Aina Prats, 2022/2023

Pensament i contextos

ILLICH
TRAMAS DEL APRENDIZAJE

INTRODUCCIÓ

Aquest text d’Iván Illich i es troba a la seva obra La Sociedad desescolarizadora (1971),
l’obra més important de l’autor i, concretament, al capítol VI. Situam aquest autor a la
dècada dels anys 60, una època on la societat es replanteja l’existència de l’escola i el paper
que aquesta té en el món. Illich pertany al corrent pedagògic de la desescolarització, més
específicament a les teories tecno-humanistes.

ANÀLISI D’IDEES

o Frustració a l’escola
o Títols (discriminació)
o Aprenentatge fora de l’escola (autoaprenentatge)
o Aprenentatge automotivat
o Noves institucions educatives
o Crítica al monopoli educatiu
o No submissió al currículum obligatori
o Ús de noves tecnologies
o Trames d’aprenentatge
o Facilitar accés a l’aprenent
Illich fa una crítica del monopoli educatiu, ja que creu que l’escola produeix frustració i fa que
es doni una discriminació a causa de la possesió o absència de títols. Així doncs, Illich creu
en la importància de l’autoaprenentatge, és a dir, un aprenentatge que es doni fora de
l’escola. A més, aposta per la creació de noves institucions educatives, de manera que
l’alumne tengui més llibertat i no hi hagi una submissió al currículum obligatori. També creu
que s’ha de facilitar l’accés a l’aprenent, incloent l’ús de les noves tecnologies i la creació de
trames d’aprenentatge, que proporcionin accés a distints recursos per a l’alumnat i que
posteriorment explicarem.

DESENVOLUPAMENT DEL COMENTARI

Ivan Illich va néixer a Àustria el 1926 i morí a Alemanya el 2002. Fou sacerdot catòlic i té
una llarga experiència pastoral i intel·lectual desenvolupada a Itàlia, EEUU, Puerto Rico,
Mèxic, etc. El seu pare era croata catòlic i la seva mare, jueva sefardita. Cursà estudis
eclesiàstics, de teologia i filosofia a Roma i va obtenir un doctorat en història. Fou rector a
Nova York, vicerector a Puerto Rico, professor de ciències polítiques a Nova York i participà
en la fundació del CIDOC (Centre Intercultural i de Documentació) a Cuernavaca, on
analitzen els problemes de desenvolupament en el Tercer Món alhora que formen
missioners que han d’anar a Sud-Amèrica. Degut a una crítica que realitzà el CIDOC cap a
l’església, es va desvincular d’aquesta i Illich va abandonar el sacerdoci.

En quant al context, al final dels 60 i principis dels 70 es dona el nucli central d’una resposta
contra les formes d’organització de la societat a partir del desenllaç de la Segona Guerra
Mundial. Es tracta d’un allau de crítiques culturals i internacionals que afecta a les
institucions i pràctiques socials del moment. La irrupció de mass media i l’inici de la
informàtica obren nous horitzons i formulen nous interrogants socials. La consolidació dels

1
 Aina Prats, 2022/2023
Pensament i contextos

sistemes educatius en el món occidental i la demanda social d’educació creix, però alberga
dubtes sobre l’eficàcia dels sistemes educatius. Es redacten informes de desigualtat escolar,
sorgeixen estudis sobre la relació dels grups socials amb la institució escolar i s’escriuen
llibres que descriuen la inadequació de l’escola als interessos dels nins. L'aparició de noves
tecnologies i la interrogació sobre si els països del Tercer Món han de seguir el camí
educatiu de les metròpolis del món occidental acaben de delimitar aquest context.

El corrent pedagògic al que pertany Illich és el moviment desescolaritzador, el qual criticava

l’escola per obsoleta, inútil, ineficaç, inadaptada, lenta i inviable econòmicament. Degut a la
inutilitat de l’escola, els representants del moviment proposen noves formes educatives
alternatives a l’escola que siguin més eficaces i positives.

Dins aquest moviment cal destacar l’existència de tres brances. La primera és el subcorrent
de les teories tecno-humanistes, en les quals podem identificar a Illich i Reimer, que pensen
que la desescolarització suposa un canvi cultural en el qual les persones recuperen la
llibertat d’aprendre, relacionar-se i contribuir a un aprenentatge mutu. També trobam les
alternatives globals, un altre subcorrent de la desescolarització al que pertanyen Faure i
Husen, que mantenen una posició més positiva, pretenen implicar les institucions en la
culturització i la formació. Finalment, la darrera branca és la de la pràctica educativa, duta a
terme per John Holt mitjançant el home schooling.

