Professional Documents
Culture Documents
LGTBI
INFANTIL I PRIMÀRIA
A les següents pàgines trobareu, en primer lloc, els objectius que es pretenen assolir
amb l’ús d’aquest material didàctic. A continuació podreu llegir unes pàgines de marc
teòric sobre educació afectiva-sexual i el col·lectiu LGTBI+ per tenir uns coneixements
bàsics. També hem proporcionat un apartat per guiar a la persona educadora en
aspectes com l'ús del llenguatge, el rol docent, entre altres. Després trobareu les
cançons, amb les corresponents partitures, els enllaços per escoltar-les i les activitats
relacionades amb cada cançó. Finalment, hi ha l'apartat d'avaluació, un recull de
material de suport pel personal educatiu i un parell de dades per contactar amb
mi.
El cançoner està dividit en dos blocs. El primer pensat per infants de 3 a 7 anys i el
segon per criatures de 8 a 11 anys. Les edats són per orientar, i cada docent és lliure
d'utilitzar les cançons i les activitats que consideri més adients pel seu grup. A cada bloc
hi trobareu tres cançons: una referent a una història d'amor homosexual, una altra on
apareix una persona trans binària, i una altra referent a una persona trans no
binària*. Recordeu que teniu una mica d'explicació sobre educació afectiva-sexual i el
col·lectiu LGTBI+ per tal de resoldre possibles dubtes inicials. Cada cançó tindrà una
activitat de música i una d’educació afectiva-sexual per cada un dels cicles al que va
destinada.
Així doncs, pot ser utilitzat de dues maneres diferents. Per una banda, per una
especialista de música amb l’objectiu de treballar continguts d’educació musical i, de
manera implícita, s’estaran oferint referents LGTBI+ als infants. D’altra banda, per una
educadora sense especialitat musical (ja sigui tutora, mestra de suport, educadora
de lleure, etc.) per tal de treballar l’educació afectiva-sexual visibilitzant el col·lectiu
LGTBI+. Amb la taula que hi ha a continuació podeu veure com queden estructurades
les activitats de cada cançó.
*Aquest recurs forma part del Treball de Fi de Grau i, per tant, he tingut un temps limitat per fer-lo i he hagut de decidir tres
col·lectius. Tot i això, no el dono per tancat i en un futur ampliaré el repertori de cançons afegint referents asexuals, intersexuals, etc.
Objectius
Les cançons del primer bloc tenen l’objectiu de visibilitzar les identitats d’una manera
positiva i sense mostrar les dificultats que viuen les persones que surten de la
cisheteronorma. El segon bloc de cançons serà més reflexiu i crític, ja s’expressarà que
sortir de la norma no és fàcil en aquest món, però sempre es mostrarà una imatge
empoderada de la persona. Les activitats d’educació afectiva-sexual també aniran
encaminades en un sentit o un altre tenint en compte les característiques que s’acaben
d’explicar.
A més dels objectius de cada bloc, cada activitat presenta uns objectius específics que
ajuden a assolir els generals. La relació entre els objectius generals, específics i els
criteris d’avaluació de les activitats es trobaran al final del cançoner, a l'apartat
d'avaluació. També considerem important comentar que l'assoliment d'aquests
objectius dependrà, en gran part, del context i de l'estat inicial dels infants sobre aquest
tema. Tanmateix, l'assoliment màxim s'aconseguirà si s'acompanya d'una política de
centre educatiu coherent amb el que es defensa en aquest recurs didàctic.
Pel que fa a l’àmbit artístic, les propostes per treballar les cançons d’aquest cançoner
han tingut en compte els dos blocs de continguts “percebre i explorar” i “interpretar i
crear” i ens hem centrat en aquelles qualitats del so (durada, intensitat, timbre i altura) o
de la música en general (pulsació, tempo, ritme, melodia, estructura, textura, harmonia,
tonalitat, caràcter i dinàmiques) que eren més evidents de treballar depenent de les
característiques de cada cançó.
