TEMA 6.

LES ESTRUCTURES ALS CENTRES

1. Recursos humans: Organització del professorat

1. Conceptualització sobre la gestió dels recursos humans

Elements d’anàlisi de la organització: valors objectius, estructura organitzativa i sistema relacional.

Tipus de recursos:

- Recursos humans: estructuració vertical i horitzontal del professorat i de l’alumnat.

- Recursos materials: arquitectura escolar, material escolar.

- Recursos funcionals: ajuden a posar en marxa els recursos humans i materials. Serveixen pel

funcionament intern del centre. (normativa, pressupost, temporització).

Recursos humans

La gestió dels recursos humans és un factor essencial en el funcionament del centre escolar. Serveix per

poder rendibilitar al màxim les potencialitats i iniciatives de cada persona amb la finalitat d’aconseguir els

objectius plantejats per l’organització.

En l’anàlisi de l’organització dels recursos humans cal tenir en compte dues perspectives: (professorat)

- Estructura horitzontal: Organització entre iguals. (reunió de tutors, reunió de cicles...). A nivell

tècnic es diuen òrgans staff o de suport perquè són els que fan innovar al centre.
 - Estructura vertical: òrgans de gestió (direcció, claustre i consell escolar). Estan a tots els centres i ve

per normativa. Organització jeràrquica. (Cada centre funciona de manera diferent, cadascun dóna

més importància a una estructura o altre).

1.1 Estructuració vertical

- Òrgan executiu de govern en els

centres públics: és l’equip directiu,

han de treballar de manera

coordinada. L’equip directiu està

format per òrgans de govern

unipersonals (1 persona).

- Òrgans de govern unipersonal (tots

han de ser mestres) :

1. màxim responsable

director/a. S’escull a partir

d’un projecte de direcció. És

el responsable de

l’organització, el

funcionament i

l’administració del centre.

2. Cap d’estudis.

3. Secretari/a. Fa els

pressupostos. No és l’administratiu del centre, és mestre.

4. Òrgans unipersonals de direcció addicionals: en centres amb coordinació pedagògica de

més de 7 grups/línies per nivell.

- Òrgans col·legiats de participació: per sota de l’executiu.

1. Claustre professors/es: tots els mestres de l’escola, vetlladors també (educació especial). El

director és qui presideix el claustre i

2. Consell escolar: Equip directiu, representació de profes, pares i alumnes (aquests a primària

no tenen vot però si participació), un representant de l’ajuntament, 1 representant del PAS,

vetlladors.
1.2 Estructuració horitzontal (Òrgans staff o de suport)

Són estructures dinàmiques de caràcter auxiliar. Aquestes estructures poden ser molt diverses segons les

necessitats, les dimensions i els recursos dels centres. Justifiquen la necessitat de facilitar la connexió entre

els diferents grups de treball de centre.

Les estructures staff es consideren un indicador de maduresa organitzativa d’una institució, són

instruments fonamentals per ajudar a promoure els canvis qualitatius i les innovacions.

- Avantatges: Possibiliten la coordinació d’actuacions, Integra i cohesiona al professorat, Permet

rendibilitzar els mitjans del centre, Ajuda a l’aprenentatge en equip i el desenvolupament de

l’organització.

- Resistències: Falta de tradició, Falta d’obligatorietat legal, Manca d’infraestructura mínima

diferència ideològica entre el professorat, Limitació temporal.

Tipologia d’estructures de suport:

Òrgans de coordinació (equips de treball):

- Comissió pedagògica: Màxim òrgan que coordinació acadèmica. Format per tots els

coordinadors/es de cicle i cap d’estudis. (coordinació pedagògica)

- Equips de cicle: Organitzar i desenvolupar les activitats d’e-a del cicle. Integrat per tots els mestres

que imparteixen docència en aquell cicle. Coordinat pel coordinador/a de cicle.

- Departaments o seminaris didàctics.

- Equip de tutors: Format per tots els tutor/es d’un mateix cicle.

Càrrecs de coordinació: (càrrecs dins un equip, una persona)

- Coordinador/a de cicle: vetlla per la coherència i la continuïtat de les diferents accions educatives.

- Coordinador/a d'informàtica.

- Coordinador/a riscos laborals.

- Coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social.

- Càrrec/Responsable de projectes d’innovació educativa.

- Càrrec/Responsable de projectes i/o plans.

Equips Ad-Hoc
Són equips de persones que s’organitzen voluntàriament al voltant d’un problema o necessitat concreta que

s’ha de resoldre en un temps determinat. Un cop aquest problema o necessitat s’ha resolt, el grup es desfà.

Tenir ben definit l’objectiu que es persegueix és imprescindible per poder garantir l’èxit de la tasca. La

metodologia de treball és flexible i ajustable al grup i al tipus de problema. Temàtiques a tractar: Conflicte

puntual, organització acte institucional…

Per exemple, hi ha un problema al centre (els resultats baixos en les competències bàsiques) i analitzen els

resultats i es desfà. Fomenta la participació del centre i mostra molta maduració en l’àmbit educatiu.

Organigrama

És la representació gràfica, sintètica i simplificada de l’estructura d’una organització. Els organigrames els

troben en les NOFC (Normes d’Organització i Funcionament del Centre).

Dóna a conèixer les característiques primordials d’aquesta estructura:

- Com s’articulen les seves funcions

- Els llocs de treball, les unitats que hi ha i el lloc que ocupen en l’estructura.

- Les relacions formals (en primer lloc jeràrquiques, però també les funcionals, consultives i auxiliars)

- Les línies de comunicació i les connexions que hi ha entre els diferents llocs i unitats de treball.

