L'EDAT MIT)ANA

L'Alta Edat Mitjana. Descobrir un país

que té molts anys
JOROI BOUJS I MASCLANS

Estudiar el passat, especialment quan es tracta de l'alta l'edat mitjana, és

intentar reconstruir, a partir d'una documentació sovint molt limitada, com era
un territorí, quí hi tenia el poder í com l'hi mantenia, quina economia hi havia
i quines relacions socials s'establien entre els poderosos i els qui treballaven.
El territorí estudiat és la Garrotxa i el marc cronologic és el dels segles VIII-
XL En aquesta epoca la Garrotxa era el centre del comtat de Besalú, que inclola
una zona de les actuals comarques de l'Alt Emporda i del Ripolles í bona part de
la del Pla de l'Estany; en canvi, tota la vall d'Hostoles, que ara pertany a la
comarca, era del comtat de Girona. Per entendre els segles que volem estudiar,
hem de tenir present, a més, que s'hi produí un important canvi en les relacions
socials, una transformació amb notables repercussions, no solament en la socie-
tat, sinó també en l'economia i en el paisatge arqueolagic.

UNS PRECEOENTS: UNS TOPONIMS MEDIEVALS

QUE ENS RECOROEN EL PASSAT

És un error evident pensar que durant el període visigotic, abans deIs segles
VIII o IX, no hi havia gairebé res o bé que tot era molt diferent d'alla que tro-
bem en els segles carolingis; tanmateíx, caure en aquest error d'una manera
voluntaria o sovint involuntaria és facil, ja que no s'ha conservat documentació
escrita d'abans de la conquesta franca. Certament, durant l'epoca visigotica hi
 HISTORIA DE LA GARROTXA

havia una població, uns senyors, una organització administrativa i un paisatge 110c,pode
humanitzat, que poc o molt degueren perdurar al llarg dels anys de domini isla- immediat
mic; arnés, logicament, una part d'aquesta realitat tingué continu'itat durant els cances d':
segles carolingis. Podem estar segurs que molts dels trets que s'observen als exemple a
segles IX o X eren la simple continuació d'allo que hi havia abans, fins al punt En le:
que sense aquest passat, aleshores recent, als segles carolingis tot hauria estat d'epoca a
molt diferent. El problema, obviament, és saber quin és aquest deute que es de saber,
tenia en l'epoca carolíngia amb allo que hi havia abans de l'any 785. territorial
Una primera realitat que ens mostra una certa continultat és la toponímia, recordar I
els noms de lloc que, per exemple, apareixen per primera vegada als documents poden ｰ･ｾ＠
redactats als segles carolingis. Si ens fixem en la toponímia preromana conser- calitat qu
vada en aquest territori estudiat, observarem que en alguns indrets es mantenen ció cread
noms que es crearen quan la gent parlava una llengua preromana. És cert que cobrar el
aixo, en alguns casos, va poder ésser abans dels segles de domini roma, i en obtinguel
d'altres, en canvi, és possible que fos en una data no gaire llunyana de l'epoca que vivia
medieval. Sigui com sigui, en general ens podem adonar facilment que els noms
preromans corresponen a llocs centrals, fet que va permetre que es mantingues-
sin al llarg dels segles, malgrat que haguessin pogut perdre el significat que
tenien de bell antuvÍ. Esmentem-ne alguns exemples: Olot, Bas, Gum, Bianya,
Oix, Besalú, Bestraca, Llierca, Aguja, etc. Tots aquests noms, tant si tenen un Ato'
origen iberic com bascoide o bé indoeuropeu, foren coneguts i usats per una del territ
població amplia, la qual cosa va assegurar que perduressin; de fet, aixo és logic una siste
quan ens referim a valls o a muntanyes. entre elh
Aquesta realitat d'arrelament en un passat -diferent, pero no ben oblidat- com les I
s'amplia si hi afegim tots els noms creats en epoca romana, com Tortella, mentade
Morranya, Murria, Ossinya, Pruja, etc. Els lingüistes estan d'acord que aquests de Bas, F
noms corresponien a fundí o villae romanes; amb el temps se salvaren gairebé En e
sempre perque foren aplicats a un lloc de poblament, que, tanmateix, no ha de poblets, ,
ser per forqa exactament al mate ix indret on hi havia l'habitat en epoca roma- haver ur
na. Encara podríem afegir altres noms a aquests que s'originaren, amb plena {a part (
seguretat, en epoca romana, com Beguda (que ens pot recordar un lloc habitat hom pOI
per bagaudes revoltats a la fi del món roma) o Palau de Montagut i altres d'en Bru
"palaus" i "palols", que ens testimonien segurament una institució fiscal, que ja fortifica«
existia en epoca visigotica i islamica. Falgars;
Amb relació a aixo, podem treure algunes conclusions. La primera és que s'Espasa,
som en un territori on es manté des d'una epoca molt reculada l'ocupació sense una funl
gaires trencaments prolongats a les principals val1s de la Garrotxa; en segon arqueol<

19°
 L'EDAT

un paisatge Uoc, podem intuir una més profunda ocupació de la vall del Fluvia en una epoca
domini isla- immediata a la medieval; alhora, també observem alguns buits, algunes man-
It durant els canees d'aquests testimonis de continu'itat, possiblement només aparents, per
,bserven als exemple a les valls de Santa Pau i de Mieres.
fins al punt En les properes pagines ens atansarem a valls, viles, vilars i parroquies
hauria estat d'epoca carolíngia. Per descobrir com era la Garrotxa abans de l'any 1000, hem
eute que es de saber quina importancia hi tenien les vaUs i algunes altres demarcacions
territorials, i també els vilars i les vil·les, indrets on vivia la gent; arnés, hem de
toponímia, recordar que, si les vil·les i potser els vilars que esmenten els documents ens
; documents poden permetre de coneixer el poblament (i probablement aspectes sobre la Hs-
ana conser- calitat que gravava la població), les parroquies ens apropen a la nova organitza-
s mantenen ció creada per l'Església, destinada també a enquadrar les persones per tal de
És cert que cobrar els delmes i les primícies; finalment, ens qüestionarem -tot i que no
roma, i en obtinguem una resposta segura- respecte d'on era o d'on podia venir la població
1 de l'epoca que vivia a la Garrotxa fa una mica més de mil anys.
ue els noms
nantingues-
:nificat que UNES VALLS 1 UNS CASTELLS VELLS
lID, Bianya,

si tenen un A tot l'espai pirinenc, la vall va tenir un pes important en l'estructuració

ats per una del territori: no era!10més una realitat geografica, sinó que corresponia també a
ixo és logic una sistema d'organització del poblament; els habitants que hi vivien tenien
entre ells alguns lligams, potser derivats d'un ús coHectiu de determinats espais,
ｾｮ＠ oblidat- com les pastures o els boscs. A l'actual comarca de la Garrotxa tenim ben docu-
TI Tortella, mentades i ben definides, ja abans de l'any 1000, un conjunt de valls, com les
que aquests de Bas, Bianya, Santa Pau, Mieres, Aguja, Hostoles, etc.
ren gairebé En epoca carolíngia, a cadascuna d'aquestes valls hi havia uns vilars o
x, no ha de poblets, on vivia una població forc;a disseminada. En una posició central hi solia
poca roma- haver una església, normalment dedicada a Santa Maria o a algun dels apostols
amb plena (a part d'algunes altres esglésies també de tradició antiga). Arnés, molt sovint
!loc habitat hom pot relacionar aquestes vaUs amb un castell refugi: per exemple, a la vall
ｾｵｴ＠ i altres d'en Bas podien desenvolupar aquesta funció de castellum o opPidum les veUes
scal, que ja fortificacions de Gum, al Puigsacalm, o de Castelló, a l'extrem de l'altipla de
Falgars; unes altres fortificacions de la Garrotxa, com les de Castellar, castell
lera és que s'Espasa, els castells de Toralles, Montagut, Bestraca o Finestres, podien tenir
pació sense una funció semblant, en relació amb d'altres valls, pero caldria fer-hi un estudi
1; en segon arqueologic rigorós per tal d'assegurar.ho. De fet, aquesta mena de fortificacions

19 1 -
ji;

HISTORIA DE LA GARROTXA

__ :: _-"- :-,,-'151
:::-.:c:-....:rre
ＭＺ［ｲＮｌｾ＠

-.-::--"ll1!31 t
･ＺＭｾ＠ un pi!
:-,: C'3 pi

＿Ｍｾ＠
ｾｩ｡＠
:\1 .::JI
u:ci... , El
ID.m±- ,
eits t'-ü
Ｎｩ･ｮＺｾ＠
ｾ un.
ｾ＠
m-a0.
ｾＮＭＺ＠
ｾＮＺ｡ｲ＠
ｆｾ＠
.""¡:"'o_
ｾＭｸＮ＠
Pareel·laria des de Sant Privat. La Vall d'en Bas permet un poblament semidispers des d'epo-
ques earolíngies. ?-.....m4
:;e:- ｾ＠

ＺＮｾＬ＠

soBen ocupar un ampli espaí al capdamunt d'una muntanya, en un índret facil- ＺＭｴＢＮｩｾ＠ I... ti

ment defensable, i podíen tenír l'origen als primers segles medíevals; un exem- :le t'--n.
pIe molt conegut de castellum prefeudal, acuradament estudiat i excavat, és el ｾｦＮ＠
del Roc d'Enclar, a Andorra. Per exemple, és evídent l'origen prefeudal d'un e::l. ;:m. •
"""3,;-'"'::;;;1 •
castell quan, després de l'any 1000, perdé la utílitat i s'abandona. Hem de recor-
dar ígualment que aquest tipus de fortificacions encimbellades, anteriors a l'any ｾ＠
1000, són semblants a les que hom troba a la resta de l'Europa occidental. .::lIt A fi
ｾＮ＠

ｋｚｬｾ＠
UNES VIL'LES, UNS VILARS 1 UNA CIUTAT JJ::'J¡.5 i:II
ｾＮ＠
En aquest apartat procurare m definir com era i com es distribula la població a :r.r=-i.. e
l'alta edat mitjana. Sera més difícil saber si durant l'epoca carolíngia, que ara cen- Ｚｌｾ＠

192
 L'EDAT

tra la nostra atenció, hi hagué canvis gaire importants en aquest poblament. Per
entendre la distribució de la població de l'alta edat mitjana, cal saber quin era el
significat de la paraula "vilar", un mot que havia tingut en epoca medieval una
vitalitat extraordinaria i que actualment és poc conegut i poc utilitzat. Un vilar
era un petit nucli de població on vivien com a maxim unes deu o dotze famílies;
no era pas un poble, pero tampoc no era un mas, unifamiliar, i corresponia a un
poblament disseminat, que era característic d'aquells segles anteriors a l'any 1000,
a la Garrotxa i també en moltes altres contrades de l'occident europeu.
Al costat dels vilars, la documentació parla molt sovint de vil-les (en llatí
villae). En realitat, aquestes vil-les no tenen cap relació amb les villae romanes,
ni amb les vil· les carolíngies de l'Europa septentrional, i tenen poc a veure amb
els pobles de la baixa edat mitjana, malgrat que molt cops en siguin el prece-
dentj de fet, com els vilars, corresponien a un poblament disgregat_ Fa l'efecte
que un llogaret era considerat un vilar o rebia el nom de vil· la, no tant segons la
seva mida, sinó més aviat d'acord amb la tradició i amb una realitat administra-
1 tiva o fiscal que coneixem molt poco Ara que en sabem els noms, ens planteja-

I
rem tot seguit quina era la realitat d'aquest poblament a les terres més planes i a
les de muntanya de la comarca de la Garrotxa.
Parlar de continultat en uns llocs de poblament que tenien com a base l'agri-
cultura i que se situen a les planes i als riberals espaiosos és més senzill que no pas
m des d'epo- fer-ho amb uns altres que es troben en terres més rostes i boscoses, de manera que
podem determinar sense gaires problemes durades en el temps prop del Fluvia,
per exemple, des de la rodalia de Besalú fíns a la vall d'en Bas, perque la mateixa
toponfmia ens les assenyala. Com hem dit suara, toponims com Morranya, Tor-
ndret facil- tella i, fins i tot, Palau (Sant Jaume de Llierca) o Beguda ens remeten a realitats
; un exem- de poblament i a institucions que ja existien a la fi del món roma; i el toponim
:avat, és el Molivedre, documentat en epoca carolíngia a les ribes del Fluvia, ens fa pensar
:eudal d'un en un molí que aleshores ja era vell i que segurament cal datar en un moment
TI de recor- inicial del món carolingi o bé, probablement, abans. Toponims com Ossinya,
¡ors a l'any Campanya, Juvinya, Lloren«;a, Maia, Pedrinya o Fares i Palou ens porten també
ltal. cap a l'epoca romana i ens permeten superar, des del punt de vista teorie, els
segles foscos de domini visigotic, que tant desconeixem. Hom té la impressió que
arreu d'aquest espai del riberal del Fluvia hi hagué al llarg de l'epoca estudiada
unes comunitats reduides, repartides per tot aquest territori proper al riu, les
quals formaven petits vilars i prengueren sovint el nom d'una villa o d'un fundus
població a roma, encara que aixo no significa -com ja hem assenyalat- que sempre hi hagués
le ara cen- for90sament una continultat en l'emplaqament, que, amb tot, de vegades es

