T.25: L’orientació en educació secundària. Model d’intervenció i funcions.

TEMA 25:L’ORIENTACIÓ EN EDUCACIÓ SECUNDÀRIA. MODEL

D’INTERVENCIÓ I FUNCIONS.

1.-INTRODUCCIÓ
2.-L’ORIENTACIÓ EN EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
2.1.- L’orientació a l’aula: l’acció tutorial
2.2.-El departament d’orientació a secundària: estructura i funcions
generals

3.-MODEL D’INTERVENCIÓ I FUNCIONS

3.1.-Característiques generals del model
3.2.-Estructura i funcionament intern del departament
d’orientació
3.3.-Funcions del departament d’orientació
3.4.-El pla d’activitats del departament d’orientació
3.5 Àmbits d’intervenció del departament d’orientació.
4.-GUIÓ RESUM
5.-BIBLIOGRAFIA

En resposta a aquests principis normatius, el document Orientació educativa i acció tutorial a

l’ESO, dels Documents per a l’Organització i Gestió dels centres, desplega i concreta aquesta
acció orientadora i tutorial del docent exercida en equip i dins del centre.
L'acció orientadora de la funció educativa queda recollida en la Llei d'Educació de Catalunya i
les regulacions normatives que la concreten.
L'orientació educativa compta amb un marc legal ampli que requereix d'un àmbit d'aplicació a
cada institut i escola.

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, (Llei d’educació de Catalunya) és el marc normatiu dels principis
i les actuacions que el sistema educatiu desplega per a donar resposta a les necessitats
educatives de cada persona.

En el Preàmbul, la llei presenta l’educació de qualitat com aquella que dóna oportunitats
educatives a tothom durant tota la vida i, a la vegada, permet a cada persona el bastiment del
seu projecte vital.

En el seu articulat, situa la tutoria d’entre les funcions de tots els docents i la identifica com
l’acció que ha d’assolir la implicació dels alumnes en el seu procés educatiu a partir d’un treball
de l’àrea que permet la direcció i l’orientació global dels aprenentatges d’aula (art.104 2 c).

1
T.25: L’orientació en educació secundària. Model d’intervenció i funcions.

Com a criteris d’organització pedagògica de la secundària obligatòria també assenyala l’equilibri

de l’especialització curricular del professorat amb la necessària globalitat d’una acció educativa
professional (art.79.6) i, per a l’assoliment d’aquesta equivalència, la garantia d’un sistema
global d’orientació professional i acadèmica (art.59).

Per a fer-ho possible, la competència professional educativa demana la incorporació dels valors
de col·laboració, de coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa així
com el treball en equip de tots els seus professionals (art.104.7).

El conjunt d’aquestes orientacions queden concretades en el Decret 187/2015, de 25 d’agost

d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, l’objecte del qual és
establir la relació entre un model d’ensenyament –aprenentatge de caràcter competencial i un
sistema educatiu que fa de l’orientació educativa l’eina per afavorir l’acompanyament de
l’aprenentatge i la continuïtat formativa de l’alumne.

També el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius concreta que la
tutoria i l’orientació és part de la funció docent per ser, a la vegada, l’element essencial en la
tasca educativa dels centres (art.38).

En resposta a aquests principis normatius, el document Orientació educativa i acció tutorial a

l'ESO, dels Documents per a l'Organització i Gestió de centres, desplega i concreta aquesta
acció rientacora i tutorial del docent exercida en equip i dins del centre.

1.-INTRODUCCIÓ

2
T.25: L’orientació en educació secundària. Model d’intervenció i funcions.

¿¿L’educació secundària obligatòria participa des d’una perspectiva psicoedcuativa del sentit
general de l’escolaritat obligatòria: ajudar els alumnes a desenvolupar un conjunt de capacitats i
aaprendre un seguit d econtinguts que es consideren necessaris per al seu desenbolupament
personal i la seba integració social i que difícilment es podrien adquirir si no és mitjançant l’acció
educativa de l’escola. l’absensia (o baix domini) d’aquestes capacitats i continguts pot afectear
directmanet les possibilitats de dsenvolupament personal iintegració social dels alumnes com a
futurs adults.
La perculilaritat de l’Eso rau en el fet que coincideis amb una etapa evolutiva particular en el
desenvolupament delsl alumnes, l’adolescència, en la que es produeix la transició progressiva
que condueix el s joves de l’estatus infantil al adult, i que està íntimament relacionat amb la
pubertat (procés de canvi físic que desemboca en la maduració dels òrgans sexuals i en la
capacitat biològica de reproducció).
Així, la caracterísitca bàsica de l’adolescència com a periode evolutiu, és l’obertura de moltes i
molt variades potencialitats en els diferents àmbits del desenvolupament que possibiliten
l’acccés progressiu al ple exercic de l’autonomia personal i social en el marc d’un determinat
grup. Per tant, la tasca evolutiva primordial a la que s’enfronten els adolescents és la de dominar
l’ampli i complex conjunt de recutsos i instruments psicològic que permeten l’actuació autònoma,
en relació amb un mateix, amb l’entron físic, personal i social que en un determinat grup social,
es considerin distitintives i associades als seus mebres adults i de ple dret.
Des d’aquesta perspectiva, la finalitat única d’aquesta etapa educativa és la de donar suport, des
d’un punt de vista educatiu, al desenvolupament dels alumnes del conjunt de capacitats
implicades en la transició adolescent fins a la vida a dulta, contrubuint així a la possibilitat que
aquests accedeixin de manera progressiva al ple exercici de l’autonomia personal i social, amb
independència de les opcions acadèmiques i profesionals posteriors que els alumnes puguin
prendre. I tambe, mitjançant l’aprenentatge dels elements bpasics de la cultrura que
necessitaran per aconseguir-ho.
En el marc d’aquesta finalitat pren ple sentit la caraqcterització de l’eso com a etapa
comprensiva i bàsica de l’escolaritat: hem de donar suport al trànsit a la vida adulta i facilitar als
alumnes l’aprenentage dels elements bàsics de la cultura per a tots els alumnes i assegurar en
cada cas el millor progrés possible. Aquest fer guanya més rellevança quan tenim en compte el
caràcter terminal de l’etapa, és a dir, el fer que constitueix el tancament de l’escolaritat
obligatòria i per això per a un important grup d’alumnes constitueix l’última oportunitat de
beneficiar-se d’una formació bàsica des del punt de vista de la capacitació cultural.
Per tot el que hem exposat fins aquest moment, es fa imprescindible ajudar educativament els
alumnes a desenvolupar una àmplia gamma de capacitats i aprendre un gran ventall de
continguts. De manera molt esquemàtica, podem concretar aquestes capacitats i continguts
entorn dels àmbits següents.
-Revisió i construcció de la identitat personal.
-Utilització de formes de pensament més potents i descontextualitzades i l’accés a una capacitat
me´s gran per a planificar, regular i avaluacr la pròpia acció.
-Accés d’una manera més plena i completa a la representació il’anàlisi de la realitat física i social
oferts pel pesament i el coneixement científic.
-L’accés a formes i codis més potents, rics i diferetns de comunicació i expressió.
-L’accés a noves formes de regulació de les relacions interpersonals i socials, seguint principis
de reciprocitat i cooperació, i amb més po tencialitat per a comprendre i respectar punts de vista
i posicions diferents a les pròpies.
-Transició cap a graus més altas d’autonomia social i personal i interès per elaborar plans i
implicar-se en projectes de futur personalment i socialment valuosos i valorats. ??

