HISTÒRIA DE LA

SOCIOLOGIA
1. ELS PRIMERS TEÒRICS
•La ruptura dels modes de vida
CONTEXT tradicionals fou la causa de que
Revolució Francesa de 1789 i el alguns pensadors intentessin
naixement de la Revolució desenvolupar una nova comprensió
industrial a Europa. tant del món social com del món
natural.

• Utilització de la ciència en comptes

de la religió per comprendre el món.
Les qüestions a les que van intentar respondre
aquests teòrics :
➔ Què és la naturalesa humana?
➔ Què és el que explica l’estructura actual de la
societat?
➔ Com i per què canvien les societats?
Els orígens de la sociologia.
Els inicis: Comte i Marx
Avenç en la Filosofia política
Filosofia de la Història
Teoria de l’evolució
Canvis provocats per la Revolució
Francesa.
Canvis produïts per la Revolució
industrial.

S’inicia un estudi sistemàtic i objectiu del

comportament humà i la societat.
AUGUSTE COMTE (1798-1857)
❏ El seu objectiu era comprendre
científicament la societat per després
reorganitzar-la sobre bases científiques.

❏ Pensava que la societat (com la naturalesa)

està sotmesa a un conjunt de lleis que
regulen el fet social i la història. Creia que
la sociologia ha de descobrir aquestes
lleis.
Va proposar la llei dels tres estats, segons la qual, la
humanitat ha passat per:

1. L’estat teològic: que es caracteritza pel fet que els fenòmens

naturals s’expliquen per la intervenció de forces
sobrenaturals. La societat és expressió de la voluntat divina.
2. L’estat metafísic: les forces que causen els fenòmens no són
éssers sobrenaturals sinó entitats abstractes (l’Esperit, l’
ànima).
3. L’estat positiu o científic: es caracteritza pel fet de voler
descobrir les lleis segons les quals els fets s’encadenen.
❏ Considerava que l’astronomia, la física i la biologia
són ciències positives. Creia que les ciències
humanes i socials no funcionaven igual i s’havien
d’unificar (teòrica i metodològicament).

❏ Va ser el primer en fer servir el terme sociologia,

per tal de delimitar l’àrea que s’havia d’ocupar de
l’estudi de la societat i descobrir les lleis que
regeixen el món social.
EMILE DURKHEIM (1858-1917)
❏ Va recollir elements de l’obra
de Comte.

❏ Creia que la societat havia de

ser estudiada amb la mateixa
objectivitat amb què els
científics estudien la
naturalesa
❑ La societat es manté unida per la interdependència
econòmica de les persones i el reconeixement de la
importància de les aportacions alienes.

A mesura que s’expandeix la divisió del treball, la

gent depèn cada cop més dels altres.
❑ Els processos de canvi que succeeixen en el món
contemporani són tan ràpids i intensos que donen
lloc a dificultats socials encara més grans.

Poden tenir efectes pertorbadors sobre les formes

de vida, la moral, les creences religioses i les pautes
quotidianes tradicionals, sense proporcionar uns
nous valors clars.
❑ La societat moderna ha creat noves necessitats
humanes que difícilment es poden satisfer amb els
mitjans que les persones tenen (anomia): sensació
de manca de sentit o de desesperació que provoca la
vida social moderna. Això es produeix perquè
provoca el trencament dels vincles tradicionals (ex:
religió).
El suïcidi, segons Durkheim

En examinar les xifres de

Segons Durkheim, fins i tot un
suïcidi oficials de França
acte tan personal com el suïcidi
Durkheim s’adonà que
es veu influït pel món social. 
alguns tipus de persones
tenien més tendència a
suïcidar-se que d’altres
El suïcidi, segons Durkheim
Va descobrir, per exemple, que hi havia més suïcidis:
➔ entre els homes que entre les dones;
➔ més entre els protestants que entre els catòlics;
➔ més entre els rics que entre els pobres,
➔ i més entre els solters que entre els casats.

Durkheim també va percebre que els índex de suïcidi solien ser menors en
temps de guerra i majors en les èpoques de canvi econòmic i d’inestabilitat.
Va relacionar la seva
explicació amb la idea
de solidaritat social i
amb dos tipus de vincles
socials la INTEGRACIÓ SOCIAL i
la REGULACIÓ SOCIAL.
Durkheim creia que era menys probable que es treiés la
vida les persones que estaven molt integrades en grups
socials i els desigs i aspiracions dels quals es trobaven
regulats per normes socials.
Va identificar diferents TIPUS DE SUÏCIDI, segons fos la
presència o absència relativa de la integració i la regulació:

➢ Suïcidi “EGOISTA”

➢ El suïcidi “ECONÒMIC”
➢ Suïcidi “EGOISTA” allò propi és l’escassa integració social.
Tenen lloc quan un individu està aïllat o quan els seus vincles
amb un grup es debiliten o es trenquen.