193
 HISTORIA DE LA GARRO'IXA

pogueren produir (com quan el nucli de poblament se situa al costat d'una esglé- ＵＧｾｬ･ｉ｛［＠
sia que era la capella de l'antiga villa); tanmateix, també hi hagué notables tras- ha\ia al
llats, encimbellaments causats per la inseguretat dels moments inicials de l'edat BisuJdunI
mitjana, la qual cosa ens permet d'entendre, per exemple, perque podem trobar 3el'espa
un nom roma al vessant o al cim d'una muntanya. En general, sembla que la espaiedi
densitat de població hi era for91 alta. OleiIatd
Al costat d'aquests indrets "vells", algun vilars nous, com "Oolors" (damunt prq:'dd
deIs Angles), el Mor o el Coll (o "Coll Alier"), es crearen cercant la seguretat, Sanr Pa
el control del territod o l'espai no ocupat en indrets marginals i més elevats res- oh:adoQ
pecte del riberal; d'una manera similar, al Oirones, prop del Ter, ja vam docu- sobre r-.
mentar la contraposició entre un Mollet (o Sant Joan de Mollet), arrelat en la
tradició antiga, i un Molledell (o Moredell), bastir poc després de la conquesta
franca. Si ens n'anem a les valls marginals i a les terres més de muntanya, rro-
bem una realitat diferent, pero porser no tan distant. Des del capdamunt de la
muntanya del Bestraca, al segle X, hauríem pogut albirar al voltant nostre un E<iOI
conjunt de vilars, com Bestraca, Bestracanell, Hortmoier, Meians, el Vilar (el m.illoI: f
"Vilar Adar"), Talaixa, Escales, Pruneres, Pera, Oix, etc. AIguns d'aquests llocs que elsl
ja existien des d'abans de l'epoca carolíngia (per exemple, Oix o Bestraca); .:p.tials !JI
d'altres potser es crearen en aquest moment de creixement (per exemple, Bes- ITa'\<I 1 i
tracanell o el Vilar). Cal pensar que la importancia de l'activitat agrícola a Pru- exempll
neres o a Bestraca al llarg de l'alta edat mitjana degué ésser menor que a les ｡ＮＺｨＭｾ＠
terres planes del riberal del Fluvia, mentre que hi devien tenir més presencia les 5egle5 i
activitats ramaderes i les relacionades amb l'explotació del bosc. :\ JI
Indicar el creixement que hi degué haver en aquests segles és impossible, r:ar eb I
encara que hom l'intueixi, i gairebé només les analisis poHíniques ens poden E"le\-e
ajudar a aclarir aquest aspecte. Malgrat rot, podem assegurar un cert augment F'.mOqIJ
poblacional i, sobretot, pensem en un canvi progressiu de la realitat economica,
ｾ＠
la qual cosa no es pot pas deslligar de l'arribada de població que provenia .ieplC'l
d'altres contrades. En relació amb aquest canvi en els usos de l'espai i amb l'ocu- ｾ＠
pació d'algunes terres marginals i rostes, podem situar l'inici de l'aparició d'un remes;
poblament ben dispers (els masos), pero que no va adquirir importancia fins C1f'L 'PI
després de l'any 1000, com ja veurem més endavant. renen
En una etapa inicial, Besalú devia ésser segurament un recinte fortificat i habi- ｾ＠
tat que ocupava tot l'altipla del castell o de Santa Maria; l'església parroquial de ;:antq
Sant Vicen<;: es construí fora d'aquest recinte sobira. Hem de pensar que al segle X, ｾ ...
quan els comtes vivien al cim del turó, es crea o consolida un nucli de població a la Ｍｾ＠
seva base, a la banda occidental i, especialment, a la meridional; l'any 977, __*a.

194 -
 f
Ｍｾ .....

at d'una esglé-
notables tras-
__ _---
..

I,
,
L'EDAT MITJANA
- - - . . . . . .... ' - - - - - - - - - - - ....

s'esmenta un suburbio de Besalú, porser relacionat amb aquest nudí poblat que hi
_-

havia al peu del castell, prop de Sant Vicen<;. L'any 998, ja apareix un "burgo de
ícials de Pedat
Bisulduno". Amb el temps, el torrent de GanganelI esdevingué l'extrem occidental
podem trobar
de l'espai edificat. El monestir de Sant Pere, que inicialment restava fora d'aquest
sembla que la
espai edificat, veié com les cases se li apropaven molt, sobretot a partir de la segona
meitat del segle XII; de fet, al segle XI, ja s'establí un mercat setmanal a la Pla<;a,
lors" (damunt
prop del cenobi. A més, un document del 1171, relacionat amb el monestir de
t la seguretat,
Sant Pere, ens parla de la importancia de les activitats artesanals, que hom feia als
és elevats res-
obradors, i de les activitats mercantils, realitzades damunt de les taules, per cert,
ja vam docu-
sobre l'indret on hi havia hagut l'antie cementiri monastic.
, arrelat en la
: la conquesta
luntanya, tro-
ESGLÉSIES 1 PARROQUIES
damunt de la
mt nostre un
Estudiar l'organització de la xarxa d'esglésies també ens perrnetra coneixer
i, el Vilar (el
millor l'evolució del poblament i, certament, de la religiositat. És prou conegut
I'aquests llocs
que els segles carolingis foren el moment en que es crearen més esglésies parro-
o Bestraca);
quials gairebé a tota l'Europa occidental, unes esglésies on es batejava, s'hi ente-
:xemp le, Bes-
rrava i s'hi cobraven els delmes i les primícies. A continuació, veurem alguns
ｾ￭｣ｯｬ｡＠ a Pru-
exemples de parrOquies d'aquesta epoca i, després, a partir d'una analisi de les
lor que a les
advocacions, assenyalarem quines esglésies es degueren bastir al lIarg d'aquests
presencia les
segles i quines podien haver.existit abans.
A partir de la documentació medieval, es poden reconstruir amb for<;a fideli-
s impossible,
tat els límits de les parroquies d'Olot, Batet, la Cot, les Preses, Ridaura o Sant
ｾ＠ ens poden
Esteve d'en Bas, per exemple. Al segle X, ja existía la xarxa de les principals
:ert augment
parrOquies de la contrada d'Olot: Batet, la Cot, les Preses, Riudaura, Sant Pere
t economica,
Despuig, Sant Esteve (o Sant Joan) les Fonts, etc., la distancia entre les quals era
ue provenia
de pocs quilometres (de 4 a 6). Si en fem mapes, aviat ens adonem que n'hi havia
i amb l'ocu-
algunes de més grans, amb un terrne amb més superfície, i d'altres que eren més
lparíció d'un
petites; d'acord amb els estudis efectuats en altres paIsos, hem de creure, en prin-
mancia tíns
cipi, que les parroquies més grans eren les més velIes i que les més petites s'afegi-
ren en un segon momento Entre les primeres podem esmentar, per exemple, les de
:ificat í habi-
Montagut, Sant Esteve d'en Bas, els Ares (o Santa Pau), Mieres, etc.; unes altres
)arroquial de
parroquies -com les de la Cot, el SalIent, el Tom, els Balbs o la Pinya- degueren
le al segle X,
ésser afegides, logicament, en una segona fase, més propera al canvi de mil·lenni.
població a la
AIgunes de les afrontacions d'aquestes parrOquies es poden reconstruir amb
; l'any 977,
molta precisió; una font molt bona per a fer-ho són les dotalies, com la de Sant

- 195
ｾ＠

HISTORIA DE LA GARROTXA

Parroquia del SaUent, vista genera!. Aquesta agrupació es produeix a! voltarlt del canvi de mil·leni.

Esteve d'Olot del 1116, la de Sant Pere de les Preses del 1119 o la de Sant Sal-
vador de Bianya del 1170; cal pensar que la major part dels límits que hi són
esmentats ja devien existir en epoca carolíngia. A més, de vegades un document
que no és una dotalia també pot permetre coneixer els límits d'un terme parro- Esglésía k
quial: a la Cot, l'any 1028, un document ens assenyala les afrontacions de la apartat, pe
parroquia (un dels límits de la qual era el Monte Reconcho, el "Mont Reconc", el
volea de Santa Margarída).
Grades a les advocacions també podem saber, per exemple, que algunes indrets tI
esglésies són d'epoca franca. En principi, podem datar en aquest moment tots Cal asset
aquells edificis dedicats a Sant Martí, Sant Julia, Sant Privat, Sant Aniol, Sant església f
Grau, Sant Quintí, etc., la qual cosa no significa que totes les altres esglésies - evident,
dedicades, per exemple, a Santa Maria, Sant Esteve, Sant Pere, Sant Joan o treball. l
Sant Andreu- sempre hagin d'ésser obhgatoriament més velles que aquestes visigoria
suara esmentades. Amb tat, si situem sobre un mapa les unes i les altres, veurem on S'haVI
que les esglésies més importants i més velles són dedicades a la Mare de Déu o
als apostals, mentre que les dedicades a sants de la GaHia se situen en Uocs més
marginals. Uns exemples evidents: Sant Martí del Corb, Sant Martí de Capsec,
Sant Martí del Clot, Sant Martí de Toralles, Sant Martí de Talaixa, Sant Grau
d'Entreperes, Sant Julia del Mont, Sant Martí de Sales, etc.
en
Evidentment, la construcció d'aquestes noves esglésies s'ha de relacionar no Caralun
solament amb l'eixamplament de la xarxa de parroquies en epoca carolíngia, sinó hí habil
també amb la creació o la consohdadó d'unes noves comunitats en aquests menran

196 -
 ｾＮ｟ .. ｾＮ｟ ｟ｾ＠ .. .. _,,_.. __ _._
..
L'EDAT
..
ｾ｟
MITJANA
..-

Iti de mil·lem.

le Sant ｓ｡ｬｾ＠
que hi són
rl document
eIDle parro- Església de Sant Martí del Corb, relacionada amb el sant frances, es troba en un tloc obac i
lcions de la apartat, perfectament integrada a t' entom.
Reconc", el

lue algunes indrets més muntanyosos, unes comunitats pageses ja plenament cristianitzades.
loment rots Cal assenyalar també que a vegades l'advocació pot reflectir l'existencia d'una
'\níol, Sant església forc;a velIa, rot i tractar-se d'un petit lloc de poblament; n'hi ha un cas
s esglésies ｾ＠ evident, per exemple, a Sant Fruitós d'Ossinya, prop de Besalú: com a hipotesi de
;ant Joan o treball, l'existencia d'aquest toponim ens pot peIDletre de pensar que en epoca
Je aquestes visigotica en aquest indret ja hi havia una capella, edificada potser prop del lloc
res, veurem on s'havia alc;at una villa d'epoca romana, creada per un roma anomenat Ursinius.
'e de Déu o
n lIocs més
de Capsec, UNA POBLACIÓ HETEROGENIA
Sant Grau
Un deis grans problemes que tenim a l'hora d'estudiar l'alta edat mitjana a
lacionar no Catalunya, i concretament a la Garrotxa, és saber d'on venien els habitants que
.ungia, sinó hi habitaven en epoca carolíngia. En aquest apartat, en certa manera ｣ｯｭｰｬ･ｾ＠
en aquests mentari dels precedents, plantejarem moltes qüestions i hi donarem poques res-

