Models d’Orientació i Assessorament Psicopedagògic Laura Bazaga

Síntesi

Segons la Isabel Solé en el seu capítol referent a l’àmbit professional i acadèmic de la

Psicopedagogia, aquesta es tracta d’una actuació professional eminentment pràctica i amb
dificultats enfocades a quin és l’objectiu prioritari d’actuació, les seves funcions, com dur-les
a terme i avaluar-les.
La pràctica Psicopedagògica es troba amb diferents condicionants que influeixen en la seva
actuació: de tipus ideològic, ètic i diferents explicacions de teories enfocades a l’objecte
prioritari d’atenció del psicopedagog.

L’àmbit professional de la Psicopedagogia es configura arrel tres conceptes claus i

actualment ja s’integren entre ells: intervenció, orientació i educació.
L’orientació pot tenir diversos enfocaments: des de l’orientació que es pot realitzar fent de
guia, assessorant i tenint en compte les potencialitats i limitacions que té la persona en
qüestió i amb l’objectiu que aquest pugui prendre les decisions més ajustades i adients; o
també l’orientació pròpia de l’àmbit educatiu, que va lligada a la funció docent i que es
tracta d’un projecte en el qual es donen recursos a l’alumnat per a la seva orientació
integral tenint en compte les diferents capacitats.

En aquest sentit, per tal de cobrir les demandes de les diferents institucions en relació a
totes les necessitats i diversitat de l’alumnat actual i in crescendo, sorgeixen els serveis
d’orientació i intervenció que donen suport als docents de les institucions i que estan
constituÏts pels professionals de la Psicologia, Pedagogia i més recentment Psicopedagogia.

Seguint aquesta direcció, la intervenció Psicopedagògica és un recurs on l’orientació és la

principal funció de l’equip, que s’encarrega de prevenir possibles dificultats així com
corregir-les o compensar-les en el cas que s’hagin originat i potenciar i enriquir el
desenvolupament dels individus.

D’altra banda, en l’àmbit professional de la Psicopedagogia, s’han anat configurant al llarg

del segle XX diferents tradicions: la Psicològica i la tradició de les Ciències de l’Educació
(Pedagogia).
La tradició Psicològica ha representat un model constant de canvi i evolució en els últims
anys. Inicialment, les actuacions de diagnòstic, teràpia i reeducació enfocades a l’individu
són pròpies del model clínic- mèdic; més tard apareix més pròpiament la figura del Psicòleg
que treballa amb escoles i mestres directament i que enfoca la seva tasca en un model
constructiu- educacional. Apareix a continuació el terme d’intervenció psicològica que es
refereix a un treball més cooperatiu amb mestres, alumnes i escoles i no tan enfocat a l’
individualisme i model clínic que posteriorment donarà pas a la intervenció
psicopedagògica.
 Models d’Orientació i Assessorament Psicopedagògic Laura Bazaga

Aquesta adopta un model més educacional o psicopedagògic on el context escolar es

valorarà molt en les diferents actuacions.
El terme intervenció també anirà evolucionant i ja no s’identificarà amb el treball directe
amb l’individu sinó que diversos autors aportaran diferents conceptes que es poden donar
en l’àmbit de la intervenció.
L’altre tradició és la de les Ciències de la Educació. És en aquesta on sorgeix en primer lloc el
concepte orientació com a vocacional o professional. Aquest concepte anava encaminat
purament a l’estudi de les professions. No obstant, amb el pas del temps, el concepte
d’orientació s’ha anat ampliant en els diferents àmbits i qualsevol etapa de la vida d’una
persona (concepte de counseling); també ha hagut una confluència respecte als models a
través dels quals es realitzen les orientacions. En resum, en aquest camp de les Ciències de
la Educació, els orientadors també s’han anat influenciat del coneixement psicològic.

Actualment, es parla d’una possible tendència de relacionar l’orientació educativa amb la

intervenció psicopedagògica.
La intervenció psicopedagògica es defineix com un conjunt d’actuacions i tasques coherents
i vinculades, portades a terme pels psicopedagogs/es, conjuntament amb els diferents
sistemes i agents dels sistema educatiu i amb l’objectiu de promoure un ensenyament
diversificat i de qualitat, que atengui a tota la diversitat.

D’altra banda, respecte els possibles conflictes i tensions envers la Psicopedagogia, la

intervenció psicopedagògica es troba amb diversos fronts oberts respecte a la seva tasca i
que respon a diversos interrogants. Les respostes poden fer-se des de diverses perspectives
i a diferents nivells d’explicitació. Cal doncs, que es conformi en la mesura del possible l’eix
vertebrador d’un model coherent d’intervenció.

Existeix un compromís ètic a l’hora d’intervenir psicopedagògicament. Hi han molts

condicionants dels diferents contextos als quals intervé el psicopedagog.
En definitiva, l’espai professional que troba el psicopedagog i que ell realitza amb la seva
tasca, apareix delimitada per aspectes condicionants de tipus polític i ètic. A més, per les
opcions teòriques i conceptuals en què s’ha format i utilitza com a marc d’interpretació de la
realitat en la qual treballa.

Per últim, un altre aspecte polèmic ha estat la confrontació entre les diferents disciplines
que conformen el camp de la Psicopedagogia, és a dir, la Psicopedagogia i la Pedagogia. L’
interdisciplinarietat a la que s’han enfrontat aquests dos camps, amb les diferents tasques
que presenten cadascun d’ells, ha provocat molts conflictes a l’hora de consolidar el treball
d’ambdós i això fa que repercuteixi a la intervenció educativa.

