T.50: Diversificació curricular: aplicacions dels articles 23 i 37 de la Logse.

Objectius, àrees, continguts i

criteris d’avaluació en les diversificacions curriculars.

TEMA 50: DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR: APLICACIONS DELS

ARTICLES 23 I 37 DE LA LOGSE. OBJECTIUS, ÀREES, CONTINGUTS I
CRITERIS D’AVALUACIÓ EN LES DIVERSIFICACIONS CURRICULARS.

¡
1.-INTRODUCCIÓ
2.-DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR: APLICACIÓ DELS ARTICLES 23 I
37 DE LA LOGSE
2.1. Article 23 de la LOGSE
2.2 Article 37 de la LOGSE
2.3 La diversificació curricular en la LOE
2.4 ????????????????
2.5 Definició i característiques de la DC
2.6 Principis pedagògics, metodològics i d’organització
3.-OBJECTIUS, ÀREES, CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
3.1 Objectius
3.2 Àrees i continguts
3.3 Criteris d’avaluació
4.-ELABORACIÓ DEL PROGRAMA DE DIVERSIFICACIÓ
CURRICULAR EN ELS CENTRES D’ESO
5. CONCLUSIÓ
6.GUIÓ RESUM
7.-BIBLIOGRAFIA

1.-INTRODUCCIÓ

1
T.50: Diversificació curricular: aplicacions dels articles 23 i 37 de la Logse. Objectius, àrees, continguts i
criteris d’avaluació en les diversificacions curriculars.

Abans d……. anem a veure què entenem per DC.

ver introducción trabajo fin de master

La diversificació curricular és una mesura d’atenció a la diversitat de caràcter extraordinari a l’ESO, que
s’aplica quan les mesures ordinàries de suport educatiu resulten insuficients per a determinats alumnes,
que degut a les seves característiques i circumstàncies necessiten ajudes de caràcter més específic. Es
tracta d’una mesura extraordinària que consisteix en adaptar globalment el currículum de l’eso a les
necessitats individuals, amb una organització diferent establerta amb caràcter general, amb l’objectiu
d’atendre a les capacitats generals recollides en els objectius de l’etapa, i a las continguts essencial de
les diferents àrees.
Com veurem al llarg de l’exposició d’aquest tema, es tracta d’una forma excepcional de cursar el segon
cicle de l’ESO per a aquells alumnes de 3r i 4t d’Eso que presenten dificultats generalitzades
d’aprenentatge i que tenen poques possibilitats de superar l’Eso seguint el currículum ordinari.
La diversificació curricular té com a objectiu que aquest tipus d’alumnat pugui assolir, mitjançant una
metodologia i uns continguts adaptats, els objectius generals d’etapa i així obtenir el títol de Graduat en
Eso.
S’inscriu en el marc d’una concepció del currículum obert i flexible, que permet la seva adaptació a les
condicions del grup i dels alumnes. La diversificació curricular tracta d’assegurar a determinats alumnes
una formació més àmplia, general i versàtil, que doni solucions i que mantenint al màxim la proximitat al
currículum ordinari, doni prioritat als aprenentatges funcionals degut al caràcter terminal de l’etapa.

La diversificació curricular és, doncs, una mesura extraordinària, excepcional, tot i que no és la única ni
la més important. No l’hem d’entendre com una mesura capaç de resoldre els problemes d’aprenentatge
de tots els alumnes del centre, i hem de remarcar que amb anterioritat a la seva aplicació ja s’han
d’haver adoptar altres mesures d’atenció a la diversitat.

Dintre de la Llei Orgànica de l’Educació (LOE, llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació)
l’adequada resposta educativa a tots els alumnes es concep a partir del principi d’inclusió. Segons
aquest principi es garanteix el desenvolupament de tots, s’afavoreix l’equitat i es contribueix a una millor
cohesió social. Aquest principi d’inclusió es pot desenvolupar gràcies a, ocm ja hem comentat abans,
l’existència d’un currículum obert i flexible, conscient de la diversitat d’alumnat que hi ha a dins de cada
aula.
El RD 1631/2006, que regula els ensenyaments mínims corresponents a l’etapa d’Educació secundària
Obligatòria, dedica el seu article número 12 a l’Atenció a la Diversitat i l’article número 13 als
Programes de Diversificació Curricular. En aquest article s’estableix el següent:

“1. En el marc que estableixin les administracions educatives els centres podran
organitzar programes de diversificació curricular per als alumnes que, després de
l’oportuna avaluació, precisin d’una organització dels continguts, activitats pràctiques
i matèries del currículum diferent a l’establerta amb caràcter general i d’una metodologia
específica per a aconseguir els objectius i competències bàsiques de l’etapa i el títol
de Graduat en Educació Secundària.”

