PAC 2_CONCEPTES TEÒRICS AL VOLTANT DE LES DIVERSITATS JÚLIA ASENCIO CAÑIZARES

1. Durant anys hi hagut una perspectiva unilineal sobre el desenvolupament de la

cultura i civilització, segons la qual aquest procés conduïa a la cultura Europea de la
Il·lustració (etnocentrisme i eurocentrisme).

Les tendències etnocentristes segueixen molt vives a Espanya. Un exemple molt clar
d’això és La RAE. Tot i que el 90% dels parlants de l'espanyol es troben a Amèrica, la
Reial Acadèmia Espanyola insisteix, cada vegada amb menys eficàcia, en regular la
utilització de l'espanyol i exercir un control d'una llengua que ja no pertany
exclusivament a Espanya.

És necessari parlar de cultures en plural i referir-nos a "las culturas específicas y

variables de diferentes naciones y periodos, pero también las culturas variables y
específicas de los grupos sociales y económicos dentro de una nación" (1983, 89). No
podem seguir caient en creure que el món gira al voltant de la cultura europea i que tot
va subjacent a aquesta sense tenir en compte que cada cultura té les seves pròpies
característiques.

La cultura és una realitat universal, mentre que la civilització correspon a una fase de
l'evolució sociocultural. Totes les societats tenen una determinada cultura, però només
algunes d'elles van evolucionar des del punt de vista tecnològic i econòmic, i també
des del organitzatiu, fins al nivell de civilització. Per exemple, si comparem Catalunya
amb Guinea Equatorial podem identificar que estan en fases diferents d’evolució
sociocultural, a nivell tecnològic i econòmic.

Al llarg de la història el concepte de cultura s’ha anat obrint a tota una gamma de
significacions diverses. Finalment, els antropòlegs com Tylor, Plog i Bates, entre
altres, van consensuar sis components del concepte Cultura que detallem a
continuació:
- Conducta apresa: tres modalitats d’aprenentatge
o Aprenentatge individual situacional: diferents animals aprenen de la
seva pròpia experiència, i això els serveix per orientar el seu
comportament futur. Un exemple d'això seria quan un infant toca un
cactus i es punxa, aprèn que no s’ha de tocar, si no vol patir mal.
o Aprenentatge social situacional: s'aprèn d'altres membres del grup;
Albert Bandura, un psicòleg Canadenc-Americà, va decidir provar la
teoria de Freud i va decidir, el 1961, dur a terme el "Experiment dels
ninots Bobo". Aquest experiment buscava demostrar que exposar a
PAC 2_CONCEPTES TEÒRICS AL VOLTANT DE LES DIVERSITATS JÚLIA ASENCIO CAÑIZARES

nens a violència els faria més agressius. L'estudi es va dur a terme a la

Universitat de Stanford, on Bandura va ser professor, experimentant
amb nens de preescolar que assistien a l'escola bressol de la
universitat. Es va dividir els infants en tres grups: un on se'ls mostraven
adults colpejant ninots Bobo, un altre grup veia comportaments i
activitats no agressives amb els ninots, i el tercer no va observar cap
comportament relacionat amb aquestes joguines. Els nens que van ser
testimonis dels actes agressius, a l'estar davant dels ninots, van
començar a colpejar-i llançar-los. Els que no van presenciar aquestes
actituds violentes no ho van fer, i en el seu lloc jugaven amb els ninots o
els ignoraven.
o Aprenentatge cultural: es basa en la capacitat dels humans d'utilitzar
símbols, signes que no tenen una connexió necessària ni natural amb
allò que representen. Per exemple: quan parlem de l’estalada, pels
catalans és un símbol d’independentisme, però per una persona que no
conegui els antecedents culturals, socials i polítics, només veurà una
estrella i quatre barres, sense cap altre connexió lògica.
- Models d’interpretació de la realitat:
o Sentit cognitiu de la cultura
 Conjunt de idees, creences i valors. Catalunya té un conjunt
d’idees, creences i valors propis, que es diferencien d’altres
cultures. Per exemple, Catalunya té valors definits com el de la
democràcia o de la igualtat de gènere i les creences religioses
cada vegada queden més en segon pla. En canvi, als països de
Nord-Àfrica podem identificar un pes important pel que fa a la
religió, però valors com la igualtat o la democràcia no destaquen
en la seva cultura.
 Model d’interpretació de la realitat (dona sentit a la realitat)
*Procés d’enculturació: procés pel qual un individu adopta la seva cultura. Aquest
procés s’inicia en la infantesa de manera inconscient, amb l’aprenentatge de les
conductes més fonamentals i, en l’adult, comporta l’acceptació o el rebuig, conscients,
de noves formes culturals segons si encaixen o no amb els models adquirits en la
infantesa.

