BT4: L’ENSENYAMENT COM

A AJUDA AJUSTADA A
L’APRENENTATGE.
ACTIVITAT CONJUNTA
ENTRE MESTRE I ALUMNE

PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ
CURS 2020-2021

 PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

1. ENSENYAMENT EFICAÇ COM A AJUDA EDUCATIVA A L’APRENENTATGE I LES SEVES

CARACTERÍSTIQUES………………………………..……………….……………………………pg. 3

1.1. Què entenem per aprenentatge escolar? (Coll, 1999)

1.2. Què entenem per ensenyar des de la CCEA?

1.3. Ensenyar com ajust de l’ajuda a l’aprenentatge

1.3.1. Característiques de l’ajuda ajustada

1.3.2. Ajuda ajustada i construcció i assistència en la ZDP

1.3.2.1. La ZDP segons Vygotsky (1979)

1.3.2.2. La importància de la dimensió temporal de l’ajuda

2. NIVELLS DE L’AJUDA………………………………..……………………….……………………pg. 4

2.1. Ajudes distals i proximals

2.1.1. Ajudes distals

2.1.2. Ajudes proximals

2.2. El disseny de situacions i activitats per afavorir l’aprenentatge

2.2.1. Principis que guien l’aprenentatge (Istance, 2012)

2.2.2. Principis bàsics pel disseny de situacions (How People Learn, 2000)

2.2.3. Característiques dels professors altament e caços (How People Learn, 2008)

2.2.4. Principis per a la creació de ZDPs (Onrubia, 1993)

3. AJUDES EN LA INTERACCIÓ………………………………..…………….…………………..…pg. 6

3.1. L’ajuda educativa en l’activitat conjunta i durant el procés

3.2. Mecanismes d’in uència educativa (MIE)

3.2.1. MIE 1: Construcció progressiva de sistemes de signi cats compartits

3.2.1.1. Com es produeix?

3.2.1.2. Algunes estratègies discursives (Coll, 2001)

3.2.2. MIE 2: Traspàs progressiu del control i la responsabilitat en l’aprenentatge del

mestre als alumnes

3.2.2.1. Com es produeix?

3.2.3. Articulació dels mecanismes en el transcurs d’una seqüència didàctica

4. L’AJUDA INCORPORANT MESURES INTENSIVES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT……..…pg. 8

4.1. Idees clau (Coll i Miras, 2001)

4.2. Mesures i suports (Decret d’Atenció a la Diversitat)

4.2.1. Mesures i suports universals

4.2.2. Mesures i suports addicionals

4.2.3. Mesures i suports intensius


2
fl
fi
fi
 PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

BT4: L’ENSENYAMENT COM A AJUDA AJUSTADA A L’APRENENTATGE.

ACTIVITAT CONJUNTA ENTRE MESTRE I ALUMNE

1. ENSENYAMENT EFICAÇ COM A AJUDA EDUCATIVA A L’APRENENTATGE I

LES SEVES CARACTERÍSTIQUES
1.1. QUÈ ENTENEM PER APRENENTATGE ESCOLAR? (Coll, 1999)

• Procés de construcció de signi cats i d’atribució de sentits

• La responsabilitat última correspon a l’alumne

• La in uència que exerceix el mestre quan ensenya només pot entendre’s en termes d’ajuda a
l’activitat constructiva de l’alumne i en termes d’ajust constant de l’ajuda en el procés de
construcció de l’alumne

CONTINGUTS
ESCOLARS

Activitat
conjunta o
interactivitat

PROFESSOR ALUMNE

Ajuda educativa

1.2. QUÈ ENTENEM PER ENSENYAR DES DE LA CCEA?

• Ensenyar és un procés intencional, sistemàtic i plani cat de guia i orientació en la direcció dels
signi cats culturals recollits en el currículum

• El professor actua com a guia i orientador cap a la consecució dels objectius del currículum

• Des de la CCEA s'entén l'ensenyament com l’ajuda que el professor proporciona a les
necessitats constructives de l’alumne

1.3. ENSENYAR COM AJUST DE L’AJUDA A L’APRENENTATGE

• L’ajust de l’ajuda esdevé el principi explicatiu bàsic per a promoure un aprenentatge òptim (Coll,
1999):

- Suposa només una ajuda: El mestre ofereix ajuda a l’alumne en el procés

d’aprenentatge, l’últim responsable és l’alumne

- És una ajuda necessària: Permet l’aproximació adequada entre els signi cats que
construeix l’alumne i els signi cats que representen els continguts escolars

- L’ensenyament com a ajuda al procés de construcció de signi cats i atribució de sentit

de l’alumne ha de respectar el principi d’ajuda ajustada

3
fi
fl
fi
fi
fi
fi
fi
 PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

1.3.1. CARACTERÍSTIQUES DE L’AJUDA AJUSTADA

• Tenir en compte l’estat inicial de l’alumne (signi cat i sentit) en relació als continguts
d’aprenentatge

