KURT FLASCH

EL PENSAMENT FILOSOFIC
A L'EDAT MITJANA
D'AGUST A MAQUIAVEL
Traducci
JOSEP BATALLA
Santa Coloma de Queralt
2006
I
NOUS CONDICIONAMENTS
~1 transit de I'antiguitat a I'edat mitjana planteja moltes qestions
histOriques interessants, no sols factiqiies, sin tamb teoriques.
Quan un rei carolingi fa encastar una gemma dels primers segles
cristians en una creu del tresor de la cort, probablement el seu
orfebre no modifica cap detall de la gemma, pero la nova funci
que rebia la gemma, la de pertanyer a un tresor reial carolingi
dotat d'un poder benefic magico-religis -avalat per la sang
dels avantpassats i expressat en noves formes de pentinat-, ho
capgirava tot.
Quan un escriptor carolingi citava la definici ciceroniana
de filosofia: <(Ciencia de les coses humanes i divines i de llurs
causes,' en respectava, corn un orfebre, les particularitats,
pero la situava en un altre context, que hom pot passar per alt
si el recobreix amb una serie de consideracions -tanmateix
correctes- sobre els elements de continuitat. Quan, passats els
segles de trasbalsos, la necessitat d'escriure reaparegu, hom
imita els escrits de l'antiguitat tardana cristiana, pero la caigiida
de 1'Iiiiperi roma havia canviat el mn real ms profundament
del que sovint ens pensem. La reaparici d'una gemma o &una
citaci de Cicer ens poden enganyar facilment.
Entre els anys 350 i 700 no solament desapareguereri els
grups dominants i llur cultura. Havien aparegut nous senyors,
d'origen nordic, que parlaven una llengua i~b2rbara~. No tenien
Eren supersticiosos i -corn deia, estranyat, Sidoni Apol.linar-
cap sistema legal establert. Es dedicaven al pillatge i a la guerra. i
~menjaven mantega i ceba en comptes de vi i pa,, com feia la
gent mediterrania.
CCCERO, De officizs, 2.5 (FBM 86, 7 ) Re nm dzvznovz~m et hz~~rrunarurn
cazdsavunzqur, qi~ibus e e res continentr~v scientia
EL PENSAMENT PI LOSOFI C A L'EDAT MISJANA
~1 sistema politic i militar s'havia ensorrat; la producci
econwica no sols havia minvat ostensiblement, tamb ]iavia
canviat.2 El que Succeia no era pas una simple qesti de
retraiment a l'economia doniestica; hi continuava havent un cert
tmnsport a terres llunyanes de sal, pedres precioses, especies, vi
i escla~s. Pero tots aquests bns havien esdevingut un Iilxe rar
fins i tot la sal. La producci ja no era destinada a 1'exportaci'
ja 17antiguitat els rics havien comenqat a abandonar les ciutats;
ruralitzaci augmenta. Les ciutats restaren com a cruilles
---
de camins i com a seus episcopals, pero deixaren d'sser uil
lloc de comerq. Ja no hi havia bns per a l'exportaci, a tot
estirar armes O petits objectes que podien interessar als petits
g mp ~ dominants. Les vies rornanes eren intransitables en molts
punts i, en tot cas, perilloses; molts ponts havien estat destruits.
~l comerq exterior cada vegada ms restringit queda reduit a
les rutes fluvials."ero la producci agraria tamb disminu.
~ l s sistenies de rec s'havien fet malb, faltava ma d'obra i la
disponible no era utilitzada racioilalment. L'extensi dels camps
dedicats a l'agricultura havia minvat i el sistema de conreu era
primitiu. L'explotaci de mines era d'allo ms rara.
Pero el rnn no solament era mes pobre, tamb era diferent;
la gerit pensava i valorava les coses d'una altra manera. Els
textos que testimonien aquests canvis ens revelen que tothom
maldava per recuperar la tradici. La nova visi del mn no
es reflect en la migrada ciencia de l'epoca, i, quan ho va fer,
fou amb molt de retard. Aixo no obstant, cal admetre que la
natura, la religi, el dret, la reialesa i el mn dels llibres eren
valorats de manera diferent. Coiiceptes, com s ara .til. o (cbo)),
cricD O .pobre., ([parent. o ~forasters teliien uii altre significar i
un altre valor. En un mn d'analfabets. les coses, pel simple
A. DOPSCH, Wirtschajiliche und soziale Grundlagen der el~ropaischen
K~ l t ~ l r e n t wi c k l u ~ ~ azrs cier Zeit von Casar bis anf. Karl des Grossen, Vieiia
F23-1924. 2 vol.; H. PIRENNE, Histoire conomique et sociale dz1 Moyen
pars 1963; L. W~ i r r jr., iifedieual Tech~iology and MediruaI Changr.
Oxford 1964; ih'edieval Religiori urid 'echnoEogli, Berkeley 1978; J . GIMPEL,
r z ~ l ~ d t i ~ n indz~strielle d u Moyen Age, Pa s 1975; G F o u ~ ~ u i ~ , Hirtoire
ecofzomigue de Z'Occident mdival, Pars 1979.
A. R. LEWS, Naual Power a ~ d Trade i l ~ the Mediterranean A. D. 500-100,
Princeton 1951.
,
'i
fe< d'sser escrites, adquirieii una nova significaci. Entre la
deposici del darrer emperador ronia, Tany 476, i la coronaci
de Carleniany, el dia de Nada1 de Ilariy 800, els condicionaments
havien canviat. cosa que influ decisivament en l'evolucio social
i cientfica. Quatre caracterstiques qualifiquen la nova situaci.
6. EL CRISTIANISME
La caiguda de I'lniperi roma i la consegent desaparici del seu
funcionariat va fer que la ciencia. adquirs una altra funci.
En el mn que sorgia, .pensar* tenia un noii sentit. Cantiga
concordanqa entre pensanient orientador i activitat poltica,
en declivi a partir del segle I, havia desaparegut del tot, si
mes no en la manera com fins llavors s'havia produit. Amb la
perdua de poder de les capes socials dirigents, desaparegu
tamb la condici social que pernietia I'exercici de l'antic ideal
del lleure: de ciencia. noms n'hi hagu en la mesura que
I'exigien les finalitats eclesihtiques Tanmateix aquest canvis
socials eren lents i difcils. No cls heni de veure solainent com
I'eliminaci de la forma antiga de ra; durant molts segles
les finalitats eclesiastiqlies no foren interessos particulars; de
fet, el trencament implicava tamb continuitat, per exemple,
en la instauraci de formes legala de pacificaci -la ccpau de
Dun-. L'activitat poltica se centra en la fundaci de monestirs
i en la imposici de la disciplina eclesiiistica, disciplina que
Ilavors era l'nic mitja de cohesi social. El fet que els francs es
convertissin al catolicisme, i no a l'anianisme, cvm 110 havien fet
els longobards, fou la causa que en el segle vi s deixs d'haver-hi
a llOccident diversitat religiosa. Noms hi havia una minvria de
jueus i una rnajoria de cristians de creenca ortodoxa, aixo s, no
arriana. Certament, els arabs s'apropaven perillosament: I'islam '
que, desprs de la mort de Malionia, esdevinguda l'any 632,
s'havia estes pel nord d'Africa, conquer la pennsula Iberica i,
a partir de l'any 827, tamh Sicilia. Pero la batalla de l'any 732,
entre Tours i Poitiers, els barra el pas cap al nord; a ms, l'islani
nv representava encara cap repte intel.lectua1. Solament ho era
Biranci. Ara b, I ' e~ol u~i econ6inica, poltica i religiosa de
pantiguitat tardana havia separat talment I'Orient de I3Occident,
que, per a I'cvoluci intel-lectudl deis Ilatins, Bizanci era tan sols
un adversari llunyi.
Tot plegat configurava una homogeneitat f o r - a ? :
cristianisine ronformava decisivament la vida de I'honiz medi-
eral. Aixo no obstant, cal fer algunes precisions a aquesta afir-
maci per tal de no incrrer en la fantasiosa visi romantica
d'una ~edat initjana cristiana.
Primer de tot cal tenir present que tant els segles anterior-,
I'antiguitat, com els posteriors, l'kpoca moderna, foren temps
en que la religiositat fou rnolt influent, en poltica i en
filosofia. Des dels presocratics fins a Kant i Hegel, la religi
estimula i neguiteja alhora la filosofia. Reflexions sobre la
~regari a i la providencia, sobre el culte divi i sobre el per-11
de represeiltar-no5 antropomorficanlent la divinitat, no foren
patrimoni exclusiu de la filosofia de I'antiguitat tardana. Pero
allo que d'especific tingu IJepoca medieval fou I'aparici
d'una religi fixada dogrnaticament per decisions doctrinals
i imposicions coercitives. Taninatek aquesta caracteritzaci
general negligeix aspectes reals de la vida medieval. s clar
que el desenvolupament del cristianisme de I'antiguitat tardana
dona lloc a un sistema doctrinal de creences, desconegut en
l'kpoca de foriliaci de la filosofia antiga. Pero tamb cal tenir
en compte que les frrnules dogmatiques havien nascut d'un
procs interpretatiu influit per la filosofia, i que, de retruc,
forniren tenles especulatius que incentivaren el pensament
medieval incipient. En aquest sentit, els dogmes foren objecte
d'interpretacions diverses que depenien de les diferents
premisses filosofiques de qu+ hom partia. Les diferents teologies
medievals sorgiren de pressuposicions filosofiques divergents
aplicades de manera dispar en la interpretaci de la Bblia i
dels smbols de fe. Sovint les diferents maneres de concebre
la fe cristiana es corresponien amb diferencies socials, talment
que determinats grups socials i regionals coincidieii e11alguoes
interpretacions de la fe cristiana i divergien en d1altres.
