Practicum II PLA DE TREBALL Consol Rojo Castro

Febrer-Juliol-2010 Aula 4 Consultora: Sabina Redondo Fernández

PRACTICUM II

ACTIVITAT 1

PLA DE TREBALL

CONSOL ROJO CASTRO

MARÇ DE 2010
Practicum II PLA DE TREBALL Consol Rojo Castro
Febrer-Juliol-2010 Aula 4 Consultora: Sabina Redondo Fernández

Bloc 1

1. Títol del projecte.

Programa d’assessorament sobre estratègies metodològiques aplicades al

grup – classe, per millorar el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Assessorament al professorat de primària en la millora de l’atenció a la diversitat.

2. Descripció del tema del projecte.

L’àmbit que he escollit és el de l’educació formal, més concretament el de

l’educació escolar de 0 a 18 anys, en un Equip d’Assessorament Psicopedagògic
(EAP). El projecte té relació directa amb un dels objectius que marca la normativa en
relació a aquests equips, i que és el de donar suport als centres educatius en la millora
de l’atenció a la diversitat i la inclusió, i concretament relacionat amb una de les
funcions que te a veure amb l’atenció als centres educatius, i està relacionada amb
l’assessorament i la coordinació amb l’equip directiu i el professorat del centre que
dona suport a la diversitat. Les intervencions que es duen a terme en l’àmbit escolar
inclouen: assessorament curricular, didàctic i metodològic en tots els vessants.

La psicopedagoga de l’EAP que em tutoritza, després d’uns mesos de treballar en

atencions i coordinacions individuals, i sent conscient de la important xifra d’alumnes
que el centre considera que necessita un suport especial, detecta la necessitat de fer
un tipus de tasca que incideixi en aspectes més generals, i per tant, que beneficiï a
més alumnes.

El que pretenc fer amb aquest projecte és detectar les necessitats, de tipus
metodològic i organitzatiu, que pot tenir el professorat de primària d’una escola
pública, i en funció d’aquestes necessitats, elaborar un Pla per millorar o reajustar
actuacions que s’estan duent a terme a les aules. L’escola és d’una línia, la qual cosa
implica que els participants en el projecte són un nombre de mestres poc extens. De
tota manera, degut al temps disponible i en funció del grau de participació que
demostrin els mestres, el programa d’assessorament es destinarà a tot el professorat
dels cursos de primer a sisè de primària o bé, només als tutors, cap d’estudis i
coordinadors.

A nivell general, les fases d’intervenció psicopedagògica que hem planificat per
desplegar el projecte son:
1. Recollida d’ informació per detectar allò que més necessiten els mestres.
2. Anàlisi de la informació recollida i preparació del pla de millora, tenint en
compte els diferents ritmes d’aprenentatge i les activitats i dinàmiques
de classe.
3. Intervenció: tasca d’assessorament per als tutors, coordinadors i
especialistes, amb propostes que els pugui aportar recursos per poder
atendre millor la diversitat dins l’aula.
4. Avaluació de la intervenció i prospectiva.

L’objectiu final d’aquest assessorament seria el de poder disminuir el nombre

d’alumnes que hagin de sortir de l’aula per fer algun tipus de reforç especial.

2
Practicum II PLA DE TREBALL Consol Rojo Castro
Febrer-Juliol-2010 Aula 4 Consultora: Sabina Redondo Fernández

3. Supòsits teòrics del projecte.

Els supòsits teòrics dels quals parteixo per plantejar aquest projecte tenen a veure
en primer lloc amb el paper del psicopedagog com a professional que realitza un
assessorament de tipus col·laboratiu, en l’atenció a la diversitat dintre de l’escola
inclusiva, i tot això enllaçat amb la concepció constructivista del procés d’ensenyament
i aprenentatge.

L’assessorament col·laboratiu. L’atenció a la diversitat en un centre comporta

diferents nivells d’actuació i diferents àmbits d’intervenció. L’objectiu de la intervenció
psicopedagògica serà el d’assolir una comprensió conjunta dels problemes i crear un
clima de col·laboració amb el professorat, així com proporcionar recursos per a
millorar la pràctica docent i contribuir a la qualitat de l’ensenyament.

