1. En qu consisteix el fams continu folk-urb de Redfield?

Quin et sembla que s

lorigen daquest model?

La sociologia pre-emprica de finals del segle XIX-inicis del segle XX van
influir en els primers escrits sobre les ciutats des de lantropologia acabada dinaugurar
com a cincia. El sistema capitalista i dindustrialitzaci van suposar un augment del
nombre dhabitants de les ciutats, fruit de la mobilitat i la immigraci, de lhinterland
que aquestes oferien. Els socilegs de finals del segle XIX i inicis del XX, van centrar-
se en estudiar les conseqncies del capitalisme en els centres urbans; com
sorganitzaven, quines eren les caracterstiques,etc.. daquestes noves ciutats? I les
van descriure en oposici a, s a dir, fent servir dicotomies o tipologies polars (rural-
urb; comunitat-societat,...) que eren ideal types. Max Weber va posar de relleu que era
usual en la histria utilitzar aquests tipus ideals que ens permeten elaborar realitats que
en la prctica sn difcils de detectar. Els tipus ideals sn models terics, heurstics, que
ens ajuden a fer pressuposicions abstractes. Sens dubte, Refield, va rebre la influncia
daquesta dicotomitzaci analtica.
Tamb, shi reconeix la influncia dels esquemes dicotmics dautors com
Durkheim i Tnnies; el primer, en la seva obra titulada la Divisi social del treball
(1893) planteja dos tipus de solidaritat; la mecnica; prpia de les societats
segmentries, les quals es caracteritzen per lhomogenetat dels seus membres, una
divisi social del treball inexistent o incipient, i per lescs desenvolupament de la
personalitat individual. En aquest tipus de societats la conscincia individual no s sin
una mera perllongaci de la conscincia collectiva. Les relacions socials dins de la
comunitat no sn voluntries, sin que depenen dels mecanismes repressius propiciats
per la solidaritat mecnica; i la orgnica, que emergeix a partir de la divisi del treball i
la interdependncia que crea en els individus, establint un nou tipus de relacions entre la
conscincia individual i collectiva. En la societat orgnica s possible identificar un
individu autnom, immers en relacions socials regides per normes jurdiques de carcter
reparador. En les societats amb aquest tipus de solidaritat la conscincia collectiva s
de baixa densitat i el seu contingut s creixentment secular i propens a una
argumentaci crtico-racional.
Tnnies en la seva obra titulada Comunitat i societat (1887), va proposar un
esquema sistemtic i universalista amb dos tipus-ideals destructura social que marquen
els pols dun continu que va de la comunitat (Gemeinschaft) a la societat
(Gessellschaft). Entre els carcters diferenciadors duna i laltre, trobem la voluntat
social, o ms exactament la voluntat natural o essencial, i la voluntat arbitrria
delecci o racional. La primera s definida com: orgnica, instintiva i aferrada al
passat; mentre la voluntat racional, s una voluntat deliberada i que comporta
necessriament una distinci entre mitjans i fins. En la comunitat, predomina la voluntat
essencial, en la qual es pressuposa una presncia de sentiments compartit, grcies a la
homogenetat dels individus i les seves experincies comunes, que provoquen que la
relaci entre ells sigui percebuda com un b en s mateix. En canvi, en la societat, prima
la voluntat racional, donant lloc a relacions socials entre individus atomitzats i on cada
un dells busca el seu propi guany.
Els estudis de George Simmel sobre la vida moderna en les grans ciutats van
influir en el pensament del socilegs de Xicago. Per a Simmel, les relacions socials
entre els habitants de les grans ciutats sn fragmentades i superficials; si uno
respondiera positivamente a todas las inumerables personas con quien tiene contacto en
la ciudad- como sucede en las pequeas localidades donde uno conoce a todos aquellos
a quienes encuentra y en donde se tiene una visin positiva con todo el mundo- uno se
vera atomizado internamente y sujeto a presiones psquicas inimaginadas
( Simmel; 1988:53). Aix, lindividu urb a diferncia del que viu en petites comunitats
s noms un entre molts, un sser solitari entre una multitud de ssers solitaris.

Robert Redfield fou membre de la denominada Escola de Xicago, que neix fruit
del creixement que experiment Xicago a finals del segle XIX i inicis del segle XX, aix
Desde la primera Guerra Mundial hasta los aos treienta, los socilogos de la
Universidad de Chicago realizaron una serie de estudios basados en investigaciones de
su propia ciudad (Hannerz; 1993;30), inaugurant daquesta manera el que sha tendit a
anomenar antropologia en la ciutat, s a dir, que la ciutat no era lobjecte central
destudi sin un mer receptacle que contenia el veritable centre dinters, construt pels
pobres urbans camperols emigrats, minories tniques, marginats, etc...- els quals als
ulls dels investigadors formaven ghettos allats i ben delimitats (Cuc; 2004;18). La
ciutat era un mosaic de diferents realitats socials, estudiades a travs del model insular
que permetia delimitar un espai homogeni i holsticament abarcable.
Un dels autors ms rellevants daquesta escola fou, sens dubte, Redfield, el qual
en paraules de Hannerz fou quien llev las preocupaciones chicaguenses al corazn de
la antropologa (1993:42) i aunque (...) estaba personal e intelectualmente vinculado a
los socilogos de Chicago, sus intereses abarcaban un mundo ms amplio, y se
dirigieron inicialmente a las pequeas comunidades tradicionales de los pueblos
(1993:74).
Redfield va treballar en la formulaci del concepte danticiutat: la societat
comunal, i va idear un model de diferenciaci entre la vida local, caracteritzada per les
relacions primries intenses i lestabilitat, i la vida urbana que, en oposici, es defineix
per la vida rpida, canviant, on predominen les relacions secundries, distants i
annimes. Redfield no va descriure all urb, sin que va descriure all rural en
oposici a all urb, aix si se invierten las cualidades de esa sociedad, se obtiene el
urbanismo con un aspecto muy semejante al que describa Wirth (Hannerz;1993;76).
Redfield estudiar la dinmica del canvi social en les societats de tipus rural .
Aix, en lestudi que va realitzar al Yucatn (1941), on compara la vida en quatre
comunitats diferents per grau dallament o proximitat als centres urbans regionals,
proposa un model folk-urb per explicar la dinmica de desenvolupament i canvi social.
Aix, en paraules de Carmen Gallego Dicho modelo heurstico consiste en postular dos
tipos ideales de sociedad colocados en los polos de un continuum: por un lado la
sociedad folk (...) y por otro, la sociedad urbana (2001:45). En aquest treball de camp
dut a terme al Yucat es proposa la creaci del tipus ideal de societat folk, que explic
en el seu fams article The Folk Society (1947), tot i que aquesta idea estava ja
present en el seu anterior treball a Tepotzln.
Les comunitats ms allades, serien les que sassemblarien ms a les societats
folk definides com: societats illetrades on la tradici oral juga un paper molt important
per a la transmissi del coneixement duna generaci a una altre; homognia on la gent
pensa i actua de la mateixa manera, on los hbitos son los mismos que las costumbres
(Hannerz;1993;75); amb poca variabilitat de rols i divisi del treball; autosuficients en
la producci i el consum; on su cultura es en buena medida de una sola pieza. Normas,
valores y creencias son los mismos para todos (...). Todo en la cultura est ntimamente
relacionado con todo lo dems (Hannerz;1993;75); lautoritat es basa en la tradici; s
una societat on el pensament religis domina per a explicar les relacions, les coses i el
mn en general.
Les comunitats menys allades sn ms profanes i individuals i heterognies i es
presenten ms desorganitzades o diferenciades. En aquestes comunitats hi ha noves
ocupacions i una forta diferenciaci del treball i sn ms semblants o manifesten major
influncia de la ciutat i la indstria moderna. Wirth, va tractar de relacionar
lorganitzaci del territori urb amb els estils de vida, en la seva obra El urbanismo
como forma de vida. Considerava lespecificitat urbana pel tipus de relacions socials
que estan subjectes a transformacions constants. Per aquest autor, lurbanisme seria
aquell conjunt delements que formen el caracterstic tipus de vida en la ciutat; nombre,
densitat i heterogenetat. Aquesta combinaci de factors dona el elements estructurals
dall urb, com tamb el tipus de coneixement i comportament dels habitants de la
ciutat; segregaci social i control social formal que soposa a la solidaritat tpica de les
comunitats. Wirth va definir la societat urbana com asentamiento permanente,
relativamente extenso y denso, de individuos socialmente heterogneos
(Hannerz:1993:85) donde los contactos fsicos son cercanos pero los contactos sociales
son distantes (...). La gente vive por el reloj y las seales de trfico(Hannerz;1993:77).
Segons Redfiel, el canvi social i cultural de la societat rural, succeir a travs de
la proximitat i contactes que tingui respecte la societat urbana; com menys contactes
tingui el mn rural amb la ciutat menors seran els canvis socials i culturals.
Aquest autor pretenia trencar lesquema dicotmic, establint un continuum, per
el que feu s reforar-lo. A ms, es tractava dun esquema evolucionista i unilateral vers
la ciutat.
En la seva darrera obra, Peasant Society and Culture (1956), la concepci de
lautor sobre el continuum presenta algunes variacions importants: inicialment concebia
a les societats urbana i rural com diferents i separades, en que la societat folk estaria
encaminada, per canvis culturals i orientacions socials, vers la urbana; mentre que en la
seva obra final, Redfield sembla abandonar aquesta idea i en comptes de referir-se a la
societat urbana es refereix a la societat civilitzada, categoria ms mplia que engloba
tant a les societats rurals com a les urbanes.

Oscar Lewis, antropleg americ, va criticar el model folk-urb estudiant la
mateixa comunitat que havia estudiat Redfield, Tepotzln, don extreia els seus
exemples de comunitat. Redfield va respondre a les crtiques que va rebre per part de
Lewis defensant:
1) la utilitat dels tipus folk-urb i no tant la seva validesa terica com a model
2) defensava el valor heurstic del seus tipus en la discussi del treball de camp i la
interpretaci.
3) Defensava el valor i la utilitat dels tipus per a la interpretaci histrica.
4) Els conceptes folk i urb eren de gran utilitat per als estudis dels processos de
transculturaci.

Els temes i els problemes que es va plantejar, el van convertir en un dels primers
investigadors de camp que donaren la prioritat a lanlisi de processos de canvi social i
cultural a partir de les relacions entre societats urbanes i les rurals. Actualment, s difcil
mantenir el continuum proposat per Redfield degut a que la globalitzaci esborra les
aquestes fronteres.

BIBLIOGRAFIA

Cuc, J; Antropologia Urbana, Ed. Ariel, Barcelona, 2004

Gallego, Carmen; La inmigracin africana en Zaragoza. Espacio, discurso y memoria
de los procesos migratorios en Aragn. Tesi doctoral de la Universitat Rovira i Virgili.
Novembre de 2001. (www.tdx.cesca.es/TESIS_URV)

Gonzlez Ortiz, F; Romero, A; Robert Redfield y su influencia en la formacin de
cientficos mexicanos. (www.ergosum.uaemex.mx/julio99/jfelipe.html)

Hannerz, Ulf; La Exploracin de la Ciudad, Fondo de Cultura Econmica, Madrid,
1993.

Simmel, G; Sociologia. Investigacions sobre les formes de la socialitzaci. Edicions 62,
Vol.II, Barcelona, 1988.