Aquests agrupaments socials eren el resulrat de configu-
racions historicament fixades. Cadascuna tenia una visi del
mn propia que depenia dels diferents interessos vitals de
la gent. El cristianisme medieval no fou tan unitari com ho
fou el catolicisme posfirident. La unificaci de les practiques
religioses nomks s'iii~posa lentament. Per exemple, s'anaren
unificant els ritus litrgics, que en el segle vi11 eren molt
diferents entre si. La confessi privada acab8 iiiiposant-se. Els
]libres penitencials es convertiren en llistes de penes referides
a les diverses faltes. La cornunitat an2 perdent importancia. La
construcci d'esglsies confirma la separaci entre clerecia i
poble. La comuni amb el calze esdevingu cada vegada ms
rara, sobretot a partir del segle XT, arran de la controversia
hussita, i una concepci ms aviat magica que espiritual de
I'eucaristia s'ana generalitzant. Els canvis en l'espiritualitat
modificaren tamb la funci del saber filusbfic i teolbgic. D'altra
banda, el pensament filosofic participava de la multiplicitat
de formes religioses que depenien de la manera de viure de
la gent. Per exemple, I'expectaci de la fi del mn tant podia
sser potenciada com eliminada per la interpretaci dels textos;
depenia de si hom preferia llegir textos de 1'Antic Testaiiient o
de l'Apocalipsi o si s'inclinava per la lectura de llEvangeli de
Joan.
Agust, Tomas d'Aquino, Guillem d.Ockham i Mestre Eck-
hart llegien unes matekes paraules de la Biblia -com s ara
.al principi hi havia la Paraula.- amb ulls diferents, segons
el criteri interpretatiu de qu? partien Aixo vol dir que llur
pensament no depenia unilateralment de la religi cristiana, h
sin que cadascun d'ells intentava, mitjanqant el treball filosofic,
adaptar la fe tradicional a grups diversos per tal que poguessin
acceptar una creenqa que havia estat expressada en unes altres
condicions historiques, La cristiandat unitaria, autoritkriarnent
encarcarada, no solarnent tolerava que hi hagus diverses
filosofies, sin que fins i tot n'afavoria Yaparici ja que eren la
condici prtivia perqu? el cristianisme fos acceptat per grups
tan diversos com els terratinents de I'antiguitat tardana i els
jornalers de la f i de I'edat ~nitjana, pels bisbes que en el segle xi
eren senyors feudals i pels romerciants d3Assis en el segle xiii.
Unes estructures rigides no haurien complert aquesta missi.
La filosofia tenia, doncs, l'oportunitat de desenvolupar-se en
mltiples direccions, perquk fent-ho possibilitava que un nic
credo s'adapts a la diversitat real de la gent.
E* l'edat mitjana hi hagu nombroses filosofies perque hi
havia molts grups historicament divergents que afermaven llur
identitat amb I'ajut del concepte que tenien de Du i amb la
imatge que es feien de Crist i dels sants. Crist no era definit amb
una muni de sentencies dogmiitiques, sin amb un Corpus
ben diferenciat de textos que feien autoritat. S'hi afegia el fet
que els cristians que filosofaven, encara que fossin clergues o
rnonjo~, no se sentien obligats a elaborar cap filosofia cristiana,
sin que noms volien incorporar a la civilitzaci cristiana els
valor^ de la filosofia dels antics i dels arabs. Els cristians, ate;*
que llur manera de viure no era qestionada, no tenien cap
necessitat de presentar-se a si mateixos diferents de nin*.
D'altra banda, hi havia poderoses raons per a assimilar una
cultura, la dels antics i la dels arabs, clarament superior. La
medicina i el coneixement de la natura que posseien els antics i
els arabs, per exemple, eren indubtablement millors. Fent aquest
treball de recepci, els medievals s'adonaren que la filosofia
dels antics i la dels arabs tractava de problernes dels quals ni
la Bblia ni els Pares no havien tractat. Aixb valia sobretot per
a la Iogica; ho testimonien l'aplec considerable de textos logics
antics que, a partir de la primera meitat del segle XI, figurava
en moltes biblioteques monastiques i catedralicies. Aquest
aplec de textos Iogics gaudi al llarg de tota l'edat mitjana d'una
autoritat inqrstionable; hom discutia noms si calia aplicar-la,
i en quina mesura, a la fe de I'Esglesia. El context cultural de
la Bblia, d'una part, i la ciencia grega i iirab, de l'altra, eren
tan diferents, que, encara que hi havia algun punt conflictiu,
semblaven dues maneres paral.leles d'entendre la realitat; fins
i tot hi hago intents de considerar-les programiiticament dues
maneres igualment valides de veure el rnn. En tot cas, calgu
reconeixer que hi havia dos nivells de coneixement: I'un, el
que hom assoleix noms amb la fe; l'altre, el que hom assoleix
mitiancant la ~r a natural)). En general, hom considerava ~r ao
natural. allo que deien els textos dels antics i dels arabs.
Tot plegat dona peu a I'aparici de mltiples filosofies
cristianes. Hom podia subratllar sia l'harmonia sia el contrast
entre les dues tradicions. No respectaria les dades historiques,
dones, el qui digus que la filosofia cristiana s representada
"Orns pel tipus harmonitzador -al qual pertany Tomas
FASES EVO12UTIVES NOUS CONDICIONAhIENTS
121
d'Aquino, per exemple-, la qual cosa exclouria l'altre tipus
-el que segu Guillem d'ockham, per exemple-. Certament, en
un sentit ampli podem dir que hi hagu una filosofia .cristiana.,
de la mateixa manera que podem dir que hi hagu una filosofia
grega o arab. Pero com que es tracta d'un qualificatiu descriptiu
i no pas normatiu, cal no emprar-lo per a assenyalar que una
filosofia s cm& cristiana. que una altra. Des d'aquest punt
de vista, no haurem de restringir la filosofia cristiana a l'edat
mitjana, sin que tamb haurem de considerar cristianes les
filosofies de Descartes, Pascal, Leibniz, Kant i Hegel. 1, si alg
replicava que el ~cristianismen d'aquests autors moderns s
d'una altra mena o que ho s en un grau inferior, li haurem
de recordar que identifica &ser cristia. amb (&ser dhcil a les
directrius eclesiastiques~ i que oblida que niedievals com Escot
Eriugena i Berenguer de Tours, Joaquim de Fiore i Guillem
d'ockham, no en foren gens, de docils. AUo no obstant, la
denominacijiloso@ cristiana sembla apropiada per a distingir
la filosofia europea medieval de la dels antics i de la dels arabs
-ates que la diversitat de les filosofies cristianes no reflectia
la diversitat entre els pa'isos-. Tanmatek cal emprar-la amb
aquestes condicions:
no s'ha d'oblidar que a l'edat mitjana no solament
hi hagu filosofia cristiana, sin tarnb filosofia jueva i
arab; cal tenir present que tothom partia d'un mateix
conjunt de textos de filosofia antiga, formar especialment
per Cicer i Seneca, pero tamb per escrits de logica i
de ciencia natural, com ara els de Plini;
s'ha de tenir en compte que no solament a l'edat
mitjana hi hagu filosofia cristiana;
s'ha d'admetre que a l'edat mitjana hi hagu
mltiples filosofies cristianes que rivalitzaven entre si.
Per consegent, procedeix d'una manera doblement re-
duccionista el qui sost que a l'edat mitjana l'nica filosofia
que hi hagu fou la cristiana i que aquesta noms era
constituida pels qui sostenien que hi havia una distancia
radical entre Du i el mn -entre els qui evitaven, doncs,
el panteisme- i pels qui afirmaven que en les criatures hi
havia diferhcia entre essencia i existencia, diferencia que
124 EL PENSAMENT FILOSOFIC A L'EDAT MITJANA
no es donava en D h 4 Prescindint de les reserves que hom
podria mostrar enfront de la doctrina filosofica de la distinci
entre una cosa i el seu acte d'existir, prescindint tamb de les
precisions historiques que caldria fer del context historie en que
aparegu, el caracter abstracte i ahistoric d'aquesta concepci
salta a la vista.j Aquest criteri per a establir el caracter cristia
d'una filosofia s tan restringit, que, a dreta Ilei, no podrem
qualificar de cristiana ni la filosofia diigust. Ens hem de
demanar, a ms, si aquest criteri es pot fonamentar en cap text
bihlic. El passatge de I'Antic Testament en que Dn diu: <$o sc
el qui s c ~ ~ no ddeneix pas la concepci cristiana de Du; fins
i tot podem demanar-nos si la traducci reflecteix correctament
I'original hebreu. D'altra banda, ja I'any 1304 hom questionava
que aquesta expressi caracteritzs adequadament la concepci
cristiana de Du. Mestre Eckhart remarcava: ~Cevangelista, en
el captol primer, diu: G ~ I principi existia la Paraula, la Paraula
estava en Du i la Paraula era Du. ~ L'evangelista no digu:
.Al comengament existia I'ens, i Du era 1'ens.n La Paraula, en
canvi, es refereix tota ella a I'intel-lecte.. ' Aixo demostra que
ja en I'edat mitjana hom discutia sobre quina era I'expressi
filosofica adequada de I'experiencia cristiana, la qual cosa ens
permet qestionar que hi hagi un sol criteri per a decidir en
quina mesura una filosofia s cristiana.
* Si alg dubtava que aquest reduccionisme ahistonc s'hagi donat mai,
hauria de Ilegir l'obra de maduresa ~TIENNE GIISON, Introduction d lapbilo-
sophie chrtienne, Pars 1960, on un autor tan competent parla sempre en
singular de .la filosofia cristiana.. Gilson s'hi refereix en els mateixos ternies
en que el papa Lle XIII I'havia demanada, arrib la qual cosa deixa de banda
la seva riquesa historica, corn si noms la doctrina tomista sobre l'sser
mereixs aquest aualificatiii
.
j K KRE~IER, ~ i e neuplatonische Seinsphilosophie und ihre Wirkung iruf
7Ewmas c.onAquin, Leiden 1969; I'autor demostra que fins la niateixa doctrina
tomista es f or p mes complexa. Cf. tamb les remarques de P. VI GNA~, De
saint Anselme a Luther, Pars 1976, p. 56; ~Situation dun historien devant la
scholastique des xn" et W siecles., dins M. COURATIER (ed.), gtienne Gilson
et nous: la philosophie et son histoire, Pars 1980, p. 49-58, sobre la distinci
que cal fer entre el significat dogmitic i el descriptiu en I'expressi ~~filosofia
cristiana..
