Tema 23

Les magnituds i la seva mesura. Unitats i instruments de mesura.

Estimació i aproximació en les mediacions. Recursos didàctics i
intervenció educativa.

1.INTRODUCCIÓ

L’educació és el mitjà més adequat per desenvolupar al màxim les capacitats de les
persones en totes les seves dimensions i fer-les competents per a una societat
avançada. És per això que considero l’educació una eina indispensable per a la contínua
millora de la societat i s’ha anat adaptant a aquesta a través de les nombroses lleis
d’educació fins l’actual Llei Orgànica 8/2013 del 9 de Desembre, per a la Millora de la
Qualitat Educativa, que d’ara endavant anomenaré la LOMCE.
Per donar resposta a les necessitats de la societat, cal un model educatiu basat en la
construcció de l’aprenentatge, aprendre a aprendre. Aquest model, com afirma la
LOMCE esta centrat en vuit competències. Per adquirir-les hem de treballar d’una
manera interdisciplinària totes les àrees al voltant d’un projecte de treball conjunt,
d’una línia d’escola.
Una d’aquestes àrees, és la de matemàtiques , que s’encarrega dels aprenentatges que
afavoreixen l’estructura i anàlisi del coneixement de la realitat, la qual permet el
tractament de gran varietat de situacions. Concretament en aquesta exposició, veurem
els continguts matemàtics relacionats amb la mesura, l’estimació i el càlcul de
magnituds, emmarcats al DECRET 108/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual establix
el currículum i desplega l’ordenació general de l’Educació Primària a la Comunitat
Valenciana. al bloc 3 dels continguts mesura.

2. LES MAGNITUDS I LA SEVA MESURA.

A l’etapa d’educació primària, les magnituds amb les que es treballen són les físiques, i
per tant centrarem la nostra atenció en aquest tipus de magnituds.
Primerament, veig necessària una clarificació de la terminologia en la que anem a
treballar.

6
Entenem per magnitud física a tota aquella propietat dels sistemes físics susceptible
de ser mesurat per un observador o aparell de mesura.
La mesura és la tècnica en la que assignem un nombre a una propietat física com a
resultat d’una comparació, amb una magnitud que prenem com a referència, el patró
El resultat de mesurar és la mesura.
A la realitat existeixen dos tipus de fenòmens:
- Fenòmens continus: existeixen valors entre diferents quantitats. Són fenòmens
continus el temps, la longitud...
- Fenòmens discontinus: són aquells en què no existeix una quantitat contínua
entre un valor i un altre.
El realment important és la mesura dels fenòmens continus, per que a nivell escolar són
les magnituds contínues les que reuneixen un gran valor didàctic am múltiples
possibilitats de treball (longitud, masa, etc. Ens donen l’oportunitat d’investigar i
experimentar en el entorn més proper (escola, casa...).

2.1. Tipus de magnituds

Hi ha moltes maneres de classificar magnituds depenent dels criteris que escollim. El

Sistema Internacional (S.I) d’unitats per exemple, es basa en dos tipus de magnituds
físiques:
- Magnituds fonamentals: són 7. Algunes d’aquestes magnituds fonamentals són:
longitud, temps, massa , temperatura... (aquestes magnituds són les que més es
solen treballar en l’etapa de primària)
- Magnituds derivades: Són la resta de magnituds que es poden expressar com una

combinació de les anteriors (les fonamentals) ( ms )

Alguns exemples d’ambdues tipus de magnituds:

Fonamentals Derivades
Magnitud Nº d’unitat Magnitud Nº d’unitat
Longitud (L) Metre (m) Superfície (S) m2
Temps (T) Segons (s) Velocitat (v) m/s

Temperatura (t) Kelvin (k)

6
Massa (M) Quilo gram (Kg)
El procés de mesurar qualsevol magnitud consisteix en seleccionar una unitat
apropiada de mesura, fixar un procediment per a cobrir la quantitat que es desitja
mesurar i expressar la mesura mitjançant el nombre d’unitats utilitzades.
En moltes ocasions és precís utilitzar per mesurar múltiples i submúltiples de les unitats
oficials. Aleshores es manté el nombre i el símbol del SI precedit d’un prefixa.

Kilo (K) Hecto (H) Deca (Da) deci (d) centi (c) mili (m)
103
102
101
10 10−1
10−2
10−3
Més gran ↔ Més petit

Destacarem també a banda de les magnituds esmentades, una que té gran repercussió
en el procés d’E / A a l’etapa escolar, tot i que no forma part de les magnituds físiques.
Són els diners. Treballar amb Euros, cèntims...

