PROJECTE INTERDISCIPLINARI

INVENTEM UN PAS

ETAPA: Educaci Primria

CURS: 5
REA: Coneixement del Medi
OBJECTIU: Fer veure que les persones sn una part
molt important en el desenvolupament dun pas.
TEMPORITZACI: 20 sessions (1h/sessi)

Paquita Carrasco
Nria Villas
 INVENTEM UN PAS

Introducci

Quin ensenyant, al llarg de la seva trajectria professional, no ha tractat alguna vegada

b pedaggicament, b intutivament el treball per projectes? Avui, dacord amb el
que estableix la LEC, cal formalitzar aquests sabers i comenar a fer treballar els nostres
alumnes mitjanant un projecte interdisciplinari per curs.

La idea daquest treball va sorgir fruit duna necessitat i de lexpressi duna realitat:
Ara hem de posar en marxa projectes? Amb la quantitat de feina que tenim!.
Va ser aleshores que vam decidir compartir la nostra experincia amb tota la comunitat

El projecte interdisciplinari fa que no es treballi en una sola rea curricular, sin que
es relacionin els coneixements de diverses matries, les quals tenen com a finalitat
central el desenvolupament de les competncies bsiques.

El nostre objectiu principal s compartir una feina que ja hem portat a la prctica i que
es pot modificar, rectificar i ampliar. Perqu un projecte ha destar obert i ser alimentat
per la curiositat del nostre alumnat.

El treball per projectes el podem sintetitzar en els punts segents:

 s una empresa collectiva gestionada pel grup classe.
Indueix un conjunt de tasques en les quals tots els alumnes poden implicar-shi.
P  ropicia que lalumnat reflexioni sobre el seu propi saber, doni respostes obertes, es
plantegi dubtes.
A  juda a la consecuci de competncies: aprendre a aprendre (proposar, argumen-
tar, triar), a tractar la informaci (cercar, organitzar, interpretar, assimilar,...) i a
transmetre-la (comunicar, compartir, elaborar...).
A  favoreix alhora uns aprenentatges identificables en el currculum de forma interdis-
ciplinria.
Est orientat a una producci concreta.
L ensenyant pot conixer i comprendre millor els seus alumnes perqu els veu treba-
llar en tasques mltiples i diverses: coneixer els seus assoliments, les seves satisfac-
cions i les seves dificultats.
E l mestre ha de definir el motor de coneixement, programar els objectius
daprenentatge, preveure els continguts que es treballaran i fomentar valors com
ara el respecte, lacceptaci o la participaci, facilitar laportaci i el tractament de la
informaci i finalment ajudar en lavaluaci i la recapitulaci de tot el procs.

En un projecte transportem a la vida el que sabem, amb la recerca, lexperimentaci

i laplicaci fem competents els continguts de les rees curriculars que treballem.

2
 INVENTEM UN PAS

Les fases

Primera. Mitjanant eines motivadores, triarem un tema dinters per a tothom.

Segona. Saber el temps o la durada de qu es disposa per dur a terme el projecte. Ha

de ser una seqncia flexible, que dictar el tema escollit i els objectius i continguts
proposats. Cal que sigui un temps obert, perqu els canvis, les exigncies, les curiosi-
tats i les necessitats de lalumnat shan dincloure en el projecte.

Tercera. Establir hiptesis: plantejar preguntes a partir de les quals obrirem un ventall
de camins a seguir, fruit de les quals sorganitzar lndex o gui de treball.

Quarta. Agrupar lalumnat en grups de treball: de manera individual, en petits grups,

en grups cooperatius, etc., la qual cosa ajuda a reflexionar sobre la dimensi social de
les accions.
Aquests agrupaments poden ser en grup classe on tot lalumnat, de forma heterog-
nia, participar amb les seves aportacions i dels resultats se nextrauran conclusions,
idees, etc., per a la realitzaci duna tasca posterior comuna o individual. Tamb es po-
den fer grups de treball de tres a cinc membres, homogenis o no, la tasca dels quals
consistir a compartir informaci, participar, decidir i deixar decidir, ajudar a aprendre,
valorar la feina dels altres, etc. Aquest tipus dagrupament segueix la seva seqncia
didctica per tal darribar als objectius plantejats. El grup far els passos que calgui i
anir al ritme que li sigui ms convenient. A ms, hi ha el grup de treball cooperatiu,
que crea interdependncia entre els alumnes i promou la responsabilitat individual i
les habilitats interpersonals. Es basa en la responsabilitat, la divisi de les tasques i la
confiana en la feina de laltre: cadasc fa una part, i la suma de les parts forma el tot,
i aix tothom aprn dels altres.

Cinquena. Buscar, elaborar, classificar, sintetitzar la informaci per tal de respondre

els interrogants plantejats.

Sisena. Comunicar els nous aprenentatges mitjanant murals, treballs artstics, expo-
sicions orals, dossiers, qestionaris, etc.

Setena. Reflexionar sobre les conclusions obtingudes i les experincies viscudes i

avaluar els aprenentatges per a cada una de les activitats.

La reflexi, la valoraci i lavaluaci del projecte per part de lalumnat no ha de ser

lnica finalitat, sin que ha de potenciar els aprenentatges: ser conscients del que
saben, del que ignoren, com ho han abordat, etc., i pel que fa al mestre, ha de ser la
seva autoavaluaci, la reflexi del projecte i la valoraci dels aprenentatges de l alum-
nat. El projecte ha dajudar a entendre la manera com els alumnes aprenen, elaboren
conceptes, tracten la informaci i planifiquen i actuen.

3
 INVENTEM UN PAS

Els objectius

Construir competncies.
Posa lalumnat davant de problemes reals, dificultats que el grup ha de saber superar
per arribar a la seva fita. Obliga a mesurar-se, a posar-se reptes, a organitzar-se, a dia-
logar, a respectar-se...

Augmentar i descobrir continguts i aprendrels duna manera ms motivadora.

Lexistncia dun repte acosta la realitat escolar a situacions que els alumnes es poden
trobar en la societat. Tot projecte troba obstacles inesperats i fa trobar tamb noves
solucions de diversa mena: culturals, imaginatives... Aix s com lalumnat alimenta la
seva cultura general, seduca per a la ciutadania, i teixeix unes competncies socials i
culturals.

Afrontar els obstacles insalvables.

Lalumnat ha daprendre que hi ha vegades que no es poden solucionar certs proble-
mes sense nous coneixements, i daquesta manera han dacceptar els fracassos o la
ignorncia com a experincies normals dun subjecte en desenvolupament.

Autoavaluar-se.
Descobreix llacunes i ajuda lalumnat a detectar els seus punts forts i febles. Identifica
el que aprn i el que encara no sap.

Desenvolupar la cooperaci i la intelligncia collectiva.

Un projecte obliga a cooperar, a saber escoltar, a formular propostes, a oferir, a de-
manar, a explicar-se... Actualment la nostra societat demana dorganitzar-se coordina-
dament i de treballar en xarxa, i el projecte interdisciplinari proporciona les primeres
pautes en aquest sentit.

Ajudar a cada alumne a adquirir confiana en ell mateix.

A ttol individual o com a grup, cadasc s important i es valora com a individu i com
a membre dun grup, duna societat.
Els projectes creen dinmiques de cooperaci i exigeixen una gran implicaci, fets que
ajuden lalumnat a construir-se com a persona, a assemblar-se amb els altres tant com
a diferenciar-sen.

Desenvolupar lautonomia i la capacitat de fer eleccions i saber-les negociar.

Afavoreix lautonomia de lindividu en relaci amb el grup, saber delegar tasques que
sap que pot fer, i laprenentatge de formes concretes de fer-se escoltar en un grup i
dinfluir en les decisions collectives.