Algunes de les seves obres són Tools for conviviality, Energia i equitat i In the mirror of the
past, on recull les seves intervencions i conferències des de 1978 fins 1990. La seva obra
més important és La societat desescolaritzada, en la qual fa una crítica a l’educació i
planteja per primera vegada el concepte de desescolarització, i en la que es mostra partidari
de l’autoaprenentatge i fa propostes educatives per dur a terme al llarg de tota una vida i per
a tota la societat.

Pel que fa al pensament pedagògic de Illich, podem dir que rebutja l’estat de
desenvolupament al què ha arribat la societat industrial avançada; creu que l’escola no
educa els nins, sinó que els acomoda a les necessitats burocràtiques i els inicia en el mite
del consum sense fi. Sosté que el prestigi de l’escola com proveïdora de serveis educatius
de qualitat descansa en els següents mites: mite dels valors institucionalitzats, de la medició
del valors, dels valors envasats i del progrés etern. Vol una educació que duri tota la vida,
sense una institució i un pla establert. Aplicant els seus ideals, va proposar la seva tesi de la
convivencialitat, com a alternativa a l’escola, la qual consisteix en una pedagogia de llibertat
(per xerrar, reunir-se i aprendre sense condicionaments) i paraula (símbol de comunicació,
diàleg i formació humana). Amb aquesta, Illich proposa 2 tipus de solucions:
1. Caire tecnològic: substituir l’escola per un banc de coneixements. Això es duria a
terme gràcies a mitjans audiovisuals i informàtics que possibilitarien
l’autoaprenentatge i l’accés a fonts educatives.
2. Entramat jurídic-econòmic: disposicions legislatives que prohibeixin el monopoli de
l’escola. Dotar a les famílies d’una renda educativa, per ser consumida pel subjecte
durant tota la vida i en funció de les seves necessitats.
Amb aquesta proposta pretenia contribuir a la llibertat dels individus, tornant-los l’alegria
d’aprendre i la convivència amb els altres. Volia crear unes estructures formatives més
flexibles caracteritzades per tenir metodologies capaces de fer desenvolupar l’home de
forma lliure, pel que proposà la desescolarització i la desinstitucionalització de l’escola.
A més, pretén dotar la societat de:

2
 Aina Prats, 2022/2023
Pensament i contextos

- Serveis de Referència respecte d’Objectes educatius, per a que la gent pugui accedir
a llocs d’adquisició de coneixement més fàcil i quotidianament.
- Llotges d’Habilitats: persones i entitats que ofereixin propostes i models relacionats
amb habilitats específiques que servirien de referència. Control per evitar que es
monopolitzin certs sabers.
- Servei de Cerca de Companys: xarxa de comunicacions que posi en contacte les
necessitats i afinitats de les persones per poder aprendre i cercar conjuntament.
- Serveis de Referència respecte d’Educadors Independents: elaboració d’un possible
catàleg de gent professional i persones independents com possibles educadors per
aprenentatges específics i que poden ser avaluats per “clients”. Consultors que
actuen en un moment donat.
Vol eliminar la pressió i coacció, estimular les opcions voluntàries, desformalitzar les
situacions d’aprenentatge i assegurar la formació permanent del ciutadans amb recursos
educacionals i personals.

Illich no va fer pràctica educativa ja que, en el corrent desescolaritzador, l’encarregat de dur

a terme aquesta tasca fou John Holt, que pretén implicar la família en l’educació dels nins,
educant-los a casa.

CONCLUSIÓ

Aquest text està clarament relacionat amb el coneixement de Illich, ja que en ell mostra la
seva opinió sobre l’escola, dient que aquesta provoca frustració, tant als educadors com als
educands, i es mostra partidari d’un sistema educatiu alternatiu a aquesta institució. De fet,
en el text apareixen les 4 xarxes de les quals pretén dotar la societat per fer un canvi a
l’educació.

A dia d’avui les idees de Illich no estan gaire presents en la societat, encara que algunes de
les seves xarxes segueixen existint. Per exemple, es poden cercar companys per aprendre,
persones amb interessos compartits, etc. mitjançant l’internet. El que sí és molt present
actualment és la pervivència del sistema d’educació a la llar ideat per Holt, dut a terme per
una gran nombre de famílies a diversos llocs del món, com ara als EUA.