PROCESSOS EDUCATIUS

La paraula educació prové del llatí i té doble significat:

-EDUCARE: criar, alimentar, nodrir.

-EDUQUERE: fer sortir, extreure, portar.

En el primer cas, el professor és l’encarregat de transmetre els coneixements i

l’alumne el que s’adapta; és una acció feta des de fora cap a dins.

En el segon cas, es posa l’accent a les potencialitats de l’alumne. El professor només ha

d’ajudar a que les seves habilitats/coneixements s’actualitzin. Hi ha una autonomia de
l’estudiant.

Educar és un procés totalment humà. L’ésser humà neix per desenvolupar-se. Segons
Kant, l’home pot ser home mitjançant l’educació. Educar és un procés d’individuació i
de socialització:

-Procés d’individuació: Procés pel qual l’educand crea la seva personalitat, la

seva identitat... Es fa a un mateix, és a dir, es fa persona i esdevé allò que vol
ser.

-Procés de socialització: Procés pel qual l’educand s’integra a la societat. Es fa

mitjançant els agents socials.
 PIAGET VS VYGOTSKY

Piaget: Teoria del desenvolupament cognitiu

Segons Piaget la intel·ligència es desenvolupa en 4 estats:

1. ESTADI SENSORIOMOTRIU (0-2 anys)

És l’estadi on l’infant desenvolupa un raonament prelingüístic. Actua per els

reflexos que la intuïció li proporciona. L’infant assoleix el coneixement
mitjançant una interacció física amb l’entorn més immediat. En aquest estadi
s’adona de la relació que hi ha entre ell i el que l’envolta.

2. ESTADI PREOPERATIU (2-7 anys)

És l’estadi on es desenvolupa el llenguatge i això provoca que hi hagi relacions.

L’infant s’adona de que l’univers és compartit i desenvolupa el pensament
intuïtiu i personal.

3. ESTADI DE LES OPERACIONS CONCRETES (7-12 anys)

És l’estadi on es desenvolupa el pensament lògic elemental: pensament basat

en la intuïció partint d’elements igualitaris.

Els infants comencen a classificar, ordenar... i obtenen les primeres conclusions.

Veuen diferents punts de vista a partir d’interrelacionar amb els seus iguals, és
a dir, veuen diferents formes d’actuar.

EXEMPLE: el nen és capaç de discutir llavors, neixen els arguments. Això

provoca que avancin amb el seu propi raonament.

4. ESTADI DE LES OPERACIONS FORMALS (12 anys fins la mort)

En aquest estadi és on es desenvolupa la lògica per extreure determinades

conclusions abstractes. També es desenvolupa el raonament matemàtic,
inductiu, logico-formal i deductiu.

Vigotsky: Teoria Sociocultural

Segons Vigotsky l’infant aprèn mitjançant la integració social que es produeix amb el
llenguatge.

NDP: Nivell de desenvolupament potencial

Zona de desenvolupament proper (on el

mestre ha de treballar)

NDR: Nivell de desenvolupament real

QUÈ ÉS L’EDUCACIÓ?
-Com a preparació: l’educació és la preparació de la vida adulta.

-Com a desenvolupament: l’educació és un creixement personal, individual... on

cadascú esdevé allò que vol ser.

-Com a disciplina: l’educació és un procés d’ensinistrament de les facultats per forjar el

caràcter.

-Com a construcció: l’educació és la construcció del propi esperit de l’infant, donar-se

forma a un mateix, crear el que un vol ser. L’educació és un aprenentatge que s’aprèn.

-Com a formació: l’educació desenvolupa a l’infant per poder aplicar, en un futur,

aquesta formació. L’educació es tracta d’educar-se a un mateix.

-Com a funció essencial de la comunitat: l’educació fa aprendre a l’infant a viure en

societat. EXEMPLE: respectar les lleis.

QUÈ ÉS LA PEDAGOGIA?
La pedagogia és la ciència que estudia l’educació i el pedagog és el que acompanya el
nen en el procés de desenvolupament.

La pedagogia és la branca de la filosofia que es dedica a l’estudi i la reflexió de

l’educació.

L’educació és a la pedagogia com la pràctica a la teoria.

Tota acció educativa te una concepció o una cosmovisió pedagògica darrere.

QUÈ ÉS L’ENSENYANÇA?
És l’aspecte específic de la pràctica educativa. És la institucionalització de l’afer
educatiu o de la sistematització dels processos d’ensenyament-aprenentatge (E-A).