- Es trasmet simbòlicament: els sistemes simbòlics humans estan construïts a

partir d'elements arbitraris, convinguts, canviants i flexibles, i que es combinen
PAC 2_CONCEPTES TEÒRICS AL VOLTANT DE LES DIVERSITATS JÚLIA ASENCIO CAÑIZARES

per produir missatges molt complexos i abstractes. Un exemple molt clar en

aquest cas seria la llengua catalana.
- Està pautada: Hi ha una interrelació entre costums, institucions, valors i
creences. Quan un canvia els altres també ho fan, en major o menor mesura.
Per exemple, durant la dècada de 1950 la majoria de les dones catalanes es
dedicaven exclusivament al treball domèstic i a ser mares. Les dones d'avui
que compten amb estudis i esperen trobar una feina quan es graduïn. Aquest
canvi enconòmic ha procat diverses repercussions socials: les actituds i els
comportaments relacionats amb el matrimoni, la família i els nens han canviat.
- És compartida: A cada societat es distingeixen grups i subgrups que poden
ser segons els casos grups o categories d'edat o generació, de gènere, de
posició socioeconòmica o classe, a nivell laboral, de procedència, de raça, de
religió, etc. Cada grup, subgrup i individu viu la cultura comuna de manera
diferenciada, donant-li el seu to particular. Cada cultura és diferencialment
compartida segons les variables abans esmentades, podent parlar-se de
subcultures. Per exemple, la cultura catalana és compartida per tot el territori
català, però la zona del Penedès té molt arrelada la cultura del vi, fet que no es
dona a tots els territoris i això la converteix en una subcultura de la cultura
catalana.
- És un dispositiu d’adaptació: és freqüent que les normes establertes en una
determinada societat no es compleixin rigorosament, sinó que son adaptades
pels individus als contextos i circumstàncies concretes. Un altre aspecte
rellevant és com es produeix el canvi cultural.
D'altra banda, les cultures estan subjectes a influències, préstecs, canvis de
tota mena. Un exemple molt clar és el de la festa de la “Castaween”. És un nou
concepte que surt de la fusió de dues festes: la Castanyada (festa catalana) i el
Halloween (préstec d’un festa inicialment anglesa).

2. Actualment treballo a un Pis d’Inserció Laboral amb sis joves marroquins, majors
d’edat. Aquests joves, per la situació que els ha tocat viure, han hagut de madurar
prematurament i assumir un seguit de responsabilitats impròpies de la seva edat. Tots
ells han estudiat i s’estan formant constantment per construir un currículum òptim i
tenir possibilitats d’inserció laboral.
La OMT (Oficina Municipal de Treball), per normativa, no té permès facilitar les ofertes
de feina disponibles a persones que no tenen permís de treball. És curiós que
precisament un organisme que pot ajudar a joves a trobar feina, no aculli a joves que
no tenen permís de treball. En aquest cas podem identificar clarament que el tracte de
PAC 2_CONCEPTES TEÒRICS AL VOLTANT DE LES DIVERSITATS JÚLIA ASENCIO CAÑIZARES

desigualtat el reben les persones estrangeres que no tenen permís de treball i el

privilegi les persones catalanes. D’entrada, no s’estan contemplant aspectes
importants que s’han de tenir en compte a l’hora de fer una selecció de personal (com
la responsabilitat, les ganes de treballar, formacions adquirides, etc.), ja que la primera
premissa a complir és tenir el permís de treball.
Per altra banda, aquests joves es van oferir a formar part del voluntaritat de
l’ajuntament del poble, fet que vam valorar molt positivament. Passats uns mesos, vam
trucar a la responsable del Voluntariat i vam preguntar per què encara no els havien
trucat de cap lloc per realitzar tasques voluntàries. La responsable va afirmar que
moltes entitats es feien enrere al rebre voluntaris, si eren joves marroquins.

