Coeducació

audiovisual
Recurs educatiu per a
1r i 2n d'ESO
Títol del recurs: Coeducació audiovisual
Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació; 2020

Elaborat per l’equip de Drac Màgic

Direcció de continguts: Marta Nieto i Marga Almirall

Redacció de continguts: Goretti Cajide

Edició audiovisual: Alba Villarmea Sancho

Disseny gràfic: Oliver García Mancebo

Assessorament: Associació pels Drets Sexuals i Reproductius

índex

pàg. 4 Presentació del recurs pedagògic

1r Cicle ESO

pàg. 5 Càpsula 1 Imaginaris sense armaris

pàg. 14 Càpsula 2 Pantalles lliures de violències masclistes
pàg. 22 Càpsula 3 Amors de pel·lícula
pàg. 29 Càpsula 4 Màscares i miralls
pàg. 35 Glossari
 Presentació del recurs pedagògic
COEDUCACIÓ AUDIOVISUAL
L a societat eminentment audiovisual de la
qual formem part ha generat un paradigma
que confereix a les imatges i a la cultura
cinematogràfica i audiovisual un estatus
primordial. Les imatges són presents al llarg
de tota la nostra vida i esdevenen entitats
generadores d’imaginaris personals i col·lectius.
La cultura (audio)visual ocupa, avui en dia, un
espai socialitzador i educatiu equiparable a
institucions com l’escola o la família.
El sistema heteropatriarcal també fa ús de les
imatges i del llenguatge audiovisual per validar
i donar continuïtat als seus ideals: els arquetips
de la feminitat, de la masculinitat i els mandats
de gènere, l’amor romàntic o l’heterosexualitat
normativa s’aprenen, també, a partir dels
missatges comunicatius en l’era digital.
La manera com es representa la realitat als
mitjans de comunicació configura, en gran part,
la nostra percepció del món. En tant que agents
socialitzadors, les imatges, relats i discursos que
hi apareixen influeixen en la configuració dels
imaginaris individuals i col·lectius i transmeten
una sèrie de valors associats. Aquesta transmissió
pot comportar una visió esbiaixada del món en
la que es perpetuen rols i actituds esterotipats
associats a la femenitat i la masculinitat, una
perpetuació de la violència simbòlica i masclista
i unes percepcions desiguals sobre les relacions
afectives i sexuals.
D’aquesta manera, l’educació i formació en
llenguatges audiovisuals permet facilitar eines
de descodificació dels mecanismes i configuració
de les imatges i els seus missatges, així com
desenvolupar una mirada activa i crítica amb els
discursos i valors que comporten.
A més, la facilitació de recursos de formació
audiovisual proposa models de representacions
alternatives que contribueixen a construir
imaginaris diversos, respectuosos amb les
diversitats i les diferències i lliures de violència.
Aquest recurs proposa un conjunt de càpsules
formatives per a que persones formadores duguin
a terme activitats educatives a l’aula, a partir de
l’audiovisual amb l’objectiu d’oferir eines pròpies
de l’educació audiovisual amb perspectiva de
gènere per al foment d’una mirada crítica, activa i
lliure d’estereotips de gènere i per a un abordatge
integral de la coeducació.
Es tracta de 4 càpsules formatives per a cada cicle
educatiu.
Les càpsules estan previstes per a ser dinamitzades
en 1 o 2 hores en funció dels continguts.
Cada càpsula proporciona materials d’anàlisi,
com ara fragments de pel·lícules, publicitat,
fotografies, cançons, etc. per a oferir-los com a
material de treball, tot proposant una dinàmica
per a l’aplicació educativa i suggerint algunes
indicacions que facilitin la seva interpretació.
Cadascuna de les càpsules té un títol identificatiu
així com unes etiquetes que permeten relacionar-
ne els continguts curriculars. Les càpsules
s’inicien amb un breu marc teòric contextual per
facilitar el context a les persones formadores a
l’hora d’abordar la dinamització a l’aula.
Els objectius generals del recurs educatiu
Coeducació audiovisual són:
» Afavorir el desenvolupament d’una mirada
crítica i creativa respecte als continguts i valors
que es transmeten a través de l’audiovisual,
amb especial atenció al qüestionament
d’estereotips de gènere i altres categories de
desigualtat.
» Acompanyar els aprenentatges de les
matèries curriculars i ampliar i enriquir els
imaginaris personals dels i les participants en
les activitats.
» Contribuir en l’assoliment de la igualtat
d’oportunitats en l’accés a la cultura
audiovisual.
CÀPSULA 1.
Imaginaris sense
armaris
Cultura audiovisual contra la
LGTBIfòbia
1r cicle d’ESO
#Valors, societats i sexualitat, #DDHH i DSiR, #Llars, famílies i
criances, #Suport mutu i recursos en salut sexual i reproductiva.

p Leiomy Maldonado, ballarina transgènere nascuda al Bronx i d’origen porto-riqueny, en un

fotograma de l’anunci de Nike Be true (2017).
 Aquesta càpsula s’enfoca a oferir representacions inclusives amb
la diversitat afectiva i sexual a partir de fragments audiovisuals i
curtmetratges, amb l’objectiu d’ampliar els imaginaris personals
i col·lectius al voltant de la pròpia sexualitat, així com sensibilitzar
sobre els drets i les reivindicacions del col·lectiu LGTBIQ+.

INTENCIÓ EDUCATIVA FINALITATS DIDÀCTIQUES EN

$ Valorar el cinema com a eina per visibilitzar
els drets i les reivindicacions del col·lectiu
LGTBIQ+.
$ Comprendre la diversitat sexual i afectiva
més enllà de l’heteronormativitat.
$ Valorar els models de representació
de la diversitat afectiva i sexual, de la
mà d’aspectes bàsics del llenguatge
audiovisual.
TEMPS
Ÿ Dues sessions d’1 hora.
MATERIAL
EDUCACIÓ AFECTIVA-SEXUAL
Valors, societats i sexualitat.
Comprendre que el context sociohistòric i
cultural i les diferents opressions que se’n
deriven (heteropatriarcat, racisme, adultisme,
capacitisme, etc.) conformen una determinada
concepció normativa de la sexualitat i de
les actituds i pràctiques sexuals. Revisar les
pròpies creences socioculturals i l’impacte
d’aquestes en la garantia dels drets de
totes les persones de la comunitat. Abordar
el possible conflicte entre les creences
personals i les normes i valors socials i/o
familiars (o de la unitat bàsica de convivència).
Incentivar una sexualitat pròpia i crítica.
DDHH i DSiR. Entendre que les vulneracions
dels DSiR comporten greus vulneracions dels
DDHH.

N Projector i equip de so Llars, famílies i criances. Identificar

N Material audiovisual de la carpeta i comprendre els canvis en les relacions a
“Imaginaris sense armaris” l’àmbit domèstic que comporta el creixement
N Fitxa 01 impresa per fer la dinàmica de la personal, les noves dinàmiques, rols i
segona sessió: Parla el col·lectiu LGTBIQ+ conflictes que hi tenen lloc. Entendre la
• Grup 01 imposició de formes i estructures familiars
• Grup 02 (matrimonis, maternitats) com a vulneració
• Grup 03 dels DSiR i dels DDHH.
• Grup 04
Suport mutu i recursos en salut
sexual i reproductiva. Entendre la vida
de les persones com a procés interdependent
que lliga les experiències de totes i requereix
de consciència col·lectiva i suport mutu.

6 Imaginaris sense armaris 1r cicle d’ESO

M algrat els avenços en matèria d’igualtat
efectiva entre homes i dones, perviuen
en l’imaginari col·lectiu prejudicis i estereotips
de gènere que afavoreixen la discriminació de
persones LGTBIQ+ (lesbianes, gais, bisexuals,
persones transgènere, intersexuals o queer).
Els estereotips de gènere són una sèrie de
característiques que s’atribueixen a homes i
dones pel sol fet de ser-ho.
Les formes de comunicar dels mitjans i les
produccions audiovisuals poden contribuir
a l’assoliment de la igualtat efectiva entre
dones i homes i a l’acceptació de la diversitat
d’orientacions sexuals i identitats de gènere.
Pel que fa al llenguatge audiovisual l’estereotip
pot entendre’s en un doble sentit, en el procés
de construcció de personatges i també en la
propia narració. Històricament, s’han tendit a
reiterar algunes línies argumentals al voltant de
les experiències de la comunitat LGTBIQ+: el
patiment dels personatges amb identitats sexuals
no heterosexuals o identitats de gènere no
binàries, la incomprensió de l’entorn familiar o
laboral o els finals tràgics i problematitzants són
alguns exemples d’aquests estereotips narratius.
Actualment, cada vegada són més les produccions
que recullen la demanda d’una societat més
diversa i inclusiva, en un procés que no es
p Eric i Rahim, que durant uns capítols de la sèrie són parella, viuen obertament la seva homosexualitat a l’institut.
Fotograma de Sex Education (Netflix).
Imaginaris sense armaris
pot desvincular de l’evolució de la televisió en
els darrers anys. L’emissió de la televisió per
Internet, amb plataformes punteres en generar
contingut propi com Netflix, Amazon o HBO,
implica una fragmentació de les audiències fins
ara mai vista. El públic escull què vol veure i en
quin tipus de dispositiu vol fer-ho. Un fenomen
que multiplica les opcions d’oferta i demanda, i
també incideix en la creació de continguts, cada
vegada més específics i adaptats als diferents
segments de població. Es tracta d’una oportunitat
per fomentar la pluralitat de veus a les pantalles,
una idea que les grans corporacions ja aprofiten.
Hi ha diversos exemples de sèries dels darrers
anys en què l’aparició d’una persona gai o lesbiana
es presenta des de la total acceptació, és a dir, la
seva història no se centra en narrar la sortida de
l’armari i tots els conflictes, dubtes o pors que
això pot suposar, sinó que s’explica l’orientació
sexual dels personatges amb normalitat .
És el cas de la Denise, que apareix a la sèrie
de Netflix Master of None (2015); és una de
les amigues de Dev, el protagonista. Tot i la
normalització d’una orientació sexual que trenca
amb l’heteronormativitat, en aquesta sèrie se
segueix presentant la lesbiana o el gai com a una
excepció respecte a la majoria de personatges,
que són heterosexuals.
1r cicle d’ESO 7
 p La Lore i la Gina, que durant alguns capítols de la sèrie Les de l’hoquei (TV3) mantenen una relació de parella.
També de Netflix és Sex Education (2019), que
presenta diversos personatges que desafien
l’heteronormativitat, com l’Eric i el Rahim,
que viuen amb total normalitat la seva
homosexualitat i la història de l’Adam, que
acaba sortint de l’armari. Les relacions entre
lesbianes també hi són presents entre les
mares de Jackson i la primera relació sexual
entre l’Ona i la Lily. En aquest cas ja no trobem
un sol exemple d’una persona homosexual
com a trama principal o secundària, sinó
que en trobem diversos, fet que promou la
normalització d’altres maneres d’estimar, així
com ofereix models alternatius amb els quals
els espectadors i les espectadores es poden
sentir identificats/des.
Pel que fa a les sèries catalanes, Cites (2015-
2016), inspirada en la britànica Dates (2013),
va dedicar dos episodis a narrar les primeres
trobades d’una parella lesbiana i una parella gai.
El context de les cites era predominantment
heterosexual, però l’objectiu de la sèrie
pretenia presentar-hi persones de diferents
edats, orientacions sexuals i estats civils.
8 Imaginaris sense armaris
A Les de l’hoquei (2019) apareixen tres
personatges principals que són lesbianes:
la Flor, la Gina i la Lore. És especialment
rellevant que aquesta sèrie no mostri a les
lesbianes sortint de l’armari, sinó que malgrat
ser joves ja han acceptat la seva identitat
sexual i la viuen amb absoluta llibertat. Les
seves històries no se centren en el conflicte
que els suposa la seva orientació sexual.
Pel que fa a personatges trans, la sèrie Transparent
(2014 - ) va revolucionar la ficció nord-americana
amb un relat sobre una família on el pare es
revela trans. Després d’una temporada seguint
la transició de Maura Pfefferman (abans Mort
Pfefferman), l’aclamada sèrie de Jill Soloway s’ha
convertit en un altaveu per a la comunitat trans,
tot i que amb certes crítiques. Igual que a les sèries,
el cinema també s’ha fet ressò de la necessitat de
noves perspectives, motivades per les demandes
dels públics i la societat. Un exemple és l’èxit de
la pel·lícula Una mujer fantástica (Sebastián Lelio,
2018) que ha coincidit amb el reconeixement
jurídic de les persones trans a Xile amb la creació
d’una llei d’identitat de gènere.
1r cicle d’ESO
DESENVOLUPAMENT DE LA 10 minuts
PRIMERA SESSIÓ X Visionat 02. Y otro año, perdices,
Marta Díaz de Lope Díaz (2013)
DURADA: 1 HORA
Aquest curtmetratge aborda els prejudicis i les
5 minuts
pressions familiars, la manca de comunicació
entre el pare, la mare i la filla i la dificultat
Presentem la sessió fent referència al títol
d’acceptar situacions inesperades. Preguntem a
de l’activitat “Imaginaris sense armaris”.
l’alumnat:
Preguntem a l’alumnat a què creuen que fa
referència la paraula “armari” i què significa
» El film no mostra com la mare i la filla
“sortir de l’armari”. Plantegem un debat inicial
parlen del què ha passat. Com us imagineu
a partir de les preguntes següents:
la següent conversa entre aquests dos
personatges?
» Per què penseu que a la nostra societat
existeixen els armaris?
10 minuts
» Penseu que és necessari que existeixin
X Visionat 03. El mueble de las fotos,
més relats sobre persones i personatges
Giovanni Maccelli (2012)
ficticis sortint de l’armari?
Aquest curtmetratge il·lustra la invisibilització
Pel que fa a la primera pregunta comentem que
de la parella homosexual en el si d’una família.
els armaris tenen sentit en una societat en la
Preguntem:
qual existeix un marc heteronormatiu, però de
no ser així s’acabarien els armaris i les sortides.
» Per què és important per al protagonista
La diversitat d’identitats i orientacions sexuals
i el seu company aconseguir estar junts a
estaria normalitzada.
l’estanteria de les fotos de parelles?
Introduïm el visionat de tres curtmetratges
20 minuts
que parlen sobre la pressió social (amistats i
família) a l‘hora d’assumir una orientació sexual
x Dinàmica: El col·lectiu LGTBIQ+ als
diferent a l’heteronormativa i haver de fer front
mitjans de comunicació
a la situació de dir-ho públicament.
L’activitat consisteix en analitzar el
10 minuts
tractament del col·lectiu LGTBIQ+ als mitjans
de comunicació a partir de quatre notícies
X Visionat 01. En la azotea, de Damià
publicades a diversos mitjans del país.
Serra Cauchetiez (2015)
L’objectiu és observar en quines notícies se’n
fa un bon tractament i en quines es podria
Aquest curtmetratge mostra la pressió que el
millorar.
grup d’iguals pot exercir sobre les decisions
d’una persona relatives a la seva sexualitat.
X Visionat 04. Notícies
Preguntem a l’alumnat:
Projectem les quatre notícies, les llegim i les
» Al final el protagonista s’allibera de la
comentem, tot fent èmfasi en les frases o
pressió del grup d’amics?
paraules destacades en negreta. Conduïm
el debat per tal que apareguin reflexions al
» En cas afirmatiu, com ho aconsegueix fer?
voltant d’aquests aspectes:

Imaginaris sense armaris 1r cicle d’ESO 9

 1. El Fire!! més combatiu clama per la
normalitat del col·lectiu LGTB (Ara)
» Normalment quan els mitjans presenten
les opcions d’oci del col·lectiu LGTBIQ+ es
generalitza i s’atribueix a tot el col·lectiu
l’opció de l’oci nocturn. Cal tenir present
que hi ha persones LGTBIQ+ en totes les
ofertes d’oci, però que no es fan visibles
als mitjans. Aquesta pràctica fa que es
distorsioni la imatge real del col·lectiu.
» Aquesta notícia és una de les poques
referències als mitjans d’una opció d’oci
diürn vinculada al col·lectiu LGTBIQ+.
» Se cita al Casal Lambda com a associació
organitzativa del festival, donant a
conèixer aquesta entitat que treballa pel
reconeixement dels drets i per les llibertats
del col·lectiu LGTBIQ+.
» Es dona veu al codirector del festival de
cinema que declara l’objectiu de plasmar
situacions de normalitat als films, fet que
denota la voluntat de centrar-se en la
programació de pel·lícues amb històries
de personatges trans que van més enllà
de la transició.
2. El candidat francès que nega portar una
doble vida homosexual (El Nacional)
» El titular de la notícia és sensacionalista, ja
que pretén causar impacte. No és l’única
notícia que va aparèixer sobre aquest
afer, ja que molts diaris es van fer ressò
dels rumors que afirmaven que Emmanuel
Macron era homosexual.
» Frivolitzar amb si una persona és o no
homosexual no ajuda a la normalització
de la diversitat sexual, sinó que perpetua
l’estigma i els prejudicis.
3. Robert Millar es ahora una mujer y se llama
Phillippa York (AS)
» Una pràctica sovint emprada pels mitjans
de comunicació és la de posar imatges de
“l’abans i el després” de la reassignació
de sexe. Amb aquesta pràctica s’envaeix
la intimitat d’una persona i es fa visible
10 Imaginaris sense armaris
una imatge que potser no vol mostrar
d’ell o d’ella mateixa.
» El tractament de la informació és superficial
i tendeix a l’espectacularització, ja que
busca l’impacte mediàtic amb frases com
“és ara una dona”.
» L’ús del llenguatge no és acurat, ja que
es parla de transformació en compte
de reassignació sexual o confirmació de
gènere.
» L’afirmació “tardó todavía diez años para
anunciar su condición de mujer”, amaga
dos judicis externs: el primer, l’obligació
d’haver de donar explicacions o “haver de
sortir a la llum” després de la confirmació
de gènere i el segon, la idea que ha passat
massa temps.
4. Sóc dona i tinc sexe amb dones. Em
protegeixo? (Vilaweb)
» Visibilització de dones lesbianes o
bisexuals sovint no representades de
forma equilibrada dins la pluralitat del
col·lectiu LGTBIQ+.
» Novetat en la proposta, ja que es tracta de
videoentrevistes en primera persona de
noies que parlen sobre les seves pròpies
necessitats i vivències.
» Aclariment de quin ús del terme “dona” es
fa en el reportatge per tal que les persones
amb altres identitats de gènere no se
sentin discriminades.
5 minuts
Finalitzem la sessió amb una breu explicació
sobre l’existència a Catalunya de la llei de 2014
pels drets de les persones LGTBIQ+ i contra
l’LGTBIfòbia que té un apartat específic sobre
els mitjans de comunicació.
Aquesta llei determina que el Consell de
l’Audiovisual de Catalunya, ha de vetllar, entre
d’altres coses, per a que els continguts dels
mitjans de comunicació i la publicitat que s’hi
emeti siguin respectuosos amb les persones
LGTBIQ+ i per a que els mitjans de comunicació
1r cicle d’ESO
p Andy Asadaf fa activisme feminista i LGTBIQ+ en el seu canal de Youtube.
tractin amb normalitat la diversitat d’opcions
afectives i sexuals, de models diversos de família
i d’identitat o expressió de gènere, de manera
que s’afavoreixi la visibilitat de referents positius.
DESENVOLUPAMENT DE LA
SEGONA SESSIÓ
DURADA: 1 HORA
5 minuts
Recordem que a la primera sessió vam veure
tres curtmetratges que presenten històries en
què els i les personatges surten de l’armari i
vencen pressions socials i la por a ser rebutjats
per la seva orientació sexual.
Recordem també la dinàmica en què vam
analitzar el tractament i la presència del
col·lectiu LGTBIQ+ als mitjans de comunicació.
Expliquem que aquesta sessió estarà dedicada
a qüestionar l’heteronorma. Sondegem si saben
Imaginaris sense armaris
què és. A partir dels comentaris de l’alumnat,
definim el concepte d’heteronormativitat.
Entenem per heteronormativitat el règim
social, polític i econòmic que imposa
les pràctiques sexuals heterosexuals
mitjançant diversos mecanismes mèdics,
artístics, educatius, religiosos, jurídics,
etc., i a través de diverses institucions
que presenten l’heterosexualitat com a
necessària per al bon funcionament de la
societat i com l’únic model vàlid de relació
afectivosexual i de parentiu.
5 minuts
X Visionat 05. Anunci de Meetic
Obrim el debat a partir de les preguntes següents:
» Què és el que us sembla innovador
d’aquest anunci?
» Com estan caracteritzats els i les
protagonistes de l’anunci?
1r cicle d’ESO 11
 » Tots els tipus de parelles són iguals? Quin
tipus de parelles són?
Reflexionem sobre la manca de representació
d’altres formes d’estimar i altres orientacions
i identitats sexuals. Plantegem com aquest
anunci perpetua un estereotip narratiu: la
parella heterosexual com a únic model de
relació afectivosexual. Com a punt positiu,
l’anunci innova a l’hora de narrar la primera cita
des dels dos punts de vista (el del noi i el de
la noia): allò que una persona percep com una
pífia pot agradar a l’altra persona.
15 minuts
X Visionat 06. Cuando ser hetero pasa a
ser una imposición. La heteronorma,
d’Andy Asadaf (2016)
Comentem la peça a partir de les preguntes
següents:
» Quins efectes creieu que té aquesta
pretesa heteronormativitat, és a dir, la
normalització de l’heterosexualitat com a
única opció sexual en els films i les sèries?
» Penseu que la falta de referents de
personatges amb altres orientacions
sexuals en els continguts audiovisuals
afecta a les persones gais, lesbianes,
bisexuals, asexuals, pansexuals...? Com les
pot afectar?
5 minuts
X Visionat 07. Mi sexualidad,
Inesmellaman (2010)
Dinamitzem el visionat a partir de les preguntes
següents:
12 Imaginaris sense armaris
» Quin és el recurs que empra aquesta
youtuber per fer una crítica a l’heteronorma?
» Quin paper juga la música en aquest vídeo?
30 minuts
x Dinàmica: Parla el col·lectiu LGTBIQ+
Dividim l’alumnat en cinc grups i repartim
un text de la Fitxa 01 a cada grup. Cada grup
llegeix el text que se li ha repartit i respon a
les preguntes que se’ls formula. Avisem que
després hauran de resumir de què tracta el
text i hauran d’exposar les conclusions a les
quals han arribat conjuntament.
Posada en comú de les respostes de cada grup.
A través de dos/dues portaveus cada grup
exposarà les respostes en relació amb el text
que se’ls ha repartit. En l’exposició intervenim
fent preguntes, si és necessari, per tal que
apareguin reflexions al voltant d’aquests
aspectes:
Grup 1. Per rumorologia s’entén a la difusió
tendenciosa de rumors (notícies que corren de
boca en boca) i d’informació no comprovada
que afecten a una persona o a un col·lectiu.
Per evitar o aturar els rumors vers l’orientació
sexual d’algú, cal ser crític/a i no difondre
comentaris sobre la intimitat d’aquesta
persona. Normalment els rumors amaguen
tòpics sobre un determinat tema, en aquest
cas sobre l’homosexualitat d’algú. És millor
aturar el rumor i intentar conèixer la persona
en qüestió. Què importa a les altres persones
si algú és gai, lesbiana, bisexual, etc.?
Grup 2. El fet que l’entrenador de l’equip
de futbol fes fora de l’equip a Gerald és
evidentment un acte discriminatori per la seva
1r cicle d’ESO
orientació sexual. Aquesta situació s’hagués respectuosa, profunda i positiva del col·lectiu
hagut de resoldre evitant l’expulsió de Gerlad LGTBIQ+ als mitjans de comunicació.
pel fet de ser lesbiana.

Grup 3. La qüestió que planteja el cos de la ORIENTACIONS

Lola és la intersexualitat, el fet que al cos
d’una persona hi convisquin característiques
sexuals (gònades, cromosomes i genitals) ) És possible que algun grup necessiti
que no encaixen dins del binarisme masculí/ consultar el significat d’algun terme,
femení. Persones com la Lola han d’afrontar com per exemple: transfeminisme,
una sèrie de prejudicis socials i mèdics que rumorologia, drak king, etc. Per a
sobretot deriven en ocultació, silenci i manca aquestes dinàmiques proposem
d’informació contrastada per decidir amb
llibertat sobre els seus cossos. a l’alumnat buscar la informació
que desconeguin o que vulguin
Grup 4. Josebe pensa que la roba és una completar a Internet. Aquest recurs
pròtesi i que a través d’ella es pot presentar també va acompanyat d’un glossari
com desitgi, independentment dels codis de que pot resultar útil.
gènere que l’emmarquen. Normalment, la roba
a les botigues es diferencia segons si és roba
per a nens, nois o homes o bé si és per a nenes,
noies o dones. La roba defineix uns cossos
normatius (és més difícil trobar talles grans)
i ens diferencia segons el gènere (colors,
formes, teixits, etc).