QUÈ ÉS LA DIDÀCTICA?
La didàctica és el saber que té com a objecte d’estudi el procés d’instrucció i orienta els
seus mètodes, estratègies, deficiències... La didàctica a l’ensenyança és el mateix que
la pedagogia a l’educació.

L’EDUCACIÓ COM A SISTEMA

Què és un sistema? Un sistema és un conjunt d’elements que estan en interacció, és a
dir, elements que es complementen entre ells o amb un altre. Tot objecte és un
sistema en sí o en forma part d’un. La realitat està formada per molts sistemes
interconnectats entre ells per tant, la realitat és el resultat d’aquestes interrelacions
entre sistemes o entre les diferents parts d’un sistema.

Entenem l’educació com un sistema organitzador d’adaptació al medi. La interacció

entre els diferents elements d’un sistema acaba modificant el seu comportament i la
seva naturalesa. Aquesta interacció és tradueix com a coneixement.

DADES --- INFORMACIÓ --- CONEIXEMENT --- SABER

Els sistemes són complexes. Des d’un punt de vista sistèmic, com més complexa és el
sistema educatiu, més flexible esdevé i, com més flexible és, més creativitat
organitzadora hi ha alhora de donar resposta a una novetat.

En qualsevol sistema el conjunt és més important que les altres parts. Les parts són
importants en la mesura que tenen la seva pròpia funció dintre del sistema.
-COMPONETS QUE INTEGREN L’EDUCACIÓ COM A SISTEMA:

1. EDUCAND (alumne)
És la persona que es troba immersa dins del procés educatiu. Tota la vida som
educands.

Educabilitat: Doctilitat o plasticitat per rebre influències de l’entorn és a dir, la

capacitat d’educar-nos. Fa referència a capacitats biològiques, socials, morals...
Aquest concepte està lligat al perfeccionament. Les persones no som perfectes
però podem perfeccionar-nos.

Perquè hi hagi un educand ha d’haver un educador. També importa

l’autonomia de l’estudiant perquè s’entén que a mesura que aquest avança en
el procés educatiu, guanya autoritat.

2. EDUCADOR (mestre)
És la persona que influeix en els altres acompanyant el seu aprenentatge.

Educativitat: Capacitat per facilitar l’acte educatiu. El docent sempre ha de

motivar a l’alumne.
3. MEDI EDUCATIU
Està format per tot el que integra el procés d’ensenyament i d’aprenentatge
que no és ni l’educand ni l’educador.

EDUCACIÓ FORMAL, NO FORMAL E INFORMAL

A partir dels anys 60 van començar a haver-hi crítiques a l’escola i a l’educació formal i
van començar a valorar-se altres entorns educatius. Fins aleshores l’educació formal
tenia el monopoli de l’educació però, a partir d’aquell moment, van néixer altres
experiències educatives que tenien lloc fora dels murs de l’educació (educació no
formal). Aquestes activitats també educaven.

L’educació formal i la no formal poden conviure; són complementaries i no excloents.

El marc formal, potser, no és el més idoni per treballar depèn quins coneixements.
L’educació també és aprendre valors, actituds... Tot això no s’ha tingut en compte des
de l’educació formal, des de l’escola.

-Educació formal: És el sistema educatiu institucionalitzat, cronològicament

graduat i jeràrquicament estructurat. El pas de les persones per l’educació
formal acaba aportant un títol com a reconeixement del que han aprés al llarg
de l’educació.

EXEMPLE: escoles, instituts, universitats, acadèmies per obtindré títols...

-Educació no formal: És una activitat educativa organitzada, sistemàtica i amb

objectius definits. Es produeix al marge del sistema educatiu intencional.

EXEMPLE: esplais, caus, acadèmies de repàs...

-Educació informal: Educació subordinada a altres processos socials. Es dona al

llarg de tota la vida i està lligada a l’experiència perquè és amb aquesta amb la
que acumulem sabers.

EXEMPLE: mitjans de comunicació, anuncis, amics...

ROSSEAU VS CONDORCET
CONTEXT HISTÒRIC

Ens situem a la Il·lustració (conegut com segle de les llums). Amb la Il·lustració trobem
el començament del que anomenem modernitat ja que les fases del funcionament del
nostre món es posen a la il·lustració. Aquesta acaba desencadenant la Revolució
Francesa on es consoliden els Estats Nació. Al 1789 es fa declaració de l’home i del
ciutadà i, 1791 és fa la declaració de la dona i la ciutadana.

