Descartes

CONTEXT
HISTÒRIC
 QUI VA SER Hem d’entendre com a principi:
DESCARTES?
Deacartes partirà d'un principi fonamental:

- El bon sentit o la raó, la qual és capaç de fer-nos distingir

entre allò vertader i allò fals, es comú a tot ésser humà.

la diferència i diversitat d¡opinions no serà tant perquè
existeixquen diferències en la nostra raó sino en que cadascú

condueix o dirigeix els seus pensaments per diferents camins,

consederant les coses de diferent manera.

En conseqüències se'n deriva una altra concepció fonamental:

La ciencià no és altra cosa que la saviesa humana, i es identica
encara que s'aplique a diferents objectes.
 Durant aquest període , les institucions feudals són
1 amenaçades per el auge de la burgesia comercial, que es
desenvolupa principalment a les ciutats, creant una nova clase
LA CRISI DEL de rics.
SISTEMA
FEUDAL Durant aquesta etapa neix una mena de protocapitalisme, el

desenvolupament de les indústries així com la llibertat
d'empresa i l'afan de lucre, creen la nova figura laboral de

l'assalariat. Aquest nou règim econòmic es conegut com

"mercantilisme".

(I) Tots aquests canvis, feren que la burgesia anara adquirint un

major pes polític, substituint la ja decrepita noblesa rural.

Aquesta noblesa rural suposava un obstacle per a la transició

al nou sistema economic i polític.
 Un altre factor a tenir en compte es la crisi religiosa. Durant el
2 S.XVI es produeix la reforma que constitueix una ruptura dins
el cristianisme. Aquesta reforma es iniciada per Luter, el qual
REFORMA I escriu les seues 95 tesis contra les indulgències venudes per
CONTRA el papa.
REFORMA

Aquestes indugències o bules papals constituien un abus
contra els creients. A conseqüència d'aquesta avaricia s'inicia

la reforma protestant, que trenca amb el pensament religión

unic que caracteritzava lEdat Mitjana.

(I) El Vaticà mitjançant el concili de Trento proposa una série de

dogmes religiosos per a afiançar la seua posició iniciant un
altre moviment anomentat contrareforma que val culminar
amb la ruptura definitiva dins del cristianisme.
 Aquesta divisió religiosa va derivar en guerres de religió i per a

2 finals del S. XVII Europa estava escendida religiosament entre

països catòlics i protestants.
REFORMA I
Una de les principals conseqüències d'aquestes guerres de
CONTRA
religió, fou la aparició de la inquisició, la qual es va encarregar
REFORMA de comdemnar i erradicar el lliure pensament. Comdemnant

alguns dels pensadors més ilustres de la època com:

Copèrnic, Giordano Bruno o Galileu. Degut a la comdemna

d'aquest últim, Descartes va decidir paralitzar la publicació de
la seua obra.

(II) A pesar de tot, durant aquesta època i poc a poc, el

pensament de que l'Estat no ha d'imposar ninguna religió sinó
precurar la pau social, va anar guanyant força encamintant-se
cap a la edat moderna propiament dita.
 En referència a la crisi política, dir que el que entra en crisi es
3 la idea medieval d'Estat.
Aquesta idea subordinava el poder polític al poder espiritual
LA CRISI de l'església. El poder dels reis i governants provenia del
POLÍTICA I LA poder diví i per tant estava subordinat a ell.
CRISI DE LA
CULTURA Amb tot la societat de l'EM era una societat subordinada
politicament a l'emperador/rei i espiritualment al poder papal.
MEDIEVAL

Aquesta crisis politicoespiritual, vaticina l'adveniment de els

futurs Estats modern on el poder polític és independent del

poder espiritual, i la funció dels quals és mantenir la pau
social i facilitar la convivença entre el ciutadans. Aquesta
(I)
posició tindra com a consolidació política el sorgiment del
Estats moderns absolutistes (Hobbes i Maquiavel)
 3
Finalment, també es produeix un crisi en la cultura medieval,
es a dir, un crisi filisòfica, científica, teològica, etc. En oposició
a aquesta visió apareix la Nova Ciència, que comença en el
LA CRISI Renaixement i sobre la qual Descartes desenvolupa un paper
POLÍTICA I LA molt important.
CRISI DE LA
CULTURA Durant aquest periode es pasara d'una cultura teocèntrica a
un pensament antropocèntric on l'ésser humà i la seua
MEDIEVAL
naturalesa seran l'objecte de coneixement de l'època.

La tècnica com a estudi de la naturalesa guanya importància i

es crea una visio cosmologica del gran disenyador. L'univers
(II) com una gran màquina de rellotgeria precisa i perfecta que es
pot comprendre mitjançant la física i la matemàtica.