El psicopedagog quan planifica i efectua la seva intervenció en el marc del procés

de col·laboració amb altres professionals, actua ajustant la seva acció de manera que
se’n compleixin els objectius. Aquest ajust implica que el psicopedagog hagi de
plantejar la seva actuació seguint un enfocament estratègic, com un procés de presa
de decisions al servei de la consecució d’aquests objectius de la intervenció. El
psicopedagog, per tenir competència en un context d’intervenció col·laborativa
necessita coneixements específics sobre el seu rol professional, així com
desenvolupar habilitats d’autoregulació i de reflexió sobre les seves intervencions. Ha
de mostrar-se capaç d’integrar els diferents textos de discurs individuals de cadascun
dels actors, per fer-ne un de nou, que estigui contextualitzat i sigui compartit i
facilitador d’ajustaments entre la realitat, els discursos i la pràctica.

L’atenció a la diversitat dins les aules de primària. En el capítol IV, article 11 (punt
1) del Decret d’ordenació primària del Departament d’Educació de la Generalitat de
Catalunya es regula l’Atenció a la diversitat a les aules de primària catalanes: La
intervenció educativa es regirà pel principi d’atenció a la diversitat, base d’una escola inclusiva.
Els mecanismes que es posaran en pràctica per fer-la efectiva seran organitzatius,curriculars i
metodològics. Entre aquests mecanismes, han de considerar-se les adaptacions del
currículum, com també el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o els
desdoblaments dels grups d’alumnes.

La societat és diversa i la classe és una mostra d'aquesta realitat social. Cada

alumne té uns interessos, actituds, coneixements i capacitats diferents. Els grups-
classe són sempre heterogenis; no es pot evitar aquesta diversitat. Cal que el/la
professor/a accepti i assumeixi treballar amb la realitat diversa del grup. El repte és:
com programar les classes, com treballar als centres perquè, dins les activitats
grupals, cada noi, diferent, pugui progressar al màxim cap als objectius educatius.

L’enfocament constructivista. La teoria constructivista part del pressupost: "el

coneixement no es descobreix, es construeix". Piaget aporta a la teoria constructivista
la concepció de l'aprenentatge com un procés intern de construcció en el qual,
l'individu participa activament, adquirint estructures cada vegada més complexes
anomenades estadis. Un altre autor que també influeix en la teoria constructivista és
Vigotski: El nostre coneixement i l'experiència possibiliten l'aprenentatge, per això el
desenvolupament cognitiu requereix la interacció social. En aquest sentit el paper
explícit del professor és el de provocar en l’alumne avenços que no succeirien de
manera espontània, que l’alumne no podria arribar a adquirir per sí sol. Ausubel
incorpora el concepte d'aprenentatge significatiu. Aquest sorgeix quan l'alumne, com a
constructor del seu propi coneixement, relaciona els conceptes a aprendre i els dóna

3
Practicum II PLA DE TREBALL Consol Rojo Castro
Febrer-Juliol-2010 Aula 4 Consultora: Sabina Redondo Fernández
sentit a partir de l'estructura conceptual que ja té, és a dir, construeix nous
coneixements a partir dels coneixements que ha adquirit anteriorment. La persona
aprèn a partir de passos successius, a través dels quals va eixamplant els seus nuclis
o blocs de coneixements. La concepció constructivista ens aporta idees claus sobre
com aprenen els nens, les quals ens poden servir a l'hora de dissenyar accions
educatives per donar resposta a la diversitat psicopedagògica dels grups:

• Ensenyar no es condició suficient perquè es produeixi l’aprenentatge.

• Aprendre és una construcció interna i individual que fa cadascú.
• Un aprèn un coneixement nou a partir dels coneixements previs que ja posseeix.

Els aspectes emocionals tenen també una influència molt rellevant. Perquè un
aprengui s'ha de sentir motivat, hi ha de veure un sentit a allò que se li proposa fer,
s'ha de sentir capaç de fer-ho.
Se li ha de crear a un mateix un interrogant, un conflicte cognitiu que l'estimuli a trobar
la solució d'allò que ignora.

