SEXUALITATS I DIVERSITATS

Què és la sexualitat?
La sexualitat inclou comportaments sexuals, relacions sexuals, intimitat, identificació sexual, com escollim
expressar-nos (com home o com dona), incloent-hi la forma com parlem, vestim i relacionem amb els altres,
l’orientació sexual (heterosexual, homosexual, bisexual…), els valors, creences i actituds relacionats amb el
nostre sexe…
A la sexualitat afecten molts factors: la cultura, l’educació familiar, els centres educatius…

Per què parlem de sexualitats en plural?

Parlem de sexualitats en plural, perquè es pretén trencar amb els models estàtics i tancats que s’imposen des
de diferents àmbits. És així com parlant de sexualitats en plural obrim les mirades per veure altres realitats i
possibilitats per estar, ser, viure… i també per fer possible la igualtat de dones i homes i promoure el respecte
a la diversitat sexual.
Un home heterosexual pot ser molt diferent d’un altre depenent de la seva experiència, per això es diu que
existeixen tantes sexualitats com persones hi ha al món

Quines parts del cos intervenen?

Intervenen totes les parts del cos. Cada persona tindrà els seus gustos, però toquin on ens toquin ho notarem
(puguin donar-nos plaer o no). És així com tot el nostre cos té el potencial de donar i rebre plaer (ja sigui
d’una forma o una altra).

Trencar amb la normativitat:

El desig sexual ve marcat per unes pautes culturals, on només alguns cossos/pràctiques són acceptats. Per
això, hem de trencar amb la normativitat, perquè la realitat és molt diversa. La societat ens envia
constantment missatges sobre el que és desitjable i el que no, marcant així els tipus de cossos acceptats que
influeixen en la sexualitat. És per això que hauríem de qüestionar-nos els gustos que tenim, si realment són
els nostres o si han vingut imposats.
Hi ha persones que no acaben de ser acceptades socialment i això suposa un obstacle en la seca sexualitat.
- Binarisme
- Cis-heteronormativitat
- Racisme
- Capacisme
- Joventut
- Grassofòbia
Sexe biològic:
No només es refereix al penis (mascle) i a la vulva (femella), sinó que existeixen altres tipus de sexe, com per
exemple, les persones intersexuals que poden tenir penis, però amb ovaris, o vagina amb el clítoris una mica
més sortit i semblar un micropenis…
A més, no només es relaciona amb els genitals, sinó també amb els cromosomes i les hormones sexuals.
Abans, es pensaba que els homes tenien testosterones i les dones estrògens, però s’ha demostrat que els dos
sexes tenen els dos tipus d’hormones sexuals en més o menys mesura.

Identitat de gènere:
Trobem les persones cis, aquelles que se senten còmodes amb el sexe i el gènere que se’ls ha determinat
(vagina-dona, penis-home  que siguin més masculins o femenins, ja ho determinarà cada persona), o les
persones transsexuals (que el seu sexe o gènere no correspon al que ells senten, per exemple, una persona
amb penis que se sent dona, o una persona amb vagina que se sent home).
A més a més, no només es refereix a identificar-se com home o com dona, sinó que et pots sentir les dues
alhora, o no identificar-te amb cap. Solem trobar l’home, la dona, el gènere fluid (segons el dia et sent home
o dona) o el no-binari (no et sents ni home ni dona).
La galeta de gingebre és un joc que situa la identitat de gènere. Aquest concepte descriu la percepció
subjectiva que un individu té sobre ell mateix en relació amb el seu propi gènere. És a dir, si un se s'identifica
o no amb els rols de dona o d’home.

Expressió de gènere:
L’expressió de gènere és molt cultural, i es refereix a la forma en com et mostres al món, és a dir, d’una forma
més “masculina” (cabell curt, pantalons…), o més “femenina” (cabell llarg, faldilla…), i és atribuïble tant a
homes (més masculins o més femenins), com a dones (més masculines o més femenines).

Orientació sexual:
No només es pot ser heterosexual (sents atracció pel gènere contrari), sinó que actualment hi ha un gran
ventall de possibilitats, pot ser homosexual (gai o lesbiana), bisexual (t’agraden els dos gèneres), asexual (no
tens la necessitat de mantenir relacions sexuals), etc.

