BLOC 1

L’aprenentatge en el segle XXI. L’ecologia de l’aprenentatge i la perspectiva sociocultural dels

processos d’ensenyament i aprenentatge.

1. L’ecologia de l’aprenentatge

Teoria de l’ecologia de l’aprenentatge > Bronfenbrenner 1979 (antiga)

La necessitat de tenir en consideració els contextos d’aprenentatge en què participen els

infants. Tot allò que envolta l’infant.

Microsistema: relació estreta del nen amb el seu entorn o ambient immediat, relacions diàries.

Mesositema: interrelacions entre sistema (escola - família).Exosistema

Exosistema: no te relació directa, ja que inclou al nen però li afecta (podria ser la feina dels
pares). Escenaris socials que afecten al nen però no l’afecten.

Macrosistemes: afecten a tot i per tant toca l’Infant (per ex: ideologia, cultura, confinament…)

La persona no viu sola en la societat i no podem quedar-nos únicament amb el nen ja que hi ha
més coses que l’afecten.

Cada nen es relaciona de manera diferent. Tenir en compte les característiques de l’infant i del
seu entorn més immediat. 

Nova ecologia de l’aprenentatge > Barron 2006

Els canvis (socials, econòmics, polítics i culturals) associats a la societat de la informació
trastoquen: entorns, situacions i contextos d’activitats = TOTS els àmbits de l’aprenentatge.

L’acció educativa està distribuïda en diferents escenaris i agents educatius.

Trets característics (nova ecologia de l’aprenentatge)

1. Aprenentatge al llarg (durant tot el temps) i ample (totes les situacions) de la vida i
informatització de l’aprenentatge (ed. Formal, informal i no formal). S’han de donar
eines que li permetin aprendre i accedir a tota la informació.
2. Importància de les trajectòries personals d’aprenentatge com a via d’accés al
coneixement en la societat de la informació
3. Adquisició de competències genèriques i transversals relacionades amb la capacitat
d’aprendre.
4. Personalització creixent de l’aprenentatge (Contextos o nínxols d’aprenentatge).
- Cada alumnes es diferents i per això és menys adequat donar la mateixa
informació a tots. Per tan hauríem de agafar el context de cada persona per poder
oferir-li les ajudes perquè tots arribin al mereix lloc.

2. Canvis experimentats en on, amb qui, quan, què, per a què i com s’aprèn.
ON I AMB QUI: Avui en dia les persones s’eduquen en multiplicitat de contextos i agents
educatius.

QUAN: A l’escola s’explicaven els sabers culturals i avui en dia el que s’intenta explicar son les
competències necessàries del segle XXI perquè l’alumne s es pugui adaptar a la societat.
Adaptació continua

PER A QUÈ: l’objectiu es formar aprenents competent es, és a dir, persones que son capaces
d’aprendre per ells mateixos al llarg i ample de la vida. Tot el que aprenguis us has d’enllaçar
amb tots els coneixements o experiències anteriors.

COM: la escolarització universal es dona a les escoles i l’acció distribuïda i interconnectades en

comunitats TIC. Per a l’ensenyament també s’ha de tirar de biblioteques, d’activitats culturals,
entitats… L’adaptació es per a tots.

Si una família te un grup d’amics i te un problema amb la feina es veuran recolzats per aquest
amics. (Ex: el nen ha d’anar sol a l’escola però amb els amics ja no ha d’anar). També es veu
Influenciat per la xarxa de tecnologies i d’oci.

3. Principis d’actuació per al disseny i desenvolupament de situacions educatives que donin

suport a l’aprenentatge escolar.

3.a. Re-definir el per a què?
1. Existència de contextos fora de l’escola
- Aquests contextos donen oportunitats, recursos i eines.
 - Tenen una influència sobre la formació i desenvolupament.
- S’ha de tirar dels aprenentatges previs de l’alumne (pot servir d’Expert, com un
exemple). S’ha d’aprendre a utilitzar aquest alumne com a eina i no veure’l com un
obstacle.

2. Responsabilitats que son difícils d’assumir en altres aprenentatges 

- L’escola ha de garantir aquests aprenentatges, el mínim. Tot el necessari per seguir
aprenent al llarg de la vida.
- Ha de potenciar trajectòries personals per tot l’alumnat establint plans d’actuació
conjunts amb altres entitats o fins i tot altres cursos. Per això els traspassos
d’informació de curs en curs ha d’incloure més informació i sigui més ric per poder
donar més eines.