Antecedents de la il·lustració:

 Humanisme: moviment intel·lectual i artístic que començà a Itàlia al S. XI-XII-

XIII. Aquest moviment desplaçà a Déu del centre del cosmos. A partir d’aquell
moment l’home i tot allò humà, és converteix en el centre de tot. Passem d’un
moviment teocèntric a un androcèntric.

 Racionalisme: corrent filosòfica iniciada per Descartes que aportà el

protagonisme a la Raó com a mètode per adquirir el coneixement.

A França, durant el S. XVIII, trobàvem la societat estamental de l’Antic Règim. En

aquesta societat hi havia diferencia entre els estats socials. Era un món desigual on
ningú podia canviar d’estat.

La Il·lustració la protagonitzà la burgesia. Els burgesos eren els artesans, els

comerciants... la gent que vivia d’allò que ells produïen. Aquest corrent somiava en
construir un nou món, volia trencar amb les injustícies. L’home té la força de canviar i
decidir el seu propi futur; l’home és capaç de decidir. No s’havia de viure en aquell
estat que naixia.

L’educació havia de ser l’encarregada de donar, a l’home, les eines per poder canviar el
seu futur. L’educació és el motor de transformació del món. Es volia una educació laica
allunyada de tot l’eclesiàstic ja que, si l’home és autònom, s’ha d’allunyar d’una
institució que li diu a l’home el que ha de fer.

Maçoneria: organització filantròpica que cerca la veritat a través de la ciència i de les

arts. Té gran pes el concepte de progrés: la societat progressa a través de les ciències i
de les arts.

Era una època d’optimisme, de fe en l’home. Es confiava en el perfeccionament de la

humanitat que s’aconseguia mitjançant la raó i l’educació. També hi havia una visió
anticlerical.
Al 1798 va esclatar de la Revolució Francesa amb el lema: igualtat, fraternitat, llibertat
i propietat privada. Va ser una revolució de la burgesia ja que, eren els que pagaven
més impostos. Van fer la revolució perquè respectessin la seva propietat privada. La
llibertat estava sustentada en la igualtat, la igualtat de totes les persones. D’aquí neix
el concepte de ciutadania (la igualtat de tots els habitants). També es dona el mateix
estatus a la població i va neixer una llei única a la que tota la població estava sotmesa.

Al 1799 Napoleó fa un cop d’estat i puja al poder. Les paraules d’aquest van ser: “la
revolución ha terminado. Yo soy la revolución”. I, a mesura que Napoleó guanyava
imperis, es va crear la primera Constitució.

Al 1801 es signa un concordat amb la Santa Seu i restableix la religió catòlica a França.
L’estat es mantenia laic (l’educació era laica) però a títol individual, la gent podia ser
catòlica.

LA MORAL PÚBLICA

Aquesta nova moral es basa en dos pilars: la instrucció pública i el servei militar
obligatori. La instrucció pública volia educar en civisme, en ciutadania, per crear un
sentiment de pertinença.

DIFERÈNCIA ENTRE INSTRUCCIÓ I ENSENYAMENT

La instrucció fa referencia a edificar, construir coneixements però, l’educació és molt

més. La instrucció és una part de l’educació.

AL 1791 es crea un comitè d’instrucció pública amb Condorcet al capdavant que és qui
el dissenya. L’objectiu d’aquest comitè és, mitjançant l’educació, aconseguir la igualtat
de tots els ciutadans, augmentar el coneixement de la nació, millorar l’ésser humà...

El sistema d’educació publica francès es dividia en tres parts:

1. Sabers bàsics per el benestar.

2. Instrucció professional (instrucció enfocada a la ocupabilitat).
3. Instrucció científica (instrucció encarada ala investigació i els avenços).

CONDORCET (1743-1794)
Condorcet era girondí. Quan aquests cauen del govern, el van començar a perseguir.
Ell era matemàtic, filòsof, humanista, politòleg... Va ser un dels portaveus de la
Revolució Francesa i s’acabà posant al capdavant del comitè d’Instrucció Pública.
L’estat tenia, per primera vegada, la responsabilitat d’educar als ciutadans. A més,
l’educació havia de ser gratuïta perquè sinó, no era un dret.

