Tema 4

L’atenció a la diversitat de l’alumnat. Principis i estratègies.

Mesures organitzatives i curriculars. L’alumnat amb Necessitats
Específiques de Suport Educatiu. Mesures educatives específiques.
1.INDEX

1. Introducció.

2. L’atenció a la diversitat de l’alumnat.

2.1. L’atenció a la diversitat del sistema escolar. Model educatiu.

3. Principis i estratègies, mesures organitzatives i curriculars.

3.1. Principis d’atenció a la diversitat

3.2. Principis d’atenció a la diversitat segons la Llei.

3.3 Estratègies i mesures organitzatives i curriculars d’atenció a la

diversitat.

4. L’alumnat amb necessitats específiques de suport educatius. Mesures

educatives.

4.1.Els alumnes amb NEE

4.2. Alumnes amb altes capacitats intel·lectuals.

4.3 Alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu espanyol.

5. Conclusió

6. Bibliografia i legislació.

14
1.INTRODUCCIÓ

L’educació és el mitjà més adequat per desenvolupar al màxim les capacitats de les
persones en totes les seves dimensions i fer-les competents per a una societat

avançada. És per això que considero l’educació una eina indispensable per a la contínua
millora de la societat i s’ha anat adaptant a aquesta a través de les nombroses lleis

d’educació fins l’actual Llei Orgànica 8/2013 del 9 de Desembre, per a la Millora de la
Qualitat Educativa, que d’ara endavant anomenaré la LOMCE.

Per donar resposta a les necessitats de la societat cal un model educatiu basat en la
construcció de l’aprenentatge aprendre a aprendre. Aquest model com afirma la

LOMCE es basa en l’adquisició de les competències. Per aconseguir-ho hem de

treballar atenent les necessitats de tots i cadascun del nostre alumnat. És per això que

en aquest tema treballarem una de les característiques del sistema educatiu actual. La
diversitat.

La diversitat és una característica que està present en tot moment. L’alumnat té

diferents capacitats, diferents ritmes d’aprenentatge, diferents motivacions i interessos,

així com diferents estils cognitius. Per tant des de l’escola aquesta diversitat s’ha
d’assumir i valorar positivament.

El sistema educatiu té l’obligació de donar suport i oferir recursos per a que tots els
membres del centre siguin inclosos en els sistema educatiu i en la societat.

En aquest tema tractarem els principis d’atenció a la diversitat d’una escola inclusiva.
Les estratègies que hem d’assumir per donar resposta a la diversitat i finalment ens

detindrem en aquell alumnat que precisa d’unes necessitats més específiques.

14
2. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

L’any 1996, es va publicar per la UNESCO l’informe Delors amb la voluntat de definir els
pilars de l’educació del futur. En aquest informe es fa referència a la necessitat

d’atendre des d’un punt de vista educatiu, tots els alumnes independentment de
quines siguin les seves potencialitats i limitacions.

Dit açò, partint d’un enfocament global d’atenció a la diversitat, tal com planteja COLL
1994, en tant que afecta a tots els òrgans i estament de la comunitat i el centre

educatiu, podem percebre l’atenció a la diversitat en diferents àmbits.

- En el currículum, plantejant un currículum obert que permetria adaptar-se i

flexibilitzar-se en funció de les diferents realitats i contextos d’ensenyament.

- En els projectes curriculars tant d’etapa com de centre.

- Finalment, a l’aula, on es proposarà l’ús d’activitats diversificables, és a dir,

adaptades a les necessitats i exigències de l’alumnat.

Dit en altres paraules, l’atenció a la diversitat suposa desenvolupar respostes que

superen un plantejament centrat en models d’atenció personalitzada, és a di, és un

plantejament més obert centrat en la consideració del principi d’individualització,

atenent a les singularitats de l’alumnat des d’un model curricular obert i flexible. No

oblidem que l’alumnat de les nostres aules són heterogenis.

Aquesta heterogeneïtat ve donada per diferents factors.

- Els interessos: definits com l’atenció que es presta a un objecte que té un valor
rellevant per a l’observador. (diccionari de les ciències de l’educació, 1983). Els

interessos no romanen estables al llarg de la vida, generalment canvien amb

l’edat i estan condicionats per factor d’índole familiar social i cultural.