Conceptes previs
Sistema sexe-gènere
El sexe i el gènere són dos conceptes que sovint confonem. N’utilitzem un per referir-
nos a l’altre, els utilitzem indistintament pensant que volen dir el mateix... però “sexe” i
“gènere” són dos conceptes diferents que s’han de saber distingir. El sexe biològic són
les característiques corporals sexuals amb què naixem, és a dir, els genitals interns i
externs, les característiques sexuals secundàries, els cromosomes i la càrrega hormonal
(López Cancho 2011, citat a Associació Candela 2015). D’altra banda, existeix el gènere,
un concepte social determinat i determinant del
conjunt de rols, tasques, comportaments, espais, El sexe és biològic i
actituds i aptituds que s’atribueixen a les persones. el gènere és social
(Platero 2007, citat a Associació Candela 2015).
Les societats occidentals sostenen un sistema normatiu binari, és a dir, que només
legitima l’existència de dos grups d’individus en funció del sexe (les femelles i els
mascles), i de dos grups de persones en funció del gènere (les dones i els homes). Com
si no fos prou opressiva, també estableix una correspondència directe entre el sexe i el
gènere. Si neixes mascle ets un home i si neixes femella ets una dona, sense esperar
que la persona expressi si s'identifica amb un gènere o un altre. Aquest sistema
normatiu binari s’anomena sistema sexe-gènere.
A part del gènere i el sexe, hi ha altres aspectes limitats pel sistema sexe-gènere, com
per exemple l’orientació sexual. Aquesta té a veure amb la mena de persones que ens
atrauen sexualment i les etiquetem segons la relació entre el gènere de la persona que
desitja i els gèneres de les persones desitjades (Olid, 2019). L’orientació normalitzada
per aquest sistema és l’heterosexualitat, ja que concep dues figures de gènere
complementàries (home i dona) esdevenint, d’aquesta manera, una heterosexualitat
obligatòria. A part de l'orientació sexual, també podem parlar d'orientació afectiva,
romàntica, espiritual, entre altres.
En resum, aquest sistema sexe-gènere situa en una posició de privilegi les persones
cisgènere i les heterosexuals, ja que són les úniques que legitima i normalitza. Per
aquest motiu parlem de la cisheteronormativitat o norma cishetero. Les persones
que queden fora d’aquesta normativitat s’engloben sota les sigles LGTBI+.
Col·lectiu LGTBI+
Aquest nombre de sigles inacabable representa tota persona que rep l’opressió de
la cisheteronormativitat ja que no entra dins dels cànons establerts. A mida que es
van descobrint opressions per raons d’identitat de gènere i orientació, aquestes sigles
van augmentant, és per això que s’ha optat per afegir-hi el signe “+” per tal de fer-hi
cabuda a tothom. Darrerament, també s'està optant per utilitzar el terme Gèneres i
Sexualitats Diverses i Dissidents (GSDD) per tal de no jerarquitzar ni encasellar la gent
que hi forma part.
Abans d’explicar què vol dir cada una de les inicials, és oportú explicar que aquestes
etiquetes són útils per fer visibles totes les realitats que, si no s’anomenessin, quedarien
tapades per la norma cishetero. A més, si no les podem anomenar, costa molt més
identificar les discriminacions i les violències que pateixen la gent que se surt de la
norma. Tot i això, s’ha de tenir en compte que tant l’orientació com la identitat de
gènere són conceptes dinàmics que es transformen amb el pas del temps. És a dir,
moltes persones experimenten desig cap a persones de diversos gèneres (Olid, 2019) o
varien la seva identitat de gènere en moments diferents de la seva vida. És per això que
s’ha de tenir molt clar que la utilitat de les etiquetes és visibilitzar però no
encasellar. A continuació explicarem què volen dir algunes de les identitats que
s’engloben dins el col·lectiu LGTBI+. Les definicions estan extretes del llibre “Follem?” de
Bel Olid (2019).
INTERSEX: les persones intersex són aquelles que les seves característiques corporals
sexuals (genitals, hormones i cromosomes) no encaixen ni a la casella de mascle ni a la
de femella.
HOMOSEXUAL: les persones homosexuals són aquelles que senten atracció sexual per
persones del seu mateix gènere. En el cas de les dones s’anomenen lesbianes i en cas
dels homes s’anomenen gais.