D’aquesta manera s’estableixen els camins per crear un sistema escolar diversificat, obert a possibles
adaptacions curriculars, a l’opcionalitat i/o a la diversificació curriculat. La diversitat del currículu
mimplica, una concepció dinàmic dels Projectes Educatius de Centre, on és necessària la revisió i

2
 T.50: Diversificació curricular: aplicacions dels articles 23 i 37 de la Logse. Objectius, àrees, continguts i
criteris d’avaluació en les diversificacions curriculars.
millora constant, així com l’adaptació permanent als canvis que es produeixen en els alumnes o en
l’entorn escolar. Tot això té un marc legal que va començar l’any 1990 amb la LOGSE (Ley Orgánica
1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo), que avui en dia encara continua
vigent a través d’altres desenvolupaments legislatius.
Els articles de la LOGSE que asseguraven el desenvolupament de la diversificació curricular són l’article
23 i l’article 37:
-Article 23: recollit dins del capítol 3r de l’Educació Secundària, secció de l’ESO.
-Article 37: emmarcat en el capítol 5è de l’Educació Especial.

Actualment la LOE recull aquelles mateixes idees a través de principis com :

- La qualitat de l’educació per a tot l’alumnat, independentment de les seves condicions i circumstàncies.
- L’equitat, que garanteix la igualtat d’oportunitats, la inclusió educativa i la discriminació i actui com a
element compensador de les desigualtats personals, culturals, econòmiques i socials, amb especial
atenció a les que derivin de discapacitat.
- La flexibilitat per a adequar l’educació a la diversitat d’aptituds, interessos, expectatives i necessitats de
l’alumnat, així com els canvis que experimenten l’alumnat i la societat.
- La inclusió, del qual ja hem parlat amb anterioritat.

2.-D.C: APLICACIÓ DELS ARTICLES 23 I 37 DE LA LOGSE

L’atenció a les necessitats educatives de tots els alumnes ha de
plantejar-se des de la perspectiva global del centre i des de la
participació prioritària dels alumnes en entorns ordinaris, i ha
de formar part de la seva planificació. Les mesures més
específiques d’atenció a la diversitat poden ser organitzatives
—intervenció de dos professors a l’aula, agrupaments
flexibles, suport en petits grups o de manera individualitzada
preferentment dins l'aula ordinària o atenció fora de l’aula,
etc.—, però han d’incidir fonamentalment en les estratègies
didàctiques i metodològiques i en el procés d’avaluació dels
alumnes.

El sistema educatiu ha de poder realitzar plantejaments flexibles que li permeti oferir respostes
adequades a les necessitats de tots els alumnes mitjançant una educació de qualitat per a tots.
Dintre de l’eso existeixen diverses vies per a fer front a la diversitat, que van des de mesures
generals (com poden ser les adaptacions curriculars o l’opcionalitat), fins a mesures de caràcter més
extraordinari, com pot ser la diversificació curricular, que com hem vist, es pot donar durant l’últim
cicle de l’etapa.
A continuació ens centrarem en revisar i analitzar què va recollir en el seu moment sobre la DC la
LOGSE (Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo), i que
posteriorment ha estat revisat i ……………….. en la normativa posterior,

2.1. Article 23 de la LOGSE

 Ja a l’any 1989 es presenta dins del Libro Blanco para la Reforma del Sistema Educativo la

3
 T.50: Diversificació curricular: aplicacions dels articles 23 i 37 de la Logse. Objectius, àrees, continguts i
criteris d’avaluació en les diversificacions curriculars.
Diversificació curricular com a mesura extraordinària d’atenció a la diversitat afirmant que es pot
utilitzar com a mesura excepcional en el procés d’adaptació del currículum, i que està enfocada a
respondre als interessos imotivacions definides d’alguns alumnes majors de 16 anys. Aquesta
Diversificació curricular exigeix unes condicions i recursos de caràcter especial.

