APUNTS FILOSOFIA SEGON CUATRI

TEMA 7. LA EDUCACIÓ EN UN SISTEMA POLÍTIC DEMOCRÀTIC

1. JOHN DEWEY: CONTEXT HISTÒRIC

- Principal teòric de la democràcia nord-ameriana (aportacions en matèria d’educació)

- Concepció de l’ensenyament centrat en el disent i no en el docent
- Vincula la teoria politica a l’educació (solament la democràcia plena pota conseguir-se a través de la societat
ciil i d’una educació en llibertat)
- Cofundador del pragmatisme: corrent fiiosófic que solament pot considerar veritable allò que resulta
funcional en el món objectiu, siga natural o social. (s’oposa a Kant i Hegel)
- Dewey pensa qu no te certesa de res, firmarà que una cosa pasarà una vecda passe (ex. Demà ixirà el sol.
Quan sigà demà i ixca el sol, entonces dirà que ha ixit el sol)
- Pragmatisme= allò pràctic per a mi

Pragmatisme
- Oposat al idealisme
- Basat en judicis empírics o posteriori
- Considera la utilitat com el criteri base per elucidar el significat cognitiu i la valoració moral
- Relativisme: visió extrema del pragmatisme (si no hi ha veritat absoluta, tot val)
- Corrent que es centra en l’acció

2. MARC GENERAL DEL PENSAMENT. FILOSOFIA I EDUCACIÓ

- L’objecte de la filosofia són els problemes reals de l’ésser humà derivats de la sea existènci i actuació en el
món
- Les idees han de transformar-se en acció
- No enten la moral com un catàleg de recepts sobre conductes morals, intenta proporcionar un métode util de
presa de decisions (filosofia moral)
- Importnat: hi ha que ensenyar a actuar, no val de rs memoritzar i sortar-ho tot ( així no es un bn mètode per
aprendre) ENSENYAR EN L’ACCIÓ PER EDUCAR BÉ
- Insstent en utilitzar métodes de reflexió
- Cal una societat democràtica per educar en l’accó lliure

3. CONCEPCIÓ ANTROPOLÒGICA . LLIBERTA I SOCIETAT

- El jo no és dix, sin´ó dinàmic

- Individualitat és un procés
- Societat: reunir-se en un intercanvi i en una acció conjunta per a la millor realització dels objectius
- Comunicació social de l’experiència: individu adquireix conciència i s’humanitza
- La comunicaió dota l’associació merament física i orgànica d’una dimensió moral col·lectiva
- La persona no es dilueix en la societat
- El tenir comunicació amb els altres permet transcorrer del jo al nosaltres
- Els resultats de l’experiència societària es transmeten mitjançant símbols i signes
- L’única organització social que fomenta el ple desenvolupament de l’individu és la democràtica.
4. LA DEMOCRÀCIA COM A MEDIACIÓ SOCIAL DE LA LLIBERTAT

- Lliberat equival a realització de les potències personals

- El rol de l’individu no és passiu, participa en el sosteniment del grup social
- Dos trets d’agrupament social: Els dos solament es donen en un Estat democràtic
1. Interessoscomuns i certa quantitat
2. Llibertat per a la interacció cooperativa amb uns altres grups
- Cada individu participaria amb responsabilitats i segons la seua capacitat, en la tasca de configurar les
finalitats i les tàctiques dels grups socials als quals pertany
- Dewey incorpora indirecament el principi d’igualtat

5. DEMOCRÀCIA I EDUCACIÓ

- La democràcia descansa en la confiança en la capacitat de la naturalesa humana, la intel·ligència de

l’individu i el poder de l’esperiència
- La democràcia es un estil de vida, una caracteristica de la societat (si vol que els seus individus siguen
reflexius, participatius…)
- Educació: paper clau per sostenir la democràcia
- Educació te una serie de ferramentes que fomenta la acció
TEMA 8. L’EDUACIÓ EN OCCIDENT DURANT EL SEGLE X