Crixer en valors
El treball per projectes facilita que es posin en prctica els valors i les normes de convi-
vncia: la comprensi, el respecte, lamistat, laltruisme...

4
 INVENTEM UN PAS

Formar per a la concepci i la realitzaci de projectes.

Un projecte interdisciplinari facilita la crtica constructiva, el fet daprendre a treballar
en projectes per a la vida futura i fer un treball efica.
El projecte permet prendre conscincia del fet que tota decisi es fonamenta en uns
sabers terics i tamb procedimentals i els que exerceixen una certa influncia no
sn pas els que simposen, sin els que analitzen les possibilitats i els mitjans i contri-
bueixen a concebre estratgies realistes i a trobar solucions efectives.
El projecte no ha de contenir tots els objectius, per nha de tenir uns de clars des dun
bon comenament per saber sempre el cam que sha de seguir per arribar a la fita
proposada.

Un projecte interdisciplinari s una altra manera daprendre.

Hem intentat duna manera breu fer un resum del que es pretn en un projecte in-
terdisciplinari, les parts de qu consta i el resultat final. Solament ens resta per recordar
que el projecte arribar a bon port si entre tots, mestres i alumnes, sel fan seu.
El nostre objectiu s facilitar al mestre la feina de la confecci dun projecte, apor-
tant una idea, la seva programaci i unes activitats. Sense oblidar, per, lobertura a la
creativitat personal i la diversitat que ens envolta.
Esperem que la nostra experincia i la voluntat de compartir aquest projecte pugui
servir per ajudar a companys i companyes de professi en la seva tasca, que s la nostra
tasca diria. Com tamb ajudar els nostres alumnes a ser ms persones i ms compe-
tents. A tenir els caps ben estructurats i a saber donar la m en una societat cada cop
ms competitiva i plural.

5
 INVENTEM UN PAS

INVENTEM UN PAS

Justificaci del projecte

Aquest projecte interdisciplinari t com a objectiu que lalumnat faci dels continguts
de Coneixement del Medi una eina daprenentatge i de reflexi.

Tot jugant amb una mquina transportadora, fem cap a una illa deserta i verge i all
veiem la necessitat de construir el nostre pas.

Aquest projecte ajudar a formar persones que respectin i estimin el seu pas i els
motivar en laventura de millorar-lo, perqu els despertar el sentit crtic constructiu.

Duent-lo a terme observaran com els fets histrics afecten tant el conjunt de la so-
cietat com el seu bagatge personal.

Tamb els donar les eines necessries perqu partint dun fet prenguin conscincia
de pas i contribueixin a la seva nova formaci.

Triaran smbols, comprendran com els condicionants fsics afecten el desenvolu-

pament del pas, i inclouran la vegetaci i la fauna com a riquesa natural que han de
conservar.

Crearan el model econmic del seu pas i lanalitzaran, i de la sostenibilitat daquest

model en dependran la prosperitat i la riquesa.

Faran la recerca de personatges extraordinaris en el mn de les cincies i les arts o

de vides exemplars. I es plantejaran el seu paper o el seu possible rol com a individus
que pertanyen a una collectivitat.

Per aquesta ra lalumnat de 5 curs de Primria treballar escoltant, reflexionant,

dialogant, demanant informaci fora de lescola, classificant-la i sintetitzant-la i elabo-
rant treballs individuals i en grups i collectius.

Objectiu general
Emprendre laventura de la creaci dun pas, entendre que el relleu, el clima o la
histria sn factors que nafecten directament el desenvolupament.
Entendre que els smbols duna ptria formen elements de distinci i diferenciaci
respecte a altres pasos.
Creure en la importncia de totes les persones com a base del desenvolupament
social i cultural dun pas.

6
 INVENTEM UN PAS

Programaci daula en competncies bsiques

rees Competncies prpies Aportaci de les rees a

de lrea
rea principal: 7. Coneixement i interacci amb el mn
Coneixement fsic
del Medi Comprensi i interpretaci de la vida,
el mn fsic i les seves interaccions. No-
cions i experincies cientfiques i tecno-
lgiques. Prctica de valors per la cura
del medi ambient i la salut.
les competncies bsiques
6. Competncia dautonomia i iniciati-
va personal
Prctica de valors personals, socials i
democrtics. Control emocional. Presa
de decisions. Realitzaci de projectes.

8. Social i ciutadana
Habilitats socials i de convivncia i
coeducaci. Participaci i exercici de la
ciutadania en una societat plural. Com-
prensi de la realitat social actual.

Llengua 1. Lingstica i audiovisual 5. Competncia daprendre a aprendre

Capacitat per produir textos que des-
criuen, expliquen, organitzen, impliquen
interaccions i convencen.
Comprensi i expressi oral i escrita.
Interacci en situacions comunicatives.
Plurilingisme i interculturalitat.
Coneixement de les prpies capaci-
tats daprenentatge i dautoregulaci.
s dhabilitats i tcniques daprenen
tatge.
Actitud positiva envers laprenentatge.

Matemtiques 4. Matemtica
Organitzaci, comprensi, experimen-
taci i raonament matemtic per des-
criure la realitat.
Plantejament i resoluci de problemes
quotidians.

Educaci 2. Artstica i cultural

artstica Coneixement i gaudi de la diversitat
del fet artstic i cultural.
Actitud respectuosa i participativa en
manifestacions culturals i artstiques.
Expressi i comunicaci a travs dels
llenguatges i mitjans artstics.

Tractament 3. Tractament de la informaci i compe-

de les TIC. tncia digital
Habilitats per la cerca, tractament
i comunicaci de la informaci i per a
transformar-la en coneixement.
s de les tecnologies de la informaci i
la comunicaci i tamb de producci de
coneixement.
Actitud crtica i reflexiva per regular-
ne ls

7
 INVENTEM UN PAS

Temporitzaci:
20 sessions duna hora cadascuna
Recursos

Llibres de text de Barcanova de 5 curs.

Fitxes tcniques.
Fitxes de treball.
Connexi a Internet: programes dimatges i processador de textos.
Material de plstica.
Mquina de fotos digital.
Instruments de mesura.
Atles.
Mapes muts.
Enciclopdies (en paper o digitals).
Diccionaris (en paper o digitals).
Traductors automtics en lnia.

8
 INVENTEM UN PAS

Organitzaci del projecte

Com a estratgia organitzativa per atendre la diversitat i amb lobjectiu de potenciar

lassoliment de les competncies bsiques per part de tot lalumnat, una part del temps
curricular assignat a lrea de Coneixement del Medi es treballa amb diferents tipus
dagrupaments: classe, petit grup, collectiu o b individualment. Els mestres implicats
portaran a terme el projecte tenint en compte lorganitzaci del centre.

Es treballa en la integraci dels continguts de cinc rees del currculum:

C  oneixement del Medi i Llengua catalana i castellana, com a su-

port a lexpressi i al vocabulari.
Educaci artstica, com a suport en lobservaci dimatges i en la pro-
ducci del dibuix i dels cartells murals i audicions.
Matemtiques, com a suport de clculs matemtics.
Tractament de les TIC com a processador de text i tractament dimatges,
i recerca dinformaci a Internet

Hi ha activitats preparades per al grup classe, per a petits grups de treball, per a grups
cooperatius, per al treball individual i tamb per treballar-les en collaboraci amb les
famlies.

Sincentiva lautonomia de lalumnat en tots els mbits de treball.

En total sn 10 activitats que es poden variar i distribuir segons el criteri del mestre o
la mestra i la temporalitat proposada s orientativa i es pot adaptar al currculum i al
centre en tot moment.