Grup 5. El títol fa referència al fet que

en el còmic cada vegada hi ha una major
representativitat d’històries lèsbiques,
bisexuals i transexuals. És important tenir
referents audiovisuals i literaris de sexualitats
diverses per normalitzar-les.

Finalitzem l’activitat destacant que l’element

en comú de tots aquests textos és que són
en primera persona. Estan escrits en diversos
formats (piulades de Twitter, reportatge
i entrevistes), però tots ells ofereixen el
testimoni de persones gais, lesbianes
i transgèneres que parlen de les seves
experiències. Assenyalem també que en el
cas el reportatge i les entrevistes suposen
un model de com oferir una perspectiva

Imaginaris sense armaris 1r cicle d’ESO 13

CÀPSULA 2.
Pantalles lliures de
violències masclistes
Violències masclistes i mitjans
audiovisuals
1r cicle d’ESO
#Anàlisi crítica del gènere, #Violències masclistes
i LGTBIfòbiques.

p Jeremy Scott, dissenyador de Moschino, va crear Fresh (2015), una colònia desti-
nada a dones en què l’envàs s’assembla al d’un producte de neteja.
 La representació reiterada dels rols i mandats de gènere, l’hete-
ronormativitat afectiva de molts personatges, la romantització de
l’assetjament, el voyeurisme o la hipersexualització dels cossos
de les dones són algunes de les estratègies narratives i formals
que contribueixen a perpetuar la violència masclista en els mit-
jans de comunicació. Amb aquesta càpsula formativa posarem en
pràctica eines per analitzar i desnaturalitzar aquests codis a par-
tir del visionat conjunt de diversos fragments audiovisuals.

INTENCIÓ EDUCATIVA FINALITATS DIDÀCTIQUES EN

EDUCACIÓ AFECTIVA-SEXUAL
$ Identificar les principals estratègies narra-
tives i formals que empren els mitjans de
comunicació i audiovisuals i entendre quin
Anàlisi crítica del gènere. Analitzar la
influència del gènere i l’heteronorma en les
és el seu paper en la perpetuació de les
relacions sexoafectives. Desmuntar l’ideal
violències contra les dones.
romàntic i cercar altres maneres d’estimar
i ser estimades, altres models relacionals.
$ Proporcionar eines per a una anàlisi crítica
Promoure la llibertat de preferències sexuals
dels valors que promouen els mitjans de
(asexualitat, plurisexualitat, etc) i entendre que
comunicació i els continguts audiovisuals.
és quelcom variable al llarg de la vida.
$ Desenvolupar una mirada activa i un ús res-
ponsable en la creació d’imatges i la seva Violències masclistes i LGTBIfòbi-
disseminació en línia. ques. Promoure la responsabilitat del grup i
la comunitat davant les violències masclistes
TEMPS i com a garants de suport. Identificar formes
de violència i assetjament sexual a l’espai
virtual (sexpreading...). Reflexionar, avaluar
Ÿ Dues sessions d’1 hora.
i qüestionar críticament els estàndards de
bellesa, la hipersexualització i la cosificació
MATERIAL en base al gènere, la preferència i/o identitat
sexual i la racialització.
N Projector i equip de so
N Material audiovisual de la carpeta “Panta-
lles lliures de violències masclistes”
N Targetes verdes i vermelles per fer la pri-
mera dinàmica (us proposem de crear-les
fàcilment amb cartolines)
N Cronòmetre
N Fulls i bolígrafs

Pantalles lliures de violències masclistes 1r cicle d’ESO 15

 p #Show us (Dove, Getty Images i Girlgaze) és una biblioteca amb més de 5.000 fotos creades per 116
fotògrafes (dones i persones no binàries) de 39 països amb fins publicitaris.
L a saturació de les imatges de violència en
les produccions visuals i audiovisuals dona
lloc a la seva naturalització, a una pèrdua del
significat real i, de retruc, a una ampliació del
llindar de tolerància social a les violències.
La representació de la violència en els mitjans
audiovisuals es construeix a partir de recursos
formals amb què es juga d’una manera molt
efectiva per fer-la més tolerable i, fins i tot, més
agradable: el ritme, l’enquadrament, el so, el
cromatisme, la posada en escena.
Al llarg de la història de la cultura occidental,
les imatges que tradicionalment s’han difós
sobre la feminitat s'han acotat a uns models
o estereotips molt concrets i restrictius. Els
aspectes de la feminitat que potencien tenen la
voluntat de mantenir l’ordre patriarcal establert:
la domesticitat, la passivitat, la subsidiarietat...
Representar les dones com a objectes és una
de les manifestacions del control social que
16 Pantalles lliures de violències masclistes
la cultura patriarcal ha exercit i exerceix, tot
posant els recursos narratius al servei de la
mirada androcèntrica. Tradicionalment, els
cossos de les dones s’han representat en funció
d’aquesta mirada masculina amb l’objectiu
de complaure-la. Per crear aquesta il·lusió
s'ha tendit a l’objectualització, el voyeurisme,
la cosificació, el fetitxisme i l’erotització
dels cossos femenins, estratègies a través de
les quals, amb gran eficàcia, els mitjans de
comunicació han donat continuïtat fins als
nostres dies. A la publicitat contemporània,
per exemple, aquestes idees retrògrades encara
són molt presents. Les dones que hi apareixen
acostumen a ser promocionades a partir de la
seva aparença, com a objectes creats segons uns
estàndards de bellesa restringits pel que fa a la
diversitat d’edats, de talles, de pesos, d’ètnies
i de color de pell. L’adequació dels cossos de
les dones al cànon de bellesa imperant disposa
una situació perfecta per vendre’ls infinitat
1r cicle d’ESO
de productes destinats a modelar la figura per tenir un final tràgic, fet que funciona com a
fer-la, precisament, més adequada. Les dones mètode alliçonador.
són representades, per tant, com a objectes
que s’han de corregir amb els productes i les Aquests imaginaris de la feminitat s’han emprat
tècniques més innovadores del mercat. Una de forma insistent i generalitzada fins al punt
maniobra comercial que amaga violència de naturalitzar-los, de manera que condicionen
simbòlica. la nostra percepció de la realitat i obstaculitzen
l’ampliació dels imaginaris, personals i
Un altre dels aspectes que dicta la mirada col·lectius, en pro de la llibertat femenina i la fi
androcèntrica a l’hora de definir la feminitat del patriarcat i les violències masclistes.
té a veure amb el paper que atorga a les dones
dins l’escala de la productivitat. Els mitjans
de comunicació, com a ens socialitzadors,
reprodueixen l’estereotip de cuidadora que
comprèn des de la compra de productes de neteja
o d’alimentació fins a productes per a la protecció,
com ara assegurances de la llar o mèdiques. Tot
i la incorporació massiva de les dones al mercat
laboral en l’últim segle i mig, no s’ha fet palès
un canvi de representació sinó una adaptació. La
multiplicitat de responsabilitats i deures, dins i
fora de casa, es veu compensada per una publicitat
(un mercat) que facilita les exigències de la vida
moderna, on és perfectament possible arribar
a tot. Mentre que els homes, tradicionalment
vinculats a l’espai públic, no estan determinats
per la seva vida personal, la representació de
les dones molt sovint està vinculada a l’esfera
privada (en el rol de mare o de futura mare).

Com a contraposició d’aquesta figura que es fa

càrrec de tot, sempre disposada, existeix un altre
model: la dona independent, aquella que segueix
el seu propi desig. Una conducta molt lligada a
la construcció de la masculinitat en la nostra
societat (independència, acció, conquesta), però
que en el cas dels personatges femenins es perfila
p Anunci per vendre cotxes de segona mà de la marca
d’una altra manera. Els personatges femenins BMW (2008).
que actuen segons la seva conveniència solen

Pantalles lliures de violències masclistes 1r cicle d’ESO 17

 DESENVOLUPAMENT DE LA
PRIMERA SESSIÓ
DURADA: 1 HORA
5 minuts
Presentem l’activitat fent referència al títol:
Pantalles lliures de violències masclistes.
Aclarim alguns conceptes:
Expliquem que a part de la violència física i
psicològica existeix la violència simbòlica que
s’exerceix a través del conjunt d’estructures de
pensament, culturals i socials d’un determinat
grup en un determinat moment.
Les violències masclistes són les
manifestacions de la discriminació i de
la situació de desigualtat en el marc
d’un sistema de relacions de poder dels
homes sobre les dones que tingui com
a resultat un dany o un patiment físic,
sexual o psicològic, tant si es produeix en
l’àmbit públic o privat.
Destaquem que la violència simbòlica en la
nostra societat s’emmarca en un sistema
sexista que diferencia i jerarquitza els gèneres,
justificant unes normes de comportament
assignades segons aquesta divisió.
5 minuts
Dividim l’alumnat en grups de quatre o cinc
membres i expliquem la dinàmica de l’activitat:
Cada grup representa el departament de
continguts d’un canal de televisió ètic que es
preocupa molt pels continguts que emet i que
fins a dia d’avui no ha acceptat emetre anuncis.
Des del canal televisiu s’ha decidit canviar el
reglament intern i acceptar publicitat, però per
emetre’s ha de complir una sèrie de requisits:
que no sigui masclista, racista ni lgtbifòbica.
Projectarem cada anunci i després els grups
tindran 2 minuts per deliberar si permetrien
la seva emissió o no, tot tenint en compte la
significació de les imatges que reprodueix
l'anunci i del missatge que transmet.
18 Pantalles lliures de violències masclistes
Per mostrar el sí, un membre del grup aixeca
la targeta verda; per mostrar el no, aixecarà la
vermella. A continuació, cada grup argumenta la
seva decisió explicant la interpretació que fan
de l’anunci i els recursos formals que s’utilitzen
per aconseguir convèncer (o no) al públic.
Donem 2 minuts a l’alumnat per pendre
la decisió conjunta. Ens cenyim al temps,
calculant-lo amb el cronòmetre.
50 minuts
x Dinàmica: El filtre publicitari
X Visionat 01. Anunci de Vitalinea
Postres (2015)
Aspectes a destacar d’aquest anunci:
» Imposició estètica a través del control de
l’alimentació. Adequació dels cossos de
les dones al cànon de bellesa imperant.
Valoració en funció del físic, de l’aparença, a
partir d’una mirada externa androcèntrica.
» Promoció de la bellesa femenina normativa
i sexualitzada: cossos poc diversos.
» Trampa comercial: proposa que les dones
no renunciïn a les postres, però perquè
són light.
» L’espai on transcorre l’acció és la cuina:
vinculació de les dones a l’espai domèstic i
de les tasques de cura i reproductives.
» La caracterització de les protagonistes: una
d’elles està inspirada en la protagonista
del melodrama Lo que el viento se
llevó (associada també a l’arquetip de
dona frívola, materialista i traïdora), una
altra va vestida amb els colors de la
Blancaneus de Disney... En definitiva, estan
caracteritzades com personatges de la
ficció no desvinculats dels estereotips de
la feminitat més clàssica.
» Els plans de detall de les boques i els
llavis pintats amb la cullera tendeixen a la
1r cicle d’ESO
 sexualització. Es fragmenten els cossos de
les dones sense un objectiu clar més enllà
de l'erotització.
X Visionat 02. Anunci del perfum
Decadence (2015)
Cada grup exposa els seus arguments.
Aspectes a destacar d’aquest anunci:
» S’hi usen estratègies audiovisuals de
control sobre les dones: fetitxisme,
cosificació, erotització, objectualització.
» La pantalla fragmentada amb repeticions i
plans molt tancats de parts del cos accentua
la sexualització i l’erotització del cos femení.
» Els gestos i els moviments de la model
denoten un estat d’èxtasi desplegat al
servei de la mirada androcèntrica.
» Malgrat que es tracta d’un perfum femení
l’anunci va dirigit als homes, és a dir, té una
mirada androcèntrica.
X Visionat 03. Anunci de Fiat 500 (2016)
Aspectes a destacar d’aquest anunci:
» La comunicació va adreçada únicament als
homes, encara que el producte podria ser
utilitzat tant per homes com per dones.
» Les protagonistes femenines hi apareixen
com a persones dependents: únicament
com a copilots i mai com a conductores.
» Les dones hi apareixen com un objecte
passiu de seducció, sembla que només els
homes tenen la capacitat de conquerir les
dones de forma activa.
» “Para chicos malos”: el gaudi eròtic del
cos de les dones és presentat, de forma
indirecta, com l’objectiu final de l’ús del
producte: el cotxe permetrà als homes ser
promiscus i no patir cap conseqüència.
» Es ridiculitzen els personatges femenins
per tal de buscar la complicitat masculina.
Pantalles lliures de violències masclistes
» Es representen les dones com a éssers
gelosos i es confronten unes amb les
altres, presentant-les com a rivals per a la
seducció dels homes.
» L’anunci no representa les dones en tota la
seva diversitat i cau en construccions de
la feminitat estereotipades i poc diverses.
No diversifica els rols associats a la
masculinitat i a la feminitat.
X Visionat 04. Anunci de Dove
Muéstranos (2019)
Aspectes a destacar d’aquest anunci:
» Les dones tenen cossos que no s’adeqüen
al model estètic normatiu.
» L’anunci intenta promocionar models
estètics alternatius, però tot i així la bellesa
de les dones es converteix en un cànon
que la societat legitima segons el grau
d’adequació a la realitat. La masculinitat, en
canvi, no té la necessitat de ser mostrada
sota aquests preceptes de “normalitat”.
» En cap moment es deixa de presentar la
bellesa com una qualitat fonamental per
a l’autoestima i la vàlua de les dones, sinó
que se socialitzen les seves diferències
positives o particularitats a través d’una
representació diversa.
» La bellesa de les dones hauria de ser un
dret i una vivència pròpia possible per a
cada persona, en compte de passar per un
cànon estètic.
5 minuts
Com a conclusió citem les principals estratègies
visuals que s’empren per representar les dones
en la publicitat i repassem o ampliem, si cal, el
significat d’aquests conceptes: cosificació,
fragmentació, erotització, fetitxisme,
objectualització, voyeurisme, etc.
1r cicle d’ESO 19
 p A Noah (2013) es narra una història de ciberassetjament a través de les pantalles dels dispositius electrònics.
DESENVOLUPAMENT DE LA
SEGONA SESSIÓ
DURADA: 1 HORA
5 minuts
Presentem la segona sessió a partir de les
preguntes següents:
» Què és el ciberassetjament?
» El ciberassetjament representa un atac a la
intimitat?
Complementem les possibles respostes que
hagin sorgit definint el ciberassetjament.
S’anomena ciberassetjament l’assetja-
ment que s’exerceix a través de plata-
formes o dispositius virtuals en l’entorn
del ciberespai. Inclou agressions digitals
com la difamació, el control, la usurpació
de perfils, la sostracció de contrasenyes
o la pornografia de revenja, entre altres.
Explicitem que el ciberassetjament representa
un atac a la intimitat, en centres educatius
vulnera el dret a la bona convivència, i pot tenir
conseqüències penals.
20 Pantalles lliures de violències masclistes
15 minuts
X Visionat 05. Fragment de Noah, de
Walter Woodman i Patrick Cederberg
(2013)
Obrim una discussió a partir de les preguntes
següents:
» Què passa? Quin és el motiu que
desencadena l’acció d’en Noah?
» Creieu que en Noah actua responsablement?
» Quin tipus de violència s’exerceix en aquest
fragment?
» Per què us sembla que la usurpació del perfil
d'algú es considera ciberassetjament?
» Com reaccionaríeu vosaltres si estiguéssiu
en la mateixa situació que en Noah?
10 minuts
X Visionat 06. Desactiva el control (2015)
Veiem aquest espot emmarcat dins del programa
“Estimar no fa mal” i després comentem el
visionat a partir d’aquestes preguntes:
1r cicle d’ESO
» Quines sensacions creieu que experimenta
la noia que rep els missatges al mòbil?
» Creieu que són importants les altres
relacions afectives, a part de la parella
(les amigues, en aquest cas), com a xarxa
de suport per resoldre aquests tipus de
situacions?
Procurem que les situacions que plantegin els
diferents grups no coincideixin, és a dir, que
siguin diferents per tal de tenir casos més variats.
Posem en comú les històries i pengem els fulls
a una paret de l’aula per tal d’agrupar les bones
pràctiques en termes de gestió de conflictes.

