Introducció als models d’acció socioeducativa i les practiques d’educació social

Natividad Sánchez Lara

1. QUADRE ESQUEMÀTIC

ELEMENTS PRINCIPALS DELS MODELS D’EDUCACIÓ SOCIAL

Neohigienista Crític d’educació social
 Gestionar la població a partir d’institucions com a pràctiques de control social: situar-los en un posició  Plataforma cultural (el subjecte té elements per sostenir el seus
social concreta “Destí inevitable” drets)
 Fracàs entès com resistència, rebut i violència del subjecte  Paradigma cultural de Touraine
 S’exerceix un “odi al plaer”  Que els subjectes fessin connexions pròpies amb la cultura
 Impedir a partir d’encasellar al subjecte (estigmatització i etiquetes)  Transmissió cultural: el subjecte ha de saber que es vast per
 Provoca la educabilitat i associabilitat del subjecte. apropiar-se’n i legitimar-se amb drets
 Fan fora de l’educació als grups de població en risc, ja que són els que no accepten el seu estil de vida  Praxis: promou nous interessos
 Inserir-los en els circuits segons les orientacions dels protocols  No s’exerceix un “odi al plaer”
 No hi ha una educació en àrees culturals.  S’admet la diferència
ACCIÓ
EDUCATIVA  Homogeneïtat  Fomentar els interessos i el treball de construcció personal
 Pautes per inserir-los i evitar la delinqüència (prevenció)  Llibertat a escollir
 Educació buida: negació del subjecte i buida culturalment  Permet saber que hi és i orienta sense perdre l’enigma.
 Devaluada a entreteniment: entrenar-los a un estil de vida concret.  El subjecte té la responsabilitat de treballar cap a la cultura (plural i
 A partir d’un protocol que diu què i com s’ha de fer heterogènia), es defineix i en constitueix.

 Subjecte individualitzat/anònim, accepta del model de vida presentat i és un número més, un codi de  Subjectes d’educció NO previsibles i han d’aprendre (fer propis els

barres imaginari que els estigmatitza. elements culturals)

 Agent operador de les intervencions  L’agent ha de posar en joc l’interès per la cultura, ha de proporcionar
recursos culturals i crear les condicions necessàries per cada
subjecte

LÒGIQUES DE LES TEORIES PEDAGÒGIQUES

Lògica del TOT
Tot és possible
Es relaciona en:
 Homogeneïtzació social: funcionar d’acord amb
les idees del discurs del bé
 Vigilància i control absolut.
 Canviar als individus pel “be del l’altre”.
Altres característiques:
 Particularitat del subjecte com a un perill.
 Ús de la violència per fer invisible la diferència
 Discurs totalitaris i autoritaris
NO TOT
Res no és possible
Es relaciona en: Es relaciona en:
 Defensa la llibertat individual però s’impedeix la
 Postura que considera impossible eliminar “el mal”.
socialització i culturització als altres.
 Ús de tècniques conductuals per la reeducació  És necessari treballar de manera educativa.
Altres característiques:
 Posar límits per tal de suavitzar i atenuar la insociabilitat.
 Basat en l’ideal de “deixar fer, deixar passar”.
 No posar límits: busca la inhibició de les  Ensenyar la cultura plural a partir de crear marcs culturals tenint en
responsabilitats sota l’excusa de no traumatitzar-los
compte a cada individu
 No límits a la part pulsional del subjecte i l’agent
emplena la violència o el rebuig del subjecte
 Introducció als models d’acció socioeducativa i les practiques d’educació social
Natividad Sánchez Lara

 Importància en que els subjectes conservin les seves particularitats

 Utilitza el càstig com a mesura de sanció
(tenir-los en compte)
 Introducció als models d’acció socioeducativa i les practiques d’educació social
Natividad Sánchez Lara

2. Guió
Institució Unitat d’escolarització compartida UEC
El meu interès per l'UEC és perquè aposta bàsicament pel
treball educatiu amb adolescents en situació de conflicte, que
presenten dificultats conductuals severes que no els deixen,
o els obstaculitzen romandre en els recursos formatius
corresponents, com dèficits en el seguiment escolar i en el
nivell d’aprenentatge; però també treballen per l’atenció a
aquells adolescents que, per qüestions vinculades a la seva
problemàtica de salut mental o per aquells alumnes amb
necessitats educatives especials (NEE), no poden aconseguir
els objectiu acadèmics, relacionals i conductuals, que se’ls

