Bloc 2: L’educació a l’època contemporània

TEMA 7: PEDAGOGIA CRÍTICA

1. Limitacions del model de la reproducció:

- Obvia el concepte d’agència humana (les persones).

- No pot explicar el canvi educatiu; qui no reprodueix no ho pot explicar.
- No conté un concepte d’autoreflexió; les persones també reflexionem.
- Li manca un concepte sociològic d’identitat o individu.
- Li manca un concepte de moviment social, autònom de les categories de l’estructura.
- No inclou una autoreflexió sobre els efectes socials i educatius que produeix el propi model de la
reproducció; no explica el canvi social.

La pedagogia critica torna a posar a l’esser humà en el centre com la humanista. L’agència humana té un
poder, no només el sistema em determina, sinó les meves decisions també. La pedagogia reproduccionista va
tenir molt impacte i per aquesta raó, tothom pensa que no es poden solucionar les coses.

2. Concepció dual de la societat (Subjectes i Sistema)

Comencen a sorgir teories, com ara els subjectes; tot el poder el tenen els subjectes, les persones perquè
donem significat a tot, com per exemple als diners. Som poderoses les persones perquè ens podem carregar
qualsevol tipus de sistema econòmic, polític, educatiu...

Sorgeixen teòrics que diuen que no hem de disposar de tanta responsabilitat en els subjectes, ni tampoc en
el sistema; ha d’haver una doble perspectiva. Exemple; Soc una persona d’una minoria ètnica, i penso que
puc arribar a la universitat, però no puc obviar que hi ha un sistema racista. Van crear les teories dual de la
societat; el que fa evolucionar la societat és aquesta combinació entre el sistema i l’agència humana.

Segons Chomsky hi ha dues potències mundials que són el sistema i l’agència humana (l’exemple de les
manifestacions per la guerra d’Iraq). Context: Creen els moviments socials i com els moviments socials son
capaços d’aconseguir canvis per part d’aquests dos homes; són autors que pensen que no tot és el sistema.

1
 Bloc 2: L’educació a l’època contemporània

Hi ha molts autors que han incorporat la visió critica; sobretot els nord-americans perquè sempre pensen.
Pretenen incorporar la idea que la realitat és intersubjectiva, és el diàleg entre les institucions, entre les
persones.

Característiques de la pedagogia Crítica:

- Superació de les limitacions del discurs tecnocràtic de l’educació.

- Superació les influències de la concepció postmoderna. Posicionament VS Relativisme.
- L’escola no és únicament un aparell de reproducció de l’ordre social dominant, sinó també un espai
de creació cultural.
- Reivindicació del paper del subjecte i del diàleg intersubjectiu en la transformació.
- Aprenentatge com a procés d’interacció comunicativa on l’educador/a ha de facilitar el diàleg.

Existeixen diversos autors que parlen sobre la pedagogia crítica:

1) Educació Alliberadora (Paul Freire)

És un intel·lectual brasiler. A brasil no podien votar les persones no alfabetitzades. Va fer un model de
l’educació per a persones adultes (el model de la paraula). Crear una paraula generadora per tal
d’alfabetitzar les persones adultes; són paraules que la gent les vol aprendre abans perquè tenen una
importància (sou, dona, desigualtat). Al govern no li va semblar bé que crees aquesta pedagogia.

No anomena a les persones estudiants, sinó participants perquè venen voluntàriament, són persones
adultes. Ens hem de dedicar a l’educació amb amor. L’amor és ser amb una persona sent conscient
que aquella persona estarà bé si tu no estàs amb ella. Això ho aplica a l’educació, em dedico a això no
perquè tingui una necessitat, sinó perquè és el que m’agrada. Per ell les persones que es dediquin a
l’educació han de ser inquietes, persones que sempre es preguntin coses, que tinguin curiositat.

Parla del paper que han de tenir els educadors i educadores; no és possible canviar les persones sense
transforma radicalment l’estructura. Hem de ser molt científics i científiques, però hem de ser feliços.

PARAULES CLAUS DE FREIRE:

- Posicionament: Ell era un apassionat de l’educació, però això no li treia el compromís amb el qual
denunciava les desigualtats. Deia que la passió va junt al compromís.

2
 Bloc 2: L’educació a l’època contemporània

- El mite de la neutralitat de l’educació no existeix. Pot haver gent que es cregui que hem de ser
neutrals des de la ingenuïtat. Hi ha gent astuta, que sap que t’estan dient això perquè et volen
enganyar. I la crítica és quan jo em posiciono aquí però us explico les dos parts.