Totes les activitats estan orientades per ajudar a avanar en lassoliment de les compe-
tncies i semmarquen en el procs densenyament i daprenentatge entorn daquests
quatre eixos:
Aprendre a ser i actuar de manera autnoma.
Aprendre a pensar i comunicar.
Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
Aprendre a conviure i habitar el mn

9
INVENTEM UN PAS

10
INVENTEM UN PAS

11
 INVENTEM UN PAS

Activitat 1. I a partir dara?

FITXA TCNICA

Objectiu principal
Triar un projecte partint dun fet imaginari: Larribada a una illa verge.
A continuaci ens plantegem la creaci dun pas des de la nostra visi.

METODOLOGIA a) Proposem la construcci duna mquina transportadora capa de conduir-nos

a una illa verge. Els alumnes faran el disseny de linvent.
b) Establim una hiptesi de treball. Farem un colloqui on redactarem els in
terrogants que poc a poc anirem treballant en el transcurs del projecte interdis-
ciplinari.

REES Llengua catalana

Coneixement del Medi
Educaci artstica (Plstica)

AGRUPAMENT Grups cooperatius.

Grup classe.
Treball individual.

SEQENCIACI 2 sessions de classe.

RECURSOS Llibre de text Coneixement del Medi 1 de Cicle Superior de Barcanova.

Fitxa de treball.
Materials de plstica: lmina de dibuix A4, retoladors, colors, llapis, etc.

SUGGERIMENTS Partint de la pregunta: Alg sap don prov el nom de Catalunya?, es poden
comprovar els coneixements previs de lalumnat i llavors continuar en la mateixa
lnia per motivar-los fins al punt que desitgin crear un nou pas. Desprs duna
pluja didees alguna delles ens proporcionar el fil per treballar el projecte.
El disseny de la mquina es podria ampliar amb la construcci duna maqueta,
on podrem fer servir continguts previs com engranatges, circuits, etc

AVALUACI Participaci de lalumnat en les converses, debats de classe, colloqui, etc.

Valorar la imaginaci i la destresa en el disseny de la mquina transportadora.

12
 INVENTEM UN PAS

Formulaci dinterrogants i elaboraci

dhiptesis de treball

Grup classe: fem un colloqui a partir dels interrogants que sens plantegen i a conti-
nuaci intentem darribar a conclusions.

Vet aqu alguns exemples.

Com es diria el nou pas?

Quins en serien els smbols?

I fsicament, com seria?

Com es gestionaria?

Tindria un govern

De quins recursos econmics disposaria?

I les lleis, com serien?

...

El mestre o la mestra demanar com organitzar-se per respondre a les preguntes.

13
 INVENTEM UN PAS

Activitat 1. I a partir dara?

FITXA DE TREBALL

Grup classe

Preguntes

Conclusions

mbits de treball

14
 INVENTEM UN PAS

Activitat 1. I a partir dara?

FITXA DE TREBALL

Disseny duna mquina que fos capa de traslladar-nos a una illa en qu tenim la in-
tenci de construir un pas.

15
 Activitat 1. I a partir dara?

Objectius Continguts Criteris davaluaci

Triar un projecte partint dun fet imaginari: Larribada a una illa ver- Llengua catalana Llengua catalana
ge. A continuaci, ens plantegem la creaci dun pas des de la nostra Participaci en les converses Expressar-se oralment adequant-se a
visi. i debats. la situaci comunicativa i al receptor
Participaci activa i collabora amb ordre, claredat i fludesa, tot apli-
Llengua catalana tiva, en interacci amb el grup. cant correctament els coneixements
Desenvolupar la competncia comunicativa oral en totes les llenges de lescola Respecte de les normes que lingstics pel que fa a lxic i estructu-
per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i con- regeixen la interacci oral (torns res morfosintctiques.
cepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les ne- de paraula, to de veu, ritme).
cessitats individuals i socials. Coneixement del Medi
Coneixement del Medi Conixer diferents estructures que
Coneixement del Medi Les mquines. podem veure en les mquines.
Planificar i realitzar projectes i aparells senzills, analitzant les propietats dels ma-
terials i les eines i mquines que hi intervenen, tot valorant la contribuci de la Educaci artstica (Plstica) Educaci artstica (Plstica)
cincia i la tcnica a la millora de les condicions de vida de les persones. Inters per la bona presen- Valorar la imaginaci, la creativitat
taci i interpretaci dimatges i la realitzaci en el disseny duna m
INVENTEM UN PAS

Educaci artstica (Plstica) plstiques on aplicar-hi els co- quina.

Valorar i respectar el fet artstic propi i dels altres entenent que s una manera neixements apresos.
de comunicar-se i dexpressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i les
peculiaritats de cadasc. Apreciar que les experincies culturals prpies i les dels
companys i companyes esdevenen un espai de dileg i enriquiment.

16
 INVENTEM UN PAS

Activitat 2. El meu pas es diu

FITXA TCNICA

Objectiu principal
Buscar un nom que tingui un significat, i dissenyar la portada del projecte
emprant eines informtiques.

METODOLOGIA Individualment cada membre del grup buscar un nom per al pas, mirant que
el seu significat no sigui confs ni groller. Dels noms proposats, el grup en triar
el que ms li agradi.
Els servir com a ttol del projecte i format de la portada del dossier final.

REES Llengua catalana

Educaci artstica (Plstica)
Tractament de les TIC

AGRUPAMENT Treball individual.

Grup cooperatiu.

SEQENCIACI 1 sessi

RECURSOS Material artstic.

Recerca de paraules amb significat a diccionaris, enciclopdies o a Internet.
Fitxa de lalumne.
Portada del projecte.

SUGGERIMENTS Podem aprofitar la portada donada o mirar de treballar formats de lletra o WordArt
a les TIC.

AVALUACI Nom del projecte i la seva definici o explicaci.

Disseny de la portada.

17
 INVENTEM UN PAS

Activitat 2. El meu pas es diu

Nom Nom
Significat
de lalumne del pas

18
 INVENTEM UN PAS

Projecte
INTERDISCIPLINARI

Nom de lalumne:

Curs:

Any:

19
 Activitat 2. El meu pas es diu

Objectius Continguts Criteris davaluaci

Buscar un nom que tingui un significat i dissenyar la portada del pro- Llengua catalana i tracta- Llengua catalana i tractament de
jecte, emprant eines informtiques. ment de les TIC. les TIC
Consulta de diccionaris de
Llengua catalana i tractament de les TIC diferents menes (general, en- Produir un text escrit adequat a la
Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicaci audiovisual i les ciclopdics, de sinnims), en necessitat comunicativa i al receptor,
tecnologies de la informaci per obtenir, interpretar i valorar informacions i opi- format paper o digital. amb ordre, claredat i prou detall, tot
nions diferents. Reconeixement del valor so- aplicant correctament els coneixe-
Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el cial de lortografia per comuni- ments lingstics pel que fa a lxic,
context social i cultural, amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci lingsti- car-nos amb els altres. ortografia i estructures morfosintcti-
ca adequada a ledat. Coneixement dels recursos b- ques.
sics del maquinari i del progra-
Educaci artstica i tractament de les TIC mari de tractament de textos, Educaci artstica i tractament de
Utilitzar la comunicaci audiovisual i les TIC per a la cerca dinformaci i conixer dedici grfica i de presentacions les TIC
els codis del llenguatge audiovisual per elaborar produccions tant de forma aut- i de dibuix que permeti elaborar- Realitzar, mitjanant eines informti-
noma com en combinaci amb altres mitjans i materials hi textos o inserir-hi imatges. ques, ttols creatius i adequats.
INVENTEM UN PAS

Educaci artstica i tracta-

ment de les TIC
Indagaci sobre les possibili-
tats comunicatives suggerides
per la comunicaci audiovisual
i la utilitzaci de les TIC, per
les possibilitats plstiques dels
materials i les seves qualitats
formals en el disseny dimatges
i per comunicar idees, emo-
cions i experincies: ttols, for-
mats de lletra, etc.