Preguntem quins altres tipus de

ciberassetjament coneixen. Procurem que
surtin diverses experiències: sexpreading,
difamació, insults, enviament de virus, control
a través de mòbils, etc.

10 minuts

X Visionat 07. Fragment de Sex

Education, de Laurie Nunn (2019)

Després comentem el visionat a partir de les

preguntes següents:

» Què és el sexpreading?

» És diferent del sexting?

» Quina situació planteja l’escena? Creieu

que és una bona resolució a la situació que
estava patint una de les noies?

L’autoinculpació és una estratègia de defensa

que s’ha fet servir des del moviment feminista
en diverses ocasions, com amb la campanya
“Jo també sóc adúltera”, el 1976, en contra
del delicte d’adulteri o la campanya “Jo també
he avortat”, el 1985, per la despenalització de p En un episodi de Sex Education (2019) diverses
noies declaren que són elles les que apareixen a la foto
l’avortament. Es poden explicar aquests dos amb contingut sexual que circula per l’institut per tal
episodis històrics de la lluita pels drets sexuals de donar suport a la víctima de sexpreading.
i reproductius al nostre país.

20 minuts
x Dinàmica: El ciberassetjament a
l’escola
Dividim l’alumnat en cinc grups i els demanem
que pensin un exemple d’una situació
fictícia a l’escola on, arran d’algun conflicte,
es reprodueixin conductes violentes o de
ciberassetjament i que plantegin una altra
manera de reaccionar. Cada grup escriu les
seves històries i, sobretot, les alternatives
positives en un full.
ORIENTACIONS
) Aquesta dinàmica pot donar lloc
a relats de conflictes que s’hagin
produït a l’escola i a episodis de
ciberassetjament reals. Recomanem
mantenir una actitud especialment
atenta per a la diagnosi de casos i
per a l’atenció curosa de la situació.

Pantalles lliures de violències masclistes 1r cicle d’ESO 21

CÀPSULA 3.
Amors de pel·lícula
Relacions afectives a la cultura
audiovisual
1r cicle d’ESO
#Vincles, relacions afectives i sexoafectives, #Relacions
sexuals, sexualitat i cicle de vida sexual, #Desig i
consentiment, #Presa de decisions, ús de mètodes barrera
i anticonceptius i dret al propi cos.

p Fotograma del film Frances Ha (Noah Baumbach, 2012).

 De les imatges aprenem tota mena de coses... com ara a qui es-
timar i com fer-ho. Aquesta càpsula té la voluntat d’oferir eines
reflexives per desarticular els mites de l’amor romàntic i construir
relacions sexoafectives saludables a partir de seqüències cine-
matogràfiques que ens aproparan tant a personatges i narratives
estereotipades com a propostes innovadores basades en la lli-
bertat i en la superació del sexisme.

INTENCIÓ EDUCATIVA FINALITATS DIDÀCTIQUES EN

$ Comprendre que la representació del
món que fan els mitjans de comunicació
audiovisuals és una construcció.
$ Identificar els factors que construeixen
les històries d’amor en els productes
audiovisuals.
$ Parar atenció a alguns aspectes del
llenguatge audiovisual i als mecanismes de
representació de les relacions afectives
en els mitjans de comunicació que
fomenten la pervivència dels mites de
l’amor romàntic i la construcció sexista i
esbiaixada del món.
TEMPS
Ÿ Dues sessions d’1 hora.
MATERIAL
EDUCACIÓ AFECTIVA-SEXUAL
Vincles, relacions afectives i
sexoafectives. Treballar l’aprenentatge
en els vincles i les relacions amoroses i
sexoafectives, reconèixer canvis emocionals
i desitjos en l’adolesència. Aprofundir en la
gestió de les expectatives, necessitats i límits
des del pla relacional, i els conflictes que se’n
poden derivar, i des d’un esforç reflexiu en la
comprensió i l’autoconeixement.
Relacions sexuals, sexualitat i cicle
de vida sexual. Conèixer i respectar
les diferents expressions de la sexualitat.
Comprendre que la sexualitat és un procés
d’aprenentatge i cadascú té el seu ritme.
Identificar com el biaix de gènere influencia
en el tracte i significat dels cossos, i les
expectatives i vivències sexuals vinculades als
sexes i rols de gènere.

N Projector i equip de so
N Material audiovisual de la carpeta “Amors
de pel·lícula”
N Fitxa 02 impresa per a fer la dinàmica “Anà-
lisi de la seqüència de Crepúsculo” (cinc
còpies)
N Fitxa 03 impresa per a fer la dinàmica “Des-
muntant l’amor romàntic” (una còpia)
N Tisores
Desig i consentiment. Reconèixer la
importància de donar i rebre el consentiment
sexual en relació al desig o la falta de desig.
Veure com els mandats de gènere i altres
factors socials i de poder poden comportar
parlar de consentiment en lloc de desig.
Presa de decisions, ús de mètodes
barrera i anticonceptius i dret al
propi cos. Identificar com els diferents
determinants socials i algunes conductes/
estats emocionals (ús de drogues, malestars,
mandats de gènere) condicionen la presa de
decisions mitjançant estructures de poder,
coacció i violència.