14
 - La motivació, o el terme que més s’ajusta en el cas educatiu, la motivació

d’assoliment, entesa com el conjunt de factors que mouen l’alumne per esforçar-
se i aconseguir unes metes. Entre aquests factors o estímuls, destaquem els

estímuls familiars, els estímuls socials, els estímuls dels companys i els de l’acció
educadora i del currículum de la classe . (la manera de presentar / treballar

/adquirir els aprenentatges) sempre i quan siguin aquests percebuts com a

positius per l’alumnat.

- - La capacitat, entesa com el poder que un subjecte té en el moment donat, per

portar a terme una activitat, ja sigui esta pensar, raonar, moure’s i relacionar-se
amb les altres.

El desenvolupament de totes elles comporta la formació integral de l’individu (Mauri).

- Altre factor de diversitat és l’estil cognitiu, que fa referència a la manera que té

cadascú d’aprendre. És a dir, diferents reaccions davant l’estimulació rebuda, de

processar la informació d’aprenentatge i d’afrontament cognitiu de la realitat

(Palacios, Marchesi i Coll).

Degut a que l’estil cognitiu d’un alumne constitueix una variable rellevant en el
seu mode d’aprendre, el professor deurà analitzar-lo i ajustar la resposta
educativa, per a que l’alumne pugui enfrontar-se amb major garantia d’èxit al
procés d’E-A. Avui en dia, amb les noves tecnologies podem atendre aquesta

diversitat d’estil cognitiu dins de l’aula i beneficiant-se tot i totes. Com per
exemple l’eina de treball PADLET.

- Finalment, no ens hem d’oblidar dels factors ambientals que fa referència als
recursos socioculturals, materials, tècnics d’interacció amb els adults, l’estimulació

rebuda, etc.

14
Per tots aquests factors de diversitat, l’escola ha de respondre per a que tots i totes

tinguin igualtat d’oportunitats,, que no és el mateix que dir que tinguin les mateixes
adaptacions.

2.1. L’atenció a la diversitat del sistema escolar: model educatiu

Els darrers sistemes educatius adopten un model d’educació “en i per a la diversitat”,

caracteritzada per assumir que la diversitat és un element de riquesa i progrés,

fonamentades en les competències del subjecte, buscant la seva autonomia, buscant

diferents estratègies d’aprenentatges, de cooperació, etc. D’aquí la necessitat de què el

nostre currículum sigui per definició obert i flexible.

Aquest model exigeix una escola inclusiva, capaç de respondre a les diferències que
manifesta l’alumnat, considerant com ja hem dit, les diferències com a enriquidores per

al grup, incrementant la participació de l’alumnat amb una educació de qualitat. (2002,

Ainscow).

3. PRINCIPIS I ESTRATÈGIES. MESURES ORGANITZATIVES I

CURRICULARS.

En aquest apartat tractarem els principis d’atenció a la diversitat des de diferents marcs.

3.1. Principis d’atenció a la diversitat.

Des del començament del segle XXI, es deixa de banda la idea de integració (integrar a

persones que requereixen alguna mesura d’atenció especial) i es passa a parlar

d’inclusió, és un matís important per que tal com s’apunta al pla d’acció “aprendre

junts per a viure junts” no es tracta de retornar (reintegrar) ningú sinó d’evitar deixar-lo
fora de la vida escolar ordinària. No es tracta d’incorporar als exclosos, sinó de
14
construir un sistema capaç de donar resposta a les necessitats de tots. (AAVV Bases

normatives, organitzatives i curriculars d’atenció a la diversitat, Ed. UOC, 2012).

Dit açò, coneguem els principis de l’atenció a la diversitat en el mar de l’escola

inclusiva:

- Igualtat d’oportunitats: poder atendre a tots i a cadascú dels subjectes d’acord

amb les seves característiques personals i els seus ritmes d’evolució i

d’aprenentatge.

- Altre seria el principi de normalització, que suposa donar-li a cada alumne el que
necessita. Perquè tingui les mateixes oportunitats.

Com a curiositat pràctica, per avaluar el grau d’escola inclusiva d’un centre educatiu,
podem accedir a l”index for inclusion schooling” de manera que siguem conscient de

quin punt partim per aconseguir una escola cada dia més inclusiva.

3.1 Principis d’atenció a la diversitat amb la LOMCE.

Tant la LOMCE com la passada LOE (Llei en la qual es basa l’actual llei) en un dels seus
capítols, el VII contemplen l’atenció a la diversitat.