197
 HISTORIA DE lA GARROTXA

postes. D'entrada, proposarem un doble (o triple) escenari teoric: en primer

lloc, podríem suposar que la poblaci6 fos basicament la mateixa que la que hi
vivia en l'epoca de domini visigotic i islamic; en segon lloc, es podria tractar
d'una poblaci6 nova en bona partí i, de fet, encara podríem pensar en una terce-
ra possibilitat: que la poblaci6 nouvinguda, tot i que podría ésser prou impor-
tant, s'hagués ínstaHat sobretot én terres no ocupades anteriorment, als espais
més muntanyosos, abans usats fonamentalment com a saltus per al bestiar o per
obtenir-ne fusta i cacera. En aquest darrer cas, la transformaci6 en l'ambit
economic podria haver estat important, pero aleshores el canvi poblacional
seria molt més limitat. Malgrat que les fonts i la historiografía semblen donar
més importancia a les novetats, creiem que hi va haver una continu"itat basica,
amb algunes modificacions notables. En altres palsos europeus on també hi
hagué canvis molt brutals --causats per invasions i repoblacions-, darrerament
s'ha demostrat l'existencia de pervivencies sorprenents; la poblaci6, sempre que
pot, tendeix en principi a adaptar-se a les noves realitats.
Un altre aspecte que cal plantejar-se és la procedencia dels nouvinguts. La
documentaci6 ens proporciona algunes pistes per coneixer-Ios, i podem parlar
amb seguretat de quatre procedencies: la terra dels francs, la dels gots, la deIs
gascons i la dels hispans. Els francs foren la nova minoría dirigent; no podien
colonitzar un territorí que els havia obert les portes, pero sí que l'havien de con-
trolar -tampoc no es devien refiar gaire dels habitants del país- i defensar dels
ve'ins -per exemple, els qui vivien a la plana de Vic, fíns l'any 798- que depe-
nien del m6n islamic. Aixo ens fa pensar en la possible creaci6 d'algunes petites
colonies, que es podien instaHar en vilars propers a les vies més importants o bé
en nudis fortificats. En un moment inicial, aquesta poblaci6 franca segurament
fou més important del que s'ha pensat, pero, evidentment, representa un per-
centatge molt redu'it de la poblaci6 rotal, en la qual es va dissoldre aviat.
Quan els documents ens parlen de gots, de fet es refereixen a la mateixa
gent del país; tanmateix, des de la perspectiva dels francs, l'antiga Gotia
comem;ava al Llenguadoc, que sempre havia format part del regne visigot. Cer-
tament, hi degué haver una migraci6 a la Garrotxa de famílies procedents del
Llenguadoc. El precepte del 866 del monestir de Sant Julia del Mont és molt
interessant en aquest aspecte, en parlar de "gots i gascons". Aquests gots es
degueren diferenciar molt poc de la resta de la poblaci6 del país.
ParuJ
En canvi, un aspecte que sempre crida l'atenció és aquest esment deIs gas-
cons que s'instaHaren a la vall de Ridaura, uns habitants, en principi, de la Gas-
cunya dominada pels carolingis. Per entendre aquesta migraci6, pero, cal rela-

- 19 8
 L'EDAT MITjANA

:: en primer
ile la que hi
>dria tractar
n una terce-
prou impor-
lt, als espais
lestiar o per
en l'ambit
JOblacional
lblen donar
litat basica,
1 també hi

larrerament
sempre que

vinguts. La
dem parlar
ots, la deis
no podien
en de con-
fensar deis
que depe-
nes pe tites
rtants o bé
egurament
ta un per-
ato
a mateixa
iga Gbtía
¡igot. Cer-
!dents del
lt és molt
ts gots es

: deis gas- Pont de Sademes. Punt dau en el sL,tema de comunicacions de la comarca amb d'altres contrades.
le la Gas-
, cal reta-

- 199-
ｾ＠

-_.... ｾＭ .. __ ... ｾ＠ ... ｾＭ

HISTORlA DE LA GARROTXA

cionar aquests gascons (guasconibus O vascons) amb una població que a l'alta
edat mitjana tenia una cultura preromana i que vivía alllarg de tots els Pirineus J
(en un moment en que encara al Pallars Sobira hi havía gent que parlava una 11
llengua bascoide); ens hem de plantejar, per exemple, en quina epoca es va :.r:.'1
crear un toponim com Aguja -toponim que Coromines interpreta com a bascoi- Ｍｾ＠
de-, on s'instal·la un deIs monestirs creats precisament durant els segles de
domini franc. Certament, són interrogants difícils de respondre.
En darrer lloc, hem de parlar deIs anomenats hispans, gent que provenía de
l'altra banda de la marca o frontera, de les terres controlades per les autoritats
íslamiques (AI-Andalus o Hispania). Abans del segle IX, podíen venir de Barce-
lona, de Vic, de Manresa o d'altres llocs; després d'aquesta data, podien venir de
Lleida o de terres més llunyanes. De fet, en aquesta epoca, a AI-Andalus no hi
havia cap mena de persecució religiosa; només cal recordar el que s'esdevingué
arran de la revolta d'Aissó del 826 per veure la facilitat amb que es podía passar
d'un bandol a l'altre. Per aixo, hem de pensar que la gran majoria d'aquests his-
pans eren gent poderosa que s'havíen compromes amb el partit pro franc i que
per aquest motiu havien hagut de fugir (de la mateixa manera que ho feren, en
sentit contrari, els cristians que es revoltaren amb Aissó). Per tant, devien ser
petites minories dirigenrs que, en alguns casos, fins i tot abans, no havien tingut
cap escrúpol a l'hora d'agafar un nom arab, tot i ser cristians, com a demostració
de compromís amb les noves autoritats islamiques (pensem, per exemple, en el
cas d'un Abdirama, que dona el nom a un vi lar situat a l' extrem més oriental
del comtat de Besalú, ja a l'Emporda).
Una altra manera d'apropar-nos a la població que va viure en epoca carolín-
gia a la Garrotxa és fent un estudi comparatiu dels antroponims que duien; a
tall de mostra, podem agafar i analitzar la llarga llista de noms de donadors que
apareixen en la dotaHa de Sant Esteve (o Sant loan) les Fonts, del 958. Si com-
parem els cinquanta noms de persones que cedeixen terres a l'església d'aquest
indret amb els noms recollits al Repertori d' Antropónims Catalans 1, d'epoca caro-
língia, ens adonem de diverses realitats. En primer lloc, veiem que la majoría de
la població duia noms que formaven part d'un fons comú d'antroponims que
trobem a tots els comtats catalans, el qual, com és prou sabut, estava constituit,
d'una manera majoritaria, per noms germanics, gotics; certament, hi havia pocs
noms no germanics en aquesta parroquia (per exemple, Oriolus, Lupus, Vidale o
Persona), potser menys que en altres contrades properes. Aquesta realitat d'un
conjunt de noms molt homogeni -encara que molt variat, ates que gairebé no
n'hi havia cap de repetit- només es trenca amb unes poques excepcions. Així

ＲＰｾ＠
 L'EDAT MITJANA
ＭＧｾＮ｟ .. _-------- .. ｾ｟ＮＭ .. __ ＮＭｾ ＮＭｾＢＬ

le a l'alta dones, dins d'aquesta visió general, si volem concretar més, podem assenyalar
s Pirineus que hi trobem més aviat alguns noms típics de les terres més oriental s i litorals,
rlava una poques influencies ｦｲｾｭ｣ｩｱｵ･ｳ＠ i potser una manca d'antroponims ben caracterís-
:x a- es va tics de l'ambit hispanic.
a bascoi- Dins de la llista de noms estudiada, solament Walberts i Guiskafredo semblen
segles de mostrar una influencia fdmcica. O'altra banda, les relacions d'aquests antropo-
nims de la Garrotxa amb noms de gent del Rosselló i d'Empúries, d'Osona o del
)venia de Valles eren molt fortes, i, per contra, les relacions amb el Pallars i la Ribagor911
autoritats eren for911 més debils. Esmentarem algun exemple, només iHustratiu, d'aquesta
de Baree- tendencia, per la qual cosa convé que ens centrem en alguns noms no gaire
1 venir de
usuals que apareixen en aquest document de Sant Joan les Fonts. Per exemple, a
dus no hi Catalunya, només trobem l'antroponim Gargila, documentat abans de l'any
devingué 1000 a Osona, a Manresa, al Valles i al BarceloneSj Visaleigo soIs és representat
Jia passar al Ripolles, a Girona, a Osona i al Valles; Sesuvigius, només al Rosselló, al
uests his- Ripolles, al Valles, a Manresa i al Penedes, etc. És una tria en bona part casual,
ane i que que mostra, tanmateix, certs lligams no totalment atzarosos. Pero la majoria
feren, en d'antroponims que hi ha en aquest document del 958 són noms tan usuals en
evien ser aquella epoca com Argemiro, Argesindo, Ato, Cixilo, Trasovado, Fachilo, Froila,
en tingut Bradila, Maskarone, Sonifredus, Giscafredus, Olibano, etc., que certament podem
nostració trobar en gent que vivia en qualsevol comtat catala.
pIe, en el La informació més importanr que proporciona aquest conjunt de dades és
¡ oriental
l'existencia d'una certa continu'itat en la població i d'uns lligams amb les pobla-
cions de les comarques veInes. Oifícilment trobaríem aquesta regularitat si un
1 carolín-
percentatge molt elevat de la població d'aquest territori hagués vingut de la
duien; a terra dels franes, de la Gascunya o d'AI-Andalus. Alhora, pero, també hem de
ldors que ser ben conscients que en aquella epoca hi podia haver diferencies notables
. Si com- entre una vil·la o un vilar i el lloe de poblament del seu costat, tal com s'ha
d'aquest pogut demostrar, per exemple, en estudiar l'antroponímia de la vall de Sant
xa earo- Joan de les Abadesses, al Ripolles (on sí que es palesa una notable presencia
ajoría de d'antroponims francies en alguns llocs).
lims que
)nstitu'it,
¡vía pocs
Vidale o
¡tat d'un
irebé no
Ins. Així

201 -
 ___
L'EDAT MITJANA

El poder i els poderosos

L'any 785, els habitants de Girona varen obrir les portes de la ciutat a CarIe,
many; després del 759 sembla que els francs ja havien estes el seu domini fíns al
Rosselló i d'enya del 785 ja controlaven totes les terres del bisbat de Girona: els
comtats o "paus" (pagi) de Girona, d'Empúries, de Peralada i de Besalú. Bns cap
a l'any 798, pero, el territori d'Osona encara continua en mans dels musulmans,
fet que degué provocar una certa inseguretat en aquesta terra de frontera. Potser
aixo potencia la creació d'algunes fortificacions a les muntanyes frontereres,
com les de Milany, Gum, Castelló, Cabrera, etc.

AQUISCRA., GIRONA 1 BESALÚ

Un cop conquerit per les noves autoritats franques o carolíngies el "pau" de

Besalú, es va organitzar el control sobre aquest territori. Hí havia tres sectors
amb un pes fonamental a l'hora de dominar el país: els comtes i els seus repre-
sentants sobre el territori, els terratínents immunistes i també els monestirs i
els altres senyors eclesiastícs. Aquesta realitat d'un poder divers va tenir una
certa repercussió en la futura historia de la gent que va viure en aquestes terres,
una historia que fou, per aquest motiu, una mica diferent de la d'altres contra-
des veInes (on, per exemple, tingué més importancia el bísbe que no pas els
monestirs o els fidels reíaIs immunistes). Cal tenir present que al territori de
Besalú, fins després de l'epoca de Guifré el Pelós, no hi hagué comtes privatíus
d'aquest comtat; per tant, el poder resta en mans deIs representants que el
comte de Gírona hi tenía, pero ignorem quants veguers comtals hi havía i on
s'estaven. Al costat d'aquests representants del comte, hi devía haver alguns
senyors terratinents que, en qualitat de fidels del reí, depenien dírectament del