3
T.25: L’orientació en educació secundària. Model d’intervenció i funcions.

En la lògica dpun model educacional constructiu d’assessorament, l’objectiu principal de la

intervenció psicopedagògica en l’eso és el de contribuir a l’exit de les finalitats educatives que
acabem de comentar. És a dir, s’ha d’aconseguir que tots els alumnes de l’etapa accedeicin en
el grau més alt possible al conjunt de capacitats i continguts que hem esbossat, i que puguin dur
a terme un procés de transició cap a la vida adulta que els capaciti per a iserir-se de manera
activa i crítica en la nostra societat.
La caracterització d l’etapa de l’eso que hem apuntat fa que apareguin dos eixos en la
delimitació de les funcions i tasques de l’assessorament psicopedagògic: per una banda trobem
la resposta educativa a la diversitat dels alumnes (explicat pel caracter compressiu de l’etapa,
que es conjuga en la diversitat de capacitats, coneixements previs, diferències, motivacions…) i
per altra, el procés d’orientació acadèmica i professional, que es vincula al caràcter teminal de
l’educació secundària obligatòria.
En les properes pàgines, ens basarem en el paper de l’orientació acadèmica i professional com
a eix de la intervenció psicopedagògia en l’educació secundària obligatòria.

2.-L’ORIENTACIÓ EN EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

L’orientació acadèmica i professional té com a objectiu específic ajudar els alumnes a configurar de
manera progressiva els seus itineraris acadèmics i professionals, ajudar.los en el conjunt de
decisions que els acompanyen durant tota l’etapa. La rpresa de decisions adequada davant
d’aquestes situacions i alternatives requereix que els alumnes tinguin un von coneixemente de les
possibilitats que eogereix l’entorn laboral i de les connexions entre opcions acadèmiques i
professionals i sobretot que tinguin un bon coneixement de sí mateixos i que desenvolupin dles
capacitats necessaries per a prendre decisions en contextos complexos i incerts.
En aquest context, l’ajuda que s’ofereix per part del departament d’orientació ha de ser un procés
que s’ha de dur a terme durant tota l’educació secundària i que ha d’anar dirigida a tots els alumnes.
Segons aquest model, la responsabilitat de l’orientació no recau en una osla persona si no que és
competènciea tota la comunitat educativa, dels múltiples professionals que participen en la vida del
centre: professors, tutors, orientadors…
En aquest sentit l’orientació acadèmica i professional s’ha d¡entendre com a íntimament relacionada
amb el conjunt d’actuacions dirigides a assegurar la individualització de l’ensenyament i a formació
integral en els alumnes.
Així, el sistema d’orientació es concreta en tres nivells jeràrquics, que treballen coordinadament:
1.-Aula: a través del professor tutor. L’orientació en el nivell d’aula és responsabilitat dels
professors tutos (amb estreta col·laboració amb el departament d’orientació, com veurem més
endavant)
2.-Centre. a través del departmanet d’orientació, que respon a la necessitat d’una qualitficació
especialitzada per realitzar activitats orientadores. Entre les funcions del departament poden
destacar la d’estrucurturar, planificar, recolzar i coordinar la funció tutorial.
3.-sistema educatiu, mitjançant els equips de sector. que atendran les demaandes d’assistencia i
assessorament tècnic del professorat, d’orientació dels alumnes en les transicions d’una
etapa a una altra o d’un centre a un altres, i d’intervenció psicopedagògiaca davant dificultats i
problesmes d’aprenentatges altament complexos i especifics.