➢ El suïcidi “ECONÒMIC” es produeix per la manca de regulació

social. Amb això Durkheim es referia a les condicions socials de
l’ANOMIA, situació en la que les persones es queden “sense
normes” degut a un ràpid canvi en la societat o a la inestabilitat
d’aquesta.
KARL MARX (1818-1883)
Marx va intentar explicar la situació
conflictiva i els canvis socials que es
vanproduir com a conseqüència
de la Revolució Industrial.

☒ Aquesta situació conflictiva és

provocada pel caràcter contradictori
de la societat capitalista.
❏ Va afirmar que les causes dels canvis socials no
són les idees ni els valors, sinó les influències
econòmiques.
❏ El seu estudi se centra en el capitalisme. Els
propietaris del capital són la classe dominant,
mentre que el proletariat és la classe dominada.
El capitalisme és un sistema classista en el que les
relacions de CLASSE es caracteritzen pel conflicte.

Els propietaris del capital i els treballadors depenen

els uns dels altres, aquesta dependència està molt
desequilibrada. La relació entre les classes es basa en
l’EXPLOTACIÓ.
El canvi social, la concepció materialista de la
història.

Les principals causes del canvi social no són les idees o els valors
sinó le influències econòmiques.

El conflicte entre les classes és el motor de la història.

Al llarg de la història hem passat per tres etapes amb 3 modes
de producció diferents:
● Mode de producció esclavista: classe dominant els amos i
classe dominada els esclaus.
● Mode de producció feudal: classe dominant els senyors i
classe dominada els serfs.
● Mode de producció capitalista: classe dominant la burgesia i
classe dominada el proletariat.
D’acord amb aquesta visió de la història, Marx assenyalà que
de la mateixa manera que els capitalistes (burgesos) s’havien
unit per enderrocar l’ordre feudal, també ells serien substituïts
quan s’instaurés un nou ordre: el COMUNISME.

El sistema econòmic passaria a ser de propietat comunal i

s’establiria una societat més humana que l’actual. Marx creia
que en la societat del futur la producció estaria més avançada i
seria més eficient que en el sistema capitalista.
Segons Marx, el capitalisme no durarà per sempre,
sinó que serà reemplaçat en el futur per una
societat sense classes, sense divisions entre rics i
pobres.
MAX WEBER (1864-1920)
Creia que els factors econòmics són
importants però pensava que l’economia
no era l’únic motor de la història.
☒ Pensava que la religió cristiana havia
tingut un paper fonamental en l’aparició
del capitalisme.
☒ Afirma que el capitalisme no és l’únic
factor que constitueix el
desenvolupament social. També són
importants la ciència i la burocràcia.
Va assenyalar que la motivació i les idees de l’ésser
humà són les forces que impulsen el canvi:
Els individus disposen de la capacitat per actuar
lliurement i conformar el seu futur.
No creia, com indicaven Marx i Durkheim, que hagués
estructures fora dels individus o independents
d’ells.
La racionalització segons Weber
A les societats tradicionals els principals components que
definien les actituds i valors de les persones eren la religió i
costums molt arrelades.

A la societat moderna es caracteritzava per la

racionalització d’un nombre creixent d’àrees vitals, que
anaven des de la política i la religió fins l’activitat
econòmica.
RACIONALITZACIÓ: l’organització de la vida social i
econòmica en funció de principis d’eficiència i recolzant-se en
coneixements tècnics.

 El capitalisme no estava dominat pas pels conflictes de classe,

com pensava Marx, sinó per l’ascens de la CIÈNCIA i la
BUROCRÀCIA.

A Weber l’inquietaven sobretot les conseqüències

potencialment asfixiants i deshumanitzadores de la burocràcia i
les seves implicacions per al destí de la democràcia.
Síntesi
Semblances entre primers sociòlegs:
➢ Desig de comprendre el canvi de la societat; desenvolupar formes d’estudi del
món social que poguessin explicar el funcionament general de les societats.

Diferències:
➢ Mentre que Durkheim i Marx se centraven en la gran influència de les forces
externes a l’individu, Weber pretenia que l’individu pot actuar creativament
sobre el món exterior.
➢ Mentre que Marx assenyalava el predomini de les qüestions econòmiques,
Weber considerava la importància d’una sèrie de factors molt més àmplia.
Els pares fundadors de la sociologia.
2. ELS NOUS CORRENTS SOCIOLÒGICS
1 El funcionalisme.
2 Teories del conflicte.
3 L’interaccionisme simbòlic.
4 L’Escola de Frankfurt.
Les tres primeres perspectives enllacen directament
amb Durkheim, Marx i Weber.
El funcionalisme
La societat és un sistema complex les diverses parts de
la qual funcionen conjuntament per generar estabilitat i
solidaritat.
La disciplina sociològica ha d’investigar la relació
existent entre cadascuns dels components de la societat
i la que es dóna amb el conjunt d’aquesta.
ANALOGIA ORGÀNICA

Defensa que la societat és com un

organisme viu, un tot format per
elements interdependents entre si.
Cadascun d’aquests elements té un
paper important a l’hora de
mantenir l’equilibri del tot.
El funcionalisme subratlla la importància del CONSENS MORAL
per al manteniment de l’ordre i l’estabilitat socials.

