SOCIOLOGIA

TEMA 1: SOCIOLOGIA I SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

SOCIOLOGIA → Ciència social s’ocupa d’estudiar a les persones desde la

perspectiva del comportament d’aquestes. utilitza un mètode científic, és ciencia
objectiva.
Ens parla com les persones es relacionen i formen dins d’una societat.
Va sorgir al segle 18, desde el seu inici van estar questionades, perquè la ciencia
no era considerada com una eina per explicar la realitat, en aquest segle pren
forma. els primers sociòlegs deien que sociologia era ciència, encara que l’estudi
no sigui palpable, si hi existeix la societat, una manera de relacionarnos, és igual
que no sigui tangible.

Ciencia que explica com es desenvolupa la vida social, els diferents sistemes
socials i les pautes de conducta dels individus dins la societat
➔ Social: una acció o un fet que es desenvolupa col·lectivament. exemple:
matrimoni
➔ Sociològic: Anàlisi d’aquests fets socials. Quin significat té, quins agents
intervenen, com ho estem fent.
➔ Funcionalitat de la sociologia (Berger, Bauman, Castells): La sociologia
només té sentit si serveix per explicar-nos el món. Ha de tenir un impacte
pràctic sobre el sistema educatiu.
Berger: Qüestionar allò inqüestionable
Bauman: La sociologia serveix per qüestionar-nos, entendre i transformar el
context i dóna opcions per escollir, fer-nos més lliures.

La sociologia ha de ser funcional, per això cal que aconsegueixi connectar l'anàlisi
(del context) amb la realitat.
Quin paper té l’escola en la nostra societat? -
➔ Eina transmissora
➔ Mecanisme de transformació
Quin paper té el professor dins el nostre model educatiu?
➔ Més enllà dels continguts curriculars

Segons la sociologia l’escola tindria 2 funcions dins la societat que poden semblar
contradictories:
1) La sociología es eina transmisora del model social que tenim. Serveix per
transmetre nivell social que tenim: valors, símbols, pautes de conducta, això
ajuda a socialitzar dins la nostra societat i que aquesta perduri.
2) L’escola és un mecanisme de transformació. Serveix per transformar la
societat.

SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ → Branca de la sociologia que estudia: els

fenòmens, els processos i les institucions educatives des d’un enfocament
sociològic.
Aportacions:
➔ Anàlisi del sistema educatiu
➔ Definició de la matèria curricular
Funcionalitat:
➔ Projectes d’innovació docent
➔ Creació de nous continguts curriculars
➔ Suport en la resolució de problemes dins els centres educatius.

Objecte d’estudi de la sociologia de l'educació:

➔ El propi concepte de sociologia de l’educació
➔ Processos de socialització i agents que intervenen en l’educació - Relació
sistema educatiu amb altres aspectes de la societat
➔ L’estructura del sistema escolar i el seu funcionament: Sociologia de
l’escola.
➔ Anàlisi dels coneixements que es transmeten a l’escola i de quina manera
es transmeten: Sociología del currículum
➔ Estudi de les influències del context sobre els agents del procés educatiu
➔ Anàlisi de les desigualtats del sistema educatiu
➔ Estudi de les contradiccions dins el sistema educatiu.
1.1. La perspectiva sociològica
➔ Pluralisme teòric: es la insistencia de diferents teories o la suma dels
diferents enfocs sobre un mateix objecte d’estudi.
➔ 3 blocs teòrics: Paradigma funcionalista, paradigma del conflicte i
paradigma de l’acció
L’objecte d’estudi → La societat: Sistema de relacions format per estructures i
institucions independents i interrelacionades i fixen:
➔ Relacions de producció. Sistema econòmic: distribució de la riquesa,
organització de treball, etc
➔ Relacions de desigualtat. Sistema d’estratificació de desigualtat que
classifica les classes socials, edats, sexe…
➔ Relacions de poder. Sistema polític: participar en la democràcia.
➔ Relacions simbòliques. Sistema cultural: creences, valors, etc

L’escola depèn i està condicionada per l’estructura social que serveix…

Al mateix temps, l’escola és un espai amb RELATIVA AUTONOMIA davant les
pressions estructurals.
Com a professors/es tenim l’obligació de conèixer els canvis socials. Com ajuda la
sociologia? Analitzant, establint vincles i innovant.