4. El barri constitueix, al llarg de la histria de lAntropologia Urbana, la unitat
dobservaci per excellnica. Intentar explicar-ho i posar exemples detnografies
urbanes de carcter micro.

La ciutat com un tot en general ha tendit a ser molt poc abordada pels
antroplegs que tendeixen a centrar-se en els estudis de carcter micro. En els inicis de
lAntropologia els antroplegs van estudiar societats extiques o primitives, ben
delimitades analticament. Amb els processos de descolonitzaci lobjecte destudi per
excellncia de dita cincia; laltre, el van haver de cercar en el s de les seves societats,
daquesta manera es va tendir a estudiar un nou tipus dalteritat que posseen en certa
manera els qualificatius que havien caracteritzat loriginari objecte destudi. Aquests
altres foren dins el medi rural les comunitats pageses, recordar en aquest sentit lobra de
William Isaac Thomas The polish Peasant in Europe and America o posteriorment la
monografia de Pitt-Rivers Los Hombres de la Sierra, i en el medi urb immigrants,
homeless, pandilles, pobres, marginats, etc... Els membres de lEscola de Xicago van
realitzar moltes de les seves etnografies en barris, unitat dobservaci que els permetia
delimitar analticament el seu objecte destudi. Algunes daquestes investigacions foren;
The Ghetto de Louis Wirth, The Gold Coast ant the Slum de Harvey W.Zorbaugh que es
centrava en el barri de Lower North Side de Xicago, Street Corner Society de Whyte,
etc..., els quals constituen estudis de comunitats, que els servien per explicar,
sobretot, els mns socials, que constituen la ciutat, conceben la diversitat o
heterogenetat com desorganitzaci social la qual pretenien entendre.
El barri, com a unitat dobservaci permet delimitar analticament lobjecte
destudi i posar en prctica all que caracteritza a lAntropologia; els seus mtodes i les
seves tcniques a fi de captar el punt de vista emic, dels actors socials. Ara b, cal tenir
en compte que el barri est insert en un context macro que s la ciutat. El model insular
van emprar els membres de lEscola de Xicago no tenia en compte aquesta premisa, aix
les seves etnografies, resultaven descontextualitzades.
El concepte de barri, s complex, fruit de les diferents perspectives que se li han
aplicat. Podem parlar de barri tnic, de barri residencial, de barri tradicional, de barri
funcional, etc... per tant, no tots els barris sn iguals i ofereixen un gran ventall de
possibilitats dinvestigaci. Del que podrem anomenar multiplicitat de tipologies de
barris ja sen va donar compte Robert Park : algunos eran pequeos mundos aislados,
hogares de poblaciones inmigrantes con pocos vnculos con la sociedad que les rodeaba;
mientras que otros eran aglomeraciones annimas de individuos en movimiento, y otros
ms, como las reas de vicio, se caracterizaban mejor por la forma en que las usaban
quienes vivan en ella (Hannerz;1993;35).
Els barris sn espais on es donen processos de sociabilitat, de comunicaci, de
solidaritat, on es teixeixen xarxes venals, vincles personals, sentiment de pertinena i
didentitat, etc... En aquest sentit, els barris tamb van servir dunitat dobservaci, i de
fet ho segueixen sent, pels estudis que es basaven en xarxes socials com s el cas del
treball de Larissa Adler Lomnitz a la barriada de Cerrada del Cndor.
Durant bastant de temps, almenys pel que fa a lAntropologia urbana, els estudis
de comunitat es van limitar als estudis de les localitats petites, els lmits ben delimitats
de les quals coincidien amb els dun venatge, ja fos un poble rural o el barri duna
ciutat. La comunitat s un grupo o una red informal cuya interaccin se basa en una
serie de vnculos entrelazados de conocimientos personales de larga duracin que
proporcionan apoyo, informacin, sentido de pertenencia e identidad social, (...) estas
redes unen a la gente entre s, pero funcionan sobre todo como vectores para la difusin
de los proyectos de realidad (Cuc; 1999;149). Wellman va conceptualitzar aquestes
investigacions sobre la vida de determinats barris com comunitat local o neighborhood
community, i va definir que en les definicions daquest tipus de comunitat es
superposaven tres elements constitutius; la residncia comuna en una mateixa localitat,
ja fos en un poble o en un barri; les xarxes interpersonals que proporcionen als seus
membres sociabilitat, ajuda social i capital relacional; i els sentiments i activitats
solidries. Segons aquesta definici, els barris que es consoliden com comunitat sn
aquells que estan fortament delimitats i densament interconectats per vincles mltiples.
Josepa Cuc parla del redescobriment de les comunitats ja que en los aos
60, confundiendo las limitaciones terico metodolgicas de ciertas aproximaciones con
una supuesta falta de pertinencia y relevancia de los objetos de estudio y de las unidades
de observacin de carcter localizado, se decret demasiado alegreme, el fin de los
estudios de comunidad. Sin embargo, la comunidad no haba desaparecido. Pese a los
cambios ocurridos en la sociedad, la comunidad continuaba viva y coleando.
(Cuc;1999;148). Aix ho van demostrar els treballs sobre els processos durbanitzaci
africans de lEscola de Manchester i els anlisi de xarxes desenvolupats a partir dels
anys 60. La investigaci etnogrfica evidencien que tant en les societats occidentals
com en els denominats pasos del Tercer Mn, els vincles de parentiu, damistat i de
venatge continuen sent forts i abundants, i que el desenvolupament de les grans
institucions formals no comporta el desmantellament dels vincles comunitaris, sin al
contrari.
El barri, s lescenari on es gesten les identitats urbanes mltiples, aix doncs,
dita unitat dobservaci, ha estat el marc per excellncia per estudiar les identitats
urbanes. Un exemple ens lacosta Josepa Cuc (1999:150-151) quan ens descriu lestudi
realitzat per Costa en el barri lisboeta dAlfama. Costa centra el seu estudi en el
problema de les identitats culturals. Va encunyar el terme de societat de barri
entenent-lo com un tipo especfico de configuracin social denso y multifacetado y,
adems como una categora simblica de referencia social identitaria, especialmente
para la poblacin local, pero tambin para el exterior. Amb aquesta definici satansa
al que autors com Whyte, en Street Corner Society, van saber captar; el barri t una
organitzaci prpia, una configuraci social especfica, amb llaos densos, mecanismes
particulars destructuraci i lgiques prpies en els mbits relacional, cultural i
identitari. Per Costa, a diferncia dels models insulars que tant de temps van
caracteritzar els estudis de comunitat, descriu el barri dAlfama com no es ningn
ghetto social, pretendidamente aislado, ni lo ha sido nunca. Pero no por eso deja de
constituir un cuadro social local de tipo especfico, en el cual se superponen, en un
espeso entrelazamiento, mltiples dimensiones de relacin humana, donde se gestan
estilos de conducta caractersticos y formas simblicas singulares, que se redobla, en
una relacin simultneamente expresiva y constitutiva, de una identidad cultural muy
asentada, mantenida por la poblacin de barrio, como entidad colectiva preeminente y
como crculo particularmente relevante de pertenencia personal y grupal.
Dins els marc de la globalitzaci els estils de vida dels urbanites, la morfologia
urbana i en definitiva la manera de concebre les ciutats ha canviat. Els barris shan
convertit des daquest punt de vista en punts idonis per estudiar aquestes
transformacions; des de la segona meitat del segle XX lentrada de la dona al mn
laboral, la mobilitat geogrfica, la disminuci dels matrimonis, la transformaci
tecnolgica dels temps lliure, la terciaritzaci de la ciutat, i els nous agents socials
externs descrits per Hannerz (1998:207-213) han modificat barris i comunitats. En
aquest sentit, resulta destacable lestudi que fa Joan Josep Pujades sobre les Marchas de
los Santos Populares de Lisboa. Dita festa es centra en la beneraci de tres Sants; San
Juan, San Antonio i San Pedro. Cada barri s decorat, i compite con los dems, tanto
por la brillantez de su escenografa, como por medio de canciones y coreografas, que
pretenden mostrar la esencia especfica y constitutiva del barrio entendido como
comunidad, que reinterpreta y muestra su identidad y su memoria colectiva, (...) que
pretenden afianzar una memoria colectiva sobre los orgenes y los emblemas del
mosaico urbano (2001;128), aquestes festes constituen un mitj a travs del qual es
fomentava un orgull collectiu. Ara b, els nous agents socials externs, juguen un paper
clau en els processos de gentrificaci canviant escenaris i pblics, aix, les Marchas
shan convertit en Estampas (...) de un pasado que se resiste a desaparecer frente al
empuje del crecimiento urbano y el indiscutible proceso de aburgesamiento,
turistizacin y relocalizacin de la poblacin (2001;128). El significat daquesta
festivitat ha canviat; per part de les autoritats poltiques, daquesta manera A nivel
urbano su significacin primera s llenar un espacio simblico central dentro de la
oferta turstica. (2001;131), mentre que Para los actores barriales, que siguen
protagonizando la preparacin y la representacin de las Marchas callejeras, stas
constituyen el punto de apoyo ms sustantivo para reclamar su identidad urbana
primordial y su condicin de verdaderos vecinos del barrio, frente a la instrusin de
los nuevos vecinos y de los abundantes locales comerciales, restaurantes y cafeteras,
que estn cambiando, poco a poco, su configuracin social y su ambiente cotidiano
(2001;131).
Bauman i Sajek van analitzar respectivament, els barris de Southall a Londres i
el de Elmhust-Corona a Nova York, on ens presenten un viscut i poc convencional relat
etnogrfic dun important aspecte de la vida urbana contempornia; el multiculturalisme
i la pluratitat tnica. Els seus protagonistes representen el revers de la moneda daquests
altres autors socials que atorguen a les ciutats mundials el seu aire ms cosmopolita;
els turistes, els agents financers i empresarials transnacionals, i el grup de professionals
integrats per intellectuals, artistes, disenyadors, etc... En aquests barris, poblats per gent
de moltes parts del mn, els vells i els nous residents sinmersen en relacions que
tendeixen a ser conflictives i/o competitives, per estableixen al mateix temps marcs
dinteracci i cooperaci; construint identitats que afirmen la seva diferncia tnica,
per en parallel reflexionen sobre el sentit de la seva herncia cultural i creen
mixtures irrepetibles amb els vells i nous elements.
Altres exemples daquest tipus el tenim en els nombrosos estudis realitzats en el
casc histric de la ciutat de Barcelona, sobretot en el barri del Raval. Tamb el cinema
de carcter etnogrfic ha jugat un paper destacable alhora de plasmar la vida en un barri
i els canvis que shi estan produint; un bon exemple ns la pellcula En Construccin
de Guern, on es veu com va canviant el barri per la incidncia daquests agents socials
externs i com interactuen els actors socials autctons i nou vinguts. Altres treballs
projectes daquest tipus centrats en el barri del Raval i que han servit per palpar la
realitat s per exemple el projecte Habitus que es centra en evidenciar diferents
circumstncies entorn de lhabitatge de classe per tal dexplorar els hbits-s i costums
complexos que es produeixen al seu voltant en el territori del Raval de Barcelona
(Maza,G;Parramon;R; ?;114), aquest projecte inclou entrevistes i vivncies dels actors
socials.
En definitiva, els barris tenen una vida prpia, una cosmovisi especfica del seu
entorn i unes prctiques i costums que gesten una identitat i una pertinena grupal i
territorial. Evidentment, les seves fronteres sn permeables, daqu potser aquest
refor de la seva identitat a travs dassociacions venals, cellebracions prpies i
originries que els donava i els dona encara avui una identitat barrial distintiva dins de
la ciutat. El barri s un contenidor de fenmens socials, per des del punt de vista
analtic ofereix als antroplegs urbans una unitat dobservaci excellent per atansar-se
als actors socials i comprendre el seu punt de vista, les seves percepcions i vivncies.



