TEMA 20

L’ÀREA MATEMÀTICA EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA: ENFOCAMENT,

CARACTERÍSTIQUES I PROPOSTES D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA.
CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES
BÀSIQUES. OBJECTIUS, CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ: ASPECTES
MÉS RELLEVANTS. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM.
 GUIÓ
INTRODUCCIÓ
Q.1 L’ÀREA DE LLENGUA MATEMÀTICA EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA:
ENFOCAMENT, CARACTERÍSTIQUES I PROPOSTES D’INTERVENCIÓ
EDUCATIVA
1.1 Enfocament i característiques
1.2 Intervenció educativa

Q.2 CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA AL DESENVOLUPAMENT DE LES

COMPETÈNCIES BÀSIQUES
2.1 Concepte i contextualització
2.2 Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències bàsiques

Q.3 OBJECTIUS, CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ: ASPECTES MÉS

RELLEVANTS.
3.1 Objectius
3.2 Continguts
3.3 Criteris d’avaluació
3.4 Aspectes més rellevants.

Q.4 RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM

4.1 Contextualització
4.2 Relació amb altres àrees del currículum
CONCLUSIÓ
BIBLIOGRAFIA

Una vegada presentat l’índex que seguiré per al desenvolupament del tema i abans de
començar amb la 1a qüestió del mateix, realitzaré una introducció més que necessària per
tractar i abordar el tema en el marc i context que aporta el sistema educatiu actual i la
societat en la que vivim.

INTRODUCCIÓ
(ELABORACIÓ PRÒPIA)

Q.1 L’ÀREA DE LLENGUA MATEMÀTICA EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA:

ENFOCAMENT, CARACTERÍSTIQUES I PROPOSTES D’INTERVENCIÓ
EDUCATIVA
1.1 Enfocament
Primerament, cal tindre cal el concepte de Matemàtiques. (TRIAR UNA O BUSCAR
UNA)

● Segons CASTRO i altres: Didàctica de les matemàtiques en l’Educació

Primària. Síntesis. Madrid, 2001 les matemàtiques són un conjunt d’idees i
formes d’actuar que no sols es limiten a utilitzar nombres o figures
geomètriques sinó que també s’utilitzen per a fer-se preguntes, analitzar
fenòmens i extraure models per poder fer front a les situacions que es
presenta en la realitat. Aquest fet s’hi reflexa en una doble funció que s’hi ve
donant a l’aprenentatge escolar de les matemàtiques: s’aprenen perquè són
útils en altres àmbits i perquè el seu aprenentatge enriqueix i fomenta la
formació intel·lectual general, destreses, capacitats i procediments que
potencien les capacitats cognitives dels infants.
● Prenent com a referència a Alfinio Flores al seu llibre titulat Què és
l’educació matemàtica?, on defineix el terme de la següent manera: Les
matemàtiques són un conjunt de sabers associats en una primera
aproximació als nombres i les formes que permeten estructurar el
coneixement que s’obté de la realitat, valorar-la i prendre decisions. A més,
permet el tractament d’una gran varietat de situacions per això, durant
l’escolaritat bàsica, l’aprenentatge de les matemàtiques ha d’anar dirigit a
enriquir les possibilitats d’utilització.

Una vegada abandonen l’Educació Infantil i comencen l’Educació Primària, l’alumnat

arriba amb una gran experiència al voltant de les matemàtiques, quant a quantitats,
nombres, espais i formes entre altres, la qual cosa fa que el sentit d’esta àrea tinga
un caràcter experimental. Durant aquest etapa l’alumne ha d’aprendre
matemàtiques, utilitzant-les en contextos relacionats amb situacions reals i properes
de la vida diària, per adquirir progressivament coneixements més complexos a partir
de les experiències i els coneixements previs.

Per tant, direm que l’enfocament de l’ensenyament de les matemàtiques ha d'estar

dirigit per a que els alumnes desenvolupen i aprenguen un conjunt de recursos
eficaços per conèixer millor la realitat en què viuen i poder actuar en, i sobre ella.

1.2 Característiques

Respecte a les característiques de les matemàtiques, podem dir que es tracta

d’una àrea globalitzadora, ja que no sols es treballen continguts propis d’aquesta,
sinó que s’utilitzen coneixements d’altres àrees per a la màxima comprensió, per
tant, per aquesta raó també direm que és interdisciplinària degut a la utilització
d'estratègies o procediments generals que poden utilitzar-se en camps i propòsits
diferents. PerA una altra part, direm que és integradora, ja que per a l’associació
dels seus coneixements ha de partir del nivells acadèmics dels propis alumnes,
aquests coneixements s'han de fonamentar uns sobre altres Finalment, també direm
que té un paper formatiu bàsic per a les capacitats intel·lectuals, perquè ajuda a
desenvolupar el pensament lògic, la capacitat per analitzar, organitzar, relacionar o
argumentar.