Amors de pel·lícula 1r cicle d’ESO 23

 E ls models de relacions afectivosexuals que
encara predominen estan fortament influïts
per la idealització dels estereotips romàntics,
heretats de la construcció cultural que promou
una forma de viure l’experiència amorosa
basada en unes expectatives concretes sobre
com ha de ser una parella i en la subordinació
de les dones. Aquesta construcció cultural se
sustenta en una sèrie de mites que nodreixen
els imaginaris personals i col·lectius del que és
correcte o desitjable de l’amor, d’establir una
relació de parella, de tenir relacions sexuals, etc.
Alguns d’aquests mites de l’amor romàntic
són: entendre l’altre com a únic i fonamental
per a la pròpia existència (la mitja taronja);
perdonar i aguantar-ho tot per amor, ja que
l’amor vertader pot vèncer qualsevol dificultat
(omnipotència); entendre que l’amor veritable és
per sempre (perdurabilitat); renunciar als propis
desitjos per tal de fer-ho tot junts (exclusivitat i
fidelitat); entendre la gelosia com un símptoma
d’enamorament; assumir que, si s’està enamorat/
da, el sexe serà perfecte, etc.
A la nostra societat, la parella heterosexual i
monògama es percep majoritàriament com un
fenomen biològic i natural. Moltes produccions
culturals reprodueixen aquesta creença, tot
donant visibilitat a un model afectiu i sexual
monolític i infrarepresentant altres tipus de
relacions i identitats. La interiorització de
l’heteronormativitat i dels mites de l’amor
romàntic ha suposat, tant per als homes com
per a les dones, creure en un amor associat
a experiències de dependència i negació dels
desitjos propis, de renúncia i sacrifici, que s’han
naturalitzat a través de la literatura, la pintura i
la majoria de ficcions audiovisuals.
En moltes pel·lícules, sèries de televisió o
websèries es presenta l’amor o la parella com a
projecte fonamental en la vida dels personatges
femenins, sense el qual la seva existència no és
completa o està mancada de sentit. Per als nois
ha suposat l’assimilació d’un model dominador
altament insatisfactori a mesura que ha anat
creixent l’experiència femenina de la llibertat.
A la gran majoria de continguts audiovisuals
es presenta una interpretació de l’amor que fa
difícil mantenir relacions sanes i no abusives.
24 Amors de pel·lícula
Les produccions culturals s’encarreguen
d’establir què vol dir l’enamorament i quines
emocions i sentiments s’han d’experimentar.
Intentar assolir aquest model que reprodueix
els estereotips romàntics provoca patiment i
frustració.
En els darrers anys, la producció audiovisual
ha obert diverses finestres a models alternatius
de feminitat, de masculinitat i de relacions
afectives. A films com Caterina en Roma (Paolo
Virzì, 2003), Juno (Jason Reitman, 2007), Mujeres
del siglo XX (Mike Mills, 2016), Lady Bird (Greta
Gerwig, 2018) o Retrato de una mujer en llamas
(Céline Sciamma, 2019), o sèries com Girls (Lena
Dunham, 2012), The Fall (Allan Cubitt, 2013),
Orange is the new black (Jenji Kohan, 2013) o Les
de l’hoquei (Patrícia Font i Kiko Ruiz Claverol,
2019), les noies se signifiquen per elles mateixes.
Són decidides i saben què volen i per què ho
volen, i els nois no necessiten reafirmar la seva
identitat a través de la violència ni la imposició.
Films com Fucking Amal (Lukas Moodysson,
1998), 500 días juntos (Mark Webb, 2009), Goodbye
Berlin (Fatih Akin, 2016), La llamada (Javier
Ambrossi y Javier Calvo, 2017) o Wonder Woman
y el Profesor Marston (Angela Robison, 2017) són
la prova que hi ha cineastes que s’han dedicat
a fer comèdies romàntiques lluny dels tòpics.
Les parelles no se cenyeixen a l’ideal de la mitja
taronja heterosexual i cada personatge té els seus
interessos, la seva vida i una identitat pròpia.
p A Mujeres del siglo XX (2016) els personatges femenins
viuen la seva vida amb independència, autonomia, llibertat i
en sororitat amb altres dones de diferents generacions.
1r cicle d’ESO
DESENVOLUPAMENT DE LA
PRIMERA SESSIÓ
DURADA: 1 HORA
5 minuts
Presentació de l’activitat a partir del títol:
Amors de pel·lícula. Preguntem com creuen
que són, generalment, les històries d’amor
que es representen a les pel·lícules. Demanem
que expliquin breument alguna història d’amor
famosa del cinema o d’alguna sèrie que mirin.
15 minuts
X Visionat 01 Paco Rabanne: Pure XS
(2017)
X Visionat 02 Paco Rabanne: Pure XS
for her (2018)
Després del visionat, comentem els aspectes
següents d’aquests anuncis:
» Els dos anuncis reprodueixen construccions
i rols estereotipats i poc diversos de la
feminitat i la masculinitat.
» Les imatges estableixen la seducció de les
dones com a allò preuat per als homes i la
seducció dels homes com allò preuat per a
les dones. El primer anunci va destinat als
homes i el segon a les dones.
» Es pressuposa l’heterosexualitat de totes
les persones que apareixen en ambdós
anuncis.
» S’empra l’erotització dels cossos com a
mecanisme de reclam del producte.
» Es normalitza una acció invasiva com
l’espionatge en la intimitat (voyeurisme).
Aquesta pràctica oculta la necessitat del
consentiment en les relacions i trivialitza
les agressions sexistes.
» Mostren la idea de la necessitat de
competir per tal d’obtenir l’exclusivitat
sexual i afectiva de la persona desitjada.
» Els colors de les ampolles del perfum
responen a estereotips cromàtics: blava
per als homes, rosa per a les dones.
Amors de pel·lícula
10 minuts
X Visionat 03. Estereotips narratius:
Happy Ending
Debatim a partir de les preguntes següents:
» La repetició d’un final feliç romàntic
condiciona la manera com ens imaginem
les nostres relacions amoroses i l’èxit en
l’amor?
» Quines expectatives tenim en relació amb
l’amor? Creieu que en les expectatives en
l’amor s’educa a les noies de la mateixa
manera que als nois?
Comentem que els finals de les pel·lícules
romàntiques acostumen a culminar amb un
petó conclusiu, el casament de la parella,
la formació d’una família. Són finals feliços
clàssics (happy ending); l’acció s’acaba en un
moment culminant i feliç de la relació afectiva,
com si es tractés d’una foto, però no podem
saber com continua perquè això ja no se’ns
mostra. Aquests finals feliços són l’equivalent
als finals feliços dels contes populars que
acaben amb expressions del tipus “I van viure
feliços molts i molts anys” o “I van ser feliços i
van menjar anissos”.
A partir d’aquesta idea, plantegem possibles
escenaris de forma conjunta formulant la
pregunta següent:
» Què passaria si veiéssim aquestes parelles
uns anys després? Creieu que se sentirien
de la mateixa manera? Com us les imagineu?
10 minuts
X Visionat 04. Crepúsculo, de Catherine
Hardwicke (2008)
Abans del visionat, dividim l’alumnat en cinc
grups i repartim una fitxa d’anàlisi (Fitxa 02) a
cada grup. Assignem un número i un aspecte
d’anàlisi a cada grup:
1. La caracterització dels personatges
2. Els plans de la seqüència
3. La localització de la seqüència
4. El tractament del color
5. El diàleg
10 minuts
1r cicle d’ESO 25
 p Fotograma de Crepúsculo (2008), pel·lícula fantàstica basada en la novel·la homònima de Stephenie Meyer, que es
va convertir en l’autora més venuda als Estats Units el 2008 i el 2009.
x Dinàmica: Anàlisi de la seqüència de
Crepúsculo (Fitxa 02)
Després del visionat, cada grup ha d’omplir de
manera conjunta la part de la fitxa d’anàlisi de
la seqüència que li correspon.
Un/a portaveu de cada grup exposa a la resta
de companys i companyes l’aspecte que els ha
tocat analitzar. L’exposició ha de ser sintètica i
breu. Un encarregat/da de cada grup emplena
la resta de caselles de la fitxa amb allò que els/
les portaveus de la resta de grups expliquin.
Intentem que apareguin comentaris similars als
següents pel que fa a l’anàlisi de la seqüència:
La caracterització dels personatges. Ell és
dur, perillós, sexualment feroç i té la temptació
de fer-li mal. Ella és dòcil, el segueix i es mostra
dependent; es tracta de la víctima ideal que no
ofereix resistència, sinó que s’entrega.
Els plans de la seqüència. Els plans
predominants són els picats i els contrapicats.
A ell se’l presenta amb plans contrapicats
(que l’enalteixen, mostren el seu poder) i a
ella amb plans picats (que l’empetiteixen i la
mostren desvalguda). Amb aquest recurs es
transmet la desigualtat de la seva relació.
El tractament del color. Els colors predominants
26 Amors de pel·lícula
són freds; destaca el color verd fosc, el blau i el
negre. És una escena de dia, en la qual hi ha llum,
però la llum queda esmorteïda per l’espessor
del bosc. Contrasten els rostres pàl·lids dels
personatges en la foscor generalitzada.
La localització de la seqüència. El lloc és un
bosc espès, humit, amb força vegetació. Les
branques dels arbres que dificulten el pas i les
grans roques transmeten la idea de perill, de
com n’és de perillós el joc amorós que els dos
personatges porten a terme.
El diàleg. La comparació amb la droga (“eres
mi marca de heroína”) genera un imaginari de
relació amorosa basada en una dependència
malaltissa que pot arribar a provocar la mort.
El fet que ell es descrigui com un lleó i que la
descrigui a ella com una ovella ressalta la relació
desigual i desequilibrada que mantenen. Un lleó
és un animal carnívor per naturalesa, en canvi,
una ovella és un hervíbor, una víctima dels
depredadors. Ell es defineix com a morbós i
masoquista; ella com a estúpida.
Tanquem la primera sessió fent una reflexió
general de tots aquests aspectes en conjunt
i valorem la capacitat dels aspectes vinculats
al llenguatge audiovisual per produir sentit
en sí mateixos.
1r cicle d’ESO
DESENVOLUPAMENT DE LA
SEGONA SESSIÓ
DURADA: 1 HORA
5 minuts
Presentació: Expliquem que la sessió tracta
sobre els mites de l’amor romàntic, que
promouen unes relacions afectives i sexuals
que es pressuposen per a tota la vida,
exclusives, incondicionals i amb un elevat grau
de dependència afectiva.
30 minuts
x Dinàmica: Desmuntant l’amor
romàntic (Fitxa 03)
Dividim l’alumnat en sis grups. És important
que tots els grups siguin mixtes i el màxim
d’equitatius possible en termes de gènere, ja
que les expectatives en l’amor i la transmissió
dels mites de l’amor s’articulen de manera
diferent en el cas de les noies i dels nois. Si el
grup és variat en termes de gènere, segurament
es confrontaran visions més diverses.
Repartim dos paperets (Fitxa 03) amb dues
afirmacions o mites de l’amor romàntic a
cada grup que prèviament a l’activitat haurem
retallat: cada paperet conté una afirmació.
L’activitat consisteix en què llegeixin aquests
mites, hi reflexionin conjuntament i proposin
dues afirmacions que desarticulin els mites
que els ha tocat. Per exemple, per al mite
“Existeix una mitja taronja que encaixa amb
tu”, una proposta d’afirmació que desmunta el
mite seria: “No tothom vol tenir parella i en cas
de voler-ne construir una no hi ha una única
persona predestinada a encaixar amb tu”.
Per posar en comú els resultats, fem dues
columnes a la pissarra: a la primera hi escrivim
Amors de pel·lícula
els mites de l’amor romàntic que hem repartit
als grups i a la segona demanem a dos/dues
alumnes de cada grup que hi apuntin les dues
afirmacions que proposen per desmuntar els
mites romàntics que se’ls ha assignat.
Per concloure la dinàmica comentem que els
mites sobre l’amor romàntic són perjudicials
per mantenir relacions afectives saludables, tot
i que són culturalment freqüents i acceptats.
Per aquest motiu, hem d’aprendre a detectar-
los i desarticular-los.
5 minuts
X Visionat 05. Anunci Eternity (Calvin
Klein)
Expliquem que aquest anunci transmet el mite
de l’eternitat: “l’amor vertader és per sempre”.
Debatim al voltant dels problemes del mite de
l’eternitat a partir de les preguntes següents:
» Per què una relació afectivosexual ha de
durar tota la vida?
» No podem equivocar-nos en les nostres
eleccions?
» I si la persona ens deixa d’agradar? I si
nosaltres canviem?
» A l’anunci apareix una parella al llarg de tota
la seva vida o en l’emoció d’un moment
romàntic i altament sexual?
5 minuts
X Visionat 06. Anunci Amor Amor
(Cacharel)
Expliquem que aquest anunci perpetua
el mite del pecat i el mite del patiment.
Recordem frases o mites de la nostra cultura
propenses a aquesta concepció de l’amor:
1r cicle d’ESO 27
 p Cartell de la campanya “Desmuntem l’amor romàntic” dissenyada pels
Casals de Joves de Catalunya (2016).
“quién bien te quiere te hará llorar”, “sin ti
no soy nada”, “si no pateixes no és amor de
debò”, “si no se sacrifica per tu és que no
t’estima”, etc.
» A què remet el tatuatge amb el nom d’Eve
que dibuixa el noi a la noia? Quina feminitat
s’associa a la figura judeocristiana d’Eva?
» El nom del perfum és Forbidden Kiss. Què
significa?
» Quina simbología té la tanca d’espines i la
llàgrima que dibuixa el noi? Per què aquests
elements? Com si fos un lloc prohibit o una
experiència dolorosa?
10 minuts
X Visionat 07. Insecure, d’Issa Rae &
Larry Wilmore (2016)
Reflexionem al voltant dels aspectes següents:
28 Amors de pel·lícula
» Quin tipus de cita mostra l’escena?
» Quin mecanisme s’empra per mostrar el
que pensa la protagonista però que no diu
en veu alta?
» Per què reacciona de la manera que
reacciona? Quina pregunta li fa el noi que
l’alarma i fa que el rebutgi?
5 minuts
Podem tancar la sessió oferint una reflexió
final al voltant del poder de la cultura
audiovisual per condicionar el nostre
imaginari de relacions afectives i sexuals i
per perpetuar mites o creences sobre l’amor
romàntic que són perjudicials per mantenir
relacions afectives saludables. Assenyalem
la importància de nodrir-se de pel·lícules,
sèries, llibres, etc. que trenquen estereotips
i que amplien els imaginaris.
1r cicle d’ESO
CÀPSULA 4.
Màscares i miralls
Autorepresentacions: la
construcció de la identitat
1r cicle d’ESO
#Consciència i imatge corporal, #Pubertat, #Influència del
grup d’iguals en salut sexual i reproductiva.

p L’artista Liu Bolin va començar la seva sèrie d’obres Hiding in the city el 2005. Les
seves imatges, com Instant Noodles (2013), representen cossos humans, sovint el seu,
minuciosament pintats, que es camuflen en espais quotidians.
 L’autorepresentació és una de les pràctiques més habituals de
la nostra època i un dels usos més comuns a les xarxes socials.
A partir de dinàmiques de creació i anàlisi es proposa valorar la
manera com es configuren els estàndards de bellesa, la influèn-
cia que tenen en relació amb la construcció de la pròpia identitat
i oferir altres relats vinculats a la importància de les autocures,
l’autoestima, la salut i l’acceptació d’un/a mateix/a.