• Provocar desa aments que puguin ser assumits pels alumnes per la combinació entre
coneixements i habilitats inicials i suports i recursos proporcionats pel mestre

• Proporcionar formes i nivells d’ajudes qualitativament i quantitativament diversos

• Fer evolucionar les formes i nivells d’ajudes adaptant-les als alumnes

• Per incrementar la capacitat de l’alumne de comprensió i actuació autònoma

1.3.2. AJUDA AJUSTADA I CONSTRUCCIÓ I ASSISTÈNCIA EN LA ZDP

• Oferir ajudes ajustades suposa la creació de ZDPs:

- La ZDP és l'espai en el qual és possible desencadenar —gràcies a les ajudes i la

implicació personal— el procés de construcció, modi cació, enriquiment i diversi cació
dels esquemes de coneixement que de neix l'aprenentatge escolar

- La ZDP es crea en la interacció social com un espai on els nens aprenen gràcies a
l'ajuda que ofereixen els altres més capaços

- A mesura que són més autònoms, s'incrementa el nivell de desenvolupament real

LA ZDP SEGONS VYGOTSKY (1979)

• La ZDP és la distància entre el nivell de desenvolupament real o efectiu —el que l’alumne pot
fer de forma independent— i el nivell de desenvolupament pròxim o potencial —el que pot fer
amb ajuda d'algú més capaç—

• El bon ensenyament s'ha de situar en la zona de desenvolupament pròxim (ZDP) per aconseguir
que el desenvolupament possible es converteixi en real o efectiu

LA IMPORTÀNCIA DE LA DIMENSIÓ TEMPORAL DE L’AJUDA

• Una mateixa forma d’ajuda pot ser una ajuda ajustada en un moment concret i amb uns
alumnes concret, i no ser-ho en un altre moment

• Una mateixa forma d’ajuda pot ser una ajuda a un alumne concret en un moment concret i no
ser-ho per a altres alumnes

• Una mateixa forma d’ajuda pot ser una ajuda a un alumne concret en un moment concret i no
ser-ho en un altre moment per aquest mateix alumne

2. NIVELLS DE L’AJUDA
2.1. AJUDES DISTALS I PROXIMALS
2.1.1. AJUDES DISTALS

• Es relacionen amb el disseny i plani cació de les activitats d’ensenyament-aprenentatge

• Es concreten en decisions relatives als aspectes com:

- La selecció i organització del continguts

4
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

- Els tipus d'activitats i tasques d’e-a i d’avaluació

- La forma de presentar-les, selecció dels materials i recursos didàctics

- Les formes d’organització dels temps i els espais i de l’alumnat i el professorat

2.1.2. AJUDES PROXIMALS

• L’activitat conjunta entre mestre-alumnes és un element clau per entendre l’ajuda educativa i el
seu ajust a les necessitats del alumnes

• Es donen en la interacció entre mestre-alumnes i entre alumnes

- Actuacions com preguntes-respostes, interpel·lacions, explicacions, demostracions,

valoracions, etc.

• L’ajuda ajustada es concreta en mecanismes d’in uència educativa (MIE):

- Construcció progressiva de sistemes de signi cats compartits

- Traspàs del control en l’aprenentatge del professor als alumnes

2.2. EL DISSENY DE SITUACIONS I ACTIVITATS PER AFAVORIR L’APRENENTATGE

2.2.1. PRINCIPIS QUE GUIEN L’APRENENTATGE (Istance, 2012)

1. L’aprenent com a protagonista actiu que interioritzi la seva activitat com a aprenent i
autoregula el coneixement

2. Fomentar l’aprenentatge cooperatiu, atesa la naturalesa social de l’aprenentatge

3. Les emocions i motivacions com a part de l’aprenentatge

4. Es reconeixen les diferències individuals (incloent les referents als coneixements previs)

5. Suposa treball intens (esforç i superació) i cal evitar sobrecàrregues

6. Avaluació coherent amb expectatives clares i feedback formatiu

7. Promou la connectivitat horitzontal entre matèries i la connexió amb la comunitat

2.2.2. PRINCIPIS BÀSICS PEL DISSENY DE SITUACIONS (How People Learn, 2000)

• Ensenyament centrat en l’aprenent

• Activitats centrades en la comprensió més que en la memorització mecànica

• Incorporació de l’avaluació formativa

• Ensenyament centrat en considerar la comunitat

2.2.3. CARACTERÍSTIQUES DELS PROFESSORS ALTAMENT EFICAÇOS (How People Learn,

2008)

• Dissenyen tasques autèntiques

• Impliquen a l’alumne i estableixen connexions entre l’aprenentatge de continguts nous i

coneixements previs dels aprenents

• Fan un diagnòstic de la comprensió de l’alumne per bastir el seu procés d’aprenentatge

