TEMA 2

L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I LABORAL. PRINCIPIS BÀSICS I MODELS

D’INTERVENCIÓ, EN LA FORMACIÓ INICIAL I EN LA FORMACIÓ
CONTÍNUA. AUTOORIENTACIÓ
0. INTRODUCCIÓ. JUSTIFICACIÓ
1. L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I LABORAL
1.1. CONCEPTE
1.2. OBJECTIUS
1.3. NIVELLS
2. PRINCIPIS BÀSICS I MODELS D’INTERVENCIÓ, EN LA FORMACIÓ INICIAL I EN LA
FORMACIÓ CONTÍNUA
2.1. MODELS
2.2. PRINCIPIS BÀSICS COMUNS
3. AUTOORIENTACIÓ
4. CONCLUSIÓ. EL TEMA AL CURRÍCULUM I AL SISTEMA EDUCATIU
5. BIBLIOGRAFIA
0. INTRODUCCIÓ. JUSTIFICACIÓ
Segons estableix l’actual Llei Educativa: Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la
qual es modifi -
ca la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, LOMLOE, Llei orgànica de Modifi
cació de la Llei
orgànica d’Educació, la Formació la Formació Professional del sistema educatiu comprèn la
Formació Professional
Bàsica, i els Cicles Formatius de Grau Mitjà i de Grau Superior, amb una organització
modular, de
durada variable, que integren els continguts teoricopràctics adequats als diversos camps
professionals. La
Formació Professional té per fi nalitat preparar a l’alumnat per a l’activitat en un camp
professional i facilitar
la seva adaptació a les modifi cacions laborals que poden produir-se al llarg de la seva vida,
contribuir al
seu desenvolupament personal i a l’exercici d’una ciutadania democràtica, i permetre la
seva progressió
en el sistema educatiu i en el sistema de formació professional per a l’ocupació, així com
l’aprenentatge al
llarg de la vida.
La Ley Orgánica 5/2002, de 19 de junio, de cualifi caciones y de Formación Profesional,
estableix que la
qualifi cació professional s’obtindrà mitjançant un seguit de competències professionals que
poden ser adquirides
amb la formació del sistema educatiu, altres tipus de formació i amb l’experiència laboral.
Citant l’Article 3 del Real Decreto 1147/2011, de 29 de julio, por el que se establece la
ordenación general
de la Formación Profesional en el sistema educativo, un dels objectius generals de la
Formació Professional
és ‘conèixer els mecanismes d’inserció professional, així com gestionar la seva carrera
professional, analitzant
els itineraris formatius més adequats per millorar la seva ocupabilitat’.
La matèria desenvolupada justifi ca la importància del tema al context educatiu com a part
de la Formació
Professional. El mòdul de Formació i Orientació Laboral és fonamental per aconseguir
aquests objectius. La
matèria compresa en aquest tema és totalment vigent, a causa de la creixent importància de
l’orientació al
sistema educatiu i altres administracions.
L’orientació és fonamental al nostre sistema educatiu. El Mòdul de Formació i Orientació
Laboral té un gran
component de l’activitat orientativa. La inserció laboral de l’alumnat dels cicles formatius
està íntimament
relacionada amb un procés adequat d’orientació.
El treball és una activitat que engloba múltiples aspectes: la productivitat, la creació de
riquesa, la transformació
de recursos, la integració social, el consum, la satisfacció de necessitats, etc. El
treballador/a és
l’artífex de tot això, perquè és qui produeix. Per tant, l’elecció d’una professió i el
coneixement de les possibilitats
educatives, formatives i laborals és fonamental al nostre sistema educatiu, especialment als
cicles
formatius i al mòdul de FOL. Per això hi ha d’haver uns models i uns recursos orientatius
que el professorat
de FOL ha de posar en pràctica.
Hem de conscienciar l’alumnat de la importància dels itineraris adequats i la recerca de la
vocació professional.
Això és vital per evitar el fracàs escolar i la inserció en el mercat de treball.
En aquest tema tractarem els aspectes fonamentals de l’orientació professional: models,
autoorientació,
principis, etc.
1. L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I LABORAL
L’orientació és una activitat fonamental. En altres temes vam tractar l’activitat educativa i la
seva importància.
Ara ens centrarem en l’Orientació professional i laboral. La necessitat de desenvolupar en
els centres una
adequada orientació acadèmica, professional i laboral, es recull en la normativa vigent:
Principis de la LOE (LLEI ORGÀNICA D’EDUCACIÓ, modifi cada per LOMCE).