20
 INVENTEM UN PAS

Activitat 3. La llegenda de la senyera

FITXA TCNICA

Objectiu principal
Dissenyar una senyera i fer una llegenda o un cmic, tot considerant els
formats de lletra.

METODOLOGIA Els alumnes dibuixaran la seva senyera primer en paper, i un cop decidits, la pin-
taran en roba.
Fem un concurs en qu premiarem la senyera guanyadora.
Escriurem una llegenda, una breu narraci o un cmic sobre la histria de la
senyera; cal que tinguem en compte el format de lletra si la fem en lordinador.

REES Llengua catalana.

Tractament de les TIC.
Educaci artstica (Plstica).

AGRUPAMENT Grups cooperatius.

Treball individual

SEQENCIACI 2 sessions.

RECURSOS Material de plstica.

Roba de cot. Mides: 40 x 50 cm.
Processador de textos

SUGGERIMENTS Tamb es podrien fer una samarreta individual amb el nom i la senyera del nou
pas. Poden inventar-se una llegenda que acompanyi la senyera o el nom.

AVALUACI Llegenda.
Disseny de la senyera.

21
 INVENTEM UN PAS

Activitat 3. La llegenda de la senyera

FITXA DE TREBALL

Com aneu de creativitat?

La llegenda de la vostra senyera podria ser la segent:

22
 INVENTEM UN PAS

Cmic de la llegenda de la senyera

23
 INVENTEM UN PAS

Disseny de la senyera.

24
 Activitat 3. La llegenda de la senyera.

Objectius Continguts Criteris davaluaci

Dissenyar una senyera i fer una llegenda o un cmic, tot considerant Llengua catalana i tracta- Llengua catalana i tractament de
els formats de lletra. ment de les TIC les TIC
Elaboraci de llegendes
Llengua catalana i tractament de les TIC Creaci dun cmic. Produir un text escrit adequat a la ne-
Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el Cura en la tria del format de cessitat comunicativa i al receptor, amb
context social i cultural, amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci lingsti- lletra. ordre, claredat i prou detall, tot apli-
ca adequada a ledat Participaci activa i colla cant correctament els coneixements
Utilitzar eines informtiques per a la presentaci del text. borativa, en interacci amb el lingstics pel que fa a lxic, ortografia
grup. i estructures morfosintctiques.
Educaci artstica (Plstica) Respecte de les normes que
Valorar i gaudir de la interacci en el grup i el cooperativisme, tot participant regeixen la interacci oral (torns Educaci artstica (Plstica)
conjuntament en la planificaci de les activitats i de la producci per crear un de paraula, to de veu, ritme). Treballar amb precisi les tcniques
sentit de comunitat, desenvolupant una relaci de confiana en la dinmica de Inters per la bona presentaci de dibuix i pintura en tela i en paper.
les activitats i compartint amb els companys i les companyes idees, valoracions i dels textos escrits i per aplicar-
projectes. hi els coneixements apresos.
INVENTEM UN PAS

Educaci artstica (Plstica)

Tcnica de dibuix i de pintu-
ra en tela.
Foment de la creativitat.

25
 INVENTEM UN PAS

Activitat 4. Un himne

FITXA TCNICA

Objectiu principal
Seleccionar una composici i buscar-ne informaci de lautor. Escriure la lle-
tra de la can (en catal, castell i angls), tenint en compte que shi han
de treballar valors de contingut social.

METODOLOGIA Buscar en el llibre de Msica de 5 un compositor i una composici.

Omplir una fitxa com la segent:

Autor triat:
Biografia:

Ttol de lobra:

Crear la lletra de la can amb un contingut en valors. Hauria de ser en catal,

castell i angls, i cada grup ha de triar-ne una.
Cada grup presentar el seu himne a la resta de la classe.

REES Llengua catalana

Llengua castellana
Llengua anglesa
Educaci artstica (Msica).

AGRUPAMENT Grup cooperatiu.

Grup classe.

SEQENCIACI 2 sessions.

RECURSOS Aparell reproductor i enregistrador

CD del llibre de lalumne de Msica de 5 de Primria.

SUGGERIMENTS Lhimne es pot fer de la manera segent: creant una mateixa lletra per a tots els
grups i deixant lliure la msica o b a linrevs.
Tamb es pot triar una can que ja tingui els valors desitjats per tots els grups.

AVALUACI Himne inventat.

26
 INVENTEM UN PAS

Activitat 4. Un himne

FITXA DE TREBALL

Autor triat:

Biografia:

Ttol de lobra:

Lletra de la can:

Destaca el valor que heu triat com a principal de la vostra can.

27
 Activitat 4. Un himne

Objectius Continguts Criteris davaluaci

Seleccionar una composici i buscar-ne informaci de lautor. Escriure Llengua catalana, castella- Llengua catalana, castellana
la lletra de la can, on es treballin valors de contingut social. na i anglesa i anglesa
Participaci activa i collabora Produir un text escrit adequat a la ne-
Llengua catalana, castellana i anglesa tiva, en interacci amb el grup cessitat comunicativa i al receptor, amb
Desenvolupar la competncia comunicativa oral i escrita en totes les llenges de o la interacci oral (torns de pa- ordre, claredat i prou detall, tot apli-
lescola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i raula, to de veu, ritme). cant correctament els coneixements
concepcions personals, apropiant-se i transmetent les riqueses culturals i satisfent Lletra de can musical. lingstics pel que fa a lxic, ortografia
les necessitats individuals i socials. i estructures morfosintctiques.
Educaci artstica (Msica)
Educaci artstica (Msica) Apreciaci de la influncia de Educaci artstica (Msica)
Valorar i respectar el fet artstic propi i dels altres entenent que s una mane- lexperincia cultural de lentorn Treballar amb precisi les tcniques
ra de comunicar-se i dexpressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i en la comprensi, la interpreta- de msica per la creaci duna can
peculiaritats de cadasc. Apreciar que les experincies culturals prpies i les dels ci i la creaci musical i escnica. per al nou pas.
companys i companyes esdevenen un espai de dileg i enriquiment.
INVENTEM UN PAS

28
 INVENTEM UN PAS

Activitat 5. Mar i muntanya

FITXA TCNICA

Objectiu principal
Situar el relleu en una figura poligonal: muntanyes, rius i costes. Representar
a escala, calcular valors reals i dibuixar amb lgica el mapa fsic. Reconixer
els climes que hi poden haver segons la situaci geogrfica del pas.

METODOLOGIA Amb unes dades determinades, construm un triangle.

En calculem el permetre i la superfcie i transformem els clculs a mesures reals.
Situem les unitats de relleu en cada figura.
Com un tangram, ajuntem les peces per formar un continent. Cada grup prvia-
ment ha format el seu pas dun color diferent amb el triangle de cada compo-
nent del grup.
Comprovem la lgica del relleu en el continent.
Democrticament, triem un nom per al continent.
Pintem cada pas seguint la llegenda dels climes de la zona temperada.

REES Coneixement del Medi

Matemtiques

AGRUPAMENT Grup cooperatiu.

Grup classe.
Treball individual.

SEQENCIACI 2 sessions.

RECURSOS Estris de mesures geomtriques

Calculadora
Fitxes de treball
Material de plstica
Plantilla dun triangle (DIN A3)

SUGGERIMENTS Els alumnes podrien realitzar maquetes en plastilina.

