Universitat de Barcelona --- Facultat de Psicologia

Assignatura: Psicologia escolar i Intervenció Psicopedagògica

Curs 2022-2023 — Bloc 2. Guió de suport per a la lectura d’Huguet (2011)

GUIÓ DE SUPORT PER A LA COMPRENSIÓ I DISCUSSIÓ DE LA LECTURA D’HUGUET (2011)

1. Per què és important, d'acord amb Huguet (2011) que un assessor col·laboratiu conegui i sàpiga analitzar el
centre o els centres educatius en què intervé?

És important que un assessor col·laboratiu conegui i sàpiga analitzar el centre educatiu on intervé perquè és una tasca
complexa que en primer lloc requereix guanyar-se la confiança i la credibilitat de l’equip; per aconseguir-ho cal saber on es
trepitja, quines necessitats hi ha en aquella comunitat, quins problemes tenen i en quina situació es troba el centre amb el
que s’ha de col·laborar.

2. Huguet (2011) considera el centre educatiu com un sistema complex i planteja que l'assessor s'aproximi als
centres educatius amb una “mirada sistèmica” Com caracteritza l'autora aquesta mirada? Quines propietats
dels sistemes considera l'autora que ajuden a entendre els centres educatius, i en quin sentit?

La mirada sistèmica aporta una mirada circular i complexa, com es la pròpia realitat. Des d’aquella mirada no hi ha
linealitats ni esquemes preconcebuts, les causes es barregen amb els efectes i podem intuir tot un entramat de relacions,
interaccions i comunicacions que formen un espès teixit en moviment constant en el qual operem i que, al mateix temps,
pretenem ordenar per poder-lo entendre i abordar.

3. Huguet proposa considerar tres grans aspectes per analitzar un centre educatiu: la cultura del centre, la seva
estructura i organització, i les comunicacions, relacions i clima relacional del centre. Caracteritza cadascun
d'ells, i especifica, en cada cas, alguns elements concrets que resulta important considerar en l'anàlisi del centre.

Cultura del centre: la cultura s’ha anat construint a partir de les relacions que ha mantingut amb el seu entorn social, amb la
població que acull i de la resposta que ha donat a aquella realitat. Aquesta cultura provoca un major o menor sentiment de
pertinença en els membres del claustre, en la seva decoració, en les formes de relació, en els seus rituals, en el llenguatge
que utilitza, esdeveniment que celebra, en la relació que estableix amb les famílies, amb els altres centres i amb les entitats
locals.

Denota diferents graus d’obertura, flexibilitat o rigidesa depenent les relacions que els docent estableixin amb els alumnes,
les seves famílies i entre ells.

Podem analitzar els següents aspectes:

- Ideologies i valors del centre en relació a temes polítics i socials.

- Teories i ideologies en relació a temes educatius (com ensenyar, metodologies preferides, continguts prioritzats...)
- Objectius i percepció del PEC per part dels seus membres.
- Presència i grau de sentiment de pertinença. Autoestima.
- Expectatives i metes en relació a l’alumnat.
- Clima relacional i actituds amb els alumnes i les seves famílies.
- Acollida del nou alumnat, professorat, famílies...
- Tipus d’activitats extraescolars, celebracions, festes...
- Imatge que projecten, confiança de la comunitat, de l’entorn, recolzament de les famílies...

La cultura i els valors d’un centre, tot i ser autèntics, no sempre coincideixen i són coherents amb el seu funcionament. A
vegades aquests valors no s’arriben a concretar en una organització i funcionament que els facin realitat. No només cal
conèixer quins són els valors i actituds predominants, sinó també cal veure com el centre es nodreix d’una organització i
unes pràctiques que les facin realitat.

Estructura, organització i funcionament: per avançar cap a la inclusió i millorar la resposta que es dona a la diversitat és
necessària una cultura inclusiva, però no és suficient. Es requereixen organitzacions flexibles, capaces d’afrontar els
problemes que sorgeixin i d’aprofitar-los per reduir canvis que les facin avançar per tenir en compte les necessitats
canviants dels alumnes, per prendre decisions quan cal prendre-les...

Els aspectes organitzatius sustenten el sistema i fan que tot funcioni millor quan s’utilitzen positivament. Una bona
estructura i funcionament fa que els seus membres entenguin que les decisions i regles del sistema tenen sentint i responen a
Universitat de Barcelona --- Facultat de Psicologia
Assignatura: Psicologia escolar i Intervenció Psicopedagògica
Curs 2022-2023 — Bloc 2. Guió de suport per a la lectura d’Huguet (2011)

uns determinats objectius, que el centre avança cap a una determinada direcció, que les informacions son compartides... Fa
que els participants se sentin bé.

L’orientador té un paper important en la millora de l’organització, per aconseguir majors quotes de claredat i flexibilitat i
per afavorir la construcció de cultures i criteris compartits.