Interès pressuposen per edat i que estarien dins del perfil adolescent
majoritari.
És un recurs que permet d’una manera compartida entre una
institució i el centre educatiu puguin treballar conjuntament
aquells aspectes que dins d’un aula no es pot d’una manera
adient a les característiques d’aquests, i donar l’oportunitat
que els adolescents puguin acabar la seva escolarització.
D’aquesta manera, adolescents amb NEE puguin romandre
en un centre educatiu sense ser especialitzat en NEE, i
d’aquesta manera poder treballar la inclusió d’aquests
adolescents.
Institució
UEC de la Fundació MAIN.
real
 Adolescents entre 13 i 16 anys (3r i 4t D’ESO), I
majoritàriament nois. N
T
 Amb trastorns de conducta sense patologia psiquiàtrica de
R
base i alguns altres tenen associats trastorns mentals O
Destinataris D
(esquizofrènia, trastorns dissociats, ets). MAPA
U
 Amb mancances respecte al desenvolupament social. C
 Trastorns en l’adquisició d’hàbits per l’aprenentatge C
I
educatiu i professional.
Ó
Recerca en  Almansa, R. (2016) El favorecimiento de la integración .
Internet social en un Programa de Diversificación Curricular: el
Introducció als models d’acció socioeducativa i les practiques d’educació social
Natividad Sánchez Lara

caso de una Unidad de Escolarización Compartida en

Cataluña.
http://reunir.unir.net/bitstream/handle/123456789/4004/CA
STRO%20CARRO%2c%20SEBASTIAN.pdf?
sequence=1&isAllowed=y
 Anònim, (2007) Consideracions al funcionament de les
unitats d’escolarització compartida.
https://www.google.es/search?q=art
%C3%ADculos+sobre+unitats+compartides+escolaritzaci
%C3%B3&spell=1&sa=X&ved=0ahUKEwiWx5igiMzZAhXB
1xQKHSRWDVEQBQgkKAA&biw=1188&bih=575
 Buenaventura, M; Carulla, M; Font, M; García, C; Moliné,
R; Rota, J; Sisquella, N; Ribera, G; Viura, M. (2010). La
transició a la vida activa de l’alumnat amb barreres per a
l’aprenentatge i la participació. Consorci d’Educació de
Barcelona,
http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/05_orientacio/nee/
Guia_Orientacio_transicio_alumnat_amb_barreres_aprene
ntatge_cat_versio_web.pdf.
 "El ayuntamiento de Madrid prorroga el programa de
Apoyo Prelaborar a los Adolescentes" ABC, 2012
http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1310759
 Fundació MAIN. http://www.fundaciomain.org/?lang=es
 García, S. (2012) La educación formal como ámbito
específico de la educación social. Universidad de
Valladolid. Escuela Universitaria de Educación (Palencia)
http://uvadoc.uva.es/bitstream/10324/2633/1/TFG-L
%20112.pdf
 GENCAT.
http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20090519/06.htm
 Me llaman Radio. [pel·lícula cinematográfica] (2003). Mike
Tollin (dir.). Estats Units: Columbia Pictures. (110 min).
https://gloria.tv/video/J7R3Ha2uDGH74itMuvSxyvKaL
 Profesor Holland. Triunfo a la vida. [pel·lícula
cinematográfica] (1995). Stephen Herek (dir). Estats Units:
Hollywood Pictures (143 min).
 Introducció als models d’acció socioeducativa i les practiques d’educació social
Natividad Sánchez Lara

https://www.youtube.com/watch?v=a1Z36sWvA9s
Bibliografia
 Castellarnau, F. (2013), Neohigienisme en les pràctiques educatives.
Blog Educació crítica.
http://educaciocritica.blogspot.com.es/2013/06/neohigienisme-en-les-
practiques.html.
 Núñez, V. Mòdul 6: Fils nous i vells per a teixir oportunitats. Universitat
Oberta de Catalunya.
 Núñez, V.; Tizio, H. Mòdul 1: El lloc dels models. Universitat Oberta de
Catalunya.