Universitat de Barcelona Facultat d’Educació Coordinació de Psicologia de l’Educació a

Infantil i a Primària Curs 2022-23

BLOC V
L’ensenyament com a ajuda ajustada
al treball cooperatiu entre alumnes.

Montse Campayo

Laura Martínez

Raul Mateos

Abril Xixons

Lucía Trobos

Nom del grup: “Los Novatos”

Professor: Jorai Escobosa, grup 7A

 Universitat de Barcelona
Facultat d’Educació
Coordinació de Psicologia de l’Educació a Infantil i a Primària
Curs 2022-23

Hem escollit aquest vídeo principalment per a l’edat dels infants. Pensem que és
interessant descobrir els inicis i els primers passos en el procés d’aprenentatge
cooperatiu i com impulsar-ho des de cicle mitjà per a fomentar i cultivar les condicions
d’un bon treball en grup. D’aquesta manera, creiem que podem potenciar el nostre
anàlisi del vídeo de la classe de 4t de primària donades aquestes circumstàncies.
Tanmateix, un dels motius que ens ha portat a escollir aquest vídeo és gràcies a la
Marisol, una mestra amb més de 30 anys d’experiència que ha decidit formar-se sobre
el treball cooperatiu ja que creu que és imprescindible per a un aprenentatge
significatiu que escolta i s’adapta a les necessitats dels infants. Gràcies a la formació, la
Marisol porta cinc anys impulsant activitats centrades en el treball cooperatiu amb
resultats significatius sorprenents, els quals conviden a reflexionar sobre reptes socials i
estimula la seva creativitat així com desperta l'interès de l’alumnat.
Durant el discurs de la mestra, es parla sobre diferents elements. Per una banda, al
vídeo s’esmenten diferents factors a tenir en compte sobre el treball cooperatiu. La
mestra ens parla del treball cooperatiu com una metodologia on els nens han de tenir
un objectiu comú, com una mena de repte. En segon lloc, també parla dels diferents
rols que es poden establir dins d’un grup de treball, en el cas de la classe de 4t, tenen
un espai dins l’aula on s’expliquen els diferents rols que poden tenir en cada grup.
També es parla sobre la importància de tenir habilitats socials, on els nens creen una
identitat de grup i han de tenir un respecte entre ells (racó de les paraules amables).
Finalment, també destaca l’autoavaluació que han de fer els nens sobre la seva feina
després de les sessions o activitats.

2
 Universitat de Barcelona
Facultat d’Educació
Coordinació de Psicologia de l’Educació a Infantil i a Primària
Curs 2022-23

Així doncs, i a partir del discurs de la professora, ens hem inspirat per a presentar les
següents propostes de millora:
Proposta 1
Com a primera proposta de millora, comentem el fet que tot aquest treball cooperatiu
vagi busqui estratègies organització amb pautes o instruccions per a cada sessió de
treball cooperatiu. Hi poden haver reptes o objectius establerts, els quals s’hagin
d’assolir al finalitzar la sessió o les sessions, per exemple. El fet de que hi hagi uns
reptes (o uns objectius) per a realitzar, ajudarà als nens a fer aquest treball d’una
manera més pautada, sense atabalar-se a l’últim moment. Aquestes instruccions poden
ser decisió del grup o de la mestra. Creiem que oferint aquesta ajuda ajustada marcant
pautes o reptes diaris, propiciem l’autorregulació a llarg plaç amb el traspàs progressiu
del control i la retirada d’aquestes ajudes a partir de les necessitats dels infants
respecte la tasca.
Proposta 2
La segona proposta de millora va dirigida a la preparació prèvia que els alumnes
haurien de tenir per fer un bon treball cooperatiu, és a dir, no una formació com a tal,
però si aprendre les nocions bàsiques per tal que el treball sigui exitós. A l’hora de
començar a treballar els nens tenen molta informació teòrica de com fer-ho, però
creiem que això no és suficient. Pensem que s’haurien de dedicar algunes sessions a
principi de curs per a entrenar i moldejar les seves habilitats socials abans d’entrar en
acció amb projectes cooperatius. El teatre per exemple, o més concretament exercicis
d'improvisació, son activitats que ens permeten jugar amb contextos imaginaris basats
en la realitat sense por a l’error, cohesionant el grup i afavorint habilitats socials i
d’expressió. La improvisació també implica un objectiu comú/repte i condicions per a
arribar-hi així com la reflexió i anàlisi posterior sobre com ha anat i què ha passat.
Proposta 3
Finalment, la darrera proposta de millora que oferim està directament relacionada
amb les respostes o resultats que els infants expressen al final del video. Se’ls demana
que expliquin les propostes de millora en relació al tema que han tractat durant el
projecte; les respostes son fascinants. Seria interessant poder anar més enllà (en petita
escala, o no) poder dur a terme alguna d’aquestes o fer arribar ja sigui contactan amb
alguna entitat, l’ajuntament del poble… amb l’objectiu de donar veu destacant les
seves elaborades reflexions i propostes de manera positiva, afavorint així la seva
motivació i autoestima.