INTENCIÓ EDUCATIVA FINALITATS DIDÀCTIQUES EN

$ Reflexionar sobre la pervivència dels
models i estereotips de gènere a Internet
i la seva relació amb algunes pràctiques
d’autopromoció i exhibicionisme.
$ Debatre i aprofundir sobre les dimensions
socials de la selfie.
$ Visibilitzar projectes creatius, crítics i
dissidents vinculats amb les autocures i
l’acceptació d’un/a mateix/a.
TEMPS
Ÿ Dues sessions d’1 hora.
MATERIAL
EDUCACIÓ AFECTIVA-SEXUAL
Consciència i imatge corporal.
Avaluar críticament els estàndards de bellesa
en base al gènere i com ens poden afectar.
Entendre com l’estructura social assenyala
els cossos no normatius i reprodueix les
estructures de discriminació i les desigualtats
sobre els cossos. Identificar i combatre la
imatge corporal associada a la racialització.
Pubertat. Reflexionar sobre els
malestars i discriminacions socials i de
grup que es poden viure durant la pubertat
i l’adolescència (construcció i encaix d’una
nova autopercepció, cànons de bellesa,
expectatives externes, etc.).

N Projector i equip de so Influència del grup d’iguals en

N Material fotogràfic i audiovisual de la salut sexual i reproductiva. Treballar
carpeta “Màscares i miralls” estratègies de promoció de l’autoestima
N Espai virtual disponible on l’alumnat ha personal i de la influència positiva del grup i de
d’enviar l'autoretrat de la primera sessió resposta a la pressió negativa d’aquest.