El consens moral es dóna quan la majoria de les persones d’una

societat comparteixen els mateixos valors. Per als funcionalistes, una
societat està en el seu estat normal quan hi ha ordre i equilibri:
harmonia.

❖ Per exemple, segons Durkheim, la religió reforça l’adhesió de les

persones als valors socials centrals i, per això, contribueix al
manteniment de la cohesió social.
Fins a la dècada dels anys seixanta el pensament
funcionalista va ser la teoria més rellevant en
sociologia, sobretot als Estats Units: Talcott Parsons
(1902-1979) i Robert K. Merton (1910-2003),
ambdós molt influïts per Durkheim.
En els darrers anys, l’acceptació del funcionalisme ha minvat força:

En haver-se centrat en la importància de l’estabilitat i l’ordre ha

minimitzat les divisions o desigualtats socials que es basen en
factors com la classe, la raça i el gènere.

El funcionalisme ha estat molt criticat per les Teories del conflicte.

Vídeo teoria funcionalista
Teories del conflicte
Rebutgen la importància al consens. Al contrari, reforcen la
importància social de les divisions. se centren en qüestions com el
poder, la desigualtat i la lluita.

La societat es composa de grups diferents que persegueixen els seus

propis interessos.

Constant possibilitat de conflicte i que uns grups es beneficien més que

d’altres.
Els teòrics del conflicte examinen les tensions
socials que es registren entre els grups
dominants i els desafavorits, i pretenen
comprendre com s’estableixen i perpetuen les
relacions de control.
 
Principals pensadors de la Teoria del Conflicte

❏ Un dels enfocaments més influents dins la teoria del

conflicte és el marxisme, doncs l’obra de Marx
subratllava els conflictes de classe. Els teòrics del
conflicte de l’escola marxista no només pretenen una
anàlisi sociològica sinó també una reforma política,
doncs defensen una transformació social.
❏ Altres, influïts per Weber:

Dahrendorf assenyala que els pensadors funcionalistes només tenen en

compte aspectes de la vida social en els que existeix harmonia i acord.

Creu que els conflictes i la divisió social són igualment importants o més. El
conflicte, afirma Dahrendorf, sorgeix principalment dels diferents
interessos que tenen els individus i els grups.

Marx veia aquesta diversitat d’interessos en termes de classe, però

Dahrendorf la relaciona amb un context d’autoritat i poder més ampli.
Vídeo Teoria del conflicte
L’interaccionisme simbòlic
El representant més important és Mead.
És el llenguatge allò que ens fa éssers autoconscients.
 L’element clau és el SÍMBOL, que és quelcom que representa una altra
cosa.

Per exemple, les paraules que emprem per anomenar alguns objectes són,
de fet, símbols que representen allò que volem dir. Els gestos o formes de
comunicació no verbal també són símbols.
L’interaccionisme simbòlic
Ens valem d’uns símbols i una complicitat en les nostres
interaccions amb els altres.
Tots els elements de la vida social i cultural són el resultat de
les interaccions socials.

Aquests sociòlegs subratllen el paper d’aquesta interacció en la

creació de la societat i de les seves institucions.
A l’interaccionisme simbòlic se li ha criticat que
prescindeix de qüestions de més importància, com ara
el poder i l’estructura dins la societat i com serveixen
aquests elements per condicionar l’acció individual.
Interaccionisme simbòlic
L’Escola de Frankfurt
Grup de sociòlegs constituït fonamentalment per
Horkheimer, Adorno, Marcuse i Havermas.
D’ells va sorgir l’anomenada “teoria crítica”, nucli
filosòfic de l’Escola. Mitjançant ella es pretenia
revigoritzar la teoria marxista com a crítica a la
societat capitalista, a la que aviat es van afegir les
teories de Freud aplicades a la societat.
Amb l’arribada de Hitler al poder, els membres del
grup eren majoritàriament d’origen jueu, es van
traslladar a Ginebra, posteriorment Paris i,
finalment, a Nova York: canvi de postura respecte
el marxisme, nom que evitaran, i desconfiaran de
la classe obrera com a revolucionària.
➢ Intenta dur a terme una reflexió crítica
sobre la societat postindustrial i sobre les
conseqüències que aquesta ha tingut per a l’
ésser humà.

➢ Per ells, l’home ha convertit en mercaderia

tot el que és humà.
➢ La seva conclusió és que la raó pràctica és
limita a mantenir i afirmar allò establert, malgrat
que sigui irracional i representi l’alienació de
l'ésser humà.
➢ Pretén construir un coneixement sobre la societat
que mostri la racionalitat dels processos socials i
desenmascari allò que tenen d’irracionals. La nova
racionalitat significa més llibertat per l’ésser
humà.