Professional Documents
Culture Documents
Cèlia Premat
Etnocentrisme i alteritat
Comencen a haver canvis en Occident, s’inicien processos colonials sobre altres pobles,
sobre altres cultures, i sobre altres maneres de vida diferent a l’Europea. S’origina la
pregunta: Perquè aquests homes són diferents? L’evolucionisme va ser la primera teoria
científica que va respondre la pregunta mitjançant el concepte d’evolució. Com senyala
Gellner (1987) aquestes no es limiten a explicar si no que donaven significat moral i ordre al
món. No es va limitar a explicar l’otretat cultural, sinó que va construir el seu objecte (aquell
que explica) a partir de la diferencia cultural: l’altre com a diferent a nosaltres.
Els pobles arcais i primitius adquireixen un interès especial com a prova del passat del
home. L’antropologia neix com la ciència de la màquina del temps.
Social británica
Les idees i les conductes solament tenen sentit en el context en el que es produeixen i
practiquen: inici de la comprensió dels altres pel que fan, pensan i diuen de si mateixos. Es
parla de la “diversitat cultural”, l’otretat concebuda com a diversa, distinta, ja no més
diferent.
A partir de 1950 canvia la mirada d’Occident i la mirada de l’antropologia sobre els altres. La
colonització imposava a l’altre la negació d’una identitat i d’una història pròpia. L’entrada
violenta a l’historia d’aquests pobles i l’oblit polític del seu passat ha creat un ordre que
coincideix amb la voluntat dels estats occidentals. L’objecte antropològic es va construir en
torn a la noció de desigualtat : l'altre cultural era producte de la desigualtat (Boivin et al
1998).
El darrer quart del s XX és l’època dels “antropòlegs natius”, que estudien les seves propies
societats.
Gravano (1995): avui som conscients que l’otretat és una construcció, i del que es tracta és
que l’antropologia resulta competent com constructora d’aquesta otretat.
M. Augé (1994-1995) planteja que els altres ja no són diferents, han perdut la facultat
d’exotisme. La relació amb l’altre, ara, s’estableix en la proximitat, real o imaginaria. Ja no hi
ha temor tan temor de la diferència de l'estranger, si no més de la seva proximitat. Discursos
continuen sent discriminadors perquè segueixen buscant a l’altre, encara que la reflexió
sigui “com conviure amb les nostres diferències”.
Antropología francesa
Durkheim: No solo esta constituido por individuos si no que también por objetos que tienen
un papel en la vida comunitaria. Por ejemplo, el ordenador ha hecho que perdamos
corporalidad.
La diversitat no es tant producte d’allò que es divers, sinó de l’ubicació que tingui el que
mira aquesta diversitat. Existeixen diferències que separen i oposen cultures, que es
desenvolupen gràcies als intercanvis amb altres. Hi ha d’haver resistència per mantenir allò
propi de cada cultura i així tenir cosas pròpies per invercanviar.
Boas hablaba del particularismo histórico y las culturas individuales. Hemos empezado a
estudiar la interconexión entre las diferentes culturas.
White
Ø Antropología cultural
Ø Arqueología
Ø Antropología biológica
Ø Antropología lingüística
Historia de la antropología
Finales del sXIX aparece como resultado del trabajo de los evolucionistas (evolución
darwiniana).
El análisis cultural determina todas las independencias como las interconexiones, los vacíos
i la organización cultural.
Hay símbolos compartidos y hay particulares. Nuestro modelo social esta basado en la
interpretación psicológica. El ser humano es un animal inmerso en nuestra propia
construcción social.
Necesitamos clasificar elementos tangibles e intangibles que nos rodean. Son requisitos
para comprender i reconocer el universo y saber cómo actuar. Necesitamos dar coherencia
a lo que observamos. De la misma manera que jerarquizar, dar valor a las cosas. “El rey de
España es un mafioso, pero es el rey”.