' MESTRE ECKHART, Qztastio Parisiensis: L:rnrm i n Deo sir idem esse et
intelligere, 4; trad. catalana dins Obres escollides (TF 21, 38-39).
Aquestes discussions sobre si una filosofia es cristiana les
podem considerar inutils. Normalment neixen del desig de
dictaminar dogm2ticament. Pero aho no vol pas dir que hagim
d'avaluar les filosofies medievals al marge de l'atmosfera
religiosa en la qual van neixer. Deixem de banda aspectes
histories importants quan pretenem avaluar la multiplicitat de
les filosofies cristianes d'acord amb un canon ahistoric, pero
tamb ho fem quan deixem de demanar-nos de quina manera
les filosofies medievals articulen experiencies religioses. En el
transcurs dels segles aparegueren en el mn medieval gmps
que es diferenciaven per la distinta consciencia que tenien de si
mateixos. Una exposici de la filosofia medieval que se centrs
en la vida i l'obra dels pensadors tractats individualment, pero
que no es demans com, a travs d'aquestes obres, els diversos
individus i els diversos grups prenien consciencia de si mateixos,
no tindria gens d'interes. Per posar un exemple: quan Mestre
Eckhart considerava inadequat de definir Du, primariament O
exclusivament, corn l'sser autosuficient i preferia concebre'l
corn esperit i paraula, aixo s, amb referencia a l'aintellecte)>
huma -un concepte encara no explicat del tot-, expressava una
consciencia que al comenqament del segle XIV, almenys a Pars i
a Colonia, alguns homes tenien de si mateixos i que no podem
pressuposar que tinguessin en el mn profundament agrari del
segle ir. Entorn de l'any 1300, els habitants de les ciutats no volien
dependre del favor de cap senyor feudal; volien decidir-se per si
mateixos; volien sentir explicacions argumentades Necessitaveii
un Du diferent del dels servidors reials del segle u.
En un temps impregnat de religi, un canvi en la concepci
de Du comportava un canvi en tota la manera de pensar.
s clar que cal comptar amb inconsequ&ncies i amb un cert
immobilisme; per exemple, s possible que d'una innovaci
intel-lectual no se seguissin immediatament conseqencies poli-
tiques. Quan considerem que una innovaci tebrica medieval
canviava la concepci de D11 o modificava la consciencia que
jueus, cristians o musulmans tenien de si mateixos, i I'analitzem
com si hagus estat im fenomen exclusiu de la disciplina
teologica, no fem justicia als fets. Perquk la teologia, si b a partir
de l'any 1200 s'ana desenvolupant corn a disciplina cientfica
institucionalment diferenciada del saber impartir en la ~acultat
EL ~ENs AMENT FILOSOFIC A L'EDAT MITJANA
mai no se separa del tot dels canvis de mentalitat
qiie es ien al seu ento-ii. ciar i ras, un callvi en la vida religiosa
tava un canvi en la manera de viure; penetrava en
otidiana i la modificava; ah, noves formes litrgiques
en noves construccions que al seu torn modrficaven
enarnent de la ciutat. Al mateix temps, els canvis socials
ernitien en la comprensi del rnn, la qual cosa permetia, pe,
mple, que la mentalitat urbana dels habitants de les ciutats
n t r a p ~ ~ ~ netament a la nientalitat agraria deis senyors
als. A I'edat niitjana no hi podia haver canvis socials se,,,
corresponentS canvis religiosos. Qui vulgui
tbricarnent el mn medieval no ha d'interpretar els debats
giosos corn a renyine~ teologiques, sin con1 a indicadors
processos historics Noms analitzant les grans discussions
orn de la interpretaci del cristianisme podrem mesurar la
~ortancia de la filosofia medieval. s d'un gran interks per a
losofia de fer-se carrec de quan i com s'assimila teoricament
experiencia de I'amor al prowrne, de la renncia a la propietat
rvada, de Pespera imniediata o llunyana de la fi del mn, o de
irrupci de 1'Encarnaci trasbalsadora de totes les jerarquies
i\o ho fa tot rnolt complicat i, sens dubte, seria ms facil
udiar la historia medieval separant la filosofia de la teologia.
ro, si ho fssim, violentarem, arnb l'ajut d'un concepte
histhric de filosofia, el curs historic dels fets. Qui ho fa separa
filosofia del seu medi natural, la sostreu dels camps als quals
a aplicada, li atribueix artificialment assoliments d'una .puresa>>
historia. Allb que cal fer s tot el contrari: fer veure com els
senvolupaments filosofics precediren els canvis decisius en la
"ciencia cristiana o els foren immanents. Aixo val per als
"S, constants des del segle 11, en la interpretaci de I'arribada
la fi del mon; val tamb per a la doctrina de la gracia d'Agusti,
a la concepcio jerarquica del mn, del cel i de lxsglsia,
pis de Dionisi Areopagita, per al debat al llarg del segle IX
re la predestinaci, per a I'aparici de l'anomenada .mstica
anYaD i per a la doctrina de la justificaci de Mart Luter.
i tot en les innovacions que semblen sorgir directament de
ectura de la Biblia, com s ara les d3Agusti o Luter, cal tenir
com~t e el grau de desenvolupament a que havia arribat la
consci&ncia humana si volern explicar per que uns textos que
holli havia llegit sempre foren per a ells un revulsiu virulent.
De resultes de la invasi dels pobles bkrbars, el Centre politic
d.Europa es desplaca cap al nord i cap a l'oest. Quan aquests
pobles s)assentaren, al comenqament del segle l l ~ i , la fesolnia
d'Europahavia canviat rnolt, sobretot 1ingisticament.Els invasor5
dest dr en el sistema administratiu rol112 i el predomini absolut
del llati, pe" les llenges gbtiques, franques i longobardes no
pogueren substituir la ]lengua llatina. Al final de l'antiguitat
tardana, arran de l'ens~ilsiada de YEstat, I'Esglsia occidental
,,,,tus la seva identitat llatina; a diferencia de l'espai eslau, les
llengues v~llgars no penetraren en la litrgia. Les noves llengiies
no eren tils ni tan sois per a l'administracio. HO impedia la .i
inultiplicitat d.etnies dels pobles invasors i el poc nombre de
parlants de cadascuna de les Ilenges; s'hi afegia que aquests
pobks s.adaptaren aviat als cost~ims ronians i admiraven la
noblesa romana. En resulta una doble estratificacio lingciisfica
que durant rnolts segles influ decisivament en l'activitat
literaria. A partir del segle viii, els filosofs ja no van escriure en
llur llrngua materna. A" els diferencia dels autors cristians
de 13antiguitat tardana. Segurament, la llengua familiar de la
nlare d ~ g u s t no devia sser el Ilat, sin un dialecte pnic,
pero el llati fou la llengua col.loquia1 d' Ag~~t i . FOL~ tamb la de
Boeci, el qual, provine" duna de les famiies romanes ms
diaingides, empra el llati aiiib tota normalitat. La situaci deis
escriptors de L.epoca carolingia era completainent diferent: els
calyu expressar-se, com gaireb tots els filosofs dels segles
segcents, en una llengua de cultura apresa a Pescola.
Aquest fe1 comporta que els escriptors no poguessin c*preSsar-
se en un esti1 directe. La frescor que descobrim, per exemple,
en els aforismes de Lichtenberg o en els fragilients postums de
Nietzsche no la pernietien les condicions linguistiques medievals.
s ciar que, mirar, tampoc no s'havia donat en els escriptors de
l'antiwitat El llati, I'nica llengiia en que podien expressar Ilurs
sentiments, era una llengua construida, basada en un sistema de
regles universals. No bem d'exagerar, pero, I'aspecte constrictiii
d'aquest sistema. ES una creenqa neoromantica i infundada que
els escriptors anteriors a l'any 1500 no pogueren expressar res
de propi perque no escrivien en llur llengua materna. Car en la
vida quotidiana dels monestirs i de les escoles, de les universitats
i de les cancelleries, el llati havia assolit el rang de llengua de
prestigi. D'altra banda, el fet que el llati, aproxiinadainent fin,
l'any 1300, fos I'nica llengua de cultura que els intel.lectuals
tenien a Ilur disposici li confer tina plasticitat que el feia apte
per a expressar experiencies subjectives. Ho palesen en el segle
XI les pregaries redactades per Anselm de Canterbury; en el
segle sr, les canons dels goliards recollides en els Cammina
Burana. Cobligaci que tothom tenia d'emprar el llati provoca
la seva transformaci, perceptible sobretot en la sintaxi i en la
poesia ritrnada desconeguda en I'epoca classica.
En una epoca en que les Ilenges vulgars es trobaven en
un procs de formaci, el llati era l'nica llengua capaq de
permetre la comunicaci entre els pobles. Les organitzacions
supranacionals -l'Esglsia, les universitats, l'lmperi- empraven
el llati i donaven a Europa una cultura en certa manera unitaria.
; Les discussions filosofiques tenien un caracter internacional,
fet que comenqa a desapareixer a partir del segle XVIII. La
biografia dels pensadors medievals ens mostra com n'era, de
gran, la nlobilitat que permetia una Ilcngua internacional: el
llombard Anselm dlAosta pot ensenyar a Bec, en la Normandia,
i esdevenir bisbe de Canterbury, a Anglaterra; I7itali2 del sud
Tomas d'Aquino estudia i ensenya a Colonia, Orvieto i Pars.