2.2 Fases d’adquisició del concepte de magnitud

Com que l’aprenentatge de les magnituds és complex, la pràctica de la mesura no es

realitza fins ben avançat l’ensenyament elemental. No obstant això, sembla necessari
que l’alumnat tingui contacte des del començament de l’escolarització, mitjançant
diferents situacions que els duguin al descobriment de les magnituds físiques.
Cal per tant proporcionar a l’alumnat un medi ample on puguin experimentar,
provar...per exemple: enregistraments de la temperatura com a rutina diària de la
classe.

3. INSTRUMENTS DE MESURA DE LES MAGNITUDS.

Hem de seleccionar l’instrument de mesura que s’ha d’utilitzar i en quina unitat de

mesura es realitzarà el procés. Llavors, s’ha de tenir clar:
- La grandària d’allò que volem mesurar.
- L’economia en el procés de mesura ( fem referència al temps que s’ha de invertir
per mesurar quelcom cosa)
- La facilitat de manipulació.
6
3.1. Característiques i tipus d’instrument de mesura.

Els instruments de mesura es caracteritzen perquè:

- Són econòmics en l’ús i les destreses.
- Són precisos.
- Són ràpids, no és necessari molt de temps per mesurar
- Són sensibles, sobre tot quan la quantitat a mesurar és petita.
- Fidels, si reprodueixen la mateixa quantitat en les mateixes condicions varies
vegades.
Aparells de mesura i magnituds.
Massa  Magnitud Temps  rellotge (analògic/digital)
Longitud  Cinta mètrica/ regles Temperatura: termòmetre (digital...)

4. ESTIMACIÓ I APROXIMACIONS EN LES MESURES.

L’estimació en l’àmbit escolar, es pot entendre com el conjunt d’actuacions

encaminades a valorar una magnitud de manera aproximada sense que intervinguin
instruments de mesura “homologats...”
Seguint les idees de Piaget, l’alumnat realitza les seves primeres mesures de manera
espontània .comparant uns objectes com altres.
L’estimació està vinculada a la mesura, l’alumnat comença realitzant comparacions
entre objectes atenent a la seva longitud, això els permet comprendre els conceptes de
“major què” i “menor què”.
Després mitjançant el valor d’unitats corporals de mesura ( ma, peus...) estimaran la
mesura d’objectes propers (porta, taula...). aquests mateixos objectes seran mesurats
també amb els instrument per veure el grau d’aproximació.

5. RECURSOS DIDÀCTICS I INTERVENCIÓ EDUCATIVA

5.1 Recursos didàctics.

6
Recursos que hem de tenir en compte per al desenvolupament d’habilitats de mesura
en el nostre alumnat.
Recursos humans: El docent com a mediador entre l’alumnat i l’alumnat i els
continguts, adaptant, seleccionant, organitzant i presentant. El grup d’iguals,
contrastant resultats, processos etc.
Recursos ambientals, contem amb l’espai flexible i funcional de l’aula i de tots els
espais comuns del centre. Podem mesurar el patí, porteria, bancs, les pistes esportives
del pati., etc
Recursos materials: els recursos audiovisuals ajuden en el procés observant objectes de
diferent mesures, comparant-les amb altres i amb l pròpia realitat.
En els primers treballs de magnituds a l’escola, no es sol utilitzar instruments de mesura
estàndard, sinó com diu “Chamarro” utilitzarem instruments propers a l’alumnat, com
per exemple la capacitat de mesurar amb gots d’aigua.

5.2 Principis d’intervenció educativa

Hem de programar la nostra intervenció educativa tenint en compte:

- La situació inicial de la qual parteix cada alumne.
- Partir de les experiències de l’alumnat (activitats manipulatives)
- Respectar els diferents ritmes d’aprenentatge del nostre alumnat.
- Partir de contexts problemàtics pel seu nivell motivador, i que estiguin
emmarcats en un entorn proper a ells. (plantejar problemes quotidians que
s’hagin de resoldre mitjançant l’estimació i que permetin estratègies creatives de
resposta oberta).
5.3 Metodologia concreta
En el Reial Decret 126/2014 de 28 de febrer, pel que s’estableix el currículum bàsic de
l’educació primària, s’indica que en l’educació primària es busca aconseguir una eficaç
alfabetització numèrica, és a dir, que l’alumnat sigui capaç d’apropar-se amb èxit a
situacions de qualsevol tipus on intervinguin nombres.
L’àrea de matemàtiques en primària ha de tenir una bona part d’activitats
experimentals. Cal per tant, una Metodologia on l’alumnat pugui participar de manera

6
Activa i directa. El Joc s’utilitzarà com a activitat Motivadora provocant Interacció entre
ells que els ajudarà a Interioritzar els Coneixements d’una manera més Autònoma.
Els nens i nenes, han d’aprendre matemàtiques utilitzant-les en contextos funcionals
relacionats amb la vida diària.

6.