QUÈ ÉS LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA?

Explicar que hi ha de general i col.lectiu en la individualitat.
Entendre que l’individu es construeix a partir del context (construcció de fora cap
endins)

L’escola ens socialitza a tots esborrant els particularismes familiars i ens

homogeneitza per ensenyar i assimilar pautes universals en un mateix punt de
partida.

Funcions de la socialització escolar

➔ Indiferenciar nenes i nens davant el mestre i davant l’escola, tractant-los a
tots per igual, ensenyant-los a formar part de grups homogenis.
➔ Facilita l’emancipació emocional dels valors particularistes familiars,
inculcant valors, pautes i codis universalistes.
 ➔ Inculcació de la rutina laboral (amb exercicis, tasques i deures), la
competència inter-individual i el respecte a l’autoritat adulta (el docent)
➔ La subjecció a ser avaluats i a interioritzar com a justa la jerarquia de mèrits,
èxits diferencials (èxit-fracàs) i recompenses (futur major-pitjor salari).

1.2 PARADIGMES CLÀSSICS I TEORIES ACTUALS: AUTORS CLÀSSICS

PRINCIPALS PARADIGMES D ‘ANÀLISI DE LA SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ:

➔ Funcionalisme: reproduir la mateixa societat
➔ Estructuralisme: Influència entre els diferents estructures de la societat.
➔ Interaccionisme: Anàlisi de les interaccions dins l’escola i la seva
significació.

TEORIES CLÀSSIQUES
E. DURKHEIM (1858-1917)
Es considera el pare de la sociologia de l‘educació, perquè és el primer que entén
l’escola i la seva funció social, boira des de una perspectiva sociològica
Consciència col·lectiva conjunt de valors y normes (morals , ètics ) que compartim
tots socialment .
L’objecte de la sociologia es saber o extreure quina es la conciencia col·lectiva de
la societat.
Deia que la societat anava evolucionat partint d’una societat primitives fins ara:
➔ Societat mecànica: poc complexes, amb una solidaritat basada en la
semblança.
➔ Societat orgànica: societat evolucionen i son més complexes i
especialitzades ,es quan es comença a haver divisió de treball. La solidaritat
es basa en la interdependència dels subjectes .

APORTACIONS A L’ENFOCAMENT SOCIOLÒGIC DE L’EDUCACIÓ:

Les desigualtats tenen solució a partir de reformes i l’escola tindrà un paper
fonamental
➔ L’educació desenvolupa una moral col.lectiva.
➔ L’educació té una funció cohesionadora social: transmissió de cultura,
normes i creences.
➔ L’educació com a socialització de les generacions més joves.
 ➔ Èmfasi l’escola està lligada a un context determinat. L’educació no és un fet
individual. Posa els nens/es en contacte amb una societat determinada
➔ Defensa de la universalitat i finalitat popular de l’ensenyament.
➔ Sintetitzant: per a Durkheim l’escola es una institució clau per a la
transmissió cultural de normes i valors que una societat necessita inculcar
a les generacions més joves, per reproduir-se a si mateixa i garantir la
continuïtat identitària

K.MARX (1818- 1883)

➔ Materialisme històric: El mode de producció de a vida material condiciona
el procés de la vida social, política i cultural.
➔ Relacions socials de producció: maneres en què ens relacionem en
aquest sistema de producció
➔ Hi ha 4 tipus de relacions de producció: Primitiva, Antiga( esclavitud )
Feudal( a través de la terra d’agricultura), Capitalista ( tres classes socials
antagòniques )

APORTACIONS A L’ENFOCAMENT SOCIOLÒGIC DE L’EDUCACIÓ:

El sistema educatiu és fonamental per a la reproducció dels elements de
subsistència d’una societat. ( en el nostre cas les relacions de classe)
L’escola, doncs reprodueix el sistema capitalista: accés al sistema escolar de les
classes dominants/ Classe obrera instruïda per a la cadena de producció.
En la nova societat cap a on s’ha de produir el canvi ( revolució), Marx postula un
model d’escola basat en tres principis fonamentals:
➔ Escola Igualitària
➔ Escola Laica
➔ Escola Productiva

Defensa la universalització de l’escola per a tota la població.