Hom pot sostenir que I'inici temporal de l'edat mitjana
es fixat per qestions merament pragmatiques, pero, des
del punt de vista de les condicions lingstiques de la filo-
sofia iiiedieval, aixo no s ben eracte. Els autors de l'anti-
guitat tardana cristiana -com es ara, Agusti i Boeci- es
trobaven en una altra situaci historica: pertanyien encara
a l'antiguitat Doncs b, com que, de textos filosofics d'una
certa importancia, no n'hi ha fins al segle rx, cal admetre
que, des del punt de vista lingistic, l'edat lnitjana comenqa
amb l'epoca carolngia.
La dataci de la fi de l'edat mitjana, en canvi, 6s lingliisticanient
molt problemjtica, car Calv i Servet, Descartes, Leibniz i
Christian Wolf i fiiialment Pant i el jove Hegel escriviren obres
filosofiques en llati. s clar que el fet d'escriure en llzti no
era pas el mate& prr a un mediewl que per a un modern. ja
que els escriptors moderns tenien una alternativa. De fet, la
niajoria dlells van escriure en dues llenges, Leibniz firis i tot
en tres.
prbpiameiit, l's de dues llenges ja s'havia donat en I'edat
mitjana: la traducci en llengua vulgar d'obres filosofiques no era
desconeguda. Notker Balbul de Sankt Gallen, que visqu entre
els anys 950 i 1022, s el traductor ms conegut, pero no pas
D
I.nic.8 Hi hagii tarnb altres temptatives reeixides d'exposar
en llengua vulgar la filosofia habitualnient ex~ressada en llat:
el coniiivio de Dante, llobra catalana de Llull i els sermons i els
tractats de Mestre Eckhart.
Els pobles invasors no solament assimilaren la 'eligi i la ;
llengua de l'antiguitat tardana de I'Occident, sin tamb i
el seu sistema d'ensenyament. Fins al comenqament del :
segle niii, el model educatiu de 1.antiguitat perdura, gaireb
inqestionable, i condiciona el pensament medieval. Tot
l'ensenyalnent girava entorn de la retorica i de la lectura deis
clissics. Aquest sistema educatiu era dividit en dos grans
blocs que, plegats, constituien les set arts liberals (a''"
* p. o ~ ~ ~ ~ ~ N ~ ~ ~ ~ , . btein iind Deutsch iin Kloster St. Gallen*. dilis A M*ssi
i A, \mLr ( ed, ~. Gehteslgl>i.n
den Bodensee i mf r uben Mitrelalter. Fril'urg
de B~ 1989, 107-12 <Literati,< und Geschichtc des Oberrheins 2).
cl A , 1i&51pa,, ripbilosopbic o" moye>i yge, ~ o n t r c * ~ - pars 1969 (ACte"
du 1 ~ . ~~~~~k~ Internationrl de philorophir Mdivale); J. Kw" (ed.1: "
lihrililes
&- antiPeit Bildling rur U"i e%~d, af t des h'fittelalters,
- Colonia, 1976.
yi nat i a, retorica i dial?ctica, que coltituien e] tnw;lii
aritmetica, geometria, msica i astronoinia, que
constituien el quadrivi. "
La funci fonamental d'aquest sistenia era la connexi dels
--
---- -. .-
coneixenients literaris amb els de les ciencies naturals. Sanlnateix
r~-"."' ' -.--.-.2..--,.---.--- -._
es selccci de les ciencies naturals tenia mancances; lii faltaven,
per euemple, la biologia i sobretot la mecanica. En con~eqkiici~,
no podia coinplir la seva rnissi de conjuntar lletres i ciencies.
En resulta una tendencia -que ja venia de l'antiguitat tardana-
a esmicolar ies ciencies naturals, a recobrir-les de retorica i a
fer-les servir d'exemples niorals. Aix, la passi cientfica dels
metges, els geografs i els historiadors grecs no pogu reviure en
I'edat rnitjana. Tanrnateix cal dir que aixo no succe solamerit a
causa de la precaria situaci en q~16 es trobaven els qui, eri els
segles vi1 i VIII, reberen la ciencia antiga. Els pobles barbars havien
rebut un sistema d'eiisenyament molt encarcarat per la tradici
i ja no responia a les necessitats ctiques i practiques de la gent;
havia esdevingut una mella de cultura decorativa de la nii-il
1---
fr~iien ociosaiiient els grups privilegiats. El programa educatiu
ja no es fonamentava en textos de Cicer i de Quintilia, sin que
a partir de l'any 400 es basava en el llibre del retos africa Marciii
Cape1.h Les noces de Melocuri i de la Fi l ol o~i a . ~~ En aauestri
L 3 I
notes de Mercuri apareixen set donzelles d'honor, cadascuna de
les quals aporta un regal -les set arts liberals-. Cal remarcar
qiie ac art (afps) significa materia d'ensenyainent. o =disciplina)).
L'aspecte artesanal o tecnic de l'ars lii s absent. Hauria estat
molt difcil que s'acords amb la retorica al~legoritzant d'aquest
programa educatiu. L'antiguitat tardana s'havia interessat
sobretot per tot allo que era espectacular, fantastic o ineravells.
Ptolemeu i Estrab ja no eren els llibres basics de geografia.
Plini tamb havia deixat d'interessar en benefici d'iin autor ben
" ' J . J . MIIHI>HY, Rhetovic i n t11e Middle 4ges. A Histovy of Rhetorical 771eor:)l
fvonz Saint Airgustine to the Kenaissance, Berkeley 1974.
" B. ENGLISCJI, Die Av t ~s lib~?*ales im fi'iihe?~ illitfelalirr: Das Qzrnrlri?~iut?~
ltad de? I ( O~ZPZL~I ( S nls Indikato?-en jlil- Kontinuitiit und Evgzeztel-zing der.
exakten Wissenschaftc~r~ z~uischen Antike Z L I Z ~ Mittelalter. Stilttgart 1994.
'' Mx~c1. 4 CAPEL, LA, De ~~ztpliis~Wel"c~ili el Phi l ol ogi ~, A. Dick (ed.), Lripzig
1925.
poc fiable del segle 111, Juli Sol." Hom aprenia zoologia llrgint
un text alexandr del segle i r molt popular, el Physio/ogus,l4
traduit al llat en el segle v. Pel que fa a les dades historiques,
posteriorment al segle v, hoin cercava inforniaci no tant en
els classics ronians, sin rns aviat en Orosi, un divrilgador
d'idees augristinianes ainb finalitats ap~l oget i ques. ~~
charmonia entre l'encarcarat sistema educatiu de I'antiguitat
tardana i les exigencies del cristianisme no fou gens faci]
perqui- els pensadors posteriors a Boeci no estigueren proa
preparats per a aconsegiiir-la fins ben entrat el segle ix. En els
indrets on encara hi havia niestres capacos d'ensenyar segons
l'antic sistenia -al sud de la Gal.lia i a Italia-, el cristianisme
no representava res m6s que l'afegit d'alguna correcci. Hom
colnbinava superficialment dos sistemes de valors divergents.
En aq~icsta situaci, la radicalitat de la doctrina augustiniana
sobre el pecat original i la gracia deixava de tenir cap
conseqencia formativa. En una obra de maduresa, el tractat
De doctrina christiana, Agust havia proposat la subordinaci
de les arts liberals a les exigencies de I'explicaci bblica.
Certament, l'aprenentatge de la gramjtica preparava per a
llegir la Biblia. Honi aprenia tamb a fcr coiiiptes senzills Pero
no era facil saber con] calia aplicar a la Biblia cadascuiia de
les arts liberals.
Les escoles monastiques tampoc no se'n sortien i, en
general, es limitaven a donar l'ensenyament Ins basic De
fet, en els seus orgens, el monaquisme havizi estat un 1110-
viment ms aviat caotic i poc aniant dels estudis. Quan Be-
net de Nursia, mort l'any 547, deixa el5 estudis a Roma i
cerca la solitud a Montecassino, no pretenia pas instaurar-hi
una institrici educativa Renet fou uri (anacoreta amb una
I' Jrri Soii, Co/iecianea renini n>en~oraWiriiii, Th. Mominreo (ed.), ~e r l i n
1864.
1. p/,~sj,lq,, F. Shordonr (ed,), Roma 19%; Ph~ysiolog~is latini<s (L"'~
Y); F. J. Carmody (ed.), Berkeley - Los Angeles 1941; D<l l *phy~~' J~ogz<~ :
und ihre Symbolik, O. Seel (trad.), Dsseldorf 7003.
" OROSI, Histona i ~ d i r r s u . s ~ a n o s , C. Zangeineister (ed.) (CSEL 5); J.
LE ~~~~, La Ci1~ili.satioii de IOccident nzdiiol, Pars 1982. P. 94 (Chril'Ps-
132 EL PENSAMENT FILOSOFIC A L'EDAT ~TITJANA
formaci rudimentaria>>.'%regori el Gran, que amb
els s e u ~ Dialegs volgu propagar I'ideal benedicti, digue que B ~ ~ ~ ~ ,
volgudament ignorant, decid restar (csaviamesit indocte..ii
En la Regla dels ~~zonjos. Renet no s'ocupa d'ordenar 12estudi ,,i el
preocupa el manteniment de la cultura. s clar que prescriu 1,
~Iectura., pero allo que els monjos Iiavien de llegir era la ~ $ l i ~
i els sants Pares. Ms qiie res calia escoltar Ira lectures e=
alta fetes a rota la comunitat monastica. Per a Beiiet, la lecmra
(lectio) era meditacio. Els monjos benedictins eren laics i no
pas sacerdois instrriits. s molt probable que Betiet no hagus
estat ordenat sacerdot. Volia que els seiis monjos visquessin
del treball manual i mai no parla d'escriure Ilibres Entre els
segles vi11 i 111, alguns monestirs benedictins exercireri una
important funci cultural, pero hem d'anar molt amb compte
a 110 atribuir-la al seu fusidador ni a tots els monestirs. Si dels
benedictisis d'algunes abadies sorgiren els mes grans educadors
de l'alta edat mitjana, aquest fet fou degut a un cmul de
circunistiincies i d'iniciatives. Una de les mes importaiits fou el
programa politic elaborar per Carlemany entorn de l'any 800.