Relacions, comunicacions i clima relacional: les polítiques de comunicació i de relació són un factor d’influència que poden
afavorir o perjudicar la funcionalitat i eficàcia de qualsevol organització. Promoure millores en les estructures i estratègies
de comunicació afavoreix la construcció d’una cultura compartida, el sentiment de pertinença i la necessària autoestima per
plantejar-se reptes.

Les comunicacions són factors complicats de gestionar que l’orientador ha de cuidar per que no entropessin la seva
col·laboració amb els docents i els diferents grups del centre. Un objectiu important és el d’aconseguir comunicacions
fluïdes que augmentin la confiança entre els diferents implicats en els casos o tasques que s’emprenguin.

La teoria sistèmica diu que, més interessant que intentar buscar les causes dels problemes o dificultats, és necessari adonar-
nos dels efectes que les nostres comunicacions tenen en les diferents situacions en les que intervenim i tenir en compte la
causalitat circular. La causalitat circular ens crida l’atenció sobre com les comunicacions o accions que portem a terme quan
intentem ajudar produeixen efectes en les situacions en les que ens trobem.

4. Huguet (2011) il·lustra, a través del cas de “Pedro” tot un seguit de estratègies d'intervenció (tenir en compte
l'impacte dels aspectes emocionals en la manera en què es viuen les situacions, recolzar als docents en moments
de crisis, mantenir expectatives altes sobre els alumnes…) que pot emprar l'assessor i que remeten a la dimensió
“centre” o institucional de la seva actuació. Fes un llistat d'aquestes estratègies i explica breument cadascuna
d'elles.

Aspectes relacionals i emocionals influeixen en els aspectes del contingut i els modifiquen: les professores diuen que Pedro
està malament i que ha empitjorat, tot i que en veritat ha anat millorant però està passant per un moment de crisis i retrocés.
- Recolzar als docents en moments de crisis : els fa veure que Pedro necessita que el mirin amb confiança, posant
límits i recordant-li que té capacitat per controlar-se i que no deixaran que les espanti (importància de les
expectatives dels adults en relació a l’alumne; importància de manifestar confiança per que s’impliquin i vulguin
aprendre).

Avaluar i donar recolzament en la zona de desenvolupament pròxim: l’orientador fa que les docents valorin les millores
aconseguides fins ara, i les ajuda a plantejar-se objectius possibles i mínims en relació a Pedro.
- Recolzament al centre com a sistema i a l’equip directiu perquè liderin els canvis i les decisions i perquè recolzin
als docents en moments de crisis: proposa reunions amb tots els docents curriculars i la preparan amb el cap
d’estudis, la tutora del Pedro i la professora de recolzament. (Organització flexible dels recursos i del temps;
sensibilitat per plantejar-se problemes quan sorgeixen i buscar la implicació de tots).

Necessitat de disposar de situacions de comunicació tranquil·les per compartir informació i les mirades sobre una situació o
alumne, reconèixer allò realitzat: la psicopedagoga procura moderar la reunió. (Gestió de les comunicacions, clima
relacional, respecte, tasca comú, compromís, recolzament mutu, corresponsabilitat...).

Resolució de problemes de manera col·laborativa, estratègies d’afrontament i contenció: es proposen algunes ajudes
concretes extraordinàries per tenir en compte en els moments de desbordament.

5. En l'últim apartat del seu text, Huguet (2011) va assenyalant algunes qüestions que caracteritzen el rol i posició
dels assessors en els centres, i apuntant algunes claus d'actuació sobre aquest tema. Fes una relació d'aquestes
qüestions i claus.

Per exercir un treball positiu de col·laboració en la millora de la institució, l’orientador ha de conèixer bé les dinàmiques,
costums i relacions que es donen al centre, legitimant a tots els seus membres i evitant excloure a cap. Ha de poder
col·laborar i donar recolzament a tots sense implicar-se en bàndols o lluites internes de poders. El seu paper ha de ser el
d’ajudar a crear ponts, arribar a acords, propiciar la negociació i l’acord i procurar que ningú es pugui sentir marginat o
exclòs.
Universitat de Barcelona --- Facultat de Psicologia
Assignatura: Psicologia escolar i Intervenció Psicopedagògica
Curs 2022-2023 — Bloc 2. Guió de suport per a la lectura d’Huguet (2011)

En quant més interna és la posició de l’orientador respecte el sistema, més haurà d’esforçar-se en evitar una excessiva
tendència homeostàtica que el porti a una excessiva acomodació i, per una altra part, disminueix la funcionalitat i finalitat
del seu rol professional.

Per tant, una de les funcions de l’orientador és la de donar recolzament als docents per atendre millor la diversitat, per tenir
en compte a tot l’alumnat, per avançar en metodologies diversificades, cooperatives, per projectes, per afavorir la
introducció de canvis i millores i, en definitiva, progressar cap a la inclusió de tots els alumnes en el grup ordinari.