30 Màscares i miralls 1r cicle d’ESO

L a identitat és aquell conjunt de característiques
que fan que una persona o una comunitat
sigui ella mateixa. Però cal tenir en compte que
els elements que integren la nostra identitat no
són innats, sinó que els adquirim mitjançant
el procés de socialització. És a dir, la suma de
tots els aprenentatges que tenen lloc a l’escola i
a l’entorn familiar i social incideixen de forma
directa en la construcció de la nostra identitat.
En aquest sentit, els mitjans de comunicació i
audiovisuals tenen un paper molt important, ja
que nodreixen el nostre imaginari i condicionen
la nostra percepció a través de la repetició
de models que tendeixen a ser estereotipats
i poc representatius de la diversitat que
caracteritza les societats actuals. Un exemple
clar és la perpetuació de models de feminitat
i masculinitat estereotipats a les produccions
audiovisuals més comercials.
Els personatges que apareixen a les pel·lícules,
sèries i històries que veiem són un factor que
influeix de manera directa en la construcció de
la nostra identitat perquè podem identificar-nos
amb ells i les seves situacions, creences, inquietuds
i manera de veure el món. Aquest vincle emocional
fa que ens comparem i ens hi sentim atrets/es
o els admirem. D’aquesta manera, influeixen
en el nostre sistema de valors i contribueixen a
configurar les nostres expectatives.
Les xarxes socials han esdevingut un canal on
cadascú pot mostrar la pròpia identitat o extendre
l’explicació d’un/a mateix/a. Una pràctica molt
popular en l’actualitat són les selfies, l’èxit de les
quals rau en la facilitat i la immediatesa de fer-se
un autoretrat fotogràfic amb qualsevol dispositiu
mòbil i poder-lo compartir a través de les xarxes
socials. Tot i així, el concepte no és nou, ja que al
llarg de la història s’han utilitzat tècniques molt
diverses per autoretratar-se: escultura, pintura,
collage, il·lustració, vídeoart...
És evident, però, que no es pot separar el fenomen
de la selfie de l’aparició i la ràpida expansió de l’ús
de xarxes socials. Treballs audiovisuals com Am I?
de Florencia Aliberti (2012) i Out de Denis Parrot
(2018) mostren com perviuen els estereotips
de gènere a Internet i com les xarxes socials
són un canal de pràctiques d’autopromoció i
Màscares i miralls
exhibicionisme. Am I? és un muntatge a partir de
vídeos extrets de YouTube on les noies pregunten
si són guapes. L’acumulació d’exemples fa patent
un fet que no és excepcional, sinó un fenomen
comú, derivat d’una problemàtica estructural.
La peça reflexiona sobre les pràctiques
d’autorepresentació contemporànies i sobre la
seva vinculació amb la necessitat de validació
física de les noies per part d’una mirada
externa. A Out, joves gais, lesbianes, bisexuals i
transexuals registren la seva sortida de l’armari
davant dels seus familiars a través YouTube,
Whatsapp, Skype i altres xarxes socials.
Aquestes pràctiques presenten preguntes, com
per exemple, quina relació establim amb les altres
persones quan ens autorepresentem o bé si hi ha una
equivalència entre com ens veiem nosaltres i com
ens veuen les altres persones. I és que la identitat és
quelcom complex i sovint es fa difícil definir-la de
manera senzilla. Alhora, conèixer la identitat d’algú
altre és un procés que pot estar obstaculitzat per
prejudicis, estereotips o impressions superficials.
A aquestes dificultats s’hi pot sumar el fet que la
identitat és multidimensional i canviant i que les
persones no sempre ens mostrem de la mateixa
manera, sinó que podem adaptar-nos als diferents
contextos comunicatius, situacions o moments
vitals. Així doncs, hi ha un aspecte de la nostra
identitat que es refereix a aquella part que mostrem
als altres. I podem deixar-la veure tota, reservar-
ne algunes parts o, fins i tot, ocultar-la i fingir que
som algú altre.
p Fotograma de “Nosedive”, primer capítol de la ter-
cera temporada de Black Mirror. L’episodi mostra una
societat que puntua totes les interaccions i que segons
la puntuació que tinguis disposes d’una reputació social i
d’uns avantatges, o no.
1r cicle d’ESO 31
 DESENVOLUPAMENT DE LA
PRIMERA SESSIÓ
DURADA: 1 HORA
5 minuts
Introduïm la temàtica de l’activitat: l’autoretrat.
Es pot partir de la pregunta: per què creieu que
l’activitat s’anomena Màscares i miralls?
La paraula màscares fa referència a allò
que volem que les altres persones vegin de
nosaltres i de com podem decidir mostrar-nos:
deixant veure la nostra identitat, reservant-ne
algunes parts, ocultant-la o fingint que som
una altra persona.
La paraula miralls, en canvi, fa referència a
allò que creiem que som, a totes aquelles
característiques que creiem que ens defineixen
i conformen la nostra identitat.
Les dues paraules fan referència a la voluntat
d’autorepresentar-se.
Reflexionem conjuntament amb l’alumnat a
partir de les preguntes:
» Us feu selfies o autoretrats?
» Quines formes pot tenir un autoretrat?
20 minuts
Exposar mitjançant el visionat d’una sèrie
de fotografies la diversitat de maneres
d’autorepresentar-se pel que fa a la tècnica
emprada i a l’estratègia expressiva. Podem
trobar autoretrats realitzats a partir de
fotografia, vídeo, pintura, escultura, dansa, etc.
32 Màscares i miralls
F Foto 01. Las meninas, de Diego
Velázquez (1656)
Hi apareixen representats diversos personatges
de la cort reial de Felip IV i Mariana d’Àustria (rei
i reina d’Espanya), entre els quals el propi pintor,
que s’autorepresenta pintant davant del llenç.
Altres pintors al llarg de la història de la pintura
s’han autorepresentat a les seves obres.
F Foto 02. Bodegó, de Clara Peeters
(1611)
L’artista en aquesta obra proposa un autoretrat
amagat, que es troba en el reflex de la copa
daurada i la gerra metàl·lica.
F Foto 03 i Foto 04. Autoretrats de
Vivian Maier (1926-2009)
En aquests autoretrats podem veure la fotògrafa
que aprofita el reflex de diversos objectes o
superfícies per mostrar-se: en la primera, un
mirall (mateixa estratègia que Clara Peeters), i
en la segona empra un vidre i juxtaposa la seva
silueta a la imatge de dues dones.
F Foto 05. Autoretrat de Lee Friedlander
(1966)
L’artista amb aquesta fotografia es fa un
autoretrat a partir de l’ombra que projecta el
propi cos. No li veiem el rostre, sinó l’ombra.
F Foto 06. Autoretrat de Saul Steinberg
(1955)
Autoretrat fet a partir de les empremtes
dactilars, que són úniques en cada ésser humà.
A més a més, les empremtes dactilars d’una
persona estan presents al llarg de tota la seva
1r cicle d’ESO
vida fins a la seva descomposició, és a dir, són
perennes i també són immutables, ja que no es
veuen afectades pel desenvolupament físic de
les persones.
A partir d’aquesta imatge preguntar a l’alumnat:
» Què és relament la identitat? És la informació
que apareix a la nostra documentació o és
allò que creiem que reflecteix la nostra
manera de ser?
F Foto 07. Like everyday series, Shadi
Ghadirian (2002)
Les fotografies d’aquesta sèrie descriuen la
identitat de les dones modernes iranianes
immerses en rols tradicionals en els quals
s’han vist forçades a definir-se les dones, tant
al Pròxim Orient com a la resta del món.
A partir d’aquesta imatge preguntem a L’autoretrat s’ha d’anomenar Quotidianitat i
l’alumnat:
» Per què podem considerar que aquesta
obra consisteix en una sèrie d’autoretrats?
» Si la fotògrafa mostrés la quotidianitat dels
homes iranians, creieu que utilitzaria els
mateixos objectes per representar-los?
15 minuts
X Visionat 01. Selfportrait, de Maarten
Boswijk (2009)
» Creieu que aquesta peça audiovisual pot
ser considerada un autoretrat?
» Què podem saber del seu autor?
Màscares i miralls
Després del visionat preguntar a l’alumnat
si pensa que podem fer un autoretrat sense
aparèixer-hi.
Reflexionem conjuntament sobre l’objectiu
d’autoretratar-se; plantegem si autoretratar-
se significa mostrar el nostre cos o si podem
reflectir la nostra manera de ser i els elements
que parlen de la nostra identitat de manera
indirecta. Reflexionem sobre què comuniquen
les coses de nosaltres, per exemple, la roba
que portem, les marques que consumim, els
llocs que habitem...
20 minuts
x Dinàmica: Autoretratar-se a moments
Proposem que cadascú, de manera individual,
faci un autoretrat fotogràfic sense aparèixer de
manera explícita emprant un dispositiu mòbil.
ha d’autorepresentar a cadascú a través d'un
objecte que utilitzi, d'un espai que freqüenti o
d'una acció que faci en el seu dia a dia.
Dediquem aquesta estona per pensar què
faran i com. Aconsellem que facin una llista
d’accions, espais i objectes que pensin que
els representen o parlen d’ells/es. Tot seguit,
han d’escollir quins d’aquests elements volen
mostrar a la fotografia i com ho volen fer, tenint
en compte l’enquadrament, la perspectiva, la
disposició dels elements en l’escena, el color,
si volen utilitzar algun filtre o no, etc.
Facilitem un espai virtual on l’alumnat ha
d’enviar les fotografies i una data de termini
per tal que presentin el seu autroretrat.
1r cicle d’ESO 33
 DESENVOLUPAMENT DE LA
SEGONA SESSIÓ
DURADA: 1 HORA
20 minuts
Projecció conjunta dels autoretrats de
l’alumnat. Durant la projecció no mencionem
l’autoria de cada autoretrat per tal que
l’alumnat provi d’endevinar de qui és. Si
la resta de companys i companyes no ho
endevinen, deixem marge per si l’autor/a
de l’autoretrat vol comentar algun aspecte
de la seva fotografia; com per exemple, per
què ha triat uns elements i no uns altres per
autorepresentar-se.
És important mantenir en tot moment un
ambient de respecte vers el treball de tots els
companys i companyes.
15 minuts
F Foto 08. Hillary Clinton i seguidors/
es seus/seves (Barbara Kinney, 2016)
F Foto 09. Glacera Tongue a Xina, (Kevin
Frayer, 2015)
Preguntem a l’alumnat:
» Què us fan pensar aquestes imatges?
» Us recorden a alguna situació que hagueu
experimentat?
» Quines emocions us fan sentir?
» Per què creieu que passa el que il·lustren
aquestes imatges?
25 minuts
X Visionat 02. Am I?, de Flor Aliberti
(2013)
Conduïm un debat a partir de les següents
propostes per a la reflexió:
» Qui protagonitza el vídeo? En quin espai i
com s’han filmat els diferents fragments?
» Amb qui parlen i per què?
» Creieu que en aquests casos s’està exercint
algun tipus de violència a través de les
xarxes socials? Quina? Per què?
34 Màscares i miralls
» Qui l’exerceix? Penseu que aquestes
escenes podrien estar protagonitzades
per nois? Per què?
» Penseu que alguns usos d’Instagram,
Facebook, Twitter i YouTube (o altres xarxes
socials que usi l’alumnat) poden estar
relacionats amb una conducta violenta?
Quins?
» Aquest film coral forma part d’un projecte
artístic amb voluntat crítica. Coneixeu
altres vídeos que proposin crítiques a
conductes violentes o assetjadores?
Intentem que en el debat apareguin reflexions
al voltant dels temes següents:
» La peça audiovisual és un muntatge a partir
de vídeos extrets de YouTube on les noies
fan una pregunta al “públic”. L’acumulació
fa patent que aquesta pregunta no és una
excepció, sinó un fet comú derivat d’una
problemàtica estructural, social: la pressió
estètica sobre els cossos de les nenes,
noies i dones.
» Mostra com la pressió social sobre els
cossos de les noies es perpetua a les
xarxes socials, ja que continuen sent un
objecte que sovint s’exposa per ser mirat,
avaluat i valorat en funció de la mirada
aliena, principalment, masculina.
» La pressió social sobre l’aspecte de les
noies, sobretot, però també d’alguns nois,
promou que la seva autoestima depengui
del seu físic i de l’opinió que en tenen les
altres persones.
» La hiperrepresentació de les persones
a les xarxes dibuixa una línia fina entre
l’autorepresentació artística i l’autopromoció
més propera a l’entorn comercial. Valorar
els processos comercials que entren en joc
amb els i les influencers, com el product
placement o la intervenció de marques en
els vídeos i imatges.
» Malgrat tot, les xarxes socials també
poden ser un canal de comunicació
funcional per on fer circular campanyes
de prevenció, denúncia o paròdia contra
l’assetjament i el ciberassetjament, la
lgtbtifòbia o la violència contra les dones,
elaborades tant per institucions com pels
i les cibernautes.
1r cicle d’ESO
GLOSSARI
Amor romàntic: Fenomen social i
culturalment construït basat en creences
compartides sobre la suposada veritable
naturalesa de l'amor de parella, sovint
irracionals i impossibles d’acomplir i que
poden generar relacions de dependència,
desigualtat i tolerància cap a comportaments
abusius que són la base de les violències
masclistes.
Androcentrisme: Sistema de relacions
socials basat en el predomini d’un model
masculí relacionat amb el poder públic, erigit
com a regulador de tots els paràmetres
culturals i socials i amb voluntat universalitzant.
En paraules d’Eulàlia Lledó: “L’androcentrisme
consisteix en un punt de vista orientat pel
conjunt de valors dominants en el patriarcat
o, dit d’una altra manera, per una percepció
centrada i basada en normes masculines. És
agafar l’home com a mesura de totes les coses;
qualsevol discurs que presenta aspectes de
la vida de les dones com una desviació (a la
norma) és androcèntric”.
Argument: Descripció de la història narrada
al film, amb les seves característiques de lloc,
accions i personatges.
Assetjament: Comportament que atempta
contra la dignitat d’una persona i té com
a propòsit o produeix l’efecte de generar-
li un entorn intimidatori, hostil, degradant,
humiliant o ofensiu.
Banda sonora: Es tracta de l’espai sonor d’un
film. En ell s’hi recullen tres tipus de pistes de
so: les veus, els sorolls d’ambient i la música.
Així com els sons tenen la funció de conferir
expressivitat i afegir realisme a les imatges, la
música s’encarrega de potenciar-ne l’emotivitat.
Bifòbia: Aversió a la bisexualitat o a les
persones bisexuals.
Binarisme: Construcció social que categoritza
de manera dicotòmica les activitats, els
comportaments, les emocions i l’anatomia de
les persones en dos gèneres: masculí i femení.
Glossari
Bretxa salarial: Diferència entre el salari mitjà
dels homes i de les dones. És un indicador de
discriminació retributiva atès que indica en
quina mesura el salari dels homes és superior
al salari de les dones.
Cànon de bellesa o cànon estètic: Ideal de
bellesa que una cultura o societat estableix
com a norma respecte el cos i l’aparença de
les persones. És diferent segons el gènere i
respon a una imposició del sistema patriarcal.
Al projectar-se des de l’androcentrisme, el
cànon estètic o de bellesa normatiu genera
una major pressió sobre les dones que sobre
els homes, fet que pot afectar les conductes,
desitjos, percepcions i relacions de les dones.
Caracterització d’un personatge: Acció
que consisteix a determinar els atributs d’un
personatge: l’aspecte, el vestuari, el tipus de
maquillatge, els comportaments o els rols
assignats en són alguns exemples.
Ciberassetjament: Assetjament que s’exerceix
a través de plataformes o dispositius virtuals
en l’entorn del ciberespai. Inclou agressions
digitals com la difamació, el control, la usurpació
de perfils, la sostracció de contrasenyes o la
pornografia de revenja, entre altres.
Cis o cisgènere: Persona en la que es dona
una equivalència entre la identitat sexual
diagnosticada al naixement i la identitat i
expressió de gènere: persona de sexe masculí
que s’identifica com a home i persona de sexe
femení que s’identifica com a dona.
Classisme: Sistema que tendeix a mantenir
una estratificació de la societat i a perpetuar
la discriminació en funció de la classe social.
El classisme provoca que membres de grups
d'estatus elevat vulguin i puguin frenar les
oportunitats d'aquells individus de grups de
menor estatus o els discriminin basant-se en
prejudicis.
Conciliació i corresponsabilitat: La
conciliació és el terme que s’utilitza per referir-
se a la organització dels temps de treball en
35
 relació amb els temps per a la vida familiar,
domèstica i/o personal. Algunes teòriques
de l’economia feminista han superat el terme
substituint-lo pel de corresponsabilitat. Amb
aquest canvi, les tasques de cura deixen de
ser problemes individuals o domèstics per
passar a ser problemes socials, que s’han
d’enfrontar en un marc igualitari on totes
les parts assumeixen la seva responsabilitat
social, tant homes com dones, tant empreses
com administració.
Consentiment: El consentiment ens aporta
una clara definició de violació: la violació és
el sexe o la pràctica sexual que es porta a
terme sense ser consentida amb entusiasme i
voluntàriament per part d'una persona. Encara
més simple, el sexe no consentit és violació. La
coacció o treure-li a algú la llibertat per donar
consentiment a una pràctica sexual és violació.
Definició de Shaina Joy Machlus.
Cosificació: Estratègia visual i narrativa que
consisteix en desproveir de voluntat i agència a
una persona, generalment una dona. Consisteix
en presentar o tractar una dona com un objecte
sexual, ignorant les seves qualitats i habilitats
intel·lectuals o emocionals i reduint-la a un mer
instrument o bé de consum.
Discriminació: Tracte desfavorable d’una
persona respecte a una altra, en una situació
comparable, per raó de gènere, orientació
sexual, procedència, religió, classe social
o diversitat funcional, entre d’altres. La
discriminació apareix com una forma
d’hostilitat envers la diferència i l’alteritat, i
es construeix en els terrenys social, polític,
econòmic i relacional. La discriminació sexista
té lloc quan es valora a una persona segons el
model heteronormatiu imperant on la identitat