3
 Universitat de Barcelona
Facultat d’Educació
Coordinació de Psicologia de l’Educació a Infantil i a Primària
Curs 2022-23

VINCULACIÓ AMB LA TEORIA:

La Marisol, al principi de la gravació destaca la següent reflexió: “Em vaig adonar que
estava agrupan als alumnes i no pas treballant per grups”. Una altre vegada,
evidenciem la importància d’oferir formacions als mestres per a millorar
professionalment i seguir progressant cap al camí d’una educació de qualitat i un
aprenentatge significatiu pels infants.
Així doncs, és necessari entendre i formar-nos com la Marisol; transformant les
perspectives tradicionals i adaptant-nos a les necessitats dels infants amb les
perspectives constructivistes d’orientació sociocultural. Aprendre ja no és una una
recepció i assimilació de coneixements, aprendre s'entén com el procés social i
comunicatiu de construcció de significats i per tant ens obliga a deixar d’ensenyar com
a mestres transmissors de coneixements i implicar-nos en aquest procés d’ajuda
ajustada i recolzament a l’activitat mental constructiva de l’aprenent.
És per això, que l’aprenentatge entre alumnes es converteix en la font potencial
d’influència educativa i tal i com destaca la Marisol, “ens ajuda a motivar a l’alumnat,
despertant el seu interès i creativitat”.
Per una banda, la mestra, destaca cinc pilars a tenir en compte i que necessiten una
preparació previa alhora de realitzar treball cooperatiu:
Primerament, destaca el fet de tenir un objectiu en comú; tenir present el repte per a
cada alumne i pel grup. D’aquesta manera, establim una organització social
col·laborativa d’interdependència positiva, amb la qual un participant aconsegueix els
seus objectius només si els altres aconsegueixen els seus (Onrubia y Mayordomo,
2016) .
En segon lloc ens parla de l’espai; un espai on es sentin còmodes. Son varios els factors,
que han d’entrar en sintonia per a tal de dur a terme de manera eficaç determinades
formes d’interacció que tenen elements: cognitius, motivacionals, afectius i relacionals.
Formes d’interacció que no apareixen automàticament ja que no estem acostumats a
treballar així i que per tant, és indispensable crear un ambient cómode on els alumnes
vulguin, puguin i sàpiguen treballar junts.
En tercer lloc, els càrrecs; poden ser rotatius, tots tenen tasques diferents, hi ha el rol
del secretari, de coordinar/a, portaveu, RRPP… No obstant, s’han de valorar o com
diria Jhonson y Jhonson (2014): la cooperació requereix d’una rendició de comptes
individuals de cada membre del grup mitjançant avaluacions i propiciant la igualtat
d’oportunitats per a tots i totes. Tanmateix, els càrrecs son una manera s’assegurar el
compromís i implicació de tots en l’aprenentatge de tots i beneficia les dimensions
igualtat i mutualitat.