Malgrat que aquests tres nivells es troben molt relacionats entre sí i la coesa de cadasqun d’ells és
contribuir al procés de desenvolupament de competencies generals de l’alumnel cada nivell té unes

4
T.25: L’orientació en educació secundària. Model d’intervenció i funcions.

funcions específiques diferents, segons Rodriguez Monereo (1996) que a trets generals són:

1.- Funcions de l’orientació a l’aula (segons el model d’Orientació proposat pel MEC)

Aconseguir la inserció de l’alumnat en el grup i facilitar la seva adaptació escolar.

Prevenir les dificultas d’aprenentatge.
Facilitar el coneixement personalitzat de l’alumnat.
Vincular l’escola i la família
Afavorir la comunicació a les aules.
Coordinar l’activitat docent dels diferents professors que treballen amb els mateixos grups
d’alumnes.

2.-Funcions del departament d’orientació segons el model proposat pel mec

Coordinar i implementar els plans d’acció tutorial en el centre.
Recolzar la funció tutorial assessorant als tutors i proporcionant-los recursos i materials.
Contribuir a la personalització de l’’educació adaptant els currículum, prugramant el
desenvolupament individual, etc
Informat, assessorar i orientar personalitzadament a alumnes enfront de les alternatives
acadèmiques i professionals.
Avaluar i contribuir a l’avaluació de l ‘eficàcia de les intervencions orientadores.
Canalitzar la intervenció dels Equips de Suport, interdisciplinaris.

3.- Funcions de l’Equip Multidisciplinari ( o de sector) segons el model proposat pel MEC

Identificar els recursos materials i humans de la zona o sector (per al seu millor aprofitament)
Afavorir la inserció dels centres educatius i empresarials de l’entorn.
Col·laborar amb l’administaci´´o en l’anàlisi i l’avaluació del seistema educatiu.
Col·laborar estretament amb els centres de professors i de recursos, amb les universitats i
institucions de formaci´permanent en l’assessorament i formació ontinua del professorat.
Assessorar als centres i els seus equips doncents en temes curricular i d’orientació
Cooperar en la millora dels processos d’ensenyament /aprenentatge alhora que afavorir la
comunicació entre els centres i les famílies dels educands.

2.1.- L’orientació educativa i acció tutorial

Tal i com assenyala el MEC en el seu document “L’Orientació Educativa i la Intervenció

Psicopedagògica”, el concepte “orientació” es troba molt lligat al concepte de tutoria, tot i que
l’orientació suposa un aspecte més ampli que els funcions atribuïbles al tutor, tal i com ja hem
referit més amunt.
L’orientació no es pot entendre com un aspecte aïllat o separat de la funció docent. Tot
professor és educador, orientador i tutor. La funció orientadora és element inherent i
inseparable de la funció docent i del currículum.
Tot professor ha de vetllar per a que l’educació sigui integral i personalitzada, la seva tasca ha

5
T.25: L’orientació en educació secundària. Model d’intervenció i funcions.

d’anar més enllà de la mera transmissió de coneixements. Ha de ser conscient que transmet
(conscientment o no) els seus valors, expectatives, habilitats etc convertint-se en model
d’aprenentatge. Per tant la responsabilitat d’ajudar el jove en el seu desenvolupament integral,
aprenentatge i orientació ha de ser assumida per tot el professorat del centre (ja que no és
tasca exclusiva del tutor o de l’orientador del centre)

La Llei 12/2009 del 10 de juliol, d’educació, destaca com a principi general del sistema educatiu
l’aprenentatge permanent i l’educació al llarg de la vida i com a principi específic, la formació
integral de les capacitats intel·lectuals, ètiques, físiques emocionals i socials dels alumnes, que
els permeti el ple desenvolupament de la seva personalitat. Aquest marc normatiu situa
l’orientació personal, social, acadèmica i professional al servei del propi projecte de vida de cada
un dels alumnes i concreta l’acció tutorial com a funció del docent per a l’acompanyament
individual i col·lectiu dels alumnes.

El Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, explicita l’organització del
centre que ha de fer possible el desenvolupament daquests dos principis, i estableix l’orientació
acadèmica i l’acció tutorial com a elements essencials de la tasca educativa dels centres.
L’orientació educativa (com a orientació personal,social acadèmica i professional) i l’acció tutorial
esdevenen així funcions trasversals de tot el sistema educatiu, amb responsabiiltat compartida
entre els diferents equips educatius que acompanyen els alumnes en el seu procés de formació.

La integració d’aquestes funcions en la formació competencial dels alumnes promou tres

elements claus per a la seva continuïtat formativa i el seu aprenentatge permanent:
-Creació del vincle, de la implicació i interacció amb els aprenentatges, amb el centre i amb
l’entorn, amb una actuació docent que generi confiacça, autoestima i expectatives positives.
-Reflexió i presa de consciència del propi procés d’aprenentatge (personal i intransferible).
-Transferència i projecció dels aprenentatges, connexió del que aprèn l’alumne (i com ho aprèn)
dins i fora de l’entorn escolar.
L’acció tutorial integra les funcions tutorials del docent, dels equips educatius i de gtots els
professionals de la comunitat educativa i té per finalitat contribuir, en col·laboració amb les
famílies, a implicar cada alumne en el seu prové seducatiu i a desenbolupar una dinàmica social
positiva en la comunitat educativa.
El desplegament de l’acció tutorial requereix la planificació, el seguiment i l’avaluació de les
competències bàsiques, transversals i ls capacitats clau inserides en caddascuna de les
activitats del centre, de l’aula i de l’entorn.
La direcció del centre ha de vetllar perque les guncions d’orientació i accció tutorial es portin a
terme de manera coordinada entre tots els professionals del centre i entre tots els professionals i
membres d ela comunitat educativa. Per tal de promoure la construcció compartida de
coneixement i la coherència organitzativa i pedagòrgia, l’equip deirectiu ha de posar en relleu i
promoure el treball conjunt entre els diferents equips del centre.