1.

2. Recursos humans: Organització de l’alumnat

1.Elements d’anàlisi per l’agrupament de l’alumnat

- Cal tenir en compte els condicionants legals i contextuals així com institucionals (tipus

d’organització, etc.).
 - Darrera d’una proposta d’agrupament sempre hi ha uns plantejaments institucionals que

justifiquen la manera de fer de l’organització.

- La forma d’agrupar l’alumnat no pot anar deslligada de la forma d’agrupar el professorat ni dels

recursos materials.

Condicionants i criteris per a l’agrupament

- Cronològic: Edat física. (el més comú).

- Biològic: gènere, bioritmes, trastorns alimentaris... (escoles que agrupen x genere).

- Pedagògic: estil, ritme i resultats d’aprenentatge, coneixements i habilitats professorat,

plantejaments metodològics.

- Psicològic: etapa evolutiva a nivell psicomotriu, emocional, cognitiu, etico-moral...

- Sociològic: normatiu, origen cultural, llengua materna, nivell socioeconòmic família… Per exemple

les persones nouvingudes.

1.

2. Modalitats d’agrupament

- Dimensió vertical: Distribució dels usuaris en línia ascendent al llarg del seu període de formació.

Des del punt de vista administratiu dóna lloc a l'obtenció de títols i/o certificats d’acreditació. (no

pots fer tercer sense haver fet primer).

- Dimensió horitzontal: Distribució dels alumnes d’un mateix grau en diferents agrupaments.

(línies).

Tipus de dimensió horitzontal

Homogeneïtat Heterogeneïtat

- Formació del grup segons un criteri - Formació del grup tenint en compte

determinat que els iguali: Ritme de treball, diferents criteris:diversitat de gènere,

capacitats, procedència del país classe social, ritme de treball. Té més èxit i

d’origen,classe social, gènere. No fomenta està demostrat.

l’aprenentatge.
 (Per cicles, per cursos, pla dual) i (heterogeneïtat i homogeneïtat) → interrelació entre ambdues

dimensions.

Pla dual: treballes en una empresa i estudies a l’hora (fomenta l’èxit educatiu) G.D Stoddard

3. Aspectes bàsics que cal analitzar en l’agrupament horitzontal de l’alumnat

3.1 Com aprèn l’alumne?

Intel·ligències múltiples: (Howard Gardner) Són 8 (la lógica i matemàtica, la lingüística, la naturalista, la

musical, la intrapersonal, la interpersonal, la espacio-visual, i la corporal cinestèsica).

7 principis de l’aprenentatge també s’han de tenir en compte:

1. L’alumnat és el centre de l’aprenentatge.

2. L’aprenentatge és de naturalesa social.

3. Les emocions son part integral de l’aprenentatge.

4. L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals.

5. L’esforç de tot l’alumnat és clau per a l’aprenentatge.

6. L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge.

7. Aprendre és construir connexions horitzontals.

3.2 Concepte d’atenció a la diversitat. De la integració a la inclusió

Integració significa ser insertat o incorporat

dintre d’alguna cosa que ja existia prèviament

(per exemple: una escola, classe o grup).

- La integració pressuposa la segregació com a pas previ

 - La inclusió significa ser part d'alguna cosa des del mateix començament (no haver estat mai estat

exclòs).

Integració - Inclusió

Integració Inclusió

Es basa en la normalització. Es basa en el dret humà.

Es dirigeix a l’alumnat amb NEE (Necessitats Es dirigeix a tots els alumnes.

Especials Educatives). Intervenció centrada sobre Intervenció centrada en l’entorn.

l’alumne. Model re educatiu. Centre i comunitat, models socioculturals.

Currículum comú per a tots.

Continu Currícular/diferenciació. - Centrada en l’organització inclusiva.

- Centrada en suports i recursos. - Importància en el desenvolupament

- Importància dels especialistes de suport. professional.

- Es veu la diversitat com excepció. - Es veu la diversitat i diferència com a

norma.

Dret de tots els nens i nenes a l’educació. La participació i la igualtat d’oportunitats

- Pla de la IGUALTAT: facilitat a cada infant allò que necessita com a persona, com a ésser humà, com

alumne/a

- Pla de l’EQUITAT: facilitat a cada infant allò que necessita per a l’èxit.

Amb la finalitat d'eliminar les barreres que existeixen per a l'aprenentatge i la participació, amb la finalitat

què les diferències culturals, socioeconòmiques, singulars i de gènere no es converteixin en desigualtats

educatives i socials.

Es pot treballar mitjançant mètodes expositius o mètodes interactius:

- Expositius: Transmissió i reproducció del coneixement (treballar individualment en silenci,

escoltar, copiar, contestar...).

 - Interactius: Reconstrucció compartida del coneixement (treball cooperatiu, parlar, discutir,

preguntar...).

4. Les estratègies metodològiques i la flexibilitat d’agrupaments

Agrupaments homogenis i/o heterogenis. Col·laboració entre el professorat.

Segons la quantitat de components del grup: Gran grup ,grup mitjà, petit grup, parelles, individual .

5. Síntesi final

- L’agrupament està al servei del programa, de les metodologies, del professorat i de la línia del

centre.

- Qualsevol agrupament té a veure amb la manera d’atendre la diversitat i el respecte a l’equitat.

- Les modalitats d’agrupaments heterogenis promouen el model inclusiu i la cohesió social.

- La diversitat d’agrupaments des de la dimensió horitzontal serà un indicador més de

desenvolupament organitzacional.