 L’any següent, el 1990, es redacta la LOGSE (-LOGSE Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de
Ordenación General del Sistema Educativo. https://www.boe.es/eli/es/lo/1990/10/03/1), que també
recullirà en el seu article 23 la DIversificació Curricular com una de les mesures excepcionals
d’atenció a la diversitat.L’article 23 està inclòs en el Capítol III, on es desenvolupa l’Educació
Secundària. Textualment, l’article 23 diu:

“1. En la definició dels ensenyaments mínims es fixaran les condicions en què,

per a determinats alumnes de més de setze anys, prèvia la seva oportuna avaluació,
puguin establir-se diversificacions del currículum en els centres ordinaris. En aquest
supòsit, els objectius d'aquesta etapa s'assoliran amb una metodologia específica, a
través de continguts, i fins i tot, d'àrees diferents de les establertes amb caràcter general.

2. Per als alumnes que no arribin als objectius de l'educació secundària obligatòria
s'organitzaran programes específics de garantia social, amb la finalitat de proporcionar-los
una formació bàsica i professional que els permeti incorporar-se a la vida activa o
prosseguir els seus estudis en els diferents ensenyaments regulats en aquesta llei i,
especialment, en la formació professional específica de grau mitjà a través del
procediment que preveu l'article 32.1 de la present llei. L'Administració local podrà
col·laborar amb les Administracions educatives en el desenvolupament d'aquests programes.

3. Les Administracions educatives garantiran una oferta suficient dels programes específics a
què es refereix l'apartat anterior.”

Com queda palès, la finalitat d’aquests programes és oferir a aquests joves una formació general,
bàsica i versàtil en el mateix centre escolar, mitjançant la reelaboració d’arees i continguts, facilitant
així l’obtenció del títol de Graduat en ESO i la incorporació d’aquests joves a la vida activa i l’accés a
l món laboral i/o a altres estudis superiors amb igualtat d’oportunitats.

 Posteriorment, els Programes de Diversificació Curricular es van regular específicament en la

Resolució de 28 de maig de 1993, durant el període d’implantació anticipada de l’Eso.
Amb posterioritat es va aprovar la Resolució del 12 d’abril de 1996, en la que es regulaven aquests
programes, tot i que ja no es pot agafar com a referència després de l’aprovació de la LOE (2006).

 La LOE (LOE, llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació) compta amb diversos articles
dedicats a l’atenció a la diversitat, que segueixen els principis educatius que van definir l’article 23 de
la Logse. En aquesta llei podem trobar,

-al seu Article 22, Principis Generals, corresponents al Capítol III, que assenyala, entre
d’altres, els següents aspectes “L’Eso s’organitzarà d’acord amb els principis d’educació comuna i d’atenció
a la diversitat de l’alumnat: correspon a les administracions educatives regular les mesures d’atenció a la
diversitat, organitzatives i curriculars, que permetin al centre, en l’exercici de la seva autonomia, una
organització flexible dels seus ensenyaments. Les mesures d’atenció a la diversitat que adoptin els centres
estaran orientades a la consecució dels objectius de l’Eso per part de tot el seu alumnat i no podran, en cap
cas, suposar una discriminació que els impedeixi aconseguir aquests objectius i la titulació corresponent”.

4
 T.50: Diversificació curricular: aplicacions dels articles 23 i 37 de la Logse. Objectius, àrees, continguts i
criteris d’avaluació en les diversificacions curriculars.
-dins del Títol II (equitat en l’educació), capítol I (Alumnat amb necessitat específica de suport
educatiu) trobem l’article 72.3, que afirma:

3. Els centres han de tenir la deguda organització escolar i fer les adaptacions i
diversificacions curriculars que calgui per facilitar a tot l’alumnat la consecució
dels fins establerts.

-al seu article 27, dedicat als Programes de Millora dels aprenentatges i del rendiment. en
aquest article es recull la responsabilitat de l’administració educatica a l’hora d’establir els
ensenyaments mínims, objectius, metodologia, promocions, etc)

Podem afirmar, doncs, que a la LOE es recullen, matitzen i desenvolupen alguns dels aspectes
contemplats en la LOGSE, establint que…
-les condicions per aquests programes es defineixen mitjançant els ensenyaments
mínims, que vindran regulats pel Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre (que
veurem més endavant en detall).
-es necessita una avaluació prèvia per a la incorporació a aquests programes.
-els objectius d’assolir per aquests programes són els objectius d’etapa (encara que
amb una metodologia més pràctica).
-l’objectiu final és l’obtenció del Graduat en Educació Secundària Obligatòria.