La funció orientadora i tutorial del centre (de cada docents i dels equips educatius) ha de
començar i basar-se en un procés planificat d’acollida dels alumnes des del moment que
accedeixen al centre i en una coordinació de les diferents accions pedagògiques que es portaran
a terme entre els diferents equips al llarg de les diferets etapes educatives.

La implementació tant de l’acció tutorial com de l’orientació educativa en eles diferents etapes de
l’educació formal s’esctructura en dues grans línies de treball (tal i com hem vist amb

6
T.25: L’orientació en educació secundària. Model d’intervenció i funcions.

anterioritat):
-Acollida, que és la base de l’orientació i l’acció tutorial. Comporta la coordinació de les accioins
pedagògiques compartides entre etapes i ensenyaments. Aquesta línia de treball conccebuda
com l’orientació al llarg de l’escolarització de l’alumne conté dos processos: el pla d’acollida i
les accions pedagògiques compartides d’equip entre etapes i ensenyaments.
-L’acció tutorial i l’orientació acadèmica i professional al servei de la personalització dels
aprenentatges. Comporta l’orientació desplegada dins de cada etapa i es concreta en dues
àrees d’actuació: l’acció tutorial i l’orientació acadèmica i professional al serbei de la
personalització i projecció dels aprenenetatges de l’alumne.

Tot i que ambdues línies de treball tenen entitat pròpia, les actuacions hauran de ser sempre
integrades i totalment coordinades, per tal que esdevinguin una eina que les permeteixi
visualitzar, planificar i avaluar durant tot el procés de formació de l’alumne.

D’aquí en endavant ens centrarem en la segona línia de treball. Així, en cada etapa i
ensenyament, l’orientació educativa, en les seves dimensions personal, social, acadèmica i
professional, es concreta en actuacions d’acció tutorial i d’orientació acadèmica i professional.

Depenent de l’edat de l’alumne i de la singularitat dels objectius de cada etapa educativa o

ensenyament, es posarà més èmfasi en algunes d’aquestes actuacions:

- L’acció tutorial: Conjunt d'actuacions de responsabilitat compartida entre els docents, els
equips educatius i tots els professionals de la comunitat educativa. Aquest conjunt d'actuacions
ha de definir un estil docent que permeti promoure la implicació de cada alumne en el seu
procés educatiu i el desenvolupament d'una dinàmica social positiva en el centre i l'entorn.
Aquestes actuacions educatives, en col·laboració amb les famílies, contribueixen a l'assoliment
de les competències bàsiques associades als àmbits transversals, necessàries perquè l'alumne
pugui desenvolupar el seu projecte personal, social, acadèmic i professional. Per tant, l’acció
tutorial, entesa com a acompanyament de l’alumne en el seu procés d’aprenentatge i en la
construcció del seu projecte de vida com a ciutadà responsable, ha d’estar inserida en totes i
cadascuna de les activitats de centre, sempre amb una visió transversal i compartida entre tots
els professionals que en prenen part. és a dir, l’acció tutorial es treballa a tots els espais i els
temps de centre. Els principis i els objectius de l'acció tutorial han de quedar recollits en el
projecte educatiu del centre. Per desplegar-lo cal planificar, implementar i avaluar les
competències bàsiques, associades als àmbits transversals i inserides en cadascuna de les
activitats d'aula, del centre i de l'entorn.
Per tant,com ja hem assenyalat anteriorment, l'acció tutorial la treballen els equips docents, amb
la col·laboració de l'orientador o orientadora, en tots els espais i temps del centre. Cada centre,
en funció del projecte educatiu, ha de concretar les actuacions per a l'acompanyament i
seguiment grupal i individual dels alumnes i configurar equips docents estables que ho puguin
garantir. L'assignació de la tutoria grupal, en especial en els primers cursos de l'ESO, ha de
respondre als criteris següents:
Han de ser professors amb experiència al centre.
Han de ser professors que imparteixen matèries al conjunt del grup classe.
Convé que sigui un mateix tutor o tutora durant dos cursos consecutius.
El tutor de l’alumne és el responsable de canalitzar totes les aportacions dels altres
professionals que intervinguin en el seu grup classe; és el responsable també de les relacions
família-centre dels alumnes del seu grup, amb la responsabilitat d’informar a les famílies de

7
T.25: L’orientació en educació secundària. Model d’intervenció i funcions.

l’evolució educativa del seu fill. Ha de conèixer l’ambient sòcio-cultural on es desenvolupa

l’alumne i canalitzar tota la informació rellevant, establint línies de col·laboració entre el centre i
la família.
El tutor és també l’encarregat de programar les activitats més concordes amb el seu grup
(seguint, òbviamen, les pautres generals del pla d’acció tutorial del centre, on es reculllen les
activitats i intervencions del tutor durant l’hora de tutoria setmanal amb el grup, així com altres
intervencions de caràcter individual i grupal).