3.
a) Identifiquem etnocentrisme perquè parlen des d’una realitat únicament europea. No
contemplen en cap cas que la seva realitat és molt diferent a la dels joves gambians i
que no embruten els gots per molestar al personal de cuina sinó perquè tenen la
tradició de menjar amb les mans. En aquest cas podem dir que veuen “el món que ens
envolta i altres cultures i societats sota l'únic punt de vista de l'observador, és a dir,
segons les seves idees i judicis de valor. (Beltrán,2010:12). A banda, estan prioritzant
les normes d’higiene a que aquests joves segueixin una dieta variada i nutritiva.

b) No s’identifica etnocentrisme, ja que al nostre entorn predomina la religió catòlica i,

per tant, és quelcom que també afecta a la nostra cultura. Explica l’anècdota de la
mesquita, però es refereix a totes les religions, en general.

c) S’identifica etnocentrisme, ja que no s’està pensant en les dones del sud global,
sinó en les dones europees, situades en un context molt diferent al que es trobe elles
realment. Actuen des d’un etnocentrisme universalista salvífic (San Román. T (1996)) i
parlen de microcrèdits i d’autonomia financera sense tenir en compte la precària
situació política, social i econòmica en la que es troben.”

Una postura etnocèntrica pot perjudicar la nostra tasca com a educadores socials per
diferents motius:
- Estariem parlant que el nostre encàrrec educatiu partiria de la base de que la
nostra cultura és superior a qualsevol altre i, per tant, estaria present la
intolerància cap altres cultures i religions diferents a la nostra.
- Pot conduir al rebuig cap al col·lectiu amb el que estem treballant.
PAC 2_CONCEPTES TEÒRICS AL VOLTANT DE LES DIVERSITATS JÚLIA ASENCIO CAÑIZARES

- Es distorsionaria la nostra comunicació amb el subjecte amb el que treballem i,

per tant, seria impossible poder establir el vincle necessari per ajudar a
subjecte en qüestió.

4. Després de veure la conferència de Gosfroguel (2013), podem identificar quatre

genocidis epistemòligs

- La conquesta d'Al-Andalus: genocidi/epistemicidi contra musulmans i jueus.

1. L'expulsió forçada de musulmans i jueus de la seva terra (genocidi), va

portar a la repoblació del territori amb poblacions cristianes del nord de
la Península Ibèrica.
2. La destrucció massiva de l'espiritualitat i el coneixement islàmic i jueu
mitjançant el genocidi.

- La conquesta del continent: el genocidi / epistemicidi contra pobles indígenes

1. Conquista militar
2. Descrivien a les persones del continent com a gent sense ànima, ja que
no practicaven la religió que els europeus coneixen com a tal o
practiven la “religió equivoacada”.
3. Cristianització contra els pobles indígenes al continent americà
(discriminació religiosa).
4. Esclavitut.Tràfic de persones africanes cap a Amèrica. En el procés van
morir moltes persones (Genocidi).
5. Prohibició als africans, al continent americà, que pensessin, resessin o
practiquessin les seves cosmologies, coneixements i visions del món.
Se'ls va sotmetre a un règim de racisme epistèmic que va proscriure el
seu coneixement autònom.
- La conquesta de les dones indoeuropees: genocidi/epistemicidi contra les dones
1. Dones cremades, acusades de bruixeria, perquè dominaven el
coneixement indígena des d'èpoques antigues. El seu coneixement
cobria diferents àrees, com ara astronomia, medicina, biologia, ètica,
etc.
2. El desenvolupament d’una nova divisió sexual del treball que sotmet el
treball femení i la funció reproductiva de les dones a la reproducció de
la força de treball.
3. La construcció d'un nou ordre patriarcal, basat en l'exclusió de les
dones del treball assalariat i la subordinació als homes.
PAC 2_CONCEPTES TEÒRICS AL VOLTANT DE LES DIVERSITATS JÚLIA ASENCIO CAÑIZARES

4. La dona com a una màquina de producció de nous treballadors

La precarietat i la vulnerabilitat que trobem a diferents parts del món, en gran mesura,
es vincula a factors i trajectòries que no hem triat, com la pertinença geopolítica, racial,
de classe.