3. Impacte de la globalització 
- L’alumne te la necessitat de desenvolupar comp. genèriques i transversal, avui en
dia el que es busca es no tirar tan de la memòria sinó que s’han de donar eines per
poder seleccionar la informació més fiable. Bancs la informació era més estable i el
currículum també.
- Necessitat de reforçar tots els aprenentatges degut al creixement de
l’homogeneïtzació (posar al mateix nivell) cultural que es el resultat de la
globalització
- Hem de preveure que els continguts que es desenvoluparan a l’escola estaran més
globalitzats. Hem de partir de la base que tindrem realitats molt diferents i
assegurar que donem les mateixes eines. (Intentar homogeneïtzar).

3.b. Re-definir el Què i el Com?

1. Necessitat de prendre en consideració les trajectòries personals d’aprenentatge de

l’alumnat a l’hora de planificar i desplegar el currículum

- Aprofitar totes les eines que porta el nen.

- Abans s’ensenyava pensant que l’única font d’info era el mestre i potser les biblioteques, en
canvi avui en dia hi ha moltes fonts d’informació.
2. Necessitat de descarregar el currículum escolar prescriptiu i reconsideració dels
aprenentatges bàsics. Repensar si els continguts i objectius de l’escola son els necessaris per
viure a la societat.

Cal diferenciar entre:

1. Els aprenentatges propis d’educació escolar inicial dels que no ho són.

2. Els aprenentatges imprescindibles (s’han de fer 100%) dels aprenentatges basics
desitjables (son els que decideix l’escola que s’han de fer tenint en compte els
alumnes). 

3. Planificació i posada en marxa d’estratègies d’atenció a la diversitat

- Per assegurar l’assoliment dels aprenentatges basics imprescindibles a tota la població.
- Introduir estratègies personalitzades per l’aprenentatge desitjable.

4.Necessitat d’incorporar al currículum escolar un treball sistemàtic per desenvolupar en

l’alumnat la seva identitat com a aprenent. Donar-li a l’alumne les eines i l’espai per poder fer
el seu aprenentatge i descobrir quin aprenentatge li va millor

5. Necessitat de fer ús dels recursos, eines i oportunitats per aprendre disponibles a la xarxa i
als contextos de l’ecosistema d’aprenentatge dels alumnes. Aprofitar tot al que hi ha al voltant
tenint en compte que l’escola es una inst. tancada.

4. La perspectiva sociocultural dels processos d’ensenyament i aprenentatge: els

principis de mediació, construcció i internalització
IDEA CLAU: Els canvis de les persones (El desenvolupament i l’aprenentatge ) es porten a
terme en la interacció amb els altres en contextos socials-culturals i gràcies a l’apropiació
personal dels instruments simbòlics de la cultura.

1. Principi de mediació
Els canvis són resultat de la interacció amb els altres (mediació social) i amb la cultura
(mediació cultural).
- L’activitat humana és una activitat mediada: amb maneres específiques de
relacionar-se, interpretar i actuar en el medi social-cultural que no podem
qualificar de “naturals”.
- La relació amb els altres i els instruments simbòlics (“signes” com el llenguatge)
medien l’activitat humana i contribueixen al seu canvi.

2. Principi de construcció
El canvi és resultat de la construcció personal (cadascú es construeix el seu canvi) i activa
d’aquests instruments simbòlics (signes).
- Per tal que hagi canvi, els nens i nenes han de construir personalment els símbols i
signes, però això no ho fan de manera solitària, sinó mediada per la relació amb els
altres en el context social-cultural en el que es troben distribuïts aquests
instruments.

3. Principi d’interiorització
El canvi apareix dues vegades: es porta a terme primer amb els altres i, fruit de la
construcció personal i mediada, s’interioritza.
Ex: 1)Quan algú li ensenya o ho veu 2)Quan s’ho fa seu. Ex: aprendre a escriure 1) algú
li ensenya 2) llegeix i escriu .
MOLT IMPORANT

- Continguts: un conjunt de sabers cultural que s'aprenen gràcies a l'activitat amb

l'ajuda del professor. I gràcies als continguts hi ha una relació entre el docent i
l'alumne.
- Alumne: construeix l'aprenentatge, ha de posar en marxa l'activitat mental, és a
dir, a  de lligar allò que ja sap amb el que l'intenten explicar. Si no
vol aprendre no aprendrà per molt ben dissenyada que estigui la classe.
- Docent: és la persona que orienta, guia, proposa amb l'objectiu que l'alumne
aprengui. Fa de mediador entre l'activitat mental del nen i els continguts.

5. Posar l’estudiant en el centre del seu aprenentatge i l’activitat conjunta entre professor-
estudiant com a unitat bàsica dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

5.a. L’estudiant en el centre del seu aprenentatge

- El canvi dels nens i nenes suposa portar a terme una activitat mental constructiva per
apropiar-se i interioritzar la cultura > l’alumne porti a terme una activitat mental
constructiva en la que tingui la intenció de fer-la seva
- L’aprenentatge escolar implica un procés de construcció o reconstrucció personal dels
continguts escolars, a partir de les pròpies característiques del subjecte (coneixements
 previs, expectatives, motivacions, etc...) > Ha de fer l’esforç de compraran el que ell ja
sabia amb el que esta aprenent.

