TENDNCIA DEMOCRTICA CONTEXT

TENDNCIA LLIBERTRIA O ANTIAUTORITRIA Neixen a partir d'una srie de transformacions econmiques, demogrfiques, socials i poltiques: el CAPITALISME. La 1 GUERRA MUNDIAL s la pedra de toc per als educadors/es que n'estaven convenuts de que els mals socials eren producte dels errors educatius. Progressiu desenvolupament dels estudis de la psicologia evolutiva de linfant. Centrar-se en els interessos espontanis de linfant.

TENDNCIA SOCIAL-POLTICA Aquesta t l'origen des del vessant marxista en dos moments histrics claus: la Revoluci Russa, la dcada dels 60. s una tendncia que es troba totalment lligada al ocntext en el que es desenvolupa cada autor, per tant cal entendre el context per entendre la proposta que aquests ens fan. Una de les preocupacions ms grans fa referncia al paper que la societat assigna a l'escola, a la funci social que acompleix aquesta. - Els mtodes en canvi no sn tant importants. - Volen posar de manifest que la crisi escolar s una crisi sociolgica ms profunda. - Opten per una formaci polivalent i multifactica. Uni del treball intel.lectual amb el treball material productiu. - Uneixen els problemes pedaggics i els socio-poltics ja que els problemes pedaggics han de ser entesos en el conjunt dels problemes scioculturals i poltics integrats en la convivncia humana. .

PRINCIPIS

Tot i que hi ha diferents autors i matisos, els principis es poden concretar en els segents: Absoluta confiana en la natura de linfant. Preparar linfant pel triomf del ser abans del tenir. Respectar i desenvolupar la personalitat de linfant. Formar el carcter. Desenvolupar els atractius intel.lectuals, artstics i socials de linfant mitjanant el treball manual. Organitzar una disciplina personal acceptada lliurement. Desenvolupar la solidaritat. Coeducaci. Preparaci pel futur ciutad. Conscienciar de la dignitat de tot sser hum.

La llibertat s la caracterstica definitria: - s el principi, medi i fi de la pedagogia; s'ha de basar en la llibertat, realitzar-se en llibertat i ha de tendir a la llibertat de l'individu (el lmit de la llibertat individual est on comena la llibertat de laltre) - S'han de suprimir exmens, premis, cstigs: disciplina natural, sancions naturals que noms cal posar en evidncia. - Les limitacions dels antiautoritaris sn mnimes. A Summerhill els dos tipus de lmits sn: o Assegurar la seguretat de l'escola i els infants. o Salvaguardar la llibertat dels altres

VISI DE LINFANT

RELACI EDUCADOR/AINFANT

Gran influncia de la psicologia evolutiva. - La infncia s una etapa de la vida que t la seva funcionalitat i finalitat especfiques. - L'Educaci s'ha d'orientar cap a linfant present, garantitzant-li la possibilitat de viure la seva infncia. - No hi ha doncs aprenentatge efectiu que no parteixi de la necessitat o inters del nen. - Aprendre fent. - Translacions: o Adult -----> Nen/a o Necessitats de la societat -----> Necessitats del nen/a Educador/a -----> Educand - s una relaci d'afecte i camaraderia que incls es perllonga ms enll de l'espai educatiu - Es valora ms la conducta que la paraula (exemple) - El que educa s el que l'educador/a fa, no el que diu i ha de tenir conscincia de que s el model

Estan convenuts de que la seva natura s fonamentalment bona i s'orienta per s mateixa en una direcci positiva. No hem de posar barreres a l'espontaneitat i inters del nen. El nen arribar a ser lliure si no se li prohibeix ser-ho.

No creuen en els dons naturals de linfant. Per a ells la diversitat de personalitats t la causa en lexperincia acumulada de cada persona. Aix cal partir daquesta experincia per tal de generar aprenentatge (adaptaci al context).

El grup s sobir i l'assemblea el lloc d'encontre de les persones i dels problemes. S'arriba a la llibertat i l'autogesti desprs d'haver passat una etapa intermitja en la qual la llibertat concedida dna lloc a l'agressivitat i l'absncia de control. Des del grup s'enfronten els problemes, es proporcionen els mitjans per a solucionar-los.

Leducador/a s educand a la vegada que leducand s educador/a. Leducaci s un intercanvi entre aquells qui la protagonitzen.

L'educador s un ms del grup, un instrument ms al servei dels alumnes. - Pot organitzar les activitats i assegurar els intercanvis del grup.

METODOLOGIA Utilitzant diferents procediments: s del joc com a mitj daprenentatge. Provocant la lliure activitat de linfant, en un ambient creat per al seu aprenentatge i descobriment. Elaborant nous instruments didctics Potenciant el treball en petits grups per substituir lindividualisme Potenciant lautogovern que ensenya democrcia i solidaritat Cercant el contacte amb la natura. Aprenentatge fora dels espais tancats -

Respecta les decisions presses pel grup i recolza i anima a que es prenguin decisions. Ha de possibilitar i facilitar l'ambient assembleari. L'autogesti: Expressar-se lliurement, superant les pors, aprenent a respectar i ser respectat, obrir-se a rebre ajuda i a donar-la; condueix a una maduresa i felicitat. No a la instrucci, el ms important s la personalitat i el carcter doncs fer-ho a l'invers s anar contra natura. Es fa un procs personal, no cultural. Les relacions interpersonals sn el ms important. No s'ensenyar continguts dogmtics ni creences personals de l'educador/a doncs aix es condiciona a linfant. D'aquesta manera es pretn obtenir tamb una llibertat interior. Ferrer i Gurdia,

Mitjanant l'educaci pel treball, que s la condici essencial d'una educaci integral. s un autntic treball productiu vinculat a l'ensenyament. El grup s ms important que la suma de necessitats individuals i per tant en alguns moments passa per davant.

AUTORS

1 ETAPA: Idealista: Pestalozzi, Froebel, Tolstoi, Key 2 ETAPA: Grans sistemes i mtodes: Dewey, Claparede, Montessori, Decroly, Baden Powell. 3 ETAPA: Transformacions radicals: Hamburg, Freinet. Reducci de tots els problemes de l'escola a problemes didctics. Poca valoraci del marc sciocultural

Neill, Rogers, Lobrot...

Makarenko, Freire

CRTIQUES

Reducci dels problemes nicament a problemes de relacions humanes dins el marc

Deixar de banda el que els altres han fet. No donar peu a la diversitat

que envolta i condiciona a linfant. Creaci dun ambient artificial i edulcorat que dna facilitats i que suprimeix sistemticament tot el que siguin esforos. Dirigida sobretot a fills de la burgesia.

educatiu. Confussi de leducaci amb terpia. Prctiques elitistes i molt restringides.

s poltic de leducaci