BISEXUAL: inicialment el terme bisexual va sorgir per definir les persones que sentien
atracció per les persones tant del seu gènere com del gènere que es concebia com a
contrari. Evidentment, aquesta definició era molt binària i només contemplava dos
gèneres. És per això que amb el temps el terme bisexual s’ha redefinit per referir-se a
les persones que senten atracció sexual per més d'un gènere. Altrament, també existeix
el terme pansexual per anomenar aquelles persones que se senten atretes per
persones, independentment del seu gènere.
TRANS: les persones trans són aquelles que s'identifiquen amb un gènere diferent al
que se les va assignar al néixer. Aquesta identitat pot ser un gènere binari (dona i home)
o un gènere no binari. Dins del ventall de persones no binàries, n'hi ha que la seva
identitat flueix entre més d'un gènere, n'hi ha que no són ni dona ni home, d'altres que
se situen al marge del sistema de gèneres, algunes que s'identifiquen amb més d'un
gènere a l'hora, etc.
ASEXUAL: l’asexualitat fa referència a les persones que no senten atracció sexual per la
gent. Dins d’aquest col·lectiu hi ha qui no sent atracció sexual però sí afectiva i qui no
sent atracció ni sexual ni afectiva. També hi ha qui té relacions sexuals i qui no, o qui
sent atracció sexual en alguns moments però de manera molt puntual.
QUEER: la paraula queer, que en anglès significa raret, s’utilitzava com a insult per
aquelles persones que no seguien les normes de gènere. Des de finals dels anys 80, es
va reapropiar el seu significat i va servir d’emblema d’un moviment polític que critica i
fuig de les identitats estàtiques imposades culturalment (Coll, et al., 2009). Una persona
queer, doncs, és aquella que surt de la norma cishetero sense definir-se en cap etiqueta
pel que fa al gènere, ni a l'orientació sexual, entre altres.
Llenguatge
Recomanem no utilitzar el masculí genèric, ja que ha estat i és el gènere privilegiat i
comportaria seguir invisibilitzant els altres gèneres. Tampoc recomanem utilitzar el
masculí i el femení (ex: nens i nenes) perquè invisibilitza les persones no binàries. En
contraposició s’ofereixen diferents alternatives:
Ús del femení: és un dels gèneres invisibilitzats i el fet d’utilitzar-lo el fa visible. A
més, és el gènere de paraules com “persones” i “gent”. Per tant enlloc de dir “tots els
que estigueu...” es pot dir “totes les que estigueu...” (referint-se a totes les persones).
Ús del no binari i: és el gran gènere invisibilitzat i utilitzar-lo visibilitza a totes
aquelles persones que defugen del binarisme de gènere i no volen ser referides ni
en femení ni en masculí. Ex: aquesti follet, lis altris, ellis, benvingudis, etc.
Ús de paraules neutres: alumnat, grup d’alumnes, professorat, equip docent,
famílies, personal de, etc.
Entenem que ens puguem sentir incòmodes utilitzant només el femení o, encara més, el
no binari però penseu que aquest cançoner recull activitats per visibilitzar les persones
no binàries i es pot fer més fàcil, inclús innecessari, argumentar per què utilitzeu
aquesta terminologia. També recordar que no passa res si algun cop utilitzem algunes
terminologies que no recomanem, ja que entenem que és un procés i ens equivocarem
moltes vegades. Utilitzar aquest cançoner i fer l’esforç de canviar ja significa molt.
Rol docent
A part del llenguatge, un altre aspecte important a les nostres pràctiques educatives és
el rol docent. És evident que com a mestres ens situem en un rol de privilegi en relació a
l’alumnat. Una manera de trencar amb aquest salt jeràrquic és parlant des del “jo”,
des del que ens travessa i des de l’afecte, entenent l’educació com un procés afectiu
(Sánchez, 2019). D’aquesta manera parlarem des d’un lloc més proper als infants i l’aula
esdevindrà un espai de confiança.
També considerem important comentar que si ets una persona que surt de la
cisheteronormalitat, és important que ho expressis davant els infants quan
aparegui el moment. Necessiten referents propers que se surtin d’aquesta normalitat i,
malauradament, si no es verbalitza, la gent acostuma a donar per fet que ets una
persona cisgènere i heterosexual. Com bé diu Sánchez (2019), tampoc recomanem
parlar de les identitats no normatives com “les altres” si tu també formes parts
d’aquestes. Si ens mostrem com som com a persones, convertirem l’aula en un espai on
l’alumnat se sentirà amb confiança per poder-se expressar fora de la norma amb
llibertat (Pérez i Botero, 2014 citat a Sánchez, 2019).