Realitats del col·lectiu LGTBIQ+

El col·lectiu, dia a dia, pateix LGTBIFÒBIA, que inclou:
- Homofòbia (prejudici sobre totes les persones homosexuals). Reben violència tant física com verbal.
- Lesbofòbia (invalidació dels seus vincles i hipersexualització). Frases masclistes.
- Bifòbia (la por, la discriminació o l'odi cap a la bisexualitat. No inclou necessàriament l'homofòbia ni
l'heterofòbia).
 - Transfòbia (reben violència física i verbal i tenen una falta d’accés a serveis bàsics com la feina, la
sanitat…).

En el cas de les persones transsexuals:

- No preguntar que té (vagina o penis), ni si es vol operar.
- No pressuposar quin gènere li agrada (no té res a veure la identitat de gènere amb l’orientació
sexual).
- No preguntar quin nom tenia abans.
- Actualment, compten amb una llei que regula els seus drets i els defensa de l’abús que pateixen.

Com generem espais segurs?

Com podem fer perquè els col·lectius que pateixen discriminació puguin sentir-se segurs:
1. Tenint cura de l’espai:
- Retirar missatges masclistes o LGTB-fòbics (cartells homòfobs, racistes…).
- Incloure la diversitat (elaborar nova cartelleria incorporant la diversitat).
- Proposar alternatives a canviadors/wc.
- Facilitar moments de parla d’emocions i de com ens sentim
- Incloure dinàmiques que generin empatia
- Oferir estones per parlar amb els joves de forma individual.

2. Tenint cura del llenguatge:

- Evitar i no tolerar llenguatges masclistes, LGTB-fòbics… i tenir en compte els missatges excloents.
- Procurar utilitzar un llenguatge neutre (en comptes de nens, dir infants) i no assumir pronoms o
identitats.
- Tenir especial cura amb refranys i frases fetes (connotacions racistes, sexistes…). “Això és la polla”,
“Que coñazo”.

3. Promovent valors:
- Tenir en compte els valors que transmets.
- Facilitant grups mixts (nois i noies i incloure a tothom).
- Donant referents diversos i apoderants (que siguin positius → Alexia Putellas).
- Tractant temàtiques diverses en moments on es generin debats interessants.
- Tenint en compte les diverses unitats de convivència.
- Analitzant els rols de gènere.
 4. Generant espais de cures:
- Facilitant moments on parlar d’emocions i de com ens sentim (en espais més privats).
- Incloent dinàmiques que generin empatia entre els companys
- Oferint estones per parlar amb els joves de forma individual (on se sentin cuidats i escoltats).

5. No infantilitzar quan:
- Ens parlen de com se senten.
- S'identifiquen amb un altre gènere (no invalidar els seus sentiments ni processos).
- Si fan demandes.
- Si aborden problemàtiques succeïdes en els nostres espais.
- No preguntar si està segur/a de la decisió que ha pres.

6. Activant protocols:
- És important poder generar protocols per tal d'abordar actituds nocives (la llei 8/2016, regula tots els
drets del col·lectiu a Catalunya i té el que s’anomena deure d’intervenció, que obliga qualsevol
professional a intervenir davant de casos de LGTB-fòbia). Tots els centres han de tenir protocols
establerts per tractar aquesta problemàtica que ens ajudaran a tenir eines i a saber quins passos hem
de seguir.
- Generar espais de reunió entre les persones treballadores.
- Tenir reunions amb les unitats de convivència.

APUNTS CHARRADA:
Àrea de salut h20. Promoció de salut i prevenció primaria
Incidència en salut sexual, generes i LGTB
Assessorament individualitzar, fora de judici
- Sexualitats
- Drogues
- Parella
- VIH i altres ITS
Acompanyar i facilitar recursos existents
Crear xarxa comunitària
Atenció a persones joves a partir de 12 anys fins als 35 anys
Facilitar material d’autocura de manera gratuïta
Derivar a serveis específiques, si es cau