Pitis llavors la vinculaci de l'orde benedicti amb la cultura
havia estat esporadica. La tasca d'aplegar i copiar llibres, de
comentar lingsticament i exposar doctrinalment el text de
la Bblia i el dels escriptors pagans, fou imposada a l'orde
benedicti de resultes d'un llarg procks de gaireb un segle.
+ Cassiodor,18 que no fou mosijo, Reda i Alcu contribuiren a
convertir els monestirs en institricions educatives. Ara b,
malgrat que aquestes institucions fessisi una mica de lloc per
als estudis (<mundaiis)), l'antic sistema de les ~ar t s liberals. resta
en aquesta kpoca subordinat, ms o menys problematicament,
a I'estudi de la Bblia.
16
K. Ciiam i A &N, das Mittelalter., dins E Miimc i G L n s (ed.),
Haadbuch der Bibliotheksu~issenscO~ft, Wieshaden 1955, vol. / 1, p. 291.
17 GREGORI EL G R ~ , Diulogi, 6.2, prol. (PL 66, 126) (FBM 260, 72): Kccessit
Scienter nescius et sapienter indoctus.
18
Cf. infra p. 137-138.
9. LES BIBLIOTEQUES
Com en totes les kpoques, un dels condicionalnents de la filosofia
fou la implicaci dels filosofs medievals en les estructures de la
societat. Si Boeci i Cassiodor foren laics, la majoria dels filosofs
medievals foren clergues o monjos. La concepci, generalitzada
a partir dels segles ni i i i XIX, segons la qual un filosof 6s el
qui escriu textos filosofics l'hem de matisar quan l'apliquem a
l'edat rnitjana. Certament, la capacitar individual per a escriure
i la decisi personal de fer-ho eren, ja en el segk XI, condicions
indispensables perquk apareguessin textos filosofics. Anselm de
Canterbury n'era molt conscient, com ho demostra el fet que
establi explicitainent l'ordre en que volia que fossin llegides
les seves obres i que vetlla per la correccio ainb que Iiavien
d'sser copiades. Aixo no obstant, allo que mes be caracteritza
un autor dels segles in o XI s la manera com es vinculava insti- . . .
tucionalment atnb la societat en que vlvia.
Awi dia, quan pensem en un savi medieval, ens I'afigurem
-seduits per la imatge que n'ofereixen els artistes dels segles xv i
m- corn rin er~idit reclos en la seva cambra de treball rodejat de
tots els seus llibres. Pero aquesta imatge -tan ben reflectida en el
gravat de Dwer jeroni en la seua cnnibra- ens falseja la realitat
de l'escriptor rnedieval, almenys la del medieval anterior a l'any
1400. La imatge de 1'intel.lecnial que ens pinten els artistes dels
segles w i mi s el resultat de I'evoluci de la situacio medieval;
pero no s la que hi liagu a l'inici de l'edat mitjana. s clar que
Boeci tenia la seva biblioteca privada i la seva cainbra particular
d'estudi. Pero, si interpreto correctament una observacio
llegim en la Vita Amelmi escrita per Eadmer, Anselm no dormia
en una habitaci individual ni disposava de cap caiiibra de '1-&a11
propia, si ms no abans d.esdevenir abat. Per conseguent, no
devia tenir cap biblioteca particular. A la seva disposicio hi havia
la que Lanfranc havia constitult en el nou monestir de Bec-
La posici dels homes dlestudi en relaci amb les institocions
de les quals depenien ank variant al llarg de l'edat mitjana. A la
134 EL PENSAMENT FILOSOFIC A L'EDAT MITJ~ZNA
fi, I'individu assol un ampli marge de rnoviment deliniitat per
les dirnensions de la seva biblioteca. s clar que entre rnonjos,
clergues i laics hi havia diferencies. L'extensa biblioteca de
Nicolau de Cusa, fidel refiex de l'amplitud d'interessos del seu
propietari, no I' hen~ de considerar caracterstica dels escriptors
de l'edat mitjana tardana. Revela, pero, fins a quin purlt
I'individu podia singularitzar-se a la fi de I'epoca medieval.
Podem dir que, en certa manera, l'individu retornava a la
situaci que havia estat normal -Boeci n's un testimoni- a
la fi de I'antiguitat tardana.
Fins i tot cl creador ms genial, quan proposa noves teories,
ho fa condicionat per allo que li ofereix la tradici. Aix, la
filosofia crtica de Kant no hauria sorgit si la lectura de Hume
no I'hagus desvetllat del ((somni dogmatic,. Igualment, noms
entendrem els pensadors rnedievals si sabem quins llibres
[ van llegir A l'edat mitjana els llibres foren probablenieiii
ms decisius en I'elaboraci de teories que no ho foren eri
l'edat antiga i en la moderna. Certament, el Socrates platonic
explicava el seu itinerari filosofic seguint el fil de lectures de
filosofs presocratics, pero en el seu conjunt la filosofia antiga
sorg del context immediat dels problemes poltics del moment.
Els problemes de que tractaren els filosofs de l'epoca moderna
sorgien dels descobriments geogriifics i cicntfics, de les guerres
de religi i de l'exit de la comprensi niatematica del nin,
com tamb dels trasbalsos poltics de I'epoca. En comparaci,
la filosofia medieval fou molt ms llibresca. Aquest fet resultava
de la situacio historica. Sovint -no sempre- cada nou pas en
I'evoluci cultural partia de la constataci que els textos ms
tradicionals i significatius es contradeien entre si en qestions
decisives. Un dels interessos bjsics de la filosofia ~iiedieval
fou I'harmonitzaci de les veus discordants en el concert de la
L tradici. A la base de la filoaofia medieval hi ha l'experiencia
profunda que els grans textos de l'antiguitat es contradiuen
entre si. Els pensadors se sentiren obligats a construir noves
teories perque constataven astorats, potser atemorits i tot, que
les explicacions que oferia la tradici deien si~nultaniarnent
4. i .no.. No es tractava tan sols de controlar el pensanient.
Sernbla evident que cap societat, mnimarnent cornplexa, no pot
prescindir d'una coinprerisi de si mateixa que tingui una certa
p,\SI:S ~ \ ' ( ~ ) ] . U~ 1 \ ' 1 1 S NOl j S <: ONL~I <: I ON~\ i \ I l ~NTS 1 ii
unitat rutica, teorica, religiosa o literaria. El fet que el llibre
fos ins important a l'edat mitjana que no pas a l'edat antiga
o moderna no vol pas dir que la filosofia medieval, apartada
de la natura i mancada de consciencia social, no hagus tingut
contacte amb el mn. Si ens ho sembla, s perque la majoria
de les exposicions de la filosofia medieval s'orienten vers les
humanitats i la teologia de l'epoca. Aixo no obstant, 6s veritat
que a I'edat mitjana la reflexi acompanyava les experiencies
dels lectors que volien interpretar els textos tradicionals en
I
vista de nous fets i noves valoracions. Per a comprendre aquests
Drocessos hem de coneixer els llibres que hi havia damunt la
taula d'un filosof medieval.'"
Primer de tot fixem-nos en la forma externa d'aquests llibres.
A l'antiguitat els llibres eren rotlles (zlolz~minn), la majoria de
! papir. En canvi, els llibres rnedievals eren, gaireb tots, fulls
de pergam enquadernats. L'avantatge d'aquest forinat era la
facilitat an~b que hom podia trobar un passatge i comparar-lo
amb un altre. Sovint els fulls i les pagines no crcn numerades.
No era, doncs, la numeraci de les pagines, sin la divisi del
text -per exemple, llibre 2, captol 4; o b part 1, qesti 3,
article 2- allo que permetia citar un passatge. Aixo reforqava
la tendencia a dividir el text en petites unitats, tendencia que es
corresponia amb una certa concepci taxonomica de la ciitncia.
La pretensi que el tractament cientfic d'un text s'liavia de basar
en oferir-ne una visi de conjunt, coiuportava que el metode
preferit consists a dividir-lo i subdividir-lo. Hom seguia aquest
principi de separaci per parts (diuisio) tant en el comentasi
bblic com en un tractat de filosofia o de medicina.
Cal fer una altra remarca pel que fa al material dels manuscrits.
El papir continua\ra essent utilitzat i fins al segle n hom I'empra
I
per a docuinents, pero no pes a rnanurrits El paper haria
estat descobert feia molt de terrips a la Xina. Quan els arabs
conqueriren Samarcanda comengaren a utilitzar-lo. Aixi, a travcs
de Siria i dlEgipte, el paper arriba al sud dlItalia! des d'on passa
l9 L. J. BATAILT.ON, .Les conditions de travail des maitres de l'universitC ,
de Paris au siii' sikcle., Reziue des Sciences Philosophiq~~es et Th60logir1~'"~,
67 (1983) 417-433; L. Buzis, Deutxlw Bibliotheksgescl~icI~te des ~l i f l el al f ei ~>
Wiesbaden 1975.
