SOLUCIÓ: ASSATJAMENT I PLANS DE CENTRE

Bon dia, abans de començar amb el desenvolupament i resolució del cas plantejat,
m’agradaria agrair al tribunal els temps dedicat a la valoració del meu cas pràctic.

ESTRUCTURACIÓ

Per començar faré una estructuració del meu desenvolupament. En un principi

posaré de manifest totes les lleis que considero indispensables a tenir en compte
en la resolució del cas plantejat, seguidament començaré tenint en compte un
seguit de pautes de prevenció de l’assetjament escolar, en aquest punt explicaré
un seguit d’activitats que podran ajudar als alumnes tant en la sensibilització com
en les dinàmiques per cohesionar grups. Aquí també tindré en compte el treball a
fer amb les famílies.

A continuació em centraré en explicar com s’hauria de fer un bon treball tant en la

detecció dels possibles casos d’assetjament com en la intervenció. Aniré redactant
les intervencions que s’han de fer, així com anomenaré els encarregats de dur-les
a terme. Aniré posant exemples reals de possibles actuacions, posant exemples de
sociogrames específics (com el CESC) o mètodes per emprar (com el mètode
Pikas). Donaré pautes a seguir, especificant amb rigor els termes màxims
establerts.

Donaré diverses opcions de possibilitats de com podrien tancar-se els casos

d’assetjament o de no assetjament i acabaré explicant un seguit de documents de
centre bàsics per poder prevenir els conflictes i els casos d’asetjament. Tancaré
fent una petita bibliografia de llibres i planes web que puc afirmar com a útils per
poder dur a terme intervencions amb èxit.

COMPONENT LEGAL

Per començar, m’agradaria destacar un seguit d’articles relacions amb la temática

que aquí es presenta.

Ja que ens trobem en un curs escolar on conviuen dues lleis educatives, faré
referencia a articles extrets del nostre Decret autonòmic 32/2014 de la Llei
Orgànica 8/2013 de 9 de desembre per a la millora de la qualitat educativa
(LOMQUE), tenint en compte les modificacions d’aquest amb el Decret 28/2016.
com del Decret 31/2022 del 1 d’agost de la Llei Orgànica 3/2020 del 29 de
desembre (LOMLOE) de modificació de la Llei Orgànica 2/2006 del 3 de maig
d’Educació (LOE).

Article 17 del D.32/2014 que ens parla de l’atenció a la diversitat. Al D.31/2022 es

parla a l’article 18.

Article 4 del D.32/2014 que ens parla dels objectius general d’etapa.
Concretament aquell que ens diu “adquirir habilitats per a la prevenció i per a la
resolució pacífica de conflictes”. Al D. 31/2022 es parla del objectius a l’article 7.
Article 11 del D.32/2014 parla dels elements transversals i se’ns diu que “s’ha de
fomentar l’aprenentatge de la prevenció i la resolució pacífica de conflictes en tots
els àmbits de la vida personal, familiar i socials.

També parlarem del Decret 121/2010, de 10 de desembre pel qual s’estableixen

els drets i deures de l’alumnat i les normes de convivència als centres públic.

COS DEL CAS PRÀCTIC

PAUTES DE PREVENCIÓ

A l’hora d’establir les pautes de prevenció de l’assetjament escolar, haurem de

partir de la constitució i bon funcionament de la comissió de convivència. En
aquesta comissió hi haurà mestres preparats i amb disposició de temps per poder-
se coordinar.

També hi haurà un treball de sensibilització respecte a l’assetjament. Així com la

presa de consciència, també es valorarà la possible notificació dels possibles
assetjaments posant en marxa un sistema de notificació que sigui prou funcional i
viable.

Per altra banda, s’hauria de fer feina amb dinàmiques per cohesionar els grups,
així com potenciar les habilitats socials per part de tot l’alumnat i així millorar
possibles problemes de socialització.

Els docents del centre han d’estar atents a possibles canvis de comportament per
part de l’alumnat, així com mostrar-se accessibles a qualsevol tipus de
comunicació. L’alumnat ha de veure com es preocupen i com poden recórrer a ells
davant de les seves problemàtiques.

Un altre aspecte important serà comptar amb les famílies per poder combatre
qualsevol tipus de problemàtica, s’ha d’informar a les famílies de l’existència del
protocol d’assetjament així com del bon ús de la tecnologia per part dels seus fills.
Hi ha d’haver un bons canals de comunicació (agendes, plataformes virtuals...) per
poder comunicar.se amb els tutors/es.