Es pot fer una fotografia del continent acabat i adjuntar-la a cadascun dels
treballs individuals.
Si es creu convenient, el nom del continent es pot fer en lletres artstiques.

AVALUACI Presentaci individual del pas i comprovaci dels resultats.

Resoluci dels clculs matemtics.

29
 INVENTEM UN PAS

Activitat 5. Mar i muntanya

FITXA DE TREBALL

Dibuixa un triangle rectangle de 5 cm de base i 10 cm dalada.

Calcula:
1. Quant sumen els angles daquest triangle?

2. Transforma en valors reals les mides del triangle si sabem que 1 cm del triangle equi-
val a 100 km en la realitat (1:100)

3. Quin s el permetre del triangle? Dna la resposta en centmetres (cm) i en quil-

metres (km).

4. Quina s la superfcie en cm2? I en km2?

30
 INVENTEM UN PAS

Cada grup ha de pintar tots els triangles del mateix color. A continuaci, ajunteu-los
per formar el vostre pas.
Copia la forma del teu pas.

Ara decidiu un nom per al vostre pas:

31
 INVENTEM UN PAS

FITXA DE TREBALL

El nostre continent est situat a la zona temperada.

Dacord amb aquesta llegenda:

Clima atlntic
Clima dalta muntanya
Clima interior
Clima mediterrani

Pinta en el teu pas els climes que hi poden haver.

32
 INVENTEM UN PAS

Ara, entre tota la classe, com en un tangram, ajunteu tots els pasos i formareu el vostre
continent.
Entre tots i de manera cooperativa, dibuixeu les unitats de relleu: serralades, rius,
mars

33
 Activitat 5. Mar i muntanya

Objectius Continguts Criteris davaluaci

Situar el relleu en una figura poligonal: muntanyes, rius i costes. Re- Coneixement del Medi Coneixement del Medi
presentar a escala, calcular valors reals i dibuixar amb lgica el mapa Lentorn i la seva conserva- Presentar el mapa del pas amb tots
fsic. Reconixer els climes que hi poden haver segons la situaci geo- ci: relleu, rius, costes i clima. els elements de relleu demanats distri-
grfica del pas. buts de manera lgica.
Matemtiques
Coneixement del Medi Geometria: polgons, perme- Matemtiques
Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de lrea tres i superfcies. Emprar amb precisi i criteri les uni-
de forma personal i creativa, seleccionant i interpretant dades expressades per Transformacions de mesures, tats de mesura, transformant-les a es-
mitj de codis diversos (lingstics, numrics, grfics) i reflexionant sobre el propi escala. cala.
procs daprenentatge. Situaci espacial. Usar amb propietat instruments i tc-
Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, soli- niques per dibuixar, mesurar i calcular.
dria, cooperativa i dialogant, argumentant les prpies opinions i contrastant-les amb Planificar i seguir estratgies de reso-
les dels altres, respectant els principis bsics del funcionament democrtic. luci de problemes, i modificar-les si
no es mostren prou eficaces.
Matemtiques Resoldre clculs drea i permetre.
INVENTEM UN PAS

Comprendre les magnituds mesurables i el procs de mesurar, i aplicar les unitats Presentar acuradament el treball.
ds habitual, les tcniques i els instruments de mesura adequats a cada situaci. Distribuir els elements de relleu en
Crear i utilitzar representacions per organitzar i comunicar les idees i els pro- lespai.
cessos matemtics, aix com interpretar i usar el llenguatge matemtic, dibuixos
geomtrics, per a descriure fenmens habituals.

34
 INVENTEM UN PAS

Activitat 6. Tot arbres

FITXA TCNICA

Objectiu principal
Valorar la bellesa que ens ofereix la vegetaci i promoure la inspiraci
artstica. Identificar la vegetaci tpica de cada paisatge.

METODOLOGIA Fem la recerca de fotografies de pi pinyoner, pi blanc, alzina, roure, faig, pi roig,
avet i pi negre. Especificar les mides de la imatge en pxels. (aprox. 200x200)
Activitat 1
Fer un mural de lecosistema duna vall on es puguin enganxar les fotos trobades.
Repartir la recerca entre els grups i, de manera cooperativa, muntar el mural.
Activitat 2
Individual. Deixar triar un dels arbres que hauran de dibuixar com a eix principal
dun paisatge, emprant la tcnica de laquarella.
Es pot fer una selecci dels ms treballats i proposar un concurs en votaci demo-
crtica per triar-ne els millors.
Fem exposici dels dibuixos

REES Coneixement del Medi

Educaci artstica (Plstica)

AGRUPAMENT Grups cooperatius.

Treball individual.

SEQENCIACI 2 sessions.

RECURSOS Material de plstica: mural.

Lmines de dibuix o de cartr DINA4

SUGGERIMENTS Es pot consultar la pgina 142 del llibre de Coneixement del Medi de 5 curs
dEditorial Barcanova, tant per als arbres com per al disseny del mural.
La recerca es podria ampliar mitjanant la creaci de fitxes amb les caractersti-
ques de cada arbre.

AVALUACI Treball en grup cooperatiu.

Aplicaci de la tcnica apresa a Educaci artstica.
Avaluaci de la feina un cop acabada.
Valoraci dels criteris expressats en les votacions.

35
 INVENTEM UN PAS

Activitat 6. Tot arbres

FITXA DE TREBALL

Fotografia del mural classe.

36
 INVENTEM UN PAS

Activitat 6. Tot arbres

FITXA DE TREBALL

Tria entre aquests arbres: pi pinyoner, pi blanc, alzina, roure, faig, pi roig, avet o pi
negre.
Dibuixa un paisatge on un daquests arbres sigui el protagonista.
Fes-ho mitjanant la tcnica de laquarella.
Desprs dexposar els dibuixos de tots els companys i companyes de classe, anota en
aquesta graella les teves valoracions.
Seleccionan els deu millors i tria un primer premi.

Valoraci
Criteri utilitzat
Nmero Autor (1, 2, 3, 4
per a la tria.
punts)

37
 Activitat 6. Tot arbres

Objectius Continguts Criteris davaluaci

Valorar la bellesa que ens ofereix la vegetaci i promoure la inspiraci Coneixement del Medi Coneixement del Medi
artstica. Lentorn i la seva conservaci: Classificar imatges de la vegetaci en
Identificar la vegetaci tpica de cada paisatge. la vegetaci. funci del relleu on es troben.
Recerca dinformaci. Construir cooperativament un
Coneixement del Medi Tractament de la imatge. mural.
Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, Processament dinformaci Opinar sobre la feina dels companys
solidria, cooperativa i dialogant, argumentant les prpies opinions i contrastant- a partir dimatges. I les companyes.
les amb les dels altres, tot respectant els principis bsics del funcionament demo- Respecte i compliment de les
crtic. normes per a lelaboraci del Educaci artstica (Plstica)
Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i el material relacionat amb mural. Recerca i tractament de la imatge a
lexperimentaci i el treball de camp, tant com a eines per obtenir informacions, internet.
com a instruments per aprendre i compartir coneixements. Educaci artstica (Plstica) Produir un paisatge emprant la tc-
Aplicaci de la tcnica de nica de laquarella.
Educaci artstica (Plstica) laquarella.
Elaborar produccions tant de forma autnoma com en combinaci amb altres Dibuix dun paisatge i domi-
INVENTEM UN PAS

mitjans i materials. ni de la perspectiva.

38
 INVENTEM UN PAS

Activitat 7. Els animals

FITXA TCNICA

Objectiu principal
Fer una recerca de diferents tipus danimals i complementar-la amb un
mapa conceptual.
Extreure informaci molt concreta i resumida.