Durkheim & Mauss: Explican de forma inteligible la relación que hay entre las cosas
Una enfermedad se puede explicar de forma medica (genética) o de forma cultura. Como el
entorno cultural determina nuestra conducta (ecologismo cultural). Se ven como realidades
separadas pero realmente modela la cultura. Introdueix el concepte d’ecosistema
Trabajo final 40%: Etnografía donde explican las pautas culturales de una sociedad
Acción comunitaria: Crear espacios para que la comunidad sea capaz de cogestionar con
los profesionales y con los políticos (agentes sociales) sus necesidades.
El ritual aquello que pensamos lo expresan. Dan significado colectivo a una practica social.
Si no ritualizamos no la podemos construir. Para tener hijos tengo que ritualizar
El argument central de Malinowsku es que els rituals representen els desitjos i alivien les
tensions psicològiques sorgides de les problemàtiques existents.
Etnocentrisme
Paraula introduïda per Summer en 1907. Actitud col·lectiva que consisteix en repudiar… les
formes culturals, morals, religioses, socials, estètiques, que estiguin més allunyades de les
que són pròpies d’una societat donada.
- La proclamació d’igualtat natural entre tots els homes i dones i de la fraternitat que
hauria d’unir-nos sense distinció de raça o cultura Ɗ = mentida. Invisibilitzar el
problema no fa que es solucioni.
Alteritat
Relatuvisme cultural apareix inici s XX relacionat amb la conflictivitat que apareixia entre les
cultures. Països centrals i els alters xoquen com cultures antagòniques, en es que es tracta
d’imposar els seus valors.
M Harris dice que “no hay que considerar el canibalismo, la guerra y la pobreza como logros
culturales valiosos para llevar a cabo un estudio objetivo de estos fenómenos. Nada hay de
malo en tratar de estudiar ciertas pautas culturales porque se deseen cambiarlas. La
objetividad científica no tiene su origen en la ausencia de prejuicios, si no en tener cuidado
de no permitir que los propios prejuicios influyan en el resultado del proceso de
investigación” (Harris 1971:125)
Kaplan I Manners ens diuen que cada cultura té una configuració única, amb el seu propi
entorn: “Si todo conocimiento fuera relativo a la cultura dentro de la cual se origina y
desarrolla, acabaríamos en una antropología esquimal, una antropología de las islas
Trobiand, etc.; en una serie de configuraciones culturales, cada una de las cuales sería
definida como única y, por lo tanto, no comparable. La antropología debe superar los
excesos de relativismo porque precisamente tales excesos hacen difícil la comparación y la
investigación científica”. (Kaplan y Manners,1981:27)
Segons Herskovits, ens planteja que: “los juicios de valos están basados en la experiencia y la
experiencia es interpretada por cada individuo a base de su propia endoculturación” (Herskovits,
1968:77)
Relativisme vs Comparativisme
Las dos corrientes saben que no hay dos culturas exactamente iguales. Se aceptan dos
cosas:
1- Generalmente todas las partes de una cultura están, en alguna forma interrelacionadas
2- els comparativistes diuen que la comparació seguida de l’abastracció no solament es veritat,
sinó legítim
S XX la antropologia se centra en la explicación de las similitudes y las diferencias, de la
continuidad y el cambio cultural en el tiempo:
“la única disciplina que siguió conservando la comparación como elemento básico de
comprensión de la realidad social” (Kaplan y Manners, 1981:21-22).
“las afirmaciones sobre la igualdad del género humano, la relatividad de las culturas y el
derecho de cada una a darse su propia forma son inconsistentes si no las ubicamos en las
condiciones actuales de universalización e interdependencia. En el mundo contemporáneo
esta interdependencia no es una relación de reciprocidad igualitaria, como en sociedades
arcaicas donde el intercambio de subsistencias era controlado por principios que
restablecían una y otra vez el equilibrio. La transnacionalización del capital, acompañada por
la transnacionalización de la cultura, impone un intercambio desigual de los bienes
materiales y simbólicos” (García Canclini, 1982:38)
PARTICULARISME I UNIVERSALISME
Particularisme basat en el relativisme, entendre els casos particulars mitjançant un impuls re constructiu.