4
 Universitat de Barcelona
Facultat d’Educació
Coordinació de Psicologia de l’Educació a Infantil i a Primària
Curs 2022-23

En quart lloc, la Marisol, destaca les habilitats socials; afegeix que s’ha de fer un
seguiment per a tal de cultivar-les i explica que han creat “El racó de les paraules
amables”. També, s’implica en la formació d’establir i crear una sòlida identitat del grup
abans de començar el projecte: els infants han elaborat unes carpetes i han plasmat en
forma de mural els seus punts forts. Atenen doncs, als àmbits d’interacció per a
estructurar de forma cooperativa l’aprenentatge, la cohesió del grup és el primer pas
per tal de poder desenvolupar aquests mecanismes interpsicològics. Per tant, serà
important fomentar la parla exploratòria per tal d’ajudar a l’atribució del sentit així com
a la resolució de conflictes sociocognitius i a la regulació mútua a través del llenguatge
exposant els significats propis.
Finalment, l’autoavaluació sobre el treball en grup i la seva tasca individual; així com
saber parar, comentar, solucionar els conflictes o ser capaços de plasmar les
conclusions extretes, formen part de la dinàmica. Una de les cinc condicions de
Jhonson y Jhonson (2014) fa referència a la revisió i millora continuada (individual i del
grup). Tanmateix, durant aquests projectes cooperatius i tal i com afegeix la Marisol, és
important seguir formant-se i explorant, avaluant els resultats a curt i llarg plaç. Els
docents, tenen en les seves mans els factors moduladors de la construcció
col·laborativa del coneixement, que es basa en el disseny de la situació així com en la
regulació de les interaccions. És important reflexionar sobre les decisions que prenem
sent conscients i oferint instruccions i organitzacions coherents per a la tasca segons les
caracteracteristiques dels nostres alumnes i del contingut.

5
 Universitat de Barcelona
Facultat d’Educació
Coordinació de Psicologia de l’Educació a Infantil i a Primària
Curs 2022-23

D
i Nivell Indicadors Nota
m Molt baix Baix Mig Alt Excel·lent
e
n
si
o
n
s
A Capacitat Identificació adequada de les No s’identifica cap S’identifica alguna S’identifiquen força S’identifiquen les S’identifiquen totes X 0,30
c d’interpretar i condicions necessàries per condició de condició de condicions de condicions de les condicions de
o posar en marxa promoure l’aprenentatge l’aprenentatge l’aprenentatge l’aprenentatge l’aprenentatge l’aprenentatge
m cooperatiu i dels elements cooperatiu ni cooperatiu o algun cooperatiu i força cooperatiu i molts dels cooperatiu i tots els
coneixements
pl d’ajuda educativa que apareixen elements d’ajuda element d’ajuda elements d’ajuda elements d’ajuda elements d’ajuda
i
(60%) en el vídeo seleccionat (30%). educativa que educativa que educativa que educativa que educativa que
m apareixen en el vídeo apareixen en el vídeo apareixen en el vídeo apareixen en el vídeo apareixen en el vídeo
e seleccionat. Només hi seleccionat. seleccionat però seleccionat de forma seleccionat amb un alt
nt ha exposició teòrica Principalment, apareix s’argumenta de manera correctament nivell d’argumentació.
c dels continguts. exposició teòrica dels superficial. argumentada. L’exposició teòrica
o continguts amb alguna L’exposició teòrica L’exposició teòrica està il·lustrada amb els
n connexió amb està il·lustrada amb els està il·lustrada amb els elements de
ei l’experiència del vídeo. elements de elements de l’experiència del vídeo
x l’experiència del vídeo l’experiència del vídeo de forma òptima i amb
e amb alguns errors. amb impressions. correcció.
m Identificació dels factors No s’identifiquen cap S’identifica algun/s S’identifiquen dels S’identifiquen dels S’identifiquen dels X 0,30
e moduladors i els seus elements dels factors factors moduladors i factors moduladors i factors moduladors i factors moduladors i
nt il·lustrant l’explicació dels moduladors ni dels els seus elements en els seus elements en els seus elements en els seus elements en
s continguts amb els diferents seus elements en el el vídeo seleccionat, el vídeo seleccionat, el vídeo seleccionat, el vídeo seleccionat,
elements del cas. (30%) vídeo seleccionat. però de manera però amb alguns errors. però amb algunes adequadament.
superficial i poc L’exposició teòrica imprecisions. L’exposició teòrica
elaborada. està il·lustrada amb els està il·lustrada amb els