BIBLIOGRAFIA
Cuc, J; Antropologa urbana, Ed. Ariel, Barcelona, 2004

Hannerz; U; La Exploracin de la Ciudad, Fondo de Cultura Econmica, Madrid, 1993
- Connexiones Transnacionales. Cultura, gente y lugares, Ed. Ctedra, Madrid,
1998.
Maza; G; Parramon;R; Habitus, ?, pp. 113-1122 (falta referncia completa).
Pujadas, J.J; A propsito de Lisboa, Revista dAntropologia Social, num.10;123-149,
2001 (www.ucm.es/BUCM/revistas/cps/1131558x/articles/RASO01011110123A.pdf)
Whyte, W.F; La Sociedad de las Esquina, Ed. Diana, Mxico, 1971 (part III).




6. Per qu lestudi de les migracions ha estat tan important dins el camp de
lAntropologia urbana? Relacionar la resposta amb el tema de lanlisi dels
processos durbanitzaci.

Durant molt de temps, sobretot en el seus inicis amb lEscola de Xicago,
lobjecte destudi per part de lAntropologia urbana ha estat intentar entendre la
problemtica del creixement de les ciutats, on els booms migratoris, tant interns com
externs, han jugat i segueixen jugant un paper crucial.
A finals del segle XIX lestudi de les migracions ocupava un lloc central dins
dels anlisis econmics i socials. Els economicistes poltics, des de Smith fins a Marx,
van descriure el creixement del capitalisme i les conseqncies de la seva recerca de m
dobra barata. Les condicions de vida dels migrants i la seva relaci amb els obrers
autctons foren descrites per Engels, i demgrafs com Ravenstein van intentar trobar les
lleis de lemigraci.
Lestudi de les migracions est vinculat en els seus orgens, al naixement de
lAntropologia urbana, tal com diu Hannerz: Hace poco ms de una dcada apenas
exista una antropologa urbana (...). Slo en esa dcada (anys 60) la tendencia de los
antroplogos a ir a las ciudades (o simplemente a permanecer en ellas) se hizo
realmente pronunciada (1993:11). Situa, doncs, el seu naixement en el redescobriment
de letnicitat i la pobresa que generalment es definien com problemes socials, al
mateix temps que a Europa la migraci internacional i la influncia dels refugiats de les
convulsions poltiques estaven canviant el carcter de moltes ciutats. Aix, tal com
assenyala Josepa Cuc una disciplina nacida para indagar sobre los primitivos de
Australia llega a considerarse capaz de decir alguna cosa de los habitantes de Nueva
York (2004:17). Lantropleg, especialitzat en cultures llunyanes i extiques, les
trobava en les ciutats en els barris socialment inferiors. Tal com senyala Carmen
Gallego, citant a Fox, no deixava dhaver-hi una certa recerca en busca de substituts;
una lucha indigna por encontrar salvajes substitutos en los barrios bajos (2001:42).
Els grans moviments de poblaci dorigen europeu, produts a principis del segle
XX, sobretot als E.E.U.U, que van significar un notable creixement de les ciutats, com
era el cas de Xicago, va donar lloc a que un conjunt detngrafs i socilegs urbans,
anomenats posteriorment Escola de Xicago a estudiar durant els anys 20 i 30, com
Park a estudiar als immigrants que arribaven de forma massiva a dita ciutat traant
molts dels temes presents en lanlisi dels processos migratoris: etnicitat, relacions
racials, formacions de barris i ghettos o els treballs precaris. El seu anlisi daquestes
realitats sinsertava en una perspectiva que, presentada com ecolgico-cultural,
derivava en gran mesura de les concepcions socials de Durkheim, Tnnies i Simmel.
Feien, el que sha anomenat antropologia en la ciutat, s a dir que la ciutat no
era pues el objeto central de estudio sino un mero receptculo que contena al verdadero
centro de inters, constitudo generalmente por los pobres urbanos campesinos
emigrados, minoras tnicas, marginados, etc...-, los cuales, a los ojos de los
investigadores formaban ghetos aislados y bien delimitados (Cuc;2004;18). El
model insular els servia per delimitar un camp danlisi, culturalment homgni i
holticament abarcable, per descontextualitzat del seu entorn. Daquesta manera
describir los distintos mundos sociales o regiones morales se convirti en la
principal tarea de los socilogos de Chicago (Hannerz;1993:37).
Els membres de lEscolade Xicago concebien la ciutat desordenada socialment i
plena de conflictes fruit daquesta heterogenetat cultural necessria per una ciutat en
ple desenvolupament industrial, per tant pretenien estudiar aquesta desorganitzaci
social, concepci que tenia els seus antecedents en G.H Mead. Aquesta concepci fou
durament criticada pel seu fort contingut etnocentrista i tal com indica Joan Josep
Pujadas inmune a cualquier concepcin de multiculturalidad, sino del supuesto
implcito de la angloconformidad (2001:125).
Aquests plantejaments van portar a Wirth a desenvolupar un model durbanisme
que fou importat per lantropologia via Redfield, i que va determinar que una gran part
dels anlisis sobre lemigraci es plantegessin en termes de modernitzaci o
urbanitzaci i assimilaci cultural. Es partia de la idea que lhome rural, amb
unes slides relacions socials primries i un univers simblic comunal, havia dafrontar-
se a un mn urb caracteritzat per lanonimat, lalienaci de lindividu i el creixement
important de les relacions de mercat que forosament havia de desestructurar la
personalitat i la identitat cultural dels que acaben darribar. Aquest anlisi no tenia en
compte les autntiques causes del fenomen migratori, pel fet que no qestionava els
mecanismes de funcionament del sistema socioeconmic en el que es produa
lemigraci, s a dir: De todos los enfoques, dieron mucha importancia a las
consecuencias socioeconmicas para el pas receptor, sin indagar en las causas que
motivaron a las personas a desplazarse desde el pas de origen, ni apreciando el
conflicto que surge de la interaccin. Es decir, focalizaron la immigracin pero no la
emigracin; de alguna manera mutilaron una parte de los procesos migratorios
entendidos como un todo (Gallego, C;2001;43).
Aquests estudis constitueixen un precedent i a la vegada un referent pels estudis
sobre processos durbanitzaci i corrents migratries. La dicotomia urb-rural i el model
funcionalista comencen a ser fortament qestionats desprs de la II Guerra Mundial.
Oscar Lewis va posar en dubte el model de Redfield estudiant la mateixa comunitat
rural i la ciutat de Mxic D.F. En aquesta poca, la antropologia britnica comena a
tenir en compte els processos de canvi i la presncia del conflicte social en les mateixes
ciutats africanes, les quals experimentaren desprs de la II Guerra Mundial un important
creixement, en les que va desenvolupar el seu paradigma funcionalista, fonamentat
sobretot en el concepte dequilibri. LEscola de Manchester comena a plantejar
qestions que fins avui es consideren fonamentals com sn les de identitat tnica,
conflictes intertnics, racials, xenfobs, etc... que mediatitzen les relacions entre els
immigrants i la poblaci receptora, partint dun nou model daproximaci metodolgic;
els anlisis de les xarxes. Aquest avan metodolgic anava acompanyat dun avan
teric en el que destacaven les aportacions de Mitchell, Mayer, Eptein,...sobretot en el
camp de les relacions entre urbanitzaci, parentiu, etnicitat, emigraci, treball i
destribalitzaci. Es comena, doncs, a trencar el rgid esquema de la modernitzaci
basada en el canvi de valors, desplaant leix datenci a lanlisi dels mecanismes
econmics que generen tant lemigraci com el retorn, amb les seves repercussions
sobre les diferents cultures posades en contacte mitjanant el procs migratori. A partir
daquests plantejaments, letnicitat i el parentiu deixaran de veures com a base dels
grups coorporatius i comencen a contemplar-se com a llaos que poden facilitar als
immigrants dun suport afectiu, econmic, social i simblic en els llocs de dest. Les
preocupacions dels antroplegs de lEscola de Manchester giraven entorn a la
documentaci i lanlisi dels processos durbanitzaci, entesos, segons Joan Josep
Pujadas com transformaci de la identitat dels nous residents; como la dialctica y la
tensin por parte de los urbanitas recin llegados para adpatarse a unas circunstancias
nuevas a partir de unos valores, instituciones y prcticas sociales tribales que iban
siendo progresivamente sustituidos, junto a la aparicin de formas distintas de identidad
individual y social (1996:242). Els antroplegs manchesterians van posar en prctica el
bagatge epistemolgic i metodolgic de la investigaci qualitativa al servei de nous
temes emergents, per sels va retreure la falta de posicionament crtic vers el
colonialisme britnic, tal com indica Amalia Signorelli quan afirma: Al final de la
lectura de las monografas de la Escuela de Manchester, el lector tiene la impresin de
haber visitado una curiosa frica, donde estn los trenes y las mineras, pero no los
hombres blancos (1999:76).
La dcada dels anys 70 tindr com a caracterstica principal el predomini dels
enfocs materialistes en la que actuaren com agents causals una srie daconteixements
poltics com els processos de descolonitzaci, les revoltes poltiques a Amrica Llatina,
el moviment estudiantil i sindical a Europa o la Guerra del Vietnam. Aquest predomini
es deixa sentir en el nou enfoc que adquireix lestudi dels processos migratoris i
bsicament en tres lnies concretes dinvestigaci:
1) Els estudis de societats a petita escala, on es comena a analitzar el fenmen
migratori en relaci a les estratgies dels grups domstics, ja sigui com a part de les
mateixes o com a mecanismes de ruptura amb el grup dorientaci.
La relaci entre grup domstic i inmigraci va obrir el cam per a que la variable
gnere fos tinguda en compte, donant lloc en poques posteriors als estudis que
articulen aquest factor amb letnicitat i la classe social.
2) La segona lnia fa referncia a la formaci del que Wallerstein denomina el
sistema mundial, caracteritzat pels intercanvis desiguals entre diverses regions com a
conseqncia de lextensi generalitzada del mode de producci capitalista. s en
aquest moment quan es desenvolupa una extensa literatura centrada en la redefinici
dels llaos que uneixen el centre amb la perifria.
3) La darrera lnia dinvestigaci fa referncia a les investigacions realitzades
pels economistes i socilegs en loccident industrialitzat. Els estudis es centren en la
massiva immigraci experimentada pels pasos europeus industrialitzats, provinents
bsicament de lrea mediterrnia, el Nord dfrica i les antigues colnies. Mentre
socilegs i economistes analitzen les repercussions de la immigraci en les zones
receptores, un creixent nombre dantroplegs treballen en les rees dorigen, explicant i
subratllant les diferncies entre els diferents grups de migrants, complementant els
estudis realitzats des de leconomia poltica amb lanlisi de lestrucutra de les relacions
socials.
Durant els anys 80, pel que fa al punt de vista econmic, ens trobem en una fase
de descentralitzaci productiva que afavoreix lestabliment de situacions deconomia
difusa, donant lloc a una segmentaci dels mercats de treball parallela a la
segmentaci tnica. El fracs del discurs poltic de caire integracionista de les dcades
anteriors ha provocat el predomini de la variable tnica arribant a substituir a la de
classe social: les segones i terceres generacions dimmigrants amb forts problemes
didentitat tant en el pl laboral, com en el social, cultural i econmic, suposen una
important font dinsatisfacci. Atrapats entre la cultura dominant que els margina i la
cultura dorigen dels seus pares, constitueixen la evidncia que els problemes dels
immigrants no podien redur-se a un problema de classe subestimant el factor tnic.
Aix demostra que, siguin immigrants de primera generaci, com de segona o de
tercera, sempre estaran estigmatizats socialment.
Les denominades ciutats postindustrials segueixen sent pols datracci per la
immigraci, per es tracta dun fenomen diferent; massiu i internacional; gent procedent
de diferents indrets arriba a la ciutat en busca de millors oportunitats, sobretot laborals,
convertint la ciutat en un veritable calidoscopi multicultural. Els nous processos
durbanitzaci postindustrial generen moviments centrfugs o desconnectadors des de
les ciutats i regions centrals cap a la seva perifria. Daquesta manera sorigina el que
sha denominat urbanitzaci del camp o urbanitzaci difusa i la redistribuci
dactivitats econmiques i poblaci en lespai. Associat al canvi de sentit dels
moviments migratoris interns; camp-ciutat, que es transformen en ciutat-camp. La
Revoluci industrial va comportar els processos de concentraci de poblaci i
dindstries i la urbanitzaci i creixement de les ciutats. Segons els terics de la societat
postindustrial, tamb denominada de la informaci, la innovaci tecnolgica actual
genera processos de desconcentraci i noves formes durbanitzaci. Lxode dels
habitants dels nuclis urbans adverteix duna nova concepci de la ciutat;
labandonament de les tendncies concentradores demogrfiques i econmiques porten
associada una dispersi de les caracterstiques prpiament urbanes al camp, amb la qual
cosa saconsegueix la superaci de la tradicional dicotomia social i espacial que
distingia all urb. La dispersi de la ciutat s la principal caracterstica definidora de la
nova urbanitzaci present actualment en les societats occidentals. Ara b, cal distingir
dos processos afins i diferents a la vegada: la contraurbanitzaci i la suburbanitzaci; el
primer fa referncia al decreixement urb en favor del renaixement de rees rurals,
procs que contribueix, a la vegada a la suburbanitzaci en rees rurals prximes a la
ciutat, fruit entre daltres problemes de lencariment del sl urb i de processos de
despossessi generats per les noves reformes urbanes. Wallman parla de nou
localisme, en paraules de Pujades: se refiere al creciente nomadismo residencial, que se
extiende desde los grandes centros metropolitanos hasta reas cada vez ms distantes. El
precio del suelo urbano, cada vez ms elevado y lejos del alcance de la mayora de las
economas familiares, junto con el predominio cada vez mayr del modelo de residencia
unifamiliar, ha creado entre las capas medias de las sociedades occidentales una
tendencia hacia ubicaciones residenciales que distan bastantes decenas de kilmetros de
los centros urbanos. (...) Este nuevo localismo es palpable actualmente, tanto en
antiguas aldeas campesinas, fagocitadas actualmente como dormitorios periurbanos, y
que han crecido gracias a esos commuters expulsados desde los centros urbanos, como
en los viejos barrios obreros, ganados para el mercado y para el disfrute de esas otras
capas medias-altas que pueden satisfacer los elevados precios del mercado inmobiliario
(2001:134). Mentre que la major part de la poblaci inmigrant internacional subica en
les ciutats, no exempta als conflictes que aquesta genera.