Art. 1: ...” f) La orientación educativa y profesional de los estudiantes, como medio necesario
para el logro de una formación personalizada, que propicie una educación integral en
conocimientos, destrezas y valores.”
Art. 5: “6. Corresponde a las Administraciones públicas facilitar el acceso a la información y
a la
orientación sobre las ofertas de aprendizaje permanente y las posibilidades de acceso a las
mismas.”
Art. 22: “3. En la educación secundaria obligatoria se prestará especial atención a la
orientación
educativa y profesional del alumnado.”
Art. 26: “4. Corresponde a las Administraciones educativas promover las medidas
necesarias
para que la tutoría personal de los alumnos y la orientación educativa, psicopedagógica y
profesional, constituyan un elemento fundamental en la ordenación de esta etapa.”
Art. 91 Funcions del professorat: “c) La tutoría de los alumnos, la dirección y la orientación
de su
aprendizaje y el apoyo en su proceso educativo, en colaboración con las familias.
d) La orientación educativa, académica y profesional de los alumnos, en colaboración, en su
caso, con los servicios o departamentos especializados”.
Els centres compten amb departaments d’orientació, Professors i tutors que col·laboren en
aquesta tasca
d’orientació i professorat de Formació i Orientació laboral.
Per tant, el professorat ha de donar la seva màxima importància a l’orientació professional i
laboral dels
seus alumnes al llarg de l’Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, i, de manera
especial, en la Formació
Professional i Formació Professional Bàsica, amb la fi nalitat última de potenciar i
desenvolupar la
autoorientació en l’alumnat.
1.1. CONCEPTE D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I LABORAL
L’orientació és un procés inherent a l’educació. Podem defi nir l’orientació com un “procés
d’ajuda sistemàtica
i professional a un subjecte, mitjançant tècniques psicopedagògiques i factors humans, per
a que es
comprengui i s’accepti a si mateix i a la realitat que l’envolta, assoleixi una major efi ciència
intel·lectual,
professional i personal, i es relacioni més satisfactòriament amb si mateix i amb els altres
que amb ell conviuen“
(Repetto, 1993).
L’orientació professional és un procés d’ajuda al subjecte perquè sigui capaç d’escollir i
preparar-se adequadament
a una professió o treball determinat, implica decisió, formació i la ubicació professional.
Tracta
d’integrar les exigències personals amb les necessitats socials.
L’orientació personal apunta cap a la vida interior de la persona, cap a la seva harmonia
interior, equilibri
personal, coneixement de si mateix, sense perdre les perspectives del seu entorn. La
complexitat del
procés d’orientació i la seva dimensió educativa es justifi quen, d’una banda, en què
l’elecció professional
comporta adscriure a un tipus de vida concret; i d’altra banda, per la complexitat del món
laboral, que contínuament
porta a noves professions, mobilitat professional, reconversió professional. Això fa que
augmenti
la difi cultat en els successius moments d’elecció, tant en la formació o preparació com en
l’especialització.
L’activitat orientadora es realitza, sobretot, en vinculació estreta i indissociable amb la
pràctica docent.
L’Orientació és per al Sistema Educatiu un element essencial que afavoreix la qualitat i
millora de l’ensenyament.
L’orientació = educació.
L’Orientació està recollida en les diferents legislacions que han regit l’educació, des de la
Llei d’Educació
del 70. En l’art. 27 de la Constitució Espanyola es recull que “l’educació tindrà per objecte el
ple desenvolupament
de la personalitat humana”. A la LOGSE també es recollia àmpliament l’orientació i es recull
en la
LOE, modifi cada per LOMCE, com hem vist en aquest apartat. Quan parlem d’Orientació
professional, no
només parlem de l’Orientació per a la inserció, sinó la que es porta a terme dins el sistema
educatiu.
L’Orientació professional fora del sistema educatiu consisteix a ajudar a persones
desocupades, o
aquelles que vulguin canviar de feina, a aconseguir un lloc de treball. Això s’aconsegueix
proporcionant
assessorament, informació i entrenament que faciliti la seva inserció professional.