És important la desvinculació que hi ha entre l’ensenyament i la religió. Condorcet

tenia idees moderades i volia crear un cos d’ensenyança aliè al poder polític és a dir,
un sistema d’educació pública que no estes lligat a l’Assamblea Nacional. Robespierre
no estava d’acord. Ell volia implantar un model d’educació patriòtica és a dir, volia que
l’educació estigues al servei de l’Estat. Condorcet, en canvi, volia que l’educació
estigues al servei dels ciutadans. Finalment, el 1793, quan els girondins cauen,
Condorcet també ho fa.

ROSSEAU (1712-1778)
Rosseau contemplava la infància com una etapa en si. Abans d’ell no es parlava
d’infància, no es parlava d’infant com el nen i la nena que viuen una etapa de la seva
vida. S’entenia el mot infància com un període de temps des del naixement fins que
l’home comença a treballar, era un preparatori de l’edat adulta.

Rosseuau es considerava un il·lustrat en contra de la Il·lustració. Segons ell, la

Il·lustració s’emmiralla en la societat. Els processos tenen lloc a la ciutat però, per
Rosseau, això que portava la Il·lustració eren coses dolentes. La Il·lustració i la societat
no eren bones. Les ciutats estaven plenes de vicis, de gent alcohòlica, de gent amb
mals hàbits i, per tant, era impossible fer a persones bones quan les ciutats estan
corrompent el nostre caràcter. La natura, per tant, serà la font màxima de virtut.

Rosseau vol reconciliar l’home amb la natura, acceptar que esta per sobre nostre. Era
una època d’optimisme antropològic. Segons ell, el nen és bo per naturalesa. Amb
aquesta frase volia trencar amb la concepció catòlica. El que ens fa dolents és la
societat amb la que estem. L’exaltació del contacte amb la natura constitueix una
pràctica pedagògica rossiniana. Aquest contacte amb la natura és fa amb l’exercici físic.
Es diu que la pedagogia, per Reosseu, és una pedagogia vivencial. Això vol dir que
busca l’espontaneïtat en les persones.

Emili (llibre): és una utopia pedagògica: el llibre parla sobre...

NATURALISME PEDAGÒGIC: (característiques)

  Parla de l’individu, parla del nen. És un model paidocentrisme. Parla de la
infància i no la concep com un estadi entremig del naixement i l’edat adulta. La
infància és una etapa que ha de ser contemplada amb tota la seva plenitud. El
nen es bo per naturalesa i és el llibre on es reconeix la bondat intricita a la
nostra condició.

 Rosseau diu que els nens nomes han de tenir contacte amb un llibre, el llibre de
Robinson Crusoe.

 La cultura absorbeix l’espontaneïtat.

 Divideix la vida de l’infant en 4 etapes:

1. Dels 0 als 12 anys: en aquesta etapa el millor que pot fer el nen és criar-se
amb contacte amb la natura exclusivament. La naturalesa és la nostra
màxima mestra, la màxima font de saber. És la única capaç en que podem
de desenvolupar un caràcter noble, la única que els ensenyarà a com actuar
en la vida adulta.

2. Dels 12 als 15 anys: època en que s’aprèn un ofici. Per Rosseau ser fuster és
l’ofici més noble perquè es continua tractant amb la natura.

3. Dels 15 als 20 anys: es porta a terme l’educació moral. (ciutadania, civisme,

valors...).

4. Dels 20 als 25 anys: L’edat adulta: és l’estadi de la saviesa.

Hi ha dos naixements:

-un biològic (als 0 anys: quan naixem)

-un cultural (quan l’home o el nen entra amb contacte amb la societat)

Rosseau és un romancista perquè evoca a la mare terra, reivindica l’origen natural de

l’ésser humà. Li dona molta importància al vitalisme és a dir, a una activitat física que
estigui en contacte amb la natura. Rosseau entén que tot el món és un i a que aquest
un, és més important que les parts que el configuren és a dir, que els diferents
individus que viuen a la Terra. Vol reconciliar a l’home amb la natura. Aposta, també,
per una educació diferent per homes i per dones. Vol complaure a l’home.

Rosseau va ser anterior a la Revolució Francesa. Ell ja havia mort quan aqueta
començà.