A més a més, la incorporació de les TIC en l’aprenentatge de l’àrea augmenten les

possibilitats de comunicació i utilització, atenent en tot moment al desenvolupament
evolutiu físic, sensorial i psíquic de l’alumnat.

1.3. Intervenció educativa

Els principis d’intervenció educativa són un element fonamental en el currículum i

es troben perfilats tant en el RD 126/2014 i el D 108/2014. Aquests principis han
d’estar presents en totes les àrees i nivells garantint la coherència horitzontal i
vertical en el treball educatiu.
PINYO FIJO METODOLOGIA: paraules clau: cooperació, participació,
coneixements, clima aula, corrents pedagògiques tradicionals i noves, Piaget,
Vygotzky (ZDP), educació inclusiva, joc, emocions, neuroeducació, valors, TIC.

Com a propostes d’intervenció educativa per treballar aquesta àrea que resulten
molt enriquidores i interessants a l'aula, es poden establir a mode d’exemple:

Per a treballar els nombres i les operacions (suma, resta, multiplicació o divisió) es
pot realitzar des de materials manipulatius com taps d’ampolles, pedres a material
més estructurat com és l’àbac o els reglets cuisinaire, monedes. És necessari crear
situacions dintre de l’aula per poder aplicar aquests conceptes: La creació d’un
mercat.

Per a la geometria podem utilitzar des de representació amb el propi cos o cordes,
fins a buscar elements de l’entorn que formen angles o figures geomètriques, taules,
finestres, rellotges, pissarres o inclús fer la seva representació i classificació amb
materials com furgadents i plastilina o neteja pipes. És necessari crear situacions
dintre de l’aula per poder aplicar aquests conceptes: La creació d’una obra d’art de
Kandinski

A l’hora de treballar la mesura partirem des de el més proper de l’alumnat com són
els pams, peus o objectes com el llapis, ampolles, plastilina entre altres fins crear la
necessitat d’obtenir una mesura d’unitat convencioal amb el seus instrument de
mesura adient com són pot ser el regle o metre (per la longitud), un joc de balances
(per la massa), gots graduats (per a la capacitat) i rellotges analògics i digitals (per
al temps). És necessari crear situacions dintre de l’aula per poder aplicar aquests
conceptes: MAsterxef on els alumnes han de preapar una sèrie de receptes
(masssa, capacitat) amb un temps determinat o treballar des de Google maps
(longitud)

Els continguts de resolució de problemes i d’estadística, atzar i probabilitat els

treballarem des d’un context real i proper per al nen. Per al seu treball es poden
utilitzar diferent metodologies com la tècnica 1-2-4 (primer sols, després amb
parelles i finalment amb grup), tècnica d’aprenentatge cooperatiu (cada nen té
assignat un rol i tots han de complir-ho (ex: controlador del silenci, coordinador,
portaveu i controlador del temps) o grups interactius (convidem als familiars per a
que ens ajuden), entre altres tècniques.

(TRIAR UN O FER UN JUNT)

● Finalment, també cal treballar les matemàtiques des de les TIC, i alguns
recursos que disposem per a treballar les matemàtiques a l’aula són
aplicacions com “Grade Maths” disponible per a cada curs, “Tablas de
Multiplicar” o “knowre” (plataforma que inclou reptes sobre àlgebra i
geometria).

També trobem pàgines web com: El tanque matemático, Matemáticas con

Pipo, Conecto con las mates, Matemáticasonline on trobem dintre d’aquestes
pàgines una gran diversitat de recursos on podem oferir una atenció més
individualitzada i adaptada als ritmes de treballs.

● N’és evident que per a un òptim aprenentatge dels continguts establerts per a
l’àrea de matemàtiques és fonamental utilitzar els recursos adients. D’ací se’n
deriva la importància de l’aplicació de les noves tecnologies a dintre de l’aula,
mitjançant la utilització de la ràdio digital, programes podcast i llibres digitals
interactius com instruments motivadors a l’aula. També, s’hi poden aplicar per
a la gravació i posterior reproducció dels seus treballs i creacions. A més, cal
aplicar les TIC com TAC (Tecnologies per a l’Aprenentatge i Coneixement) i
les TAP (Tecnologies de l’Apoderament Social), per a les situacions de
comunicació i interacció lingüística en i del grup-classe, així com fer públics
els treballs i creacions de l’alumnat.