L’orientació persegueix incrementar l’ocupabilitat d’una persona formant-en tècniques de
recerca de feina
com l’elaboració d’un currículum vitae, la preparació d’una entrevista de selecció o la
recerca d’ofertes de
feina, així com desenvolupant aquells aspectes personals que l’ajuden en la consecució
dels seus objectius,
com augment de l’autoestima, conscienciació que el control de la seva vida depèn d’ella
mateixa, etc. Normalment,
l’orientació es fa en centres dependents dels serveis públics d’ocupació i els orientadors
solen ser
titulats en ciències humanes o socials amb una especialització en l’àrea laboral.
1.2. OBJECTIUS DE L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I LABORAL
Els objectius de l’Orientació Professional i Laboral són:
a. Propiciar l’autoidentifi cació d’aptituds, coneixements i competències amb valor
professionalitzador, la
seva avaluació i sistematització de conformitat amb els camps professionals a què
corresponguin.
b. Defi nir i descriure els interessos individuals i els seus corresponents motivacions, ajudant
a detectar i, si
s’escau, evitar qualsevol condicionament sexista o d’un altre tipus.
c. Proporcionar tècniques de registre i avaluació de les aptituds, competències, i interessos
ja identifi cats,
i procediments per agrupar al voltant dels camps professionals sociolaboralment desitjats.
d. Ajudar a identifi car els camps professionals menys conformes amb el perfi l o perfi ls
potencials deduïbles
del procés anterior, per evitar una elecció signifi cativament equivocada.
e. Explicar l’oferta de Formació Professional general, i la més propera en particular, amb
especial
referència al model d’itinerari formatiu que millor s’adequa al perfi l potencial de la persona.
Si és el
cas, informar sobre oferta formativa europea.
f. Informar tant sobre les tendències generals del mercat laboral, com sobre l’oferta concreta
de treball
en els àmbits més propers als que podria aspirar la persona en qüestió, tenint en compte la
previsible
evolució futura d’aquest mercat de treball.
g. Orientar sobre la Formació Professional de Base més adequada a cada possible projecte
professionalitzador, que haurà de rebre tant al fi nal de l’ESO, com en cadascuna de les
modalitats de
Batxillerat amb els seus respectius camps d’optativitat.
h. Informar i orientar sobre la Formació Professional i la Formació Professional Bàsica.
i. Orientar l’elecció d’itineraris formatius conjugant aptituds i interessos, formació i mercat
laboral, i
evitant l’elecció professional determinada per condicionaments sexistes o de qualsevol altra
índole i la
dramatització de la presa de decisió.
j. Detectar les incompatibilitats signifi catives totals o parcials entre l’itinerari escollit i les
capacitats del
subjecte, i orientar en la correcció o adaptació dels mateixos.
k. Formar els alumnes com a treballadors responsables, assegurances i coneixedors dels
seus deures i
drets, ja com a assalariats ja com a autònoms.
l. Efectuar un seguiment i avaluació de la formació en els centres de treball o empreses des
de la
perspectiva de l’orientació professional.
m. Proporcionar procediments i tècniques de recerca i accés a l’ocupació.
n. Efectuar l’assessoria, seguiment i avaluació de la inserció professional de l’alumne en el
seu moment
inicial.
o. Facilitar criteris que permetin l’adaptació al lloc de treball.
1.3. NIVELLS D’INTERVENCIÓ EN L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL
En el Sistema educatiu, els nivells d’intervenció són:
• ESO i Batxillerat. S’orientarà l’alumnat per a que esculli l’itinerari més idoni i tingui accés a
estudis de
Formació Professional (cicles de grau mitjà o grau superior o FPB).
• Cicles Formatius de Formació Professional. Cicles de grau mitjà, cicles de grau superior i
FPB.
• Formació professional per a l’ocupació. Millorar l’ocupabilitat dels treballadors i inserir-los
en el Mercat
de treball, a través dels Serveis Públics d’Ocupació i altres organismes especialitzats.
2. PRINCIPIS BÀSICS I MODELS D’INTERVENCIÓ, EN LA FORMACIÓ
INICIAL I EN LA FORMACIÓ CONTÍNUA
2.1. MODELS D’INTERVENCIÓ
Destaquem cinc Models d’intervenció en la Formació professional. Al llibre de F. Rivas,
PSICOLOGÍA VOCACIONAL:
ENFOQUES DEL ASESORAMIENTO s’esmenten els models següents:
1. Model descriptiu basat en la teoria del tret psicològic.
2. Model psicodinàmic.
3. Model rogerià.
4. Model evolutiu.
5. Model conductual-cognitiu.
1. Model descriptiu basat en la teoria del tret psicològic
És la teoria més antiga i amb més tradició dins de l’orientació vocacional, procedeix de
principis del segle XX.