Finalment, necessitarem tenir una actitud oberta i dialogant amb els infants per
facilitar el treball en equip i l'aprenentatge entre iguals mitjançant el diàleg (Platero i
Gómez, 2007). Les activitats d'educació afectiva-sexual es basaran en el debat i el
qüestionament i és important que la docent també tingui aquest rol. Hem de respondre
sempre a les preguntes que tinguin, encara que ens semblin incòmodes. També hem de
saber respondre "no ho sé" o preguntar si nosaltres no sabem alguna resposta
(Sánchez, 2019). No passa res si tenim dubtes, canvis d'opinió o contradiccions, és
natural. La nostra reacció davant el dubte serà un exemple de com els infants
reaccionaran davant els seus.
Compte, no et confonguis!
És probable que arribat a aquest punt tingueu més coneixements sobre gèneres,
sexualitats i el col·lectiu LGTBI+, però hem de vigilar per no caure en falses creences! A
continuació us fem un petit recordatori sobre alguns aspectes
Les persones trans no han nascut en un cos equivocat, no són nens en cossos de
nena o viceversa. No tenen cap trastorn ni problema, el problema és la norma que
estableix una correspondència entre el sexe i el gènere.
Ni l’orientació sexual ni la identitat de gènere són quelcom que esculls. Igual que les
persones cisgènere o heterosexuals no han decidit ser-ho, les identitats trans i les
múltiples orientacions sexuals tampoc són una elecció que pots prendre o no, sinó
que són una possibilitat més, i igual de natural, dins la diversitat humana, on també
formen part les persones cis i hetero.
https://mireiaterol.wixsite.com/paginapersonal/ja-no-ens-falta-res
Ratolina i ratpenat
Vet aquí una amistat, un ratolí i un ratpenat
Vet aquí una amistat, ratolí i ratpenat
Feien moltes excursions el ratolí i el ratpenat
Feien moltes excursions, ratolí i ratpenat
Els agradava el rock’n’roll al ratolí i al ratpenat
Els agradava el rock’n’roll, ratolí i ratpenat.
https://mireiaterol.wixsite.com/paginapersonal/ratolina-i-ratpenat
Follet
Jo soc follet i a vegades soc un nen
A vegades una nena i a vegades cap dels dos
No us equivoqueu, no és màgia veureu
El que més m’agrada és que no deixo de ser jo
https://mireiaterol.wixsite.com/paginapersonal/follet
ACTIVITATS
BLOC 1
I t’he escrit una cançó d’aquesta història per explicar-te tot el meu món
I dir-te el que sento jo.
I he escrit el teu nom en un sobre per enviar-te aquesta cançó
I dir-te que t’estimo molt.
I t’he escrit una cançó d’aquesta història per explicar-te tot el meu món
I dir-te el que sento jo.
I he escrit el teu nom en un sobre per enviar-te aquesta cançó
I dir-te que t’estimo molt. T’estimo molt.
https://mireiaterol.wixsite.com/paginapersonal/com-la-princesa-li
S'equivoquen
A vegades les persones grans s’equivoquen.
Es creien que era una nena però s’equivoquen.
Només perquè vaig néixer amb vulva, s’equivoquen.
A vegades les persones grans s’equivoquen.
https://mireiaterol.wixsite.com/paginapersonal/s-equivoquen
Triar
Nen o nena, blanc o negre, mar muntanya, cel o terra,
Dreta esquerra, fosc o clar, per què hem de triar?
Sol o lluna, sal o sucre, gran petit, estiu hivern,
Pujar baixar, parell senar, siusplau deixa’m estar!
x2
https://mireiaterol.wixsite.com/paginapersonal/triar
ACTIVITATS
BLOC 2
Guies didàctiques
Associació Candela. (2015). Pam a pam, coeduquem. Quadern pedagògic per al professorat
del cicle formatiu de grau superior d’educació infantil. http://candela.cat/wp-
content/uploads/2016/10/vm_pam_a_pam_coeduquem.pdf
Infante, A., París, Á., Fernández, L. & Padrón, Mª.M. (2009). ¿Y tú qué sanes de “eso”?