Defensa la gratuïtat de l’escola.
L’obligatorietat de l’escolarització.
Superació de la distribució entre el treball manual i l’intel.lectual.
Sintetitzant: L’escola reprodueix les desigualtats socials d’origen. Garanteix
l’hegemonia i l’èxit de les classes dominants reforçant el seu capital cultural.
Legitima tot el procés fent-lo passar per neutre.
M.WEBBER (1864- 1920)
Teoria de l’estratificació: Divideix la societat en diferents classificacions
➔ Classe social: determinat per lo econòmic
➔ Estatus: determinat per lo social, te a veure amb la nostra subjectivitat la
manera en que estem classificats en una classe social
➔ Partit: determinat per lo polític

Sociologia de la dominació
A la societat hi ha creences que justifiquen el fet de que uns grups domini (
legitimen) a uns altres. 3 models:
➔ Tradicional: Legitimada per la creença de la superioritat de l’edat o
santedat
➔ Carismàtica : legitima pel carisma
➔ Legal: legitima per conceptes jurídics, establerts en una burocràcia (
societats modernes)

APORTACIONS A L’ENFOCAMENT SOCIOLÒGIC DE L’EDUCACIÓ:

➔ L’escola,l'església i la família estan dins l’esfera de les relacions de
dominació.
➔ L’escola com una associació jeràrquica que legitima la cultura dominant
➔ Però… Mobilitat social a partir de l’idea d’Estatus
➔ Burocratització: El somni de l’escola pública perseguit des del segle XIX s’ha
vist pervertit per:
1) La progressiva burocratització de polítics i tècnics, que no paren
d’elaborar reformes i normes sense escoltar als professionals
2) Pel fet de que gran part del funcionariat es considera propietari dels
centres educatius. Alguns símptomes són “el meu centre, els meus
alumnes, els meus nens, la meva classe...”
3) L’entendre al docent com un simple aplicador d’una legislació i un
curriculum.

No obstant, l’escola permet mobilitat: canvis de posicions socials entre

generacions i dins una generació. Oportunitats socials. L’educació és una
estratègia per desenvolupar la lluita de classes i tendir a millores socials, mobilitat
social.
Sintetitzant: L’escola legitima la cultura dominant però aporta la idea de mobilitat
social La burocràcia perverteix la pròpia educació.

1.4. PARADIGMES CLÀSSICS I TEORIES ACTUALS: TEORIES DE LA

REPRODUCCIÓ I LA CORRESPONDÈNCIA

Model de Reproducció
➔ Bourdieu
➔ Passeron
➔ Bernstein
➔ Althusser
Model de correspondència
➔ Baudelot i Establet
➔ Bowles i Gintis

Aquests models s'inicien als anys 70. Volen demostrar que l’escola reprodueixen
les desigualtats socials
Als anys 60 havien reformes socials i educatives, van suposar millores en
l’educació.
Als anys 70 va haver una desacreditació dels moviments i de les reformes que van
comportar aquests moviments.

Es van publicar informes, un dels quals (Coleman) va fer anàlisi sobre com havien
anat aquestes reformes, van a acabar dient que les reformes no influeixen en el
rendiment escolar dels nens i les nenes, és a dir no va haver els canvis esperats.
Els aspectes socials i familiars són les influències principals sobre el rendiment
escolar. 2 lectures, una part més social, més conservadora (les reformes eren
inútils perquè no donen resultats), l’altra part més progressista deien que calia
evidenciar que l’escola es reproduïa en les desigualtats socials i que feien falta
canvis més profunds, tant a l’educació com dins de l’estructura social.