Serà important que els centres comptin amb un Reglament de Règim Intern no es
concretin les normes d’organització, participació i convivència i un pla d’acollida per
a l’alumnat nouvingut.

TRACTAMENT DEL CAS

Seguidament passaré a comentar els tractament del que en aquest cas es demana
des d’una possible detecció, així cm les primeres pautes d’intervenció.

Per poder comunicar un possible cas d’assetjament ho podrà fer qualsevol

membre de la comunitat educativa, és a dir; metres, familiars o alumnes. La
primera persona que ha de rebre aquesta notificació haurà de ser el director/a del
centre.
Aquest ha de posar en funcionament el protocol d’assetjament, encara que en un
principi es parli d’un suposat cas d’assetjament. Aquesta notificació quedarà
enregistrada de forma escrita. El director/a en rebre la notificació haurà de posar-
se en contacte amb el coordinador/a de la comissió de convivència i designar un
referent. De manera immediata, el director/a haurà de traslladar la informació
disponible al referen del cas i valorar la necessitat de posar mesures o bé
d’observació o bé de protecció. Si la situació ho requereix també s’informarà al
departament d’inspecció educativa (DIE) així com demanar assessorament a
l’orientador/a del centre.

Per poder fer l’acollida i la detecció del cas s’hauran de dur un seguit d’actuacions
en el termini més breu possible.

S’haurà de fer una entrevista amb la persona que presumptament està patint la
situació d’assetjament. Si la situació és d’un dels nostres alumnes, nosaltres com a
tutors/es, haurem d’estar assabentats de tota la situació i així poder prendre
mesures de manera immediata. Una mesura que està recomanada per la
conselleria és passar un sociograma (per exemple el CESC per conèixer les
relacions dels alumnes de la classe). Totes les actuacions han d’estar per escrit,
cosa que durà a terme el referent assignat per la comissió de convivència.
Aquestes actuacions no es poden dur a terme en un període de més de quatre
dies.

A continuació passaré a explicar de manera més concreta com s’ha de fer cada
actuació anomenada prèviament.

Entrevista amb la persona presumptament assetjada. Crearem un clima de

confiança i seguretat perquè l’alumne ens pugui explicar què ha passat. Totes les
preguntes que es facin seran obertes i a poc a poc s’arribarà a possibles
indicadors d’assetjament. A més d’avaluar el grau de patiment, també s’identificarà
als possibles alumnes agressors. Finalment es triaran un nombre de companys de
la seva confiança per poder acompanyar-lo i protegir-lo si cal. En el cas de què faci
falta nosaltres com a tutors/es farem aquesta tria.

Si finalment es considera assetjament a més d’informar al DIE s’hauran de prendre

un seguit de mesures com per exemple: Derivar en cas que sigui necessari, si
hagués assetjament fora del centre coordinar-se amb altres recursos (com pot ser
el policia tutor) i posar en marxa tot tipus de mesures de protecció.

La intervenció que es farà en el cas de ser assetjament serà la següent: entrevista

amb els alumnes que molesten, entrevista amb la família dels alumnes que
molesten, segona entrevista amb l’alumne que pateix, entrevista amb la família de
l’alumne que pateix i finalment es farà una segona reunió per poder valorar la
situació.
Ara passaré a explicar cada una d’aquestes intervencions. Per començar el
referent farà una entrevista de manera individual amb els alumnes que
suposadament són els assetjadors. Primer s’entrevistarà a l’alumne que es
consideri més líder o que molesti més.

Durant l’entrevista es valoraran un seguit d’aspectes i s’intentarà aturar la conducta

d’assetjament. S’intentarà empatitzar amb l’alumne que està sofrint i sempre es
cercarà una actitud de col·laboració. S’intentarà a més crear un clima de confiança
i al final s’avaluarà la predisposició per ajudar que té o tenen els alumnes. Per fer
aquesta entrevista el protocol de la conselleria ens recomana utilitzar el mètode
Pikas, iniciant dient que hi ha algú que ho passa malament i demanant si tenen
informació al respecte.

A continuació es farà una entrevista amb la família dels alumnes que molesten.
L’acolliment de la família s’ha de fer de forma tranquil·litzadora i empàtica. S’ha de
plantejar el conflicte com una oportunitat per aprendre i no des d’un enfocament
culpabilitzador. Aquí s’hauran d’acordar les mesures educatives més adequades
per prevenir que els seu fill repeteixi aquest tipus de conductes.