Q.2 CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA AL DESENVOLUPAMENT DE LES

COMPETÈNCIES BÀSIQUES
2.1 Concepte i contextualització
En un primer moment cal definir que s’entén per competència ……….
(ELABORACIÓ PRÒPIA)
Segons les la LOMQE i en línea amb la recomanació amb les noves (llevar)
propostes realitzades per la UE, establertes l’Ordre ECD 65/2015 21 de gener, per
la qual es descriu les relacions entre els competencies, continguts i criteris
d’avaluació, s’han identificat i recollit en el currículum establert a l’article 2 del RD
126/2014 i el D 108/2014 un total de 7 CC, que són les següents: competència en
comunicació lingüística, competència matemàtica i competències bàsiques en
ciència i tecnologia, competència digital, competència d’aprendre a aprendre,
competències socials i cíviques, sentit de la iniciativa i esperit d’emprenedoria i
consciència i expressions culturals. (NO CAL ESCRIURE PERQUE DESPRES
APAREIX)

2.2 Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències

Com ja hem dit l’àrea de matemàtiques contribueix a totes i cadascuna de les

competències degut al seu caràcter globalitzador. D’aquesta manera, contribueix a
la CMCT en la mesura que està present en tots els seus aspectes: numeració,
operacions, resolució de problemes, geometria, estadística. D’igual mode, es
relaciona amb la CCLI a l’utilitzar contínuament la comunicació tant oral com escrita
en la formulació i expressió d’idees. A més, aporten a l’alumnat el coneixement d’un
llenguatge específic, necessari per al desenvolupament de les ciències i, en general,
per a la vida. D’altra banda, la incorporació a les matemàtiques de les ferramentes
tecnològiques com a recurs didàctic per a l’aprenentatge i per a la resolució de
problemes contribueix en gran mesura a millorar la CD.

L’àrea, a més, consolida l’adquisició de les destreses involucrades en la CAA, com

l’autonomia, la perseverància, la reflexió crítica, etc. I, la contribució a la CSC es
realitza fonamentalment a través de l’anàlisi funcional i l’estadística. En la
metodologia de l’àrea, també queden implícites les estratègies que contribueixen al
SIEE, que els fan sentir capaços d’aprendre augmentant la seua autonomia,
responsabilitat i compromís personal. I, a més, les matemàtiques contribueixen a la
CEC perquè el propi coneixement matemàtic és expressió universal de la cultura.

Per a una adquisició eficaç de les competències i de la seua integració efectiva al

currículum, hauran de dissenyar-se activitats d’aprenentatge que permeten a
l’alumnat adquirir més d’una competència al mateix temps. I, direm que l’alumnat ha
adquirit les competències en la mesura que les apliquen a la seua vida quotidiana.

Q.3 OBJECTIUS, CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ: ASPECTES MÉS

RELLEVANTS
En aquesta qüestió tractaré els elements bàsics del currículum des de l’àrea de
matemàtiques, pel que donaré resposta al què ensenyar i al què avaluar, és a dir,
als objectius, continguts i criteris d’avaluació recollits a l’article 6 de la LOMLOE.

3.1 Objectius

Segon/ Atenent, Tal i com diu.. ………… (ELABORACIÓ PROPIA de la definició

d’objectius)

A l’article 7 del Real Decret 126/2014 s’estableixen els 14 objectius generals per a
l’etapa de Primària,aquell que directament estan relacionats en l’àrea de
matemàtiques és:

g) Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la

resolució de problemes que requereixen la realització d'operacions elementals de
càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d'aplicar-los a
les situacions de la seva vida quotidiana.

A més, cal destacar que al nou marc legislatiu no queden recollits els diferents
objectius d’àrea, sinó que presenten els criteris d’avaluació i, a partir dels quals,
cada equip docent ha elaborat els objectius didàctics per a cada curs de l’etapa que
queden recollits a les PD amb els objectius d’aprenentatge.
OPCIONAL: elaboració pròpia d’exemples d’objectius

3.2 Continguts
Segon/ Atenent, Tal i com diu.. ………… (ELABORACIÓ PRÒPIA de la definició de
continguts)

Al Decret 108/2014 del 4 de juliol del consell pel qual s’estableix el currículum bàsic
de l’educació primària i desplega l’ordenació general de l’educació primària a la
Comunitat Valenciana, trobem que hi han 5 blocs de continguts per a l’àrea de
matemàtiques, aquests són:
- Bloc 1: Processos, mètodes i actituds en matemàtiques. Bloc transversal que
pretén el desenvolupament d'estratègies, actituds i valors que permeten veure
les matemàtiques com un contingut útil i funcional. A més de proporcionar
estratègies i recursos per abordar la resolució de problemes i la integració de les
tecnologies de la informació i la comunicació en el procés d'aprenentatge.

