Sociologia bloc III

TEMA 6: CONVIVÈNCIA SOCIAL, EDUCACIÓ I CIUTADANIA

- Escola com a societat -> vessant reproductor i dinàmiques canvi, formant futurs
ciutadans amb lògica de la igualtat d’oportunitats i dret a educació per tothom.
- Classe escolar = realitat estructurada i incompleta (elements estructura social
àmplia) dimensions interna i externa.
o Fonamentalment objectius ACADEMICISTES

- També és eminentment formal i secundari (institucional) amb connotacions

burocràtiques. També grup primari i informal, per espontaneïtat comunicativa i
relacional.
- Experimentant i fent recerca de grup es pot generar ambient i cohesió grupal, i
negociació a l’aula. Implementació relació educativa democràtica -> aula espai
favorable per negociació i participació. // S’ha de provocar confiança
intergrupal, clima facilitant d’expressió idees, superant barreres comunicació
grup.

- Des d’àmbit MICROSOCIOLÒGIC, podem estudiar GRUPS MINORITARIS escola,

des d’incorporació progressiva multiculturalitat i interculturalitat a escola com a
societat d’acollida. Exigeix canvi mentalitat escola assimilacionista i uniforme ->
afavorir perspectiva futur i convivència interètnica. (De moment
multiculturalitat transnacional asimètrica)

1. LA MICROSOCIOLOGIA I L’AULA COM A MICROSOCIETAT I COM A GRUP

- Grup com l’eina bàsica de relació social i conjunt persones que gaudeixen d’un
cert grau d’INTERACCIÓ i comunicació.
o Grup reflecteix parcialment aspectes societat; aula és la més genuïna de
les situacions d’aquest aspecte.

- Des de microsociologia dels grups, característiques tipus relacions a partir dels

tipus de grups que s’observen. PRIMARIS, SECUNDARIS, FORMALS, INFORMALS,
PETITS I GRANS, tipus relacions que cal tenir en compte per comprendre funció
relacional, comunicativa i socialitzadora.
o GRUPS PRIMARIS:
 Es fonamenten en relacions primàries, directes i informals, (=
comunicació espontània).
 Relacions socials de cara a cara i facilitadores de les relacions
comunitàries.
 Base socialització primària a través famílies i grups amics, grups
poble o barri.
o GRUPS SECUNDÀRIS:
Sociologia bloc III

Més amplis i es fonamenten en relacions FORMALS,

INSTITUCIONALS, ORGANITZATIVES I BUROCRÀTIQUES.
 Solen ser formals però s’hi poden donar relacions informals que
facilitin consecució objectius comuns.
o GRUPS TERCIÀRIS
 Informals o formals, a través tecnologia
 No relació cara a cara, sinó a través d’artefactes
 Condicionada per característiques màquina i possibilitats de
gaudir-ne.
 CULTURA MASSES -> AGENT SOCIALITZADOR
- Paper important en la comprensió fenòmens microsociològics de les
EXPERIÈNCIES i teories microsociològiques de la dinàmica de grups, y per altra
banda, les aportacions microsoc. Dels estudis de les organitzacions
EMPRESARIALS.
o Exemple, a partir mecanització de les relacions de clients, treballadors i
empresa, per assolir objectius empresarials. Institució comporta a
rutinització i ritualització relacions socials.
- Societat moderna necessita tres tipus relació (primària, secundària i terciària)
per funcionar. Primàries condicionades per secundàries i terciàries (que
pretenen enfortir estructures amb més poder de la societat actual).
- INFANTS I ADOLESCENTS cada vegada menys vida de barri; EXTRAESCOLARS I
MITJANS AUDIOVISUALS OCUPEN TOT EL TEMPS.
o CONVENIENT QUE QUALSEVOL PROFESSIONAL conegui tècniques de
dinàmica de grup.