Per tal dillustrar la relaci existent entre els processos urbanstics i la
immigraci un bon exemple proper el trobem a la ciutat de Barcelona que a grans trets
exposar a continuaci: des de finals del segle XIX es produeix lincrement de moltes
ciutats, una delles Barcelona, que es converteix en una veritable ciutat industrial; es
produeix un xode camp-ciutat, en el marc de la industrialitzaci, augmentant el nombre
dhabitants de la ciutat i proporcionant contingents de m dobra a les indstries txtils
installades en zones de la perifria com el Poble Nou o Poble Sec. Amb lExposici de
1889 es supera el clos emmurallat que actuava com a lmit administratiu de la ciutat, tot
i que existien activitats a extra-murs i es projecta el Pla Cerd. A principis del segle XX
(1910-1920), quan Catalunya va consolidar el seu desenvolupament econmic en el
marc de la Segona Revoluci Industrial, convertint-se en el puntal econmic i industrial
del pas, el contingent de m dobra que va arribar a la ciutat fruit de les migracions
procedents dArag, Mrcia i els Pas Valenci, sinstallaren en les poblacions
agregades al nucli urb, ocupant un mercat laboral centrat en les grans infraestructures
del perode, com: construcci de la xarxa de transport metropolit, laconteixement que
va suposar lExposici Universal de 1929 coincideix amb el mxim creixement (un
41% de la poblaci de Barcelona) a larribar al mili dhabitants al 1930.
En el perode de 1950/60 es va consolidar un model autosuficient que va suposar
lexpansi industrial i linici de la recuperaci econmica. Aquests anys van estar
marcats pels trens que arribaven a les estacions ferroviries de Sants i de Frana, amb
poblaci procedent dAndalusia, Extremadura i Castella, instantllant-se en una ciutat
sense planificaci, que no disposava dinfraestructures ni vivendes per acollir lenorme
quantitat de poblaci que venia a Barcelona. Aquest fluxe migratori fou el punt
dinflexi que va transformar lestructura demogrfica, per tamb leconmica, social,
cultural, poltica i urbana, no noms de Barcelona sin tamb de tot Catalunya.
Si b, lAjuntament no entrava en les cases, tampoc en els barris, i en molts csos
fou la prpia poblaci, autoorganitzada en el seu espai quotidi, qui va construir les
infrastructures necessries com el clavegueram o la xarxa elctrica. Aix, no noms es
va concentrar i ghetitzar la immigraci en les zones que no estaven construdes dins del
permetre de la ciutat, amb el fenomen del barraquisme (xabolisme) o la autconstrucci
(les famoses coreas), produint-se tamb un creixement descontrolat.
La reducci de les despeses pbliques, la racionalitzaci dels controls
governamentals, lequilibri en la balana de pagaments, lalliberaci dels mercats i la
inversi estrangera, van preparar el miracle econmic dels anys 60, donant lloc a
Barcelona amb el fenomen conegut com a Desarrollisme: caracteritzat per la
construcci massiva de vivendes amb participaci de capital privat i laplicaci dun
model urbanstic nou i caracterstic de lpoca; el polgon. La immigraci massiva va
plantejar nombrosos problemes de vivenda, urbanisme i serveis i va portar a lEstat a
desenvolupar el marc jurdic que permetria lespeculaci del sl, donant lloc al
naixement, en la conurbaci de Barcelona, dels polgons perifrics. Arrel de lexplosi
econmica, arriben grans fluxes migratoris atrets per laugment de loferta laboral, que
foren installats en les zones perifriques duna srie de polgons, generant grans
acumulacions de poblaci, rodejats dun espai buit sense les infraestructures ms
bsiques. En definitiva, el naixement i proliferaci de barris allats fou el resultat dun
desfs absolut entre el creixement demogrfic urb i la capacitat dabsorci i
desenvolupament de la trama urbana.
En el context de la crisi del model capitalista (1973-74), Barcelona va sofrir un
canvi en el seu model demogrfic, ja que per primera vegada des de la dcada dels
trenta, la ciutat va perdre poblaci fins arribar a un creixement negatiu. Aquest fet es va
produir com a conseqncia del desplaament de gran part de la indstria a lmbit
metropolit. Aquest buit es va anar omplint, ja en els anys 80, amb la progressiva
terciaritzaci de la ciutat. A partir daquest moment sinicien els fluxes migratoris
extraestatals, provinents de Guinea Equatorial, el Magreb i del Cono Sud, els quals no
eren visibles ni comptabilitzables, al no requerir cap tipus de perms de treball ni
residncia.
Desprs de la caiguda del rgim feixista i en el perode conegut com a Transici
espanyola vers la democrcia, lorganitzaci de lEstat es va basar en un clar
reglamentarisme, en la concentraci de recursos econmics en les arques estatals, en la
proliferaci dents o organismes autnoms de carcter sectorial i en la tendncia a una
gesti institucional a travs drgans perifrics concentrats de carcter
autonmic.Desprs de les eleccions de 1979, es van constituir els primers Ajuntaments
democrtics. En aquest provs van jugar un paper destacat i indispensable els
moviments urbans socials, paper generat per la defensa de les condicions de vida, aix
com per laspiraci de teixir xarxes collectives i de sentir-se ciutadans actius i
participants en la comunitat on vivien. Un exemple en fou la FAVB (Federaci
dAssociacions de Vens de Barcelona). Les necessitats urbanes, els desequilibris
territorials (centre-perifria) i les exigncies de democratitzaci poltica, es van integrar
en un conjunt de demandes que plantejaven una crisi oberta del sistema municipal
autoritari i centralista, tornant-se cap a una lectura solidria de la ciutat, generadora de
benestar per tots els seus habitants. Barcelona va optar per la promoci internacional de
la ciutat; la organitzaci dels Jocs Olmpics, definits en aquest moment, es va convertir
en un objectiu primordial de la nova administraci com a plataforma per a la
recuperaci de la ciutat. Aix es pretenia apostar pel benestar social, la integraci dels
nous habitants i el reequilibri de tota la trama urbana. La contradicci fonamental
requeia en les competncies, s a dir, era lEstat qui decidia sobre les despeses socials i
no lent local, centrant-se en tems com el sistema educatiu, de pensions o latur i no en
les necessitats primordials dels habitants com lhabitatge, lassistncia sanitria o els
serveis socials.
LAjuntament de Barcelona pretenia tenir una autonomia local efectiva: al 1985
es va iniciar una forta reforma administrativa local que va tenir com a major exponent la
divisi municipal en districtes, fet que va permetre la descentralitzaci de totes les
activitats municipals. Aix, lacci de govern prenia sentit dins del marc natural en el
que es configuraven les relacions humanes; el barri i el districte, fent realitat la mxima
datenci al ciutad.
En el desenvolupament de poltiques socials dels anys 80 en endavant, les
inversions a tots els nivells, i concretament, en urbanisme, van tenir un important paper
en la creaci dun espai pblic, condici prvia per garantitzar la cohesi social i
configurar una realitat urbana. Entre els projectes ms importants duts a terme en
destaca la creaci dinfraestructures i equipaments pblics. Lobjectiu era la
modificaci de ls del sl i de la trama heredada, en una clara aposta per atenuar les
desigualtats en ls de lespai i dels recursos. Lhoritz dels Jocs Olmpics convocats
pel 1992, van marcar una poltica de neteja de faana, potser massa accelerada dels
espais marginals de la ciutat. Continuaven existint en la ciutat espais marginals i
extremadament degradats (en especial al centre histric) on comenaven a concentrar-se
les noves onades migratries en les que eren impensables coordenades dintegraci
social i sanejament urb. Daquesta manera, el consistori va practicar una poltica
urbanstica agressiva, que va rehabilitar certes zones de la ciutat sense preveure el
reallotjament ni la millora de les condicions de vida dels seus habitants.
Entre 1985 i 1993 es va produir un augment important dels fluxes de poblaci
immigrada a causa de la demanda de m dobra, poc qualificada i precria que exigia
una economia en expansi com era la espanyola i especficament la catalana, amb
Barcelona i la seva rea com a centre motor. El govern socialista (PSOE) elegit en les
eleccions generals de 1982 va preparar el cam dentrada del pas en institucions
internacionals com la OTAN i la CEE com a niques vies per a la projecci
internacional. Marcat pel context dentrada a la CEE, al 1985, saprova la primera Llei
dEstrangeria de lEstat espanyol, que posava de manifest la presncia de comunitats
estrangeres a Espanya; comunitats que portaven, algunes, ms de 15 anys en el
territori. Tant la llei de 1985 com les seves successives reformes de lany 2000 i 2001,
van compartir un element fonamental: la restricci de les vies dentrada regular, factor
que va condicionar la situaci de la poblaci immigrada, mantenint-la en la marginalitat
i dificultant la seva regularitzaci. Amb una gran ciutat en progressiva terciaritzaci la
ciutat precisa de m dobra barata pel seu funcionament, tal com indica Manel Delgado;
Lo que llamamos inmigrantes es, por tanto, una figura efmera, destinada a ser digerida
por un orden urbano que la necesita como alimento fundamental y como garanta de
renovacin y continuidad (1999:49). Limmigrant guadeix dels drets mnims de
ciutadania, amb poques possibilitats destablir-se en la legalitat, i evocat forosament a
passar per un perode de subcontrataci i explotaci laboral que implica en certa manera
marginaci social, lextensi de les xarxes de solidaritat i la residncia en infravivendes,
perpetuant la situaci de pauperitzaci en alguns barris de la ciutat. Aquest fet sagreuja
a finals dels anys 90 amb laugment del fluxe migratori afric, llatinoameric i asitic,
que es situa en el casc antic de Barcelona, on el seu status jurdic ens comporta estar en
condici irregular, dificultant el seu accs a una vivenda digna, prestacions socials i
interrelaci amb la societat dacollida. Daquesta manera, ens trobem davant bosses
marginals que es desplacen per la trama urbana, sense resoldre les seves necessitats, ja
que la poltica de lAjuntament i la inversi privada que promou, es dediquen a
requalificar zones en les que el preu del sl es molt baix per transformar-les en zones
doci o dalt standing, com succeeix en els anys previs i amb el pretext dels Jocs
Olmpics del 1992 i ms tard amb el Frum de les Cultures del 2004, sense resoldre els
problemes de la poblaci que vivia en aquestes rees, i que a ms es veu desplaada
fsicament.
Aquesta poltica de dotar delements de centralitat a zones perifriques
mitjanant la intervenci de capital privat i la inversi pblica prov de la definici de
les rees de Nova Centralitat com un sistema de potenciaci de zones degradades a
travs de la injecci econmica visualitzada en la recuperaci urbanstica. Significa,
doncs, la centralitzaci de la perifria, per, sense regenerar-la realment, sin solament
desplaant aquells elements conflictius.
Trencar la tendncia a la concentraci massiva de persones immigrants en barris
deteriorats podria ser la soluci a la ghettitzaci daquest sector de poblaci. El
problema resideix en la impossibilitat de lentitat poltica ms propera a les persones,
lAjuntament, per resoldre dita tendncia a causa de lestructura administrativa estatal,
de la legislaci vigent i de la imposibilitat destablir un dileg entre sectors dinversi
privada i sector pblic. El capital privat inverteix segons criteris, no de productivitat,
sin de rentabilitat buscant un benefici comercial, fet que s incompatible amb el
carcter de serveis que ofereix lent local.
El Frum de les Cultures s la ltima expressi dexpansi urbana de la ciutat de
Barcelona amb el pretext dun mutu reconeixement entre cultures i una aposta per la
tolerncia i la convivncia en una Europa que tanca fronteres i estigmatitza a laltre,
lestranger. Ara b, tal com apunta Manel Delgado Pero en la ciudad, quin puede ser
calificado de inmigrante?Y por cuanto tiempo? (1999:88).