METODOLOGIA Fer la recerca dun animal de cada espcie de vertebrats per tal domplir un mapa
conceptual sobre la fauna.
Cada un dels grups danimals es repartiran entre els membres del grup per tal
que sigui una feina cooperativa.

REES Coneixement del Medi.

Llengua castellana.

AGRUPAMENT Grup cooperatiu.

SEQENCIACI 2 sessions.

RECURSOS Fitxes de treball

Llibre de Coneixement del Medi de 5 curs dEditorial Barcanova.
Connexi Internet.

SUGGERIMENTS La informaci es pot extreure dInternet Edu365. Enciclopdia de la naturalesa.

http://www.edu365.cat/aulanet/naturalesa
O b buscant a wikipdia. http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada.
La recerca es pot fer a casa o a laula dinformtica. Si els alumnes la fan a classe,
sha de pensar en una temporitzaci de 2 sessions.
Es pot augmentar el nivell dexigncia o grau de dificultat de la recerca demanant
espcies protegides o en perill dextinci.

AVALUACI Presentaci del mapa conceptual degudament acabat.

39
 INVENTEM UN PAS

Activitat 7. Los animales

FICHA DE TRABAJO

El pez

Cmo es: Cmo nace: Dnde vive: Qu come:

Cmo respira:

40
 INVENTEM UN PAS

Los anfibios

Cmo son: Cmo nacen: Dnde viven: Qu comen:

Cmo respiran:

Los reptiles

Cmo son: Cmo nacen: Dnde viven: Qu comen:

Cmo respiran:

41
 INVENTEM UN PAS

Las aves

Cmo son: Cmo nacen: Dnde viven: Qu comen:

Cmo respiran:

Los mamferos

Cmo son: Cmo nacen: Dnde viven: Qu comen:

Cmo respiran:

42
 Activitat 7. Los animales

Objectius Continguts Criteris davaluaci

Fer una recerca dun animal i omplir un mapa conceptual. Coneixement del Medi Coneixement del Medi
Extreure informaci molt concreta i resumida. Lentorn i la seva conservaci: Extreure les idees principals de la uni-
la fauna tat, iniciant-se en lelaboraci de ma-
Coneixement del Medi i tractament de les TIC Compleci de mapes concep- pes conceptuals.
Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i el material relacionat amb tuals.
lexperimentaci i el treball de camp, tant com a eines per obtenir informacions,
com a instruments per aprendre i compartir coneixements. Llengua castellana i tracta- Llengua castellana i tractament de
ment de les TIC les TIC
Llengua castellana i tractament de les TIC Recerca dinformaci per con- Introduir textos reduts i concrets en
Produir textos de diferent tipologia, amb adequaci, coherncia, cohesi i cretar-la en un text resumit. el mapa conceptual.
correcci lingstica, adequada a ledat.
INVENTEM UN PAS

43
 INVENTEM UN PAS

Activitat 8. Ens agrada? Volem ser sostenibles!

FITXA TCNICA

Objectiu principal
Interpretar i analitzar un informe i formular qestions relacionades amb les
dades i treuren conclusions.
Adonar-se que un pas no s sostenible amb un repartiment desproporcionat
de la producci. Cal crear, doncs, una distribuci sostenible dels recursos.

METODOLOGIA Proposar el joc de paisatges que poden trobar a ladrea web:

http://educalia.educared.net/paisajes/index.jsp?idioma=c
on es treballa el concepte de sostenibilitat.
En grup classe, fer un colloqui per ajudar a extreure conclusions i arribar a saber
com ha de ser un pas sostenible.
Fer una redacci on sexpliqui en qu consisteix la sostenibilitat dun pas.
Presentar la fitxa de treball duna Catalunya on el sector serveis s majoritari i
proposar un seguit de preguntes que convidin a la reflexi; tot plegat per agafar
embranzida en vista a lobjectiu de crear un pas sostenible.

REES Llengua catalana

Coneixement del Medi
Matemtiques

AGRUPAMENT Treball Individual

Grup cooperatiu o treball en grup

RELACI AMB Collaboraci familiar.

LA FAMLIA
SEQENCIACI 2 sessions de classe.

RECURSOS Llibre de text de Coneixement del Medi de 5 curs dEditorial Barcanova.

Fitxa recull de conclusions
Fitxa de treball: qestionari

SUGGERIMENTS En cas de disposar duna pissarra digital, es pot fer una simulaci en el joc de
paisatges dEduclia.
Es tractaria de fer-lo per parelles, a laula dinformtica i si cal, a casa o a la biblio-
teca pblica, on es pugui seguir el joc.
A partir daquesta activitat ja es podria fer la redacci de la sostenibilitat del nos-
tre pas.

AVALUACI Participaci en el colloqui

Redacci
Resoluci del qestionari

44
 INVENTEM UN PAS

Activitat 8. Ens agrada? Volem ser sostenibles

FITXA DE TREBALL

Proposem el joc de paisatges que podem trobar a ladrea web:

http://educalia.educared.net/paisajes/index.jsp?idioma=c
on es treballa el concepte de sostenibilitat.

CONCLUSI. Com ha de ser un pas amb una economia sostenible?

45
 INVENTEM UN PAS

Activitat 8. Ens agrada? Volem ser sostenibles

FITXA DE TREBALL

Observa el diagrama de sectors i respon a les preguntes segents:

Catalunya per sectors econmics

Sector primari 2,6%

Sector secundari 38.6%

Sector terciari 58,8%

1. On viuen, majoritriament, les persones que es dediquen el sector primari?

2. Quin s el sector de producci majoritari al teu poble o la teva ciutat?

3. Saps qu vol dir la paraula funcionari? A quin sector pertany la seva feina?

4. A qu creus que s degut que noms el 2,6% de la poblaci es dediqui a lagricultura?

Al llarg de la histria ha estat sempre aix, a Catalunya?

46
 INVENTEM UN PAS

5. Cerca informaci juntament amb la gent gran de la famlia.

Fes un petit resum de la seva histria familiar des de lany 1940 fins ara.

6. Com era la vida de pags a ledat mitjana?

7. Avui som set milions i mig de catalans; si el 40% treballa el sector secundari. Quants
habitants hi treballen?

8. Anomena poblacions on trobem concentracions industrials.

9. Si seguim en una distribuci de producci a Catalunya com la representada en aquest

grfic de sectors. Com creus que ser el futur del nostre pas?

47
 Activitat 8. Ens agrada? Volem ser sostenibles

Objectius Continguts Criteris davaluaci

Interpretar i analitzar un informe i formular qestions relacionades Llengua catalana Llengua catalana
amb les dades i treuren conclusions. Preguntes de comprensi. Respondre amb coherncia les pre-
Adonar-se que un pas no s sostenible amb un repartiment despro- Colloqui. guntes de comprensi.
porcionat de la producci. Cal crear, doncs, una distribuci sostenible Redacci. Valorar lesperit crtic i la participaci
dels recursos. Treball en grup en el colloqui.
Produir un text narratiu amb concre-
Llengua catalana Coneixement del Medi i trac- ci ortogrfica tenint cura de lexpressi
Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el tament de les TIC i la presentaci.
context social i cultural, amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci lingsti- Sectors econmics.
ca adequada a ledat. Sostenibilitat Coneixement del Medi i tractament
de les TIC
Coneixement del Medi i tractament de les TIC Matemtiques Entendre els conceptes de sostenibi-
Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de lrea Percentatges. litat i de sectors econmics.
de forma personal i creativa, seleccionar i interpretar dades expressades per mitj Interpretaci de dades.
de codis numrics i grfics i reflexionar sobre el propi procs daprenentatge. Diagrama de sectors. Matemtiques
INVENTEM UN PAS

Prendre conscincia de pertinena a diferents mbits socials i culturals, reconixer Usar i interpretar llenguatge mate-
la diversitat com a element enriquidor de la convivncia i respectar la igualtat de mtic (representacions grfiques) per
drets i deures de les persones, tot reconeixent les prpies responsabilitats. descriure fenmens habituals.