d’home blanc heterosexual de classe mitjana-
alta té una posició de privilegi vers altres
identitats de gènere i sexuals.
Diversitat: Existència de persones diferents
entre elles, que no s’han de sotmetre a una
única norma. La diversitat implica múltiples
manifestacions igualment vàlides, a nivell
cultural, de gènere, de procedències, de
cossos i de capacitats, entre d’altres.
36 Glossari
Documental: Muntatge d’imatges visuals i
sonores donades com a reals i no fictícies.
La finalitat del documental és restituir les
aparences de la realitat, mostrar les coses i el
món tal com el veiem. El documental té com a
referència el món real, però cal determinar com
s’ha construït aquesta referència, si prové dels
elements interns del discurs fílmic o d’unes
convencions socioculturals. Aquesta reflexió
sobre les fronteres entre el cinema de ficció i
no-ficció ens proposa no parlar de veritat sinó
més aviat de versemblança i, en aquest nou
àmbit, determinar quina és la procedència del
grau de veracitat de les imatges i a través de
quines estratègies discursives s’aconsegueix.
Drak King: Actrius que vesteixen de manera
drag masculina i personifiquen estereotips de
gènere masculí a nivell individual o en grup.
A partir dels anys 70 en el si del moviment
feminista s’han portat a terme tallers Drag
King en els quals les dones es vesteixen com
a home amb l’objectiu d’explorar i desxifrar els
codis de la masculinitat, experimentar amb el
poder i qüestionar socialment allò establert
pel sistema sexe-gènere.
Drag-queen: Drag-queen és una persona,
normalment un home, que es vesteix de dona
i hi actua d'una forma exagerada, provocativa,
dramàtica i satírica, normalment amb la finalitat
d'entretenir o actuar.
Enquadrament: Resultat de l’operació de
seleccionar una porció de l’espai visual. En
funció de la distància entre el punt de vista i
el referent queden determinats els diferents
tipus de pla.
Erotització: Carregar d’erotisme a algú o
alguna cosa. Comporta un conjunt de recursos
d’imaginació o fantasia sota intenció d’evocar
el plaer i així, estimular el desig i l’impuls sexual
de qui rep el missatge.
Escena: Conjunt de plans que tenen relació
en un espai i temps determinat. És la unitat
dramàtica mínima d’un film.
Escenari: És el lloc cinematogràfic on succeeix
alguna de les escenes de la pel·lícula. A diferència
de la localització, aquest lloc no existeix de
debò, sinó que es crea per tal de filmar-hi.
Estereotip: Conjunt d’idees que s’obtenen
a partir de les normes culturals prèviament
establertes i que poden convertir-se, a ulls
d’un grup o una societat, en un model de
comportament que se sobreposa a la realitat
dels subjectes i que, sovint, cal seguir per ser
acceptat o acceptada.
Estigmatització: Procés pel qual algú, una
conducta, una idea, etc., és definit com a
anormal o desviat per part d’un grup a fi de
fomentar-ne el rebuig.
Exotització: Procés pel qual la idea de
l’altre/a (l’alteritat) es construeix en base a una
ideologia de la diferència, des de la fascinació,
i no com un igual, i se’l valora només per això.
Família extensa: Família formada per diverses
unitats maritals vinculades per parentiu i els
seus ascendents vius i descendents.
Família matrifocal: Família formada per
una o més dones adultes emparentades i la
seva descendència, dins la qual els esposos,
companys sexuals, pares i genitors no són
residents permanents.
Família monoparental: Família en què
conviuen o bé el pare o bé la mare amb un/una
o més fills/filles.
Família nuclear: Tipus de família que agrupa
en un mateix habitatge la parella monògama
i els fills o filles, que funcionen com a nucli
autònom.
Feminismes: “El feminisme és un moviment
social i polític que s’inicia formalment a
finals del s. XVIII i que suposa una presa de
consciència de les dones com a grup o col·lectiu
humà, de la opressió, dominació i explotació
de la que han estat i són objecte per part del
col·lectiu d’homes en el patriarcat, sota les
seves diferents fases històriques de mode
de producció, el qual les mou a l’acció per
l’alliberament, amb totes els transformacions
de la societat que aquesta requereix”(Victoria
Sau, 1981). Donada la diversitat de corrents
i punts de vista feministes, parlem de
feminismes en plural.
Glossari
Fetitxisme: Fixació que consisteix a
contemplar o manipular una part del cos d’una
dona per despertar l’apetència sexual i que
s’utilitza com a figura retòrica visual.
Fotograma: Cadascuna de les imatges
fotogràfiques que constitueixen el punt de
partida de la successió fílmica.
Fragmentació: Estratègia visual que
consisteix en mostrar parts dels cossos
segmentades. La representació fragmentada
dels cossos de les dones sovint implica la seva
cosificació i objectualització.
Gènere: Construcció sociocultural que
es refereix a les característiques (socials,
culturals, polítiques, psicològiques, jurídiques
i econòmiques), els comportaments i les
actituds que la societat atribueix de forma
diferenciada a allò que es considera masculí i
femení. Varia a través de la història i es transmet
mitjançant l’educació, l’ús del llenguatge, la
família, la religió, els mitjans de comunicació i
altres agents socialitzadors.
Happy end: Forma narrativa que s’ha adoptat
majoritàriament al cinema i que es caracteritza
per l’evolució lineal dels esdeveniments. Hi ha
tres fases molt ben definides que estructuren
aquest tipus de narració: plantejament
(obertura que introdueix el conflicte principal),
nus (aprofundiment dels conflictes i el seu
desenvolupament) i desenllaç (confrontació
decisiva que porta a la resolució final de
totes les situacions produïdes). Cada fase
es correspon amb una situació d’ordre,
desordre i ordre respectivament. Es tracta
d’una estructura narrativa que porta implícita
la necessitat de restablir l’ordre, de manera
que aquells personatges que l’han transgredit
són reconduïts cap a la situació inicial perquè
res no canviï. El happy end (o final feliç) és la
forma en què es materialitza, en aquest tipus
de relats, el retorn a l’ordre.
Heteronormativitat: Règim social, polític
i econòmic que normalitza les pràctiques
sexuals heterosexuals mitjançant diversos
mecanismes mèdics, artístics, educatius,
religiosos, jurídics, etc., i a través de diverses
37
 institucions que presenten l'heterosexualitat
com a necessària per al bon funcionament de
la societat i com l’únic model vàlid de relació
afectivosexual i de parentiu.
Heteropatriarcat: Sistema sociopolític i
cultural que justifica i promou la superioritat
de l’home i de l’heterosexualitat vers els altres
gèneres i orientacions sexuals. Dona la màxima
importància als homes i al seu rol dominant
en tots els àmbits de la societat i estableix
la norma de que les relacions sexoafectives
s’han d’establir entre un home i una dona. En
l’heteropatriarcat es discriminen les dones i
persones LGTBIQ+.
Hijab: Mocador amb què algunes dones
musulmanes es cobreixen els cabells i el coll.
Homofòbia: Aversió a l’homosexualitat o a les
persones homosexuals.
Identitat de gènere: Autoconcepció del
gènere de la persona. Té a veure amb la
identificació de les persones, amb els rols que
socialment s’atribueixen a homes i dones, no
ha de coincidir necessàriament amb el sexe
biològic de la persona i no té res a veure amb
l’orientació sexual i afectiva.
Igualtat efectiva entre homes i dones:
Dret universal, reconegut per diferents tractats
internacionals, i és un principi directament
vinculat a l’exercici de la ciutadania lliure i
responsable. Promoure la igualtat entre homes
i dones no significa que hagi d’existir un
tractament idèntic per a tothom, sinó que el
tractament entre uns i les altres serà equivalent,
és a dir, que tindrà el mateix valor. Convé
tenir present que la igualtat efectiva entre
homes i dones no significa l’eliminació de les
diferències –diferències que en si mateixes ens
enriqueixen– sinó l’absència de discriminació
per a l’existència d’aquestes diferències.
Interseccionalitat: Perspectiva analítica
i política que proposa considerar diferents
categories de discriminació construïdes
social i culturalment que interactuen en
nivells simultanis i contribueixen a generar
desigualtats socials de manera sistemàtica.
Aquesta teoria permet entendre i respondre a
les maneres com el gènere es creua amb altres
38 Glossari
eixos de desigualtat i com aquests creuaments
contribueixen a experiències úniques d’opressió i
privilegi. Alguns exemples d’aquestes categories
que s'intersecten amb el gènere i sexe són: la
raça, la classe social, la diversitat funcional o les
creences religioses, entre d’altres.
Intersexualitat: Són interesexuals o persones
amb variacions intersexuals o DSD (diferències
del desenvolupament sexual) aquelles que tenen
un conjunt de variacions en característiques
sexuals que no semblen encaixar completament
amb la noció estàndard i binària d’home i dona.
No és cap patologia. Aquest terme està en
evolució.
LGTBIQ+: Acrònim de lesbianes, gais,
persones transgènere, bisexuals, intersexuals
i queer, amb un signe + al final per a englobar
les persones amb qualsevol altra orientació
sexual o identitat de gènere considerada no
normativa: identitats no binàries, pansexuals,
demisexuals, asexuals, entre d’altres.
LGTBIfòbia: És l’odi o aversió cap a les
persones que pertanyen al col·lectiu LGTBI.
La LGTBIfòbia té diferents graus de violència:
des de fer servir expressions vexatòries
contra certes persones fins a l’assetjament
o l’agressió cap a certes persones per causa
de l’orientació sexual, la identitat de gènere o
l’expressió de gènere.
Llenguatge inclusiu: Llenguatge que evita
el biaix cap a un gènere determinat. Pretén
evitar un ús del llenguatge que considera el
masculí com a universal i tendeix a invisibilitzar
o amagar la presència o actuació de les dones
i d’altres identitats. El llenguatge inclusiu es
presenta com una alternativa al llenguatge
sexista, i inclou, en les seves propostes: l’ús
del femení en el llenguatge, així com l’ús de
plurals neutres, entre d’altres.
Localització: Lloc triat per filmar alguna de les
escenes de la pel·lícula.
Misogínia: Aversió a les dones.
Objectualització: Estratègia visual i narrativa
que consisteix en assimilar la imatge d’un
subjecte generalment femení a un objecte de
consum.
Orientació sexual: Tendència d’una persona
a sentir una atracció afectiva i sexual per
una altra persona o persones. S’acostuma a
parlar de tres orientacions sexuals diferents:
heterosexualitat, homosexualitat i bisexualitat,
malgrat que n’hi ha d’altres.
Pansexualitat: Les persones pansexuals
poden sentir atracció sexual per qualsevol
altra persona, independentment del sexe, del
gènere a què pertany o de la seva orientació
sexual i afectiva.
Patriarcat: Històricament, el terme ha estat
utilitzat per designar un tipus d’organització
social en el qual l’autoritat l’exerceix l’home
cap de família, amo del patrimoni, del que
formaven part els fills, l’esposa, els esclaus i
els béns. La família és una de les institucions
bàsiques d’aquest ordre social.
Pla: Unitat espacial-temporal filmada en
continuïtat. Des del punt de vista tècnic és la
quantitat de pel·lícula impressionada des que
el motor arrenca fins que s’atura. En un film
acabat (muntat), el pla està limitat pels dos
talls que l’uneixen al pla precedent i següent.
Poliamor: Pràctica, desig i/o acceptació de
tenir més d'una relació íntima simultàniament
amb el ple consentiment i coneixement de les
diverses persones involucrades. És també,
sovint, descrit com a no-monogàmia ètica,
consensuada, transparent i/o responsable.
Pot referir-se a diferents formes de relacions
múltiples, ja que les pràctiques poliamoroses
són diverses i reflecteixen les eleccions i
filosofies de cadascú.
Posada en escena: Concepte d’origen teatral
que prové del terme francès mise-en-scène
(posar en escena una acció). En relació amb
el cinema s’utilitza per expressar el control
del director o directora sobre tot allò que
apareix a la imatge, és a dir, descriu la forma
i composició dels elements que apareixen en
l’enquadrament. La posada en escena inclou tant
aquells aspectes del cinema que coincideixen
amb el teatre (decorats, il·luminació, vestuari,
elecció, moviment i comportament dels
personatges) com els aspectes més propis del
cinema (moviments de càmera, escala i mida
dels enquadraments, etc.).
Glossari
Racisme: Sistema estructural d’exclusió,
segregació, discriminació o agressió a les
persones per motius de raça, procedència,
color, cultura i/o creences religioses, entre
d’altres. El racisme propugna la inferioritat
d’uns grups humans respecte altres. Manté una
estructura de poder basada en l’hegemonia
cultural occidental, amb arrels profundes en
un passat d’esclavitud, espoli, usurpació i
explotació en el context colonial.
Rumorologia: Difusió tendenciosa de rumors
(notícies que corren de boca en boca) i
d’informació no comprovada que afecten a una
persona o a un col·lectiu.
Sagnat lliure: Forma de menstruar en la
que no s’utilitzar cap producte de gestió
del sagnat (copes, tampons, compreses…)
que reculli la sang menstrual. Aquesta opció
implica aprendre a controlar i escoltar el cos
per detectar quan és necessari evacuar-la
i expulsar-la d’una manera similar a l’orina.
El moviment del sagnat lliure va néixer en el
context del feminisme dels anys setanta com a
reivindicació contra la síndrome del xoc tòxic,
que afecta algunes dones a causa dels químics
que porten els tampons.
Seqüència: Seguit d’accions o escenes que
constitueixen una unitat narrativa en el context
de la totalitat d’un film.
Sexisme: Sistema de valors que es fonamenta
en una cultura que diferencia els sexes i els
jerarquitza, tot justificant unes normes de
comportament assignades segons aquesta
divisió. El sexisme assigna capacitats, valors,
normes i rols diferents entre homes i dones.
Les conductes sexistes, que promouen
una hipervalorització d’allò masculí en
contraposició a una minusvalorització d’allò
femení, són difícils de detectar perquè encara
ara estan molt arrelades en la societat, tenen
lloc de manera quotidiana.
Sexpreading: Ús indegut de material íntim
d’una altra persona mitjançant la difusió no
consentida de missatges, fotos o vídeos a
través de les xarxes socials o d’aplicacions de
missatgeria instantània del mòbil.
39
 Sexting: Enviament de missatges, fotos o
vídeos de contingut eròtic i sexual personal
a través del mòbil mitjançant aplicacions
de missatgeria instantània o xarxes socials,
correus electrònics o un altre tipus d'eina de
comunicació.
Sitcom (comèdia de situació): Gènere
de comèdia originari de la ràdio i actualment
molt popular a la televisió. Consisteix en un
guió de caràcter humorístic que narra la trama
d’un grup recurrent de personatges que es
relacionen en un entorn comú, com ara la casa,
el lloc de treball, etc. Hi sol haver una trama
argumental que progressa entre capítols que
al mateix temps compaginen amb històries
úniques per a cada entrega.
Transfòbia: Aversió a la transidentitat o a les
persones trans*.
Transgènere: En el context llatí, persona que
qüestiona la necessitat d’escollir entre els
rols masculins i femenins i que no considera
necessari establir una correspondència entre
sexe i gènere mitjançant una transformació
corporal.
Trans*: Terme que engloba a totes aquelles
persones que s’identifiquen amb un gènere
diferent a l’assignat al néixer o que expressen
la seva identitat de gènere de manera no
normativa: transsexuals, transgèneres,
transvestits/des, genderqueers, “two-spirit”,
tercer gènere, sense gènere, etc.
Treball de cures/reproductiu: Sèrie
d’activitats destinades a atendre les cures
(pròpies, de la llar o la família) i a cobrir la
gestió i el manteniment de les infraestructures
per a la seva cura. Bona part d’aquest treball
reproductiu no es remunera, és majoritàriament
femení i no està inscrit en la lògica mercantil.
És un treball que no està reconegut com a tal
per l'organització social patriarcal.
Twerk: Terme utilitzat per descriure una dansa
que té les seves arrels a la costa oest-africana
i va arribar al continent americà amb els
viatges dels esclaus i les esclaves d’Àfrica. Es
reivindicada com un ball de la diàspora africana;
un ball de resistència cultural provinent de
40 Glossari
l’èxode que van patir moltes persones en mans
dels esclavistes. El terme es va popularitzar a
la dècada dels anys 90 del segle passat, quan
va començar a emprar-se per descriure el pas
de ball més conegut de l’escena bounce de
Nova Orleans, un subgènere local del hip-hop
orientat a la pista de ball i que es caracteritza
per un ritme molt ràpid i enèrgic.
Veu en off: Recurs narratiu del cinema i les arts
escèniques que consisteix en retransmetre
una veu no pronunciada visualment davant la
càmera. La veu pot ser d’un personatge que
aparegui en altres moments o bé interpretada
per algú que no apareix mai. Sovint es fa
servir per representar el narrador omniscient
equivalent al narrador de la literatura escrita.
Violències masclistes: Manifestacions de
la discriminació i de la situació de desigualtat
en el marc d’un sistema de relacions de poder
dels homes sobre les dones que tingui com a
resultat un dany o un patiment físic, sexual o
psicològic i tant si es produeix en l’àmbit públic
o privat.
Violència simbòlica: Violència que s’exerceix
a través del conjunt d’estructures de
pensament, culturals i socials d’un determinat
grup en un determinat moment.
Voyeurisme: Desig d’obtenir plaer a través
de la contemplació, sense ser vist, de les
activitats que formen part de la intimitat
d’altres persones.