Reflexió
 Models d’Orientació i Assessorament Psicopedagògic Laura Bazaga

Amb aquest capítol del quadern d’educació de la Isabel Solé, l’autora fa un recorregut
històric respecte el terme Psicopedagogia, concepte que sembla més polèmic del que es
pensa quan una persona decideix formar-se en aquesta disciplina.
A més de les dificultats que ha representat la Psicopedagogia com a nova disciplina o
Ciència, amb la lectura d’aquest capítol s’indaga més enllà encara i es deixen saber altres
condicionants o aspectes que incideixen en l’actuació del psicopedagog/a i que afecten a la
seva tasca professional.
Personalment, com a mestra d’Educació Infantil, m’ha sorprès l’enfocament que es dóna a
la Psicopedagogia i les tasques que l’orientador realitza en aquest àmbit. Potser la meva
idea prèvia comptava amb un paper més símil al de mestra, amb tasca molt interrelacionada
entre tots dos professionals, i arrel d’aquesta primera lectura, he començat a veure com es
presenta al psicopedagog , com es veu a les institucions i les funcions que du a terme.

Realment, ha d’haver un compromís personal com a futura professional i conscienciació del

que equival a la tasca de psicopedagog/a, que és més complicat del que sembla inicialment.
Respecte aquesta idea, alguns companys/es de classe del camp de la Pedagogia, han
assenyalat que no troben diferències notables entre les tasques que realitza un/a pedagog/a
amb les tasques que s’exposen per part de la figura del/la psicopedagog/a. Sembla que
troben força similituds i no distingeixen gaire entre els dos professionals.

Considero que un psicopedagog ha de formar-se adequadament i tenir la sensibilitat i

psicologia pertinents per tal de centrar-se en allò en que s’ha d’enfocar, fer els
plantejaments que es requereixin per fer-ho i com avaluar aquest procediment, de la
manera més adequada. Tot això, és clar, amb la coordinació amb altres professionals, per
tenir una perspectiva més àmplia en cada cas.

Sembla molt interessant i indispensable saber diferenciar els conceptes d’intervenció amb
orientació psicopedagògica que es fa referència durant el capítol. S’ha de tenir clar que la
intervenció es tracta d’un recurs i que l’orientació és la principal funció de l’equip. A més,
que tota aquesta tasca es realitza conjuntament amb altres professionals.

Respecte als models d’intervenció psicopedagògica que es presenten a l’article, penso que
ha estat molt positiu el canvi i evolució que s’ha produït. En relativament poc temps, el pas
d’un model clínic molt tancat i centrat en l’individu, ha donat pas al model educatiu, molt
més actual, innovador i que té en compte tots els contextos.

A més, pel que fa a les diferents tradicions que han anat constituint la Psicopedagogia, fer
un recorregut evolutiu i parlar dels diferents conceptes que s’han anat configurant és de
molta ajuda per poder conèixer i entendre en quin punt estem avui dia i de tots els
confrontaments i consolidacions que han hagut fins al moment.
 Models d’Orientació i Assessorament Psicopedagògic Laura Bazaga

Per això, considero molt convenient conèixer el recorregut evolutiu i els canvis constants
que han anat patint tant l’àmbit de la Psicologia com de les Ciències de l’Educació
(Pedagogia).
Tot i això, s’ha de tenir en compte les adaptacions que tant psicòlegs com pedagogs han
hagut de fer en la seva tasca. Cal doncs, valorar positivament aquesta col·laboració i la tasca
conjunta que han anat realitzant ambdues tradicions fins al moment.

Tot i que el camp de la Psicopedagogia ha de continuar consolidant-se, responent diferents

interrogants que sorgeixen i confrontaments amb altres camps professionals, tal i com
l’autora cita, penso que allò primordial és que es conformi en la mesura del possible l’eix
vertebrador d’un model coherent d’intervenció psicopedagògica.

En l’àmbit personal, remarco una cita de l’article que m’ha fet reflexionar sobre la meva
etapa escolar. Segons Gómez Fajardo i altres (1996), “[...la realización consciente de la
tarea de orientación que todo profesor, con distinto grado de implicación y diferentes
funciones, materializa de forma inherente a su práctica docente”(p.25). Aquesta idea va
relacionada amb el concepte actual d’orientació com a part de la tasca educativa del
profesor/a i/o tutor/a a les institucions i que a través de l’acció tutorial porta a terme amb
els seus alumnes.
És en aquest aspecte on jo discrepo segons la meva experiència quan anava a l’escola.
Personalment no recordo cap tutor/a que realitzés tasques d’orientador a l’aula. De fet,
l’acció tutorial com a matèria “tutoria” que realitzàvem un cop a la setmana, s’emprava per
parlar de temes de grup, recordatoris generals i resolució de conflictes o dubtes d’aula.

En conclusió, concretament a la meva escola, les funcions d’orientació no les portava a

terme el professor o tutor d’aula sinó que s’assignava al mestre de reforç que passava per
l’aula uns dies determinants a la setmana i s’emportava a un grup de nens/es a un altre aula
per fer suport de les assignatures pertinents. És a dir, les funcions com a orientador anaven
enfocades a determinades tasques com ara les dificultats d’aprenentatge o aspectes
conductuals dels alumnes i no en el sentit d’orientació educativa com a recurs que cada
alumne indistintivament ha de rebre per part d’un referent.