Matemtiques
Interpretar la informaci, elaborar preguntes i recollir dades a partir dun diagra-
ma de sectors.

48
 INVENTEM UN PAS

Activitat 9: Qui sn? Qui voldrem ser?

FITXA TCNICA

Objectiu principal
Fer recerca dinformaci sobre la vida i lobra de personatges populars que
hagin deixat petja en la histria del seu pas en els mbits artstic, cultural,
poltic o cientfic.
Plantejar-nos quina s la petja que nosaltres voldrem deixar en el nostre
pas.

METODOLOGIA Omplir lesquema, en llengua castellana o en llengua anglesa, en qu shan de

buscar personalitats en el mn de les arts, les cincies i la cultura reconeguts
mundialment.
La biografia de lautor ha de ser molt esquemtica: el nom, la data de naixement
i si s el cas, de defunci, lobra i una mica dhistria de la seva vida.
La recerca ha de ser per grups cooperatius: els uns faran de msics, altres
descriptors, etc.
Omplir una fitxa autobiogrfica on cada alumne reculli quin personatge es creu
que pot ser o li agradaria ser en la societat del seu pas meravells.
Sha de fer entendre als alumnes que no necessriament han de ser personatges
populars, que com a integrants duna societat formen igualment part de la his-
tria.

REES Coneixement del Medi

Llengua castellana
Llengua anglesa
Llengua catalana

AGRUPAMENT Grups cooperatius

Treball individual
SEQENCIACI 2 sessions.
RECURSOS Llibres de text de Llengua catalana i Lengua castellana de 5 curs.
Connexi a Internet.
Fitxes de treball.

SUGGERIMENTS Aquesta activitat es pot fer en llengua castellana o en llengua anglesa.

Si volem que els personatges siguin noms catalans, podrien ser, per exemple:
Pau Casals, Salvador Dal, Josep Clar, Francesc Maci, Narcs Monturiol, Antoni
Gaud o Vicent Ferrer.
La fitxa personal la poden fer amb la llengua amb qu ms sidentifiquin de les
habituals a lescola. s important que el mestre dirigeixi la fitxa, perqu a 5 curs
els s molt difcil imaginar una realitat que no s la seva. La fitxa pot constar dels
apartats segents: professi, funci social, model familiar, model histric, fita
aconseguida, mrits personals, etc.

AVALUACI Esquema
Autobiografia

49
 INVENTEM UN PAS

Activitat 9: Qui sn? Qui voldrem ser?

FICHA DE TRABAJO

Completar el esquema con personajes de renombre universal.

Fecha de
Nombre nacimiento Obra Breve biografa
y defuncin

Pintor

Escritor

Msico

Cientfico

Escultor

Arquitecto

Poltico

Vida
ejemplar

50
 INVENTEM UN PAS

Activitat 9. Who are they? Who we want to be?

WORK SHEET

Fill the chart with well-known people.

Date
Name Work Brief history life
of birth

Painter
paintings

Written

Musician

Scientist

Sculptor

Architect

Politician

Exemplary
life

51
 INVENTEM UN PAS

Activitat 9. Qui sn? Qui voldrem ser?

FITXA DE TREBALL

Ens situem als inicis del segle xx i ets un personatge de la histria del teu pas.

Nom: Edat:

Professi:

Estudis realitzats:

Estat civil:

Home: Dona:

Autobiografia: paper individual en el nostre pas

52
 Activitat 9. Qui sn? Qui voldrem ser?

Objectius Continguts Criteris davaluaci

Fer recerca dinformaci sobre la vida i lobra de personatges populars Llengua castellana, catalana, Llengua catalana
que hagin deixat petja en la histria del seu pas en els mbits artstic, anglesa i tractament de les TIC Elaborar biografies i autobiografies.
cultural, poltic o cientfic. s dun diccionari o duna en- Presentar acuradament les feines, amb
Plantejar-nos quina s la petja que nosaltres voldrem deixar en el nos- ciclopdia bilinge, o de traduc- precisi lxica i ortogrfica, amb bona
tre pas. tors en lnia. calligrafia i polidesa.
Participaci activa i collabora
Llengua castellana, catalana, anglesa i tractament de les TIC tiva, en interacci amb el grup. Coneixement del Medi i tractament
Utilitzar adequadament la biblioteca i les tecnologies de la informaci per obte- Inters per la bona presenta- de les TIC
nir, interpretar i valorar informacions. ci dels textos escrits Reconixer i situar-se com a individu
Resums de biografies de per- social en el temps i lespai que confi-
Coneixement del Medi i tractament de les TIC sonatges illustres. guren lentorn propi.
Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, Autobiografies. Conixer els trets ms caracterstics
solidria, cooperativa i dialogant, argumentar les prpies opinions i contrastar-les de la cultura del pas, a travs dels seus
amb les dels altres, respectant els principis bsics del funcionament democrtic. Coneixement del Medi i trac- personatges insignes.
Utilitzar la llengua com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i per tament de les TIC
INVENTEM UN PAS

compartir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament de les competncies Canvis i continutats en el
comunicatives prpies de lrea (descripci, explicaci, justificaci, interpretaci temps.
i argumentaci).

53
 INVENTEM UN PAS

Activitat 10. Sortim?

FITXA TCNICA

Objectiu principal
Visitar un lloc emblemtic de Catalunya.

METODOLOGIA Fer una sortida a qualsevol lloc emblemtic de Catalunya, on les seves pedres guar-
din secrets i gestes de la nostra histria. www.turismedecatalunya.com/cultura/
A totes les comarques hi ha algun llegat, hem daprofitar la proximitat al centre;
alguns exemples poden ser: monestir de Santa Maria de Ripoll, castell de G-
sol (Bergued), Empries, monestir de Santes Creus, castell de Gardeny (Lleida),
barri Gtic de Barcelona, castell de Montesquiu, Tarragona romana, barri jueu
de Girona, poblat ibric de Calafell). Consulteu la pgina web de turisme de
Catalunya, hi trobareu molts altres suggeriments.
Durant la sortida, lalumnat haur de prendre apunts de la visita i de les explica-
cions que se li facin del lloc.
Seria convenient que fessin alguna fotografia per realitzar, posteriorment, un
PowerPoint a lescola.

REES Llengua catalana

Coneixement del Medi.
Educaci artstica (Plstica).

AGRUPAMENT Grups classe.

Treball Individual.
Grup cooperatiu

SEQENCIACI 3 sessions de classe.

RECURSOS Informaci del lloc seleccionat.

Maquinari informtic.

SUGGERIMENTS s important conixer el lloc on anirem abans darribar-hi amb lalumnat i saber
els serveis que ens ofereixen. Si no hi ha possibilitat de guia, els mestres hauran
dhaver preparat un dossier o haver fet cercar informaci a lalumnat.
Es pot optar tamb per fer una visita a un museu dhistria si est ms a prop de
lescola.
Tamb es podria reproduir el lloc visitat en un mural collectiu on recollssim les
fotos fetes durant la sortida, que shaurien encomanat per grups. Per exemple,
per franges horries, el grup 1 far fotografies de les activitats que es realitzin de
lhora darribada fins a un hora desprs (exemple 10 h a 11 h del mat) el grup 2
la segona hora (11 h a 12 h), i aix successivament. Ms tard, a classe, se selec-
cionaran les fotografies de la sortida fetes per cada grup i es reproduiran en un
mural.
Una altra activitat podria ser un dibuix artstic del lloc visitat amb llen i pintura a
loli i desprs fer-ne una exposici dels quadres.