- Bloc 2: Nombres. Pretén el desenvolupament del sentit numèric, entès com el

domini de les relacions numèriques i de l'operativitat. Aquest bloc recull
continguts com descomposició de nombres de forma natural, utilització
d'estructura del sistema de numeració decimal, propietats de les operacions i les
relacions entre elles per realitzar mentalment càlculs.

- Bloc 3: Mesura. Pretén que els alumnes comprenguin els mesuraments,

coneguin les magnituds i els instruments per mesurar tant convencionals com no
convencionals.

- Bloc 4: Geometria. Està enfocat a reproduir, classificar i representar objectes en

el plànol i en l’espai, per a descriure el món que ens envolta. L’aprenentatge de
la geometria s’ha de fer de forma manipulativa, a través de materials diversos
com ara trames de punts, geoplans, trangrams o palets.

- Bloc 5: Estadística i probabilitat. Es basa en la recollida i organització de la

informació en diferents taules així com la seua representació o interpretació de
les dades a traves de diverses formes gràfiques.

Els continguts dels diferents blocs s'han de presentar interrelacionats, ja que

l'aprenentatge d'uns incideix, perfecciona i complementa el dels altres.
Per seqüenciar els continguts hem de tenir en compte el caràcter jerarquitzat de les
Matemàtiques que imposa una progressió i graduació en l'aprenentatge d'alguns
continguts, que hauran de seleccionar-se d’acord amb: la importància social dels
mateixos, l’interès de l’alumnat, l’adequació al seu nivell de desenvolupament i la
funcionalitat dels aprenentatges.

Tots aquests blocs de continguts els treballem a través de les activitats, hi ha

diversos tipus d’activitats i seran presentades en funció de les necessitats i el
moment: D’Introducció, de coneixements previs, desenvolupament, síntesi,
ampliació i reforç o d’avaluació.

3.3 Criteris d’avaluació

Segon/ Atenent, Tal i com diu.. ………… (ELABORACIÓ PRÒPIA de la definició de
criteris d’avaluació)

Farem referència al Decret 108/2014, concretament l’Annex 1 on trobem per a cada

nivell unes taules organitzades per continguts, criteris d’avaluació i competències
treballades.

OPCIONAL: elaboració pròpia d’exemples

Cal tenir en compte les característiques de l’avaluació, la qual de ser global,

continua, formativa, reguladora, orientadora i s’adequarà a les característiques de
cada comunitat escolar i dels participants del procés educatiu de manera
individualitzada.

Dit açò, avaluarem mitjançant diverses tècniques i instruments d’avaluació com

l’observació directa amb els llistat de control i registre anecdòtic, l’observació
indirecta amb el grau de participació en les activitats, motivació, respecte, entre
altres. Finalment l’intercanvi oral, on recollirem informació sobre el funcionament de
l’activitat per part dels alumnes, aquesta tècnica ens serà útil per poder fer una
pròpia avaluació de la pràctica docent ja que els alumnes diran si els sembla
interesants les activitats, si ha estan ben organitzades i quins aspectes es podrien
millorar (més sessions, altres recursos), entre altres.
A més, cal nomenar que aquestes tècniques i altres més apareixen en la unitat 5 del
temari d’oposicions la qual rep en nom d’Avaluació dels processos d’aprenentatge de
l’alumnat d’educació primària.
Per a finalitzar, és convenient fer al·lusió als estàndards d’aprenentatge
avaluables que es troben presents a la LOMQE tal i com s’anomena al Real Decret
126/2014 aquest ens permeten definir els resultats dels aprenentatges i concreten
mitjançant accions els que l’alumne ha de saber fer en l’àrea de matemàtiques al
finalitzar l’etapa d’EP i queden reflectits en les taules de l’annex 1 junts als
continguts i criteris d’avaluació d’aquest Real Decret.
Per concretar aquests estàndards a la nostra comunitat s’ha elaborat un document
Pont, on es concreten per a cada àrea i nivell uns indicadors d’èxit, que són
especificacions dels criteris d’avaluació i ens ajuden, dintre de cada nivell educatiu,
a aconseguir aquests estàndards d’aprenentatge.
Al document Pont es concreten per a cada àrea i nivell uns indicadors d’èxit, que
són especificacions dels criteris d’avaluació i ens ajuden, dintre de cada nivell
educatiu, a aconseguir els estàndards d’aprenentatge avaluables que són de
caràcter orientatiu amb la LOMLOE.