La tutoria individualitzada és una actuació compartida del centre que complementa les
actuacions de l'acció tutorial, que es fan des de les matèries i àmbits, i reforça l'acompanyament
i l'orientació dels alumnes al llarg de l'escolarització. Dins d'aquest marc general de l'acció
tutorial, cal concretar algunes especificitats:
-Alumnes de nova incorporació: l'organització del centre ha de planificar un acompanyament i
seguiment més freqüent, que inclogui sessions de tutoria individualitzada d'acollida i sessions de
seguiment durant els tres trimestres.
-Abandonament escolar: una prioritat de l'acció tutorial a l'educació secundària obligatòria és la
personalització de l'aprenentatge i la prevenció de l'abandonament escolar. Així, cal ajustar la
resposta educativa a la diversitat de ritmes, nivells i estils d'aprenentatge dels alumnes. La
detecció precoç dels condicionants del procés d'ensenyament i aprenentatge i el disseny
d'entorns d'aprenentatge permetran afavorir una resposta singularitzada. També cal promoure la
continuïtat dels alumnes cap a les diverses opcions dels estudis postobligatoris existents,
d'acord amb les possibilitats i interessos.
-Família i centre educatiu: a través de l'acció tutorial cal promoure la implicació, la col·laboració i
la corresponsabilitat de les famílies. El centre ha de preveure la creació d'espais de trobada,
individuals i col·lectius, entre les famílies, els alumnes i els professors. En aquests espais de
trobada cal generar un clima comunicatiu, respectuós i adequat que permeti l'intercanvi de
creences, experiències i punts de vista sobre l'educació, i facilitar la presa de decisions
compartides entre l'alumne, la família i el centre educatiu.

L'orientació acadèmica i professional. El procés orientador, iniciat a l'educació primària, i

continuat al llarg de tota l'etapa de secundària, inclou les actuacions d'orientació acadèmica i
professional per afavorir en l'alumne l'autoconeixement i l'aprenentatge de la presa de decisions
en el procés de construcció del seu itinerari formatiu i projecte de vida. La projecció dels
aprenentatges i l'ancoratge en el món social i professional és el principal objectiu de l'orientació
acadèmica i professional. L'orientació acadèmica i professional s'ha d'inserir gradualment en el
desplegament curricular competencial en tots els temps i espais d'aprenentatge i, per aquesta
raó, forma part del projecte educatiu del centre.
És per això que cal dissenyar entorns d'aprenentatge que permetin:
-La reflexió de l'alumne i la presa de consciència de si mateix i dels seus interessos, habilitats,
capacitats, aptituds i valors.
-La construcció de l'itinerari formatiu professional del jove a partir de simultaniejar la reflexió i la
presa de consciència de si mateix amb l'exploració i el coneixement de l'entorn personal, social,
acadèmic i laboral.
-L'exercici de l'autonomia i de la presa de decisions com un procés continu al llarg de la formació
i de la vida.
En aquest procés, els docents i els equips educatius han de posar les màximes expectatives en
cada alumne i proporcionar-los l'oportunitat d'obtenir el màxim i millor d'ells mateixos, siguin
quines en siguin les potencialitats, reforçant-ne l'autoestima i afavorint-ne l'autoconeixement i el

8
T.25: L’orientació en educació secundària. Model d’intervenció i funcions.

compromís amb la tasca d'aprendre. Els equips del centre, en coordinació amb l'orientador o
orientadora, han de planificar l'orientació acadèmica i professional dins de tota l'etapa educativa
prioritzant les actuacions següents:
-desenvolupar el treball en xarxa amb tots els recursos de la comunitat educativa i el
teixit industrial de l'entorn;
-dissenyar activitats d'ensenyament i aprenentatge relacionades amb les competències
dels diferents perfils professionals;
-implementar activitats per detectar interessos i/o expectatives acadèmiques i
professionals dels alumnes;
-acompanyar l'alumne en el coneixement en profunditat dels diferents ensenyaments i
recorreguts formatius partint dels interessos detectats;
-relacionar les competències bàsiques amb les professionals;
-promoure la participació de les famílies en la construcció de l'itinerari formatiu dels fills.

El desplegament de les funcions orientadora i tutorial possibilita la personalització de

l’aprenentatge i comporta que els equips de centre, partint de l’heterogeneïtat dels alumnes,
siguin capaços de dissenyar entorns d’aprenentatge que permetin afavorir una resposta
educativa singularitzada.
El disseny d’aquests entorns d’aprenentatge requereix la planificació d’estratègies didàctiques i
pedagògiques que potenciïn que l’alumne:
s’impliqui en el seu procés d’aprenentatge i el gestioni;
utilitzi la comunicació com una eina de construcció d’aquest aprenentatge;
sigui actiu i protagonista en tot el seu procés d’aprenentatge i de desenvolupament
personal i social;
transfereixi i projecti els seus coneixements a altres contextos dins i fora del centre;
i prengui decisions sobre la seva projecció acadèmica i professional.

Des de les primeres etapes educatives i de manera progressiva, aquesta visió i percepció del
món que aporta la projecció del que aprèn li permet anar descobrint les seves motivacions,
preferències i interessos sobre el que fa, el que coneix i el que sap, i sobre el que voldria fer,
conèixer i saber. La projecció és, per tant, un dels elements de base del que anirà sent el procés
de construcció del seu projecte de vida. L’alumne necessita que, al llarg del seu procés
d’aprenentatge, el centre, els equips i els docents li aportin les eines necessàries perquè vagi
descobrint i concretant el seu itinerari formatiu i el que podria ser més endavant la seva
dedicació professional. L’orientació acadèmica i professional, ajustada a les singularitats de cada
etapa educativa, és cabdal en aquest procés de construcció, en què és important fer conèixer a
l’alumne el ventall de les possibles sortides professionals i de les competències professionals
associades a cadascuna d’elles; per això cal la permeabilitat dels centres educatius amb el seu
entorn i el suport i la implicació d’entitats, empreses i agents econòmics, socials i culturals.
Així doncs, des de totes les àrees, àmbits, matèries o unitats formatives, en activitats d’aula, de
centre o d’entorn, i reforçats des dels espais i els temps de tutoria, cal incorporar continguts
d’orientació acadèmica i professional, tenint present el següent:
-Cal promoure la reflexió de l’alumne i la presa de consciència de si mateix, i dels seus
interessos, habilitats, capacitats, aptituds i valors.
-La construcció de l’itinerari formatiu professional i del projecte de vida del jove requereix
simultaniejar la reflexió i la presa de consciència de si mateix amb l’exploració i el
coneixement de l’entorn personal, social, acadèmic i laboral.
- L’exercici de l’autonomia i de la presa de decisions és un procés continu al llarg de la