També al Reial Decret 126/2014 pel que s’estableix el currículum bàsic de l’educació
primària a l’article 9 (Processos d’aprenentatge i atenció individualitzada) és diu que:

- A l’etapa de primària es posarà especial èmfasi de l’atenció a la diversitat de

l’alumnat, en l’atenció individualitzada, en la prevenció de les dificultats i en la

posada en pràctica de mecanismes de reforç tant d’hora com es detecten

aquestes dificultats.

- La intervenció educativa ha de contemplar com a principi la diversitat de

l’alumnat, entenent que d’aquesta manera es garanteixi el desenvolupament de

14
 tots ells a la vegada que l’atenció personalitzada, en funció de les necessitats de

cadascun.

3.2 Estratègies i mesures organitzatives i curriculars d’atenció a la

diversitat.
Les mesures d’atenció a la diversitat es planifiquen de manera progressiva i poden ser:

mesures generals i mesures ordinàries.

- Mesures generals: que afecten a la revisió del PEC i del PCC i poden ser a nivell

de centre o curriculars. A nivell de centre diferenciarem entre mesures

organitzatives (dels recursos personals, materials, espacials i temporals). Mentre

que les mesures curriculars afecten als objectius, continguts, metodologia i

avaluació. És a dir, adaptacions de les unitats didàctiques de l’aula.

En cas de que aquestes mesures generals no funcionen, passaríem a les mesures

ordinàries.

- Mesures ordinàries: aquestes mesures fan referència a les modificacions que

s’han de realitzar en cada centre amb el fi d’atendre a la diversitat sense

modificar els elements prescriptius del currículum com són:

o Els mecanismes de reforç: suport ordinari, agrupaments flexibles o

adaptacions curriculars.

o Preveure la diversitat d’activitats amb diferent grau de dificultat per

aconseguir els objectius marcats.

o Si aquestes adaptacions resten insuficients, recorrerem als plans

individualitzats o ACIS.

Cal fer especial menció als diferents tipus de reforç.

14
 - El reforç pedagògic habitual  Dirigit a l’alumnat que presenta problemes

d’aprenentatge degut a diferències individuals poc significatives, ja que no

afecten al currículum.

- Reforç pedagògic específic: mitjançant desdoblament va dirigit a un grup

específic d’alumnes que han rebut una avaluació negativa en alguna àrea del

cicle precedent o que són nouvinguts o amb dificultats d’aprenentatge que

romandran un curs més.

4. ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT

EDUCATIU. MESURES ESPECÍFIQUES.
Tal com apareix reflectit en les actuals lleis com per exemple el decret 108/2014 de 4 de

juliol del Consell pel qual s’estableix el currículum i desplega l’ordenació general de
l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana a l’article 15 del Capítol V dedicat a

l’atenció a la diversitat, es diu que per exemple, aquesta es basarà amb allò disposat
amb caràcter general en els capítols I, II del títol II de la Llei Orgànica 2 /2006 de 3 de

maig d’Ensenyament.

El títol II està dedicat a l’equitat de l’educació, i el capítol I es dirigeix a l’alumnat amb

Necessitat específica de suport educatiu, considerant dins d’aquesta col·lectiu als:

- Alumnes amb necessitats educatives especials.

- Alumnes amb altes capacitats intel·lectuals.

- Alumnes amb integració tardana al sistema educatiu espanyol.

Tots aquests es caracteritzen per necessitar ajudes pedagògiques i recursos educatius

menys usuals.

14
4.1. Els alumnes amb Necessitats Educatives Especials.
El concepte de NEE neix fonamentalment amb l’informe Warnock (1978) on es posa de
manifest que el fet d’agrupar l’alumnat segons la deficiència no és beneficiós per a

ningú, per això proposa quatre raons clau de les quals es considera que cal parlar de
NEE (Marchesi, 2001).

- Hi ha alumnes afectats per més d’una deficiència.

- Que tot un grup d’alumnes tingui una mateixa deficiència, no vol dir que tots ells

tinguin necessitats educatives similars.

- Les agrupacions d’alumnes segons la deficiència pot comptar que s’etiquetin

negativament als alumnes.

Per tots aquest motius es començà a parlar de NEE.

En l’article 73 de la LOE, es diu que “s’entén per alumnat que presenta necessitats
Educatives Especials, aquell que requereix, per un període de la seva escolarització o al

llarg de tota ella, determinats suports o atencions educatives específiques derivades de

discapacitats o trastorns greus de conducta”.