Els processos migratoris han estat i segueixen sent una part important dels
estudis dantropologia urbana. Limmigrant, s laltre, i en ell shan focalitzat i es
focalitzen les mirades dels antroplegs urbans, en les seves mltiples facetes; identitat,
etnicitat, xarxes migratries, xarxes de solidaritat, multiculturalisme, integraci, etc...
Per altra banda, han jugat i segueixen jugant un paper molt rellevant en els processos
urbanstics; des de sempre, la immigraci ha fet crixer les ciutats i ha comportat canvis
en la morfologia urbana. El cas de Barcelona, serveix per donar-nos compte de com la
ciutat ha canviat i canvia sota discursos diferents: higienistes, multiculturals, etc... per
avui ms que mai oblida, els residents de tota la vida i els nou vinguts, i aposta per una
mirada cap a fora, i no cap a dins, sense resoldre un problema que no s nou, per que fa
por. La categoria dimmigrant era associada pels socilegs de Xicago a home
marginal, cal preguntar-nos, si avui, carregats com estem de prejudicis encara els
continuem veient daquesta manera.
Per acabar magradaria recollir unes paraules dOriol Bohigas, un dels idelegs
de reforma urbana en els seus inicis en el Centre histric de Barcelona, recollides per
Francesc Magriny i Gaspar Maza, en el seu article titulat Inmigracin y huecos
urbanos en el centro histrico de Barcelona: ltimamente las grandes ciudades
europeas y entre ellas Barcelona- han visto aumentar muchos de sus problemas
sociales concentrados en un hecho que no nos atrevemos a afrontar. Me refiero a lo que
se llama el Cuarto mundo, es decir, los fondos de pobreza radical dentro de los pases
considerados ricos y desarrollados, que viven en una condiciones econmicas, fsicas y
morales, quiz peor que las del tercer mundo. A la marginacin autctona, se aade
ahora la que proviene de los grandes ritmos migratorios que no se integran en la cultura,
la economa y la sociabilidad de la ciudad, creando una discontinuidad de guetos que
recrean una propia marginacin ya insalvable (2001:10). Aix doncs, penso que
lAntropologia urbana encara t molt a dir sobre la relaci existent i complexa entre
processos urbanstics i processos migratoris.

BIBLIOGRAFIA

Cuc, J; Antropologia Urbana, Ed. Ariel, Barcelona, 2004

Delgado, M; Ciudad Lquida, ciudad interrumpida, Ed. Universidad de Antioqua,
Medelln, 1999.
- Dinmicas identitarias y espacios pblicos, Revista CIBOD, num. 43/44,
Barcelona, 1999.

Gallego, Carmen; La inmigracin africana en Zaragoza. Espacio, discurso y memoria
de los procesos migratorios en Aragn. Tesi doctoral de la Universitat Rovira i Virgili.
Novembre de 2001. (www.tdx.cesca.es/TESIS_URV)

Hannerz, Ulf; La Exploracin de la Ciudad, Fondo de Cultura Econmica, Madrid,
1993.

Martn, Emma; Procesos migratorios y ciudadana cultural, Ed. Mergablum, Sevilla,
2003.

Magriny, F; Maza; G; Inmigracin y huecos urbanos en el centro histrico de
Barcelona, Scripta Nova. Revista electrnica de Geografia i Cincies Socials, num. 94
(62), 2001. (www.ub.es/geocrti/sn-94-62.htm)

Portes, A; Inmigracin y metrpoli; reflexiones acerca de la historia urbana. Red de
Revistas cientficas de America Latina y el Caribe. Ciencias Sociales y Humanidades.
Vol I, num.1. (www.redalyc.uaemex.mx)

Signorelli, A; Antropologa urbana, Ed. Anthropos, Barcelona, 1999.




















7. Les ciutats, com escenaris pluriculturals i multitnics, sn generadores de
processos de hibridaci i mestissatge. Qu t a veure aquest fet amb el suposat
cosmopolitisme de les ciutats? Posa exemples per contestar aquesta pregunta.