-2°3
 HISTORIA DE LA GARROTXA
,-,----,----" ＢＧＭｾＬＮ｟

monarca carolingi; tot i que és logic que ja n'hi hagués des d'immediatament en'
després de la conquesta, no els coneixem pas en aquests primers anys. De fet, 1:': n:
no disposem pra.cticament de documentació fins al final del segle IX, moment ral
en que -potser no és cap casualitat- comen ya a govemar la família comtal ini- ':úI
ciada amb Ouifré L l:'el
A la fi d'aquest segle IX la realitat canvia poc o molt, i ja tenim documents re
que ens permeten de coneixer-Ia. Comen9a a haver-hi un comte privatiu, me
Radulf, que segurament ja govemava fins i tot abans de la mort del comte Oui-
fré 1, l'any 897; Radulf, germa del Pelós, va ser succett pel seu nebot, Miró el la
Jove, que era alhora comte de Cerdanya; una vegada mort, la seva muller Ava i .f1
els seus quatre fills, l'un darrere l'altre, foren comtes de Besalú; Ouifré 11 de ,;)
Besalú govema el comtat, com a comte privatiu, des de l'any 945 fins al 957. m
Fou una epoca de tensions amb la nobles a, la qual s'acaba enfrontant violenta- eh
ment amb el comte. hI
he
m
LA LLUITA PEL PODER: ELS NOBLES CONTRA EL COMTE pi:
.:í1
EIs estudis fonamentals de Pierre Bonnassie han fet valorar d'una manera 'CiI
especial els grans enfrontaments que es produiren entre els comtes i alguns .:Al
nobles durant la primera meitat del segle XI, tant al comtat de Barcelona, com JI
al de Cerdanya o al del Pallars. Com veurem més endavant, al comtat de Besalú 81
també hi hagué alguns enfrontaments greus a mitjan segle XI, molt menys cone-
guts i potser menys brutals; en canvi, a Catalunya s'ha tendit a infravalorar les
tensions originades entre els comtes i la noblesa uns anys abans, al segle X. Tan-
mateix, al comtat de Besalú els resultats d'aquests enfrontaments foren tan greus
que no es poden pas ignorar; a més, al comtat besaluenc en coneíxem for<;a les
causes, els protagonistes i el resultat.
A la segona meitat del segle X, a Besalú hi havia dos grups de nobles, que
devien fidelitat a senyors diferents: uns eren fidels a un reí cada vegada més
distant i menys poderós, i un altre grup, segurament més redui:t, devia fidelitat
al comte, certament molt més proper i, malgrat tot, més fort. Cal tenir present
que en aquest moment, a Besalú i abona part deIs comtats del regne franc, els
comtes s'estaven independitzant de fet d'uns monarques cada cop més debils;
tot aixo, a la practica, devia provocar que un percentatge important de la
noblesa, la formada pels senyors ímmunistes o per llurs hereus, no reconegués
cap senyor superior, la qual cosa era difícilment acceptable pel comte. Per

2°4
 L'EDAT

ｾｩ｡ｴｭ･ｮ＠ entendre aquesta realitat, cal parar esment en una serie de prívilegís reíaIs, que
lyS. De fet, ens poden mostrar la causa de les tensíons que desembocaren en la revolta de
;e, moment l'any 957; per tant, coneíxerem diversos fidels reials. El primer privilegí reíal
comtal iní- concedit a un senyor laic del comtat de Besalú esta documentat el 889, pero de
ben segur que l'origen d'aquesta forma de governar el territori és molt anteriorj
documents per desgracia, la documentació deIs darrers anys del segle VIII o de la primera
e privatiu, meitat del segle IX s'ha perdut.
:omte Gui- Teodosi fou un fidel reíal, un magnífic exemple d'un d'aquests membres de
ot, Miró el la noblesa local, que tenia un lligam directe amb la monarquia carolíngia. És
mller Ava i d'un moment primerenc, pero, malgrat aíxo, cal pensar que quan va rebre el pri-
Juifré Il de vilegi del rei franc ja feia més d'un segle que aquest territori besaluenc era con-
fins al 957. trolat pels carolingis. El diploma donat a Viena del Delfinat, el 898, establia que
Ir violenta- els homes, els pagesos, que habitessin les terres que depenien d'aquest noble
havien de servir-lo, a ell i als seus fills, de la mateixa manera que els altres
homes del comtat servien el comte; ordenava, per exemple, que en les extenses
terres que depenien d'aquest fidel reial no hí poguessin entrar els jutges públics,
TE per jutjar la gent, ni els representants del comte, per exigir les albergues ni per
cobrar telonis o pasquers (impostos públics sobre el comen; o les pastures). Cer-
ma manera tament, aquest Teodosi era un personatge poderós, amb drets jurisdiccional als
es i alguns comtats de Narbona, del Rosselló i de Besalú. Al comtat de Besalú tenía,
dona, com
It de Besalú
lenys cone-
avalorar les
I almenys, el vilar de "Golors", la vil· la de Montagut, la vil· la de Sant Esteve d'en
Bas i la vall de Joanetes.
Uns al tres fidels reíaIs del comtat que tenim la sort de coneixer foren Guí-
fré, Síndila i 1mbolat, amb drets a Mieres í en sectors més orientals del comtat, i
gle X. Tan- que l'any 889 van rebre un privilegi d'immunitat reial. També hem d'esmentar
:n tan greus Oliba, amb notables drets a Santa Pauj Teudemon, que posseí part de la Vall del
m forc;a les Bac; Fredol, que ringué la muntanya de Sant Lloren¡; del Mont, etc. Recordem
també que el clergue Adalbert va rebre, l'any 944, un precepte reíal d'ímmuni-
nobles, que tat en relació amb els dominis que tenia als comtats de Besalú i de Girona; el
.egada més paper d'aquest Adalbert en la revolta del 957 fou fonamental i dramatic, ja que
oia fidelitat occí personalment el comte fugítíu amb un cop d'espasa.
:nir present Per entendre la socíetat i el poder a l'alta edat mitjana, hem de tenir pre-
le franc, e1s sents les funcions dels quí manaven: els reis o llurs representants. Basicament,
més debilsj com es despren deis drets cedits pels monarques francs a aquests senyors immu-
rtant de la nes, era un poder no solament judicial i administratiu, sinó també militar i
reconegués representatiu: el comte o el senyor immune representaven el rei en el territori
comte. Per que governaven. El poder militar suposava la possíbilitat de dirigir les expedí-

2°5
 HISTORlA DE LA GARROTXA

cions militars i de cobrar, per exemple, el dret d'alberga; el poder judicial era el
dret de jutjar, en el tribunal del comte, del veguer o del senyor: el comte tenía
un tribunal, pero també en tenien els veguers i els senyors que havien rebut la
delegació del ban; finalment, el poder administratiu devia suposar la possibilitat
de cobrar uns impostas públics, com per exemple l'anomenat censum, els drets
sobre les pastures o el comen;. Tot aquest poder restava molt repartit i ｦｲ｡ｧｭ･ｮｾ＠
tat entre els comtes i els senyors immunistes, que segurament disposaven d'un
percentatge important de les terres del eomtat. A més, el bisbe de Gírona i els
abats dels monestirs també tenien sobre llurs dominis la immunitat, concedida
direetament pels monarques, cosa que feia que esdevinguessin uns alrres senyors
molt poderosos dins del eomtat.

- 206-
 L'EDAT

judicial era el
1 comte tenia
lvien rebut la
la possibilitat
sum, els drets
tit i fragmen#
posaven d'un
ｾ＠ Girona i els
at, concedida
altres senyors

- 2°7
 - So'/:-

vnOifHVO V1 3G VliiQ.LSIH
 L'EDAT MITjANA
Ｎ｟Ｍｾ

Prese$i eldeSafit ﾷｕｯｬＧ･ｮｾ＠

i
prop
ｂ｡ｧｴｭ｢､ｲ･ＸＺｾ｣ＬＭ￭＠ . ...... cenoPt, elmonestirdeCamprodop,
.dinsdet comtat dt!BeSal\íl,eroa la.. comarca del·Ripolles,t<lmbéten,ia
possesstóm.a·..ｾ･ｴｊﾷ｡ｍ ... ｾＮ＠

- 2°9
 OH:

1ID1:- ;::r

':-.ol L
 L'EDAT MIT)ANA

ENTREMIG DE BARCELONA 1 LA CERDANYA

L'any 957, el comte Guifré 1I va morir assassinat arran d'una revolta nobilia,
ría, forc;:a ben tramada i tan violenta que el comte decidí abandonar la capital
del comtat, pero mentre fugia fou mort per Adalbert, un dels revoltats. Pocs
anys abans, havia rebut un prívilegi reial. Sabem també que tingué un cert
paper en aquesta revolta el comte de Barcelona, Borrell n, el qual, d'una mane-
ra rnolt sospitosa, en el rnornent de la insurrecció, o rnolt poc després, entra arnb
un exercit i fortifica l'anornenat "Mont Espill", rnolt a prop de Porqueres. Mal-
grat que no és gaire clar, cal pensar que l'actuació del cornte barceloní fou un
acte hostil contra el de Besalú, difícil d'entendre si no s'accepta una certa con-
nexió entre Borrell 1I i els revoltats. D'altra banda, pensar que hi hagué una
certa cornplicitat amb el poderós cornte de Barcelona permet d'entendre rnés
facilrnent la temeritat dels qui es rebeHaren i, fins i tot, la relació que hi hagué
en el futur entre el casal barceloní i els corntes de Besalú.
Sunifred de Cerdanya fou cornte de Besalú, després d'esclafar els revoltats,
que perderen tots llurs drets i terres. En morir Sunifred, el 965, el corntar de
Besalú passa a dependre de Miró Bonfill, un eclesiastic que vers el 971 esdevin-
gué tarnbé bisbe de Girona; Miró Bonfill va ésser, a rnés, una de les personalitats
rnés irnportants del renaixernent cultural que s'esdevingué als corntats catalans
durant la segona rneitat del segle X. Les relacions entre Miró n i el cornte de
Barcelona degueren ser bones, rnalgrat els problernes que hi havia hagut, corn
ho dernostra el fet que el cornte de Besalú pogués convertir-se en bisbe de Giro-
na; no obstant aixo, de ben segur que el cornte de Barcelona obtingué algun
benefici de la seva renúncia a ocupar el "Mont Espill", situat sobre Porqueres, al
costat del carní que rnenava a Sant Miquel de Carnprnajor. En morir Miró lI,
Oliba Cabreta, que ja era cornte de Cerdanya, degué esdevenir cornte de Besalú;
quan aquest cornte es retira a Montecassino, el 988, va dividir els seus dorninis:
el fill segon, Bemat, anomenat Tallaferro, es convertí en cornte de Besalú, del
Vallespir i de la Fenolleda.

2II
 Camps, boscos i bestiar

L'any 889, en un document reial s'esmenta un vilar de Recosen i d'Obtat,

situat prop de Mieres, i s'hi afirma que aquests homes, potser germans o parents,
el "traxerunt de heremo", és a dir, varen rompre les terres on es trobava, que
abans eren "ermes", no conreades. Aquesta notícia no és pas excepcional, ans al
contrari, perque fon;:a documents d'epoca carolíngia parlen de rompudes i
d' ocupacions de noves terres.

L'AGRICULTURA: L'OCUPACIÓ DE L'ESPAI

En el privilegi de Teodosi, del 898, també es parla de lIocs obtinguts arran

d'un procés d'aprisió o bé romputs ("ex heremo habet tractas"). Tanmateix, si ens
plantegem com s'han d'entendre aquestes informacions, hem de considerar que
poden ser, d'una banda, exemples d'obtencions de drets sobre terres que
s'havien abandonat a causa de les expedicions deIs exercits francs i islamics, o,
de l'altra, testímonis de desforestacions i resultats de la creació de nous camps
en indrets abans no conreats. Tot i que hi va poder haver algunes ocupacions de
terres abandonades, segur que aquest procés no va tenir la importancia que ｡ｳｯｾ＠
tí en segles posteriors i en comarques més occidentals (com Osona o la Segarra);
pel que fa a la Garrotxa, hem de pensar més aviat en l'ocupació de terres sovint
marginals, abans no desforestades. En part, també pode m relacionar aquesta rea-
Htat amb uns canvis de costums, potser per una diferent relació amb el medi; és
molt possible que l'arribada deIs carolingis comportés una ocupació més intensi-
va de terres anteriorment destinades al bosc o a la pastura, la qual cosa només es
pot demostrar, pero, estudiant casos molt concrets o bé mitjanc;:ant l'ús d'anaHsis
pol·líniques. Les analisis efectuades fins ara, relacionades amb terres properes a