AVALUACI Resum de la sortida.

Power Point.

54
 INVENTEM UN PAS

Activitat 10. Sortim?

FITXA DE TREBALL

Resum de la sortida:

55
 INVENTEM UN PAS

Activitat 10. Sortim?

FITXA DE TREBALL

Presentaci de diapositives
Sha de fer una presentaci on es facin servir imatges referents a la sortida, cadascuna
acompanyada dun text molt curt i alhora ben explcit de la idea que volem expressar,
fent servir un format clar que contrasti amb el fons.
En el global de la presentaci hi ha dhaver una progressi de continguts.

Cal fer una captura dimatge de lagrupament de les diapositives, imprimir-lo i en-
ganxar-lo en el dossier del projecte.

56
 Activitat 10. Sortim?

Objectius Continguts Criteris davaluaci

Visitar un lloc emblemtic de Catalunya. Llengua catalana Llengua catalana

Reelaboraci dexplicacions. Inters, atenci i respecte per
Llengua catalana Resum de textos. les intervencions dels altres.
Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en lmbit escolar i en el context Tractament de textos per a Comprendre produccions
social i cultural proper. PowerPoint. orals (explicacions), provinents
Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context so- de diferents mitjans.
cial i cultural, amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci lingstica adequada a ledat. Coneixement del Medi i trac- Tenir capacitat per fer-ne una
tament de les TIC sntesi escrita a partir de les
Coneixement del Medi i tractament de les TIC Anlisi de levoluci dun idees principals que shi han
Reconixer en el medi natural, social i cultural els canvis i les continutats relacionats amb element patrimonial. exposat.
el pas del temps, comprendre algunes relacions de successi i simultanetat, de cronologia Escriure textos funcionals, na-
i de durada, i aplicar aquests coneixements en la interpretaci del present, la comprensi Educaci artstica i tracta- rratius i audiovisuals coherents,
del passat i en la construcci del futur. ment de les TIC tant a m com fent s de les
Conixer, valorar i estimar lentorn natural, social i cultural ms proper, reforant aix el Utilitzaci de les TIC en el TIC. Els textos han destar ben
sentiment de pertinena i arrelament al pas i la capacitat dextrapolar aquests coneixe- disseny dimatges artstiques. construts, amb riquesa de llen-
INVENTEM UN PAS

ments al mn en general; comprendre, a partir de lobservaci de fets i fenmens senzills, Utilitzaci dels recursos for- guatge, seguint el procs de
els principals mecanismes que regeixen aquest entorn per tal de ser capa de prendre mals del llenguatge audiovi- pensar-los, escriurels o elabo-
compromisos responsables per mantenir-lo o introduir elements de millora. sual i de la seva funci expres- rar-los i finalment revisar-los.
siva i esttica (enquadrament,
Educaci artstica i tractament de les TIC planificaci, punt de vista i Coneixement del Medi i TIC
Comprendre que les manifestacions artstiques i culturals estan fetes per homes i dones illuminaci). Reconixer algunes manifes-
i per a la gent, i representen les seves experincies. tacions culturals presents en
Utilitzar la comunicaci audiovisual i les TIC per a la cerca dinformaci i conixer els lmbit escolar local, mostrant
codis del llenguatge audiovisual per elaborar produccions tant de forma autnoma com empatia, valorant-ne la riquesa
en combinaci amb altres mitjans i materials. i respectant-ne la diversitat.
Conixer les intervencions artstiques urbanes, els museus, els teatres, els auditoris, els
edificis arquitectnics i culturals del barri, del poble o de la ciutat. Adonar-se de les seves Educaci artstica i TIC
funcions socials vinculades a la vida del barri, del poble o de la ciutat i a la noci de pa- Presentar un PowerPoint de la
trimoni. sortida cultural realitzada.

57
 INVENTEM UN PAS

Reflexi sobre la prctica

Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat ha de ser contnua i global, de

manera que haurem de tenir en compte especialment el progrs de lalumnat en el
conjunt de les rees del currculum. Tamb prendrem en consideraci el treball fet a
classe i linters i lesfor a progressar i millorar demostrat per lalumnat. Fem especial
mfasi en lavaluaci formativa i en el grau dadquisici de les competncies bsiques.

Malgrat que no hi hagi activitats especfiques pensades per a latenci a la diversitat,

totes poden ser adaptades en aquest sentit. Les avaluacions i les fitxes tcniques po-
den ser adaptades significativament en objectius, continguts i avaluaci per facilitar
ladquisici i els desenvolupament de les competncies bsiques.

Una vegada acabat el projecte, cal que lequip docent en faci una valoraci i una au-
toavaluaci per veure si shan aconseguit els objectius i, si sescau, modificar tot el que
convingui per aconseguir la millora dels resultats.

Seria bo introduir totes les innovacions que puguin ampliar o perfeccionar el projecte.

58
INVENTEM UN PAS

NOTES

59
INVENTEM UN PAS

NOTES

60
INVENTEM UN PAS

NOTES

61
INVENTEM UN PAS

NOTES

62
INVENTEM UN PAS

NOTES

63
 PROJECTES INTERDISCIPLINARIS
PER A LEDUCACI PRIMRIA

PROJECTES PROGRAMATS

Cicle Inicial 1r La vida en un rusc.

Lrea principal daquest projecte s Coneixement del Medi.
Els objectius generals sn, duna banda, conscienciar els alumnes que formen una comunitat
i que com a individus les seves aportacions sn imprescindibles, i de laltra, conixer les ca-
racterstiques morfolgiques i fisiolgiques de les abelles i fer-los adonar que podem aprendre
moltes coses del mn natural.

Cicle Inicial 2n Fem dexploradors.

Lrea principal daquest projecte s Coneixement del Medi.
Lobjectiu general s que lalumnat de segon curs conegui la realitat social i cultural del seu en-
torn, barri, poble o ciutat a travs dels canvis i els efectes del pas del temps i de la intervenci
de les persones en aquests canvis.

Cicle Mitj 3r Animals estranys?

Les rees principals daquest projecte sn Coneixement del Medi i Llengua catalana.
Els objectius generals sn analitzar una situaci injusta i prendre una actitud de respecte,
comproms i responsabilitat individual i cooperatiu per solucionar-la, com tamb conixer les
caracterstiques, la classificaci i el respecte envers el mn animal.

Cicle Mitj 4t Bruixes i bruixots.

Lrea principal daquest projecte s la de Llenges.
Els objectius generals sn aprendre a diferenciar la realitat de la fantasia i treballar lexpressi
oral i escrita a partir de la correspondncia amb un sser fantstic.

Cicle Superior 5 Inventem un pas.

Lrea principal daquest projecte s Coneixement del Medi.
Els objectius generals sn emprendre laventura de la creaci dun pas, i adonar-se que el
relleu, el clima i la histria en sn factors determinants. Aix mateix, entendre el valor dels
smbols i creure en la importncia de la igualtat entre les persones com a base del desenvolu-
pament i la convivncia.

Cicle Superior 6 Un mn desigual. Ajudem a millorar-lo?

Lrea principal daquest projecte s Ciutadania.
Els objectius generals sn la creaci duna ONG com a proposta per desenvolupar la compe-
tncia social i ciutadana que genera valors de cooperaci, solidaritat, comproms i participaci
tot fomentant un mn ms just.

Temporalitzaci
Tots els projectes ocuparan al voltant dunes 20 sessions duna hora que es podran repartir
entre els trimestres.