SEMBLANCES I DIFERENCIES EDUCACIÓ ANIMALS I HUMANS

3 semblances:

- Supervivencia
- Poden aprendre per ells mateixos
- Figura referent
- Viure en societat
- Protecció

3 diferencies:

- Humans comprensió, animals causa-efecte

- Raonament
- Llenguatge verbal i no verbal i animals no verbal

CONCEPTES PRÒXIMS A EDUCACIÓ

1. Adoctrinament: educar de forma obligada a un únic pensament. Ex: profe

historia explica la guerra civil enfocat al bàndol franquista.
2. Ensinistrament: forma d’ensenyament orientada a les conductes
3. Aprenentatge: adquirir alguna cosa que no teníem com coneixements, valors
4. Condicionament:
5. Ensenyament
6. Entrenament: preparar una activitat amb l’objectiu de la perfecció. Ex:
preparació física per fer una cursa
7. Instrucció: tenir les dades que permeten fer alguna cosa. Ex: Instrucció militar
8. Manipulació:
9. Capacitació: donar eines. Ex: algu ens reconeix que som capaços de conduir
10. Socialització: procés visions generals, conductes de convivència, valors,
comunicació, relacions. Ex: primer dia de classe
11. Aculturació: adaptar-se a una nova cultura, procés dur. Ex: viure a un altre lloc
 28.09.2021

1.1 EDUCARE

 Educació com acció de fora cap a dintre

 Metàfora de la pissarra en blanc (educand) i l’escultor (educador)
 Sinònim de criar, alimentar, nodrir, instruir, ensinistrar, reproduir
 Relacionat amb tendència conductista, pedagogia tradicional i heteroeducació
 Ex: escultor

1.2 EDUCERE

 Educació com acció de dintre cap a fora (no hi ha educació sense activitat)
 Metàfora de la partera (educador)
 Sinònim d’extreure, desenvolupar, fer sorgir, treure a la superfície
 Relacionat amb tendència biològica, pedagogia més piagetiana i autoeducació
 Ex: llevadora

Tant escultor com llevadora proporcionen una cosa de valor

 Aporta coneixements
 Ofereix ajut per tal de fer sorgir el saber

Una tercera imatge seria una nena condicionant el lloc on els gossos viuen i en una
altra uns nens estan fent una ruta.

L’educació també és demanar ajuda. Fem contribuir a l’altre.

L’educació és un dret universal, allò que ens caracteritza com a éssers racionals,
desenvolupament d’una persona, aprenentatge individual i col·lectiu que dura tota la
vida.

DEFINICIONS EN FUNCIÓ DE L’ACTITUD

Descripcions descriptives:

Descripcions normatives:

 Manifestem una fita i un desig, també representa un programa de futur o un

pla de treball
 L’educació per acostar-se a la perfecció humana
 Acostuma a ser de persones implicades en el procés educatiu
DEFINICIONS EN FUNCIÓ DEL MOMENT EDUCATIU

 Acció de l’educador/a, què fa.

“L’educació és mostrar les característiques de la cultura”
 Procés, què passa.
“L’educació és la transformació de les estructures de coneixement”
 Resultats, quin és el fi.
“L’educació és aconseguir ciutadans pacífics”

AUTOBIOGRAFIA

Experiència, trajectòria, escoles on ha anat i lloc de treball, referent al passat,

escenaris per on hem transitat

Engloba 3 moments:
Auto: identitat
Bios: continuïtat històrica i vital d’aquesta identitat
Grafia: designa el mitjà tècnic de l’escriptura que facilita un nou naixement del bios i
de l’auto

Passat i projecció de futur.

Qüestions quotidianes, descobrir-nos, integrar tots els jos possibles, escriure de coses
importants de conflictes personals

Què tenen en comú? I què tenen diferent?

SEMBLANCES

 Adaptació, es defensen, propi benefici. Optimització.

 Aprenentatge. Guany d’informació, cada millora guanyem informació, adquirim
quelcom de nou.
 Desenvolupar capacitats
 Evolució
 En tots els casos hi ha un problema. Troben un repte que ens fa avançar
 Forma de provar i comprovar
DIFERENCIES

 Forma diferent d’aprenentatge, un espècie per mitjà de la mutació com a

procés evolutiu, en canvi, l’altre es un sol individu
 Màquina informativa, dispositiu diferent
Els bacteris es van modificant a mesura que es van reproduint. Ex: genoma
El gat
La mona. Nivell de consciència, no només per l’experiència, es pot anticipar la
informació.
Humans. Consciència insuficient per adquirir tota la informació. Escola
selecciona coneixements.

 Repeticions, experiències i l’infant voluntat d’aprendre

 Adaptar, alguns biològiques i altres socials
 Col·lectiu individual
 No tots ho fan per voluntat

Amb l’educació te a veure perquè en tots casos han d’aprendre. Entorn i individu.
Algunes metodologies per repetició i altres no.

CONCEPTE EDUCCACIÓ

1. Procés causat per interrelacions actives (posar en practica una activitat),

comunicatives (mestre explica i alumne respon) i mentals (una reflexió, tot allò
que passa sense manipulació), més o menys programades.