QUE ES LA INTERSECCIONALIDAD
(FALTA)
Cuando hablamos de categorías, hablamos de que esas categorías los oprimen, los
discriminan, el categorizar discrimina. Tiene significado con el cuerpo, la edad, el color, etc.
SISTEMAS DE PARENTIU
- La filiación
- La consanguinidad
- Les terminologies de parentiu s’estructuren segons 3 coordenades principals: la
generació, la col·lateralidad i el sexe.
Todas las sociedades han regulado el intercambio de mujeres entre grupos, han establecido
reglas para favorecer o restringir tipos de alianzas
Desde que nacemos nos dicen que hay ciertas alianzas matrimoniales que son válidas y
otras inválidas. Según la cultura y su estructura o clase se organizan las alianzas. Dentro de
estas hay grupos que dan y otros que reciben.
Tipos de matrimonio
Residencia
- patrilocal
- virilocal
- matrilocal
- uxorilocal
- avunculocal
- Bilocal o ambilocal
- Neolocal
Filiación y alianza
Filiación: Es algo público. Descendencia lineal d’un avantpassat real o mític determinat,
constitueix criteri de pertinença.
Filiació unilateral: l’individu queda adscrit al grup de desdecendència a través d’una única
linea, sigui femenina i en aquest cas la filiació es matrilineal, sigui la masculina,que donara
lloc a una filiació patrilineal.
En les nostres societat els grups socials estab menys determinats pel parentiu que sobre la
base de les classes, l’edat, classe social, afinitat amical, el lloc de treball, el exercici d’oci.
Totes aquestes separacions socials estarien reagrupades i determinades en funció de la
pertinença al grup de parentiu.
Funcions
LA FAMILIA TRONCAL
3 generacions (pare, mare, un dels fills casats i la seva muller i els seus fills)
El grup domèstic està estretament identificat amb la casa
Identificació
Familia refugi: Les xarxes proporcionen un sentiment d’estabilitat, de pertineça, funcionen
com un sistema d’identificació. Permet identificar-se en el temps i en el espai. En aquesta
historia familiar per lo qual se sap qui se és i d’on es prové.
Les relacions de parentiu constitueixen una mitja d’accés a la comunitat. No és l’únic mitjà
que existeix agrupaments formals i cada vegada més en l’actualitat que proporciona als
estranys el mitja d’integrar-se. Tot i això el parentiu es el mitja privilegiat d’accés als altres, a
la creació de relacions socials.
ESTRATEGIES D’ALIANCES
L’ideologia de la familia nuclear proclama el dret del individu a escollir el seu conjugue, al
igual que el lloc on volen viure i els parents que volen tenir. La familia nuclear és portadora
d’un ideal de democràcia i llibertat.
Està prohibit casar-se amb els parents més pròxims, però mes enllà, l’elecció és
teoricament lliure. A pesar d’això els matrimonis consanguinis, matrimonis homo gams i en
dogams suposen regles no expressades que mostren polítiques familiars d’aliança.
Louis Roussel, didtingeix les unions de fet o cohabitacions estables; la cohabitació juvenil en
que els 2 membres de la parella estan solters i sense nens. Es parla d’unió lliure.
L’unió sense enllaç legal esta en situació de normalització en les societats europees.
Ha cambiado la idea de que como mujer no puedo tener un hijo sin un hombre, se acaba la
idea del hombre como fundamental en la fecundación. Se acaba la idea de amor romántico,
se rompe el matrimonio largo.
EL COS
- Bordieu ha fet treballs sobre el gust, els habitus i les relacions entre cos i classe
- Foucault diu un cos identificat però lliure d’identitats limitants, és un cos amb molts
cossos
- L'antropologia compromesa necessita l’economia, la política i els anàlisi de les
estructures. (falta)
- Cada societat té una experiencia corporal diferents i en relació al jo. Occident una
individuació del jo
Exàmen
natura y cultura
globalización e
identidades