EL PENSAMENT ~ 1 1 . 0 ~ 0 ~ 1 ~ A L'EDAS MITJANA
a Alemanya, i a I'ESpdnya i n~Suhana, i posteriorment a Franca
~1 primer moli de paper d'1taliaLo comenqa a funcionar a la
ciutat de Fabriano l'any 1276. No s cap casualitat que centres
intel-lectuals com ara Bolonya, l'any 1293, i Padua, I'any 1340,
construissin molins de paper. A Franga tainb ho feren aviat;
l'any 1338 comenga a funcionar un moli a Troyes. A Alemany;,
el prinier a fer-ho fou el de Nurenberg l'any 1390.21 Els molilis,
amb les noves tecniques de fabricaci, van fer que el paper
esdevinpus tan barat, que sortia a compte emprar-lo per a la
copia de Ilibres. Aixi el preii dels llibres s'abarati, la qual cosa
njaugrnenta el nombre. Les biblioteques medievals, en caiivi, a
causa del preu elevat dels Ilibres -un llibre valia I'equivalrnt
de dos-cents aais, i ms i tot-, en posseien molt pocs, alguns
centenars, a tot estirar un miler.2L
Els 2rabs influiren, doncs, d7allo nis en els inaterials de
I'escriptura. La societat niedieval, en entrar-hi en contacte i
evolucionar internament, descobr nous models que modificaren
profiindament la producci drls llibres. Els estudiants de les
noves universitats necessitaven llibres de text La copia de
llibres deixa d'sser un treball exclusivament monastic. Aplegar
i copiar Ilibres ja no ho feien noms les abadies i les escoles
catedralcies, sin qiie en les ciutats universitaries sorgi el Ili-
': breter que en els seus propis locals feia copies de Ilibres, treball
que les iiniversitats vigilaven atentament. En els srgies xrv i xy
la situaci canvia, doncs, profundament respecte dels segles
anteriors. En l'alta edat mitjana hi hagu intercanvis entre bi-
blioteques de pai'sos diferents, pero no eren comercials. No-
20 Als Paiisos Catalana la manrifactura del paper h u iniciada ;I Xitim 1':iiiy
1150 -encara sota dominaci inusiilinana-. a Copons (Anois) l'any 1194, i
a Ciritat de Mallorca l'any 1287.
'' SegonsJ. W. Taornso~, ?%e ~Medieual Libra1:v. Chicago 1939, p. 630-
535.
22 K. CHRIST i A. Ktxn. .Das Mittelalterl>, dins Miriwr. i G Lrrii (ed.),
H'l"dbu~h del BibZiotheks~uissenscb~ft, Wiesbadrii 1955, vol 3/ i , p. 251; P.
LE"M*NL. MiftdaiterlMe BibIiothel<rUataloge Deirfscl~/ii?z& utzd dei- Sch>rrr.iz
M~lnic. 19 18> vol. 1; Er&orschu?zg des ll<ifela/ters. Ausgewihlte Abha~rdIu?7gen
undAi<l"t~e, Leipzig 1941-1962, 5 vol.; B. Bisciior~, ~~Biliiioth-he, scuole e
letteratilre nelle citti dell'alto niedioevo., dins La Cift2 iieiiXllo Medioruo,
S~ol et o 1959. p. 609-614; Mifiehlteriiche Str<dien Ausgeiuihlte Au/iiirre zur
schr@kunde und Literntirrgeschich, Stuttgart 1966.
m& Italia n'era una excepci: amb la caiguda de l'lniperi ro-
ma no desaparegueren els qui feien copies de llibres i des-
prs les venien. En els altres pa'isos, el qui volia un llibre se
I'liavia de fer copiar o bescarlviar-lo per un altre. De vega-
des, l'iritercanvi intel.lectua1 es produ'ia molt rapidarnent i
ultrapassava fronteres. Bernat de Claravall lamentava que els
llibres del seu adversari Abelard e5 difonguessin tan lluny:
~El s llibres volen f . . .], passen d'un pas a un al t re (uolant libri
t.. -1, tmnsienint de gente i i r gent e~~z). ~'
Al marge de la predilecci de Bernat pels efectes retorics,
aquesta frase caracteritza be el segle XI I Els segles anteriors
foren mes calmats. Aixb no obstant, no hetn pas de creure que
en l'alta edat mitjana no hi hagus haput coritactes entre les
diverses regiolis. Pertiinyer a l'orde benedicti, per exenole,
facilitava i limitava alhora els intercanvis. Entre ~ 1 s rnonestirs hi
havia intercanvi de rnestres i de llibres; pero tainb coinpartien
la mateixa prevenci, fins l'animositat, enfroiit dels estudis. Les
declaracions contra el saber inunda i contra la possessio de
llibres rio desaparegucren mai del tot. Foren pocs els monestirs
que tingueren abats fundadors de tradicions culturals. Renet no
fori pas un d'aquests; no funda cap instituci cultural.
Cassiodor, en canvi, desprks de retirar-se de la poltica,
l'any 538, funda quinze anys mes tard, a Calabria, un monestir
orirntat a tasques culturals, Vivarium, on mor f or p a'illat l'any
580. Probablement el1 no esdevingu mai monjo, pero el seu
mn espiritual no diferia gaire del monastic. Funda Vivarium
quan constata que no reeixia el seu pla de fundar una escola
a Roma juntament amb el papa Agapit 1. Provenia, igual que
Boeci, duna de les families romanes ms distingides; era un
historiador erudit que no tingu cap escrpol a l'hora Gassumir
el ciirrec que ocupava Boeci abans d'sser condemnat a mort.
Forma la biblioteca de Vivarium amb el clar proposit de
preservar el patrimoni antic. Elabora un pla destudi per als
morijos que iriclo'ia les antigues set arts liberals. ~scri vi un
cornentari als salrns, Expositio in psalteri~inz, en el qual fa
Bi ni hr ne CLA~IJALL., Qi srol n, 189, dins Opem, J . Leclercq i H. R ~ c ~ ~ ~ ~ ~
(ed.). Roma 1977, rol. 8, p. 13; cf. J. W. THOX~>SON, ni e ~ e d i n r i l Lihnii:)'.
138
EL PENSAMENT FILOSOFIC A L'EDAT MITJANA
coiistalits referbncies a la fsica i a la matematica aiitigues. Era
u11 apassionat col~leccionador de llibres, organitza Lin taller de
copia (sc~i ' t o~i unz) i enalti el treball dels copistes coin una
victoria segura sobre el diable. Es preocupa per la cal.ligrafia
i la puntuaci. i redacta un manual sobre ortografia. Tant
teoricament con1 practicament fou el fundador de les bibliotequrs
monastiques medirvals. En les seves In~titutione.5~~ indica que
havien de contenir: a ms de la Biblia i d'obres teologiques
-entre les quals les d3Agusti ocupaven un lloc prefercnt-,
tractats d'historia eclesiastica, cosmografia, geografia i literatura
classica. Encomana la traducci llatina de llibres grecs. Tamb
fu traduir obres gregues de medicina i exhorta els monjos a
Ilegir els metges grecs, almenys en tradiicci llatina. Figuraven
tamb en la seva biblioteca obres d'Homer, Hipocrates, Gal6,
Plat, Aristotil, Euclides, Ptolemeu i Arquimedes. D'autors Ilatins
hi Iiavia: Enni, Terenci, Lucreci, Varr, Cicer, Sal.lusti, Virgili,
Horaci, Seneca, Plini, Quintilia i Ma c r ~ b i . ~ ~
No tenim noticies de com fou destruit el monestir fundat per
Cassiodor ni del dest de la seva bibli~teca. ' ~ La reconstrucci
que podem fer de la biblioteca de Bobbio, un inonestir del nord
d'Italia fundat I'aiiy 612 pel inonjo irlandes Columba, afavorida
pels seis longobards, ens permet pensar que devia tenir un
fons molt semblant a la de Vivarium. Tanmateix res no ens
permet concloure que la biblioteca de Vivarium ans a parar
a Bobhio; la llista dels llibres recomanats en les Institutio?zes
devia sser suficient perque, fent-la servir de guia bibliografica,
hom en formes una de semblant a la de Vivariuiri. Dels llibres
de Cassiodor, uns anaren a Roma, a la biblioteca del Latera,
altres anaren a les biblioteques de ciutats episcopals, com s ara
Pavia, Mila, Ravenna i Verona, les quals continuavcn aixi l'antiga
tradici de vincular la biblioteca amb el temple. El ~c7~zpto~-iun~
fou iiiolt actiu al llarg del segle mi i s de remarcar que fins al
segle x empra el tipus de lletra irlandes i no pas el longobard.
Mynors
1937; cf. J. J.
, -, ,.
" J. W. THOMPSON, Tbe J1edie~)al LiOrary, Chicago 1939, p. 40.
26 Alguns manuscrits de Vivarium encara existeixen i son conservats a
Leningrad amb la sigla Cod. Lat. Q v. 16.
Cal, pero, no sobrevalorar l'estima que els ~nonjos de Bobbio
tenirn per la cultura antiga. Quan els faltava prrgami per a la
cbpia de llibres litiirgics -el papir comeiica a escassejar quan
els arabs conqueriren Egipte, l'any 634-, recorrien a pergamins
que contenien literatura classica, n'esborraven el text i, al
damunt, hi escrivirn textos per a s litrgic. En el segle xix hom
descobri en un d'aquests pergainins el De vepublica de Cicer, --
rascat, pero encara Ilegible.
Entorn de l'aiiy 600, la majoria dels monestirs no tenien ,
gaire interes per la cultura. En llurs biblioteques figuraven la '
B&lia, llibres litirgics, pero cap de literatura antiga. Entre els ;
laics persistien restes de la tradici literaria clbsica. Quan a
mitjan segle vi el sacerdot ronla Eugipi volgu editar un recull
de textos d'hgusti, utilitd la biblioteca de Proba, una prominelit
dama romana." Pels volts de l'any 590, Gregori de Tours narrava
que alguns nobles de la Gal.lia tenien esclaus perqiie Ilegissin
en veu alta i copiessin textos literaris;" desprctivamrnt parlava
de nobles ~lletraferits i de funcionaris ~~f i l osof ador s~. ~~
Pero a la maieixa epoca Roma donava nous impulsos a ,
la cultura cristiana, sobretot per initj3 de l ' obn de Gregori )
el Gran, papa des de I'any 590 fins al 604. Gregori, membre
d'una distingida familia romana, renuncia a tot saber niunda
i es fu nlonjo. El papa Pelagi 11 I'envia a Bicanci, on pogu
coneixer la teologia oriental -la de Dionisi segurameiit-, pero
nonis en retiligu allo que s'adeia amb els seus interessos
monastics. Les inquiet~ids de Gregori no eren teoriques, i les
seves preocupacions no giraven entorn de la cultura aiitiga,
esdevinguda obsoleta -i l'historiador no t per que retreure-li
haver tiiigut aquestes preocupacions i no unes altres-. ~r r g o r i
era un nioralista que explicava histories misaculoses. ~eprengil
el bisbe de Viena del Delfinat per haver llegit en pbbc una
poesia. Calia estudiar les arts liberals, perb nonis per a poder
'' ELIGIPI, Excerpta ex operibz~r snncti Augusti>ii (PL 62, 599-lo@) (CSEL
9, 1.2).