És en aquest moment on sorgeixen les teories de la reproducció, on es diu que la

funció de l’escola és reproduir les desigualtats socials, no superar-les. Això vol dir
que els sociòlegs analitzaven el que passava dins l’escola.
 ➔ Bourdieu:
1) Anàlisi del funcionament del sistema educatiu
2) Estudi de la transmissió cultural dins el sistema educatiu
3) Per que hi ha grups que tenen garantitzat l’èxit escolar?

Ens parla d’uns conceptes:

1) CAMP
➔ Polític
➔ Educatiu
➔ Artístics
➔ Científic
Dins de cadascun es posicionen els agents, intenten reproduir aquest camp,
mantenir-lo o canviar-lo. Tenen condicions de subordinació i altres de dominació.
Altres tenen més poder, que determina sixó? EL CAPITAL

PIERRE BOURDIEU: Aportacions en el camp de l’educació

L’acció pedagògica com un acte de violència simbòlica. “TOTA ACCIÓ
PEDAGÒGICA ÉS UN ACTE DE VIOLÈNCIA SIMBÒLICA”
El currículum ocult: Aspectes que sense ser explicats es transmeten als alumnes.
Es transmeten a través d’estructures subjacents als continguts formals i les
relacions dins de l’aula o el centre.
➔ Objectius
➔ Selecció de continguts
➔ Metodologies
➔ Planificació
➔ Avaluació
Té una naturalesa social (externa)
No és neutre, està molt pensat.
Té dos tipus d'influència, la del centre i l’externa

Aspectes a tenir en compte per fomentar una educació inclusiva (Poter, Jackson,
Stainback) i que en el currículum ocult podría estar incidint:
➔ La pràctica educativa del docent
➔ Metodologia
➔ Dimensió cultural
 ➔ Dimensió social
➔ Atenció a alumnes amb NEE
➔ Organització de l’aula

2) CAPITAL
➔ Econòmic: posició o dominació económica
➔ Social: les nostres xarxes socials com a persones (coneixences…)
➔ Cultural: coneixements
➔ Simbòlic: els reconeixements, títols…
Fa que uns agents tinguin una posició més important de dominació que d’altres.
Aquest capital és el que cada un guarda del si mateix.

3) HÀBITUS
La interiorització de les estructures, derivades del grup social en que un és
educat, que donen lloc a pensaments, pràctiques i percepcions del món
determinades.
Nosaltres no som només un capital. Interioritzen com funciona la societat
depenent de l’entorn social en el que ets educat, fa que tinguem unes
percepcions diferents. És la visió del mon que tenim com agents.

Estructura social
➔ Estructura social de primer orde: Objectiva: Camp i capital social
➔ Estructura social de segon ordre: Subjectiva: Agents i els seus hàbits.
Que hem de comprendre d’aquesta estructura social?
Hi ha dos nivells d'anàlisi:
➔ Les estructures objectives: estudi del camp i de les posicions dels agents
segons el seu capital i estratègies
➔ Les estructures Subjectives: L’hàbitus. La subjectivitat dels agents.
La funció social de l'escola: Escola com a força conservadora de les desigualtats
socials. Els nens porten els seus hàbits adquirits de la familia d’on prové , no tots
els agents portaran el mateix a les seves motxilles, per això se’ls exigeix més per
arribar al final.
Teories de la correspondencia
Es fixen en el vincle de l’escola i el món laboral. Diuen dins l’escola es reprodueixen
les desigualtats socials.
El sistema educatiu proporciona a cada individu capacitats cognitives, habilitats
tècniques, trets de personalitat, models de autopercepció, i credencials
educatives adequades a les exigències del mercat laboral.

BOWLES I GINTIS
Hi ha qualitats que provenen de l’escola i coincideixen de les qualitats i actituds
dels treballadors.
Dins l’escola es reprodueixen les desigualtats socials, i ho expliquen en analitzar el
món laboral i el de l’escola.
Existeix una correspondència entre el món educatiu i el món laboral.
➔ Els autors expliquen que en els Nivells inferiors de l’escola (infantil) es
premia la submissió i l'obediència. Paral·lelament, en els nivells inferiors del
mercat laboral, es premia un treball que rep normes externes i imposades.
➔ En els Nivell mitjà de l’escola (primària, secundària) es premia la serietat i
fiabilitat. En els nivells del mercat laboral, es premia el treball sense
supervisió basat en normes imposades.
➔ En el Nivell Superior de l’escola (universitat) es premia la iniciativa i
autonomia. En la secció de treball, es premia el control del procés i normes
interioritzades.

Teories de la transformació (Habermas, Paulo Freire)

Context
➔ Anys 80 i 90 comencen a haver crítiques a la teoria de la reproducció.
Aquestes noves teories que apareixen com a critiques de les anteriors ,
donen molta importància a com es comuniquen els agents que hi han a
l’escola entre ells (profes i alumnes) i l’escola amb la comunitat.
➔ Les crítiques que els anys 80 se'ls fan a les teories de la reproducció:
- Son molt deterministes, no donen pas al canvi.
- Veuen als alumnes com subjectes passius
- Veuen a l’escola com a fàbrica de “reproducció social”
 ➔ P.Freire, Acció dialògica (1975)
- Visió transformadora de la societat a diferencia de les altres que era
reproduir, la seva funció és transformar.
- Mètode socràtic es a través d’un diàleg on la idea es reflexionar
constantment en un mateix tema, no arribar a la veritat sino a
reflexionar d’aquell tema
- Persones aprenien dialogan, ja que s’estableix una relació més
d'igualtat, així els alumnes poden trobar més la seva dignitat, amb
aquest empoderarament els alumnes prenen consciencia dels seus
drets i poden ser critics, també podien lluitar pels seus drets.
- L’educació es basa en les pràctiques quotidianes.
- L’aprenentatge ha d’estar basat en la pràctica, qualsevol
aprenentatge anterior es aprofitable per aprendre un nou.
- L’aprenentatge és un procés dual, també aprenen els professors
perquè es posaven en el mateix nivell.
- Hi ha transformació ja que les persones cambien, per tant si que
existeix la capacitat de transformar en l’educació.
➔ J.Habermas, Acció comunicativa (1987)
- Es centra en l'estudi del llenguatge i va desenvolupar l'acció
comunicativa.
- Es centra molt en el llenguatge i en com ens comuniquem.
- L'obligació de fer-nos comprensibles obliga a generar coneixement.
- L'educació es transformadora en com ens comuniquem més que
amb els continguts.
Teories de la resistencia (Giroux, Apple, Willis)
L’educació com a instrument de canvi i lluita, es transformen les coses com un
espai polític amb el sentit de transformar i empoderarse. Un espai cultural i
ideològic independent a la idea capitalista. Un traspàs de formació entre l’escola i
societat i societat i l’escola. La funció de l’escola ensenyar pensament crític i
emancipador.
Michael Apple
➔ Principal representat aquesta teoria, entendre quins grups que es
beneficien de l’escola i quins no i perquè.
➔ Que podem fer perquè l’escola sigui més crítica i igualitària, quines accions
podem dur a terme?
 ➔ Els seus treballs es basen en veure que hi ha, quines ideologies amagen els
currículums i també estudia com es desenvolupa l’escola democràtica.
➔ Que estudia dels currículums? fa anàlisi dels que es selecciones i com es
transmeten i quins valors està donant a través del currículum ocult, a quins
grups afavoreix i a quins no i els efectes que te als alumnes.
➔ L’escola democràtica per ser-ho ha de tenir una estructura democrática, un
currículum democràtic. La finalitat de l'ensenyament ha d'arribar al bé
comú. A l’escola han de conviure diferents veus i s’ha de fomentar la
interpretació crítica.

Paul Willis (l’escola no només es reprodueix, sinó que també priodueix

coneixement a partir de les interaccions que es generen entre les persones)
➔ L’escola produeix cultura=INTERACCIÓ
➔ Els subjectes no són passius, creen mecanismes de resistència cultural.
➔ Els alumnes també desenvolupen estratègies de resistència.
➔ Creació d’una cultura contra-escolar
➔ L’evidència + clara, per ell, són els grups que en el futur, no seguiríen
estudiant i formarien la part baixa laboral (“malotes”).
Henry Giroux
➔ La pedagogia crítica: l’ensenyament ha d’ensenyar als alumnes a ser crítics.
Han de ser capaços de pensar de forma autònoma. S’han de questionar i
desafiar. Amb això, el paper dels prof i escola és fonamental.
➔ Importànciadelpaperdelprofessorat:intel·lectualtransformador.
➔ L’educació com un projecte polític. L’escola com un espai de funcionament
democràtic.
➔ L’educació no pot ser neutre. Per tant, l’escola ja reflecteix ideologies. No es
parla sobre aquesta neutralitat perquè no interessa que ens questionem i
reflexionem sobre la qüestió o reflexió crítica.
➔ Capital cultural: allò que ja saben i el que adquireixen a les classes i, de
quina manera el poden aplicar.
➔ L'educació és més un projecte polític perquè l’educació ha de ser capaçde
transformar el món a través de ser crítics i saber transmetre valors
democràtics (paper i importància dels professors)
 ➔ El paper del docent:
- Qüestionari pràctiques repressives
- Donar respostes alliberadores
- Questionar-se a si mateix
➔ Pedagogia crítica (Freire, Giroux)
- Pensament crític
- Transformació del sistema educatiu
- Qüestionar-nos per ser lliures i creació dec oneixement constructiu

1. Educació líquida
Bauman (com ha de ser l’educació en un món líquid, en un món que no para de
canviar)
➔ Educació com a procés vital (procés que duri tota la vida). Món amb molta
informació.
➔ Educació líquida en món canviant. Assimilar els canvis que es produeixen i,
per això, no deixar de banda l’educació / els estudis. Qualsevol innovació
costa molt que s'implanti al sistema educatiu. Es preguntava el temps que
trigarien en implantar els canvis.
➔ Sistema educatiu: Estructura molt gran. L’Educació com a transmissora de
coneixement.
➔ Coneixement flexible, mutable. Canviar el rol com a docent, ja que no és el
mateix que el paper que prenia o tenia abans.
Ha d’haver-hi una reflexió sobre el canvi de la relació alumne - professor. Abans:
professor com a persona que té tot el coneixement. Ara: l’alumne té el mateix o
més coneixement que el docent. Decidir quin serà el nostre paper com a mestre.

1.4. Cultura i socialització

Com es configura la nostra personalitat, a partir de la genètica o del medi social?
depen quina part académica respongui, la primera diría que el pes va condicionat
per la natura, l’altra diría que la genética no té cap pes sino que son els factors
ambientals els que ho determinen.

La sociologia diu que té una postura entremig, tot i que li dóna més pes a la
societat pero el que és determinant és l’ambient, l context social en el que es creix
el que ens configura tal i com son. La personalitat la adquirim a través de la
cultura en la que ens trobem immersos.

Que es la socialització?
Procés mitjançant el qual una persona entra dins una cultura fins formar part de
la societat, del context social.
➔ Giner (1973): La socialització és el procés mitjançant el qual, l’individu és
absorbit per la cultura de la seva societat.
➔ Shepard (1980) : És el procés per el qual els éssers humans aprenen la
cultura.
➔ Horton & Hunt (1986): No s’ha de negar la importància de la biologia però
s’ha de recalcar la importància de la societat en conformar, remodelar i
refer al ser biològic creant a la persona social.

Que és la cultura?
És un sistema de continguts, valors, actituds i pautes de conducta que socialment
han estat acceptades i són transmeses a les noves generacions
.
➔ Edward Tylor (s.XIX) "La cultura o civilización, en sentido etnográfico
amplio, es aquel todo complejo que incluye el conocimiento, las creencias,
el arte, la moral, el derecho, las costumbres y cualequiera otros hábitos y
capacidades adquiridos por el hombre en cuanto miembro de la
sociedad.“
➔ Margaret Mead (1901) és la cultura la que determina el comportament
humà, per sobre la biología. Existeix al món una plurailtat de cultures.
➔ Clifford Geertz (1966):"La cultura se comprende mejor no como complejos
de esquemas concretos de conducta – costumbres, usanzas, tradiciones,
conjuntos de hábitos- planes, recetas, fórmulas, reglas, instrucciones (lo
que los ingenieros de computación llaman ‘programas’)- que gobiernan la
conducta"
➔ Anthony Giddens (1989):”Cultura se refiere a los valores que comparten los
miembros de un grupo dado, a las normas que pactan y a los bienes
materiales que producen. Los valores son ideales abstractos, mientras que
las normas son principios definidos o reglas que las personas deben
cumplir"
El concepte d’etnocentrisme: quan avaluem una cultura que no es la nostra sota
els nostres paràmetres, estem sent egocèntrics.

Relativisme cultural: entendre els fets culturals a través de les normes amb
aquella cultura que estem interactuant.

Que és el context social?

Berger i Luckman ens parlen de la teoria de la construcció social de la realitat. Ells
estudien com adquirim aquestes pautes culturals. Hi ha dos tipus de realitat per
ells (Una no pot existir sense l’altra):
➔ Realitat Objectiva: Definida com a independent a l’individu. Les
institucions, ciutats, governs,etc
➔ Realitat Subjectiva: Realitat que configura les maneres de pensar, sentir i
actuar.

Tipus de socialització:
Socialització primària:
➔ Primer contacte amb la cultura de la societat
➔ Afectivitat.
➔ Identificació.
➔ Abast social
➔ Generalitat davant l’altre
➔ Dona ordre i seguretat al nen
➔ Marca fortament les fases de socialització posteriors.
Socialització Secundària:
➔ Adquisició de rols específics.
➔ Entrada a la societat a través d’una professió, un rol social.
➔ Habilitats i llenguatge específic
➔ Menor afectivitat.
➔ Generalització per l’ordre institucional
➔ A l’escola, al grup d’iguals, companys de treball, la ciutat, etc...
1.4.1. Agents de socialització
Actors que ens acompanyen i ajuden en aquest procés de socialització a aquesta
introducció dins la societat.
L’escola: era un dels principals agents de l’educació, que ens ajuden a
ensenyar-nos a viure en una societat
➔ Funció bàsica: institució socialitzadora (funcionalisme i estructuralisme.
Parson)
➔ Socialització a partir de:
- Aportació de valors bàsics de la societat
- La funció classificadora-seleccionadora: acceptació del
posicionament en una societat caracteritzada per la divisió del
treball.
➔ La institució escolar socialitza donant-nos accés a certs significats culturals
que incorporem a la nostra identitat. -
Familia
Ciutat:
1) Agent educador: espai d’interrelació de la vida social.
2) Espai per a l’aprenentatge de la vida en societat.
3) Inclou diverses institucions que ens ensenyen a ser ciutadans.
4) Responsabilitat del govern municipal i de la societat civil.
5) Objectiu principal en la seva funció de socialitzador: incidir en els valors
democràtics.
El grup d’iguals:
1) Grup d’amics de aproximadament la mateixa edat
2) Gran part d’aquesta socialització és a través dels “iguals” succeeix a les
institucions escolars.
3) Aprenentatge pel comportament grupal.
4) Del tot necessaris per a una integració “normal” a la societat.
5) Vinculada a la formació de la identitat (segons el rol que es desenvolupa en
el grup d’iguals).
6) Adquisició d’autonomia i habilitats socials.
Mitjans de comunicació:
1) Rellevància de la TV i plataformes digitals
2) Són marcs de referència a tota la societat.
3) Socialització sense agents sinó marcada per contextos i premisses ètiques
de les diferents societats.
4) El fet important és com s’instrumentalitzen segons cada societat aquests
mitjans de socialització.
Internet:
1) Nous agents de socialització.
2) Guanya pes l’educació informal.
3) Distinció entre xarxes socials “reals” (grup d’iguals)- xarxes socials a internet.
4) La informació a l’abast de tothom, afecta a la relació professor-alumnes.
5) El professor guanya rellevància en la manera d’ensenyar no tant en el
contingut que transmet.
6) S’ha d’incidir en aprendre a ser critics, per contrastar la fiabilitat de la
informació que els adolescents troben a la xarxa.

Que cal tenir en compte a l’aula:

➔ El docent és un model a seguir
➔ Comuniquem i transmetem valors més enllà dels continguts que
ensenyem
➔ El currículum ocult ens permet veure que a la pràctica escolar es generen
aprenentatges dels quals no hi ha necessàriament consciència
➔ El currículum ocult, que són totes aquelles influències que es donen en els
processos de comunicació.
➔ La importància de la comunicació assertiva.

TRES estils de comunicació:

1) Passiva: és aquella que el subjecte no expressa ni les seves necessitats, ni
els seus desitjos, ni les opinions, ni tampoc no sap defensar els seus drets.
No es tenen conflictes, però comporta insatisfacció i baixa autoestima.
2) Agressiva: implica la defensa dels drets personals i l’expressió de
sentiments, pensaments i opinions de manera que sovint viola els drets de
l’altra persona.
 3) Assertiva: s’expressen els propis sentiments, les necessitats i els drets i
alhora es respecten els drets de les altres persones.

Estrategies per ser assertius a l’aula:

➔ Tenir present on et trobes i no pensis que estas en un altre lloc.
➔ Saludar als alumnes de forma adequada
➔ Escolta atentament als alumnes i elabora mentalment una llista de
posibles temes que poden ser interessants.
➔ Explicar de què parlarem. pot ser bo iniciar-ho amb alguna pregunta. -
parla alt i amb una dicció adequada.
➔ Intenta suportar alguns silencis sense posar-te nerviós
➔ Aprèn a tolerar crítiques o opinions
➔ Respon a situacions tenses amb acostament i no amb evitació.

Com preparem una classe:

Preparant....
➔ Planificació del curs: Pla docent i Organització temporal dels continguts.
➔ Objectius generals
➔ Seguint el Pla docent: Seleccionar continguts de cada una de les sessions.
➔ Temporalitzar
➔ Conèixer tot el material didàctic que utilitzaràs
➔ Tenir en compte material de suport o complementari.
➔ Partir d’esquemes i de notes sobre cada sessió
➔ Esquemes organitzant els continguts
➔ Notes desenvolupant el discurs
➔ Tenir en compte el temps que durarà cada lliçó, adequar-ho als continguts.
➔ Buscar material de suport complementari per a cada sessió.
➔ Recordar en aquesta fase que... el que m’apassiona a mi, motivarà a la
majoria d’alumnat. El que m’avorreix ho transmetré segur a tots els
alumnes.
Dins l’aula....
➔ Tenir en compte les característiques de l’alumnat.
➔ Iniciar la classe captant atenció
➔ Presentació dels continguts que es donaran a cada sessió: avui explicarem...
➔ Els continguts no han de presentar-se d’una manera excessivament
abstracte.
➔ Desenvolupament de l’exposició a classe:
➔ Recomanacions:
1) Exemples il·lustratius
2) Variar Els Ritmes Del Discurs.
3) Utilitzar un llenguatge tècnic, però no excessivament complex.
4) Estimular el debat, perquè cada u en tregui les seves conclusions i
interioritzi continguts.
5) Tancar la sessió amb una síntesi.