BT5: COL·LABORAR I

COL·LABORAR PER
APRENDRE

PSICOLOGIA DE L’EDUACIÓ
CURS 2020-2021

 PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

1. L’EFICÀCIA DE LA INTERACCIÓ ENTRE ALUMNES …………………………………………pg. 3

1.1. Per què és important aprendre de forma cooperativa?

1.2. Perspectives en l’estudi de l’aprenentatge entre alumnes

1.2.1. Perspectives tradicionals

1.2.2. Perspectives constructivistes, cognitives i socioculturals

1.2.2.1. Una visió constructivista dels processos d’E-A escolars

1.3. Formes d’organització social de l’aula

1.3.1. Individualista

1.3.2. Competitiva

1.3.3. Cooperativa

1.3.4. Comparació de diverses formes d’organització social (Johnson i Johnson, 2014)

1.4. Idees clau de l’aprenentatge cooperatiu (Onrubia i Mayordomo, 2015)

1.4.1. Què és l’aprenentatge cooperatiu?

1.4.2. Característiques de l’aprenentatge cooperatiu

1.4.3. Formes d’organització de l’activitat en situacions cooperatives (Damon i Phelps,

1989)

1.4.3.1. Diferències d’acord a dues dimensions

1.4.3.2. Tutoria entre iguals

1.4.3.3. Aprenentatge cooperatiu

1.4.3.4. Aprenentatge en col·laboració

2. ELS MECANISMES INTERPSICOLÒGICS………………………………..…………….………pg. 6

2.1. Con icte sòcio-cognitiu

2.2. La regulació mútua a través del llenguatge

2.2.1. Les formes de parla i la promoció de l’aprenentatge cooperatiu

2.3. Suport a l’atribució de sentit a l’aprenentatge

2.3.1. Per què la interacció pot afavorir l’atribució positiva de sentit?

3. ELS FACTORS MODULADORS DE LA INTERACCIÓ………………….…………………..…pg. 7

3.1. Contingut

3.2. Alumnes

3.3. Professor

3.3.1. El mestre té un paper cabdal per afavorir l’aprenentatge entre alumnes

3.3.1.1. Abans

3.3.1.2. Durant

3.3.1.3. Després


2
fl
 PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

BT5: COL·LABORAR I COL·LABORAR PER APRENDRE

1. L’EFICÀCIA DE LA INTERACCIÓ ENTRE ALUMNES

1.1. PER QUÈ ÉS IMPORTANT APRENDRE DE FORMA COOPERATIVA?

• Les noves necessitats de la societat del coneixement (Johnson i Johnson, 2014):

- Capacitat d’establir relacions efectives d’interdependència positiva en un món

interconnectat

- Capacitat de participar en processos democràtics de discussió i de presa de decisions

en un món cada vegada més complex

- Capacitat de buscar i desenvolupar situacions creatives en un món de canvi constant

- Capacitat de construir relacions positives, tant cara a cara com en entorns virtuals

1.2. PERSPECTIVES EN L’ESTUDI DE L’APRENENTATGE ENTRE ALUMNES

1.2.1. PERSPECTIVES TRADICIONALS

• Aprenentatge: Recepció i assimilació de coneixements

• Ensenyament: Transmissió de coneixement per part del professor

• Aprenentatge entre alumnes: Limitat (o, ns i tot, eliminat)

1.2.2. PERSPECTIVES CONSTRUCTIVISTES, COGNITIVES I SOCIOCULTURALS

• Aprenentatge: Procés social, comunicatiu i de construcció del coneixement

• Ensenyament: Procés de suport i ajuda a l’aprenentatge

• Aprenentatge entre alumnes: Els companys com a fonts potencials d’in uència educativa

UNA VISIÓ CONSTRUCTIVISTA DELS PROCESSOS D’E-A ESCOLARS

• Aprenentatge com un procés actiu, interpersonal i comunicatiu

• Ensenyament com un procés de guia a través d’ajudes i suports diversos i diversi cables
(in uència educativa del mestre)

• Mediats per els continguts i sabers culturals i dirigits al compliment de les nalitats de
l’educació escolar

• On els altres companys esdevenen agents d’in uència educativa

• On l’organització social de l’aula pren una rellevància especial

1.3. FORMES D’ORGANITZACIÓ SOCIAL DE L’AULA

1.3.1. INDIVIDUALISTA

• Cada participant guanya o perd independentment dels altres

- Objectius: No existeix relació entre els objectius dels participants

- Recompenses: Es reben en base al treball personal, independentment dels resultats dels

altres

3
fl
fi
fl
fl
fi
fi
 PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ
1.3.2. COMPETITIVA