Per altra banda, es durà a terme una segona entrevista amb l’alumne que pateix
per comprovar que s’hagi aturat la situació d’assetjament. Per realitzar aquesta
entrevista s’ha d’esperar almenys 5 dies després de parlar amb els presumptes
alumnes que molestaven. En cas de que la situació hagi millorar s’ha de valorar
proposar-li una trobada conjunta amb els alumnes que molestaven. Això es farà
sense forçar cap situació. Es pot oferir també fer una reunió restaurativa si hi ha
predisposició per les dues parts.

Seguidament es farà una segona reunió per part dels recursos humans que estan
en el cas (referent, una representant de l’equip directiu, del departament
d’orientació i nosaltres com a tutors). Aquí es revisaran les actuacions i valorarà la
situació. Aquí ja es podria tancar el protocol (tancament positiu quan l’assetjament
s’ha aturat, quan sigui així s’ha de fer un pla de seguiment i tancament negatiu
quan no s’ha aturat, en aquest cas, cal desistir de la via reparadora i iniciar un
procediment per via disciplinària). Una vegada fet el tancament el referent ha
d’elaborar un informe amb el suport de l’equip de gestió del cas. Aquest ha de
descriure les actuacions fetes i els resultats obtinguts. El director ha de trametre
aquest informe al l’inspector/a del centre.

Posteriorment farem una entrevista amb la família de qui pot estar patint
assetjament. El director/a farà la benvinguda i farà una presentació entre la família
i el referent del cas. Es farà una recollida d’informació de com està vivint la família
la situació. Seguidament es farà una explicació de quines són les passes a seguir
per part del centre així com es donarà unes orientacions perquè la família no faci
actuacions unidireccionals i disposi de confiança per part de les actuacions del
centre educatiu.
Nosaltres com a tutors haurem de prendre mesures tant d’observació com de
protecció de l’alumne suposadament assetjat. La conselleria recomana passar el
sociograma CESC.

Un altre aspecte serà la tria d’un seguit d’alumnes ajudant, aquest nombre variarà
de tres a sis alumnes. El referent de manera coordinada amb nosaltres (tutor/a)
valorarem quan s’ha de dur a terme aquesta reunió i es prendran un seguit
d’acords. Als alumnes col·laboradors se’ls demanarà la informació que tenen així
com una actitud col·laboradora envers la situació plantejada.

En farà una reunió per valorar la informació obtinguda i analitzar el sociograma.

Aquí es valorarà si es tracta d’un situació d’assetjament o no. En el cas
d’assetjament es valoraran les raons (xenofòbies, alumnes amb nese, violència de
gènere, ciberassetjament...). Aquí es prenen les decisions de quines seran les
mesures d’intervenció a posar em marxa. Aquesta reunió està formada per un
representant de l’equip directiu, un representant de l’equip d’orientació, el referent
del cas i nosaltres com a tutors.

En el cas que es consideri una situació d’assetjament es farà una notificació al

DIE. Si no es considera assetjament s’informarà tot d’una a les famílies i es
proposaren mesures al pla de convivència del centre.

Així com hem dit en l’estructuració feta al principi m’agradaria parlar d’un seguit de
documents i comissions de centre vitals a l’hora de poder una bona feina amb la
prevenció i la resolució de conflictes.

COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA

PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT on s’especifica el treball de socialització per

poder integrar a tot l’alumnat

REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT on es concreten les normes

per resoldre conflictes, millorar la convivència i fer una bona utilització de les TIC.

PLA D’ACOLLIDA PER ALUMNAT NOUVINGUT amb unes pautes clares perquè
hi hagi una vertadera inclusió respectant el principi de normalització.

PLA D’ACCIÓ TUTORIAL que te relació directa amb el pla de convivència. On ens
podem trobar activitats per fomentar la cohesió grupal i el respecte, treball
d’educació emocional i competència social i cívica. Afavorir que tots els alumnes
estiguin integrats al grup-classe...

Altres activitats que es poden dur a terme per prevenir i conscienciar: Pràctiques
restauratives, dinàmiques, programes de tutories entre iguals, alumnes ajudants...
Finalment m’agradaria destacar un seguit de llibres que poden ser útils per poder
elaborar dinàmiques per treballar la prevenció i tractament dels possibles conflictes
que sorgeixen als centres i a les aules:

Lucía i Valentín aprenen a no fer bullying de Mireia Augé

Assetjament escolar no! De Stephanie Duval i Jacques Azam

Bullying, una broma fatal de Daniel Serey

D’aquests llibres es poden extreure activitats per poder treballar a les aules i
sensibilitzar als nostres alumnes, així com prevenir possibles conflictes.