Es basa en l’existència d’importants diferències individuals i grupals, i en el mesurament
d’aquestes dimensions
del comportament (trets) rellevants en l’acompliment professional.
Les accions de l’orientador estan dirigides a contrastar les característiques individuals de
l’orientat/da amb
els requeriments de la professió o lloc de treball al qual es vol optar. L’ajustament entre tots
dos és l’objectiu
principal del procés orientador.
Té en compte la psicologia diferencial.
Cada persona té un conjunt de trets psicològics (aptituds, interessos, personalitat,
motivacions, capacitats
acadèmiques, etc.) que se solen estabilitzar en l’adolescència.
Els llocs de treball i l’exercici de les professions requereixen certs trets i competències per
exercir-los.
El procés d’orientació i ajuda se centra en contrastar les característiques individuals del
subjecte amb les de
la professió o lloc de treball al qual s’opti.
Des d’aquest model, l’objectiu de l’orientació professional i decisió vocacional seria
l’adequació entre el
subjecte i la professió, és a dir, buscar el major ajust entre els trets individuals i les
exigències de la professió
o lloc de treball concret.
Aquest model utilitza com tècniques les proves estandarditzades, i el consell orientador és
directiu, centrat
en els fets i trets.
2. Model psicodinàmic
Part la teoria psicoanalític i es fonamenta en les idees analítiques de la personalitat, amb
especial importància
de les motivacions de l’inconscient.
La conducta vocacional i professional és un aspecte més dels que integren el
desenvolupament general de
l’individu. L’important és l’ajust personal, i de forma secundària l’ajust professional i laboral,
encara que sens
dubte els dos estan directament relacionats.
El desenvolupament vocacional i l’orientació professional tindran com a objectius
l’autoconeixement, reelaboració
i reorientació de la personalitat, el que produirà aquest ajust i equilibri personal i en
conseqüència,
un adequat ajustament laboral.
Aquest model es recolza en tècniques de la investigació dinàmica –entrevista clínica–, i el
consell orientador
se centra en el descobriment de les motivacions inconscients de l’individu, les quals, un cop
afl orades
permeten aquest prendre la seva pròpia decisió vocacional i professional.
3. Model rogerià
Es basa en l’obra i teoria de Rogers, i és també conegut com a model centrat en el client o
orientació no directiva.
Es fonamenta en l’autonomia i autoresponsabilitat del subjecte, és a dir, a la llibertat de la
conducta
personal. La conducta vocacional i l’orientació professional han de ser interpretades en
funció de les metes
desitjades pel subjecte.
És un model clarament no directiu, ja que passa al propi subjecte la responsabilitat tant en
el procés i desenvolupament
vocacional com en la presa de decisions vocacionals i professionals, La tasca de
l’orientador/a
permet al subjecte aclarir el seu problema, acceptar la situació i encarar o adaptar-s’hi de
manera responsable,
autònoma i creativa.
Aquest model utilitza com a tècnica bàsica la comunicació personal no estructurat, el consell
orientador té
com a meta fi nal la clarifi cació i adequació de l’autoconcepte amb els rols vocacionals i
professionals del
orientant, com a subjecte autònom i responsable.
4. Model evolutiu, basat principalment en la teoria de Super
Part dels descobriments de la psicologia del desenvolupament humà. Es basa en la
concepció del desenvolupament
psicològic com un continu en el qual apareixen etapes evolutives que s’enllacen unes amb
les
altres al llarg de la vida dels subjectes.
Suposa que la decisió vocacional no consisteix tant en un succés com en un procés
desenvolupat al llarg
de diferents etapes de la vida. Considera la conducta vocacional com un conjunt de
conductes en evolució,
agrupables per etapes.
El coneixement de l’evolució de la conducta vocacional de l’alumne o del grup d’alumnes ha
de permetre a
l’orientació vocacional i professional l’anticipació i prevenció amb la posada en pràctica
d’activitats i informació,
i el desenvolupament d’experiències adequades a cada etapa vocacional.
Aquest model es basa en tècniques d’exploració biogràfi ca de la personalitat (entrevistes i
contactes amb
bona estructuració, plantejaments no directius, test estandarditzats...), i el consell orientador
té com a objectiu
aconseguir al llarg del desenvolupament la maduresa vocacional i professional pròpia de
cada etapa
evolutiva.
