MEC.

6. LEGISLACI

Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin (LOE).

Ley Orgnica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa

(LOMCE)
CONSELLETS:

La introducci pot ser general pels temes 18, 19 i 29 per incloure en el 18 menci a la
presa de decisions formatives i vocacionals.

CRITICA DEL TEMA SI JO FOS TRIBUNAL:

Aquest tema s el contrari a un tema teric i descontextualitzat amb molts dautors

sobre t de la presa de decisions. Com no s que voldr el tribunal s impossible saber
que s el que estar millor. Ente coneixement, feina, sentit com i info que reculli
intentar fer una cosa coherent.