• Utilitzen l’avaluació continuada i l’adaptació de l’ensenyament

5
fi
fl
 PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

• Proporcionen estàndards clars, feedback constant i oportunitats per l’aprenentatge

• Proposen activitats centrades en la comprensió més que en la memorització mecànica

• Incorporen l’avaluació formativa

• Estimulen el pensament estratègic i metacognitiu per tal que els alumnes puguin guiar el seu
procés d’aprenentatge

2.2.4. PRINCIPIS PER A LA CREACIÓ DE ZDPs (Onrubia, 1993)

1. Inserir l'activitat puntual que l'alumne realitza en cada moment en els àmbits en els quals
aquesta activitat pugui prendre signi cat

2. Possibilitar la participació de tots els alumnes en les diferents activitats i tasques

3. Establir un clima relacional, afectiu i emocional basat en la con ança, la seguretat i

l'acceptació mútues, i en el que tinguin cabuda la curiositat, la capacitat de sorpresa i l'interès
pel coneixement per si mateix

4. Introduir modi cacions i ajustos especí cs tant en la programació com en el

desenvolupament de la pròpia actuació en funció de la informació obtinguda de l’alumne

5. Promoure l’aprofundiment autònom dels coneixements que estan aprenent

6. Establir relacions constants i explícites entre els nous continguts i els continguts previs dels
alumnes

7. Utilitzar el llenguatge de la manera més clara i explícita possible, tractant d'evitar i controlar
possibles malentesos o incomprensions

8. Emprar el llenguatge per recontextualitzar i reconceptualitzar l’experiència

3. AJUDES EN LA INTERACCIÓ
3.1. L’AJUDA EDUCATIVA EN L’ACTIVITAT CONJUNTA I DURANT EL PROCÉS

• L’activitat conjunta entre mestre-alumnes és un element clau per entendre l’ajuda educativa i el
seu ajust a les necessitats del alumnes

• La dimensió temporal és una dimensió necessària per entendre l’evolució de l’activitat conjunta
i l’ajust de l’ajuda educativa durant un procés d’e-a

- Una sessió s’organitza en diferents segments d’interactivitat:

- Presentació de la sessió: La mestra presenta els objectius i les consignes de

l’activitat, resol dubtes, etc.

- Els alumnes es posen a treballar en petit grup i les mestra supervisa el treball

- La professora nalitza la sessió recordant el que s’ha fet i el que es farà el dia
següent

3.2. MECANISMES D’INFLUÈNCIA EDUCATIVA (MIE)

• Són mecanismes interpsicològics

• Es manifesten en l’activitat conjunta

6
fi
fi
fi
fi
fi
 PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

• No són lineals, ni complexos, ni problemàtics

• Es vinculen a patrons d’actuació i no a actuacions aïllades

• Impliquen la dimensió temporal

• Són una qüestió de grau

3.2.1. MIE 1: CONSTRUCCIÓ PROGRESSIVA DE SISTEMES DE SIGNIFICATS COMPARTITS

• És un procés d'elaboració i reelaboració de representacions compartides entre professor i

alumnes sobre el continguts i tasques d'aprenentatge en el transcurs de la interactivitat

COM ES PRODUEIX?

1. El professor ha de connectar amb les representacions inicials que els alumnes tenen del
contingut per tal d’ajudar a modi car-les progressivament

2. Inicialment el professor fa un renúncia estratègica temporal per crear un nivell

d’intersubjectivitat inicial i així connectar amb els signi cats que té l’alumne

3. És necessari que els alumnes modi quin les seves representacions inicials per tal que les
noves siguin més riques i complexes, això suposa controlar incomprensions i malentesos

4. Aquest procés és possible gràcies al procés de negociació de signi cats entre professor i
alumnes gràcies a l’ús del llenguatge — Estratègies discursives

5. El professor ofereix ajudes ajustades per aconseguir que l'alumne construeixi un sistema de
signi cats més ric i complex

ALGUNES ESTRATÈGIES DISCURSIVES (Coll, 2001)

• Posar en relació el que s’està dient o fent amb vivències, experiències i coneixements que els
alumnes han adquirit fora de l’escola

• Requerir als alumnes informacions rellevants que el professor pot posar en relació amb els
continguts d’aprenentatge

• Parlar de les activitats en curs, dels seus resultats o dels continguts que s’estan treballant
utilitzant la primera persona del plural

• Pronunciar-se sobre les aportacions dels alumnes acceptant-les o rebutjant-les

• Reaccionar a les aportacions dels alumnes a través de repeticions literals o reformulacions

• Utilitzar determinades formes lingüístiques així com recursos prosòdics (entonació, ritme,
èmfasi...) i paralingüístics (gestos, moviments) per subratllar la importància de determinats
aspectes

• Fer recapitulacions literals, síntesis o resums dels continguts treballats o de les activitats i dels
seus resultats.