El professor té una doble funció:

• Proporcionar ajuts al noi perquè pugui avançar en el seu aprenentatge. Aquests

ajuts hauran de ser diferents, en funció dels coneixements previs de cadascú.
• Crear una relació afectiva amb l'alumne que li permeti estimular aquells aspectes
emocionals que tenen una importància cabdal en l'aprenentatge.

El paper dels companys també és important. Proporcionen a cada noi:

• Un ajut. De vegades l'ajut d'un company està més ajustat als coneixements previs
d'un alumne, que no pas l'ajut que li intenta proporcionar el mateix professor.
• El grup permet -amb més facilitat- crear i mantenir un clima emocional- afectiu
òptim per l’aprenentatge.

4. Raons de la seva tria, interès i prospectiva.

Com a psicòloga, conec força el mon de la salut mental, i una mica el de les
dificultats d’aprenentatge, però molt poc el de l’educació i el de l’assessorament
psicopedagògic; és per això, i perquè sempre m’ha interessat el món de l’ensenyament
i el com es poden millorar els processos d’ensenyament – aprenentatge, que vaig
decidir fer el Practicum en un EAP.

Penso que el professorat cada dia està millor preparat per atendre els seus
alumnes, però també és cert que cada dia se’ls exigeix més, tant per part de
l’administració com de l’entorn (societat, famílies...). També és cert que la societat
evoluciona molt ràpidament i l’educació ho fa de forma molt més lenta; considero que
es fa necessari adaptar l’educació que reben els nostres alumnes a la societat que ens
envolta, i adaptar els mètodes que s’utilitzen a l’aula per poder aconseguir la motivació
que tant desitgem en aquests nois i noies que volem que aprenguin.

Pel que fa a l’assessorament, que siguin persones externes al centre (EAP) les que
aportin aquest pla de millora, es pot viure amb menys recel que si ve del propi centre.
Penso que s’ha de ser molt curós a l’hora d’intentar introduir canvis metodològics i/o
organitzatius en una institució que porta funcionant un llarg temps, d’una determinada
manera, la majoria de vegades molt positiva.

4
Practicum II PLA DE TREBALL Consol Rojo Castro
Febrer-Juliol-2010 Aula 4 Consultora: Sabina Redondo Fernández

Penso que el projecte que començo ara necessita una visió més a llarg termini del
que és possible en aquest Practicum, ja que els canvis metodològics dintre del grup-
classe no és possible fer-los l’últim trimestre del curs i poder-los avaluar de seguida. El
més apropiat potser seria, un cop fet l’assessorament aquest curs, recordar-ho a l’inici
del curs vinent i fer una valoració a meitat de curs per veure com ha anat funcionant i
si s’han de fer reajustaments, i una altra avaluació a final de curs, per valorar si els
resultats han estat positius o no.

5. Subjectes del projecte.

L’EAP en el que faig el Practicum està situat a la comarca del Bages, i l’escola de
primària en la que centraré el projecte pertany a un poble d’uns 6.000 habitants. Es
una escola d’una sola línia que fa força anys que funciona, amb renovació de l’edifici fa
uns 5 anys. La comissió d’atenció a la diversitat funciona i es treballa força la relació
de l’escola amb l’entorn social, participant activament en les propostes culturals i
esportives que arriben des de diferents entitats.

La psicopedagoga de l’EAP es coordina amb l’escola un dia a la setmana,

concretament els dijous. La tasca que desenvolupa habitualment durant les hores de
coordinació consisteix en atendre casos individuals sobre els que s’ha fet una
demanda, fer observacions d’alumnes a les aules, assessorar als mestres en
qualsevol aspecte, entrevistes amb famílies, traspàs d’informació a mestres, mestra
d’educació especial i/o equip directiu sobre coordinacions amb altres serveis (CSMIJ,
CREDA, CDIAP, SAIA...).