2. Relació entre l’educador/a o medi educatiu (carrer, escola, extraescolars, casa,

TOT) i l’educand.

3. En un context històric, social, cultural i ideològic determinat. (respostes a

situacions històriques)

4. Procés que produeix un canvi o transformació

5. Guiat per una regulació adaptativa (adaptació en un nou medi, per exemple els
nens petits quan arriben a l’escola no saben on estan i al tercer dia ja saben el
procés de tot el que ha de fer/ ens adaptem a costums d’una altra casa),
projectiva (com exigim que el medi canviï en funció de les nostres necessitats,
per exemple l’edificació, la vacuna) i introjectiva (procés d’autoconeixement).

6. De caire optimitzant i evolutiu. (existència de crisis imprescindibles per créixer

educativament)

7. Que es concreta en una progressiva personificació d’acord amb l’època.

PEDAGOGIA TRADICIONAL

 Finals del s.XIX

 Didàctica:

Verbalista
1. Conceptes abstractes
Per memoritzar i reproduir
No relacionats amb l’infant
Que posseeix el mestre
Infant no sap res
Intuitiva
1. Elements sensibles a percebre i
observar
Poc relacionats amb l’infant
Que posseeixen les coses
Infant no sap res

2. La paraula és el mitjà per fer-ho. 2. Imatge de l’objecte a l’objecte

Pot ser oral o escrita
3. El que es sent s’apren
4. Acumulació d’idees que poden
repetir-se
5. NO genelaritzable
com a mitjà
3. El que es veu s’aprèn
4. Acumular imatges que es
tradueixen en conceptes. Poden
evocar-se i reperir-se
5. Comparables a coses semblants.
Poc generalitzables

2. RELACIONS INTERPERSONALS

 Entre educador i educand:

- Relacions interpersonals inexistents

- Autoritàries i distants
- No reconèixer la singularitat i necessitats de cada alumne

 Entre iguals:
- Relacions competitives
- Absència de dinàmiques cooperatives
- Organització absoluta i minuciosa de la vida col·lectiva

3. EDUCACIÓ MORAL:

 Sovint l’educació moral és la finalitat de la intervenció

 Ideal de perfecció indiscutible
 Basada en valors absoluts. No es qüestionen ni es discuteixen
 Presència important de pràctiques basades en la transmissió i l’adoctrinament
 La normativa és la principal eina que regula la convivència
 Una educació que tendeix a l’homogeneïtzació de l’alumnat
Text Juan Bosco. Que fa tradicional i que no fa?

- El fa tradicional per la religió, Superioritat del mestre existent, idea de

que hi ha algu dolent

PEDAGOGIA ACTIVA

Darrera part del s.XIX primera meitat s. XX

Comparteixen dues crítiques:

 Al tractament que l’escola fa del coneixement

 A les maneres que s’usen per ensenyar i aprendre

Rousseau

Emile (1762) (historia nano que neix i s’educa en contacte amb la natura, el seu tutor
guia aprenentatges)

Educació naturalista (un aprèn en la mesura que creix i va provant coses

 Basada en el desenvolupament espontani dels impulsos

 L’experiència personal: principal instrument d’aprenentatge

Concepte d’infància

 L’infant es bo per naturalesa

 L’infant ha de ser el centre de l’educació

J. E. Pestalozzi (1746-1827)

Educació crítica

 Educació destinada a promoure l’activitat i la creativitat

 Desafiar l’alumne de manera socràtica

Importància de la comprensió i de l’afecte

 Educador esperit maternal i resolució pràctica

 Prohibició completa del càstig corporal
Froeblel (1782-1852)

Incorporació del joc

Idea saludable d’educació

02.11.2021

FASES MOVIMENT ESCOLA NOVA

1. Aparició primeres escoles noves

2. Formulació de les noves idees pedagògiques
3. Creació i publicació dels primers mètodes
4. Consolidació i organització del moviment

AUTORS REPRESENTATIUS ESCOLA NOVA

1. Dewey :

- L’experiència és el motor de l’aprenentatge.

- El pensament té el seu origen en una situació problemàtica que cal
resoldre mitjançant un esforç de recerca.
- L’activitat en i per a la comunitat: activitat associada amb projecció o
benefici social. d

2. Decroly:
- Referència de l’aprenentatge interdisciplinari són els mètodes
globalitzats
- Parteix del fet que els nens tenen una percepció global de la realitat
que els envolta
- Centres de interès: eixos al voltant dels quals s’organitzen les
activitats escolars

3. Montessori
- Els infants són els seus propis mestres
- Ambient de llibertat i possibilitats de prendre decisions
- Creació de materials sensorials.
- Motivar en lloc d’imposar
- Transmetre el sentiment de “ser capaç”, Mètodes actius (lecto-
escriptura)

