ESTUDI HISTRIC DE SANT MART DAIGUAFREDA DE DALT Reconsideraci dels seus origens i descripci arquitectnica actual

Aiguafreda (Valls Oriental)

Realitza:

Promou:

Collabora:

CENTELLES, JULIOL DE 2008

FITXA TCNICA DEL PROJECTE

Promotor: Ajuntament dAiguafreda rea de Cultura Localitzaci: Terme municipal dAiguafreda Contingut: Estudi histric i descripci arquitectnica del monument Cronologia: 898-2007 Data: 2007-2008 Autors: Anna Chvez, amb la collaboraci de Jaume Oliver

LESGLSIA DE SANT MART DAIGUAFREDA DE DALT

Introducci

L'antiga parrquia de Sant Mart d'Aiguafreda de Dalt, originalment dita de Sant Mart del Congost, es troba sobre un masss de pedra tosca a l'extrem nordoccidental ental del terme municipal d'Aiguafreda (comarca del Valls Oriental), en un pendent de la vall de Martinet i a una alada aproximada de 600 m. El trencant per accedir-hi accedir hi comena tot just passat el km. 50 a la dreta de lantiga N-152, 152, o Carretera de Ribes, al seu pas per Aiguafreda, on hi ha la molt concorreguda Font dels Enamorats. A partir daqu cal agafar el carrer que senfila per la dreta, que hi mena desprs de 2 km escassos, primer asfaltats i desprs de pista de terra. Per entrar a linterior cal demanar de la clau al rector dAiguafreda o, alternativament, als masovers.

L'esglsia de Sant Mart s un dels primers testimonis de la parroquialitzaci del bisbat d'Osona i, sens dubte, el primer exemple d'aquest procs histric a

les valls del Congost. La consagraci del temple com esglsia parroquial va tenir lloc l'any 898 i, de fet, no es pot excloure que hi hagus anteriorment, en el mateix indret, un lloc de culte sense categoria parroquial. El terme tradicional de la parrquia consagrada a finals del segle IX sestenia principalment pels contraforts de ponent del masss del Montseny, en la zona que la documentaci de principis del segle XII que es refereix al domini de lesglsia situa de ipso martinet usque in flumen de Valle Magna et de Canellas, aix s, entre la vall de Martinet i la vall de lAvenc per lest1 i el curs principal del Congost per la banda de ponent.

Si la histria de lesglsia a partir de la seva consagraci i, sobretot, a partir dels segles XI-XII no difereix en gran mesura respecte de les altres esglsies parroquials del pas, la possibilitat d'un lloc de culte anterior i el paper del temple en els anys decisius de la primerenca feudalitzaci dOsona Sud constitueixen latractiu ms important del conjunt patrimonial actual, ja que obre vies d'interpretaci i valoritzaci molt interessants.

DA, doc. 21.

ESTUDI HISTRIC DEL TEMPLE I LA PARRQUIA FINS AL SEGLE XII

UN POSSIBLE EREMITORI

Un dels elements ms notables i alhora suggerents del conjunt patrimonial de Sant Mart dAiguafreda de Dalt s la cova situada sota lesglsia. Sota lesglsia de Sant Mart hi ha una cova on es poden veure les restes de quatre tombes excavades a la roca. La cova va ser descoberta cap a lany 1920 i aleshores es va informar de les restes daltres enterraments, trossos de fusta, claus de ferro i una clau de pany, tot de data indeterminada. Aquesta cova t una longitud de 5,6 metres i una amplada de 5 metres (tot i que una bona part del terra est cobert daigua); el punt ms alt t 2,65 metres. Lentrada original a la cambra era a travs duna bassa, situada a la banda de ponent de la roca on es troba la cova, tot i que actualment shi entra per un tnel obert poc desprs del descobriment del jaciment a lextrem nord. Aquesta necrpoli, per les caracterstiques de la seva estructura, sistema daccs a travs de laigua, tipologia de les sepultures i materials trobats, s excepcional en el context arqueolgic catal.

Actualment s molt difcil datar aquests enterraments. s noms una possibilitat que els ms antics siguin del segle IX, s a dir, contemporanis de la consagraci de lesglsia lany 898. De fet, tamb s possible que algunes tombes siguin anteriors a aquest moment, especialment la que est collocades dins darcosolis (Tomba I), i que desprs shi afegissin daltres. Els investigadors que van estudiar lindret la necrpoli degu ser utilitzada fins al segle XVI. Aix mateix, no es pot descartar un s de la cova com assentament eremtic abans de la construcci del temple i que llavors es reaprofits com a necrpoli2.

CR, p. 292. Vegeu en la segona part daquest estudi una descripci ms acurada de les tombes.

EL CONJUNT DE SANT MART, AMB EL TUR DE LES QUEREDES AL FONS I LENTRADA A LA COVA SOTA LESGLSIA

EL TEMPLE PRERROMNIC

Les valls del Congost a la marca superior dal-ndalus

Un dels corrents del medievalisme sost que el feudalisme simpos mitjanant una revoluci durant el segle XI i que lordre social vigent fins aquell moment era una continuaci de lAntiguitat. Certament, a mitjan segle XI va tenir lloc arreu dOccident un seguit de convulsions que sacsejaren lequilibri de forces en el si de laristocrcia i que van contribuir a afermar el domini senyorial. Per si aquesta revoluci, en efecte, va afectar la concepci i lexercici del poder, institucionalitzant la violncia com a regulador de les relacions socials, lordre feudal en general fou el fruit de les transformacions ms amplies operades durant un perode que comena al final de limperi rom3.

Llavors, aquest mats vlid per a l'occident medieval en general s'ha de complementar, en el cas de les terres catalanes, amb un altre de ms especfic referit als efectes de la conquesta islmica del segle VIII. Aix, la visi tradicional explicava que, arran de la conquesta, es va produir un despoblament general del pas que noms es va comenar a superar amb la repoblaci que segu a la reconquesta menada pel comte Guifr I, dit el

Pels, a finals del segle IX. En el mateix procs, i segons aquesta visi tradicional, hauria tingut lloc la restauraci de les seus episcopals i el seu corollari en lmbit local: la proliferaci desglsies parroquials atribudes majoritriament a la iniciativa dels camperols.

Avui, per, la historiografia de lalta edat mitjana ja no parla de successius i massius abandonaments i repoblacions, sin de desarticulaci i fugida de l'aristocrcia visigtica i, sobretot, de transformacions en l'organitzaci social, els processos productius i les formes dassentament. Certament, no cal excloure radicalment l'existncia de cert refugi muntanyenc en qu,

Es recullen algunes referncies bibliogrfiques principals a Moore, 2003, p. 19-20.

sobretot, l'aristocrcia visigtica, hauria mantingut un estira i arronsa amb les noves autoritats islmiques. La toponmia indica a vegades aquesta funci del masss del Montseny com a refugi: la roca d'Alarit (1.100 m), per exemple, situada entre Collformic i el coll de la Teuleria al Pla de la Calma, sembla conservar el nom visigtic (= Alaric) d'un daquells possibles refugiats, tot i que el lloc no es documenta fins una data molt tardana, lany 990 (ipsa serra que dicunt de Alarigo)4. Tanmateix, cal esperar que labast daquests refugis muntanyencs fou ms petit, ms dispers geogrficament i ms sotms a la pressi no noms militar- del que tradicionalment es deia.