Tot això implica...

- Necessitat de preparar als

alumnes per a un món que
canvia constantment a gran
velocitat

- Els alumnes també son part

d’aquests canvis

Necessitat de ...

- Aprenentatge profund = comprensió autèntica de la matèria i capacitat per a fer-ne ús

i aplicar-la.
- Competències del s. XXI =  inclosa la capacitat de treballar de manera creativa i
conjunta
- Assentar fonaments sòlids per a la formació permanent.

PRINCIPI 1: L’entorn d’aprenentatge té l’aprenent com a protagonista, n’estimula la presència

activa i fa que interioritzi l’activitat pròpia com a aprenent.

Les 4P
 - Placed = ubicat.  Feia referència a que l’alumne que fa una realitat que la fa seva i fa
exemples que pugui relacionar al dia dia. Activitats que estiguin relacionades amb
l’entorn més pròxim a l’alumne.
- Purposeful = amb sentit. Que els nens entenguin perquè ho fan. Que sigui útil i pràctic i
que tot estigui justificat.
- Passion-led = entusiasme. hem de conseguir despertar el desig i entusiasme de
l’alumne. Hem de conseguir que l’alumne vulgui aprendre.
- Pervasive = persistent i dominant. Hem de donar eines perquè l’alumne pugui seguir
aprenent per ell mateix. Ha de poder fer seu aquest aprenentatge. 

PRINCIPI 2 : L’entorn d’aprenentatge, edificat damunt la naturalesa social pròpia del procés
d’aprendre, fomenta l’aprenentatge cooperatiu ben organitzat.

- L’alumne fa el seu propi aprenentatge per mitjà de

la interacció, negociació (una persona intenta que
relacionis els coneixements antics amb els nous) i
cooperació (els dos objectius. L’èxit de grup depèn
dels èxits individuals de cadascú). Per això diem
que l’aprenentatge depèn de la interacció amb els
altres.

PRINCIPI 3 : Dins de l’entorn d’aprenentatge, el docent connecta bé amb les motivacions de

l’aprenent i és conscient de la importància de les emocions per a l’assoliment.

- Cada alumne es un món diferent. Cal tenir en compte les necessitats emocionals. Però
no significa que només es tingui en compte el que l’interessa a l’alumne. Fer senti a
l’alumne que pot amb aquella situació d’aprenentatge.

PRINCIPI 4: L’entorn d’aprenentatge distingeix clarament les diferències individuals entre els
aprenents; també el coneixement previ.

- Relacionar els nous continguts amb els previs.

PRINCIPI 5: L’entorn d’aprenentatge dissenya programes que demanen, a tots, esforç i afany
de superació, però la sobrecàrrega no és excessiva.
- Adaptar les activitats al nivell i coneixements propis i previs. Preveure estones de
treball individual.

PRINCIPI 6: L’entorn d’aprenentatge opera amb expectatives clares i aplica estratègies

d’avaluació coherents. Insisteix molt en el feed-back formatiu que ha de contribuir a
l’aprenentatge.
- L’avaluació no ha de ser només un número sino també formativa (que li falta per
arribar on ell vol arribar) i podría ser negativa. Li has de donar una eina perque sapigut
que ha fallat i que pot millorar. L’avaluació ha de ser part de l’aprenentatge i positiva.

PRINCIPI 7: L’entorn d’aprenentatge promou la “connectivitat horitzontal” entre àrees de

coneixement i matèries; també en relació amb la comunitat i el món en general.

Per tant, podríem definir les pràctiques educatives escolars com (característiques):

1. Tenen una intencionalitat i funció explícitament educativa en un determinat període

vital fonamental en el desenvolupament dels infants.
2. Inclouen activitats sistemàtiques i planificades al servei dels processos d'ensenyament
i aprenentatge.
3. Tenen unes intencions i objectius explícitament definits (el currículum escolar).
4. Ensenyen uns continguts prèviament seleccionats que, per tant, presenten certa
distància del seu context d’ús habitual (“simulació”, “recreació”).
5. Inclouen un agent educatiu especialitzat en la tasca d’ensenyar, el mestre.

Condicions

1. Potenciar la participació dels infants en l’activitat conjunta

- Amb la guia d’una persona més capaç, amb la que estableixen una relació positiva, els
infants s’incorporen progressivament en activitats organitzades, assumeixen rols i
estableixen relacions interpersonals cada vegada més complexes.
2. Oferir als infants la possibilitat de practicar de forma autònoma el que han après amb
l’ajuda d’un expert.
3. Establir continuïtats entre els contextos: importància de la relació família-
4. escola (continuïtats i connexions).