Idea d’activitat, idea de vitalitat, idea de la llibertat

 4. FREINET
- L’infant és de la mateixa naturalesa que l’adult
- Ser mestre no significa estar per damunt dels alumnes
- El comportament de l’infant és resultat de diverses variables entre les
que destaca el seu estat físic
- A ningú li agrada que li tractin de forma autoritària
- L’experiència de l’èxit estimula la iniciativa
- El treball i no el joc és el que és natural en el nen
- Critica el llibre de text únic
- L’experiència com a motor de l’aprenentatge
- Atendre a diferents dimensions de la intel·ligència
- L’idea d’escola com a cooperativa escolar

PEDAGOGIA ANTIAUTORITÀRIA
- La guerra el que fa no es que no passi una altra guerra, sinó que vol
fer a persones individuals sanes, per fer una millor societat. Ja que
han vist en la primera guerra mundial que això no funcionava. NO
RELIGIO

Tenim 3 contribucions:

1. Pedagogia institucional : àmbit social. Autogestió pedagógica

- Lobrot
- Lapassade

- L’educació és el resultat de les influències de les diferents institucions

en les que l’infant està inmers.

- L’educador de debò no és la persona que assumeix aquest rol sinó a

trama concèntrica de institucions

- Centrada en l’anàlisi complet i transformació de les institucions

escolars

- Es necessari definir un nou ambient educatiu

- Orientada a permetre a l’infant assumir una major responsabilitat en

el seu procés d’aprenentatge i en la vida social del grup

- Suprimir pressions, tensions, neguits en els educands

2. Pedagogia psicoanàlisis : propostes lligades al psicoanàlisis
- Neill:

- Recull els principis de la psicoanàlisi. No repressió

- Alliberar els infants que han crescut en entorns familiars repressius i

en una societat basada en el treball. Actualment: sobreprotecció dels
pares

- Parteix de la força de l’interès, que opera de manera impulsiva i

- Pedagogia negativa: deixar fer i no intervenir.

- No comparteix els mètodes de l’Activa orientada a despertar l’interès

dels infants. Això ho fa per motivar als nens en el que els interessa.

- L’interès no s’ha de provocar.

- Explosió d’activitat augmentada

3. Pedagogia humanista : àmbit de la teràpia, pedagogia no directiva

- Carl Rogers:

- Creador de la psicoteràpia no directiva

- Psicoanàlisi ( atenció a la persona)

- Pensament (respecte per l’individu)

- Enfocament individualista de l’educació: Centrada en el subjecte, No

contradictòria amb l’educació social.

- Educació: Reconducció positiva de la persona, superació de la

vulnerabilitat.

- L’ésser humà té la capacitat latent o manifesta de comprendre’s a si

mateix

- Visió altament valoritzadora de la persona

- Educar: procés de recuperació de les pròpies potencialitats

- Perquè això passi es necessiten determinades condicions

Idees compartides amb tota la pedagogia antiautoritària:

1. Defensa radical de la llibertat com a valor fonamental. No augmentar la

llibertat, ha de ser el cor de la pedagogia, han de tindre llibertat
2. Critica radical a l’excés de poder i l’autoritarisme que caracteritza la practica
educativa. Alguns posen en manifest que el educador no es tot en la practica
educativa i que el professor no te tant poder com el que pensem. No es només
la critica del alumne, sinó de la institució.
3. Imprescindible el sorgiment de noves relacions en l’àmbit escolar. Tenint com
base la pedagogia tradicional, diuen que la relació no només ha de ser entre
iguals, sinó amb un mateix.

Senyals que m’ajuden a percebre que m’interessa:

 Contacte visual
 Gestos
 Incissos que fa a la conversa
 Mostra d’afecte

PEDAGOGIA SOCIALISTA

Foto:

 Joc
 Convivència
 Comunitat
 Treball en equip
 Natura
 Relació entre iguals
 Implicació alumnat
 Treball per la comunitat
 Treball físic
 Bones relacions interpersonals

 Idea realçar el treball

 Makarenko: ideologia comunista. Es proposa convertir als joves que arriben
d’una situació d’indisciplina, en nois comunistes de profit, treballadors
disciplinats i arrelats a un col·lectiu.
 Valor de la col·lectivitat
 Vinculació treball-escola
 Escola única: Coeducació de sexes i Coeducació de classes socials
 Necessitat d’una disciplina estricta
Makarenko:

 Pedagog soviètic per excel·lència

 Seva intervenció: anys 20
 Àmbit: inadaptació social (adolescents)
 Lluny de l’individualisme i naturalisme de Rousseau
 Col·lectivitat
 Treball social productiu, com a element emancipador
 Disciplina i exigència al servei de la comunitat.
 Autoritat carismàtica de l’educador
 Gran dosis de creativitat

La col·lectivitat:

 Entorn a aquest eix organitza la vida a la colònia

 Interdependència continua. Si algú falla, falla tot.
 Es necessiten relacions en totes les direccions per tirar endavant feia
impossible que l’individu no se sentís part d’un tot
 No hi havà res que no impliqués de l’ajut i la col·laboració amb un altre. Els nois
manaven i eren manats.
 El sistema irrompia totalment en la lògica individualista del “salvis qui pugui”.