5. Model conductual-cognitiu
És el model d’aprenentatge social de Krumboltz que intenta conjugar els dos corrents de la
psicologia moderna:
el conductisme i el cognitivisme.
La conducta vocacional i professional és contemplada de forma multidimensional:
• Condicionada per aprenentatges anteriors.
• Interactuant elements individuals amb factors del medi sociocultural.
Des d’aquest enfocament, l’orientació professional ha de considerar els processos de
pensament propis
del subjecte i els condicionants contextuals del medi. Hi ha una clara interacció del subjecte
amb el seu
entorn. El procés orientador ha de ser per tant voluntari, sota la responsabilitat del propi
subjecte, però al
mateix temps ha d’estar clarament estructurat. Aquest model utilitza tècniques de
processament cognitiu i
modifi cació de conducta, instruments de mesura estandarditzats, entrevistes, i el consell
orientador facilita
al subjecte informació amb l’objectiu o meta fi nal d’adquirir i modifi car les destreses
generals o especifi ques
que afavoreixin la presa de decisions efi caces en el camp vocacional, professional i laboral.
El model vocacional a través del currículum i la tutoria (LOE, modifi cada per LOMCE)
En el sistema educatiu s’incorpora l’orientació laboral i professional dins el propi currículum
del centre. Això
suposa la implicació de tots els agents: alumnes, professors, orientador, la família, el centre
educatiu i la
societat. L’alumne és un subjecte actiu del seu aprenentatge i autoorientació.
Com ja hem vist, en el sistema educatiu ha diversos models d’orientació: Professors, tutors,
Departament
d’Orientació, etc.
El programa d’orientació consta en el Pla de Centre, i implica a tots els tutors. Això porta
associat un compromís
a nivell de la institució escolar, els professors i/o tutors, els pares i mares.
2.2. PRINCIPIS BÀSICS COMUNS ALS MODELS
Tots els models d’orientació tenen premisses diferents, però també tenen uns principis
bàsics comuns:
• L’orientació és un dret de l’alumnat.
• L’orientació professional és part del sistema educatiu.
• El procés d’orientació professional i laboral se centra en l’alumnat i en les seves
característiques
individuals i interessos.
• L’orientació ha de respectar la llibertat de cada persona.
• L’orientació és un procés continu mitjançant el sistema educatiu.
• L’orientació professional ha d’implicar al centre educatiu, la família, l’entorn econòmic i
social, etc.
• L’orientació ha d’emprar tots els recursos al seu abast.
L’Orientació professional i laboral en el sistema educatiu es centra fonamentalment en
l’optativitat de l’ESO,
especialment en els cursos 3r i 4t, en les matèries orientatives especialitzades de la FPB, en
els diferents
Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior, en les Modalitats de Batxillerat, etc.
El Departament d’Orientació (juntament amb professorat i tutories) té un paper fonamental,
però no oblidem
el paper determinant del professorat de Formació i Orientació laboral, no només pels
Mòduls que imparteix,
sinó per les accions que pot dur a terme.
3. AUTOORIENTACIÓ
L’aute-orientació professional no és més que formular unes quantes preguntes sobre qui
som ara i qui pretenem
ser en un futur, sobre quins objectius volem complir i quines no són tan importants, en defi
nitiva, sobre
el que pretenem en aquesta vida.
Per poder orientar-nos bé en el complicat món laboral, primer hem de conèixer-nos molt bé
a nosaltres
mateixos per poder marcar-nos objectius d’acord a les nostres possibilitats. És per això que
s’utilitza el concepte
de Projecte personal.
El projecte personal és com una guia en la qual ens preguntem i responem sobre aquelles
qüestions fonamentals
en el desenvolupament de la nostra vida.
La condició fonamental d’una bona orientació professional rau en la pròpia maduresa i
formació de la
persona, en la seva pròpia capacitat per conèixer-se a si mateixa i per prendre decisions
realistes i responsables,
tenint en compte tots els factors necessaris.
Aquesta capacitat per a la autoorientació s’ha de desenvolupar al llarg de tot el procés
formatiu de l’ensenyament
obligatori i postobligatori, i és inherent al mateix concepte de formació integral.
Una idea de projecte personal pot ser:
3.1. CONEIXEMENT PERSONAL
“La veritable perfecció d’un home consisteix no en el que té, sinó en el que és.”