2 . ~ ~ r i i > ~ i
Tou~s. Historia Francorurn, 4.3 1; cf. J. 9' T1ionlpsoa~
Mediecrrl Library, Chicago 1939, p. 16.
3 G R ~ ~ O R I
T ~ ~ R S , Histo,?n Francomrn, 6.9; CT J. w .r"onl".""l Ihe
Mediel,al Librnry, Chicago 1939, P. 26.
entendre millor la Bblia.'" Gregori publica els serinons que
havia adrecat a un auditori de nionjos sobre el llibre de job:
Moralia in Hiob. Son un exemple de lectura monastica de la
Biblia que evita les qestions especulatives i filologiques i se
centra en al10 que pot ajudar la vida espiritual i inoral dels
monjos. Aquesta manera monastica de llegir la Biblia ~ ' a l l i i n ~ ~ ~ ~
de I'antiga tendencia a teoritzar; no partia de I'estudi de les art
liberals; noms volia ajudar a viure i facilitar el compliriient de
les practiques monastique. Aquest llibre fou niolt llegit en 17edat
mitjana: resignaci, etica inonastica, ansia de iniracles, veneraci
dels sants, aquests temes foren el seu llegat. Gregori feia sovint
referencia a Agusti, peia les preocupacions de tots dos foren iiiolt
diferents. Gregori es veia davant un mn que s'ensorrava; creia
que es trobava davant la fi de la historia. Sense perdre el ternps
en teories, inaldava per salvar de la ira de Du coni ms gent
millor Per aquest motiu dona al nionjo Agusti la missi dd<anar,
juntatnent a n ~b quaranta companys, a convertir els anglosaxons.
Agiisti s'endugu llibres de Roma. Al llarg dels dos segles
segiients molts codexs foren enviats des de Roma cap a Angiater-
ra, especialment a York. El monjo Winfred, que posteriortiient
canvia el seu nom pel de Bonifaci," es forma en aquest ambient
angles que valorava els llibres Les seves cartes demostren que
no solanient fou un politic, un cap de I7Esglsia i un missioner
entre pobles pagans; fou taiiib un amant dels Ilibres. No estava
familiaritzat amb la literatura ronlana, pero escriv una graniatica
Ilatina, fet que demostra el seu interes per les arts liberals. Quan
fou enviat a fer de missioner a Alemanya, deniana que des de
la seva patria, Anglaterra, li enviessin Ilibres per tal d'omplir les
biblioteques de les noves seus episcopals de Maguncia i Salzburg,
i dels monestirs que el1 havia fundat, especialment el de Fulda, on
uns quants anys desprs de la seva mort, ocorreguda I'any 755,
foren traslladades les seves despulles.
i(l Gnsroni H. GRAN, Mo~.a[ia ir% Hiob, 5.3 (PL 79, 355); J. Pniir, ~ i . i ~ j l - ~
inteiecttielle de I'occident wi@dir~al, Parir 1973, p. 101-103; J. Riiiaas,
Gregofr' lhe Geat , Londres 1980; G. R. EVANS, 777e n o ~ ~ g h t ~f G W ~ ~ : , , t}7e
Great. Cambridge 1986; R. A. M~uiii~s, Gregory the Great aitd m>/ d!
Londres 1997.
31 Sobrc Bonifaci, cf. L. STURLESE, Sloria della,filosqfia tedescu nel ~nediorrio.
Bagli inizi alLa,firze del'ro secolo, FlorGncia 1990, p. 13-20.
~1 cap dJuna generaci, Alcu s'educa a York." Amb el seu
rnestre Adalbert viatja a Italia per procurar-se llibres. Quan feia
cap a Roma, llany 781, a Parma troba Carlemany. que I'invita
fer un viatge a Franca. Acompanyat d'un gran nombre de
deixebles, Alcili viatja un any desprs a la cort de Carlemany
i hi pro1nogu l'anomenat ~renaixrment carolingi)). Part de
Boeci i Cassiodor, de la tradici irlandesa que havia configunt
la biblioteca de Bobbio, del llegat de la tradici de l'antiguitat
tardana conservada en les biblioteqiies episcopals de Pavia, Mila,
Ravenna i Verona, del constant intercanvi de Ilibres que York
ma~itenia amb Roma i Fulda, i d'alguns contactes, com ara el
que hi liavia entre el bisbat de Verona i l'abadia de Reichenau.
Ens 6s relativament facil d'establir quins devien aer els
llibres que figuraven en algunes biblioteques medievals, p' r-
que en tenim molts cataegs. Pins i tot ens han arribat parts
senceres d'aq~iestes biblioteques La Her~og-August-Bibliothek.
a Wolfenbttel, per exemple, conserva un nombre considerable
de &dexs del monestir alsacia de Weissenburg; una gran part de
l'antiga biblioteca de Sankt Gallen tamb s'ha con~ervat.~'
En 1 . e p ~ a caro1n@a, una biblioteca ben dotada contenia !
uns centenars de manuscrits, rnolts dels quals eren llibres
litrgics. Sovint l'ofici de bibliotecari i el de cantor eren exercits
1i &cu, Opera (PL 190 i 191) (MGH Antiquitates Poeta Latini medii =vi
1.1, 160.351; Epjstoln. 4.1, 193, 614-616); J. F L L ~ N S ~ ~ I N , Die N O ! ~ P ~ / I ~
dei. dei i <~chr. ~~ Kj:or>ige, vol. 1: Die k~~rolirzgische Hofk~@lt., Stuttgdrt 1959
(Schrifien der i*(GH 16/1); L. WALI - ~ai , Aiciiin and c/>al"lemfl~lze, Ithlcd
y,) 1959; W. ~ mr ; i u ~ , Er,iditio rozd sapientia "eltbiid id E?*ziehiini?
dey Karoli>igerzeit. IJnfemuch>~ngen zi1 Al ki ~i ns Briefen, Friburr de Br 1965;
c. A, , , , ,Icuin of York La ad Ulgrks, Nova y0rli 1974; Bau*noi.iL~
<icschichle de,, lateiniscl7e?i Literatu?' des Mittelulters, M u ~ ~ c 19753
1, , 268.286; S. MAYL, Quadrign uirtutwtz. Die ~ u r d i n a l t u ~ e n A > ia
Geisresgescbicbte d w Karolingerreit, Colonia - Viena 1969; J M*RENB~',
fio7tl f i ~ ~ l e gf A / C U ~ ~ l o <be Schod of Auxene. Canlhridge 1981.
3 0, ,,o, HaNrrrw~, Die Handsch@e>z der i~enoglichen ~ i b l ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
so@nh.ne~,vol. 3: ~ i e ~ e ~ e n b ~ ~ r ~ e r ~ a n * s r ~ ~ r " y t e n . \ v o l f e n ~ ~ ~ e ~ ~ ~ ~ ~ pelque
de Sankt G~nlien, cf. 1'. LEHMANN, Mittelalteriiche ~ i h l i o t h e k s ~ a ~ ~ l ~ g ~
Del<&c/Jlun& ud der Schueir, Munic 1918, "01. 1, p. 66; G. Sciiinnrn (ed')'
17eyleicbiijs der fIandsch+en der St>/shibliothek m" 3. Callen.
(KltholisChr ~d~i ni s ~a t i oi i s r r ~h des Kantonr st. Gallen); B. VoN scA'u'"m
i J. ~ l i m, Die Ha:or>d~chr>iten der Stijrsbihliothek Si. G d b i ~escJ~'"iberides
Vemich>l js: Codjces 1 726-1948 (14,-19. Jh.), Sankt Gallrn 1983,
per una mateixa persona -un indici de la importancia que
tenia la litrgia en les biblioteques-. La majoria dels manuscrit\
eren textos i coinentaris bblics; hi Iiavia tambk llihrcs sobre
llegendes de sanis: sobre la vida dels pares del desrrt, la vida
de sant Marti de Tours, Vitn Martirzi, escrita per Sulpici Sever,
els Dialegs, escrits per Gregori el Gran, que contenen la vidn
de Benet de Nrsia Nosmalinrnl, en les biblioteques figtiriven
tamb obres d'altres Pares de IJEsglsia Ilatins: Ambros, Agust
i Jeroni. Karainent les biblioteques possei'en I'obra completa
d'Agusti; el mks corrent era que tingucssin cls seus coinentaris
bblics, les Confessions i La ciutat de Du. En totes hi havia
reculls de citacions (Florilegia) sobre temes diversos. De Bocci,
la majoria de les biblioteques posseien la Cotisoluci de la
jilosofia, pero en rnolt poques hi havia els seus comentaris a
Aristotil i Cicer, o els seus tractats d'aritmetica i de msica.
,
La presencia de l'obra de Dionisi en les biblioteques rnedievals
fou molt desigual al llarg dels segles. L'any 827 I'emperador
bizant envia a Llus el Piads un precis manuscnt, que avui
encara c~nservem, ' ~ aainb el text grec de les obres de Dionisi.
Hildui, abat de Saint-Denis en fu una primera traducci entre
els anys 832 i 835. Com que aqiiesta traducci era molt deficirnt,
Carles el Calb n'encarrega una de nova a Joan Escot Brigena,
que I'enllest entorn de I'any 860. Pero la lectura de I'obra de
Dionisi no es generalitza abans del segle XII, i fins al segle XII iio
entra a forinar part del cataleg dels llibres que havia de posseir
una biblioteca ben dotada?
Era corrent, en canvi, que les biblioteques posseissin obres de
Cicer i de Seneca, ja que rren textos emprats en I'ensenyament.