- NOMÉS si mestre integrat en grup i és considerat membre, l’estructura i

ambient grup resulten COHESIONATS. Difícil que succeeixi en totalitat.
o Estructura informal és estructura AFECTIVA. Encara i que a vegades grup
tingui homogeneïtat social, no deixa d’haver divisió subgrups, on
components es tanquen a possibles ingerències, i més si consideren
mestre com enemic.
- Grup classe disposa de peculiaritat, presència de persona adulta que controla
procés educatiu. Es parla en aquest context de condicionants de la comunicació
de la classe.
o 1. DE LA RELACIÓ MESTRE/ALUMNE
o 2. CONDICONANTS DE LA RELACIÓ EN EL GRUP
- Situació jeràrquica aula no facilita comunicació optimitzadora, pot provocar
conflicte i enfrontament. Pot generar passivitat de l’alumnat.
- Aula com microsocietat prepara per diferents papers que s’exerciran en el futur
de la societat i els estatus. (Funció socialitzadora)
- Aula té formes organitzatives peculiars i no reflecteix tots elements societat.
Sociologia bloc III

o Apareixen conflictes, discussions, però també negociacions, consensos,

relacions afectives... Desigualtats, jerarquies, autoritat, relacions de
poder...
o Risc escola de que quedi com institució formal i organització burocràtica
-> Cal impulsar elements afavoreixin autogestió interna aula per facilitar
comunicació participativa dels diferents agents.

2. CONVIVÈNCIA MULTICULTURAL I/O INTERÈTNICA

Pedagogia moderna -> veus a favor educació intercultural -> actual realitat és
assimilacionista.
- Convivència interètnica sol fer referència a IMMIGRACIÓ EXTRACOMUNITÀRIA i
a MINORIES NO ADAPTADES O DESPLAÇADES.
- “Contexto de la actual Sociedad globalitzada, cuestión de la integración social
plantea cada vez más el problema de la integración de los miembros minories
étnicas”

- JORDI GARRETA recorda que el concepte d’INTEGRACIÓ es formula com

evolució d’assimilació i d’aculturació.

o A) ASSIMILACIÓ: (membres grup dominant incorporen els de grup

minoritari)
o B) ACULTURACIÓ: (adopció noves pautes culturals per part grup entrant)
o C) INTEGRACIÓ (s’incorpora a l’anterior la idea D’ADAPTACIÓ MÚTUA)
o Autor defensa necessitat dinàmiques més inclusives i respectuoses amb
DRETS HUMANS.
- Cal superar les polítiques i formes socials d’assimilació, ja que societats
receptores o d’acollida han d’oferir fórmules d’integració.
TEMA 7. SOCIOLOGIA DE LA FAMÍLIA I DE LA COMUNITAT EDUCATIVA I SOCIAL
FAMÍLIA és forma organitzativa bàsica per a la societat, especialment sentit educatiu i
socialitzador. Família ha perdut certes funcions socioeconòmiques.
- Família és la INSTITUCIÓ, GRUP O ORGANITZACIÓ SOCIAL on comença
aprenentatge social i es transmeten primeres pautes socials (especialment
soc.primària).
- En tota societat podem trobar alguna forma de sistema familiar i encara i que
en societats modernes la principal forma familiar sigui NUCLEAR, hi ha varietat
de relacions de família extensa i diversitat famílies segons cultura.
o A) BIOLÒGICA
o B) NUCLEAR
o C) COMPOSTA per col·lectiu uhmà
Sociologia bloc III

o D) CONJUNTA
o E) EXTENSA
o F) MONOPARENTALS
o G) RECONSTITUÏDA (nova família pare o mare amb altre parella)
(Agregats de dues o més famílies, persones enllaçades)
o H) HOMOPARENTAL
o I) PARES SEPARATS
- Família enfocada des de microsoc. Com agent socialitzador, o també paper
estructuració de la societat.
- La família és la institució, socialitzadora i educativa inici aprenentatge. Primer i
principal agent socialitzador, encara que es pot relativitzar en tenir la família
molts de COMPETIDORS, agents soc.externs (soc. Primària, secundària i
terciària).

- En el marc estratificació, institucions i organitzacions -> família ocupen diferents

posicions. En societats modernes, no s’hereta posició social de mateixa manera.