21 3 -
 HISTORIA DE LA GARROTXA

Banyoles, constaten que alllarg de l'alta edat mitjana hi hagué una minva nota-
ble de les zones forestals i -més interessant- que s'hi produí un notable augment
del bosc de pi, que passa de ser marginal a tenir un paper important, com en
l'actualitat, si més no als sectors més orientals de la comarca de la Garrotxa. De
la mateixa manera, cal pensar que aquells segles carolingis foren més calents
arreu d'Europa, fet que afavorí un cert augment d'alzines i una disminució deis
roures i deis faigs, que havien estat més abundants. En general, segons els resul-
tats de l'estudi poHínic, en aquesta epoca de l'alta edat mitjana es produí un
íncrement deis poHens relacionats amb les pastures i amb la presencia humana:
poHens de gramínies (Poaceae), d'asteracies, de plantatges (Plantago) , d'erica-
cies, etc. A partir de l'epoca carolíngia, hom també descobreix un augment de
les espores de falgueres, cosa que fa pensar en processos de desforestació, com eIs
promoguts per Recosen i Obtat. Pel que fa a les plantes conreades, des de poc
abans de l'edat mitjana hi hagué un increment de cereals, d'o!iveres i de vinyes.
L'agricultura segurament era la base de l'economía medieval, pero després
deis estudís de Montanari aquesta realitat ha d'ésser for¡;a matisada, especial-
ment en una terra de muntanya com la Garrotxa. EIs documents parlen de
terres de cereals, de vinyes -que sabe m que varen augmentar-, d'horts i d'alguns
fruíters. A més, alguns toponims ens poden recordar com era l'espai en el
moment de l'ocupació (amb brugueres o falgueres, per exemple), ens poden dir
quins eren els conreus principals (mill, a Mieres) o poden assenyalar la ?..:a:1IIIiI
ｾｉ
importancia d'altres plantes naturals (nabius, pruners, avellaners); els toponims,
"....AiI«l
per tant, poden ser una font rellevant amb vista a identificar el paisatge vegetal
de l'epoca, ja que les dades que ens proporcionen no divergeixen pas de les que
ens donen les analisis deis poHens. tx3- '1
Si volem coneixer la producció concreta en un poble determinat, hem de ,;:;;ál¡g
consultar al tres documents. Per exemple, és molt interessant una concordia que _"' b.
hi hagué entre l'abat del monestir de Sant Benet de Bages i el batlle de les Pre- ＮＺｾ

ses (encarregat de cobrar en aquest terme les rendes dominicals i jurisdiccionals fI[.'IOa

del monestir). El batlle havia de rebre anualment 4,5 sesters de blat, 0,5 d'ordi,
0,5 de mill i 0,5 d'ordi: les proporcions entre els cereals eren més aviat el reflex
deis interessos d'aquest representant del monestir que no pas de la producció
real, pero segur que tots aquests cereals es conreaven a les Preses el 1175. A
I
més, el batBe també es quedava la meitat deIs llegums, llevat de les faves.
.....
A part d'aixo, també sabem que a les Preses l'abadia del pla de Bages rebia
most deIs pagesos, la qual cosa fa pensar que hi havia una producció de vi. Un
document una mica més tarda, relacionat amb la vinya, ens parla de les activi- --....
21 4 -

］ｾＭＮ
 ,
L'EDAT MITJANA

mva ｮｯｴ｡ｾ＠
e augment
.t, com en
rrotxa. De
.és calents
nució deis
> els resul-
produí un
l humana:
), ､Ｇ･ｲｩｬＮｾ＠
Igment de
ó, com els
les de poc
le vinyes.
ｾｯ＠ després
especial-
parlen de
i d'alguns
paí en el
poden dir
nyalar la Panoramica de Les Preses. El Pla d'en Bas, prop de Les Preses, sota domini del monestir de
:oponims, Sant Benet de Bages, ocupat secularment per aíguamolls, es va convertir en una zona d'alta
ｾ･＠ vegetal
producció cerealística.
le les que
tats que s'havien de fer amb relació a aquest conreu a la Garrotxa: com arreu,
, hem de calia cavar, romar a cavar el mes de maig, podar, murgonar, enforcar i conrear.
ordia que A la baixa edat mitjana, la documentaCÍó és molt més variada i permet de
e les ｐｲ･ｾ＠ coneixer molt més de prop totes les realitats, tant les economiques, com les
liccionals socials o les que afectaven la vida quotidiana.
',5 d'ordi,
. el reflex
,roducció LA RAMADERIA 1 EL BOSe
1175. A
:s. Les notícies de que disposem sobre la ramaderia en aquesta epoca són molt
ges rebia escasses. Sabem que cada explotació tenia uns quants animals (d'acord amb els
le vi. Un censos que pagaven, eren gallines, porcs, alguna ovella, etc.) i, d'una manera
ｾｳ＠ activi­ 'lwint indirecta, que a l'alta edat mitjana hi havia una certa transhumancia de

­ 21 5-
'11'

_.____,,_ _.__._____.___
HISTORIA DE LA GARROTXA

curt recorregut, que potser es reflecteíx en la distribució deIs dominis d'aIguns

monestirs. Un deIs casos on aquest fet sembla més evident és el de l'abadia de
Camprodon, que devia poder traslladar el seu bestiar des de les pastures d'estiu,
situades a l'alta conca del Ter, fins a les terres planes de l'Emporda, on els ani-
mals podien péixer o alimentar-se durant l'hivem.
D'aItra banda, són moIt interessants els esments de calmes o pastures situa-
des als cim de les muntanyes, una realitat que ha quedat fossilitzada en alguns
toponims (la Cau, Puigsacalm, etc.); de la mateixa manera, el toponim Capsec
ens aporta informació d'un cau o indret on s'aja<;ava el bestiar, i els armenters
(o menters), el record dels quals ha quedat marcat en noms de lIocs o de masos,
també testimonien aquesta realltat ramadera.
La produccíó del bosc era considerable, com es demostra amb el pIet entre
els monestirs de Sant Lloren<; prop Baga i de Sant Pere de Camprodon per la
possessió d'un bosc situat al vessant nord de la muntanya de Bestraca, l'any 988;
la sentencia comporta la partició d'aquesta massa forestal en dues parts iguals.
Del bosc es podía treure llenya, bígues, carbó i altres productes, com fruíts vege-
tals; les glans, les fages í les castanyes tenien for<;a importancia, com es reflec-
teíx en el fet que molt sovint els documents parlín deIs arbres que fan glans i,
algun cop, dels que produeixen fages o, més rarament, dels castanyers. A més, el
bosc era ellloc on es podía ca<;ar: Ermessenda, vescomtessa, l'any 1120 va cedir
el terme de Sant Cristofol les Fonts, amb els boscs i els anímals que hí podien
ésser ca<;ats ("venationes et venabu/a"); i dins del comtat de Besalú, pero fora de
la Garrotxa, el 1151, el comte es va reservar a MolIó un tros de tots els óssos,
isards i galls fers que hi fossin ca<;ats.
Als rius i a les rieres es podien pescar peixos, que esdevenien un bon com-
plement de la dieta, tant deIs senyors com dels pagesos, especialment en aquells
dies en que no es podía menjar cam. Les famílies que vívíen a MolIó, per exem-
pIe, havien de cedir al comte 1.000 truites cada any.
Cal tenir present que el bosc també podia ésser una reserva de terra que, si
calla, hom podia rompre. Els documents d'aquesta epoca parlen de les "tretes",
deIs "eixarts" o de les "artigues", que han de correspondre a espais romputs, des-
forestats. Si ens fixem en la forma de les terres de molts deis masos actuals,
veiem que són clapes de camps dins la massa forestal o bé llenques de terres de
conreu que s'estenen dins del bosc. Moltes d'aquestes rompudes es dugueren a
terme en els segles d'expansíó demografica immediatament posteriors a l'any
1000. Alguns vilars s'instaHaren al belI míg del bosc vers l'any 800, i molts
masos ho feren als segles XI, XII i XIII.

- 216-
 L'EDAT MITjANA

minis d'alguns
de l'abadia de
astures d'estiu,
da,on els ani-

pastures situa-
ｾ､｡＠ en alguns
pOnim Capsec
els armenters
lC5 o de masos,

b el plet entre
lprodon per la
aca, l'any 988;
!S parts iguals.

>m fruits vege-

com es reflec-
ue fan glans i,
ｾ･ｲｳＮ＠ A més, el
1120 va cedir
que hi podien
í. pero fora de
tots els óssos,

1 un bon com-
ent en aquells
,lló, per exem-

le terra que, si
ie les "tretes",
romputs, des-
nasos actuals,
es de terres de
es dugueren a
teriors a l'any
" 800, i molts

- 217-
VXlOllllVO YI !la VnlQlSIH
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _L'---'E_DAT MITJANA _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __

- 2I9-
 HISTORIA DE LA GARROTXA

ELS MOLINS

En epoca carolíngia als comtats catalans hi havia molins gairebé en tots els
principals cursos d'aigua i en relació amb els principals llocs de poblament. Una
primera qüestió que s'ha de solucionar respecte deIs orígens, la forma i els pos-
seldors d'aquests molins és la possibilitat que abans del 785 no hi hagués cap
molí fariner i que tots s'edifiquessin rapidament després d'aquesta data: ates que
sembla que nasqueren d'una forma espontania, hem de creure que abans del 785
-data de la conquesta carolíngia- i, fins i tot, abans del 714 -data aproximada
de la conquesta islamica- ja n'hi devia haver alguns. De fet, com ha estat assen-
yalat altres vegades, l' existencia documentada el 940 d'un lloc anomenat Molino
Vetere (molí vell), actualment Molívedre, pot recordar uns molins anteriors a
l'epoca franca; aquest indret és al costat del Palau de Montagut (o Sant ]aume
de Llíerca), lloc que ja existia almenys des d'epoca visigotica. Segurament, al
llarg del riu Fluvia, en un moment molt primerenc hi devia haver estructures
hidrauliques en molts altres indrets. Sabem amb certesa -perque estan documen-
tats- que en epoca carolíngia hí havia nombrosos molins des de la vall d'en Bas
fins allímit oriental del comtat, i també a Riudaura, a la vall del Bac, a Oix, a
Hortmoier, al Tom, etc.; de ben segur, pero, que ígualment n'hi havia a Santa
Pau, al Sallent o a la vall de Bianya, encara que la sort no hagí volgut que ens
arribin els documents escrits que n'esmenten l'existencia.
En principi, podem imaginar-nos com eren aquests molins. No creiem pas
que n'hi hagués gaíres amb una roda vertical, malgrat la importancia de l'aigua
que baixava, per exemple, pel Fluviaj si eren molins constrults per una petita
comunítat, el més normal és que fossin de rodet horitzontal i fets majoritaria-
ment de fusta, amb una mola volandera forg¡. petita; podem suposar que aques-
tes moles es devien fer a l'indret de Molera, al terme de Sant Joan les Fonts, un
toponim documentat l'any 958. En aquesta primera etapa, normalment, el molí-
ner no vivía pas al costat o a sobre del molí.

220
 L'EDAT MITJANA

1 tots els
mt. Una
i els pos-
gués cap
ates que
) del 785
oximada
at assen-
lt Molino
1 Habitoció de les moles
teriors a 2 Tremuja
lt Jaume 3 Mota volandera i risde
4 Calaixera o farinera
ment, al
5 Careavb
tructures 6 Ab;ador
xumen- 7 Canal
8 Arbre
d'en Bas 9 Rodet
a Oix, a 10 Bane
a Santa
que ens Esquema d' un molí [ariner.

!iem pas
e l'aigua Un darrer aspecte és el que fa referencia a qui tenia aquests molins. Mentre
la petita que després de l'any 1000 eren construtts i controla.ts pels senyors jurisdiccio-
oritaria- nals, abans d'aquesta data segurament degueren ser fets pels pagesos o per peti-
e aques- tes comunitats rurals; podem assegurar que era així perque encara trobem
'onts, un molins pagesos després de l'any 1000, els quals només havien de pagar un cens
el moli- al senyor. Hom té la impressió que potser només aquells maso s que no tenien
molí van ser obligats a anar a moldre al nou molí que bastí el senyor (o, si més

- 221-
 HISTORIA DEL GIRONEs

no, les resistencies pageses a deixar d'usar el molí propi degueren ser molt for#
tes). Amb tot, també hi devia haver ja abans de l'any 1000 alguns molins senyo-
rials: en cas contrari, no podem saber de qui era el molí de Ricarda, que apare ix
el 957 dins el terme parroquial de les Preses i que degué ésser fet per aquesta
dona, la segona esposa de SaHa, veguer comtal i fundador del monestir de Sant
Benet de Bages. Tanmateíx, per desgracia, no podem pas saber com era aquesta
instaHació hidraulica que depenia d'aquesta dona noble i que, certament, devía
ser més gran que els petits molins constru'its per les comunitats de pagesos.
1

Ja fa
comtat d
ren en a(

Coro
assenyal
banals, e
regué un
es varen
empitjOI
realitats
respecte
ra gaird
que dan
professo
N04
no pode
Per tant
causes i
pes de 1
pagesos
junt de
dels CO[l

-222 -
 _ _ _......_ _ _._ _...... _ _ _ _ ｌＧｅｄｾ｟ｔｍｉａｎ _ _ _......_ _ _ _ _ _....._ _ _._ _

r molt for-
lins senyo-
lue apareix
>er aquesta
tir de Sant
ｾｲ｡＠ aquesta
lent, devia
esos.
Una societat que es transforma

Ja fa uns anys, seguint les passes de Pierre Bonnassie, en un estudi sobre el

comtar de Besalú, vam indicar una serie de canvis importants que s'esdevingue-
ren en aquest comtat cap a l'any 1000.