 Posteriorment, el Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre, que estableix els ensenyaments

mínims corresponents a l’educació secundària obligatòria, planteja, desenvolupant l’article 27 de la
LOE, les característiques bàsiques del Projectes de Diversificació Curricular, establint l’estructura
d’aquests programes (com veurem més endavant).
Aquest RD fa referència a l’article 12 a l’atenció a la diversitat i més específicament a l’article 13, als
Programes de Diversificació Curricular. (veure annex 1) . Aquest article ve a dir que els centres
poden organitzar, segons el seu criteri i amb una avaluació prèvia, els programes de diversificació
curricular per alumnat que necessiti una organització dels continguts, activitats i matèries diferent de
l’organització general, així com una metodologia específica per tal de garantir l’assoliment de les
Competències Bàsiques de final d’etapa. L’administració educativa és l’encarregada d’establir el
currículum per aquests programes(que, com veurem posteriorment han d’incloure dos àmbits
específics, un lingüístic-social i un científic-tecnològic).
 Posteriorment, la Resolució de l’1 d’agost de 2007 de la Secretaría General d’Educació per la que es
regulen els programes de DC a l’ESO, especifica (com veurem posteriorment) l’àmbit d’aplicació, la
finalitat, durada, estructura, organització, professorat, contingut, incorporació, avaluació, tutoria i
seguiment dels alumnes que realitzen el PDC.

A més més de tota la legislació estatal comentada aquí, hem d’afegir la normativa desenvolupada a
Catalunya, que ofereix mesures i opcions diverses en relació a aquests programes:

- Decret 143/2007, de 26 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària

obligatòria també preveu, en l'article 23, que tracta sobre l’autonomia dels centres, que cada centre
ha d’establir els principis per a l'atenció a la diversitat dels alumnes. (aquest decret és de la
Generalitat)

“23.3 Cada centre elaborarà el seu projecte educatiu, en el qual, a més dels valors,
objectius i prioritats d'actuació, especificarà els principis bàsics per al desenvolupament

5
T.50: Diversificació curricular: aplicacions dels articles 23 i 37 de la Logse. Objectius, àrees, continguts i
criteris d’avaluació en les diversificacions curriculars.
curricular i el tractament transversal en les diverses matèries, els objectius de l'educació
per la ciutadania i els drets humans. El projecte educatiu tindrà en compte les
característiques de l'entorn social, cultural i sociolingüístic del centre; farà palès el
respecte al principi de no discriminació i d'inclusió educativa com a valors fonamentals;
i establirà els principis per a l'atenció a la diversitat de l'alumnat i l'acció tutorial, així com
per a l'elaboració del pla de convivència i del projecte lingüístic del centre.”

-Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema

educatiu inclusiu, en el que a l’article 9.5 en el que aborda les mesures i suports addicionals als
alumnes, reconeix els PDC com a mesura-suport addicional (juntament amb l’acció tutorial
específica ,suport del mestre d’orientació, etc), que s’apliquen mitjançant el Projecte Educatiu de
Centre i es concreten a les Programacions d’aula, constant a l’expedient i a l’historial acadèmic de
l’alumne.

2.2 Article 37 de la LOGSE

En esta línea de pensamiento es muy necesaria la responsabilidad y el

compromiso del sistema educativo, y ya en el Libro Blanco para la Reforma del
Sistema Educativo (M.E.C., 1989, Parte II, Capitulo X, págs. 163-169) se refleja con
claridad este enfoque:
“Partiendo de la premisa de que todos los alumnos precisan a lo largo de su
escolaridad diversas ayudas pedagógicas de tipo personal, técnico o material, con el
objeto de asegurar el logro de los fines generales de la educación, las necesidades
educativas especiales se aplican a aquellos alumnos que además, y de forma
complementaria, puedan precisar de otro tipo de ayudas menos usuales. Decir que un
determinado alumno presenta necesidades educativas especiales es una forma de decir
que para el logro de los fines de la educación precisa disponer de determinadas ayudas
pedagógicas o servicios. De esta manera, una necesidad educativa se describe en
términos de aquello que es esencial para la consecución de los objetivos de la
educación.” (M.E.C., 1989:163).
En consecuencia, ha sido, pues, la L.O.G.S.E. (1990) el marco legal que en el
ordenamiento jurídico-educativo del estado Español ha introducido la noción de
necesidades educativas especiales 2 en su pleno significado, no solamente sustituyendo
términos como deficiente, déficit, limitación, etc. que todavía se usaban en
prescripciones legales anteriores 3 , sino igualmente en cambios conceptuales del modelo
educativo en su conjunto.
En la actualidad, ya se ha asentado (de manera definitiva y estable) social y
políticamente el sistema educativo en el Estado Español (actualmente L.O.E., 2006) y
no podemos olvidar que diariamente alumnos/as con necesidades educativas especiales
(N.E.E.) están haciendo valer su derecho a recibir educación.
El análisis del significado y aplicación de la Educación Especial (E.E.) a través
de los diferentes episodios legislativos acaecidos en los últimos tiempos es una cuestión
relevante para ilustrar los cambios en la forma de entenderla y ordenarla, y una base
para valorar el sentido de las transformaciones que sucederán en el futuro a la hora de
abordar el sentido de la EE.
En este tema, centraremos ese análisis en el periodo legislativo marcado por la
L.O.G.S.E. (1990) y su desarrollo normativo como punto fundamental de partida, pero
abordaremos su evolución hasta llegar al marco legislativo en el cual se desarrolla la