Que les ciutats sn escenaris on regna la diversitat cultural no s una novetat.
Wirth, membre de lEscola de Xicago, va definir la ciutat sota tres variables: tamany,
densitat i heterogenetat, i va suggerir que la ciudad (...) atrae emigrantes de diferentes
procedencias, convirtendose as en el lugar de fusin de razas, pueblos y culturas(...),
la ciudad intensificaba la heterogeneidad, atrayendo la diversidad externa y aumentando
la diversidad interna (Hannerz;1993;83-84). Les migracions, al llarg de la histria, han
jugat un paper clau en la construcci de les ciutats com a escenaris pluriculturals i
multitnics. Per, tot i que lalteritat en les ciutats no s fenomen recent, s que ho s, en
les ltimes dcades les migracions massives en el context de la globalitzaci,
contribuint, aix, a la creaci duna gamma multicolor en el s de les denominades
ciutats mundials. Aix doncs, tal com expressa Jordi Borja i Manel Castells, en el seu
article titulat La ciutat multicultural, el nostre mn s tnica i culturalment divers i les
ciutats concentren i expressen dita diversitat. En paraules de Manuel Delgado referirse
a la ciudad en trminos de interculturalidad o de mestizaje cultural, es incurrir en una
cierta redundancia, ya que una ciudad slo puede reconocerse culturalmente como un
amontonamiento de legados, testimonios, trnsitos, presencias....; un sistema inmenso
de nudos que trenzan los que han venido a confluir en el espacio ciudadano
(1999:100). En aquest sentit, Nestor Garcia Canclini parla dheterogenetat
multitemporal en les ciutats dAmrica Llatina on la industria no elimina las artesanas,
la democratizacin no suprime en forma evolucionista los hbitos autoritarios, ni la
cultura escrita las formas antiguas de comunicacin oral (1997:111). En paraules de
Josepa Cuc Hablar de multiculturalidad es ciertamente otra forma de nombrar la
diversidad sociocultural y la alteridad (...), el otro ya no es aquel que es extrao y est
territorialmente alejado, sino el multiculturalismo constitutivo de la ciudad en la que
habitamos (2004;10).
A conseqncia dels processos de globalitzaci; internacionalitzaci del capital,
el desenvolupament dels mitjans i sistemes de comunicaci, el rol decreixent de lestat-
naci enfront de les noves estructures supranacionals, la desterritorialitzaci dels grups
culturals, laugment dels fluxos migratoris i el paper de les xarxes informacionals com a
territoris virtuals i transfronteres de mercat; les societats actuals es caracteritzen per un
augment de la diversitat tnica interna i del contacte intercultural que es reflecteix en les
formes de vida, els usos, i les costums (Martncez, A: 2006:22-23). Ara b, aquest
contacte entre cultures ha provocat processos dhibridaci fent les cultures ms lquides
i poroses. El terme dhibridaci cultural fou engendrat per Nestor Garcia Canclini, el
qual el defineix com un recurs per descriure diverses mescles interculturals (?:43).
Ara b, la globalitzaci presenta una paradoxa; per una banda, fent servir el terme
levistraussi t una fora centrfuga, que tendeix a lhomogenitzaci; s a dir,
lhibridaci cultural fa que, en certa manera, ens podem enriquir uns dels altres, per
per contrapartida, t una fora centrpeta, molt visible a Amrica Llatina, amb
institucions com la CONAIE a Equador, el EZLN a Mxic, etc... que bebent dels
instruments i mecanismes que ofereix la globalitzaci, sobretot de la societat xarxa,
lluita per la singularitat, per la diferncia, i lespecificitat cultural, resistint-se a la
desterritorialitzaci, destradicionalitzaci, i mestissatge.
Dins daquest marc, en les denominades ciutats mundials, han aparegut nous
agents socials externs, que segons Hannerz, serien: 1) agents financers i empresarials
que defensarien interessos transnacionals, 2) la m dobra procedents dels pasos del
Tercer Mn, 3) els especialistes en activitats de tipus expressiu (artistes, dissenyadors,
intellectuals, investigadors,...), 4) turistes. (Pujadas; 2001;136). Per altra banda, hi ha
un altre factor important; lacceleraci del procs urbanstic, necessari per convertir una
ciutat en hospitalria. Pujadas, en el seu article A propsito de Lisboa;espacios urbanos,
historia y memoria, afirma que aquests quatre actors definits per Hannerz sn els que
atorguen una dimensi cosmopolita i internacional a les ciutats. Per aquest autor, el
segon grup seria el que no aportaria cosmopolitisme sin que introduria a les ciutats
occidentals multiculturalisme i pluralitat tnica, i en aquesta lnia diu no nos
engaemos, el hecho de que la ciudad se llene de turistas, agentes financieros y
empresariales transnacionales o artistas, intelectuales, gente del mundo de la moda y de
la farndula es concebido como una bendicin, como la prueba del inters y del
atractivo de la ciudad. Que esa presencia cosmopolita requiera de la contribucin de
mano de obra extranjera es un mal, es un problema serio para la convivencia
(2001:137)
La multiculturalitat s un fet, per com sentn? Kymlicka, en el seu llibre
titulat Ciudadana Multicultural , ja va posar de manifest que el multiculturalisme es
pot entendre de diferents maneres, aix, per exemple, a Amrica Llatina seria sinnim de
separatisme (Canclini, N;?:41), mentre que en daltres pasos sentendria com la
integraci o adaptaci a la cultura dominant del pas receptor, ara b, les poltiques
adaptatives daquests pasos com Anglaterra o Frana, demostren no ser massa exitoses,
noms cal que recordem els disturbis produts ens els barris suburbials dalgunes ciutats
franceses a loctubre de 2005. Aix, podem afirmar que, la relaci entre les diverses
cultures obligades a coexistir rep un tractament diferent segons els pasos i institucions.
Manel Castells en el seu article titulat El repte del multiculturalisme distingeix quatre
models: el nacionalista, lassimilacionista, el model angls (angloconformity) el qual
acceptaria el multiculturalisme per mantindria segregades les diferents comunitats i el
model nord-americ en qu es mantindrien vives durant generacions les cultures prpies
de cada grup tnic i nacional, per alhora safirmaria una cultura comuna que se
superposaria a les altres.
La multietnicitat no s el mateix que el multiculturalisme, el qual es referi a a
pervivncia de valors i formes prpies de comportament de persones daltres pasos, que
canvien amb el nou context, per que generen una barreja de la cultura dorigen i la
dacollida.
Els termes multiculturalisme i cosmopolitisme semblen ser paraules
sinnimes, per no ho sn, i fins i tot podrem arribar a dir que es presenten com
antagniques. La paraula multiculturalisme evoca a la diversitat cultural, a laltre,
embolcallada de prejudicis hostes vingueren que de casa ens tragueren- diu un
refrany popular catal, i es presenta com un problema o conflicte social. Letiqueta de
ciutat multicultural no s tan desitjada com la de ciutat cosmopolita, la qual podem
definir-la com oberta, hospitalria i acollidora. Les ciutats cosmopolites evoquen a una
certa utopia i transmeten certa visi darmonia, per no s real, en ella tamb shi donen
conflictes i tensions, i no es tant buclica com els discursos poltics, sota un fals
multiculturalisme de caire paternalista, ens les intenten vendre. Per tal dillustrar el que
estic dient, un cas proper el trobem a la ciutat de Barcelona. Den dels Jocs Olmpics
de 1992, la ciutat ha canviat. Les Olimpades foren el leiv motiv per construir una ciutat
oberta i hospitalria, per aix era necessari un canvi urbanstic, sanejar o esponjar
sobretot un centre histric malalt que donava una mala imatge a la ciutat. Barcelona
pretenia ser una ciutat hospitalria, pretende reforar sua imagen de ciudade
hospitaleira, acolhedora e aberta para o mundo, capaz de oferecer toda a infra-estructura
e equipamentos neessrios para tornr-la aprazvel como sede de empresas tranacionais,
como centro de ngocios, como lugar para a clebraao de congressos e convenoes
internacionais, como espao fortemente central nos fluxos de dinheiro, ideias e pessoas
e, enfin, como montra para turistas e visitantes (Pujada, J.J:2005:36).
La publicitat i els mitjans de comunicaci val jugar en aquest sentit un rol molt
important els quals han impuesto nuevos discursos sobre la ciudad, entre ellos los de la
ciudad rememorada, proyectada e imaginada. Todo ello ha propiciado que la percepcin
fsica se confunda con la imagen creada por los medios de telecomunicacin.
(Magriny, F;Maza, G; 2001;1). A ms a ms, una ciutat daquestes caracterstiques
respon tamb a un model somniat per determinats agents de canvi, pblics i privats,
locals i globals, socialdemcrates i lliberals (...), aquesta ciutat somniada deixa de
pensar-se com una ciutat de residents per esdevenir una ciutat dusuaris externs,
nacionals i transnacionals (Maza, G; McDonogh,G, Pujadas,J.J; 2002;2). Ara b, en el
denominat model barcelona no hi tenien cabuda una part dels actors socials preexistents.
Jordi Borja, en un article titulat Un futuro urbano con un corazn antiguo,
incorpora una hiptesis interessant; la despossessi per part dels ciutadans locals, i en
aquest sentit afirma: los ciudadanos se sienten desposedos de su ciudad. Los grandes
proyectos no parecen hechos para ellos (vase el Forum), la discutible arquitectura de
objetos singulares no es un elemento identitario (vase sin embargo el edificio de
Nouvel en la desgraciada plaza de las Glries), la ciudad central, histrica,
monumental y cvica s ocupada por turistas y las transformaciones en los barrios
tradicionales son perceptibles como operaciones de prestigio o de negocios poco
acordes con las necesidades y demandas de la poblacin residente (2005;1-2). La
traducci urbana de la globalitzaci s la prioritat que les poltiques pbliques locals
assignen a la competitivitat global, s a dir, a obtenir un posicionament favorable en
els mercats globals. Lobjectiu s atraure a inversors (sovint capitals flotants) i oferir
una imatge atractiva pels pblics. El resultat s, sens dubte, la banalitzaci dels espais
urbans, la segregaci social i funcional del territori i laugment de les desigualtats. Es fa
ciutat, cap a fora, per consumidors externs, sota el discurs cosmopolita i aprofintant-se
del que provoca en lmbit del sentit com els prejudicis sobre la immigraci: los
obreros transnacionales contituyen real o imaginariamente) una competencia para los
obreros locales por ese bien escaso que es un puesto de trabajo. En segundo lugar, son
tambin competidores por el espacio urbano. Se apoderan de barrios y distritos
urbanos y su visibilidad se hace ominosa, cuando a su presencia fsica se suman los
prejuicios que los viejos residentes urbanos tienen sobre su cultura, su lengua o su
religin (Pujadas;2001;137-138). Ara b, les mirades es centren en els immigrants, la
por a all desconegut, per els veritables competidors no sn ells sin els altres tres
grups de nous agents externs que descrivia Hannerz. En aquest sentit, Pujadas afirma
molt acertadament que Son ellos los que promueven y/o posibilitan las grandes
operaciones urbansticas que encaren el precio del suelo urbano y vacan distritos
residenciales enteros de la ciudad para erigir sus grandes infraestructuras e instalaciones
comerciales, tursticas, de exposicin, culturales, etc...relegando a los viejos residentes a
un desplazamiento hacia la periferia de la ciudad o, mucho ms lejos, hacia la bsqueda
de vivienda en lugares mucho ms alejados dentro de una regin metropolitana. Las
ciudades, y especialmente sus nuevos centros posmodernos, pertenecen cada da ms
a estos agentes externos y a sus aliados e intermediarios municipales (polticos y
agentes empresariales locales), que a los residentes. Esas capas sociales populares,
distraidas en su confrontacin con los nuevos residentes tercermundistas, no se percatan
de que estn siendo desalojados y desposedos de su ciudad por el resto de nuevos
agentes (2001:137). Aix doncs, en el cas de Barcelona, en el termini de 1986-2000
sha dut a terme en el seu casc antic, concebut com un cos malalt que shavia de
guarir (Maza;G; ?:103), sota un discurs dhigienisme ideolgic primer, i culturalista
desprs, basat en lesponjament la recuperaci despais pblics a travs de la
introducci de la indstria cultural, com lestabliment del MACBA, el CCB, etc...
provocant una gentrificaci, despossessi per enderrocs, i a la vegada la creaci
despais pblics, com places, que no se senten vinculades a la gent, aix la gentileza de
a administracin como de los nuevos empresarios que se instalan en la zona es as
celebrada como un beneficio para todos, cuando son solo negocios asociados a intereses
particulares. Su resultado es que imponen al resto una sociabilidad ms prestigiosa y
convierten a los que no tienen poder ni voz en decorados y complementos de sus
visiones (Magrinya, F;Maza, G;2001:4).
Per altra banda, cal esmentar que aquesta reconversi del casc antic de
Barcelona s fa sota una pretesa imatge de ciutat acollidora, hospitalria, oberta i sense
fronteres, igualitria (antisegregadora), cosmopolia i mestissa, on freqenten com a
refor visual i imaginari daquest discurs representacions descenes multiculturals en les
que apareixen autctons i immigrants relacionant-se en una plaa pblica, per exemple.
Ara b, aquesta imatge est falsejada los grupos que generalmente toman las imgenes
no son ni vecinos, ni se relacionen normalmente con estas personas, especialmente por
la diferencias sociales que existen entre ambos mundos (...). Des esta forma, el Raval se
ve obligado a acoger sobre la mezcla urbana en sus espacios pblicos con una
escenografia en la que sus habitantes deben seguir el guin de la multiculturalidad
(Magriny;F;Maza,G; 2001:6-7).
La ciutat es converteix, des del punt de vista urbanstic, en un museu a laire
lliure, en un gran escenari, on lusuari ha dadaptar-se al decorat. Aix, la major part
dels espais pblics acaben sent no-llocs; Al final no existe una apropiacin de los
grupos residentes, llegndose al extremo que los bancos generan usuarios autistas, ms
al servicio de una escenografia que al propio uso. (...), el espacio pblico, por la rigidez
del decorado, diseado con criterios externos a las necesidades de los usuarios
cotidianos del centro histrico, ayuda a una percepcin de vaco y de fragilidad del
espacio, ms propio de un decorado externo que de un espacio pblico (Magriny,
F;Maza;G;2001;7)
El mrqueting urbanstic a travs de la publicitat ha jugat un rol molt important
en els nous espais conquerits per ladministraci pblica, en certa manera, des del meu
punt de vista, perssuasori el qual intentava reconvertir una essncia que en realitat era
inexistent al barri, daquesta manera es va anar succeint lanimaci dels nous espais
mitjanant festes i esdeveniments programats de manera sistemtica per tal de donar una
nova vida i un sentit que de vegades no tenien (Maza;G;?:103).
El casc antic de Barcelona, i ms concretament el Raval, han estat lloc, des de
sempre, dacollida per la inmigraci, les reformes urbanstiques pretenien, sens dubte,
canviar els pblics. I s que una cosa s canviar lespai i laltre ben diferent s canviar
els pblics, els quals en molts casos no s van deixar canviar i van aparixer nous actors
socials: immigrants que arribaven a la zona i instauraven els seus negocis i locals a la
zona. Engegant-se aix, una reforma de lespai pblic que en certa manera escapava a
les prediccions de la reforma oficial.
Evidentment, tal com apunta Gaspar Maza, els esponjaments van produir una
revaloraci dels habitatges (...) per tamb el sorgiment de forces i moviments
especulatius on abans no hi havia inters. Aquests sempre acabaven desplaant els ms
dbils i va produir tamb un desplaament de les persones amb menys poder
adquisitiu; per una banda cap a fora del barri i, per laltra, cap a les illes de cases menys
afectades pel projecte de reforma (?:110).
Es van acabar produint situacions dexclusi social, sobretot sobre el tipus de
gent que viuen en situacions de precarietat a nivell personal, familiar,... agreujant-se les
seves situacions per lencariment de lhabitatge.
Els nous espais pblics com la Rambla del Raval, el Parc de Sant Pau del Camp,
la Plaa Salvador Seguir, la Plaa dels ngels,... van ser concebuts per un tipus de
pblic que no era el que residia a la zona. I no sha produt lideal utpic de la
multiculturalitat, ans el contraria, la segregaci social. Per altra banda, la publicitat per
atreure nova gent a la zona, tampoc ha tingut un resultat magnfic. Per illustrar el que
vull dir, mha semblat rellevant un pargraf dun article titulat Barcelona, ciutat
oberta: Transformacions urbanes, participaci ciutadana i cultures de control al barri
del Raval, on sobre la Plaa dels ngels on shi ha instaurat el MACBA diu: Aquest
enclavament s molt lluny encara de lideal que es proposava la reforma daquest sector
del barri, que pretenia convertir la Plaa dels ngels en un lloc de trobada, en un
collage hum de carcter multicultural, obert a la cultura i on les parets del Museu
esdevindrien quasi transparents, tot definint un espai sense fronteres separadores que
hauria de propiciar la comunicaci interactiva, al voltant de lobra dart contempornia
(Maza;G;McDonogh;G;Pujadas;J.J;2002:15).
Barcelona, s un bon exemple de ciutat cosmopolita, per tras do
cosmopolitismo da cidade acolhedra esconde-se o multiculturalismo da cidade real
quotidiana (Pujada, J.J:2005:42). Intenta, en definitiva adaptar-se als nous agents
externs, a execpci de limmigraci, i oblidant als vells actors socials de tota la vida,
forant-los a tots plegats a un escenari nou, que no es senten com a propi, sota un
discurs datanament a laltre, quan a la prctica el que es dona s uma cidade
acolhedora que posterga e marginaliza a maioria dos seus citadadaos uma cidade
socialmente insustentvel, uma cidade geradora de cidades paralelas, pouco
acolhedoras, escuras, nocturnas, feias, onde os seus espaos degradados
urbanisticamente sao espressao da marginalidade e fragilidade dos seus habitantes. H
outras cidades paralelas, as de dezenas de milhares de barceloneses que, face
inusustentabilidade dos preos da habitaao e dos custos da vida urbana, tiveram de a
abandonar em busca de outros territrios, deixando de ser citadinos para se converterem
em commutersm deslocando-se diariamente para trabalhar numa cidade que para eles,
sem dvida, uma cidade nao acolhedora, hostil, desnaturalizada (...), os novos
dominadores da cidade acolhedora sao os novos usurios urbanos, vindos de qualquer
canto do planeta (Pujada, J.J:2005:43).
Per contra, les ciutats dAmrica Llatina sn etiquetades com ciutats
multiculturals, quan per definici totes les ciutats sn cosmopolites. En aquestes
ciutats, el meelting pot de cultures i tnies diferents es manifesta en tota la seva ms
mplia excellncia. Sn concebudes com ciutats de paisatge catics i desarticulats, no
exemptes de conflictes degut a la complexitat cultural i sobretot als forts moviments
identitaris que es vinculen histricament a la dialctica de la negociaci de laltre, el
qual pot ser indi, negre, mests, zambo, camperol, dona o marginal urb. Aix doncs, les
ciutats sud-americanes sn escenaris dhibridaci, sobretot en les zones de frontera com
Mxic-E.E.U.U. Nestor Garcia Canclini aporta, estudiant el cas de Tijuana, dues
nocions importants; per una banda la desterritorialitzaci i reterritorialitzaci, i per
laltra la de cultures fragmentades fruit daquests processos dhibridaci i de la
mobilitat.
No hi ha cultures allades al mn, i les ciutats, tant des del punt de vista actual
com des del punt de vista histric, sempre han estat escenaris multiculturals. Si les
ciutats sn ms que llocs, sn formes de vida, on es juxtaposen maneres de pensar, de
fer,... no hi ha cap ra per separar cosmopolitisme de multiculturalitat, sobretot, si
tenim en compte que s aquesta darrera la que permet, en ltima instncia, que una
ciutat sigui o no cosmopolita.