9
T.25: L’orientació en educació secundària. Model d’intervenció i funcions.

formació i de la vida, que cal promoure des de les primeres etapes educatives.
En aquest procés, els equips educatius i els docents han de posar les màximes expectatives en
cada alumne i proporcionar-li l’oportunitat d’obtenir el màxim i millor d’ell mateix, reforçant-ne
l’autoestima i afavorint-ne l’autoconeixement i el compromís amb la tasca d’aprendre. Així, per tal
de regular el procés d’ensenyament-aprenentatge, els docents han d’identificar les dificultats i
els progressos d’aprenentatge dels alumnes (avaluació formativa) i possibilitar, alhora, el
desenvolupament de les potencialitats dels alumnes per autoregular el seu propi aprenentatge
(avaluació formadora)

Per tal de vetllar per la coherència educativa del contínuum formatiu de l’alumne, la Generalitat
de Catalunya proposa un seguit d’accions que no responen a cap ordre cronològic i que es
recullen estructurades en exos d’actuacions de centre; i que cada centre en funció dels objectius
pedagògics de la seva etapa o ensenyament, així com del moment maduratiu dels alumnes, ha
d’aplicar les actuacions que consideri més adients. A tall d’exemple, podem assenyalar les
següents actuacions pel que fa referència a l’educació secundària obligatòria. (taula extreta del
document (Documents per a l'organització i la gestió dels centres Concreció i desenvolupament
del currículum competencial i l'orientació educativa a l'ESO 21/06/2019).

Acció tutorial

-Descriure i concretar en el PEC els principis i objectius de l’acció tutorial

compartida entre tota la comunitat educativa.
ACTUALITZACIÓ -Revisar i avaluar, en els equips de centre (equips docents, comissió
PEC pedagògica, comissió d’atenció a la diversitat, etc.), les actuacions descrites
en el PEC respecte a l’acció tutorial.
-Planificar l’acció tutorial del centre (PAT).

-Programar, implementar i avaluar activitats de centre tenint present les

competències bàsiques dels àmbits transversals i/o les capacitats clau.
-Programar, implementar i avaluar el desplegament del currículum
competencial tenint present les competències bàsiques dels àmbits
transversals i/o les capacitats clau.
-Programar, implementar i avaluar les activitats específiques dels temps i
Desplegament de espais de tutoria amb el grup-classe tenint present les competències
les competències bàsiques dels àmbits transversals i/o les capacitats clau.
bàsiques dels - Fer activitats per al desenvolupament de les competències
àmbits associats professionalitzadores (hàbits de treball, treball en equip…).
a les àrees i -Determinar el pla de treball individual i del grup-classe a partir de l'avaluació
matèries i dels diagnòstica.
àmbits -Dissenyar, implementar i avaluar els programes de diversificació curricular.
transversals, i de -Ajustar, per a aquells alumnes que ho requereixin, un pla de suport
les capacitats individualitzat (PI) a partir de la programació de les seqüencies didàctiques
clau competencials, amb la participació de l’alumne i de la família, si escau.
-Elaborar un pla de suport individualitzat (PI) per als alumnes que segueixen
mesures de simultaneïtat.
- Elaborar una modificació curricular per als alumnes amb necessitats
educatives especials i fer-ne el seguiment amb l’alumne i la família, si escau.

-Fer el seguiment de la carta de compromís educatiu i de l’addenda amb els

alumnes i/o les famílies.
-Compartir el seguiment de l’alumne en els diferents equips de centre:

10
T.25: L’orientació en educació secundària. Model d’intervenció i funcions.

docents, tutors, departaments didàctics, comissió d’atenció a la diversitat...

-Elaborar documents de seguiment de l’alumne: fitxa bàsica de dades en
l’educació primària, i full de seguiment intern en l’educació secundària
obligatòria i ensenyaments postobligatoris.
- Fer el seguiment personal i acadèmic de cada alumne amb les famílies si
escau: entrevistes individualitzades, contractes pedagògics, diaris
d’observació...
Estratègies i -Compartir amb l’alumne i la seva família el consell orientador elaborat per
eines per al l’equip docent.
seguiment de -Lliurar un informe personal d'orientació a l'alumne i/o família, que consideri
l’alumne: equips el seu itinerari formatiu i l’àmbit de definició professional.
de centre, -Detectar alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) i
famílies i equips fer-ne el seguiment.
externs - Dissenyar estratègies organitzatives i didàctiques per acompanyar els
alumnes en el seu procés d’aprenentatge des dels diferents equips de
centre: comissió pedagògica, departaments didàctics, equips docents,
equips de tutors, comissió d’atenció a la diversitat…
- Implementar la comissió d’atenció a la diversitat o òrgan equivalent en els
ensenyaments postobligatoris.
-Dissenyar, planificar i compartir el seguiment de l’aprenentatge amb els
alumnes i/o les famílies en diferents moments i amb recursos diversos
(entrevistes, activitats de centre, informes, grups de diàleg, etc.).
-Fer el seguiment dels alumnes en les comissions municipals entre els
diferents centres i altres serveis (educatius, socials...) de la població per
prevenir l’abandonament escolar prematur.
-Coordinar-se amb els serveis educatius i els serveis externs.