A l’article 74, s’assegura que “l’escolarització de l’alumnat que presenta NEE es regirà
pels principis de normalització i inclusió i assegurarà la no discriminació i la igualtat

efectiva en l’accés i la permanència al sistema educatiu.

Finalment, dir que correspon a les administracions educatives promou l’escolarització

en l’educació infantil de l’alumnat que presenti NEE i desenvolupar programes per la

seva escolarització adequada en els centres d’educació primària i secundària

obligatòria.

Tenint en compte la llei direm que un alumne presenta un cas de NEE quan s’han

esgotat, per part del professorat, els recursos ordinaris, i que segueix tenint un
14
desfasament en els aprenentatges bàsics, i continua necessitant ajuda específica. Es

requereix a més a més la intervenció dels equips d’orientació psicopedagògica.

L’escolarització de l’alumnat amb NEE

Les decisions d’escolarització es prendran després d’una avaluació psicopedagògica i

estarà vinculada a l’anàlisi de la resposta educativa que precisen. Els criteris que
s’utilitzen es basen en:

- El criteri de reversibilitat.
- En l’organització flexible i diversificada.

- S’adaptaran tenint en compte l’opinió dels pares.

Entre les modalitats d’escolarització que reconeix la llei està el col·legi ordinari (centre

que no és d’EE i que inclou l’alumnat amb NEE de la zona donant-los una resposta baix
els principis plantejats anteriorment). I en aquest contem amb diferents opcions:

o Integració plena  l’alumne amb NEE passen la totalitat de l’horari en l’aula

ordinària.
o Integració parcial  Aquests alumnes reben suport fora de l’Aula Ordinària.

o Integració Combinada  L’alumne està escolaritzada en un Centre

d’Educació Especial i participa en algunes activitats al centre ordinari.

L’altra modalitat són els centres d’educació especial, on acudeixen els alumnes en els

quals al centre ordinari no se’ls pot satisfer les seves necessitats, perquè no disposa de
les condicions i recursos que trobarà als centres especials.

14
Grups de població de l’alumnat amb NEE
- Discapacitat psíquica  que engloba el retràs mental (discapacitat caracteritzada
per limitacions significatives en el funcionament intel·lectual i la conducta) i

alumnes amb trastorns generalitzat del desenvolupament. (TEA, Asperger, etc).

- Discapacitat sensorial  Com pot ser una discapacitat auditiva o visual.

- Discapacitat motriu  que segons el seu origen trobem el cerebral, espinal,

muscular i òseo-articular.

Mesures educatives especials.

En l’article 17 del decret 108/2014, es presenten algunes de les mesures a adoptar en
relació a aquest tipus d’alumnat. Així com també les presentades en l’article 73, 74 i 75

de la LOE.

Entre aquestes mesures cal assenyalar:

- L’eliminació de barreres arquitectòniques i psicològiques, disposar de mitjans i

recursos als centres.

- Els PEC inclouran les mesures d’atenció als alumnes amb NEE escolaritzats.
- La coordinació de tots els especialistes i no especialistes que intervenen, resta

imprescindible.
- Recursos personals , les persones que atenen als alumnes amb NEE com: els

mestres de Pedagogia Terapèutica, d’Audició i llenguatge, psicòleg, logopeda,

Fisioterapeuta, cuidadors...

14
Adaptacions curriculars
Els equips docents, coordinats pel tutor/a, assessorats pels especialistes en PT i AL,
elaboraran les adaptacions curriculars necessàries per a donar una resposta educativa

ajustada a les necessitats de l’alumnat que presenta necessitats específiques de suport

educatiu (article 20 del decret 108/2014).

I continua dient el mateix article “Les adaptacions curriculars seran les mesures
organitzatives que adapten temps, mitjans i altres elements (...) perquè l’alumnat que

presenta aquestes necessitats, pugui desenvolupar el currículum ordinari”. “Les

adaptacions curriculars significatives que adapten continguts, criteris d’avaluació o

estàndards d’aprenentatge avaluables a fi d’atendre l’alumnat amb Necessitats

Educatives Especials que les necessiti, es programaran partint del nivell de competència

curricular de l’al. adaptacions que hauran de ser elaborades per l’equip docent i seran
autoritzades pel director/a del centre”.

Article 14.3 del Reial Decret 126/2014 les adaptacions es realitzaran buscant al màxim
desenvolupament possible de les competències bàsiques.