La desigual redistribució d'accés a la salut, a l'educació, a l'exercici ple de drets

humans, al coneixement i la informació, a l'habitatge, a una alimentació sana,
produeixen jerarquies, privilegis i exclusions, que en el context actual es manifesten
amb més força. També existeix la bretxa digital, que tant perjudica als territoris amb
més precarietat.

A banda, vivim en una societat en la que la imatge de la persona blanca sempre serà
millor que la d’una persona negra. Seguim consumint pel·lícules romàntiques en les
que els protagonistes sempre son blancs. Seguim veient dibuixos infantils en els que
prínceps i princeses son blancs i seguint uns cànons de bellesa molt marcats. Seguim
agafant la bossa amb força si se’ns acosta una persona negra o amb la pell fosca.
Seguim utilitzant un to de menyspreu quan ens dirigim a ells i elles, simplement perquè
no tenen la mateixa pell que nosaltres.

Vivim en un món en el que l’home blanc sempre tindrà més facilitats. La imatge de
raça blanca està neta de malalties, de consum de droga, de delinqüència, de pobresa.
Aquestes característiques, de manera inconscient, se’ls atribueix a persones que
tinguin la pell fosca. Aquest fet provoca que la persona de raça blanca tingui sempre
més privilegis pel simple fet de tenir aquest color de pell.

Aquest privilegi segueix girant al voltant d’aquest etnocentrisme que ens fa creure que
la raça blanca I la cultura centreeuropea és superior i que això ens dóna dret a sentir-
nos millors a la resta i a oprimir, de manera conscient o inconscient, a tot aquells que
sigui diferents a nosaltres.
PAC 2_CONCEPTES TEÒRICS AL VOLTANT DE LES DIVERSITATS JÚLIA ASENCIO CAÑIZARES

INTERVENCIONS DEBAT
Data: 26.10.2021 - 10:23
Bon dia,

Us vull expressar una pregunta i m'encantaria que em donéssiu la vostra opinió,

basant-nos en el material que ens faciliten a l'assignatura.

Actualment treballo a un Pis d'Inserció Laboral amb sis joves d'origen Marroquí, majors
d'edat. Aquest serà el tercer Nadal que estem al recurs i, per ordres de la fundació,
hem de fer un dinar de Nadal i celebrar cap d'any. La gran majoria dels joves, quan
celebrem aquests tipus d'esdeveniments, s'assenten a taula a menjar per respecte a
l'educador de torn. Alguna vegada s'ha comentat que ells tenen una altra cultura i
religió i que no celebren aquestes festes. Direcció alega que sinó hi ha ningú amb ells,
menjaran sols, sense la família, i que, per tant, hem d'estar amb ells per fer-los
companyia.

Podríem parlar d'etnocentrisme?

Espero les vostres reflexions.

Gràcies!

Data: 26.10.2021 - 10:23

Bon dia companyes! Us convido a mirar aquest vídeo.

https://www.ted.com/talks/chimamanda_ngozi_adichie_the_danger_of_a_single_story?
language=es

En aquest cas, l'escriptora Chimanda Ngozi Adichi, relata la seva experiència com a
dona negra africana. En aquesta conferència alerta sobre els estereotips. Quan va
arribar als Estats Units, la seva companya d'habitació a la residència universitària li va
preguntar on havia après a parlar tan bé anglès (és la llengua oficial a Nigèria), es va
quedar molt decebuda quan en interessar-se per la música tribal que escoltava, ella li
va confessar que li encantava Mariah Carey, i va donar per fet que mai havia utilitzat
una estufa. Després d'uns mesos al país ella va entendre que aquesta era l'única
PAC 2_CONCEPTES TEÒRICS AL VOLTANT DE LES DIVERSITATS JÚLIA ASENCIO CAÑIZARES

història que els nord-americans escoltaven sobre l'Àfrica: el continent equivalia a

majestuosos paisatges i bells animals, pobles envoltats de guerres eternes, gana,
misèria i sida. La seva història sobre l'Àfrica era plena d'estereotips. I no és que els
estereotips siguin falsos, defensa. Només incomplerts.

