DESIGUALTATS SOCIALS I ESCOLARS: GRUPS SOCIALS I EXCLUSIÓ

EDUCATIVA

PRÈVIES LA DESIGUALTATS

▪ Desigualtat inherent a tota la societat: No hi ha cap societat sense cap eix de igualtat.
una de les parts es inferior. Te elements de una lògica natreural, són construïdes
socialment.
▪ Diferència: És una jerarquia, no és positiu ni negatiu. No té perquè incloure un element
de justícia. Són naturals.
Les desigualtats socials es la causa i conseqüència de les desigualtats educatives (reproducció).
Les desigualtats no són naturals, són el resultat de l’acció humana. S’estableixen entre grups
socials i afecten els individus en la mesura que han quedat incorporats aquest grups.
La homofòbia, masclisme, etc.. violències cap a aquestes desigualtats. => Les desigualtats
vinculades entre els grups socials.

L’ESTRATIFICACIÓ SOCIAL
L'estratificació social és la forma en que la societat s'ajunten segons els diferents nivells de
poder, privilegis o prestigi (classes socials, nivel de poder, privilegis, etc..).

És la institucionalització de les desigualtats dividides en poder, riquesa i estatus entre categories

d’individus dins d’una societat.
o Imatge de societat com piràmide (implica jerarquia).
o Estructura (forma) de la piràmide: grandària, criteris, distribució grups.

A tota societat hi ha desigualtat: tota societat es regeix per un sistema d’estratificació (gènere,
generació, esclavitud, castes, estaments, classes socials).

*Estratificació: ordenar a les persones, en grups o estrats.

Criteris per diferenciar sistemes d'estratificació:

● moment i lloc històric

● nª estats i composició
● possibilitats de mobilitat
● legitimació (que està acceptat per la societat ).

Sistema d'estratificació dels països capitalistes contemporanis és el sistema de classes socials.

posició social marcada pel poder, privilegi i prestigi.
SISTEMA DE CLASSES SOCIALS
Societats industrialitzades i capitalistes que s’agrupen segons els recursos els quals influeixen en
els estils de la vida als quals poden accedir.

Règim jurídic d’igualtat formal (igualtat de drets per a tota la ciutadania).Però si ens parem a
analitzar tenim un accés desigual a ell
No igualtat real => accés desigual a ell.
No tenim un accés igual a:
- recursos econòmics
- poder polítics
- prestigi social

Mobilitat social (possibilitat de tu canviar de classe social) i legitimació meritocràcia (que esta
acceptat) (tot i l’elevada taxa de reproducció).

Legitimació meritocràcia: Està vinculat al American dream, l’esforç. American dream serás el
que vulguis ser, si te esforçes o a conseguirás. Amb esforç pots accedir on vulguis.
Segons la meritocràcia cadascú ocupa la posició que s’ha guanyat però no tots partim de les
mateixes igualtats d’oportunitats.

“ cadascú ocupa la posició que s’ha guanyat, però no tots partim de les mateixes d’oportunitats”.

▪ Breu repàs origen anàlisi classe socials (Marx, Weber, Wright).

El capital social (contactes, xarxa social o jerarquia o clase social).

Mobilitat social: Possibilitat de canviar de clase o casta social.

TEÒRICS DEL CONCEPTE CLASSE SOCIAL

Karl Marx: El primer que explica que la societat està divida, un són els burguesos i els altres
els obreros que treballen a canvi de la seva força física. Relacions socials segons la propietat
dels mitjans de producció (mercat => es tradueix bàsicament en això) parla de la dimensió
econòmic.

Max Weber: Ell s’agafa de la lògica de estratificació social y que les classes socials es situen
segons les expectatives de cadascú, on vol arriba cada persona i introdueix la dimensió de
PODER. Parla del poder econòmic (no només econòmic sinó també del capital social vinculat
amb l’educació i el seu prestigi ) i de la dimensió social.

Ordre econòmic ( béns i serveis), social ( reconeixement i prestigi) => Ve marcat per
l’educació (prestigi social) ja que, educació ! i polític (capacitat decisòria).
Erik Olin Wright (neomarxista): Veure com van evolucionat les classes socials i la societat
globalitzada. parla com funcionar la societat industrialitzada i ell ho adapta a la societat post
industrialitzada. Incorpora la dimensió de control en l'anàlisi de mercat (sobre capital
/inversions, mitjans físics de producció, força treball) i els sectors “mitjos” de societats
capitalistes avançades. Sectors “mitjos”: ja no hi ha dos classes.

LA PIRÀMIDE DE CLASSES

La pirámide de les classes

▪ Classe alta/mitjana: professionals i tècnics/es, directius i quadres mitjos.

▪ Noves classes mitjanes: assalariats/es no manuals.
▪ Velles classes mitjanes: empresaris/es, autònoms i agricultors.
▪ C. Treballadora qualificada (estudis prèvis necessàris): obrers/es de la indústria i dels
serveis i jornalers/es.
ALTRES REPRESENTACIONS:

ALTRES REPRESENTACIONS:

SURT AL EXAMEN !

Com fer la representació d’un gràfic?

▪ Primer hauràs de descriure el que vegis al gràfic tenint en compte les cites (importants).
▪ un mapa que parla de la posició social, de quants eixos té : capital cultural i econòmic.
▪ capital cultural: nivell d’estudis o vinculat amb els estudis, capital econòmic: poder
adquisitiu, la renda, capital social, capital simbòlic: prestigi.
▪ es distribueix per el nivell d’estudis.
Prenent la imatge anterior, s’explicaria que hi ha 2 eixos diferents (x, y) on l’eix x marca el
capital econòmic, es a dir el poder adquisitiu de les classes socials i on l’eix i marca el capital
cultural, nivell d’estudis.

Col·lectius: SITUACIÓ DE VULNERABILITAT, AMB RISC SOCIAL, UN BAIX

CAPITAL

Però les classes socials existeixen encara?

Reposta grupal de la clase:

Si existeixen, però no són ni estan tan marcades com les va definir Karl Max

(PODCAST COSES DITES PER ESCOLTAR 0:38-5:05)

RELACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I DESIGUALTATS

Relació entre educació i desigualtats

L’educació disminueix, reprodueix o es neutral davant la desigualtat social?

Es evident que co agents educatius hem de tenir clar quins son els elements clau vinculats als
fenòmens educatius, segons el context socials podem fer tastes per reduir les desigualtats
socials.

Model meritocràtic: El destí social depèn de l’educació, que és independent de l’origen. (el que
la persona s’esforci per aconseguir el que vol).

Té depèn de l’esforç i del mèrit de cadascú. És a dir, ascendeixo segons el meu esforç
independentment del meu punt de sortida.

Model adscriptiu: destí social i el nivell educatiu depenen de l’origen social. (l’entorn i les
classe socials si condicionen el nivell educatiu).

La relació entre l’educació i desigualtats socials

IMPORTANT EXAMEN !!!!

▪ Com s’expressen les desigualtats socials en l’educació?

o 3 grans dimensions: accés (com has accedit), procés, resultats (notes).

o 3 grans eixos: classe, gènere, ètnia, territori, NEE …

● Com s’expliquen les desigualtats socials en educació

● Teories funcionalistes-meritocràtiques: neutralitat escola. (individualisme per

part del alumne). Cadascú amb el seu esforç guanya els resultat, es a dir, cada

persona té amb el seu esforç.

● Teories crítiques: rol actiu de l’escola i dels ‘agents educatius ‘.

LES 3 DIMENSIONS DE LA DESIGUALTAT EDUCATIVA (ENTRA A EXAMEN !)

DIMENSIONS INDICADORS FORMAR D’EQUITAT

Accés
Tipologia centres: A quins centres
accedeixen (privat, conservat, públi, Igualtat d’oportunitats
professorat, etc..)
(redistribució)
Tipologia de centres, diferents nivells
educatius (ex: post-obligatòria) i
 diferent oferta extraescolar: Element
clau. Els de classe alta hi participen i
això té la trajectòria escolar d’aquest
nens.

Procés Asistencia, repetició, sense of

belonging, dimensions de la vinculació

escolar.

Igualtat de condicions d’educabilitat

Igualtat de condicions
d’equabilitat (capacitat que té
(reconeixement i representació). el que l’humà per aprendre)
Possibilitat d’un nen d’estar
explica que no tots els infants estan en dintre de l’aula, més bé o no, és
a dir, com arriba aquest nen a
la mateixa situació vinculat amb el l’escola (amb gana ? amb son?)
això esta molt lligat al benestar i
benestar. Si un infant ve d’una família les condicions de casa

vulnerable, per exemple: no pot menjar

per la situació familiar, doncs l’escola

li garanteix ajuda.

Treball amb xarxa: educador tens la

responsabilitat de treballar amb treball

amb xarxa.

serveis socials, contacte amb serveis

depenen la situació, es important quina

és la xarxa de serveis.

resultats o Rendiment (notes) o Igualtat de

o AEP: Abondament escolar coneixements i de
premature, abans del 16 anys. competència adquirides.
 o Nivell d’estudis: Com de llarga Tracta sobre la igualtat de que
és la trajectòria. tot l’alumnat tingui les mateixes
condicions per adquirir aquest
coneixements.

CONCEPTES
d’Educabilitat=> : Capacitat per aprendre. Com arribar l’infant (sentiment i reconeixement )

possibilitat de estar en l’aula millor o pitjor.

Sense of belonging,: sentiment de pertinença.. Paper clau del professorat.

Resultats: rendiment (notes, AEP, nivell d’estudis (llarga trajectòria.))

Igualtat de coneixements i de competències adquirides, aconseguim que tots els alumnes tingui

les mateixes oportunitats per adquirir els coneixements.

AEP: abandonament escolar precoç

LA 4R LA LLUITA PER LA JUSTICÍA SOCIAL (EDUCATIVA)

Tipus de redrestribució Descripció Mecanismes

Redrestribució Distribució dels recursos i Explotació
oportunitats entre individus i Marginació
grups socials. ex: explotació, Privació de material
marginació,... Com nosaltres
distribuïm els recursos
perquè queden de forma
igualitària
Reconeixement Reconeixement i respecte Invisibilització
dels marcs culturals Dominació cultural
específics de diferents grups Estigmació
socials. ex: invisibilització,
dominació cultural, etc.

Representacions Representació de diferents No presència

grups socials en la presa de Manca de veu
decisions que afecten a la Manca de poder
seva vida. ex: no presencia,
marca de veu i poder.
Relacions Relacions basades amb la
Estigma: Manera de
cura, el respecte, l’amor i la
pensar amb prejudicis pels
solidaritat. ex: estigma,
col·lectius.
prejudici i aïllament.Prejudici
Aïllament
*Els mecanismes són les situacions on es poden donar aquests problemes.
PER CONCLOURE
La desigualtat no és natural, sinó es construida socialment. (es construeix en el marc de

contextos socials i escolars específics.)

Múltiples mecanismes de desigualtat que es retroalimenten.

● dins i fora de l’escola

● condicions i oportunitats

● quina escola i per a qui

Factors i mecanismes més explicatius de la desigualtat:

● la classe social

● el gènere

● l’etnicitat