• Uns participants guanyen i altres perden

- Objectius: Es relacionen de forma excloent: un participant pot assolir els seus objectius
només si la resta no els assoleixen (- interdependència)

- Recompenses: Un sol membre del grup rep la recompensa

1.3.3. COOPERATIVA

• El grup guanya

- Objectius: Estan estretament vinculats: cada participant por assolir els seus objectius
només si la resta també els assoleixen (+ interdependència)

- Recompenses: És proporcional als resultats del grup

1.3.4. COMPARACIÓ DE DIVERSES FORMES D’ORGANITZACIÓ SOCIAL (Johnson i

Johnson, 2014)

• Les estructures cooperatives, comparades amb les competitives i les individualistes:

- Són superiors en el nivell de rendiment i productivitat dels participants

- Provoquen que les persones es preocupin per l’èxit i el benestar de la resta

- Afavoreixen la salut psicològica i una autoestima més positiva, més autocon ança,
autonomia i independència personal

- *Aquestes efectes positius no apareixen sempre*

1.4. IDEES CLAU DE L’APRENENTATGE COOPERATIU (Onrubia i Mayordomo, 2015)

• L’e càcia de l’aprenentatge cooperatiu depèn de determinades formes d’interacció entre els
membres del grup que cal que es promoguin educativament de manera explícita i deliberada

• Aquestes formes d’interacció tenen elements cognitius, motivacionals, afectius i relacionals.

Aquesta intervenció educativa explícita ha de promoure que els alumnes vulguin aprendre junts,
puguin fer-ho i sàpiguen com fer-ho

1.4.1. QUÈ ÉS L’APRENENTATGE COOPERATIU?

• És una forma d’organització social en la qual els alumnes treballen junts per maximitzar el seu
aprenentatge i el dels altres (Johnson, Johnson i Holubec, 2013)

1.4.2. CARACTERÍSTIQUES DE L’APRENENTATGE COOPERATIU

• Interdependència positiva (de metres, de rols i de tasques): Els alumnes només poden assolir
l’èxit si ho fan els seus companys i han de coordinar els esforços per resoldre la tasca

• Interacció estimulant entre els membres del grup: Els alumnes s’ajuden entre ells, s’encoratgen,
s’animen mútuament, etc.

4
fi
fi
 PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

• Compromís individual: Tots els membres del grup son responsables de contribuir individualment
a l’èxit del grup

• Ús apropiat d’habilitats socials: És important conèixer i con ar en els altres, comunicar-se amb
claredat, acceptar-se i donar-se suport, respectar el torn de paraula, demanar ajuda i ajudar,
cuidar el to de veu, animar els companys, acceptar els altres punts de vista, etc.

• Revisió i valoració dels processos grupals i individuals:

- La nalitat de la valoració del grup és clari car i millorar l’efectivitat dels membres a
l’hora de contribuir a l’assoliment dels objectius del grup

- Cal identi car allò que fan bé per tal de potenciar-ho, i allò que no fan su cientment bé
per tal d’evitar-ho o compensar-ho

- Suport del mestre en els processos de valoració i revisió del grup (observa, analitza,
encoratja i guia)

1.4.3. FORMES D’ORGANITZACIÓ DE L’ACTIVITAT EN SITUACIONS COOPERATIVES

(Damon i Phelps, 1989)
DIFERÈNCIES D’ACORD A DUES DIMENSIONS

• Igualtat: Grau de simetria entre els rols que desenvolupen els participants en l’activitat grupal

• Mutualitat: Grau de connexió, profunditat i bidireccionalitat dels intercanvis comunicatius entre

els participants

TUTORIA ENTRE IGUALS

• Relació entre alumnes amb diferents nivells d’habilitat respecte un contingut d’aprenentatge

• Els experts ajuden als novells

• Igualtat baixa i mutualitat variable

APRENENTATGE COOPERATIU

• Un grup d’alumnes realitza una activitat amb graus variables de discussió, plani cació conjunta,
distribució de responsabilitats i divisió de la tasca entre els membres del grup

• Igualtat alta i mutualitat variable

APRENENTATGE EN COL·LABORACIÓ

• Els alumnes treballen junts al llarg del desenvolupament i resolució d’una tasca

• El nivell de maduresa de la seva estructura els permet treballar de manera cooperativa sense
de nir una estructura de divisió tan marcada

• Igualtat alta i mutualitat alta

• *Nosaltres de nim l’aprenentatge cooperatiu com a sinònim del que Damon i Phelps anomenen
col·laboració*

5
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

2. ELS MECANISMES INTERPSICOLÒGICS

2.1. CONFLICTE SÒCIO-COGNITIU

• Requisit: Con icte entre punts de vista moderadament divergents

• Con icte sòcio-cognitiu: Oposició i confrontació entre les representacions o signi cats que
tenen alumnes diferents sobre una mateixa tasca

• Factors mediadors que el condicionen:

- Freqüència moderada de l’aparició de con ictes

- Resolució negociada del con icte (voluntat dels participants, capacitats cognitives i
interpersonals)

- Altres elements: rellevància de la informació disponible, naturalesa cooperativa de

l’activitat que realitzen, etc.