REPERCUSSIONS DEL NATURALISME PEDAGÒGIC DE ROSSEAU

 A l’Escola Nova: Mètode pedagògic que vol que l’alumne aprengui a través de
l’entorn.
 La importància de l’individu com a unitat.
 Busca potenciar una pedagogia vivencial, que busqui l’espontaneïtat.
 Una educació de les sensibilitats.

L’ESCOLA NOVA
L’escola nova és un moviment de renovació pedagògica i no és homogeni. Sorgeix per
renovar l’escola tradicional. Sorgeix a finals del S. XIX i principis del S. XX amb l’objectiu
de que l’educació s’apropi a la vida.

Té diferents corrents de pensament:

 POSITIVISME (Comte)
És la teoria filosòfica que sorgeix del Racionalisme i l’Empirisme. Aposta pel
coneixement empíric i científic dels fenòmens observables: “Ordre i progrés”.
Hi ha una gran importància del coneixement científic. Es tractaria de “saber per
poder i, poder, per poder predir”.

 EMPIRISME, en grec: experiència (Hume)

Des de l’Escola Nova, igual que des de l’Empirisme, es diu que el saber prové de
l’experiència. Sabem allò que hem comprovat i, allò que no podem
experimentar, no ho podem saber. L’Empirisme aboca a un cert relativisme: no
podem tenir coneixement absoluts, l’únic que podem saber de la realitat és a
través de la nostra experiència i, aquesta, sempre és personal; no hi ha veritats
absolutes.

 LIBERALISME (Locke)
És una ideologia basada en la llibertat. Sempre parlarà d’individu perquè s’ha
de contemplar al nen des de la seva particularitat. La llibertat individual és el
valor absolut. Llibertat en quin sentit? Llibertat d’expressió, de religió, de
moviment... tots aquells que defensen els drets civils. S’entén que tots els
ciutadans han de tenir els mateixos drets. Hem d’educar per ser lliures ja que,
les persones només podem ser lliures a través de l’educació.

 PRAGMATISME (James)
El Pragmatisme diu que no coneixem res més dels objectes que la seva utilitat.
Es basa en la capacitat de portar els coneixement a la pràctica. No es tracta de
fer una educació abstracta, sinó d’una educació concreta que sigui funcional i,
que el dia de demà li serveixi a l’alumne. “L’home és una acció projectada al
futur”. Es tractaria d’aprendre a partir de l’acció per donar-li sentit a l’educació.
Pel pragmatisme és fonamental despertar l’interès de l’alumne, motivar-lo. Per
tant, aquesta corrent té una perspectiva de l’educació lligada a la funcionalitat:
l’educació ha de ser funcional. Tot allò que s’aprèn ha de tenir una funció; es
tracta d’educar per coses pràctiques.

 NATURALISME (Rosseau)
 És el primer que contempla la infància del nen com una etapa natural de la
vida. Per al Naturalisme, la natura, és la màxima font d’inspiració, de saviesa.
Per tant, s’ha de potenciar que el nen estiui en contacte amb la natura: posa
l’accent en l’activitat física. No només es tracta d’educar la ment, sinó que
també d’educar el cos. El nen és bo per naturalesa. Contempla les emocions i
els sentits és a dir, la naturalesa també forja en caràcter. Estar en contacte amb
la natura ajuda a crear un caràcter noble.

CARACTERÍSQUES DE L’ESCOLA NOVA

 És un moviment reformador, vol repensar la pròpia escola. És una manera

alternativa d’organitzar l’escola.

 La formació dels docents és molt important, acompanyen als alumnes però, per
saber com fer-ho, s’ha d’aprendre. Es formen els docents d’una manera
diferent a l’escola tradicional.

 Hi ha una nova organització de l’aula. Exemple: mètode Montessori.

 L’Escola Nova representa flexibilitat, adaptació: és l’escola la que s’ha d’adaptar

al nen; als seus interessos.

 Li dona molta importància a l’activitat: l’escola tradicional és passiva; l’escola

nova és activa. Això vol dir que s’intentarà arribar a l’aprenentatge mitjançant
l’activitat. És una escola on, a priori, hi ha menys contingut teòric i més
pràctica. S’entén que el coneixement també prové de l’experiència.

 És una escola paidocentrista: és centra en el propi infant.

 Hi ha una renovació metodològica: altres mètodes i no només classes

presencials. És tracta de desenvolupar la cooperació, és a dir, que els nens
aprenguin a treballar en equip.