UNA EPOCA DE CANVIS

Com en els comtats estudiats més a fons per aquest historiador de Tolosa,
assenyalavem que al comtat de Besalú la noblesa del país s'apropia els drets
banals, de manar i de castigar, en detriment dels drets del comte; també hi apa-
regué un estament de cavallers o petita noblesa, i les institucions eclesiastiques
es varen sotmetre al món laic, almenys en un moment inicial; igualment, hi
empitjora la situació social i, sobretot, economica dels pagesos. Totes aquestes
realitats coincidien amb un augment de la dependencia deIs comtes de Besalú
respecte deis de Barcelona, que aleshores ja semblava que portava, d'una mane-
ra gairebé irremeiable, a la unió deis dos comtats. Tot i que han passat els anys i
que darrerament s'han fet algunes matisacions a les hipotesis plantejades pel
professor Bonnassie, aquest esquema es pot mantenir basicament igual.
No obstant aixo, a l'hora d'aproximar-nos als canvis de l'any 1000, tampoc
no podem pas oblidar el que realment hi havia abans i el que hi hagué després.
Per tant, ens hem plantejar qüestions com les següents, entre moltes altres: les
causes i les conseqüencies de les greus tensions precedents, de mitjan segle X; el
pes de la noblesa en aquest moment anterior a l'any 1000; la situació real dels
pagesos d'aquestes contrades abans del canvi de miHenni i com va viure el con-
junt de la pagesia al llarg deis segles següents a l'any 1000; les bases del poder
dels comtes després d'aquesta data, etc. Algunes d'aquestes qüestions ja han tro-

- 223
 HISTORIA DE LA GARROTXA

ｾ＠
bat resposta, unes altres miraran de ser resoltes en les properes pagines i d'altres
es respondran en els propers eapítols d'aquesta obra.

ｾＢＮ＠
- ....:., .
::1li

Ji
EL PES DELS SENYORS: L'ALTA 1 LA BAIXA NOBLESA :'"', ﾷＮ｣ｌｾ＠ ;L.
-:.:.J:L:l. ｾ＠
Al eomtat de Besalú, l'any 957 es produeix una primera demostració de la
fon;;a de la noblesa. Els protagonístes foren els fidels reíaIs (o llurs hereus), que
havien rebut privilegis que els havien eoneedit la immunitat en els dominis,
enfront del eomte i deis seus representants. Aquesta revolta hagué d'ésser escla-
fada per l'exercit del eomte cerda, ates que abans el eomte de Besalú no havia

Ｇｇｾｉ＠

....
......
:pii@!I ••
.......,..
ｌｩ｡ｾ＠
•
.. eia •
Castell de Beuda, convertit
en símbol del poder deis
vescomtes, aixecat alllarg
deis segles XI i XII,
......
'b :!ICIiKI

_' t

- 224-
 L'EDAT MITjANA

:ines i d'altres tingut prou suports dins el propi comtat per vencer-la; els béns dels revoltats
foren expropiats i ｭ｡ｪｯｲｩｴｾｬｦ･ｮ＠ donats poc després a institucions eclesiasti-
queso Aquests fets van ser, en certa manera, un precedent primerenc de les greus
tensions del segle següent. Els grans protagonistes dels conflictes del segle XI a
SA Besalú ja foren, tanmateix, uns altres senyors, que segurament no tenien cap
relació amb els revoltats l'any 957; com a Barcelona o a Cerdanya, els vescom-
ostració de la tes i potser també els veguers hi tingueren un paper fonamental. Ara es revolta-
5 hereus), que ren els funcionaris comtals, que, de fet, cent anys abans no havien estat prou
1 els dominis, forts per enfrontar-se a la revolta dels senyors immunistes. Pero, qui eren aquests
; d'ésser escla- grans senyors de després de l'any lOOO?
salú no havia A mitjan segle XI, Udalard, que fou vescomte de Besalú, era senyor dels
castells de Milany i de Castelló d'en Bas i disposava de quinze o vint cavallers
al seu servei. Les relacions amb el comte devien ser bastant dolentes, i vers
aquesta epoca el vescomte féu un jurament de fidelitat al comte de Barcelona,
on s'establia que havia de passar si es declarava la guerra entre el comte de
Barcelona i el de Besalú; sembla que un dels motius de l'enfrontament era el
control del monestir de Ripoll. De fet, uns decennis més tard, mentre que el
poder dels comtes s'eclipsa, augmenta el dels vescomtes, aliats amb el casal
barceloní; abans del 1083, Udalard es casa amb Ermessenda, que tenia en alou
els castells de Beuda, de Montagut (o el Cós), de Mont-ros, etc. En aquest
moment, els vescomtes de Bas controlaven molts castells, molts monestirs i
molts pagesos.
Efectivament, el 1119, en el seu testament, Ermessenda reconeixia que
havia imposat usos nous als pagesos que depenien de les abadies de Sant Joan de
les Abadesses, de Riudaura i de Sant Benet de Bages; d'aquesta manera es pot
veure la complexa realitat de la feudalització de la societat: abans de morir, la
vescomtessa no va pas renunciar al cobrament d'aquests nous costums, sinó que
va cedir aquests mals usos als respectius monestirs, que des d'aleshores els
pogueren imposar als pagesos que vivien en llurs dominis, a pesar que eren
"mals" usos. Així, la practica de la pirateria senyorial-com l'anomena el profes-
sor Bonnassie- es va estendre a tots els senyors, tant laics com eclesiastics.
Una altra família important del comtat fou la dels Sales, segurament empa-
rentada amb la família comtal; en aquest cas, sembla que els Sales s'havien
mantingut fidels als comtes, tant el 957 com arran de les tensions del segle XI;
les restes del seu imponent castell, comenqat a edificar al segle XI, encara són
ben visibles. Una altra família de nobles de la Garrotxa fou la dels Santapau,
inicialment senyors de Porque res i de Finestres. A l'hora de parlar dels grans

- 225-
 HISTORlA DE L" GARROTXA
--------- Ｍｾ｟Ｎ

"'"
- 1

...:JiIl

.. ..=:adi
Ｚｾｉ＠

ﾷｾｉ＠
ｾｩ＠

Casa senyorial de Puigpardines. Algunes [amaies de la baixa noblesa, en augmentar el seu

poder territorial per la submissió de nombrosos aWus i aloers, edifiquen les seves cases [ortes
com aquesta deis senyors de Puigpardines.

senyors feudals, també hem d'esmentar els Hostoles, ja al comtat de Girona, o

bé els Llers, al comtat de Besalú, pero actualment a la comarca de l'Emporda.
Per entendre la nova societat que nasqué després de l'any 1000, cal tenir
present l'augment del nombre de membres de la noblesa i, sobretot, l'aparició
d'una baixa noblesa, que hom troba arreu: els cava11ers. Aquests eren el suport
militar deIs senyors feudals, eren 11ur forc;a; provenien de la pagesia aloera més
rica, especialment de les branques laterals de l'alta noblesa, i sembla que prime-
rament eren domestics, és a dir, que vivien al costat del senyor, al seu castell.
Udalard, senyor de Milany i de Castelló d'en Bas, a mitjan segle XI podia dispo-
sar de quinze o vint cavallarios (cava11ers). Vers el segle XII, gairebé totes les
famílies de cavallers passaren a tenir 11ur propia casa forta.
A l'edat mitjana central, prikticament hauríem pogut trobar una casa forta
d'alguna d'aquestes famílies de cavallers relacionada amb cada parroquia. A par-

226 -
 tir dels estudis de Francesc Monsalvatge, Francesc Caula, Joan Pages, etc., s'han
conegut moltes d'aquestes famílies de la baixa noblesa. Pel que fa a la vall d'en
Bas, pode m esmentar, per exemple, els Espasens, els Estanyol, els Sant-roma, els
Puigpardines, els Santprivat, els Balbs, etc., i en altres valls d'aquesta comarca
hauríem trobat els Bianya, els Bac, els Batet, els Bellvespre, els Socarrats, els
Miana, etc. Encara es conserven les cases fortes medievals que feren bastir algu-
nes d'aquestes famílies de cavallers (mílites).

LA SITUACIÓ DELS COMTES

Durant la primera meitat del segle XI hi hagué dos comtes forts: Bernat
Tallaferro (988-1020) i el seu fill Guillem 1 (1020-1052). El comte Bernat,
germa de l'abat i bisbe Oliba, tingué una certa influencia en l'ambit catala, més
enIla de les fronreres del seu comtar, i l'any 1006 amb els comtes de Barcelona,
Urgell i Cerdanya van aturar una darrera asseifa d'Abd al-Malik, a qui derrota-
ren a la plana del castell de Tora de Riubregósj aquesta victoria representa
l'inici d'una nova etapa en les relacions entre els comtes catalans i AI-Andalus,
que es consolida amb l'expedició a Cordova del 1010, en la qual sembla que
en augmentar el seu també participa el comte Bernat. EIs seus dominis s'estenien sobre el comtat
les seves cases fones estricte de Besalú i sobre el Ripolles, el comtat de Berga, el Vallespir, la Fenolle-
da i el Perapertuses. De resultes d'un viatge a Roma fet per aquest comte, el
1016, es crea un bisbat de Besalú, que, tanmateix, no va perdurar gaire temps
després de la seva mort, el1 020.
atat de Gitona, o La mentalitat del comte Guillem I ja era diferent. El 1039, probablement
de l'Emporda. com a demostració de poder, feia obres al seu pala u de Besalú. Llanc;a la seva
1)" 1000, cal tenir beHicositat contra els seus veIns i contra l'Església, que havia aconseguit molt
)bretot, l'aparició de poder i molts béns, gracies, sobretot, a les donacions efectuad es pels seus
:sts eren el suport avantpassatSj Guillem s'apodera de possessions que havien estat cedides a insti-
agesia aloera més tucions religioses, especialment monestirs, va vendre beneficis eclesiastics i es
embla que prime- dedica a saquejar terres de l'Església. També participa en les guerres que hi havia
'or, al seu castelL a l'Emporda entre Hug, comte d'Empúries, i Gausfred, comte del Rosselló.
,e XI podia dispo- Alllarg dels anys en que governa el comte Guillem II -del 1052 al 1066-
gairebé totes les encara van canviar més les coses, en l'epoca més difícil per als comtes de Besalú.
Tot i que potser hi hagué un cogovern de Guillem 11 amb el futur Bemat II, el
)ar una casa forta primer imposa la seva manera d'actuar. Guillem 11 s'enfronta amb el comte de
parroquia. A par- Barcelona i sembla que per resoldre els problemes es féu una gran assemblea a

227
.',
HISTORIA DE LA GARROTXA

Barcelona, el setembre del 1054, el resultat de la qual fou una convinenc;,::a i que
el comte de Besalú es convertís en "home del comte Ramon", d'acord amb les
normes deIs pactes de fidelitat feudals¡ fins i tot s'hi acorda que Guillem de
Besalú s'havia de casar amb Llúcia de la Marca, germana d'Almodis i cunyada
de Ramon Berenguer 1. Aquest casament no es produí i comen<;il una nova
etapa d'hostilitats, que motivaren que es constru'issin fortíficacions a les fronte-
res (entre els comtats de Besalú i Girona) i que hi hagués algunes cavalcades de
saqueig, El 1057 es pacta una altra convinenc;,::a i Guillem II va jurar novament
fidelitat al comte barceloní. Guillem II també s'enfronta amb l'Església, és a dir,
amb els bisbes de Girona, pero el conflicte més perillós fou el que tingué amb
els nobles del seu comtat, concretament amb el vescomte. Segurament, durant
aquestes etapes d'enfrontaments entre Besalú i Barcelona, el vescomte Udalard
havia esdevingut fidel del comte de Barcelona; de fet, sembla que el vescomte
devia voler que Guillem li cedís el control del monestir de Ripoll, a canvi de la
seva fidelitat en cas d'una guerra entre Besalú i Barcelona i, per tal d'augmentar
la pressió sobre el comte besaluenc, pacta amb el comte barceloní.
Certament, el comte Guillem II necessitava refon;;:'dr el poder dins del seu
comtat. Hom té la impressió que el poder comtal alllarg d'uns anys es va debili-
tar molt¡ fins i tot, se signaren convinences feudals entre membres de l'alta
noblesa (on, per tant, no intervenia el comte), en bona part relacionades amb
el control de les principals abadies del comtat, un deis béns més preuats i que,
momentaniament, s'escapaven del control de l'Església, En una convinenqd pri-
vada, feta pels volts de 1050, es posaven al mate ix nivell els castells, els feus
(segurament encara com a béns públics, fiscals, d'acord amb el sentit que tenia
aquesta paraula en epoca carolíngia), els alous, les batllies i l'abadia de Sant
Pere de Besalú.
En epoca de Bemat Il, quan govema tot sol (1066-1111), es va recuperar un
cert equilibri, pero la seva mort representa la desaparició deIs comtes privatius
de Besalú, Durant el govem de Bemat II se signaren nombroses convinences
entre el comte i la noblesa del comtat, igual que es produí, per exemple, al com-
tat de Barcelona, ParaHelament, de resultes de les apropiacions de drets ecle-
siastics i deIs abusos que hi hagué durant els anys centrals del segle, les autori-
tats laiques renunciaren als drets que havien agafat sobre les abadies en l'etapa
precedent: en un concili celebrat el 1077 a Besalú, s'establí que les abadies del
comtat havien de pagar un cens a Roma cada any: augmentava el lligam amb
Roma i s'intentava reduir el lligam amb els senyors del lloc, una política que
s'ha de relacionar amb els moviments reformadors que s'estenien per Occident