1
 Universitat de Barcelona
Facultat d’Educació
Coordinació de Psicologia de l’Educació a Infantil i a Primària
Curs 2022-23

Només hi ha Principalment, apareix elements de L’exposició teòrica elements de

exposició teòrica dels exposició teòrica dels l’experiència del vídeo està il·lustrada amb els l’experiència del vídeo
continguts. continguts amb alguna amb alguns errors. elements de de forma òptima i amb
connexió amb l’experiència del vídeo correcció.
l’experiència del vídeo. amb impressions.
C Cohesió textual Connexió entre fragments i No assenyala les No assenyala les En ocasions, no Separa correctament en Separa correctament en X 0,05
o en l’elaboració oracions: separació de paràgrafs diferents parts del text diferents parts del text s’assenyalen o paràgrafs i empra paràgrafs i empra
h d’un text i parts del text, connectors (no separa (no separa apareixen connectors connectors
e metatextuals (inicialment, adequadament per adequadament per adequadament les metatextuals de forma metatextuals de forma
argumentatiu
si finalment...), connectors paràgrafs), ni empra paràgrafs), o no empra diferents parts del text correcta per indicar les correcta i creativa per
ó
(10%) logicosemàntics entre oracions connectors connectors (amb espais o diferents parts del text. indicar les diferents
te (perquè, però..,), signes de metatextuals. metatextuals. connectors), dificultant Fa ús de connectors parts del text, amb
xt puntuació, etc. No es fa ús de Es fa poc ús de la seva relació amb la logicosemàntics entre sentit de l’estètica
u (5%) connectors connectors resta. oracions. visual.
al logicosemàntics i és logicosemàntics, Es fa poc ús de Fa un ús adequat dels Fa ús variat i ric de
: difícil de comprendre la i és difícil de connectors signes de puntuació. connectors
c relació entre diferents comprendre la relació logicosemàntics, però logicosemàntics entre
o oracions. entre diferents amb alguns errors. oracions.
n Fa molts errors en l’ús oracions. Fa un ús adequat dels Fa un ús correcte, variat
n dels signes de Fa molts errors en l’ús signes de puntuació, i ric dels signes de
e puntuació. dels signes de amb algun error. puntuació. (0’25)
xi puntuació.
ó Tractament de la informació: L'expressió dels L'expressió dels L'expressió dels L’expressió dels L’expressió dels X 0,05
marcadors operadors modals continguts no és clara continguts és poc clara continguts no és del tot continguts és clara continguts és clara
(potser, òbviament, etc.), perquè no es perquè no distingeixen clara perquè en algun perquè s’empren perquè s’empren, de
exemplificadors, inferencials, etc. distingeixen fets difícilment o poques cas no es distingeixen marcadors operadors forma creativa i
(5%) d'opinions, conceptes vegades fets d'opinions, fets d'opinions, per distingir fets variada, marcadors
d'exemples, fets, conceptes d'exemples, conceptes d'exemples, d’opinions, conceptes i operadors per a
objectius de desigs o fets, objectius de desigs fets, desigs o hipòtesis, exemples, desigs i distingir fets d’opinions,
hipòtesis, inferències, o hipòtesis, inferències, inferències, etc. hipòtesis, inferències, conceptes d’exemples,
etc. etc. etc. desigs d’hipòtesis,
inferències, etc.