BIBLIOGRAFIA

Borja, J; Castells, M; La ciudad multicultural.
www.innovarium.com/CulturaUrbana/borjcas1.htm


Castells, M; El repte del multiculturalisme.
www.noucicle,org/arxiu7/mcastells.multi.html


Garcia Canclini, N; Culturas hbridas y estrategias comunicacionales, Estudios sobre
las culturas contemporaneas, juny, vol.III, num.005, 1997, Universitat de Colima,
Mxic, pp.109-128. www.sibetrans.com/trans/trans7/canclini.htm
- De la identitat a la interculturalitat; lantropologia en la globalitzaci (falta
referncia).
- Culturas hbridas, poderes oblicuos a Culturas hbridas, Ed. Grijalbo, Mxico,
1990.

Delgado Ruiz, M; Ciudad Lquida, ciudad interrumpida, Ed. Universitad de Antioquia,
Medell, 1999.

Magriny, F; Gaspar, M; Inmigracin y huecos en el centro urban de Barcelona (1986-
2000), Revista Electrnica de Geografia i Cincies Socials, num.94 (62), 1 dagost de
2001. www.ub.es/geocrit/sn-94-62.htm

Maza,G; Habitus. El context, (falta referncia).

Maza, G;McDonogh, G;Pujadas, J.J; Barcelona, ciutat oberta: transformacions
urbanes, participaci ciutadana, cultures de control al barri del Raval. Revista
dEtnologia de Catalunya, num.21, tardor 2002.

Pujadas, J.J: Cidades acolhedoras? Transformacoes urbans, imginarios e actores,
Forum Sociolgico, num. 13/14 (2a Srie), 2005, pp. 31-46.

Pujadas, J.J; A propsito de Lisboa: espacios urbanos, historia y memoria, Revista de
Antropologia Social, num.10, 2001, pp. 123-149.
www.ucm.es/BUCM/revistes/cps/1131558x/articles/RASO 01011110123A.pdf

Salcedo Miliani, A (coord); Globalitzaci i cultura, Universitat Rovira i Virgili,
Tarragona, 2006.















8. Qu volem dir quan parlem de xarxes urbanes o societat xarxa? Quins sn els
canvis ms importants en els estils de vida dels urbanites i quins sn els canvis
morfolgics de les ciutats? Qu sn els commuters i els city users?