6
T.50: Diversificació curricular: aplicacions dels articles 23 i 37 de la Logse. Objectius, àrees, continguts i
criteris d’avaluació en les diversificacions curriculars.
atención a la diversidad actualmente, la LOE (2006).
2
Con la aparición de la L.O.G.S.E. y bajo el marco conceptual de las necesidades educativas
especiales,
el concepto de Educación Especial se reconsidera y deja de asimilarse a las prácticas
educativas en
escuelas y unidades especiales y dirigidas a determinada tipología de alumnado concibiéndose
como un
conjunto de recursos, personales y materiales, puestos a disposición del sistema educativo
para que éste
pueda dar respuesta adecuada a las necesidades que, de forma permanente o transitoria,
presenta su
alumnado.
La introducció de l’última llei orgànica, Llei Orgànica 2/2006, de 3 de
maig, d’Educació (LOE)6 , manté els principis psicopedagògics del
constructivisme, també un currículum obert i flexible per a tots els
alumnes; i la visió que tothom té necessitats educatives, però que hi
ha alumnat amb necessitat específica de suport educatiu en
presentar: necessitats educatives especials, dificultats específiques
d’aprenentatge o altes capacitats intel·lectuals, per ser
d’incorporació tardana, o per condicions personals o d’història
escolar. Aquesta llei també manté l’atenció a la diversitat com a
principi fonamental a continuar treballant, alhora que incorpora els
principis d’equitat i inclusió (Departament d’Educació, 2009;
Echeita, 2006; García-García, 2006). Per tant, amb el currículum al
darrera cal plantejar-se què es pot fer perquè l’alumnat aprengui
més i millor, i assoleixin els objectius establerts.
A Catalunya, la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’Educació de Catalunya
(LEC) ratifica tots els aspectes tractats a la LOE i en el seu títol
preliminar exposa els principis fonamentals del sistema educatiu
català: “la cohesió social o l’educació inclusiva com a base d’una
escola per a tothom” (Departament d’Educació, 2009). A mode de
tancament, es pot afirmar que a l’Estat espanyol, la integració
educativa va tenir el seu moment clau en la introducció de la
LOGSE (1990) en què la integració va suposar l’accés de l’alumnat
amb necessitats educatives especials a les escoles ordinàries.
Aquest emplaçament va suposar que el currículum ordinari reflectís
el principi d’igualtat d’oportunitats mitjançant l’atenció a la diversitat
de l’alumnat. Aquest punt de vista el recull García-García (2006)
que exposa que la primera vegada que s’aposta per una educació

7
 T.50: Diversificació curricular: aplicacions dels articles 23 i 37 de la Logse. Objectius, àrees, continguts i
criteris d’avaluació en les diversificacions curriculars.

de qualitat és quan s’introdueix el principi d’atenció a la diversitat.

 En el Capítol V de la LOGSE, referit a l’educació especial, l’article 37 deia així:

“1. Per assolir els objectius assenyalats a l'article anterior, el sistema educatiu haurà de disposar de
professors de les especialitats corresponents i de professionals qualificats, així com dels mitjans i
materials didàctics necessaris per a la participació dels alumnes en el procés d'aprenentatge. Els
centres hauran de comptar amb l'organització escolar adequada i realitzar les Llei d'Ordenació General
del Sistema Educatiu (LOGSE) 17 adaptacions necessàries per tal de facilitar als alumnes la
consecució dels objectius indicats. Hom adequarà les condicions físiques i materials dels centres a les
necessitats d'aquests alumnes.
2. L'atenció als alumnes amb necessitats educatives especials s'iniciarà des del moment de la seva
detecció. Amb aquesta finalitat, existiran els serveis educatius necessaris per estimular i afavorir un
millor desenvolupament d'aquests alumnes i les Administracions educatives competents en garantiran
l'escolarització.
3. L'escolarització en unitats o centres d'educació especial només es durà a terme quan les
necessitats de l'alumne no puguin ser ateses en un centre ordinari. Aquesta situació serà revisada
periòdicament, de manera que es pugui afavorir, sempre que això sigui possible, l'accés dels alumnes
a un règim més integrat. 4. Les Administracions educatives regularan i afavoriran la participació dels
pares o tutors en les decisions que afectin l'escolarització dels alumnes amb necessitats educatives
especials.
En aquest article es contempla la resposta als alumnes amb necessitats educatives especials , tot
regularitzant aquestes respostes amb:
-La doTació de recursos personals (professionals especialitzats), materials, organitzatius, que
donin resposta a les necessitats educatives d’alguns alumnes.
-Establint el sistema de deTecció d’aquestes necessitats, serveis educatius necessaris.
-Afavorint una escolarització el més integradora possible, utilitzant recursos especials només
en els casos en els què aquesta mesura sigui la més idònia.
-Destacant la participació de les famílies en les mesures a prendre.

 La LOE (LOE, llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació) compta amb diversos articles
dedicats a l’atenció a la diversitat, que segueixen els principis educatius que van definir l’article 37 de
la Logse. En aquesta llei podem trobar, en el Títol II dedicat a l’Equitat en l’Educació, es troba el
Capítol I corresponent a l’alumnat amb necessitats educatives especials, i en l’Article 71 estableix els
Principis, assenyalant:

Article 71. Principis. 1. Les administracions educatives han de disposar els mitjans necessaris perquè
tot l’alumnat assoleixi el màxim desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional, així com els
objectius que estableix amb caràcter general aquesta Llei.

En l’article 72, dedicat als Recursos, assenyala:

2. Correspon a les administracions educatives dotar els centres dels recursos necessaris per atendre
adequadament aquest alumnat.
3. Els centres han de tenir la deguda organització escolar i fer les adaptacions i diversificacions
curriculars que calgui per facilitar a tot l’alumnat la consecució dels fins establerts

2.3 La diversificació curricular en la LOE

Per la LOE, l’etapa educativa de la Secundària Obligatòria ha de combinar el principi d’una educació

8
T.50: Diversificació curricular: aplicacions dels articles 23 i 37 de la Logse. Objectius, àrees, continguts i
criteris d’avaluació en les diversificacions curriculars.
comuna amb l’atenció a la diversitat de l’alumnat, permetent als centres l’adopció de les mesures
organitzatives i curriculars que resultin més adequades a les caraterístiques del seu alumnat, de
manera flexible i en ús de la seva autonomia pedagògia. Per a atendre a l’alumnat amb dificultats
de’aprenenetatge spinclouen programes de diversificació curricular.

La LOE dedica el seu Capítol III a l’educació Secundària Obligatòria, i especificament, el seu Article
27 a la diversificació curricular, on assenyala:

“1. En la definició dels ensenyaments mínims de l’etapa s’hi han d’incloure les condicions bàsiques per
establir les diversificacions del currículum des de tercer curs d’educació secundària obligatòria, per a
l’alumnat que ho requereixi després de l’oportuna avaluació. En aquest supòsit, els objectius de l’etapa
s’han d’assolir amb una metodologia específica a través d’una organització de continguts, activitats
pràctiques i, si s’escau, de matèries, diferent de l’establerta amb caràcter general.
2. Els alumnes que una vegada cursat segon no estiguin en condicions de passar a tercer i hagin
repetit ja una vegada a secundària, es poden incorporar a un programa de diversificació curricular,
després de l’avaluació oportuna.
3. Els programes de diversificació curricular han d’estar orientats a la consecució del títol de graduat
en educació secundària obligatòria.”

En l’Article 28, dedicat a l’Avaluació i la promoció afirma, en el punt 9, que els alumnes que cursin els PDC han
de ser avaluats segons els objectius de l’etapa i els criteris d’avaluació fixats en cadascun dels programes
respectius.

A l’empara d’aquesta Llei, que en l’Article 6.2 estableix que correspon al Govern establir els ensenyaments
mínims, sorgeix el RD 1631/2006, que estableix els ensenyaments mínims corresponenets a l’Educació
Secundària, dedicant el seu article 13 als PDF.