• Exhortar a pensar o recordar

• Suscitar, a través de preguntes, per obtenir informació d’una activitat ja realitzada i pertinent per
a l’activitat a realitzar

7
fi
fi
fi
fi
fi
 PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

3.2.2. MIE 2: TRASPÀS PROGRESSIU DEL CONTROL I LA RESPONSABILITAT EN

L’APRENENTATGE DEL MESTRE ALS ALUMNES

• Els ajuts que proporciona el mestre van retirant-se progressivament o van sent substituïts per
altres de graus menors, de manera que l’alumne pugui assumir un control cada cop major sobre
les tasques i continguts i sobre el seu procés d’aprenentatge

• El mestre promou que l'alumne sigui cada vegada més autònom i independent en la realització
de les tasques, oferint-li les ajudes que evolucionen i es modi quen en funció de l’actuació de
l’alumne

COM ES PRODUEIX?

• Mitjançant la creació i retirada de la bastida de suport a l’activitat de l’alumne

- Permetre a l’alumne inserir la seva activitat des de l’inici en el marc conjunt global de la
tasca a realitzar

- Oferir un conjunt d’ajudes i suports contingents al nivell de competència

- Retirar les ajudes i suports de forma progressiva a mesura que l’alumne assumeix cotes
d’autonomia més elevades

3.2.3. ARTICULACIÓ DEL MECANISMES EN EL TRANSCURS D’UNA SEQÜÈNCIA

DIDÀCTICA

4. L’AJUDA INCORPORANT MESURES INTENSIVES D’ATENCIÓ A LA

DIVERSITAT
4.1. IDEES CLAU (Coll i Miras, 2001)

1. Ensenyar és ajudar als alumnes en un procés de construcció de signi cats i atribució de sentit
i valor personal a l’aprenentatge

8
fi
fi
 PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

2. Ensenyar de manera e caç és ajudar als alumnes en cada moment del procés de construcció
i proporcionar l’ajuda que necessiten per seguir progressant en el seu aprenentatge

3. Els conceptes d’ajust de l’ajuda i mecanismes d’in uència educativa són claus per entendre la
idea d’atenció a la diversitat

4. L’atenció a la diversitat de l’alumnat és la via a través de la qual l’ensenyança esdevé possible

5. Des de la CCEA, l’atenció a la diversitat és el principi que regeix l’acció educativa: Implica
prendre decisions a diferents nivells

4.2. MESURES I SUPORTS (Decret d’Atenció a la Diversitat)

4.2.1. MESURES I SUPORTS UNIVERSALS

• Son accions i pràctiques, de caràcter educatiu, preventiu i proactiu que:

- Permeten exibilitzar el context d’aprenentatge

- Proporcionen estratègies per minimitzar les barreres d’accés

- Garanteixen l’aprenentatge signi catiu, la convivència, el benestar i el compromís de

tota la comunitat educativa

• Està adreçada tots els alumnes (100% dels alumnes)

• Exemples:

- Processos d’acció tutorial i orientació

- Personalització dels aprenentatges

- Organització exible del centre

- Avaluació formativa i formadora

4.2.2. MESURES I SUPORTS ADDICIONALS

• Son actuacions educatives que permeten ajustar la resposta educativa de forma exible i
temporal

• Està adreçada als alumnes que tenen circumstàncies personals singulars o de vulnerabilitat
(15% dels alumnes)

• Exemples:

- Suport del mestre d’Educació espacial i del Professor d’orientació educativa (SEP)

- Programes Intensius de Millora (PIM)

- Aules d’acollida

- Suport lingüístic i social

- Programes de diversi cació curricular

- Projectes especí cs de suport a l’audició i el llenguatge

- Aules hospitalàries, atenció domiciliària, hospitals de dia…

9
fl
fl
fi
fi
fi
fi
fl
fl
 PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

4.2.3. MESURES I SUPORTS INTENSIUS

• Son actuacions educatives extraordinàries adaptades a la singularitat dels alumnes amb NEE,
que permeten ajustar la resposta educativa de forma transversal, amb una freqüència regular i
sense límit temporal

• Està adreçada als alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) (6% dels alumnes)

• Exemples:

- Suports Intensius a l’Escola Inclusiva (SIEI)

- Centres d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos (CEEPSiR)

- Programes d’Aula Integral de Suport (AIS)

- Suports Intensius a l’Audició i el Llenguatge (SIAL)

- Unitats d’Escolarització Compartida (UEC)

- Suport del personal d’atenció educativa

- Programes de Noves Oportunitats (PNO)

- Atenció directa dels professionals del CREDA i el CREDV

10