1. L’EDUCACIÓ I L’ORDRE SOCIAL

- Tres propostes per educar:
1. Educació del ciutadà per formarbons ciutadans
2. Educar l’individu per proporcionar cultura a l’individu i desenvolupar lesseues capacitats
3. Teoria negativa amb la finalitat de que l’educació elimine obstacles
- S’educa per conseguir bons elements-peçes per a la ciutat
- No es el mateix considerar individu que futur ciutadà
- Educar per allò que cal
- L’objectiu de la comunitat/societat habitualment
- El be de l’individu no és la xicoteta fracció, no es la suma de les parts
- Rasel pensa que estan mal les dues primeres propostes:
 hi ha una diferència: si s’educa a la gent de forma individual no anirà amb concordança amb l’objactiu
de classe, esta mal centrar-se sols en l’individu i en la comunitat

2. LA TEORIA NEGATIVA DE L’EDUACIÓ

- No aconsegueix tota la veritat
- No es sfcient sols la teoria negativa, necessita elements de les altres (primer s’eliminen obstacles, es
bucapersonal i mètodes ) i després es pensa en l’individu i la comunitat
- En les propostes que Rasel critica, l’objectiu es guiar per el bon camí
- Educar seguin màximes morals
- Rasel diu que no hi ha que educar dient: “si mentixees es castigarè, si no no”
- Requereix analitzar i problematitzar la llibertat
- Un exés de llibertat en educació produeix difuncions

3. LA FINALITAT DE L’EDUCACIÓ
- Després d’analitzar diversos sistemes educatius, conclou que aquests tendeixen a perjudicar
el discent quan aquest és considerat un mitjà per aconseguir un fi (el proselitisme religiós,
l’amor a la pàtria, el servei a l’Estat)
- Segons Russell el mestre ideal ha d’estimar els seus deixebles més que la seua Església,
pàtria o Estat…
- Educador necessita una concepció recta de l’exel·lència humana que requereix un caràcter
format almenys en el desenvolupament de quatre trets: vitalitat, valor, sensibilitat i
intel·ligència

4 RASGOS DE UN BON EDUCADOR

1. Vitalitat: extrau a l’ésser humà de l’abstracció corporal i el porta a interessar- se en el món exterior
2. Valor: suposa absència de pors irracionals i capacitat per al control de la por racional.
3. Sensibilitat: sentir-se afectat agradablement o desagradable- ment per moltes i bones experiències
- Culmina en la simptia
4. Intel·ligència: recorda com era tinguda en poca estimació per la moral tradicional divulgada per l’Església
- Capacitat per adquiridr coneixements
- El seu fonament esla curiositat (inquietud per explorar el món i conèixer-lo)

TEMA 9. L’EDUCACIÓ A OCCIDENT DURANT EL SEGLE XX (II)

1. FRANCISCO GINER DE LOS RÍOS. CONTEXT, AUTOR I OBRA
- Giner va se jurista, filòsof, assagista i intel·lectual espanyol
- Projectes vinculats a l’educació i la cultura en general que tingueren una influència clau en la vida
acadèmica i intel·lectual de la societat espanyola fins al primer terç del segle XX
- Les denominades qüestions universitàries de 1866 i 1875, totes dues desencadenades per sengles reials
decrets
- Giner empresonat (enfrontament amb el sector liberal)
- Durant la convivència en la reclusió, aquest grup d’intel·lectuals va deba- tre la possibilitat d’una universitat
espanyola lliure