En relació al projecte d’assessorament que intentem portar a terme:

• Els subjectes o agents educatius objecte de la intervenció serien els mestres i

coordinadors de primària i la cap d’estudis.
• La tasca d’assessorament es fa des de la funció del psicopedagog de l’EAP.
• El projecte es desenvolupa en el nivell de l’aula- equip, ja que s’assessora a un
equip de treball del centre, els mestres i coordinadors de primària.
• Les variables d’anàlisi que considero rellevants per a la tasca d’intervenció
psicopedagògica serien: els mètodes d’aprenentatge utilitzats, organització dintre
de l’aula per atendre la diversitat, objectiu i funció dels deures per casa i
estratègies d’aprenentatge a l’aula, entre d’altres.

6. Bibliografia bàsica necessària.

• Bassedas, E. i altres (2000). L’assessorament psicopedagògic a Catalunya.

Trajectòria dels equips d’assessorament psicopedagògic. Editorial Graó, sèrie
Pedagogia, nº 124.
• Material paper de l’assignatura Models d’orientació i intervenció psicopedagògca.
Barcelona. UOC.
• Mena, B. et altres (2007) El alumno con TDAH. Guía práctica para educadores.
Fundación Adana. Barcelona: Ediciones Mayo.

• Monereo, C, Mauri, T. i Badia, A. (coord.) La pràctica psicopedagògica en

educació formal. Barcelona: UOC.

5
Practicum II PLA DE TREBALL Consol Rojo Castro
Febrer-Juliol-2010 Aula 4 Consultora: Sabina Redondo Fernández
• Monereo, C. i Solé, l. (Coords.). (1999). El asesoramiento psicopedagógico: una
perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Editorial.
• Orjales, I. (2008). Déficit de atención con hiperactividad. Manual para padres y
educadores. Madrid: CEPE.
• Sánchez, E. (2000). El asesoramiento psicopedagógico: un estudio observacional
sobre las dificultades de los psicopedagogos para trabajar con los profesores.
Infancia y Aprendizaje, 91, 55-77.
• Solé, I. (1999). Estrategias de lectura. Barcelona: Graó, ICE Universitat de
Barcelona. 9ª edición.
• web de l’EAP http://www.xtec.cat/eap/
• Criteris psicopedagogics sobre assessorment
http://www.xtec.cat/~mjulia/centres/divers/criteris.htm
• Informació EAPs http://practicumub.blogspot.com/2009/03/informacio-eaps-
abans-de-la-taula.html

Bloc 2

He intentat establir una planificació el més detallada possible de la tasca

d’assessorament a desenvolupar durant el Practicum II, tot i que hi ha instruments i
indicadors d’avaluació que faltaria completar. Pel que fa a la temporització és
orientativa, ja que en part està en funció de la organització del centre on s’ha de
recollir la informació i on s’ha de portar a terme l’assessorament, el qual està subjecte
a variacions no previstes relacionades amb la planificació d’activitats educatives.
També depèn de la tasca que fa la psicopedagoga de l’EAP i com s’organitza ella. Per
tant, aquesta planificació estaria oberta a les modificacions i canvis que puguin sorgir
en el desenvolupament de la intervenció.

FASE 1 : Recollida d’informació sobre la organització i metodologia del

centre de primària i Plantejament d’hipòtesi de treball.
DATA: 25 de febrer, 4, 11 i 18 de març
HORES: 18
Objectius: - Aproximació al context de l’EAP i del centre de primària.
- Conèixer quines estratègies s’utilitzen a l’aula.
- Conèixer com organitza el centre l’atenció a la diversitat.
Destinataris: Equip directiu, tutors i mestres de primer a sisè.

ACTIVITATS I CONTINGUTS
1. Contextualització de la tasca diària d’assessorament i acompanyament en
la tasca de coordinació de la psicopedagoga de l’EAP amb una escola de
primària.
2. Recollida d’informació general del centre: organització del centre,
coordinació dels professionals.
3. Entrevista amb l’equip directiu per obtenir informació sobre la metodologia
que s’utilitza en el procés d’ensenyament –aprenentatge i l’organització del
centre per atendre la diversitat..

6
Practicum II PLA DE TREBALL Consol Rojo Castro
Febrer-Juliol-2010 Aula 4 Consultora: Sabina Redondo Fernández

4. Elaboració d’un qüestionari adreçat als mestres.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1. Anàlisi dels documents oficials del centre: PEC, PCC, Pla d’atenció a la
diversitat.
2. Diari de camp de les sessions de coordinació.
3. Anàlisi de l’entrevista amb l’equip directiu.
4. Qüestionari adreçat als mestres i coordinadors.