- Concepte d’educació: És una pràctica de la llibertat perquè no estàs predeterminat. L’únic que ens
pot alliberar és tenir educació. Tu sempre seràs un projecte determinat per la l’agència humana i pel
sistema.

- Concepció bancària: Ens ha fet pensar que les persones no alfabetitzades no pensen. (l’anècdota de
la senyora del FASTFOOD). Una persona no alfabetitzada en el mateix idioma és una altra idea. Per
l’educació, tant les persones grans i els infants les persones analfabetes no tenen res al cap; per a
Freire no és així.

- Teoria de l’acció dialògica: El diàleg és una condició imprescindible per la humanització dels éssers
humans.

- Concepció Alliberadora: Tothom sap coses ni més valuosos ni menys. És aquella que dialogant
generem la proposta educativa. Deia que qualsevol procés educatiu s’ha de fer per mitjà del diàleg i
escoltant. Dialogar des de la idea de construir; conèixer per millorar.

- Agència humana: El futur no és el que ha de ser, sinó allò que fem amb el present. És una altra
contraposició cap al reproduccionisme. Exemple; si creem en un sistema educatiu més just, podem
canviar aquest futur.

- Amor: És una acció de valentia, és un compromís. Educar era un compromís amorós que era el
compromís amb les persones. Si no estimes les persones amb les que fas les intervencions, no
trinfuran aquestes intervencions ni les persones.

- L’esperança: El reproduccionisme i el postmodernisme ens havien robat l’esperança de canviar les

coses. La desesperança ho ha creat el sistema, no és una cosa natural de l’ésser humà. L’esperança és
imprescindible per l’existència.

2) Escoles democràtiques (Apple)

Michael Apple era professor. És conegut pel concepte del currículum ocult; les dones que porten hiyab
no poden posar les fotos amb hiyab. És tot allò que s’ensenya partir de l’ambient, de l’experiència i

3
 Bloc 2: L’educació a l’època contemporània

això t’ho interioritza al teu cap. Això genera un barrera cultural molt forta. El currículum ocult diu que
els homes poden ser enginyers més que les dones.

Crea la Teoria de la Resistència: Comença a reflexionar de quina manera aprenem i com ensenyem.
Deia que els alumnes no només absorbeixen aquest currículum ocult i el reprodueixen, sinó que a més
es resisteixen, generen moviments de resistència mentals i socials i produeixen el que es diu treball
antihegemonic, el qual consisteix en construir una realitat diferent a les marcades per les estructures.

L’anàlisi sociològica educativa ha d’incloure els processos de resistència a l’escola i l’estudi del
currículum des del context social de les relacions de poder externes i internes.

3) La (des) educació (Noam Chomsky)

Facetes de Chomsky: La lingüística i la política.

Pretensions de poder:

o Control
o Propaganda
o Aprendre a ser educador o educadora

CONTROL: És important domesticar al poble, ja que el terror apareix a les ments de les persones i
provoca que aquestes pensin que no hi ha alternatives. Provoca que no tinguin esperances.

PROPAGANDA: Forma democràtica d’exercir el control, es transmeten les versions oficials i la cultura
hegemònica. Tot i que hi ha molta propaganda que intenta manipular i convèncer a les persones, avui
en dia les persones estan aprenent a ser una mica crítics i a examinar de manera determinada totes
aquestes coses que ens diuen i ens asseguren. Avui en dia obtenim una actitud diferent, més crítica i
no ens deixem influenciar pels altres.

APRENDRE A SER PROFESSIONAL DE L’EDUCACIÓ: A Harvard no aprens sol matemàtiques, aprens allò
que s’espera de tu per estar a una universitat com aquesta, aprens a saber quines conductes has de
tenir i quines preguntes pots fer i quines no. Aprens a com comportar-te, com vestir-te, com encaixar
dins la societat.

4
 Bloc 2: L’educació a l’època contemporània

Des de l’educació el que podem fer és utilitzar una tendència de la igualtat. Una veritable igualtat ha
de consistir en la possibilitat que en cada etapa de la nostra vida puguem tenir accés a la informació i
a la possibilitat d’escollir, prendre decisions i participar sobre la base d’aquesta informació.

Així doncs, un sistema de comunicació democràtica seria aquell que permet una participació pública
a gran escala, que reflexa els interessos públics i els valors eles com la veritat, la intel·ligència i la
integritat.