2.2. LA REGULACIÓ MÚTUA A TRAVÉS DEL LLENGUATGE

• Formulació del punt de vista propi: Necessitat d’organitzar i aclarir el propi coneixement,
identi cant i resolent dubtes per fer-ho comprensible

• Obtenció d’ajudes ajustades entre alumnes: Oferir ajuda al company i rebre ajuda del company

• Co-construcció d’idees, coordinació de rols i control mutu del treball:

- Adopció de rols complementaris per desenvolupar i resoldre una tasca

- Recerca d’intersubjectivitat (de nició inicia de la situació)

- Utilització de formes especí ques de parla (ús de la conversa exploratòria)

2.2.1. LES FORMES DE PARLA I LA PROMOCIÓ DE L’APRENENTATGE COOPERATIU

• Parla exploratòria: Presentar les idees pròpies de forma clara i explícita, contrastar les idees
pròpies amb les dels altres, justi car les pròpies idees, construir sobre les idees dels altres,
prendre decisions conjuntes, etc.

- Pot afavorir l’aparició de la parla egocèntrica en algun dels membres del grup que provoca
un efecte d’ham en el grup

• Altres tipus de parla que poden aparèixer en la interacció:

- Parla acumulativa: Es comparteixen les idees però no es qüestionen

- Parla disputativa: Es presenta el punt de vista propi i es discuteix el dels altres,

manifestant discrepàncies de forma continuada

2.3. SUPORT A L’ATRIBUCIÓ DE SENTIT A L’APRENENTATGE

• La interacció entre alumnes també ajuda a l’atribució positiva del sentit a l’aprenentatge

• L’aproximació tradicional ofereix explicacions diverses sobre com cal assegurar la motivació
dels alumnes:

- Establint interdependència d’objectius i recursos entre els alumnes

6
fl
fi
fl
fi
fl
fi
fi
fl
fi
 PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

- La clau motivacional de l’aprenentatge cooperatiu es troba en l’estructura de la

recompensa

• Cal analitzar de manera més especí ca el conjunt de relacions psicosocials que es posen en joc
en la interacció entre els alumnes (percepció de competència, autonomia, sentiment de
pertinença)

2.3.1. PER QUÈ LA INTERACCIÓ POT AFAVORIR L’ATRIBUCIÓ POSITIVA DE SENTIT?

• Fomenten la motivació intrínseca cap a l’aprenentatge

• Reforcen la importància de l’esforç personal

• Faciliten sentiments d’acceptació, suport mutu i autoestima elevada

3. ELS FACTORS MODULADORS DE LA INTERACCIÓ

3.1. CONTINGUT

• Característiques de la tasca:

- Tasques individuals vs tasques grupals

- Caràcter obert vs caràcter tancat de la tasca

• Instruccions per a la tasca

3.2. ALUMNES

• Rendiment acadèmic: Grups homogenis vs grups heterogenis

• Estatus socioeconòmic i procedència ètnica i cultural

• Gènere

3.3. PROFESSOR

• Establiment de les condicions inicials de la situació

• Especi cació del caràcter cooperatiu de la situació

• Bastiment d’interaccions positives

• Suport a l’autoregulació de la interacció per part dels alumnes

• Adaptació de les necessitats de cada grup

3.3.1. EL MESTRE TÉ UN PAPER CABDAL PER AFAVORIR L’APRENENTATGE ENTRE

ALUMNES
ABANS

• Plani car i estructurar l’escenari cooperatiu

• Prendre decisions sobre la composició dels grups, fases, tasques, rols, mètodes
d’aprenentatge, tipus d’agrupament, etc.

7
fi
fi
fi
 PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

DURANT

• Supervisar la qualitat de la interacció que es dona als diversos grups:

- Des del punt de vista de l’aprenentatge dels continguts (“Què estem aprenent?”)

- Des del punt de vista de la interacció (“Com estem treballant?”)

• Recolzar i bastir interaccions de major qualitat

• Consolidar l’aprenentatge assolit

DESPRÉS

• Ajudar a re exionar sobre el grau en què s’han assolit els objectius i aprenentatges desitjats

• Ajudar a re exionar sobre els processos de treball que s’han portat a terme

• Re exionar sobre el propi paper durant l’activitat

8
fl
fl
fl