2
 Universitat de Barcelona
Facultat d’Educació
Coordinació de Psicologia de l’Educació a Infantil i a Primària
Curs 2022-23

L Capacitat Lèxic comú i terminologia: S’empra vocabulari S’empren termes S’empren termes S’empren termes Empra termes X 0,15
è d'expressió vocabulari propi dels textos comú per referir-se a específics de l’àrea específics de l’àrea específics de l’àrea de específics de l’àrea de
xi precisa i variada argumentatius i terminologia del conceptes específics de però la majoria de però comet alguns forma precisa. El lèxic forma precisa
c àrea de coneixement (Psicologia l’àrea de forma vegades estan usats errors conceptuals. El comú és adequat al afavorint la claredat
emprant el lèxic
i de l’Educació). imprecisa i que dificulta de manera errònia. El lèxic comú és, context. de la descripció i
te
comú i la comprensió del lèxic comú és, generalment, adequat l'argumentació. Fa un
(15%)
r terminologia de contingut. El vocabulari generalment, adequat al al context. ús del lèxic comú
m l’àrea de no és l'adequat al context. convincent i creatiu.
in coneixement context.
ol (15%)
o
gi
a
C Capacitat de Cita de fonts d’informació en el En el text no En el text apareix una En el text apareixen En el text apareixen En el text apareixen tres X 0,10
o referir les fonts text: nombre de fonts (5%) s’inclouen referències cita i s’especifiquen la dues cites de la dues cites de fonts o més cites de fonts
m d’informació a la font d’informació. font d’informació. mateixa font d’informació diferents i d’informació diferents i
u d’informació i aquesta aquestes aquestes
(10%)
ni s’especifica s’especifiquen. s’especifiquen.
c
a Llistat de referències: aplicació El treball no inclou un El llistat de referències El llistat de referències El llistat de referències El llistat de referències
ci de la normativa APA (5%) llistat de referències. inclou una de les no inclou vàries de no inclou alguna de inclou totes les fonts
ó fonts citades en el text. les fonts citades en el les fonts citades en el citades en el text.
a text. text.
c
a Les referències no Les referències Les referències Alguna referència no Totes les referències
d segueixen la segueixen la normativa segueixen la normativa segueix la normativa segueixen la
è normativa APA o APA però amb molts APA però amb alguns APA. normativa APA,
m contenen força errors. errors. errors. diferenciant entre els
ic diversos tipus de fonts.
a

3
 Universitat de Barcelona
Facultat d’Educació
Coordinació de Psicologia de l’Educació a Infantil i a Primària
Curs 2022-23

Capacitat de Aspectes formals: extensió, L’extensió del treball L’extensió del treball L’extensió del treball L’extensió del treball L’extensió del treball X 0,05
adequar-se al format, tipografia, interlineat... supera molt el que supera força el que supera clarament el supera breument el s’ajusta a les pautes.
gènere i a les Portada: informació relativa als s’estableix a les pautes s’estableix a les pautes que s’estableix a les que s’estableix a les La font i la mida de la
participants (ordre alfabètic), el o ocupa menys de la o ocupa només la pautes. pautes. lletra, així com
característiques
treball, l’assignatura, la meitat. meitat. Dos de les Una de les l’interlineat del text,
formals professora, el curs i la data. La font, la mida de la La font, la mida de la característiques característiques corresponen a les
proposades Estètica (mida i distribució del text lletra i l’interlineat del lletra i l’interlineat del formals (font, mida de formals (font, mida de la pautes indicades.
(5%) en el full). text no corresponen a text no corresponen a la lletra o interlineat del lletra o interlineat del No apareixen faltes
(5%) les pautes indicades. les pautes indicades. text) no corresponen a text) no correspon a les d’ortografia.
Apareixen força faltes Apareixen força faltes les pautes indicades. pautes indicades. La portada inclou tota
d’ortografia (més de 6). d’ortografia (5-6). Apareixen algunes Apareixen poques la informació sol·licitada
El treball no inclou El treball no inclou faltes d’ortografia (3-4). faltes d’ortografia (1-2). i s’ajusta a les
primer full amb dades o primer full amb dades o La portada no s’ajusta La portada no inclou característiques d’un
portada ni apareixen portada però a les característiques tota la informació document formal.
les dades requerides apareixen algunes d’un document formal, sol·licitada però
en el treball. dades requerides. ni inclou algunes de s’ajusta a les
les dades requerides. característiques d’un
document formal.
T
ot
al