Orientació acadèmica i professional

-Programar, implementar i avaluar activitats didàctiques d’aula i de centre

perquè els alumnes esplorin i coneguin els seus interessos i/o expectatives
acadèmiques i professionals, tenint presents tots els sectors professionals
existents i trencant els estereotips de gènere.
Activitats -Programar, implementar i avaluar activitats didàctiques d’aula i de centre
didàctiques perquè els alumnes esplorin i coneguin els diferents perfils professionals
d’aula i de centre que existeixen, trencant els estereotips de gènere.
(des de tots els -Programar, implementar i avaluar activitats didàctiques d’aula i centre que
àmbits o àrees, promoguin que l’alumne conegui el sistema educatiu.
matèries o -Programar, implementar i avaluar activitats didàctiques d’aula i de centre
unitats que promoguin que l’alumne, a partir del coneixement de si mateix, de les
formatives) professions i del sistema educatiu, pugui anar elaborant el seu itinerari
formatiu i professionalitzador.
-Organitzar xerrades i altres activitats en què participin diferents agents de
la comunitat educativa (exalumnes, famílies, persones expertes,
professionals de diferents sectors...) per compartir experiències de
diversos perfils professionals des de la vivència personal.

-Acompanyar l’alumne en l’anàlisi personal d’interessos, aptituds i valors

ocupacionals.
-Acompanyar l’alumne en el coneixement en profunditat dels diferents
-Temps i espais ensenyaments i recorreguts formatius, partint dels seus interessos.

11
T.25: L’orientació en educació secundària. Model d’intervenció i funcions.

de tutoria -Ajudar l’alumne a elaborar el seu itinerari formatiu a partir del coneixement
de si mateix, del sistema educatiu i dels seus interessos professionals.
-Fer activitats per tal que els alumnes i les famílies coneguin els estudis
d’ensenyaments professionals i universitaris i les respectives oportunitats
professionals.
-Participar en fires d’orientació acadèmica i professional a diferents
territoris.

-Acompanyar l’alumne en l’elaboració de la seva carpeta d’aprenentatge

sobre les activitats d’orientació acadèmica i professional realitzades al llarg
Estratègies i de l’etapa o l’ensenyament.
eines per al -Fer entrevistes individualitzades amb l’alumne i/o la família per fer el
seguiment de seguiment de la seva orientació acadèmica i professional.
l’alumne: equips -Coordinar-se amb serveis educatius i serveis externs.
de centre, -Treballar en xarxa amb el servei d’informació juvenil, universitats, el Servei
famílies i equips d’Ocupació, empreses de l’entorn, fundacions, etc., amb la finalitat
externs d’aportar experiències de perfils professionals des de la vivència personal.
-Fer el seguiment i/o la derivació dels alumnes pels serveis educatius de la
zona, per tal que els alumnes puguin gaudir d’actuacions de polítiques
d’ocupació municipals

2.2.-El departament d’orientació a secundària: estructura i funcions

generals.

La coordinació és inseparable de l’acció docent general i de l’orientació en particular. En primer

lloc ha de ser la totalitat de l’equip docent que actua en un grup classe el que ha de disposar
d’espais, temps i planificació suficients per a dotar de coherència la seva acció que, així,
esdevindrà conjunta, col·lectiva i reforçarà el seu efecte educatiu. El professor tutor del grup –o
tutors si hi ha més d’un– serà el responsable de planificar, coordinar i dirigir tot l’equip docent
perquè la funció de l’orientació educativa es plasmi en activitats concretes en el grup classe.
Formant part d’aquest equip docent hi serà també l’orientadora o orientador del centre (o, en el
cas de l’existència de més d’un, aquell que li correspongui el grup concret), formant part del
Departament d’Orientació.
Com que la funció orientadora es fonamenta en una avaluació i seguiment – acompanyament–
de tipus formatiu, de cada alumne/a en particular i del grup en general, la seva temporització ha
de ser regular durant el curs. En qualsevol cas, exigeix una coordinació organitzativa de base
horitzontal que, en els centres de secundària ha d’anar guanyant protagonisme almenys a l’ESO
(tot suplantant la clàssica organització vertical per departaments i seminaris didàctics) atès que
un currículum per competències obliga, justament, a fer propostes el més interdisciplinàries i
interdepartamentals possible per a garantir una comprensió global dels coneixements
curriculars. Cal contemplar la travessa organitzativa que fa el centre, en virtut del seu Projecte
Educatiu, per concentrar la docència en els grups classe tot prioritzant el mínim nombre de
professors diferents per grup, i encara que això comporti ampliar el ventall de possibilitats
d’impartir docència en àrees afins a aquella especialitat estricta d’un determinat docent. També
pot ajudar a aquesta organització el fet de contemplar les possibilitats de la codocència o
multidocència que permetria un seguiment més personalitzat a l’alumnat i menys dispersió
d’especialistes per grup a banda, si cal, de poder reforçar la presència del professor/a tutor/a
amb més hores de presència docent en el grup classe on exerceix la tutoria. L’aposta pel

12
T.25: L’orientació en educació secundària. Model d’intervenció i funcions.

predomini de l’organització horitzontal, així com el treball de tot l’equip docent com orientador i
coresponsable de l’acció tutorial d’un grup classe, ha de revertir en una millor resposta de
l’atenció a la diversitat de l’alumnat i en un més eficaç plantejament pedagògic i didàctic, tant per
als alumnes amb necessitats educatives específiques que tenen més dificultats per aprendre,
com per aquells altres que mostren majors capacitats per a l’aprenentatge i que també
necessiten adaptacions curriculars i atencions específiques. Una atenció de més qualitat
orientadora significa incrementar l’equitat de la resposta educativa en el grup al temps que
també s’atén el nivell d’excel·lència potencial de cada alumne.