- 228-
 L'EDAT MlTJANA

ｾｮ＼Ｚ［｡＠ i que
J. amb les
Ilillem de
í cunyada
Ilna nova
es fronte-
tlcades de
lovament
l, és a dir,

19ué amb
lt, durant
ｾ＠ Udalard
\'escomte
tnvi de la
Ilgmentar

eS del seu
.'3debili-
de l'alta
.des 3mb
its i que,
en<:;a pri-
, els feus
lue tenia
de Sant

perarun
privatius
;inences
al com-
ets ecle-
s autori-
lI'etapa
Idies del
3.m amb Església de Sant Pere de Besalú. lmatge de c.1885, de la col. Biblioteca Mana Vayreda, de
tica que ｖｩ｣･ｮｾ＠ Grivé. La important presencia de l' edifici dóna idea de la influencia i el domini que era
•ccident ｣｡ｰｾ d'exercir l'Església com a institució de poder.

229 -
 HISTORIA DE LA GARROTXA

en aquesta epoca. Ja al final del seu govern, Bernat II intenta resoldre les rela-
cions amb els comtes de Barcelona: es casa amb Ximena, fiHa de Ramon Beren-
guer m, i va rebre com a dot el comtat d'Osona, pero a canvi es va comprome-
tre a donar, després de la seva mort i si moria sense fills, tots els seus béns al
comte barceloní, al qual jurava fidelitat. De fet, aquest casament tenia un prece-
dent immediat en el casament fracassat entre Guillem II i la cunyada de Ramon
Berenguer I, que s'hauria hagut de celebrar el 1054.
Després dels estudis de Gaspar Feliu, sabem que Bernat II va ser el darrer
comte de Besalú, contrariament al que s'havia pensat fins ara: s'ha descobert que
un pretes Bernat m, que es creía que havia governat entre els anys 1065 i 1111,
realment no va pas existir, per la qual cosa allo que s'havia pensat que havia fet
aquest inexistent comte Bernat m en realitat s'ha d'atribuir a Bemat Il.

23° -
 L'EDAT

Idre les rela-

lffion Beren-
1 comprome-

seus béns al
úa un prece-
!acle Ramon

ser el clarrer
escobert que
l065 i 1111,
ue havia fet
II.

23 1
 _ ..ｾ ...ｾ .H._ISTORIA DE LA GARROTXA

ELS PAGESOS
Un dels protagonistes de les transformacions que es produlren vers l'any
1000 foren els pagesos, al costat deIs nobles i dels comtes. Com és prou conegut,
van ser els qui sortiren més malparats dels can vis que hi hagué en aquesta epoca
terbola. Fixem-nos en dues situacions només separades uns cent anys. L'any
1018, se celebra un judici a la cort comtal de Besalú, que enfronta un veguer del
comte, anomenat Esteve, i uns homes que, segons el veguer, havien de pagar-li
un cens públic i que havien de fer uns serveis personals al "domenge" de Mont-
canut: amb tot, el jutge va donar la raó als pagesos en contra dels interessos del
senyor. Tanmateix, aquesta realitat, herencia del món de l'alta edat mitjana,
aviat canvia. L'any 1122, en un document relacionat amb les Preses s'esmenta
tot allo que es podia fer als pagesos: "males prisiones, taltas, for¡;as, achaptes, placi-
ta, iusticias, íniusticias, ¡ovas, albergas, ququcías, omicidíos" (males presons, toltes,
forces, acaptes, plets, justícies, injustícies, joves, albergues, cugucies, homicidis).
El canvi esdevingut al llarg d'un segle havia estat molt gran, i diversos docu-
ments de l'epoca ens confirmen aquesta realitat.
Si analitzem detalladament els documents conservats, veiem que després ¡

del segle XI els pagesos que abans només eren tenidors d'una terra resta ven sot- ｾ＠
mesos a noves obligacions, que prímerament foren irregulars i variables, rela- ＭＺｲｾ＠
cionades amb la violencia deIs senyors, i amb el temps es varen fixar i genera-
Ｍｾ＠
litzarj la questa, per exemple, sovint acaba essent pagada en metaHic. Encara
s'havien d'afegir a aquestes obligacions com la questa o l'alberga -que de vega- ｊｋｕｾ
des podien representar una carrega molt feixuga- unes altres, com la moltura,
per usar els molins del senyor, o el 110901, per fer servir la ferrería senyoriaL
•
Pero cal tenir present que a la Garrotxa el nombre de pagesos aloers, atesa la
importancia dels dominis monastics i deis dominis de senyors laics, no devia
__ ií
pas ser gaire gran, segurament bastant per sota del 50%, fins i tot abans de
l'any 1000. Certament, mentre que al segle X, pel motiu que fos, la parroquia
de les Preses depenia d'un senyor laic (i després del monestir de Sant Benet de
.....-e..l ｾ＠

Bages), la propera parroquia de Sant Esteve d'en Bas es trobava sobretot en

mans de pagesos aloers, els quals molt aviat, vers l'any 1000, feren ímportants ::.'1
donacíons a nombroses instítucions eclesiastiques o caígueren sota el domini
de diferents senyors laics. :1 , .
Després de l'any 1000, d'una manera progressiva, també s'acabaren impo- • !
sant els sis mals usos, alguns deIs quals -com la remenqa, el més important- ｾ＠
només apareixen als documents quan es consolida aquesta nova societat plena- ｾ＠

- 23 2
 L'EDAT MITJANA
-"" ----------------

en vers l'any
prou conegut,
lquesta epoca
t anys. L'any
un veguer del
m de pagar-li
ge" de Mont-
interessos del
edat mitjana,
:ses s'esmenta
chaptes, placi-
resons, toltes,
s, homicidis).
iversos docu-

1 que després
restaven sot- Església de Sant Privar.
mables, rela- Tot i que el conjunt és del
ixar i genera- segle XVIII, conserva
al· lic. Encara elements de l' obra
-que de vega- primitiva, com el mur Si
parts del mur W.
n la moltura,
ria senyorial.
loers, atesa la
líes, no devia
tat abans de ment feudalitzada. Al segle XII hi ha alguns possibles esments de la remen<;a, i
, la parroquia trobem for<;a sovint que els masos eren lliurats amb els pagesos que hi vivien i
;ant Benet de que treballaven les terres. El 1137, els vescomtes de Bas parlen dels "districtis et
iI. sobretot en mandamentis" (els destrets i la capacitat de manar) que tenien sobre els pagesos,
ｾｮ＠ importants i dels "censis et usaticis" (censos i usos) que podien rebre, i també dels drets que
na el domini tenien sobre "omnibus qui ibi habitant" (tots els que hi viuen); l'any 1196, un ves-
comte de Bas cedí diferents explotacions, masos i bordes a Sant Privat i Puig-
abaren impo- pardines, amb els homes i les dones, i les questes, albergues, cugucies, homicidis,
:símportant- censos i usos. En menys de dos segles, la situació de la pagesia empitjora molt,
xietat plena- pero encara havia de degradar-se més als segles XIII i XlV.

- 233-
 HISTORIA DE LA GARROTXA

EL NAIXEMENT D'UN NOU PAISATGE

Ｌｾ ...
Podem imaginar-nos el paisatge d'abans de l'any 1000 format per un con-
-, i
ＺＧｾ＠
junt de petits nuclis de població, els vilars, envoltats de terres de conreu; rela-
cionada amb alguns d'aquests nuclis hi devia haver alguna parroquia. La situa- -=-":'T.. D1

--
ｾＬ＠
ció, tanmateix, canvia després de l'any 1000, especialment pel que fa a tres
aspectes: els castells, els pobles i els masos.
:.lr:1II
Un dels canvis importants que hom relaciona estretament amb la feudalítza-
ｾ＠
ció de la societat fou la construcció de nombrosos castells i cases fortes. De la
ｾｉ＠
mateixa manera que el nombre de famílies nobles augmenta molt, també van
créixer les fortificacions que esta ven en mans de vescomtes, de castlans o de cava-
llers: si haguéssim seguit el Fluvia, hauríem trobat tot el territori controlat per cas-
tells com els de Beuda, Sales, Montpalau, el Cós o Mont-ros, tots els quals segura-
ment eren fruit de la nova societat nascuda al llarg del segle XI. En la majaria

Colldecarrera. Situada a la caPfalera de la nera de Colldecarrera, és un deIs masos de majors

dimensions de la Val! del Bac. Disposa de galena porticada i un petit oratori a la Mare de Déu
del Carme.

- 234-

'.\....
 ｾ｟ L'EDAT MITJANA

d'aquests castells cridava l'atenció la torre mestra, que encara podem veure en els
de Sales, del Cós o de Montpalau, i un recinte poc o molt amplio Són una bona
ｾｲ＠un con- mostra de les cases fortes les de la vall del Bac, Corsavell, Puigpardines o Bellpuig,
nreuj rela- per exemple. AIgunes d'aquestes force s o cases fortes es van construir tardana-
. La situa- ment; n'hi havia que podien dependre de batlles (com la de les Preses) i d'altres
e fa a tres pogueren arribar a ser considerades com un castell (com la del Coll).
Una de les grans transformacions produIdes en el paisatge de Catalunya i en
feudalitza- el de bona part d'Europa fou el naixement deIs pobles tal com els coneixem
nes. De la actualment; a la Garrotxa, malgrat la importancia que hi tenia el poblament
també van dispers, també descobrim aquesta realitat. D'acord amb els darrers estudis realit-
o de cava- zats, podem distingir els po bies oberts, els pobles de sagrera, els pobles castrals i
lar per cas- les vilanoves.
.tals segura- D'entrada, cal dir que la majoria deIs pobles d'aquesta comarca poden ser
la majoria considerats pobles de sagrera, pobles eelesials. La sagrera era l'espai de trenta
passes que hi havia entom del temple, i la urbanització de les sagreres fou causa-
da per un període de forta inseguretat, va ser promoguda per les auroritats eele-
siastiques i, en principi, va beneficiar la gent d'Església i els pagesos. Amb tot, la
importancia del poblament dispers provoca que moltes sagreres no s'edifiquessin
gaire i que no prosperessin com a nuclis de població. Malgrat tat, encara ara
han quedat alguns testimonis prou interessants d'aquesta forma de poblament
que tingué una gran importancia a totes les comarques de la Catalunya de lle-
vant (bisbats d'Elna, Girona, Vic i Barcelona): només cal que ens passegem per
Montagut, Tortella, el Sallent, les Preses, Sant Esteve d'en Bas, Sant Privat d'en
Bas o Sant Feliu de Pallerols per adonar-nos del paper central que hi té l'església
parroquial. Al costat d'aquests exemples en que l'església ha arribat a aglutinar
al seu voltant una part important de la públació, també hi ha molts altres casos
en que segurament existí la delimitació de la sagrera entom de l'església, pero
no s'hi arribaren a construir cases o un nombre suficient d'ed¡ficis perque hom
pugui parlar d'un poble; com a sagreres que no prosperaren podem assenyalar,
per exemple, la Cot, Toralles o els Ares, on a tot estirar trobem alguna casa prop
de l'edifici eelesiastic.
Una altra forma de poble molt estesa en nombroses zones de Catalunya i
d'Europa són els po bies castraIs, nascuts al costat d'un castelL És més facil de
trobar-ne exemples en terres de frontera, tot ¡ que la feudalització dels segles XI
i XII va produir l'aparició d'alguns pobles amb aquestes característiques també a
esos de majors
Mare de Déu
la Garrotxa; en tenim un cas evident, encara que tarda, al Mallol, on la pobla-
ció sorgí a redós de la nova fortificació del vescomte, quan abandona la de Cas-

- 235-
 HISTORIA DE LA GARROTXA

telló. Potser Castellfollit i Santa Pau també poden ésser considerats pobles cas-
trals. Amb tot, en aquest darrer cas, a la fi de l'edat mitjana, al costat d'un possi-
ble poble castral s'edifidi una vila nova al voltant d'una ｰｬ｡ｾ＠ porxada.
Per completar aquest panorama general sobre les formes deIs pobles de la
Garrotxa, cal esmentar els pobles oberts, que es localitzen sobretot en terres de r.:J

muntanyaj no n'hem trobat cap a la Garrotxa, pero creiem que les poblacions .:.:.
de Tregura i potser de Molló, al Ripolles i dins del comtat de Besalú, tenen les .J' •. ｾＺＮＱｮ｡＠

característiques típiques d'aquesta forma de poblament de muntanya. c-".