Oscar Wilde
Coneixement personal, conèixer-se un mateix amb les seves virtuts i els seus defectes.
Cadascú és lliure i diferent
dels altres, cadascú suposa un univers diferent al que hem indagar per conèixer els detalls
importants
dels quals es nodreix. És per això que hem de saber els nostres punts forts, les nostres
debilitats, les nostres
il·lusions, els nostres temors, les nostres capacitats i, per descomptat, els nostres límits. El
coneixement personal
es basa no en saber què tinc sinó a saber qui sóc, com sóc i perquè sóc qui sóc. És per
aquest motiu
que l’autoconeixement cobra tanta rellevància, no només en la recerca d’una feina, sinó
també en el procés
d’autorealització d’un mateix.
3.1.1. CARACTERÍSTIQUES PERSONALS
Les característiques personals són bàsiques per saber en quins llocs de treballs pot la
persona realitzar de
manera més efectiva la seva feina corresponent.
S’entén per característiques personals el conjunt de trets que defi neixen a una persona ja
sigui des del punt
de vista propi com des del punt de vista aliè.
Però és bo saber una mica més sobre com descriure a part del típic, alta, morena, ulls
marrons, etc.
3.1.2. CAPACITATS
Les capacitats són les aptituds o habilitats que queden patents en les activitats que
realitzem. Entre les capacitats
bàsiques cal destacar les anomenades “capacitats clau”: són aquelles que ens ajudaran en
la inserció
laboral i en el treball en grup.
Són capacitats clau les següents, entre altres:
• Resolució de problemes
• Iniciativa
• Treball en equip
• Autonomia
• Organització del treball
• Relació Inter-personal
3.1.3. FORMACIÓ ACTUAL
La formació és una de les parts més importants per a l’obtenció d’un lloc de treball. Invertir
en formació és
invertir en qualitat de vida i tot el temps i diners que li dediquem a l’estudi, sempre ens
acabarà reportant
benefi cis i alegries.
3.1.4. INTERESSOS PERSONALS
Aquest apartat correspon als interessos propis amb respecte al lloc de treball que desitgem,
és a dir, treballar
a torn complet, a torn partit, a jornada intensiva, torn de matí, de tarda, de nit o de caps de
setmana,...
Treballar sol o en equip, treballar de cara al públic o no, en un lloc tancat o a l’aire lliure, etc.
És important saber una mica les característiques del lloc de treball que esperem trobar
perquè si abans
d’anar a l’entrevista ja tenim clares aquestes idees és més senzill decidir si aquesta oferta
és o no adequada.
3.1.5. SIGNIFICAT DEL TREBALL
Diners, plaer, autorealització, una manera de conèixer gent,... No tots perseguim les
mateixes metes en la
vida i, a la feina, és clar que tampoc. Hi ha qui busca en el treball una manera de créixer
com a persona,
altres busquen guanyar diners, altres canviar la seva posició social, altres donar-se a
conèixer i altres arribar
a la cúspide empresarial. Cadascú es marca uns o altres límits segons el que busca a la
feina.
3.2. OBJECTIU PROFESSIONAL
A més de conèixer-nos a nosaltres mateixos hem de conèixer el món laboral al qual ens
volem incorporar,
si està o no saturat, si hi ha molta demanda de personal qualifi cat, els salaris mínims i el
conveni col·lectiu
d’aplicació entre altres aspectes. Saber en quina professió ens agradaria treballar i conèixer
una mica les
tasques i funcions dels professionals d’aquest sector.
3.3. OBJECTIU FORMATIU
Finalment, hem d’investigar quins requisits formatius calen per poder optar a aquesta
professió i, en cas de
no complir-los, buscar la manera d’aconseguir-los en un breu espai de temps.
La autoorientació és doncs, un procés fonamental en la presa de decisions.
4. CONCLUSIÓ. EL TEMA AL CURRÍCULUM I AL SISTEMA EDUCATIU
L’actual Llei Educativa: Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifi ca la
Llei orgànica
2/2006, de 3 de maig, d’Educació, LOMLOE, Llei orgànica de Modifi cació de la Llei
orgànica d’Educació,
estableix que la formació professional al sistema educatiu contribuirà a que l’alumnat
aconsegueixi els
resultats d’aprenentatge que els permeti: a) Desenvolupar les competències pròpies de
cada títol de formació
professional.