3.4 Aspectes més rellevants.

Dins de qualsevol àrea és de vital rellevància allò establert als articles 16 i 19 de la
LOMLOE

Art 16: L'acció educativa en l’etapa d’educació primària procurarà la integració de

les diferents experiències i aprenentatges de l'alumnat amb una perspectiva global
adaptant-se als seus ritmes de treball.

Art 19: En aquesta etapa es posarà especial èmfasi en garantir la inclusió educativa;
en l’atenció personalitzada de l’alumnat i a les seues necessitats d’aprenentatge,
participació i convivència; en la prevenció de les dificultats d’aprenentatge i en la
posada en pràctica de mecanismes de reforç i flexibilització, alternatives
metodològiques o altres mesures adequades tan prompte com es detecten aquestes
dificultats.

Q.4 RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM

4.1 Contextualització.
Segons l’article 8 del Real Decret 126/2014, 28 de febrer l’etapa d’Educació
Primària compren sis cursos i s’organitza en àrees, que tindran un caràcter global i
integrador. L’alumnat deuen cursar les següents àrees del bloc d’assignatures
troncals en cada un dels cursos:
a) Ciències de la naturalesa.
b) Ciències socials.
c) Llengua castellana i literatura.
d) Matemàtiques.
e) Primera llengua estrangera.
L’alumnat deuen cursar les següents àrees del bloc d’assignatures especifiques
en cada un dels cursos:
a) Educació Física.
b) Religió, o Valors Socials i Cívics, a elecció dels pares, mares o tutors
legals.
c) Educació artística
d) Segona llengua estrangera, a elecció de cada centre
En el cas de la nostra Comunitat Valenciana, una assignatura de lliure disposició
que serà llengua valenciana i literatura. Tal com apareix a l’article 4 del Decret
108/2014.

4.2 Relació amb altres àrees

A continuació, es farà una anàlisi de la relació de l’àrea de matemàtiques amb la
resta de les àrees comentades anteriorment.

✔ Educació Artística: Se produeixen relacions en els usos d’alguns tipus de codis,

en el treball de formes i organització espacial, posició d’objectes Per exemple:
construcció de maquetes amb figures geomètriques, saber la durada de les
diferent figures musicals (1 temps, 2 temps,...). Al tractar aquesta àrea podem
relacionar aquesta tema amb la unitat 12 del temari d’oposicions que tracta
l’àrea de Educació Artística

✔ Educació física: Saber conèixer l’orientació i representació de l’espai i del

temps durant el desenvolupament de les activitats. Per exemple: un circuit amb
diferents estacions on en cadascuna d’elles es fa un exercicis físic amb una
durada on l’espai està delimitat. (SE POT LLEVAR)

✔ Ciències Socials i Ciències Naturals: per a l’aprenentatge i interpretació del

medi i l’entorn que ens envolta són imprescindibles els continguts matemàtics,
 com les formes geomètriques (planetes, minerals), orientació i representació en
l’espai (mapes, coordenades, ús de la brúixola), organització i representació de
dades (gràfics e barres, climogrames, tassa de natalitat), confecció de models i
maquetes (elaboració del sistema planetari, disseny en relleu de mapes físics),
marcadors del temps (rellotge solar o d’arena, càlcul d’hores segons zona
horària. Al tractar aquesta àrea podem relacionar aquesta tema amb la
unitat 7 del temari d’oposicions que tracta l’àrea de Ciències de la
naturalesa i ciències socials.

✔ Llengua i Literatura Castellana i Valenciana: Familiaritzar-se amb el

vocabulari i llenguatge específic de l’àrea per a la resolució de problemes. Per
exemple: Adició, Fracció, etc. Al tractar aquesta àrea podem relacionar
aquesta tema amb la unitat 14 i 29 del temari d’oposicions que tracta l’àrea
de Llengua i literatura castellana i valenciana.
En aquest sentit, a l’article 10 del RD 126/2014 el qual tracta sobre els elements
transversals, estableixen que “Sense prejudici del seu tractament específic en
alguna de les àrees de l’etapa, la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la
comunicació audiovisual, les TIC i la educació en valors, junt a l’emprenedoria i
l’educació cívica i constitucional s’hi treballaran en totes les àrees”.

Així doncs, la nostra feina com a mestres és involucrar tant els factors interns
(professorat i alumnat) com externs (família, entorn, context) en el procés
d’ensenyança-aprenentatge de tot l’alumnat. I, també, tractar d’interrelacionar totes
les àrees amb l’objectiu d’aconseguir una educació globalitzada i integrada.

CONCLUSIÓ
ELABORACIÓ PRÒPIA

BIBLIOGRAFIA/WEBGRAFIA

LEGISLACIÓ