2. FILOSOFIA PEDAGÒGICA: ELEENTS PRINCIPALS

1. Influència del krausisme
- Filòsof alemany
- La seua filosofia es basa en les idees del panenteisme (Deu immanent i trascendent)
- Els condicionants exteriors del destí racional de l’ésser humà han de desenvolupar-se com un ordre universal
de pietat, abnegació i altruisme.
- Defensa la llibertad de càtedra
- Dotada d’un element religiós o espiritual del qual mancava el vessant gene- ral del liberalisme imperant.
Aquesta adaptació va conduir al vessant krausista del liberalisme social o krausoinstitucionalisme.
- L’aplicació de la noció de condicionalitat, va conduir a destacar la importància d’una educació que
procurara l’aprenentatge mitjançant l’experiència directa del discent en la natura, concretada en classes-
excursions, i la manipulació directa de l’objecte de coneixement, concretada en les classes experi- mentals,
laboratoris i tallers.

2. Metodologia
- Definia la seua pròpia metodologia docent com a intuïcionista o intuïtiva, entesa com
- una síntesi entre el mètode socràtic, basat en la maièutica, la ironia, l’intel·lectualisme moral, etc. i la
pràctica franciscana, basada en la frugalitat, la senzillesa, l’amor i el respecte per la natura.
- Dinàmica educativa ha d’emanar del coneixement i mpatia
- Metode intuítiu: requereix prioritzar la dimensió pràctica de l’educació abans que la teòrica
- El desenvolupa- ment de la intuïció, entesa així, ha d’implementar-se de manera cíclica
- Docent: ha d’actuar acompanyant el discent com un guia experimentat i amic lleial que l’orientara cap a la
confecció del seu propi coneixement
- La concreció metodològica d’aquest principi consisteix a proposar al discent l’activitat, però deixant-lo en
llibertat perquè elabore una resposta pròpia

3. LA INSTITUCIÓ LLIURE D’ENSENYAMENT

- Un grup d’il·lustres funden l’Associació de la Istitució Lliure d’Ensenyament en què els principis
pedagògics fonamentals eren la llibertat de càtedra, la llibertat de recerca científica i la independència
respecte de tot dogma religiós, moral o polític.
- Es convertix en un nucli generador de pro- jectes educatius d’inspiració liberal i pioners en l’aplicació dels
models i mètodes pedagògics més avançats
- Per impulsar i orientar els governs successius perquè adoptaren polítiques tendents a traure Espanya de
l’endarreriment històric en què es trobava
- Donen compte d’aquesta influència intel·lectuals com: Antonio Machado, Gregorio Marañón, Ramón
Mendez Pidal, Santiago Ramon y Cajal, Bergson, Darwin, Dewey, Montessori, Russell publiquen en el
bulletí.
- Objactiu principal: formació integral i en llibertat de la persona, i això comporta el cultiu almenys de
l’educació física, l’artística i la moral
 - L’educació consistiria bàsicament a dotar l’educand dels recursos materials, intel·lectuals i espirituals
imprescindibles perquè quan siga adult se socialitze i siga ca- paç de «concebre un ideal, governar amb
substantivitat la seua pròpia vida i produir-la mitjançant l’harmoniós consorci de totes les seues facultats.
- La formació no pot acabar mai perquè la vida aés un procés continu d’aprenentatge
- La principal tasca concreta del docent consisteix a afavorir que el discent adquirisca per si mateix la
capacitat per a exercir el pensament crític, tasca la praxi de la qual ha de familiaritzar-lo amb l’assimilació i
l’ús del coneixement científic
- La formació en humanitats exerceix un paper insubstituïble perquè ofereix la base per a després forjar una
educació professional.