Manual de educación sexual para jóvenes. Diputación de Málaga, Servicio de Juventud y
Deportes. http://educagenero.org/Recursos/QueSabesdeEso_Mar.pdf
Intersindical Alternativa de Catalunya. (2015). Guia per treballar la diversitat afectiva, sexual
i de gènere. https://antiga.sindicat.net/dona/calaix/guiasteila.pdf
López, R. (2011). El sexe de l’Àngels. Recursos per a l’educació amb perspectiva de gènere i
LGTBI (lesbiana, gai, transsexual, bisexual). Escola Lliure El Sol; Ajuntament de Barcelona.
https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-
documents/elsexedelngelsencatal.736.pdf
Sánchez, M., Penna, M., de la Rosa, B. (2015). Somos como Somos: 12 inclusiones, 12
transformaciones. CCOO enseñanza. https://eprints.ucm.es/id/eprint/39014/2/2060425-
Somos_como_somos__12_inclusiones,_12_transformaciones.pdf
Sánchez, M. (2019). Pedagogías queer ¿Nos arriesgamos a hacer otra educación?. Catarata.
Associacions que ofereixen formació i recursos educatius
Associació Candela
93 179 70 92 | info@candela.cat
c/ Trafalgar, 48. Local 2 interior, 08010, Barcelona
Casal Lambda
93 319 55 50 | 679 205 204 | atencio@lambda.cat
c/ Comte Borrell, 22, 08015, Barcelona
Sida Studi
93 268 14 84
c/ del Carme, 16 principal, 08001, Barcelona
Recursos
Contes: trans
Walton, J. (2016). Ara em dic Joana. Editorial Animallibres.
Barbé, A. & Carro, S. (2016). Cua de sirena. Edicions Bellaterra.
Cormand, B. (2012). El niño perfecto. SD Edicions
Jennings, J. & Herthel, J. (2019). Soc la Jazz. Edicions Bellaterra.
Garcia, N. (2016). Yo soy Mia. Edicions Bellaterra.
VV. AA. (2015). Piratrans carabarca. La Calle.
Bruel, C. & Galland, A. (2011). Julia, la niña que tenia sombra de niño. El Jinete Azul.
Donoso, N. & Bailón, R. (2015). Trans Bird. Opera Prima.
Contes: homosexual
De la Cruz, C. & Acebal, A. (2005). El secreto de las familias. Coleutivu Milenta Muyeres.
Gil, M.A. & Piérola, M. (2005). M'ho va dir la lluna. Edicions Bellaterra.
Richardson, J. & Parnell, P. (2006). Amb la Tango som tres. RBA Libros.
Maestro, R. (2014). Nora y Zoe, dos mamás para un bebè. Editorial Masola.
Boutignon, B. (2016). Cada família a su aire: el gran libro de las pequeñas diferencias.
Contes: reproducció
Silverberg, C. (2019). Cómo se hace una criatura. Edicions Bellaterra.
Curtmetratges: trans
Rockey, E. (dir.). (2014). Pink boy [curtmetratge]. Women Make Movies.
https://www.youtube.com/watch?v=dWceuPo42y8
Curtmetratges: homosexual
Clay, S. (dir.). (2020). Out [curtmetratge]. Pixar Animation Studios.
https://www.youtube.com/watch?v=GgfvmHeOiqQ
Bravo, E. & David, B. (dir.). (2017). In a Heartbeat [curtmetratge]. Ringling College of
Art & Design. https://www.youtube.com/watch?v=sAaqLIsOmCE
Junior, J. (dir.). (2020). Tyler [curtmetratge]. https://www.youtube.com/watch?
time_continue=8&v=y3knga2u6o8&feature=emb_title
Bibliografia
Coll, G. et al. (2009). Transitant per les fronteres del gènere: Estratègies, trajectòries i
aportacions de joves trans, lesbianes i gais. [Arxiu pdf].
https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/JOVENTUT_documents/arxiu/p
ublicacions/col_estudis/ESTUDIS25.pdf
mireiaterol@gmail.com
https://mireiaterol.wixsite.com/paginapersonal
Amb el suport de Amb la col·laboració de