4.2 Alumnes amb altes capacitats intel·lectuals.

Com heu esmentat un dels grups d’alumnat que presenten un cas de necessitats
específiques de suport educatiu és l’alumnat amb altes capacitats. A l’article 74 de la

LOE s’assenyala que correspon a les administracions educatives adoptar mesures

necessàries per intendència de la seva edat.

La valoració i atenció de l’alumnat amb altes capacitats es realitzarà segons el que

disposa l’article 14,4 del Reial Decret 126/2014.

14
La flexibilització de l’escolarització de l’alumnat en l’E.P es realitzarà segons els criteris

establerts en l’article 7 del Reial Decret 943/2003 pel que es regulen les condicions per
a flexibilitzar la duració dels diversos nivells i etapes del sistema educatiu per als

alumnes superdotats intel·lectualment, o norma que el substitueixi. En tot cas, esta

mesura requereix del consentiment dels tutors legals de l’alumnat així com els informes

favorables de l’equip docent i especialistes i autorització de la direcció territorial

competent en matèria d’educació.

En quant als programes d’enriquiment curricular hi ha diferents formes:

- Ampliar, augmentar els continguts conceptuals, però sense que afecte

significativament a altres elements del currículum.

- Enriquir els continguts procedimentals que s’està treballant.

- Programes d’entrenament, són programes específics per desenvolupar la seva

alta capacitat atenent les seves expectatives evitant que, lo quotidià l’avorreixi i

abandoni els estudis sent un cas de fracàs escolar.

4.3. Alumnes amb Integració tardana al sistema educatiu

espanyol.
De nou, l’administració es compromet a afavorir la seva incorporació al sistema

educatiu durant la edat obligatòria en el curs adequat a les seves característiques i

coneixements oportuns.

Aquesta incorporació al sistema educatiu es realitzarà en els termes indicats en els

articles 78 i 79 de la LOE així com en l’article 14,5 del Reial Decret 126/2014.

En l’article 79 per exemple, senyala que correspon a les administracions educatives

desenvolupar programes específics per als alumnes que presentin greus carències

14
lingüístiques o en els seus coneixements bàsics, a fi de facilitar-los la inclusió en el curs

corresponent.

A més a més el desenvolupament d’aquests programes ha de ser tot cas simultani a

l’escolarització dels alumnes en els grups ordinaris.

Algunes de les mesures que s’articulen per aquests alumnes poden ser:

- Suport dins de l’aula, per a aquells que si presenten un desfasament a l’aula no

significatiu

- Grups de suport, dirigit a aquells que si presenten un desfasament curricular

significatiu o de difícil inclusió com pot ser: l’agrupament flexible, el grup reduït,

etc. O acudir a l’aula d’acollida (en cas que hagi) fins que es cregui convenient
per l’alumnat.

5. CONCLUSIÓ
Per concloure aquest tema, diré que atendre la diversitat educativa és actualment un
repte en el qual, malgrat que ja s’han dut a terme alguns passos, encara que queda

molt de camí per recórrer.

La diversitat educativa és ben àmplia i respon a realitats ben diferents, des d’alumnes

que pertanyen a contextos socioeconòmics desfavorits fins a alumnes que presenten

alguna discapacitat (Essomba, 2003).

Des de l’escola, i nosaltres com a docents, no només hem de ser conscients d’aquesta
diversitat, l’hem d’atendre, treballar amb ella i enriquir-nos d’ella, a través de totes les

eines de les quals disposem. I sota el meu punt de vista, s’ha de començar avaluant

14
com d’escola inclusiva eres a través de “l’Index for Inclusion Schooling”, i a partir d’aquí

començar a canviar i a treballar.

6. BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ.
- Guillermo Bautista , Ester Castejón i Anna Espasa “ Bases normatives, organitzatives, i

curriculars d’atenció a la diversitat” Ed. UOC.

- Coll Marchesi i Palacios “Desarrollo, psicologia y Educación” Volumne III Ed. Alianza

- Article: “Construyendo el cerebro, El sistema de control del tráfico aéreo”.

- La metacognició es la escuela la importància de ensenyar a pensar. Montse Tesouro.

- LOMCE – Llei Orgànica 8/2013 de 9 de desembre per a la Millora de la Qualitat

Educativa.

- LOE, Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig d’Educació.

- Reial Decret 126/2014 pel que s’estableix el currículum bàsic de l’Educació Primària.

- Decret 108/2014 de 4 de juliol del Consell pel qual s’estableix el currículum i

desplega l’ordenació general de l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana

14