4. PAULO FRAIRE. CONTEXT, AUTOR I OBRA

- Va ser un humanista en el sentit més ple de la paraula perquè es va for- mar acadèmicament en dret, filosofia
i psicologia del llenguatge i va exercir com a advocat, filò- sof, pedagog, economista, escriptor, etc., a més
d’ensenyar en diverses universitats
- El context històric en què Freire visqué i desenvolupà la seua pedagogia crítica està marcat per diversos
processos revolucionaris (les lluites del maig del 68 a França, la Revolució Cultural de Mao (1966-1976), la
guerra d’independència d’Algèria (1954-1962), les lluites d’alliberament de les colònies portugueses a
l’Àfrica, el moviment Panteres Negres als EUA i especialment la revolució cubana (1959))
- Les principals influències filosòfiques de Freire procedeixen de l’existencialisme, la fenome- nologia i el
marxisme, i en particular de la postmarxista teoria crítica de la societat elaborada per l’Escola de Frankfurt
- Autors de referència: Hegel i Marx, Husserl, Sartre, Habermas
- No va ocultar mai la seua professió de fe catòlica, i per això podria dir-se que el seu pensament s’emmarca
en l’àmbit del marxisme humanista o del socialisme cristià

5. EL NEXE ENTRE FILOSOFIA, POLÍTICA I EDUCACIÓ

- L’acte d’educar i educar-se, per a Paulo Freire, és un acte polític i no sols pedagògic.
- El seu llibre enclou tant una dimensió pròpiament pedagògica com una altra de caire polític
- Oferix una perspectiva de l’educació entesa com a pràctica social i històrica compromesa amb la política i el
canvi cultural, en la qual filosofia i política constitueixen el rerefons de l’educació i li donen sentit.
- La premissa de la seua pedagogia crítica és la dialèctica opressors-oprimits.
- Aquesta deshumanització sofrida per la minoria oprimida es manté no sols per la voluntat explotadora de
l’opressor, sinó també gràcies
- Els oprimits que interioritzen la visió que els opressors tenen d’ells
- La conciència opresora es transmet entre les generacions successives mitjançant un determinat model
educatiu d’acord amb els valors i la cosmovisió de l’elit opressora
- El docent diposita el valuós coneixement en el cervell del discent
- L’educador és el subjecte actiu del procés educatiu i els educands són mers objectes passius. El coneixement
s’ha de transmetre des d’on n’hi ha fins on no n’hi ha, i per això és experiència transmesa a través de la
narració, mai experiència feta.
- L’antítesi de la concepció bancària és l’educació alliberadora.
- La convicció en la possibilitat d’avançar cap a la configuració d’un sistema de relacions socials basades en
la llibertat real, la igualtat, la justícia, el reconeixement universal de la persona, en definitiva, cap a una
socie- tat llibertària veritablement humana.
- Hi ha un punt d’inflexió clau en l’estat psicològic de l’oprimit que denomina concientització o
conscienciació.
- Aquest trànsit de la consciència ingènua a la consciència crítica requereix una raó revolucionària, un acte
dialògic de presa de consciència i compromís amb l’acció cultural alliberadora

6. PEDAGOGIA CRÍTICA
- El model d’educació bancària i la seua pedagogia alienadora, segons Freire, ha de combatre’s amb una
pedagogia crítica destinada a activar els ressorts psicològics i socials que conduïsquen els oprimits a
l’emancipació.
- L’objectiu bàsic d’aquesta pedagogia crítica consistiria en l’emancipació de l’opressió a través del despertar
de la consciència crítica
- La pedagogia crítica parteix d’una cosmovi- sió dialèctica i considera l’educació com una acció
inherentment política amb la qual el món es pot transformar
- El pedagog crític pren partit i compromet la seua dinàmica docent amb la democràcia enfront del despotisme
- L’oprimit siga el mateix subjecte agent del seu alliberament
- La relació docent-discent coherent amb una pedagogia crítica necessita una interacció humana
materialitzada en el procés d’acció dialògica, diàleg precedit per l’empatia amb els oprimits
- Com que el diàleg és el mètode, la primera i principal aplicació de la pedagogia crítica freiriana només pot
gravitar sobre el llenguatge, la lectura i l’escriptura: comporta situar l’educand al centre del procés educatiu
perque requereix portar l’educand a assumir-se com a subjecte d’aprenentatge, com a ésser capaç i
responsable d’emancipar la seua consciència a través del llenguatge.