Aquest article es desenvolupa a través de sis punts en els què es marquen els elements estructurals dels PDC:
-Assenyala, en el punt 2, que els destinataris d’aquests programes són els i les alumnes de tercer curs, o
aquells que , havent cursat segon, no estiguin en condicions de promocionar a tercer i hagin repetit ha una
vegada a lpetapa. També estableis paures d’incorporació al programa que requerirà l’avaluació
psicopedagògica i acadèmica, la intervenció de l’administració educativa, hacent de ser escoltats els pares i els
alumnes.
-Assenyala al punt 3 els pambits del probrama, així com les materies del currículum ordinari que l’alumne haurà
de cursar. xxxxxxxxxxxx
-S’estableix en el punt 4 els aspectes que ha de recollir cada programa, i en el punt 5 fa referència a
l’avaluació, ja que han de ser les competències bàsiques i els objectius de l’etatpa, així com els criteris
d’avaluació específics del programa.
-S’especifica en el punt 6 que l’alumnat podrà romandre un any més en el programa si al finalitzar no està en
condicions d’obtenir el Títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria.

2.3 La diversificació a Catalunya

A més més de tota la legislació estatal comentada aquí, hem d’afegir la normativa desenvolupada a
Catalunya, que ofereix mesures i opcions diverses en relació a aquests programes:

 La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, que regula els principis rectors del sistema
educatiu i reconeix l’educació com el mitjà per a la realització personal i el progrés col·lectiu,
 en el seu article 59 explicita l’objectiu i les finalitats de l’ESO.

9
T.50: Diversificació curricular: aplicacions dels articles 23 i 37 de la Logse. Objectius, àrees, continguts i
criteris d’avaluació en les diversificacions curriculars.
 L’article 59.4 assenyala que el Departament d’Ensenyament ha d’establir PDC
orientats a la consecució de la titulació en ESO. Aquests programes poden
comprendre activitats regulars fora dels centres, en col·laboració, si escau, amb les
administracions locals, i s’han de portar a terme amb les mesures de garantia que es
determinin per reglament.
 L’article 63 estipula que el Departament d’Ensenyament pot establir mecanismes de
col·laboració amb les administracions locals i amb agents socials i econòmics per tal
de planificar, organitzar i desenvolupar accions formatives amb la finalitat d’afavorir la
inserció laboral i la qualificació professional.
 El Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de
l’educació secundària obligatòria.
 L’article 14 estableix que es poden organitzar programes de diversificació curricular
per als alumnes que necessitin una organització diferenciada de l’establerta en el
centre, pel que fa als continguts i als criteris d’avaluació per tal que s’assoleixin els
objectius i les competències bàsiques de l’etapa i afavorir, d’aquesta manera,
l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria. Així mateix,
correspon al Departament d’Ensenyament autoritzar els programes de diversificació
curricular que comportin una organització curricular i una permanència en el centre
diferent a l’establerta amb caràcter general.
 L’article 14.7 concreta que el Departament d’Ensenyament podrà establir convenis
amb ajuntaments, ens locals i altres institucions per al desenvolupament dels
programes de diversificació curricular que comportin la realització d’activitats fora del
centre, que en cap cas podran ser de tipus laboral ni professional.
 Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els
documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.
 L’article 6.2 recull els aspectes relatius a l’avaluació de l’alumnat participant en un
programa de diversificació curricular.
 Ordre ENS/56/2012, de 8 de març, de modificació de l’Ordre EDU/295/2008, de 13 de
juny, per Ia qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés
d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.
 D’altra banda, en el “Document d’orientacions sobre l’atenció a la diversitat a l’ESO”
s’especifiquen les orientacions perquè cada centre faci la concreció del seu pla d’atenció a la
diversitat i es detallen les diferents mesures d’atenció a la diversitat possibles. Atès que en
l’educació secundària obligatòria cal prioritzar l’assoliment dels coneixements i les
competències bàsiques que afavoreixen l’autonomia necessària per a l’aprenentatge i el
desenvolupament personal de l’alumne, el Departament d’Ensenyament ofereix els següents
documents que els centres .
 DOCUMENT D’ORIENTACIONS PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UN PROGRAMA DE
DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR (PDC)
 El Departament d’Educació posa a disposició del professorat i l'alumnat de les aules obertes
un entorn virtual específic per tal de facilitar el treball en TIC i possibilitar l'intercanvi entre
aules de diferents IES (Kampus: http://phobos.xtec.cat/aulesobertes/campus/).