Parlar de societat xarxao de xarxes urbanes ens remet a la teoria formulada
pel socileg Manel Castells. Per aquest autor la societat actual est connectada en tots
els nivells; econmic, cultural, poltic... a una xarxa global i a un espai de fluxes ents
com una nueva forma espacial caracterstica de las prcticas sociales que dominan y
conforman la sociedad red (Castells;1996;24) i que conecta a travs del globo flujos
de capitales, gestin de multinacionales, imgenes audiovisuales, informaciones
estratgicas, programas tecnolgicos, trfico de drogas, modas culturales y miembros de
una lite cosmopolita que gira, gira, crecientemente despegada de cualquier referente
cultural o nacional (Castells;1996;18).
Les ciutats estan interconnectades a una xarxa global on estan estructurades de
forma jerrquica. Ara b, dins daquesta xarxa, la jerarquia no est assegurada, ni s
estable i est sotmesa a una ferotge competncia entre les ciutats. Els nodes (ciutats)
ms importants daquesta xarxa global sn les denominades ciutats mundials les quals
sn a la vegada tal com indica Hannerz centros neurlgicos de la economa mundial
(1998;208).
El model descrit pel gegraf Walter Christaller al 1966 representa un precedent
en els estudis sobre xarxes urbanes. La teoria dels llocs centrals establia de quina forma
diversos factors sarticulen en el territori donant lloc a una jerarquia urbana.
(Hannerz;1993;108-112). Ara b, la diferncia entre Castells i la teoria de Christaller
radica en que all que caracteritza a la societat actual no s una jerarquia de centralitat i
perifria de les ciutats, sin la seva estructuraci en xarxes i nodes que desdibuxen les
tradicionals distincions entre ciutat-camp, ciutat-suburbi. Inlcouen, sense continutat
espacial, rees edificades de densitat diversa, espais oberts, activitats agrcoles, zones
naturals, rees residencials, concentracions de serveis i installacions industrials,
dispersos al llarg deixos de transport formats per autopistes i sistemes de trnsit
massiu. Mentre que aquestes regions solen formar-se entorn duna ciutat central
important, els centres urbans ms petits sn absorbits poc a poc per les xarxes
intrametropolitanes. Constantment sorgeixen nou nodes, a mesura que les rees
concentren activitats empresarias/industrials descentralitzades. El fenomen de la ciutat
global no pot reduir-se a uns quants nuclis urbans del nivell superior de dita jerarquia.
Dins de cada pas, larquitectura de xarxes es reprodueix en els centres regionals i locals
de tal manera que tot queda interconectat a aquesta xarxa global. Per ciutat global
Castells entn; no es un lugar; sino un proceso. Un proceso mediante el cual los
centros de produccin y consumo de servicios avanzados y sus sociedades locales
auxiliares se conectan a una red global en virtud de los flujos de informacin, mientras
que a la vez restan importancia a la conexiones con sus entornos territoriales (1996;6)
Aquesta estructura metropolitana regional depn per complet del transport i de les
comunicacions, augmentant de manera considerable el treball a distncia, ja sigui des de
la llar o entre llocs espacialment allunyats. Ara b, Manel Castells enfatitza que el
teletrabajo como forma de actividad laboral predominante de un gran segmento de la
poblacin no se est dando a gran escala, al menos por el momento. No obstante, mucha
gente trabaja, y trabajar on-line des de su casa, adems (y no en vez) de desplazarse a
sus centros de trabajo en su zona o nodo de la red al que tienen acceso gracias a rpidos
transportes (incluidos el transporte areo y los trenes de alta velocidad (2001;470).
El mn actual es caracteritza per una creixent mobilitat, per tal com indica Joan
Josep Pujadas de una movilidad de naturaleza muy diferente (2001;136). Els nous
agents externs que inunden les ciutats es basen en la mobilitat, la qual varia
tipolgicament depenent de cada un daquests agents; El primer grupo, el de los
ejecutivos empresariales entra y sale constantemente, vive ms en el avin que en la
ciudad concreta. El segundo grupo, los obreros del Tercer Mundo, debido a su estatuto
de ciudadana muy limitado o a la condicin tan frecuente de residentes ilegales, est en
un proceso constante de movilizacin espacial, a la bsqueda de trabajo, (...) circulan
constantemente entre ciudades, ya que en ellas suelen encontrar los contactos y las redes
de relaciones necesarias para su subsistencia. El tercer grupo (es refereix al grup
denominat per Hannerz especialistes en activitats de tipus expressiu), por la propia
naturaleza de su papel social son visitantes puntuales de una metrpolis, que asisten a
una convencin, espectculos, exposiciones,etc...Finalmente, los turistas son aquel
grupo que, mediante la capacidad movilizadora de los operadores tursticos, acaba de
completar las listas de reservas de los hoteles, acuden a museos (...)
(Pujadas;2001;136-137). Aquests grups constitueixen city users; usuaris de la ciutat,
que fan della noms un s determinat i es converteixen ms aviat en transents que en
habitants de la ciutat, en gent de pas.
Amb la denominada era de la informaci, les ciutats com sistemes socials
especfics semblen enfrontar-se al repte dels processos de globalitzaci i
informatitzaci; apareixen noves tecnologies de la comunicaci que reemplacen la
necessitat funcional de proximitat espacial com a base de leficcia econmica i la
interacci personal. Laparici duna economia global i de sistemes de comunicaci
globals ha subsumit all local en all global, difuminant el significat social i dificultant
el control poltic, tradicionalment exercit des de localitats. La interacci humana es basa
cada vegada ms en les xarxes electrniques de comunicaci, i els fluxes semblen
envair els llocs. Aix, doncs les ciutats como formas especficas de organizacin social
y expresin cultural, materialmente arraigadas en asentamientos humanos
concentradors, podran quedar obsoletas en el nuevo entorno tecnolgico. Y, sin
embargo, con la llegada de un nuevo sistema socio-tcnico se ha producido,
paradjicamente, una acceleracin de la urbanizacin, entendida esta como
concentracin esapacial(Castells;2001;462). El nostre mn s, cada vegada ms,
predominantment urb. Les principals activitats i un nombre creixent de persones es
concentren i es concentraran en regions metropolitanes de milions de persones. Aquesta
pauta devoluci podria portar a una urbanitzaci sense ciutats, en la mesura en que
lexpansi urbana/suburbana provoca la difusi de la gent i les activitats per un espai
metropolit molt ampli en el que les societats locals satomitzen socialment i perden el
seu significat cultural. Provocativament, en aquest sentit, Manel Castells es pregunta;
Nos dirigimos hacia la desparicin de la ciudad como forma cultural al mismo tiempo
que entramos en un mundo predominantemente urbano/metropolitano?Est llegando a
su fin la cultura de las ciudades precisamente debido a la omnipresencia de los
asentamientos metropolitanos?Estn sustituyendo las comunidades virtuales y las redes
electrnicas de comunicacin (incluidos los sistemas de transporte rpido) a la
comunidad urbana? (2001;462).
Segons Manel Castells, la era de la informaci est marcant linici duna nova
forma urbana; la ciutat informacional entesa com no es una forma sino un proceso,
caracterizado por el dominio estructural del espacio de los flujos (1996;15).
Resulta paradoxal que les rees urbanes i metropolitanes segueixen creixent, en
tamany i en complexitat, a pesar de la creixent capacitat tecnolgica per a treballar i
interaccionar a distncia, per aix es dona pel fet que la concentraci espacial dels
treballs, les activitats generadores dingressos, els serveis i les oportunitats pel
desenvolupament hum es dona en les ciutats i particularment en les majors rees
metropolitanes.
El centre de negocis s el motor econmic de la ciutat, interconectat amb
leconomia global, compost per una infrastructura de telecomunicacions,
comunicacions, serveis, espais doficines i basat en centres generadors de tecnologia, el
qual prospera pel processament de la informaci i les funcions de control i sol estar
complementat per installacions de turisme i viatges. s un node de la xarxa
intermetropolotina, per tant, no existeix per si sol, sin per la seva connexi amb altres
localitats equivalents, organitzades en una xarxa que forma la unitat real de gesti,
innovaci i treball. Cal tenir en compte, per, que les transformacions de la morfologia
urbana, no segueixen un patr universal, sin que varien segons les caracterstiques
histriques, territorials i institucionals. Als E.E.U.U, Joel Garreau, ens parla de les
ciutats lmit com a nucli del nou procs durbanitzaci. Sn ciutats que es
caracteritzen per tenir ms llocs de treball que unitats residencials . Alguns exemples els
localitza al voltant de Boston, Nova York, Detroit, Atlanta, etc... En aquestes ciutats els
fluxes dintercanvi constitueixen el seu nucli fonamental. Mentre que, en les ciutats
europees, les zones residencials veritablement exclusives tendeixen a apropiar-se de la
cultura i histria urbanes, situant-se en zones rehabilitades o ben conservades del centre
de la ciutat. El mn suburb de les ciutats europees s un espai socialment diversificat,
segmentat en perifries diferents entorn a la ciutat central; trobem els suburbis
tradicionals de la classe obrera, les urbanitzacions habitades per una poblaci ms jove
de classe mitja, ledat dels quals els dificulta penetrar en el mercat de les vivendes de la
ciutat central, els ghettos perifrics de vivendes pbliques ms antigues, on les noves
poblacions dimmigrants i les famlies obreres pobres experimenten la seva exclusi al
dret a la ciutat. Els suburbis tamb sn els emplaaments de la producci industrial,
tant per a la fabricaci tradicional com per a les noves indstries dalta tecnologia que
subiquen en les perifries de les rees metropolitanes ms noves i desitjables des de la
perspectiva ambiental. Les ciutats centrals, per, segueixen sent modelades per la seva
histria; los barrios obreros tradicionales, habitados cada vez ms por los trabajadores
de servicios, constituyen un espacio caracterstico, un espacio que, debido a ser el ms
vulnerable, se convierte en el campo de batalla entre los esfuerzos reurbanizadores del
comercio y la classe media alta, y los intentos de invasin de las contraculturas, que
tratan de reapropiarse el valor de uso de la ciudad. Por lo tanto, suelen convertirse en
espacios defensivos para los trabajadores, quienes lo nico que tienen por lo que luchar
es su hogar, siendo al mismo tiempo barrios populares llenos de sentido y probables
bastiones de xenofobia y localismo (Castells;1996;17).
El factor crtic dels nous processos urbans s el fet que lespai urb cada vegada
es diferencia ms en termes socials, a la vegada que sinterrelaciona funcionalment ms
enll de la contigitat fsica.
La segregaci espacial s una vell tret caracterstic de la ciutat industrial, ara b,
en les darreres dcades sha produt una concentraci espacial sense precedents de la
riquesa i la pobresa en espais distintius; tendncia que sobserva entre pasos, entre
regions, dins de les regions i de les rees metropolitanes. Segons Manel Castells, la
segregaci espacial est marcada per la renta i la etnicitat. Les noves tecnologies de la
comunicaci i un nou sistema de transport metropolit permeten a la gent mantenir-se
en contacte amb els individus o grups que desitgin, al mateix temps que es desconecten
de la ciutat en general, en aquest sentit Castells parla de la fi del contracte urb; El
desarrollo de este mundo cada vez ms individualizado, atomizado en hogares privados
y/o en comunidades homogneas y segregadas, tanto en la cspide como en la base de la
escala social, supone la ruptura del contrato urbano; un contrato por el que ciudadanos
de diferentes culturas y con diferentes recursos acordaban ser ciudadanos. (...) Con la
fragmentacin de la ciudad, el accelerado proceso de segregacin espacial puede estar
socavando nuestra capacidad de convivencia. El fin del contrato urbano puede sealar el
fin del contrato social (2001;473).
Els processos globals no noms es constitueixen per la circulaci fluda dels tres
factors ms elaborats en les teories de la globalitzaci; capitals, bns i missatges, sin
tamb de persones. La gent actua i reacciona. Aix, encara que existeixi una poderosa
tendncia vers la fragmentaci de la ciutat i la individualitzaci de les relacions socials,
persones de totes les classes socials, grups tnics i cultures creen comunitats,
estableixen relacions dinteracci i recreen la societat urbana des de la base en el
denominat ciberespai, sense desaparixer, la interacci ni les xarxes socials
tradicionals. Barry Wellman va demostrar com aquestes xarxes poden expandir-se i
reforar-se en la era de la informaci amb laparici de comunitats virtuals entorn a
Internet. En aquest sentit Castells afirma que La nueva cultura de las ciudades es la
cultura de la comunicacin significativa e interactiva representada por una interrelacin
multimodal entre el espacio de los flujos y de los lugares (2001;478). Les ciutats i la
seva cultura constitueixen, en definitiva, la mediaci fonamental entre la llar i les xarxes
globals de comunicaci.
En les ciutats sest produint tamb un procs denominat de
contraurbanitzaci ents com el procs de moviment de persones i activitats
econmiques des de les rees urbanes cap a les rurals. I tamb un procs denominat de
suburbanitzaci en rees rurals prximes a la ciutat. Ambds fenmens
caracteritzarien, tamb, la denominada ciutat difusa. Daquesta manera apareixen els
commuters; persones que es desplacen diriament des daquestes zones a la ciutat on
treballen.
Actualment, els estudis urbans es centren bsicament en quatre qestions
fonamentals:
- La transformaci de les ciutats i de lespai urb per les tecnologies de la
comunicaci i de la informaci.
- El paper que ocupa lo local en un mn de xarxes globals
- La qesti de la sostenibilitat medio-ambiental.
- La supervivncia de les ciutats com a societats especfiques, fet que equival a
considerar les condicions per a la integraci social urbana en la era de la
globalitzaci, la fragmentaci i la individualitzaci.

BIBLIOGRAFIA

Castells, M; El surgimiento de la sociedad de redes (Captol 6. El espacio de los
flujos. 1996). www.hipersociologia.org.ar/catedra/material/Castellscap6.html
- La cultura de las ciudades en la era de la Informacin a Sociologia
Urbana, Ed. Alianza, Madrid, 2001.

Hannerz, U; Connexiones Transnacionales. Cultura, gente y lugares, Ed. Ctedra,
Madrid, 1998.

Pujadas, J.J; A propsito de Lisboa: espacios urbanos, historia y memoria, Revista de
Antropologia Social, num.10, 2001, pp. 123-149.
www.ucm.es/BUCM/revistes/cps/1131558x/articles/RASO 01011110123A.pdf





QESTIONARI
DANTROPOLOGIA URBANA


























Neus Jvega Bernad
Professor: Joan Josep Pujadas
Data: 29 de gener de 2007