INDICADORS D’AVALUACIÓ
1. Contrastar la informació obtinguda a través dels diferents professionals del
centre.
2. Nombre de qüestionaris contestats pels mestres i coordinadors.

FASE 2 : Elaboració del programa d’assessorament.

DATA: 25 de març, 8, 12 , 15 i 19 d’abril
HORES: 22
Objectius: - Conèixer les demandes i necessitats detectades
- Elaborar les propostes de millora per a l’atenció a la diversitat a l’aula.
Destinataris: Tutors, mestres i cap d’estudis.

ACTIVITATS I CONTINGUTS
1. Recopilació de les diferents demandes i necessitats detectades entre els
mestres.
2. Analitzar el que s’està fent i el que es pot millorar.
3. Elaboració de les propostes destinades a millorar el procés d’ensenyament i
aprenentatge.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
1. Buidatge de la informació recollida en els qüestionaris.
2. Anàlisi documental de bibliografia especialitzada en l’atenció a la diversitat
dins les aules.

INDICADORS D’AVALUACIÓ
1. Valorar que les propostes siguin consegüents amb els models teòrics amb
que treballa el centre.
2. Seleccionar o prioritzar les demandes sobre les quals es presentaran
accions de millora.
3. Comprovar que les propostes de millora responguin a les necessitats o
demandes explicitades.

FASE 3 : Programació i realització d’una sessió assessorament pels

mestres i coordinadors.
DATA: 22 i 29 d’abril i 6 de maig
HORES: 18
Objectius: - Assessorar i intercanviar experiències amb els mestres sobre
organització i metodologia en l’atenció a la diversitat.
Destinataris: Tutors, mestres i cap d’estudis.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Programar una sessió d’assessorament en coordinació amb l’equip directiu

i la psicopedagoga de l’EAP.
2. Portar a terme l’assessorament psicopedagògic.

7
Practicum II PLA DE TREBALL Consol Rojo Castro
Febrer-Juliol-2010 Aula 4 Consultora: Sabina Redondo Fernández
3. Recollir les primeres impressions dels diferents professionals pel que fa a
les propostes presentades.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1. Sessió – reunió de treball amb els professionals.
2. Presentar el document del pla de millora.
3. Registrar les aportacions dels assistents a la sessió.

INDICADORS D’AVALUACIÓ
1. Assistència i puntualitat dels professionals a la sessió d’assessorament, la
qual cosa indicarà el grau d’interès que desperta el tema.
2. Valorar el registre de les aportacions dels mestres (crítiques negatives o
esmenes i/o propostes constructives).

FASE 4 : Avaluació de la intervenció i plantejament de continuïtat.

DATA: 13, 20 i 27 de maig
HORES: 16
Objectius: - Conèixer què pensen els mestres sobre les propostes presentades.
- Analitzar el grau d’implicació dels professionals en l’aplicació de les
mesures en el grup -classe.
- Conèixer el grau d’efectivitat de les mesures.
Destinataris: Tutors, mestres i cap d’estudis.

ACTIVITATS I CONTINGUTS
1. Demanar, mitjançant entrevista, la opinió dels mestres sobre la viabilitat de
les propostes presentades.
2. Després d’un temps per posar en pràctica les propostes, recollir la
valoració que en fan els professionals.
3. Elaborar una proposta complementaria que cobreixi els aspectes no
satisfactoris.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
1. Entrevista estructurada als coordinadors i cap d’estudis desprès d’un temps
de posada en pràctica de les propostes.
2. Proposta reajustada i/o complementaria.

INDICADORS D’AVALUACIÓ
1. Necessitat de replantejar-se metodològica i organitzativament alguns
aspectes de l’atenció a la diversitat.
2. Proposar una nova temporització per a avaluar els reajustaments
proposats.
3. En quina mesura s’ha aconseguit millorar l’atenció a la diversitat dins el
grup -classe amb el programa d’assessorament presentat.