- Diferents sectors de les societats mostren models d’educació i disciplina, a més

de valors i expectatives molt diversos.

- Pocs infants assumeixen incondicionalment p unts de vista dels seus pares.

Sobretot a societat contemporànies. Agents socialitzadors que produeixen
múltiples divergències entre punts de vista generacions.

- Socialització: procés persones aprenen i assumeixen cultura d’una societat, grup

o classe social. Procés viscut per les persones resultat encluturació, aculturació i
transculturació -> integren a societat. Procés incomplet o no acabat, tota vida.

o A través AGENTS SOCIALITZADORS -> Institucions, família, escola, grups,

grups d’edat, organitzacions, medi sociocultural, classe social,
etniocultural, sindicats, partist polítics, clubs esportius, clubs oci...
o Efecte agents varia segons socialització
 Primària: Es porta a terme a partir aprenentatge NORMES
BÀSIQUES comportament en àmbit relació primària (família) i el
més directe
 Secundària: Una vegada adquirides normes, persones s’obren a
nous aprenentatges socials i de relació humana.(escola)
 Terciària: Intermediaris TECNOLÒGICS o mediàtica

1. Diversificació i formes familiars emergents

Sociologia bloc III

Molts canvis família a societats occidentals. Parlarem de la “segona transició

demogràfica” a partir dècada dels seixanta.
1. Retard edat accés matrimoni i augment cohabitació
2. Descens natalitat, retard edat per tenir fills
3. Augment significatiu separació i divorci
4. Diversificació formes familiars
5. Retard emancipació fills
6. Incorporació massiva dona al mercat de treball
Estadísticament família nuclear (parella i fills) el model més estès.
2. Noves formes familiars o tipus família
Canvis famílies entorn europeu obeeix canvi paper dona a societat.
Important canvi -> trànsit rols conyugals.
Segueix sent difícil conciliació laboral i familiar -> necessitat canviar estructura família
3. Família i comunitat educativa
Segons Rafel Feito: Relacions família escola presidides amb recel. Escola suposa ruptura
regles que coneixia fins ara. Família funciona a partir d’elements biològics com sexe o
edat.
Escola conta amb professionals específicament formats per estar amb nens,
no pretén ser continuïtat de la família -> funció és adequar la família de manera
uniforme al model de societat que pretén divulgar imposat des de la centralitat
administrativa.
- Distància cultural entre escola i famílies -> primera tradicionalment considerada
element FORMAL i ACULTURADOR
o Condicionats per actors externs a aquestes mateixes institucions
- En mateix territori diversitat models escola
o DE BARRI
o UTILITÀRIA
o IDENTITÀRIA
o DE COMUNITAt
 Aquest últim podria impulsar-se per facilitar incorporació i
participació de famílies

- LA GESTIÓN DEMOCRÁTICA DE LA ENSEÑANZA -> Estructura formal de

representació por estaments, que experiència ha mostrat que no promou
suficientment la participació efectiva.
Sociologia bloc III

- Percepció baixa implicació famílies.

o Instrument participació TUTORIES. Abasta conjunt actuacions

plenament integrades en funció de docent, no només seguiment
progrés acadèmic alumnat, també manera aconseguir MAJOR
CONEIXEMENT DE L’ALUMNAT i possibilitar integració escolar i social i
procés d’ensenyament i aprenentatge.
o Famílies cal participin mitjançant ASSOCIACIONS de mares i pares
(abordar problemes i organitzar solicions i activitats fins comuns)

- Estudis etnogràfics
o Major participació MARES.
o Implicació major en famílies amb fills NESE
o Tutors manifesten diversitat situacions familiars amb resultat laboriós
d’acords de col·laboració pro rendiment escolar
- Associacions pares i mares -> actuar amb transparència segons característiques
cada centre. Centre ha de:
o Promoure intervenció i facilitar participació amb DELEGATS
o Programar activitats pròpies de l’associoació. Facilitar mitjans per
organitzar gestions
o Cooperar en activitats educatives informant al consell escolar de les act.
Extrraescolars