En canvi, alguns autors. com ara Llop de Ferrieres, es llegien
fins i tot al marge de I'ensenyament. Els conceptes basics de la
filosofia estoica eren coneguts griicies a I'ensenyanierir del Ilati.
r Les obres de Seneca ms Ilegides eren les seves lletres morals,
les Episfulae ~no~~ul es, i els seus tractats de ciencies naturals.
Aquestes obres confrontaven el lector amb una ktica autonoina
i amb uns coneixements natural* independents de la teologia.
5'1 Conservat a Ja Bibliotii$que Nationale, Pars, anib la sigla: gr. 437.
ji Pel que fa a les traduccions Ilatines de les obres de Dionisi, cf. P.
CHEV.~LIER, Dion.ysiucu, Pars - Bruges 1937-1 95 1, 2 vol.
Els escrits de Cicero oferien no solainent un extens vocabulari
filosbfic, sili iaiiib les opinions de i nol t ~ filosois antics -es a
dir, iio solanient drls estoics i dels esceptics dcls quals Cicer
era seguidor-.
Des de l'alta edat rnitjana Iii havia tambe en les biblioteques
un comentari escrita la fi de l'antiguitat sot~re .El somiii d'Escipi",
(sOtu>n>zl<rn scipionis), un fragment extret del De repziblicrf de Ci-
cer. Era una obra escrita per Macrobi, un escriptor paga de la
fi del segle ry que reinterpreta el text de Cicer segons teories
neoplathniques per tal d'oferir especulacions sobre I'anima i els
noi&res, la virtut i rls somnis, els estels i l ' uni wr ~. ~~'
En les bihliotrques de l'alta edat rnitjana hi solia havrr
tamb la traducci llatina de I'obra d'0rgeries - fera per Ruf.
orgenes havia intentar acgr da~- ~l -crisdanisme amb la filosofia-
neoplatbnica. Els seus escrits presenten un elcment de la cultura
de 1lalta edat mitjalia 1x0 sempre prou tingut en compre avui dia:
l'atlnosfera neoplatonica. Anibros havia rctingut alguns aspectes
del pensainent &Orgenes, especialmciit la seva interpretacio
al-legoritzant de llEscriptura. Basant-se en l'autoritat d'Orgeiies,
Joan Escot Erigeiia pogu sostenir que en l'infrrn no hi liavia
penes corporals. Noms a l'inici del segle riii comen4 a imposar-
se la concepci que calia interpretar de manera realista el ~ O C de
l'infern. Segurament aquest canvi cn la iriterpretaci fou degut
no sols a Yevoluci de les idees, siii tamb a la necessitat que
tenia la jrraiquia eclesiastica d'atemorir els fidels en un ~noment
e11 quk la seva autoritat comencava a sser discutida."
Lestat de les biblioteques s'ana transforlnant al llarg de l'edat
mitjana de manera molt caracterstica: rnentre les biblioteques
5 , co)ilrisiiia~.ii ii7 somn*,djri \crpioi~is.4n>brosii me"l~~ii~kfacrobii.Jwillis
(ed.), Leip/ig 196% ;aci.obi'is' Cuiiinrntiii)> on ?/?e Di.rnm Qf SciPi",
Strlil
(md, ), N0r.a Yo& 1990; El .soiizni cI'Esipi6 (TI 91.55-68) K. F~rscH. ~i l ' @i "i "l L~
i,, &e PhiLosophie des &dliffclaltci-s, Drrinrudt 1994, p. 66-78; J. FifitflN', Mnaubi'
er lepia[ojiis~.e /a6jl "&f i n &L JV siScle, Leiden 1977; B. DI P * ~ V ~ ! ~ ~ , M ~ " ' " ~ ' ~ '
~ f i c a e psicoiogiu i ~ e i Conintr>ztnrii in ~Totniiiiiili Se@ioiis~~. Catalira 1988; A.
.in~,,, Ma,,,i,,, fifiite/altei: Ein Beiiing i r i i . ~ ~ z e >t i r ) f ~ s g @~ ~ c h i c ~ ~ ~ ""'
Loii>is>il~~~.ii i ! ~ ~Somiz~ii? Scli>ion" Fr a nkr t del M. 1990. PcI q L i r fi a la
iifiii$mia de uadici estoica en I'edat rnitjnna, cf, G. VERBE~~E, fljc ",ese'7"e gf
.(itoicisn~e iiz 2Plcdictial Thr.~~,~gbt, Washington (D. C.) 1983.
5- cf., pero, infra p 157
episcopals i les monastiques deixaren d'evolucionar i es limitarrn
a conservar llibres litrgics, les biblioteques de les universit~t~
i les dels ordes mendicants augmentaren quantitativarnent i
.( milloraren qiialitativament gracies als textos universitaris -co-
mentaris a la Bblia, al Llib-e de les Sefzlerzcies de Pere Llornhard,
a Aristotil- i als reciills de sermons. Els llibres que figuraven
en les biblioteques iiniversitaries reflecteixen els vius debats
doctrinals entre els anys 1250 i 1500. A partir del segle XII, els
laics comencaren a formar tamb biblioteques, com es ara la
del rei de Napols Carles d'Anjoii. A partir del segle XIV, alguns
metges interessats per la filosofia tamb en formen; en sri un
exernple la biblioteca Amploniana a Erfurt o la Malatestiana a
Cesena. Al mateix temps les ciutats formen tamb biblioteques
municipals; els Medici, per exemple, obriren la seva biblioteca
als estudiosos.
Vers l'any 1460, l'estat de les biblioteques canvia radicalment.
Els llibres s'abaratiren i les biblioteques s'ampliaren. Fins i tot
les mitjanes posseiren els llibres tradicionals basics en cikncies
naturals, medicina, jurisprudkncia, filosofia i teologia. El resultat
fou que el lector individual s'independitza de l'rnsenyament oral
impartit en la instituci universitaria. El lector podia contrastar
opinions divergents i formar-se la seva; podia descobrir si un
text s'havia corromput i podia esmenar-lo. Aviat els filolegs
humanista editaren les obres ms irnportants en llur llengua
original i les posaren a la disposici de tothom. Ho feren no
solanient arnb la Bhlia, sin tamb amb Aristotil, editat en
grec per Aldo Manuzio els darrers anys del segle xv. La nova
presentaci dels textos que feien autoritat i l'experikncia de
la rica diversitat del patrimoni cultural modificaren la manera
de valorar la tradici. Aixo s'esdevingu sobretot a partir del
moment en qiie la impressi de llibres permet que es difongus
rapidament per tot Europa l'obra pedagogica dels hiimanistes
italians i la teologia dels reformadors.
La impressi de llibres revoluciona tot el sistema cultural,
inclos el pensament filosofic. A I'inici de la difusi del llihre
hi hagiit: una gradual emancipaci del lector enfront de les
institucions vigents, I'Esglsia i la universitat. Pero ben aviat
aquest lector foil vctima d'una nova submissi, la que resultava
de la dependencia d'editors i llibreters, de niodes, de corrents i
de la censura. Certament, canvis com els produits per la Reforma
i I1avang de les llenges populars en la literatura cientfica, no
haurien estat possibles sense la impremta. Aixo no obstant,
cal no exagerar la rapidesa d'aquests canvis causats per la
utilitzaci de la t i p~gr af i a. ~~ En els segles anteriors ja hi havia
hagut tallers editorials que manufacturaven i c~mercialitzave~
llibres. Al comencament, la i~npressi de llibres era cara, i el
nombre d'exemplars d'una edici, reduit. D'altra banda, els
editors noms irnprimien aquells llibres d'autors que eren de
venda segura, aixb s, manuals escolars. classics llatins, Pares
de I'Esglsia, textos jurdics i medies, i obres teologiques i
filosofiques dels grans autors -Aristotil, Pere Llombard, Albert
el Gran, Tomas dlAquino, Bonaventura-. L'invent de Gutenberg
no capgira la situaci fins que la Reforma i la Contrareforma,
juntament amb la irrupci dels llibres en les fires, crearen una
atmosfera d'inquietud intel.lectua1. Per6, precisament llavors,
el control i la prohibici reaparegueren energicament sota una
forma nova, la censura, instaurada el 22 de mar( de l'any 1485
per un edicte de l'arquebisbe de Magncia Bertold.
3H Sobre Gutenberg i la importancia de la impreinta, cf. M. GIESECKF,
Der Buclidmck i n der frhen Neuzeit, Frankhirt del M. 1998; A. RLTPVLL, .r
G~itenberg. Sein Leben und Werk, Berln 1947; A. ~nn~. [ohan>zes ~ u t e > r b e ~ .
Persbnlidkeit und Leistutig, Munic 1987; S. FLISSEI.. [ohannes ~ u t e n b e n .
Hainburg 1999; Gutenberg undsrine Wirkung, Fr:mkfurt del M. 1999; L. F E ~ E
i H.-J. MARTIN, L'apparition di< liiire, Pars 1958; R. HIRSCH, Printing selling
and Reading, Wiesbaden 1967; M. McLuni~. m e Gut enbc~, ~ G ~ ~ L U Y
Mal ng of Typographic Man, Tomnto 1969 [trad. cat La gal ai v ~2i"nbe%.
Ldonnoci de l%iornr tipogrhfic, Barcelonn 19731; M. Bi~innnl ST~LL~TLL. 7%
Awakni ng Intcrest i n Scirncc during the Fi a t Century of Pnllting, 14%
1550, Nova York 1970; F. Grro~rn, Inkunabelku~rilr. wiesbaden 197% E, L.
~I SENSEI N, he Printing Press as a n Agent of Chalzge, ~ambri dge 1979.
vol.; The Printing Remlution i>i Eariy Modeni Eumppe, c:irnbridge WX3; p.
RAABE (e,.), 550Jahre Buchdruck A~~sstellu~>ribnraloy~sktalo dar Hemog *ugust
Bibliothek, Wolferibttel 1990.