2.5 Definició i característiques de la DC

Segons el document d’orientacions per a la implementació d’un programa de diversificació curricula
(PDC), publicat per la Generalitat de Catalunya (13.10.2014).
El quadre que es presenta a continuació il·lustra les diferents mesures d’atenció a la diversitat que es

10
T.50: Diversificació curricular: aplicacions dels articles 23 i 37 de la Logse. Objectius, àrees, continguts i
criteris d’avaluació en les diversificacions curriculars.
concreten al llarg del document.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT A L’ESO Mesures generals Mesures específiques Mesures

extraordinàries - PIM, Programa Intensiu de Millora: per als alumnes de 1r d’ESO que no han assolit
les competències bàsiques de primària. - PDC, Programes de Diversificació Curricular: - Aules
obertes - Projectes singulars - Atenció als alumnes nouvinguts (aules d’acollida) - UEC, Unitats
d’Escolarització Compartida - USEE, Unitats de Suport a l’Educació Especial - Programacions del
grup classe incloent-hi les mesures de reforç/ampliació convenients i ajustant-les a les necessitats
dels alumnes. - Diversificació dels procediments i de les activitats d’ensenyament i aprenentatge i
de les activitats d’avaluació: - Mesures organitzatives - Mesures estratègiques i metodològiques -
Orientació i seguiment dels alumnes Eines de planificació i seguiment dels alumnes PI, Pla
Individualitzat.

2.6 Principis pedagògics, metodològics i d’organització

11
T.50: Diversificació curricular: aplicacions dels articles 23 i 37 de la Logse. Objectius, àrees, continguts i
criteris d’avaluació en les diversificacions curriculars.

12
T.50: Diversificació curricular: aplicacions dels articles 23 i 37 de la Logse. Objectius, àrees, continguts i
criteris d’avaluació en les diversificacions curriculars.

Annex 1.

ARTICLE 13. RD 1631/2006 DE 29 DE DESEMBRE.

1. En el marco que establezcan las administraciones educativas los centros podrán organizar
programas de diversificación curricular para el alumnado que, tras la oportuna evaluación, precise de
una organización de los contenidos, actividades prácticas y materias del currículo diferente a la
establecida con carácter general y de una metodología específica para alcanzar los objetivos y
competencias básicas de la etapa y el título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria.
2. Podrán participar en estos programas los alumnos y las alumnas desde tercer curso de Educación
secundaria obligatoria. Asimismo, podrán hacerlo quienes, una vez cursado segundo, no estén en
condiciones de promocionar a tercero y hayan repetido ya una vez en la etapa. En todo caso su
incorporación requerirá la evaluación tanto académica como psicopedagógica y la intervención de la

13
T.50: Diversificació curricular: aplicacions dels articles 23 i 37 de la Logse. Objectius, àrees, continguts i
criteris d’avaluació en les diversificacions curriculars.
Administración educativa, en los términos que ésta establezca, y se realizará una vez oído el propio
alumno y su familia.
3. Las administraciones educativas establecerán el currículo de estos programas en el que se incluirán
dos ámbitos específicos, uno de ellos con elementos formativos de carácter lingüístico y social, y otro
con elementos formativos de carácter científico-tecnológico y, al menos, tres materias de las
establecidas para la etapa no contempladas en los ámbitos anteriores, que el alumnado cursará
preferentemente en un grupo ordinario. Se podrá establecer además un ámbito de carácter práctico. El
ámbito lingüístico y social incluirá, al menos, los aspectos básicos del currículo correspondientes a las
materias de Ciencias sociales, geografía e historia, Lengua castellana y literatura y, si la hubiere,
lengua cooficial y literatura. El ámbito científico-tecnológico incluirá, al menos, los correspondientes a
las materias de Matemáticas, Ciencias de la naturaleza y Tecnologías. Cuando la Lengua extranjera no
se incluya en el ámbito lingüístico y social deberá cursarse como una de las tres materias establecidas
en el párrafo anterior. En el caso de incorporarse un ámbito de carácter práctico, podrá incluir los
contenidos correspondientes a Tecnologías.
4. Cada programa de diversificación curricular deberá especificar la metodología, contenidos y criterios
de evaluación que garanticen el logro de las competencias básicas, en el marco de lo establecido por
las administraciones educativas.
5. La evaluación del alumnado que curse un programa de diversificación curricular tendrá como
referente fundamental las competencias básicas y los objetivos de la Educación secundaria obligatoria,
así como los criterios de evaluación específicos del programa.
6. El alumnado que al finalizar el programa no esté en condiciones de obtener el titulo de Graduado en
Educación Secundaria Obligatoria y cumpla los requisitos de edad establecidos en el artículo 1.1,
podrá permanecer un año más en el programa.

14