 L’escola nova aposta pel pacifisme: vol canviar la societat. Per tant, és el motor
de transformació. L’escola és vida i, perquè es dugui a terme això, ha d’estar
relacionada amb la societat que l’envolta.

 L’escola nova fa néixer el treball per projectes.

PRINCIPIS PEDAGOGICS DE L’ESCOLA NOVA

 INDIVIDUALITZACIÓ: procés en el que un mateix es crea la pròpia identitat, la

personalitat, el caràcter... cadascú de nosaltres esdevingui allò que vol ser.

 SOCIALITZACIÓ: preparar el nen i la nena pel dia de demà, perquè sigui capaç
d’inserir-se a la societat.

 AUTOEDUCACIÓ: implica que l’alumne sigui capaç d’avançar per el mateix,

l’alumne s’educa sol. “L’alumne mestre de l’alumne”

 GLOBALITZACIÓ: té la voluntat de formar a gent cosmopolita. Vol educar en

contra del nacionalisme, en un sentiment cosmopolita.

CRÍTIQUES A L’ESCOLA NOVA

 S’acusa a l’Escola Nova de fomentar la improvisació. Quan s’improvisa, la

qualitat de l’aprenentatge es redueix molt.

 L’Escola Nova deprecia el coneixement, se la titlla de ser una escola

antiintel·lectualista.

 Dificultat de comptar amb mestres excepcionals, mestres que sàpiguen quin és

el seu paper dintre de l’Escola Nova.

 L’aprenentatge no només és motivació.

 S’acusa a l’Escola Nova d’una falta de disciplina.

JHON DEWEY (1859-1952)

És el filòsof i pedagog més important de la segona meitat del S. XX i té gran vigència en
l’actualitat. Moltes escoles estan influenciades pel seu model pedagògic. És un dels
fundadors de la pedagogia experimental. En el moment que acaba la Guerra Freda, les
seves idees comencen a agafar força en el món. A l’escola experimental de Chicago va
ser on l’autor va dur a terme els seus projectes. Dewey és un autor que podem
considerar avançat en el seu temps per algunes coses: donava suport al moviment
obrer, estava a favor de la pau, del feminisme...

Dewey és un dels autors fonamentals de l’Escola Nova.

CARACTERÍSTIQUES DEL MODEL PEDAGÒGIC

Dewey defensa el pragmatisme pedagògic és a dir, l’aprenentatge s’aprèn per la

pràctica: és amb la pràctica com li acabem de donar sentit. “S’aprèn mitjançant la
pròpia pràctica”. L’ensenyament ha de tenir en compte aquetes tres característiques:
els trets científics, les idees i raonaments i, l’aplicació dels resultats.

S’ha de tenir en compte, també, l’educació a través de l’experiència. El procés educatiu

de l’alumne ha de ser un procés continu, ha de tenir una coherència des de el principi
fins el final: continuïtat i interacció. El nen ja sap coses quan arriba a l’escola, per tant,
es parteix del nen, dels coneixements previs. Dewey també li dona importància al
concepte de plasticitat que és la capacitat d’adaptar-se, de canviar. El cervell del nen
és totalment plàstic.

Dewey entén que l’escola ha de ser vida; es tracta de portar la societat dintre de
l’escola. L’escola ha de fomentar les activitats cooperatives perquè l’escola no és
només un lloc per la instrucció, és un lloc per aprendre valors, actituds... És a l’escola
on aprenem a conviure amb els nostres iguals per tant, a l’escola, més enllà de la
instrucció, també s’educa per la democràcia, per la llibertat, per la experimentació i la
investigació. Entén l’escola com el motor de la transformació social per assolir la
justícia social.

L’escola ha de combinar el joc i el treball. Aquest joc és experimental perquè el nen ha

de tenir un espai per crear, per provar, per experimentar...

Dewey, parlant dels mestres de l’escola, diu que han de ser exemplars. Han de ser un
exemple ètic i democràtic. Importa que diu el mestre però també com ho diu. Un
mestre ha de tenir formació democràtica i lluitar contra els prejudicis. El mestre ha
d’acompanyar l’alumne ja que, ens trobem en un model paidocentrista on el nen és el
punt de partida. El mestre acompanya però l’alumne recorre el camí. S’ha d’aconseguir
una autonomia en l’aprenentatge de l’alumne. També s’ha d’encarregar de que
l’aprenentatge de l’alumen sigui ric.

L’escola ha de ser una comunitat cooperativa i democràtica.