En tot cas, el regne visigtic fou conquerit pels rabs i berbers que travessaren l'estret de Gibraltar l'any 711, arribaren a la Tarraconense el 714 i reberen la rendici de Narbona el 720. Aquesta rpida conquesta, que va incloure la liquidaci dun possible ltim regne visigtic dirigit per khila i provoc la fugida de laristocrcia local cap a lexili ultrapirinenc o a les zones muntanyenques, tamb va suposar la implantaci dun estat islmic i, en les zones on la presncia daquest fou ms perdurable, la introducci de formes noves dorganitzaci del treball pags5.

La nova formaci social, Alandals, no estigu lliure de tensions, generades per lesfor successiu de lemirat i el califat de sotmetre les tribus rabs (sarraceni, en les fonts cristianes) i berbers (mauri) que formaven lexrcit. A aquestes tensions internes cal afegir la pressi, progressivament forta, del ve regne franc, que aplegava una disparitat de nacions i forces, entre les quals hi havia els qui es pretenien hereus de l'anorreat regne visigtic. Com que la consolidaci de l'estat islmic no va produir-se fins a la proclamaci dAbd ar-Rahman III com a califa de Crdova, lany 929, el territori situat al nord del Llobregat fou abans d'aquesta data una veritable frontera superior (tagr al-al) o marca, territori sotms a contnues lluites internes i moviments militars. En aquestes circumstncies, tant la islamitzaci com la reorganitzaci de lespai rural i dels processos de treball van romandre

4 5

ACB, doc. 225. Barcel, coord., 1999.

inacabats i trobem, entre els segles VIII-IX, indicis de la coexistncia de diferents formes d'exercici del poder poltic, de taxaci, d'assentament, etc. Aquestes formes, no necessriament complementries i, de vegades, clarament excloents, es poden trobar a les valls del Congost mitjanant una lectura regressiva de la posterior documentaci feudal. En primer lloc, trobem els palaus.

Segons els darrers estudis de conjunt, els assentaments esmentats en la primerenca documentaci feudal com a palaus (palacios, palacia) constitueiexen testimonis de la implantaci de l'estat islmic i del seu sistema fiscal en el territori conquerit, tant per ser de nova creaci com per tractarse dassentaments anteriors reaprofitats desprs del seu repartiment en el marc del quint estatal islmic6. A les valls del Congost, trobem esments daquests "palaus" des de leixida sud del pas, a la Garriga (on nhi hauria hagut un prop del mas medieval de Can Palau) fins a Tagamanent, al sector de lAvenc (esment del vilar quem dicunt Palacium pertanyent al comte Sunyer de Barcelona lany 9147 i que don nom desprs a un altre mas Palau)8. No s difcil relacionar aquests palaus amb punts de percepci de taxes sobre les persones i les mercaderies que passaven pel cam del Congost9 o els altres camins principals que, com el de lAvenc al tur de Tagamanent, hi confluen.

En tot cas, sembla que no cal dubtar de la presncia de l'estat emiral al Congost durant els segles VIII i IX, tal com, d'altra banda, ho indica la incorporaci del Valls i la Cerdanya a la revolta d'Aiss/Ayssun contra la presncia franca, entre els anys 826-827, com veurem ms endavant. Creiem de fa temps que en la revolta hi participaren activament les poblacions

Mart, 1999; Gibert, 2007. ACB, doc. 9 8 ACB, docs. 9, 10. Sens dubte, aquest palau s el que es troba en runes els anys 1207 (apud ipso palacio qui se tenet cum honore de Raimundi de Avanchoni) i 1229 (ad ipsum palatium, ad ipsas parietes), segons Oliver, 2003. 9 Tot i que sha volgut infravalorar la seva importancia, el cam del Congost es va seguir utilitzant durant lalta edat mitjana (Mayer & Rod, 1998, p. 29).
7

10

locals10 i pensem que s possible que la xarxa institucional representada pels palaus i altres assentaments fiscals tal vegada algunes esglsies- va proporcionar els revoltats els elements de cohesi i recursos que van enfortir una revolta que va fer trontollar el domini franc a la Marca Hispanica. No oblidem, en aquest sentit, que entre els objectius prioritaris dels revoltats hi hagu determinats centres poltics i, sens dubte, fiscals francs, com l'assentament fortificat de l'Esquerda (Roda Civitate, Roda de Ter), que fou totalment anorreat11.

No tenim, en el cas de la rodalia dAiguafreda, notcia d'individus amb nom rab, com s que en trobem el 932 a l'Ametlla del Valls, encara que all es tracti dindividus allats que formen part duna societat local on predominen els noms llatins o germnics, i que es faran fonedissos just desprs daquests primers i nics esments, en el marc dun procs de feudalitzaci que tamb ho s de definitiva cristianitzaci dels pagesos12.

Integraci a l'imperi franc.

La integraci de la Catalunya Vella a limperi franc va tenir com a fites el lliurament de Girona (any 785) i la conquesta de Barcelona (any 801). Entre les dues dates, el comte Borrell va rebre lany 798 de les autoritats franques, interessades en fortificar els accessos meridionals a Osona i el Bergued, diverses fortaleses antigament abandonades (oppida olim deserta) per tal de reedificar-les. Es tractava, possiblement, de fortificacions d'origen baiximperial o visigtic abandonades arran de la conquesta islmica. Hom ha dit tradicionalment que la lnia fortificada anava del Montseny a Montserrat, passant per Collformic, Tagamanent, Bert, Gallifa, etc. Entre els castells es comptaven, sens dubte, el que hi havia dalt del tur del Seguer (castello Anseger, a Tagamanent), sobre el Congost (Oliver, 2003, p. 30-31) i un primerenc castell de Bert, situat en lantic cam que comunicava el Valls amb la plana de Vic tot vorejant la mateixa cinglera que devia prendre el nom
10 11

Oliver, 2003. Sobre la revolta dAiss, vegeu Salrach, 1978. 12 Oliver, 2007.

11

del guerrer que guardava la fortalesa (castellum Bertilli, Oliver 2000). Lesment daquestes fortaleses com a castella i no com a castra delata la seva antigor i, sobretot, el seu origen diferents dels castells termenats prpiament feudals que, com el de Tagamanent (kastrum Tagamanent, any 945) els substituiran a partir dels segles X-XI. En tot cas, la lnia de castells del 798 marcava el lmit entre el la rodalia barcelonina i el Valls, reorganitzats a partir del 801 mitjanant la concessi de franqueses als seus habitants que pretenien assegurar la fidelitat a les noves autoritats franques, i el rerepas osonenc de domini ms feble.

La integraci imperial va significar l'inici de la reorganitzaci de les jurisdiccions eclesistiques a travs de la presncia preponderant dels bisbats i dels monestirs en els territoris conquerits, formalitzada a travs de preceptes, capitulars i altres privilegis. Aquesta actuaci decidida a nivell eclesistic tenia com a objectiu el desplegament dun ordre territorial d'acord amb els designis imperials. En lmbit eclesistic, perseguia la implantaci d'una veritable esglsia de missi que es va concretar al Valls en la desaparici del bisbat dgara i l'alternativa ampliaci de la jurisdicci del fidel bisbat de Barcelona per lantic territori egarenc entre 778-81013. Mentrestant, a Osona, el bisbat no es va reconstituir fins el 886, fet que va permetre una major perduraci de lorganitzaci anterior visigtica, emiral o, tal vegada, una barreja molt mal coneguda dambdues. Aquesta barreja apareix fugament reflectida en lacta de consagraci de Sant Mart dAiguafreda de Dalt, escrita, justament, entre altres objectius, per sancionar-ne la seva liquidaci.

El projecte imperial, per, va trobar dificultats. Entre els anys 826-827, una revolta dirigida per Aiss/Ayssun i Guillem, aquest darrer fill del primer comte de Barcelona Ber, va fer, segons els no gens imparcials cronistes de la cort franca, que les terres compreses entre Cerdanya i el Valls fossin "quotidianament" incendiades i saquejades tant pels sublevats com pels seus aliats sarrans i moros (iuntique sarracenis ac mauris Ceritaniam et
13

No sense resistncies (Mart, 1993; Vilagins, 2001, p. 106).

12

Vallensem rapinis atque incendiis cotidie infestabant)14. Tot i que la revolta fou finalment sufocada, la destrucci resultant, el perill constant de les incursions andalusines i linters en guanyar-se la fidelitat dels camperols situats a primera lnia expliquen que els reis francs tinguessin inters en fortificar el pas i en concedir o renovar les franqueses que shavien donat a principis del segle IX per a la colonitzaci de les terres incorporades amb contingents fidels.

Entre aquestes franqueses destaquen les atorgades per Carlemany i renovades per Carles el Calb l'any 844, adreades a la plaa fortificada de Terrassa, la ciutat de Barcelona i a certs habitants del rerepas15. A la mateixa poca, els reis francs tamb fan concessions per assegurar-se la fidelitat dels senyors locals del Montseny. Aix, lany 862 Carles el Calb don al comte Sunyer els mateixos dominis que tenia abans Humfrid en rgim de beneficium, mateixa forma de tinena que aleshores tamb es donava en dominis situats a lAvenc, segons documents posteriors (beneficio, any 907). Aquests beneficis, dominis provisionals cedits pels reis en pagament dels serveis prestats mentre durava la funci recompensada, al darrer quart del segle IX ja tenien al costat d'alous o dominis hereditaris, com l'alodem Baioni citat l'any 87816.

No hi ha constncia que l'mbit daquestes franqueses arribs fins a les valls del Congost. Ms aviat ens inclinem a pensar en una incorporaci als dominis comtals duta a terme des de punts forts del senyoriu: les villae i altres dominis comtals situats als marges del masss del Montseny (la villam quam vocant Moram, els vilars quem dicunt Palacium de Tagamanent i quem vocant Daniehelis de Valldeneu), i determinats llocs fortificats del domini pblic (el Pugo Rege o ipso pugolo regi que don nom a la parrquia de Santa Coloma de Vinyoles, desprs de Centelles, situat a la cosa de Sant Antoni de les

14 15

Salrach, 1978; els textos originals tamb a Vilagins, 2001, p. 45, nota 8. CCII, p. 422. 16 CCII, doc. 25; DCV, doc. 35; CCII, doc. 13.

13

Codines)17. Des daquests punts, tal vegada amb la collaboraci de notables locals i mitjanant el sistema de l'aprisi, sestendria el domini primerenc dels marges del possible refugi muntanyenc del Montseny. Entre aquests espais incorporats aleshores hi hauria la rodalia de Sant Mart dAiguafreda.

EL CLOT DE LA MRA I LAVENC DES DE SANT CEBRI, POSSIBLE CENTRE DE LA VILLA MORA (ANY 914)

La incorporaci al domini devia portar aparellada una transformaci de lespai rural, tant pel que fa a les formes dassentament com a les zones de conreu. La possibilitat legal, recollida en capitulars i privilegis, de reduir noves terres a conreu (de heremi squalore...ad cultum frugum traxerint), promoure lasssentament de nouvinguts (alios homines de aliis generationibus venientes) i de dirigir tasques de colonitzaci agrcola (in portione sua quam aprisiones vocant habitare fecerit), posant els nous dominis sota la protecci reial (nullus de homo...iniustam inquietudinem illis inferre presumat) i facilitant lintercanvi o lherncia de terres (possessiones sive aprisiones inter

Oliver, 2003; Pladevall, 1987, p. 31, 24; Rocafiguera, 1983, doc. 1: ipsas cutinas sive pugpo rege.

17

14

se vendere, comcambiare seu donare posterisque relinquere)18; tot aix devia generar un espai rural diferent de l'heretat de perodes anteriors i, tamb, devia contribuir a la desarticulaci definitiva dels aparells fiscals anteriors (visigtic, emiral) bastits en funci d'un espai rural i d'unes societats destinades a desaparixer.

Molt possiblement, doncs, des de mitjan segle IX sintensific la colonitzaci agrcola que tal vegada ja shavia donat entre els segles VI i VIII donant origen a villares i altres formes tpicament altmedievals dassentament19 amb els seus corresponents espais agraris20. Almenys una part daquests nous espais agraris es trobaven als vessants muntanyencs, on la documentaci de la primera meitat del segle X encara enregistra roturacions en curs. s el cas exemplar de la vall de lAvenc, on trobem la posada en conreu de noves terres durant els anys centrals del segle X dirigida, majoritriament, per preveres vinculats a la seu vigatana i altres notables locals.

Per la seva cronologia, l'espai rural descrit en l'acta de consagraci de Sant Mart dAiguafreda de l'any 898 s, alhora, el resultat de processos de colonitzaci anteriors, duts a terme pels camperols autnomament o sota organitzacions poltiques diferents; i tamb el punt de partida per a una intervenci en lespai rural sota una decidida direcci senyorial. Veurem amb ms detall aquesta direcci senyorial en el segent apartat.

Una esglsia primerenca i inacabada.

El 5 dagost del 898, el bisbe Gotmar de Vic va acudir a consagrar lesglsia de Sant Mart, construda a la rodalia del vilar del mateix nom, a la vall del Congost (sita est in valle Congusto). L'esglsia prpiament dita havia estat

CCII, doc. 25; CCII, doc. 13. Per aquestes formes, vegeu Bange, 1984, p. 535-536; i Durand, 1998. 20 Els efectes daquestes roturacions van provocar una increment de lerosi dels vessants muntanyencs que encara sn visibles arqueolgicament en els deltes, com per exemple els del Bess i Llobregat (Palet & Riera, 1994).
19

18

15

finalitzada per ordre dEmma, filla del comte Guifr I i abadessa de Sant Joan (Emmo, abbatissa, erexit in culmine)21.

Hom ha proposat que lesglsia de Sant Mart es va edificar entre els anys 897 i 898, atenent a la referncia, en lacta de consagraci, a la construcci feta per la mateixa abadessa Emma. Hom ha acceptat fins ara aquesta referncia, tot i que tamb sha dit que s possible que exists una esglsia anterior que Emma hauria renovat ntegrament o un centre eremtic, relacionat amb la cova cripta cavada en la tosquera de sota lesglsia. En tot cas, hi havia vida i organitzaci molt abans del 898 22. Nosaltres creiem que s possible que la construcci del temple, situat just a sobre de l'emplaament de la cova hagus comenat per iniciativa de l'oncle d'Emma, el comte i monjo Sunifred en el moment de la seva aprisi de la rodalia, segurament entre el 844 (nomenament com a comte de Cerdanya) i la seva mort el 848.

De fet, la lletra exacta de lacta de consagraci i dotaci indica ms aviat una confirmaci per part dEmma de la donaci que de lesmentada aprisi fu el comte Sunifred (omnem aprisionem quam Sunifredus comes, avunculus meus condam ad ipsam concessit ecclesiam). Aix, lesglsia de Sant Mart ja existiria, com a mnim, lany 848 i laprisi del lloc, si es va aplicar correctament la legislaci visigtica dels 30 anys de possessi ininterrompuda fins que es pot disposar lliurament dun b, hauria tingut lloc abans del 818. Aquesta ltima dataci situa la construcci inicial del temple en un context histric convuls marcat per la revolta dAiss, els anys turbulents de la revolta de Guillem de Septimnia contra Carles el Calb i els seus fidels (entre els quals hi havia el comte Sunifred) i la llarga pacificaci posterior del pas. Recordem aqu, per exemple, que quan el 858 el rei Carles el Calb don al seu fidel Humfrid, en nomenar-lo comte de Barcelona, el domini sobre el Montseny, aquest no va incloure cap terra situada al vessant osonenc del Coll Formic23. De fet, pren ms sentit aix la possibilitat duna esglsia inacabada que, tot i poder rebre formalment donacions comtals, va romandre en una
21 22

ACB, doc. 10. Pladevall, 1998, p. 34, 37. 23 CCII, p. 194-199, 238-240.

16

situaci de debilitat fins a la represa del poder comtal a finals del segle IX. Represa que es materialitz amb lacabament de lobra per mandat dEmma el 898.

Laprisi inicial del comte Sunifred tenia unes dimensions precises i ben fixades en l'acta de consagraci del 898: ab orientem per ipsum semitarium que discurrit ad Kannes et de ipso semitario usque ad fontem villarizello Sancti Martini et de ipsa fonte usque in rio qui discurrit ad ipso rio, et inde per ipso rio usque ad alia fontana et usque ad ipsum arborem ubi crus facta est et de ipso arbore usque ad ipso semitario que discurrit ad Cannellas. Un espai relativament petit que, tal vegada, quedava centrat per un assentament anterior que, fins i tot, podria tractar-se de lassentament eremtic de la cova de Sant Mart24. En tot cas, cal tenir present que lespai descrit en lacta de consagraci no s que el hi havia en temps de laprisi de Sunifred sin el resultat del mig segle transcorregut, com a mnim, entre la seva aprisi inicial (moment en qu es pot haver fundat tamb el vilar de Sant Mart) i la consagraci del 898.

s possible que tamb dati daquest perode obert amb la conquesta franca la fundaci de lesglsia de Santa Coloma, actualment de Centelles, i ladscripci al temple dun territori relativament extens en qu, una altra vegada lany 898, es trobaran diversos assentaments que, tot i la subordinaci formal que aleshores es far de Santa Coloma a Sant Mart del Congost, seguiran estant adscrits a aquella primera esglsia.

Urgeix encara ms, doncs, un estudi arqueolgic, actualitzat i detallat, de la cova sota lesglsia, ja que pensem que s en el pas del possible assentament eremtic a lesglsia situada sobre seu que rau bona part de lexplicaci daquest perode poc conegut.

24

17

LA PLANA DE CENTELLES ENTORN DE SANTA COLOMA, DES DE SANT MART DAIGUAFREDA

En aquest sentit, la peculiar organitzaci eclesistica establerta a finals del segle IX, amb la consagraci parroquial dun temple tot just acabat de construir i la subordinaci a aquest dun altre que demostra tenir preeminncia sobre un grup no gens negligible dassentaments (incls un castell), tindria un sentit ms clar: es tractaria duna represa de lordre territorial que va quedar inacabat a partir de la revolta dAiss i de la mort del comte Sunifred, en el qual les esglsies estaven destinades a tenir un paper preponderant com articuladors del territori (i, sens dubte, taxaci de les poblacions en substituci de la xarxa fiscal emiral), represa que saprofundiria aleshores amb el desplegament de la nova figura parroquial. Aquesta represa, dacord amb les necessitats de la poltica comtal en lmbit local, inclouria en algunes ocasions, com en aquesta, determinats

reajustaments pel que fa a la preeminncia duna o altra esglsia. Sant Mart es va acabar de construir i la preexistent Santa Coloma li seria sotmesa, certament; per el model dorganitzaci territorial de base eclesistica tenia un origen anterior.

18

Resta oberta, per ara, la possibilitat que Santa Coloma tingus un origen anterior, a dir, visigtic. Tant ladvocaci com el mal conegut paper de les esglsies en lestructura fiscal visigtica al rerepas25 permeten pensar que, en efecte, lesglsia podria haver existit. Aleshores quedaria per resoldre les qestions de lorigen potser ms antic de ladscripci dels assentaments entorn de lesglsia que apareix el 898, lencaix de lesglsia en el nou

aparell fiscal andalus, etc. Aquests aspectes sn per ara irresolubles i depenen duna recerca arqueolgica que, en rigor, no sha fet mai.

La incorporaci de lAlt Congost al domini comtal

El comte Guifr I, dit el Pels, comte de Cerdanya i Urgell, fou investit dels territoris de Barcelona i Girona en lassemblea de Quercy de lany 878. Poc desprs, el 886, ell mateix va impulsar la refundaci del bisbat d'Osona amb la construcci d'una nova seu episcopal fora de l'antiga ciutat d'Ausa, en el raval (vicus) que acabaria donant nom a la nova ciutat. Nogensmenys, a finals del segle IX, la unificaci poltica encara restava molt lluny i, fins i tot dins del conjunt territorial encarregat a Guifr I, hi havia un buit format per les actuals comarques dOsona, Bages i sud del Bergued. Aquest territori escapava a un control poltic ferm i fou objecte d'atenci privilegiada per part del llinatge comtal i dels seus collaboradors laics i eclesistics; de fet, el mateix llinatge era format simultniament per guerrers i per no menys actius eclesistics, com la prpia filla del Pels, l'abadessa Emma del monestir ripollenc de Sant Joan.

A les valls del Congost, les primeres referncies al domini comtal sn coetnies de lacta de consagraci de Sant Mart. Aix, desprs dunes primeres referncies vagues i interpolades posteriorment a dominis del monestir de Sant Joan per la rodalia dels anys 885 i 88826, el 914 consta que el comte Sunyer don a la seva esposa Aimilda per les esposalles la vil.la Mora (villam quam vocant Moram cum sua servicia) i els vilars Palau (quem dicunt

25 26

Retamero, 2000. ACB, doc. 3

19

Palacium) i Daniel (quem vocant Daniehelis) situats els dos primers assentaments a Tagamanent i el tercer a Valldaneu. Llavors, durant la primera dcada del segle X tamb comencen a sovintejar les transaccions entre particulars i, sobretot, les donacions de predis a favor d'institucions eclesistiques com la catedral de Vic i de preveres particulars. Els textos fan referncia sobretot a la Vallmanya i a la costa de l'Avenc, s a dir, als marges nord i occidental de la villa Mora, veritable nucli inicial de lexpansi senyorial als lmits del terme del que a mitjan segle X fou el terme del castell de Tagamanent. El primer document de la Vallmanya s de l'any 90427.

LA VALLMANYA DES DEL CAM A SANT CEBRI DE LA MRA

En aquest context es pot haver donat, fins i tot, larribada de colonitzadors a recer dels exrcits francs o comtals. Entre aquests sembla que es compten contingents cerdans, que nom ha assimilat a cavalls de Troia de la poltica comtal28. Aix, lany 964 es documenta lalode de Cerdanos, per exemple, que podem considerar primera referncia a lindret on es bastiria ms tard el mas de la Rovira dels Cerdans, a Sant Mart de Centelles. La proximitat de la
27 28

Oliver, 2003. Mart, 2006.

20

Rovira dels Cerdans al castell de Sant Esteve o de Sant Mart fa encara ms interessant la presncia dun grup de cerdans arribats amb la primerenca conquesta i colonitzaci a travs de la via ceretana que connectava la plana de Vic i el Pirineu a travs de la vall del Ter. Tamb documentem els cerdans que donaren nom al villaricello que dicitur Cerdanum situat -potser reproduint les formes d'assentament pirinenques d'orgen- per sumitatem Montis Signi, lany 878. Ho ignorem tot sobre les modalitats dassentament daquests nouvinguts i el seu encaix amb les poblacions locals, aquestes mateixes en una situaci igualment incgnita desprs de la revolta dAiss i la posterior pacificaci del pas. Entre les poblacions locals hi hauria, per exemple, hispani homines, refugiats de la invasi rab-musulmana i dels conflictes del segle IX posats sota la protecci els reis francs, a vegades contra els intents de sotmetre'ls dels propis aristcrates francs. Els hispani duen a terme al Montseny rompudes i aprisions de terres (quod spani homines de eremo traxerunt, any 878)29. Hispans, cerdans i altres pagesos sense adscripci coneguda foren els efectius colonitzadors del territori conquerit i organitzat per comtes, bisbes i guerrers professionals, els quals, tot i que la seva funci inicial era ben precisa i necessria per a la feudalitzaci del territori, necessitaven de pagesos per organitzar el sistema de producci i de captura de renda. Aquest s el veritable sentit dels esments certament, escadussers, sens dubte com a reflex de moviments poblacionals molt ms limitats del que volia la historiografia tradicional- de pagesos desplaats als llocs conquerits, de fundaci de nous assentaments, daprisions i trfic de terres, etc..

En rigor, si encara queden grans llacunes de coneixement sobre la conquesta prpiament dita, el que sabem del procs de colonitzaci s prcticament irrellevant. La ignorncia es fa total pel que fa a la fase inicial dels processos de treball, com ara la roturaci de noves terres i lexigncia deines, llavor,

29

CCII, doc. 13.

21

planter, reserves, bestiar, etc., o aspectes essencial com de quina manera els assentaments colonitzadors podien subsistir fins a les primeres collites30. Pensem, tanmateix, en una gran diversitat de situacions locals31 que la manca de documentaci suficient i labsncia de coneixements arqueolgics no permet, per ara, de definir. I pensem, tamb, que aquesta diversitat original es va anar fent fonedissa en el marc de lexpansi territorial del domini comtal i de la feudalitzaci de les relacions socials. Aix, l'any 908, Trasovad ven al comte Guifr Borrell la villa Bitaminia que vocant Palacio, a la vall de la Tordera, que limita per la banda del Montseny amb el collum que dicunt Collo Formici i, per consegent, amb els lmits orientals de la villa comtal de la Mra (CSCV, doc. 2). A principis del segle X, laristocrcia muntanyenca comena a baixar del Montseny cap a la plana resseguint, talment fites, els dominis que parents, guerrers fidels, bisbes i abadesses shan preocupat per consolidar durant els trenta anys anteriors.

A partir de finals del segle IX i durant el segle X proliferen, en els lmits meridionals del comtat osonenc, al Congost, els castells dotats de terme propi (castro Sancti Stephani Centelles-, any 898; castrum Tagamanente, any 945)32, mentre el Valls roman com un territori molt menys encastellat. R. dAbadal ja assenyal fa temps el paral.lelisme, en el cas osonenc, dels processos dencastellament i de parroquialitzaci des del final del segle IX (dAbadal, 1980, p. 97), mentre al Valls, en canvi, hom ha observat la relativa raresa dels castells termenats (Vilagins, 1987). Ms recentment, hom ha insistit en laliana entre els successius comtes de Barcelona-Osona i els bisbes de Vic, la qual perduraria fins a finals del segle XI, essent especialment intensa en lpoca del bisbe Oliba, quan lEsglsia dOsona gaud dun ampli poder secular i influncia poltica, similar a la dels comtes i evolucionant de forma parallela al poder daquests (Freedman, 1985, p. 30-66). Realment, fins al segle XII el En el cas de les conquestes del segle XII a la Catalunya Nova sha suggerit que els conqueridors proporcionaven llavor, planter i queviures els seus colons, els quals comenaven aix la seva nova v ida endeutats (Virgili, 2003, p. 282). 31 Wickham, Ch. (2005, sobretot 383-441) 32 ACB, doc. 10; DCV, doc. 227.
30

22

bisbe de Vic fou lhome ms poders dOsona i una personalitat de pes dins lenter territori subjecte als comtes (p. 37).

No s estrany, doncs, que les primeres notcies de llocs i contrades del bisbat de Vic es vinculin a lestabliment desglsies locals. Aiguafreda no s una excepci i tampoc ho sn altres llocs que apareixen referenciats en lacta de consagraci del temple de Sant Mart abans desdevenir, al seu torn, termes o parrquies independents.

La consagraci del 898.

El 5 dagost de 898, el bisbe Gotmar de Vic, desplaat personalment fins al temple (veniens...infra suum diocesum) a instncies de labadessa Emma del monestir de Sant Joan (propter cuius flagitacionem) va consagrar lesglsia de Sant Mart, situada a la vall del Congost (ad consecrandam ecclesiam Dei, que sita est in valle Congusto in honorem beati Martini episcopopi atque confessoris Christi). El bisbe va consagrar lesglsia i li va atorgar els delmes i les primcies corresponents als assentaments posats sota la jurisdicci de la parrquia. Aix mateix, va vincular explcitament el temple i el seu terme a la jurisdicci eminent del bisbat, simbolitzada pel servicium anual de 6 mujades de blat, tal com s costum (sicut mos ecclesiarum eius provincie pertinet), proporcionant-li desprs la vestimenta i els llibres necessaris per als oficis (kasulla, stola, succinta et manipulum, missale, lectionarium). Seguiren les donacions de labadessa Emma, que veurem ms avall, i desprs el bisbe va sancionar la cerimnia amb la imposici de penes espirituals i pecuniries al contraventors de lacta, i amb la seva prpia signatura i la dels seus acompanyants33.

Al costat de la consagraci, la dotaci. El bisbe Gotmar va concedir a lesglsia de Sant Mart els delmes i les primcies dels asentaments de Nogueroles, el vilar de Sant Mart, Aiguafreda, Avenc, Canyelles, Cantallops, el vilar dElies, i les Canyelles de Campllong (Nogariolas, villare Sancti
33

ACB, doc. 10.

23

Martini, Aquafrigida, Avanchone, Kannellas, Cantalupos, villare Eliane et alias Kanullas de Campolongum). Per tal de localitzar aquests assentaments, cal pensar que lescriv els va enunciar mirant en primer lloc cap al nord des de la porta de Sant Mart (el primer es trobava, sens dubte, a lindret de la Noguerola, a laltra costat de la riera de Martinet i a la rodalia de Santa Madrona)34, i desprs va continuar fent un cercle entorn del temple en sentit contrari a les agulles dun rellotge. Aix mateix li va sotmetre lesglsia de Santa Coloma amb les rendes eclesistiques dels seus propis vilars i del castell de Sant Esteve (ecclesias vero Sancte Columbe similiter cum decimis et primiciis de villares sibi pertinentes, id est, valle Orsaria, Vineolas, Noctebona, Casulas, Sentelias, Balona, Mammolla, valle Asenaria, villare Ninfridii, villare Rigbaldo, Ulligo, villare Wistrimiro, Gemminas et ipsa ecclesia de kastro Santi Stephani). En aquest cas, la descripci dels vilars s la dassentaments sotmesos a una autoritat superior, centrada en els dos casos en lesglsia principal, la qual, en aquest sentit, fa de cap de lexplotaci del domini, ra per la qual s el bisbe, autoritat eminent del domini episcopal, qui fa i desf a conscincia reorganitzant simultniament la prelaci entre les esglsies. L'acta calla sobre els termes d'aquests assentaments, probablement perqu, com ens recorda la situaci del Llenguadoc, la villa anterior a la parrquia no estava limitada per una lnia contnua sin ms aviat pels marges exteriors dels territoris daltres villes venes, zones de contacte (confinio, fines, terminia) que eren sovint motiu de conflicte entre vens35. Tothora es tracta de vilars, situats sota el domini territorial superior de les esglsies de Sant Mart o Santa Coloma, que hem de considerar els veritables caps de lexplotaci del domini.

Emma, per la seva banda, va dotar el temple amb la confirmaci de laprisi realitzada pel seu oncle Sunifred. Tot i que es tracta dun territori limitat, ms petit que el de la parrquia, cal no oblidar que laprisi inicial s, en el fons, el factor legitimador del procs de parroquialitzaci i, en general, de les atribucions comtals en la rodalia. Daqu linters dEmma, membre de la

34 35

Rocafiguera 1983, doc. 1: in termino Nogerola (any 987) Durand, 1998, p. 82.

24

famlia comtal i alhora un dels agents eclesistics ms actius, en presentar-se com hereva legtima dels drets senyorials del seu oncle (com ella, comte i prevere) Sunifred (Emmo abbatissa trado ad dedicacione eclesie omnem aprisionem quam Suniefredus comtes, avunculus meus, condam, ad ipsam concessit ecclesiam).

Aix mateix, Emma don bns propis situats als vilarets de Sant Mart i de Nogueroles, que li havia vingut per compra i no per aprisi, suposem que als habitants del lloc (in villarizello Sancti Martini quam ibidem ex

comparacionem mihi advenit in appendicio Sancti Martini, in villare que dicunt Nogariolas). A ms, una vinya al lloc de lOllic (vineam in loco que dicitur Ulligo) i al vilar de Vallossera diversos bns, que incloen el serf Isnard i la serva Ermengarda (in villare Orsaria quantum visam sum havere et servum proprium meum homine Isnardo et ancilla nomine Ermengarda).

Sant Mart, nou centre recaptador.

La prdua de les funcions dels assentaments fiscals anteriors (com el possible palau de l'Avenc) permet plantejar la possibilitat que, com succe en altres indrets de la Mediterrnia36, les funcions fiscals exercides per ladministraci emiral fossin assumides per les esglsies parroquials, tal vegada actualitzant una prctica comuna en lpoca visigtica37;. Recordem aqu que s a finals del segle IX que sintrodueix el delme, taxa fonamentada en determinats preceptes bblics que a partir dels concilis de la Gl.lia merovngia i la legislaci carolngia esdevingu taxa obligatria i un dels factors clau de la dominaci del treball pags38. En aquest sentit, la introducci i generalitzaci del delme a travs de les actes de consagraci com la del 898 no noms faria referncia a la necessitat de finanar el nou temple sin que seria el testimoni del desplegament d'un nou sistema taxaci de la producci camperola, exercit inicialment a travs de les parrquies i que obriria el cam a altres rendes proporcionals que se li afegirien posteriorment. Aquesta, de
36 37

Malpica & Quesada, eds., 1994. Retamero, 2000. 38 Puigvert, 1992.

25

fet, s una de les funcions del delme39. A diferncia del mal conegut sistema fiscal anterior, del nou en coneixem la seva eficcia i la seva conversi, en un termini relativament breu de temps, en un dels mecanismes de drenatge de la producci ms potents que mai han existit. Si la consagraci convertia l'esglsia en un punt privilegiat de la nova jerarquitzaci de l'espai, la consegent dotaci assentava les bases per a la conversi del temple i dels seus preveres en pea clau del domini feudal en lmbit local.

En aquest sentit, tant o ms importants que les terres de la dotalia ho eren les noves rendes eclesisstiques: el delme, les primcies i altres oblacions dels fidels (decimas et primicias et omnes redibiciones quod ecclesiam pertinent) que carregaven legalment sobre el treball camperol el manteniment dels serveis eclesistics i dels preveres, obrien la porta a l'existncia d'altres senyors laics o eclesistics i, en resum, ens confirmen que lordre feudal ha arribat a Aiguafreda per quedar-shi40.

Uns lmits parroquials imprecisos.

Un altre aspecte que cal tenir en compte s que, com sha dit ms amunt, mentre els lmits de laprisi de Sunifred que constitueix la dotalia de Sant Mart queden ben precisats en lacta, els lmits de la parrquia en general, sobreposada als termes dels vilars, no queden gens clars. Almenys en aquest perode inicial i fins a la consagraci daltres parrquies (la propera que es documenta s la de Santa Maria de Tagamanent, lany 947) venes, cal pensar en uns lmits fluctuants, ms enll dels quals altres assentaments van romandre fins ms tard al marge de lenquadrament parroquial. Com veurem

El delme, com a renda proporcional, permetia calcular el total de la producci camperola i gravar-la, com succea, amb altres crregues proporcionals. En aquest sentit era la veritable renda fundacional (Oliver, 1995). 40 En aquest mateix context sembla que cal datar l'inici de l'autonomia del castell de Sant Esteve (futur castell de Sant Mart o dels Centelles), tot i que l'any 898 encara consta com a simple fortalesa sense terme propi adscrita a la jurisdicci de Santa Coloma -adscripci d'origen anterior, sens dubte

39

26

ms endavant, devia ser en aquests espais intermitjos on devia donar-se la principal tasca de colonitzaci agrcola dels segles X-XI41, amb creaci de nous assentaments i dels seus corresponents espais agraris.

Per la banda de llevant, el terme de Sant Mart del Congost es tocava amb el del terme o territori del Seved (Sevedano), sens dubte una demarcaci territorial anterior a la parroquialitzaci. Aquest territori (apendicio Sevedano) apareix situat a grans trets lany 963 amb els lmits oriental al Castellar (puig Castellar del Brull), meridional al Brull (potser Can Brui?), occidental a les capaleres de les rieres de Martinet o de lAvenc, i nord a la pujada de Sant Antoni (cap a Baleny)42. Aquest territori, tanmateix, constitua una demarcaci destinada a desaparixer amb el desplegament del nou ordre parroquial i castral, i per aix era per a la parrquia de Sant Mart del Congost un espai de possible expansi enfront de les intencions en el mateix sentit desglsies i fortificacions venes. Expansi que, daltra banda, noms es podia consolidar amb la colonitzaci agrcola i la fundaci de nous assentaments.

A laltra riba del Congost es trobaven ms assentaments no referenciats en lacta del 898. Recordem aqu que si entorn del 914 sesmenta el vilar Danihelis sota domini comtal, aquest no apareix el 898 en lacta de consagraci de Sant Mart; possiblement, perqu es trobava subordinat a un altre cap dexplotaci, potser la villa Petrosa, o potser a lesglsia de Sant Juli del Congost (domum Sancti Iuliani prope rio congusto, ad ipsa strada)43, esmentada el 1007 per dantiga advocaci, tot i que no va adquirir mai la categoria parroquial. El possible terme de Sant Juli quedaria limitat entre el riu Congost a lest i els Cingles de Bert a loest, espai on no es documenta cap dels assentaments adscrits lany 898 a Sant Mart del Congost directament o a travs de la subordinaci del territori de Santa Coloma, tal vegada perqu aqu hi havia lantic domini comtal del vilar Danihelis. La parrquia independent de Sant Pere de Valldaneu es documenta com a tal lany 1081
41 42

Bange, 1984, p. 535-536; Durand, 1998. Pladevall, 1998-b, p. 42. 43 DA, doc. 6.

27

(parrocia Sancti Petri de Vilardanielis)44. Es tractava, doncs, dun altre espai de possible expansi de la parrquia de Sant Mart del Congost, com ho fou finalment, amb millors resultats, de lesglsia de Sant Pere de Valldaneu.

En tot cas, consagraci parroquial i dotalia constitueixen un binomi indestriable que estableix legalment una jerarquitzaci de l'espai amb l'esglsia de Sant Mart com a centre del nou terme parroquial i un seguit d'assentaments i altres temples diferentment subordinats a ella: les terres de l'aprisi comtal i les donacions particulars dEmma (la dotalia prpiament dita), els assentaments del terme parroquial estricte, l'esglsia de Santa Coloma i els seus propis assentaments. Aquesta jerarquia trenca

definitivament amb l'ordenament territorial anterior a la conquesta franca, igual que la nova jerarquia senyorial (comtes, bisbes, abadesses, notables locals) trenca amb l'ordre poltic anterior i la introducci de nous sistemes de taxaci (el delme i altres rendes parroquials) suposa una ruptura amb el sistema fiscal emiral i, si en quedava alguna cosa, visigtic. La reedificaci feta per Emma, sancionada per la referncia escrita, representa la materialitzaci de la voluntat poltica del llinatge comtal, legitimat per una Esglsia que controlen directament amb elements seus a linterior, dassentar-se en el territori, crear-hi punts dancratge forts i, el que s ms important, desdevenir protagonista dun nou ordre territorial amb una clara voluntat feudalitzadora.

On sn els pagesos?

A diferncia del que succeir en altres consagracions, no hi ha en la de Sant Mart de lany 898 cap nmina de parroquians que dotin lesglsia amb els seus propis bns. Si en aquells casos posteriors hi ha indicis raonables per pensar que la parroquialitzaci fou impulsada noms per un grup redut de parroquians (Oliver, 2007), en el cas de Sant Mart dAiguafreda aquests, senzillament, ni apareixen, ra de pes per considerar lacte del 898 com una iniciativa que respon estrictament als interessos comtals i diocesans.
44

DA, doc. 15.

28

Lesglsia de Sant Mart noms rebr donacions dels habitants dels termes des de principis del segle XI, per aleshores ja es tractar de donatius de notables locals, a vegades del mateix entorn comtal (com laloer Odesind, mort el 1007 i molt geners en el seu testament sagramental en donar a Sant Mart el suficient per restaurar el domini eclesistic a la coma del Brull ad refacietis ipsa sua ereditate de ipsa coma que est in ipso Brulio)45.

Lacta de consagraci presenta diferents assentaments. Alguns dells sn anomenats villares, aix s, llocs susceptibles desdevenir villa o, ms genricament, que estan subordinats a un domini ms gran. En aquest cas, es tracta dels llocs de Nogueroles, el vilar de Sant Mart, Aiguafreda, lAvenc, Canyelles, Cantallops, el vilar dEli i Canyelles de Campllong. La subordinaci dels vilars a les esglsies principals apareix ms clarament en lesment dels delmes i les primcies dels vilars pertanyents a Santa Coloma (de villares sibi pertinentes). Els vilars esmentats en lacta del 898 shan definit com a petits agrupaments de gent, per algun podia sser una petita finca o futur mas, una petita crrega monogrfica i daqu la necessitat dadscriure al temple amb els delmes i primcies de les terres del sector del castell de Sant Esteve46. Tamb sels ha relacionat directament amb el procs de repoblaci i, en tot cas, reorganitzaci del poblament47. Amb les pobres referncies documentals disponibles, cal ser molt prudent a lhora de caracteritzat qualsevol assentament ja que, en rigor, no res sabem del tipus de poblament (dispers, concentrat, etc.), de la crrega poblacional (cap esment tenim dels seus habitants), del seu origen, etc. Aqu resulta del tot imprescindible la recerca arqueolgica, com ja sabem inexistent, i com a molt es pot afirmar lorigen anterior a la parroquialitzaci dels assentaments esmentats en lacta del 898 i, en algun cas, com el del vilar de Sant Mart, la seva probable relaci amb la primerenca construcci del temple o laprisi comtal.

45 46

DA, doc. 6. Pladevall, 1988, p. 36 47 Puigferrat, 1988, p. 48

29

En aquest sentit, no podem considerar correcta, en termes generals, lafirmaci que la parrquia dAiguafreda era dividida en vilars o llocs48. Aquesta afirmaci noms s acceptable, al nostre entendre, si es pren com una descripci puntual de la situaci en el moment de la consagraci de Sant Mart i latribuci a lesglsia dun nou terme parroquial en el qual sengloben assentaments corresponents a un ordre territorial anterior amb la seva prpia lgica administrativa que la parrquia, justament, ve a desballestar. En rigor, lordre territorial esmentat en lacta del 898 entre lordenament altmedieval (vilar-apndix del vilar-vilar o altre assentament subordinat) i lordenament parroquial prpiament feudal (en qu aviat es faran fonedissos els vilars i no hi haur ms que la parrquia i els masos adscrits).

La parroquialitzaci s el moment fundacional dun nou ordre territorial en qu els vilars tenen els dies comptats: uns desapareixen (Cantallops) mentre altres esdevenen asssentaments enquadrats en el nou ordre territorial feudal, com a masos (Canyelles, Noguerola, Avenc, etc.) o, fins i tot, com a centre del domini senyorial (Aiguafreda, on es bastir el casal de Crulles). Tanmateix, aquest diferent dest dels vilars informa, no tant de les diferncies inicials entre aquests assentaments (cosa perfectament possible), sin de les transformacions introdudes pel desenvolupament posterior de lordre feudal.

La lgica dels assentaments camperols

Que els pagesos siguin absents de la documentaci primerenca no vol dir que no existissin. De fet, els assentaments es distribueixen pel territori segons una lgica que s, en primer lloc i primordialment, camperola.

Lesglsia de Sant Mart es troba al bell mig de les estribacions del Montseny de ponent, en un vessant assolellat, ric en sediments i aigua, agrcolament ms interessant que la vall del Congost, ms freda i ombrvola, on la documentaci situa conreus de regadiu, molins, vies de comunicaci, etc.
48

Puigferrat, 1988, p. 48

30

(prope Congusto, ad ipsa strada, a. 1007). La mateixa localitzaci tenen els asssentaments vinculats a la parrquia lany 898 i que es poden situar. En tot els casos, els factors agrcoles sn decisius i, per tant, no compartim lopini vulgaritzada de la localitzaci dels assentaments a les valls i espatlleres del Montseny i el Bert com a resultat de la suposada inseguretat de la vall del Congost. Nosaltres considerem que aquesta localitzaci fora de la vall principal de Congost es deu a una elecci relacionada amb les potencialitats agrcoles de les terres i amb la recerca de la complementarietat entre els fons de vall i els altiplans del Montseny. En aquest sentit, trobem que la totalitat dels assentaments primerencs documentats en lacta del 898 es troben all on lerosi dels relleus eocnics i trisics ha excavat les calcries i gresos, posant al descobert les margues subjacents (fenomen especialment visible a lentorn de Sant Mart) i facilitant en aquests materials, fcilment disgregables, la formaci de sols de conreu frtils, previ condicionament del lloc amb la construcci de feixes o bancals; la documentaci es refereix als vessants amb feixes quan esmenta terres situades sobre camins i altres terres (ipsa terra super ipsa via quod vadit ad Serras et super terra)49. Altres indrets propicis, per b que aprofitats des de ms antic, sn les formes tabulars eocniques al capadamunt de les serres, com s el cas de la zona de les Pinedes o de la Serra de lArca; com ho testimoniegen els jaciments megaltics, aquests indrets foren explotats des dantic50.

49 50

DA, doc. 5 (segle XI). Vegeu, en general, Llobet, 1947 (1990).

31

LA VALL DEL CONGOST AMB AIGUAFREDA AL FONS

Altres factors que caldria tenir en compte tamb s el ventall tecnolgic disponible, tant pel que fa als sistemes deines com a les tcniques de conreu conegudes aleshores. Tot plegat dibuixa un panorama ms complex, a lhora dexplicar la localitzaci de la assentaments, que la seguretat o inseguretat tradicionalment utilitzada. s, doncs, un conjunt de factors estretament vinculat a la lgica dels processos de treball camperols el que explica la localitzaci dels assentaments, tant si es tracta duna elecci camperola posteriorment feudalitzada- o una iniciativa de colonitzaci feudal (Sancta Maria de Villanova, a. 1007).

A banda de la rodalia de Sant Mart, situada en plena espatllera derosi, rica en aigua i sls frtils, orientada correctament cap a ponent i sud, les mateixes solucions dassentament atentes a les condicions ms aptes per a lagricultura es troben en el altres llocs poblats esmentats lany 898. Nogueroles, per exemple, es trobava en sobre la carena que domina el torrent de Martinet, encarat cap a Osona, en la mateixa posici que, un xic ms cap a ponent, es trobaria ms endavant el mas Vilargent.

Desprs del vilar Sant Mart, situat, com lesglsia, en els vessants aterrassats al nordoest de la mateixa carena i prop de la surgncia de la Fontfresca,

32

lacte esmenta el lloc dAiguafreda, situat en el vessant de ponent del Montseny, orientat clarament a ponent, sens dubte molt a prop de la Fontfreda, encara avui existent. Laigua constitueix un factor clau de consolidaci del poblament, per la seva utilitat per a les persones, el bestiar i els conreus.

Pel que fa a lAvenc, esmentat tot seguit, considerem que es tracta dun assentament de fons de vall, situat en el que actualment s la riba nord de la riera del mateix nom. Indret on la vall saixampla i relativament assolellat, pensem que cal vincular lassentament sobretot amb el condicionament de la llera fluvial i la gesti dels recursos hdrics per a la molineria, els conreus irrigats, etc.

Canyelles ve desprs. Dotat de terme propi el 1010 (in comitatum Eusona, in termine de Scanelos vel ad ipso viver)51, es tracta dun assentament fruit duna colonitzaci prvia del que seran els marges del terme parroquial, encarat a migdia, en un terreny abrupte per molt assolellat (a partir del segle X hi proliferaran les vinyes, sovint de preveres vinculats a la seu vigatana)52 i prop dels torrents que davallen cap a la vall de lAvenc. De fet, el nom de Canyelles prov segurament de lexistncia de canyissars i, en general, de conreus irrigats, com els llinars o el viver de Canyelles esmentat el 1010 i que encara existia el 127553.

Tant a Canyelles com a lAvenc hi haur, a partir dels segles XI-XII, una proliferaci de masos, senyal de les seves bones condicions per al conreu54.

51 52

DA, doc. 7. Oliver, 2003. 53 Arxiu de Can Dachs de la Garriga, pergamins de lAvenc. 54 Pladevall, 1998, p. 47.

33

LA CASANOVA DE SANT MIQUEL Possible emplaament del vilar de Canyelles

Mentrestant, a les lleres fluvials del Congost, de lAvenc i, probablement, de Martinet, es trobaven les infraestructures que permetien el funcionament de molins i altres ginys hidrulics, com les fargues55. Des de mitjan segle X, els molins es troben al Congost, al costat del riu, formant a vegades veritables concentracions; lany 953, per exemple, documentem un molino in rio

Congusto amb la seva bassa i aparells (cum suum caputaquis et sua usubilia quod a molino pertinet), al costat d'un altre (qui est iuxta molino de Trasegoncia) amb els seus propis sistemes de conducci de laigua (aquarum vieductibus vel reductibus)56. El 1042 apareix la primera referencia a un mol a la vall de lAvenc (ipso mulino qui est in Avanconecum solo et superposito et cum rego et caput rego, cum omnia usuvilia quod ad mulino pertinet), un altre emplaament privilegiat en qu es comptaran diverses installacions al segle XIII57.

De fet, s a la confluencia de lAvenc i el Congost on es troba una concentraci ms gran dinstallacions molineres. Aquesta concentraci donar lloc, amb el

Lany 904 es documenta el lloc de Ferrarias a lAvenc (Oliver, 2003) i en algn lloc devia haver-hi la el giny que don nom a la riera de Martinet, dita aix des de 1109-1137 (DA, doc. 21). 56 DCV, doc. 277. 57 Oliver, 2003.

55

34

temps, al venat de lAbella. El primer mol de lAbella es documenta el 1128, aprofitant laigua del Congost (ipsum mulinum quod est in Congusto, scilicet, ad ipsam Abeiam quod fuit Guaaldi)58. El 1286 estava en mans dArnau dAbella (molendinum Arnaldi de Abeya)59.

No sabem si es tracta del mateix mol, anomenat de les Codines (molendinum quem vocant Cudinas), o un altre el giny que el 1178 establiren Guillem dAiguafreda i el seu germ Ramon a Rossell Pla, el seu fill Berenguer i la seva esposa Guillema60. Desprs sanomen Sobir de lAbella, Canals o Vila de lAbella61.

DA, doc. 22. Arxiu de Can Dachs de la Garriga, pergamins de lAvenc. 60 DA, doc. 25 61 Altres notcies sobre molins a Aiguafreda sn ms tardanes. El mol de Moll es documenta des de lany 1317 i esdevingu, posteriorment, el mas i mol Ponsic. Originalment fariner, esdevingu desprs draper. Altres molins eren el dels Arcs (mol rnec situat al lloc anomenat lo mol dels Archs lany 1622; segons pergam propietat del Sr. Albert Cruells i Padrs, a qui agram el perms per consultar-lo) i el mol de lEspluga, tots dos a la riera de Martinet.
59

58