També relata com ella sempre havia llegit contes protagonitzats per estrangers, blancs
i que parlaven del temps. En cap cas havia llegit un conte que parlés del seu entorn
més proper. Això fins i tot va provocar que arribés a pensar que només seria feliç si fos
aquella nena protagonista, blanca i jugant amb la neu.

Un altre cas clar d'etnocentrisme?

Seguim!

Data: 27.10.2021 - 10:33

Bon dia Natàlia i companyes,

Entenc perfectament el teu punt de vista. Cal dir, però, que durant el desembre es fan
tallers de Nadal i Cap dany per introduir als joves en aquestes celebracions i se'ls
explica amb detalls tradicions pròpies d'aquestes festes. A banda, decorem el replà de
l'escala, tot creant un vincle amb els veïns del bloc. Però la meva pregunta és, si
realment no volen celebrar el Nadal, per què ho fem? L'afirmació de "heu d'anar a
treballar per Nadal i dinar amb els joves perquè se sentiran sols" es fa pensant en ells
o en nosaltres? Realment se sentirien sols si ningú anés a dinar amb ells per Nadal?
Podríem afirmar que es parla des d'un etnocentrisme "salvador"?

Gràcies per la teva aportació.

PAC 2_CONCEPTES TEÒRICS AL VOLTANT DE LES DIVERSITATS JÚLIA ASENCIO CAÑIZARES

BIBLIOGRAFIA

 Beltrán, J. (2010). El nou valor de la diferència (Mòdul Didàctic). Barcelona:

Editorial UOC.
 Bretones, E. (2020). L'antropologia i l'estudi de la variabilitat de les cultures
humanes (Mòdul Didàctic). Barcelona: Editorial UOC.
 Gosfroguel, R. (12 de febrero de 2013) Descolonización epistemológica.
[video] Youtube. https://www.youtube.com/watch?
v=DYks4qCoZEo&app=desktop
 Juliano, D. (2003). Cultura y Exclusión. Quaderns de l'Institut Català
d'Antropologia, 13, pp. 55–67. Disponible a:
https://www.raco.cat/index.php/QuadernsICA/article/view/95560

 McLeod, Saul A. «Bobo Doll Experiment | Simply Psychology». Consultado el 6
de octubre de 2015.
 Malgesini G. y Giménez C. Guía de conceptos sobre migraciones, racismo e
interculturalidad (pp. 83-90) Madrid, Catarata. Disponible a:
http://redongdmad.org/manuales/educacionintercultural/datos/docs/ArticulyDoc
umentos/Clarificacion%20de%20conceptos/culMultIntr/CULTURA.pdf
 San Román, T. (2001). Educación, marginación y minorías culturales. Revista
Asociación de Enseñantes con gitanos, 28, pp.28-67. Disponible a:
https://www.aecgit.org/downloads/revistas/7/n-28.pdf
 Stolcke,V.(1995). Fundamentalismo cultural. Disponible a:
https://www.insumisos.com/lecturasinsumisas/FUNDAMENTALISMO
%20CULTURAL.pdf
 Adichie, C. N. (7 de octubre de 2009). El peligro de la historia única [video].
Youtube. Disponible
a: https://www.ted.com/talks/chimamanda_ngozi_adichie_the_danger_of_a_sin
gle_story?language=es
 Omar, S. (2015) Más allá del «choque de ignorancias»: interculturalidad y post-
colonialismo. THÉMATA. Revista de Filosofía, 52, (pp. 199-208)

.
PAC 2_CONCEPTES TEÒRICS AL VOLTANT DE LES DIVERSITATS JÚLIA ASENCIO CAÑIZARES