L’estructura, característiques i funcions del departament d’orientació venen determinats per la

normativa de l’any 1996, procedent de la implantació de la LOGSE, degut a que en cap de les
reformes educatives posteriors, s’ha desenvolupat cap noramtiva relacionada amb els
departaments d’orientació dels centres escolars. Per tant, és el reglament orgànic dels Instituts
d’Educació Secundària (RD 83/1996) el que defineix l’estructura, composició i funcions d’aquests
departaments.
-En el seu article 41 es defineix que el departament d’orientació estarà compost per professors
de l’eso, almenys un de l’especialitat de psicologia o pedagogia (generalment com a cap de
departament), professors del cos de professors tècnic de formació professional i/o mestres.

-En l’article 42 especifica les funcions del departament d’orientació, que són
-Formular propostes a l’equip directiu i a l claustre sobre l’elaboració o modificació del
PEC i la programació general anual.
-Elaborar, dacord amb les directrius de la comissió pedeagògica i amb col”laboració amb
tutors, les propostes d’organització de l’orientació educativa, psicopedagògia,
professional i del pla d’acció turorial.
-Elevar aquesres propostes a la Comissió de coordinació pedagògica per a la seva
discucció i posterior inclusió en els projectes curriculars d’etapa.
-Contruibuir al desenvolupament de l’orientació educativa ( en el seu sentit més ampli)
dels alumnes, especialment en el que concerneix als canvis de cicle o etapa, i a l’elecció
entre diferents opcions acadèmiques, formatives i professionals.
-Contribuir al desenvolupament del pla d’orientació acadèmica i professional i del pla
d’acció tutorial,, elevant al consell escolar una memòria sobre el seu funcionament al final
de curs.
-Elaborar la proposta de criteris i procediments previstos per realitzar les adaptacions
curriculars apropiades per als alumnes amb nee i elevar-la a la comissió de coordinació
pedagògica, per a la seva discussió i posterior inclusió en els projectes curriculars
d’etapa.
-Col·laborar amb els professors, sota la direcció del cap d’estudis, en la prevenció i
detecció dels problemes d’aprenentatge, i a la programació i aplicació d’adaptacions
curriculars adreçades als alumnes que ho requereixin (tant d’alumnes amb nee, com
alumnes en programes de diversificació.
-Realitzar l’avaluació psicològica i pedagògica.
-Assumir la docència dels grups d’alumnes que li siguin encomanats.
-participar en l’elaboració del consell orientador que han de formular-se al final de l’etapa
de l’ESO.
-Formular propostes a la comissió de coordinació pedagògica sobre els aspectes
psicopedagògics del projecte curricular.

13
T.25: L’orientació en educació secundària. Model d’intervenció i funcions.

-Promoure la investigació educativa i proposar activitats de perfeccionament.

-Organitzar i realitzar activitats complementàries en col·laboració amb els altres
departaments.
-Coordinar l’orientació laboral i professional amb aquelles altres administracions o
institucions.
-Elaborar el pla d’activitats del departament i d’una memòria on s’avaluen.

- En l’article 44 detalla les competències del cap del departament d’orientació:

-Participar en l’elaboració del projecte curricular d’etapa.
-Redactar el pla d’activitats del departament i la memòria final de curs.
-Dirigir i coordinar les activitats del departament.
-Convocar i presidir les reunions ordinàries del departament.
-Elaborar i donar a conèixer als alumnes la informació relativa a les activitats del
departament.
-Coordinar l’organització d’espais, instal·lacions, adquirir el material i l’equipament
específic del departament,
-Promoure l’avaluació de la pràctica docent del seu departament i dels seus diferents
projectes i activitats.
-Col·laborar en les avaluacions sobre el funcionament i les activitats de l’institut.
-Vetllar pel compliment del pla d’activitats del departament.

Totes aquestes funcions es desenvolupen en diferents àmbits: amb els alumnes (en general i
amb aquells que tenen necessitats educatives específiques), amb el centre, amb el professorat,
amb les famílies, amb l’entorn de centre, ...
És convenient també, des del departament d’orientació del centre, establir una comunicació amb
els professionals dels diferents equips externs, que atenen a un grup de centres de la mateixa
zona i els assessoren en el tractament de casos concrets.
Des del departament d’orientació del centre és convenient establir una bona comunicació amb
els professionals d’aquest equip amb la finalitat de col·laborari treballar conjuntament. S’ha de
facilitar l’intercanvi d’informació respecte als alumnes que canvien d’etapa o aquells que tenen
nee, amb la finalitat de planificar la resposta educativa més adequada a cada cas.
De la mateixa manera, és necessari col·laborar en l’establiment de contactes i comunicacions
amb altres institucions i recursos del sectors (centres d’educació primària, administració, etc)

3.-MODEL D’INTERVENCIÓ I FUNCIONS

3.1.-Característiques generals del model

3.2.-Estructura i funcionament intern del departament

d’orientació
3.3.-Funcions del departament d’orientació
3.4.-El pla d’activitats del departament d’orientació
3.5 Àmbits d’intervenció del departament d’orientació.

14
T.25: L’orientació en educació secundària. Model d’intervenció i funcions.

BIBLIOGRAFIA

Documents per a l'organització i la gestió dels centres Concreció i desenvolupament del

currículum competencial i l'orientació educativa a l'ESO 21/06/2019

L’orientació educativa i l’acció tutorial al llarg i en cada una de les etapes educatives i
ensenyaments. Aprenentatge i formació continuats. Setembre 2018

15