El tema anteriorment exposat L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I LABORAL contribueix a
l’adquisició d’objectius
i competències establertes als Reals Decrets dels Cicles Formatius de Formació
Professional de les
diferents famílies professionals, a través del Mòdul de FORMACIÓ I ORIENTACIÓ
LABORAL.
Segons la legislació anteriorment exposada, aquest tema es relaciona amb els blocs de
continguts del
currículum, relacionats amb l’Orientació de riscos al Mòdul de FORMACIÓ I ORIENTACIÓ
LABORAL.
L’Orientació educativa i vocacional al sistema educatiu és imprescindible. El Mòdul de
Formació i Orientació
Laboral contribueix a l’orientació educativa i professional. Hem de conscienciar l’alumnat
amb l’elecció
d’alternatives adequades als seus interessos, capacitats i motivacions.
La legislació vigent ha de garantir un sistema efectiu d’orientació educativa, vocacional,
professional i que
l’alumnat tingui opcions de triar la professió, activitat o itinerari formatiu que li sigui més
proper. També és important
que conegui la connexió dels dos subsistemes de formació professional, els models
d’intervenció, etc
5. BIBLIOGRAFIA
TRACTATS I MANUALS
BAUSELA HERRERAS, E. “MODELOS DE ORIENTACIÓN E INTERVENCIÓN
PSICOPEDAGOGICA: MODELO
DE INTERVENCIÓN POR SERVICIOS. Universidad de León.
REPPETTO TALAVERA, E., RUS ANEGA, V. y BALAGUER, J. (1995). Orientación
Educativa e Intervención
Psicopedagógica. Educación Permanente. Madrid: Universidad Nacional de Educación a
Distancia.
RIVAS, F. y otros (1998). SAV. Sistema de ayuda vocacional. Valencia: Consejería de
Cultura, Educación y
Ciencia.
RODRIGUEZ DIEGUEZ, A. (1990). Aproximación a la educación vocacional”. Una
perspectiva desde la
reforma educativa, 8, 125-143.
RODRIGUEZ ESPINAR, S. (coord.), ALVAREZ, M., Echeverría, B. y Marín, M.A. (1993).
Teoría y práctica
de la orientación educativa. Barcelona: PPU.
REVISTES ESPECIALITZADES
REVISTA ESPAÑOLA DE ORIENTACIÓN Y PSICOPEDAGOGÍA
PÀGINES WEB
www.educaweb.es
www.orientaeduc.es
www.brujulaeducativa.es
www.orientared.es
https://ec.europa.eu/eures/home.jsp?lang=es
http://www.oapee.es/oapee/intro.html
http://europa.eu/index_es.htm
REFERÈNCIES LEGISLATIVES
SISTEMA EDUCATIU I PROCÉS SELECTIU
• LEY ORGÁNICA 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifi ca la Ley Orgánica
2/2006, de 3
de mayo, de Educación, LOMLOE, Ley Orgánica de Modifi cación de la Ley Orgánica de
Educación.
• LEY ORGÁNICA 5/2002, de las Cualifi caciones y la Formación Profesional.
• REAL DECRETO 1128/2003, por el que se regula el Catálogo Nacional de Cualifi caciones
Profesionales, modifi cado por el R.D. 1416/2005.
REAL DECRETO 1147/2011, de 29 de julio, por el que se establece la ordenación general
de la
formación profesional del sistema educativo.
• REAL DECRETO 127/2014, de 28 de febrero, por el que se regulan aspectos específi cos
de la
Formación Profesional Básica de las enseñanzas de formación profesional del sistema
educativo, se
aprueban catorce títulos profesionales básicos, se fi jan sus currículos básicos y se modifi
ca el Real
Decreto 1850/2009, de 4 de diciembre, sobre expedición de títulos académicos y
profesionales
correspondientes a las enseñanzas establecidas en la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo,
de
Educación. Posteriormente el Real Decreto 356/2014, de 16 de mayo, amplió en siete
nuevos títulos
profesionales básicos los catorce títulos establecidos inicialmente en el Real Decreto
127/2014, de 28
de febrero.
• REAL DECRETO 1085/2020, de 9 de diciembre, por el que se establecen convalidaciones
de módulos
profesionales de los títulos de Formación Profesional del sistema educativo español y las
medidas para
su aplicación, y se modifi ca el Real Decreto 1147/2011, de 29 de julio, por el que se
establece la
ordenación general de la formación profesional del sistema educativo.
ESPECÍFICA DEL TEMA
NORMATIVA INDICADA AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS