PAC3

MODELS D’ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA OSCAR BATANÁS JAÉN

1. Les pràctiques socials i educatives de control social no són una marca

de les institucions totals del segle passat, sinó que són plenament
vigents en algunes pràctiques actuals.
Tenint en compte les aportacions del mòdul 2, reflexiona sobre la noció
de gestió poblacional i els efectes que produeix en els subjectes.
Exemplifica la resposta amb alguna pràctica institucional actual.

En primer lloc definiré el concepte de gestió poblacional dins del paradigma de

la prevenció. Aquesta intervé en la vida d’un altre allà on considera que pot ser
un perill per la societat i per ell mateix. Podríem dir que aquest model té dos
vessants, en primer lloc es tracta de prevenir comportaments o actituds que
poden ser perilloses o rebutjades per la societat i d’altra banda, propagar els
deures, drets i comportaments que la societat considera adequat en el context
actual (espai/temps). Aquest objectiu preventiu només es possible mitjançant la
intervenció en diferents perfils poblacionals, causant una categorització de
grups o perfils poblacionals (immigrants, col·lectiu sense sostre, famílies
desestructurades, delinqüents...). Aquests perfils poblacionals considerats de
risc, se’ls gestiona per processos de circulació i distribució amb recorreguts ben
marcats per circuits especials, coexistint en la societat mitjançant circuits
paral·lels. El fet de homogeneïtzar el perfil poblacional permet a les institucions
i mes concretament als professionals que intervenen, optimitzar els mitjans, en
termes d’una gestió més àgil i eficient. Els educadors actuen en els subjectes
que son purs clients i esdevenen operadors de les intervencions amb un
protocol definit que indica què i com s’ha d’actuar. Per resumir, podríem dir que
la prevenció, la intervenció i l’avaluació, son conceptes primordials en aquestes
pràctiques neohigienistes.
Els efectes que aquesta gestió poblacional produeix en els subjectes es
diversa, els subjectes perden les singularitats de cada individu per a enfortir la
representació social d’aquest col·lectiu; son estigmatitzats, desposseïts de les
seves particularitats, de la seva condició de subjectes, estandarditzats segons
els atributs que els representa socialment i podrien ser classificats en diferents
grups poblacionals que no sempre fossin fidels a la realitat i control directe
mitjançant els dispositius de gestió poblacional sense tenir en compte l’individu.

1
PAC3
MODELS D’ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA OSCAR BATANÁS JAÉN

Com a exemple i aprofitant la meva experiència laboral en el mon penitenciari

ja que treballo com a educador social en una Unitat Dependent del Centre
Penitenciari de Quatre Camins amb interns en regim de tercer grau, voldria
proposar el cas del Centre Penitenciari de Quatre Camins de la Roca del
Vallés. Es un dels circuits paral·lels que hem esmentat anteriorment on els
subjectes coexisteixen amb la societat. Una entitat administrativa i funcional
autosuficient i que pertany a l’administració penitenciària, destinada al
internament de persones sotmeses a detenció, presó preventiva o pel
compliment d’una pena privativa de llibertat per haver comés algun tipus de
delicte. És un lloc on entren tots els delinqüents (subjectes) sense importar la
causa del delicte (tòxics, immigrants il·legals, afany de lucre,...), se´ls junta a
tots i per tant perden totes les seves singularitats i de la seva condició de
subjectes en post d’una representació social. Pels professionals del centre
penitenciari i pel sistema, la tasca és més senzilla, ja que si no s’haurien de
crear centres penitenciaris de tot tipus depenent les singularitats de cadascun.
Per tant en els centres penitenciaris es tracta la gestió poblacional i s’utilitza el
control social. La pregunta que ens hem de fer es, si es posa en pràctica de
manera preventiva o es per arraconar i posar fora d’òrbita a subjectes que
puguin trencar la societat amb pràctiques inadequades. Des del meu parer,
crec que aquesta pràctica més que reinserir al reclús, el que fa es excloure’l
encara més, i deixat en l’oblit.

2. Un dels reptes importants dels educadors socials en les institucions

actuals és la traducció de l’encàrrec de control social en propostes
educatives. A partir de les aportacions del model crític, descriu algunes
idees que ajudin a traduir l’encàrrec institucional de control social en
propostes de treball educatiu.

Un dels reptes dels educadors socials son les propostes de treball educatiu que
han de fer per tal d'allunyar-se d’aquelles pràctiques que remeten al control
social, tan d'actualitat en institucions de tot tipus a dia d'avui. “És possible una
educació que no exerceixi el control? Avançarem una resposta bastant
rotunda: no. UOC”

2
PAC3
MODELS D’ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA OSCAR BATANÁS JAÉN

S’haurien d’elaborar pràctiques educatives capaces de poder relacionar els

encàrrecs de les institucions amb l’interès dels subjectes de manera
consensuada, consultant-los, fent-los partícips, amb tots els seus drets i sense
que perdin la seva condició de subjectes en post d’una representació social.
Potser, les accions preventives haurien d’anar encaminades a donar un cop de
ma al subjecte per tornar a la normalitat de la comunitat. L’acció educativa ha
d’abandonar la noció de la gestió poblacional amb una acció de control social,
acostant-nos a una atenció particular, promocionant camins de promoció
cultural. Per una globalització total on tothom ha de tenir cabuda, s'han de
potenciar aquells subjectes que no tenen les suficients eines per trobar el seu
lloc a la societat. Els educadors socials han de posar tot el seu empeny en
poder construir una societat més justa i més igual, amb les mateixes
oportunitats i tenen la responsabilitat d’incorporar els subjectes a la promoció
cultural ja que de no ser així, es convertiran en còmplices de l’exclusió i la
invisibilitat d’aquests subjectes. Estem en un moment clau per allunyar-nos de
les pràctiques neohigienistes de gestió poblacional i control social i endinsar-
nos en les possibilitats d’un mon educatiu nou. “Es requereix que els agents de
l'educació conquereixin un lloc nou, obrin les institucions, les perforin, les
desajustin, treballin en les seves esquerdes, en les seves escletxes, en les
seves vores, "resistint". Per a contribuir a esquerdar el discurs dominant que es
pretén sense fissures, malgrat que en coneixem els plans de clivatge. Es
requereix, llavors, que els agents de l'educació resisteixin, és a dir, exerceixin
la funció educativa” UOC.

3. Analitza l’escena de la pel·lícula en la que els nois de la institució El

fondo del Estanque acomiaden al professor llençant-li avions de paper.

Arribat l'estiu, i durant les vacances, el director Rachin es reuneix amb el

Patronat a la ciutat ja que aspira a la Legió d’Honor i a un possible ascens.
Aprofitant la seva absència Clement decideix fer una excursió amb els nens al
bosc.
Mentre Rachin està reunit amb el Patronat, rep una trucada on li comuniquen
que ha de tornar al col·legi ja que en aquell moment s’està produint un incendi
en el internat. Tement que morissin tots els nens, respira alleujat quan poc

3
PAC3
MODELS D’ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA OSCAR BATANÁS JAÉN

després, apareixen de tornada de la seva excursió en Clement i els nens.

Rachin acomiada Clement per trencar les regles malgrat haver-los salvat d’una
tragèdia. Aquest abandona l’internat trist al veure que els nens acaten les
ordres i no surten a acomiadar-lo, tot i que un cop fora comencen a caure sobre
ell avions de paper amb paraules d'afecte i agraïment, demostrant que han
aprés a mostrar els seus bons sentiments a més de provocar una intensa
emoció en el protagonista i de portar-se de la ma una esperança pel futur. És
important reconèixer el grau de confiança i afinitat que hi havia entre professor i
nens fins el punt que, encara que els missatges no tinguessin el nom de l’autor,
el professor no te cap problema per identificar de qui es cada avió. I tot això
amb una melodia de fons “Cerf-volant Volant au vent”. En l’exemple de la
pel·lícula, observem la força d’un model educatiu alternatiu basant-se en la
música davant d’una educació tradicional representada pel director Rachín
“Acció...Reacció”. L’èxit d’aquest model es veu totalment reflectit en aquesta
escena, on els nens es sobreposen a la censura del director i aconsegueixen
acomiadar-se d’un home que per a ells va ser alguna cosa més que un
professor, un educador.
Alguns factors que estan implícits en aquesta escena i en la trama de la
pel·lícula, se segueixen emprant en l'actualitat, pel fet que en les aules el
docent és qui ensenya i l'alumne és un ens passiu que només escolta els
professors que es dediquen a complir amb els programes i al traspàs de
coneixements a avaluar com un parell-metre del que l'estudiant va ser capaç de
memoritzar, la qual cosa contradiu la finalitat de l'educació, que és preparar
persones amb alt "grau d'independència, crítics, creatius, responsables , lliures,
expressius, etc. En l'actualitat es deu anar canviant aquesta forma d'ensenyar
als nens i joves, i com es veu en l’escena, perquè ells se sentin protagonistes
de la seva pròpia educació, permetent a l'alumne ensenyar i aprendre de les
persones que interactuen amb el, perquè aquest aprenentatge sigui capaç de
produir efecte en la societat.

BIBLIOGRAFIA
- Mòdul 2. El control social. Violeta Núñez Hebe Tizio. UOC.
- Mòdul 3. Un paradigma nou. Violeta Núñez Hebe Tizio. UOC.

4
PAC3
MODELS D’ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA OSCAR BATANÁS JAÉN

- Mòdul 4. La pràctica educativa en educació social. Segundo

Moyano. UOC.
- Mòdul 5. Elements que configuren els models educatius. Encarna
Medel. UOC.
- Christophe Barratier (Director). Los chicos del coro (Les choristes)
2004. Galatée Films / Pathé Renn Productions / France 2 Cinéma /
Novo Arturo Films / Centre National de la Cinématographie / Vega
Film / Canal+ (Productora).