IVAN ILLICH (1926-2002)
Illich fa una crítica radical a l’escola i a la societat en general. Parla d’unes vaques
sagrades que són intocables per la societat: una d’elles és l’educació.

Segons Illich, l’infant és curiós i creatiu però, a mesura que passa per l’escola, perd
aquestes característiques. L’escola, en lloc de potenciar la creativitat i la imaginació, fa
que els infants perdin aquestes característiques: l’escola ens fa servicials.

L’escola fa més homogènia la població. L’autor diu que no és possible fer una escola
per educar la humanitat. La humanitat no se l’educa a l’escola, sinó que se la
domestica i, com nosaltres volem ser lliures, l’escola ha de desaparèixer. L’escola ens
converteix en els peons d’un tauler d’escacs. “La institució escolar ensenya la
necessitat de ser ensenyat”.

L’escola no busca educar, sinó que busca acomodar els individus dintre del sistema.
Per tant, l’escola ens ensenya valors com la competitivitat, l’èxit... L’aprenentatge, per
l’autor, no és res més que una participació no molestada en un entorn significatiu.

També critica les acreditacions que dona l’escola. Res té sentit ja que, l’aprenentatge
no és quantificable. La universalització és el fracàs de l’educació. Es tracta de preservar
la voluntat innata de l’aprenentatge dels infants. El nen, quan aprèn tot allò que aprèn,
sense saber-ho, esta sent responsable del seu propi aprenentatge perquè esta sent
autònom. Ell vol que això no ho perdin els individus quan es fan grans.

COM HA DE SER L’EDUCACIÓ PER ILLICH? Ha d’haver...

 Serveis de referència respecte l’objecte educatiu: llocs on es pugui aprendre

alguna cosa concreta.

 Llotges d’habilitats: espais on hi haurien persones i entitats especialitzades en

una tasca concreta.

 Servei de cerca de companys: perquè puguis buscar aquelles persones que

comparteixen les teves aficions i, una vegada et poses en contacte amb elles,
serà més fàcil l’aprenentatge.
  Servei de referència respecte l’educador: diferents professionals i personal
independent amb competències pedagògiques que faran d’educadors o
orientadors en moments concrets i puntuals.

Es tracta d’aprendre sense que diguin que s’ha d’aprendre, quan s’ha d’aprendre i com
s’ha d’aprendre.

CRÍTIQUES DE LA SOCIETAT DESESCOLARITZADA

 L’educació pública et dona una base per poder ser crític en la seva societat. Per
tant, una societat desescolaritzada és una societat més manipulable.

 Una societat desescolaritzada fa que el nivell socioeconòmic d’una família

influeixi en l’educació de cadascú.

REPERCUSSIONS DE LA SOCIETAT DESESCOLARITZADA

 Homescholling.
 Pèrdua de pes de l’educació formal.
 MODELOS DE ENSEÑANZA
 8:43
1- MODELOS DE PROCESAMIENTO DE LA INFORMACIÓN
 8:44
APRENDIZAJES SIGNIFICATIVOS
 8:48
COMO ADQUIRIMOS LOS CONOCIMIENTOS
 8:49
2- MODELOS SOCIALES
 8:49
HÁBITOS Y CONDUCTAS
 8:50
INTERACCIÓN CON OTRAS PERSONAS
 8:50
SOCIALIZACIÓN
 8:59
3- MODELOS CONDUCTUALES
 8:59
HÁBITOS Y CONDUCTAS
 9:01
ACTITUDINAL
 9:04
4- MODELOS PERSONALES
 9:05
DESARROLLO PERSONAL
 9:05
PROPIA REFLEXION
 9:09
PENSAMIENTO CRITICO
 9:16
1- LAS EMOCIONES
 9:18
2- LA MOTIVACIÓN
 9:19
3-BUEN AMBIENTE EN EL AULA
 9:20
4- RESPETAR LOS TIEMPOS DE CADA UNO
 9:23
5-MEMORIZACION
 9:24
6- APRENDIZAJE VIVENCIAL
 9:28
7- RELACIONES PERSONALES: TRABAJO EN GRUPO
 9:29
8- SE BUSCAN LAS CONEXIONES ENTRE CONCEPTOS
 9:31
9- DESCUBRIMIENTO
 9:31
10- CURIOSIDAD
 9:33
11- COMPRENSIÓN
 9:37
12- CREATIVIDAD