També hi ha els pobles creats al costat d'un monestir o d'un priorat (com
Riudaura), i alguns altres anomenats de cellera, que en aquesta comarca moltes ｾ ..
vegades no devien pas ser pobles de sagrera (com s'esdevingué al Rosselló), sinó .:k. -
vilanoves senyorials tardanes; aquest és el cas de Sant Feliu de Pallerols, acura-
dament estudiat aquests darrers anys, i potser també de la Cellera de Mieres, un
velnat que depenia del monestir de Banyoles, pero situat ｦｯｲｾ＠ lluny del nucli de
la sagrera eclesial iniciaL
No es pot parlar del poblament sense fer referencia a la considerable disper-
sió de l'habitat i a la importancia que tenien els masos en el paisatge medieval de
la Garrotxa¡ de fet, mentre que el període anterior a l'any 1000 fou el dels vilars,
l'etapa de després del canvi de miHenni es caracteritza per la importancia que
tingué el poblament dispers. D'acord amb els estudis efectuats darrerament, cal
relacionar la difusió d'aquesta forma de poblament amb dos fets: d'una banda,
amb el desig d'ocupar les zones marginals, especialment en terres boscoses¡ de
l'altra, amb un interes dels senyors per tal de reorganitzar l'espai i distribuir la
població pagesa pel territori en petites explotacions. En alguns casos aquesta
reorganització senyorial pogué suposar, fins i tot, la redistribució de les parcel·les
de conreu. Hom pot arribar a sospitar que, en unes terres on el pes de l'Església
-tant del bisbe com dels monestirs-- era molt fort (la qual cosa dificultava molt el
naixement de pobles castrals), els senyors van preferir assegurar-se el control dels
pagesos d'una manera diferent de la que es produí en molts al tres indrets d'Euro-
pa: no pas ｭｩｴｪ｡ｮｾ＠ la concentració, sinó per mitja de la dispersió.
Sigui com sigui, als segles Xl, XII i XIII augmentaren notablement les
explotacions disperses, no solament a les terres muntanyoses i boscoses; sinó
també a les més planes i conreades ja des de temps molt reculats. Trobem aques-
ta dispersió tant aparroquies petites i muntanyoses, com la del Sallent, com a
les terres marginals de les parroquies que s'estenien sobretot per una plana, com
la de Mieres¡ també hi ha un gran nombre de masos escampats en zones com la
plana de Montagut o la plana de la vall d'en Bas. En alguns casos, hom pot

- 23 6

ｾ＠
 L'EDAT

rats pobles cas- observar facilment que el mas neix com a fruit d'un procés de desintegració d'un
stat d'un possi- nucli antic, com quan hí ha masos molt propers entre si (per exemple, a la zona
xada. dels Angles, prop del Fluvia), o bé quan el mate ix nom reflecte ix un procés de
ls pobles de la fragmentació (d'un vilar de Corbs es varen disgregar un mas Corbs d'Amont i
:ot en terres de un mas Corbs d'Avall).
les poblacions Així dones, el paisatge que es crea després de l'any 1000 era molt diferent
:salú, tenen les del que hi havia abans d'aquesta data, la qual cosa només es pot entendre a par-
n'a, tir de les grans transformacions que s'esdevingueren en la societat en aquesta
[1 priorat (com epoca. Un deIs grans canvis que també va afectar el paisatge i l'economia poste-
omarca moltes riors a l'any 1000 fou el desenvolupament d'unes viles mercat, com Besalú,
Rosselló), sinó Olot, Camprodon, Bascara o Banyoles, aquestes darreres ja fora deIs límits de la
'allerols, acura- comarca actual de la Garrotxa.
l de Mieres, un

ny del nucli de

derable disper-
ge medieval de
u el dels vilars,
[lportancia que
urerament, cal 1
¡: d'una banda,
ｾ＠ boscosesi de
i i distribuir la
I
¡ casos aquesta

le les parcel·les
es de l'Església
c:ultava molt el
el control deIs
índrets d'Euro-
ó.
ttablement les
boscoses, sinó
Trobem aques-
Sallent, com a
ma plana, com
:l :ones com la

asos, hom pot

- 237
 BIBLlOGRAFIA

mes), es pot l'anomenada vía del Capsacosta, vegeu Josep CASAS, La via romana del Capsacosta,
a su estudio, Diputació de Girona, 1984; uns altres treballs posteriors sobre aquest mateix camí
són resultat de les diferents intervencíons arqueologiques realitzades, entre els quals
ｾ＠ can Coro- es poden consultar principalment Francesc BUSQUETS i Montse FREIXA, "La
osep Maria intervencíó a la vía del Capsacosta", RG, 168, (1995), pago 63-65; Francesc BUS-
es (Maia de QUETS, Marta FÁBREGAS i Montse FREIXA, "La via del Capsacosta, la perviven-
,anta Colo- cía de un camino", Acta del Ier Congreso Nacional de la Historia de la Construcción,
,TANYER, Madrid, 1996, pago 91-96; Francesc BUSQUETS i Montse FREIXA, "La via romana
lines (Maia del Capsaco sta (Sant Pau de Segúries, el Ripolles; la Vall de Bianya, la Garrotxa).
, 8. (1996), Historia d'un camí", ｃｯｭ･ｲｾ＠ i vies de comunicació (1000 aC - 700 dC). XI Col·loqui
Internacional d'Arqueologia (Puigcerda, 31 d'octuVre i 1 de novemVre de 1997), Puig-
al subsül de cerda, Institut d'Estudis Ceretans, 1998, pago 183-190; Francesc BUSQUETS i
ｾ￩ｳｩ｡＠ parro- Montse FREIXA, "Intervencíó arqueologica a la via del Capsacosta. Tram de Can
ｾ＠ les Comar- Pere Sastre (la Vall de Bianya, la Garrotxa)", V }ornades d'Arqueologia de les Comar-
ques de Girona, Olot, ZOOO, pago 168-171; Marta FÁBREGAS, Francesc BUSQUETS
fu .'\LMA- i Xavier SINTES, "El seguiment arqueologic del moviment de terres en el desdobla-
Barcelona, ment de la carretera N-Z60, tram Montagut-Olot (Montagut i Sant loan les Fonts, la
mC. RitlÍSta Garrotxa), setembre 1999", V }ornades d' A rqueologia de les Comarques de Girona,
npciones de Olot, ZOOO, pago 22-Z4; i Francesc BUSQUETS, La part occidental de la via del Capsa-
SRE. ｾＱ｡ｲ｣＠ costa (la Garrotxa-Ripolles) , histOria d'un cam(, treball de recerca, Universitat Autono-
19-162; M. ma de Barcelona, 1999. Per completar la visió sobre ['inici de la romanització al
\rqueologúl, territori, vegeu l'article de }ordi TURA, "Castell Falgars, una torre romana a la
qI.uanis de Garrotxa", Cypsela, IX, (1991), pago 111-119.
-413-416: í
ha ｾｻ｡ｮ＠
Ia... L'EDAT MITJANA

Amb relació a l'alta edat mitjana, cal destacar elllibre de }ordi BOLOS i Víctor
ooines són HURTADO, Atles del comtat de Besalú (785-988), Barcelona, Rafael Dalmau, 1998, on
ｾ sobre el s'ha intentat reflectir, mitjan<;ant l'ús de mapes, com era el comtat de Besalú en epoca
i3na roma- carolíngia. Igualment, hauríem d'esmentar aquest atles en comentar, més endavant, la
fl5('d ·!ania bibliografia del capítol dedicat al poder i la del capítol sobre a l'agricultura, els boscs i la
lJna. 1951. ramaderia; s'han situat en uns mapes detallats els toponims documentats als segles caro-
les C0mar- lingís i també s'hi ha reconstru'it la xarxa de valls o demarcacions d'epoca carolíngia, i
>tu.:h ;:le la s'han fet mapes dedicats als orígens de les esglésies i d'altres que pretenen mostrar els
;. rd .:;"e límits que podien tenir les parroquies en un moment primerenc. La comarca actual de la
Garrotxa també inclou una part del territori de l'antic comtat de Girona, i en el volum

IOI9 -
 HISTORIA DE LA GARROTXA

de Jordi BOLOS i Víctor HURTADO, Atles del comtat de Girona (785-993), Barcelona,
Rafael Dalmau, 2000, s'estudien, d'una manera semblant, els toponims, les esglésies o
les demarcacions del comtat gironí. Fra
L'obra fonamental per coneixer l'etimologia deis toponims catalans és Joan 1919,2
COROMINES, Onomastícon Cataloniae, vol. Il-VIII, Barcelona, Curial, 1994-1997; la riadel
seva consulta és indispensable si volem saber l'epoca en que es crearen els diferents per exe
noms de lloc: ens permet valorar les influencies preromanes o romanes, fossilitzades en tat (i d
la toponimia, i les seves aportacions són essencials per obten ir informació sobre topo- Ungía. 1
nims creats ja en epoca altmedieval (com RUltlles, Beguda, Fares, etc.). Els antropo- 1952, ;
nims d'epoca carolíngia es recul1en a Jordi BOLOS i ) osep MORAN, Repertori amb di
d'Antroponims Catalans (RAC 1), Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1994; a part de G¡f(
de fer possible la realització d'estudis lingüístics, aquest repertori també permet, a partir fidels rt
de la comparació dels noms, establir relacions entre els habitants d'un territori i els Ca
habitants deis comtats ve'ins, la qual cosa té un evident interes historie, ates que pot les, Cel
proporcionar informació sobre els moviments de població, en una epoca en que la monest
documentació és escassa i encara poques vegades assenyala la provinen<;a deIs habi- comarc
tants d'un lloc. pergami
Un llibre molt útil per coneixer les fortificacions medievals de la Garrorxa és el de na, FUI
Ferran del CAMPO, Castells medievals. 37 casteUs de la Garrotxa, Figueres, Caries Valles, comtat
1989: és notable la descripció que fa de les construccions d'epoca feudal, pero encara és ens refE
més interessant la deseo berta de diverses fortificacions bastides durant el període de na,CS
l'alta edat mitjana; generalment, aquests casrelIs d'abans de l'any 1000 eren recintes L'a
amplis situats al cim de muntanyes. Pel que fa a l'estudi deis edificis, tant si són d'epoca Rorruln
preromanica com romanica, eclesiastics o laics, és fonamental Catalunya Romimica, vol. vol. IV
IV. La Garrotxa, Barcelona, Enciclopedia Catalana, 1990. a terrfil

De Jordi BOLOS, "El territori i els seus límits. El poble, la parroquia i el castell a roman
l' edat mitjana", Territori i Societat a l' Edat Mitjana, 1 (1997), pag. 41-82, ens interessa aquest
d'una manera especial l'intent de reconstruir els termes parroquials de la comarca de la cions i
Garrotxa i de refer, com a hipotesi de treball, els espais ocupats per algunes parroquies )0
primerenques (a les valls de Bianya, de Bas, de Mieres, etc.); així mateix, s'hi crida l'estud
l'atenció sobre les parroquies marginals, creades arran de la constitució d'un monestir o fonam
d'un castell. Un estudi precís de l'evolució urbanística de la població de Besalú alllarg sinó e
de l'edat mitjana i fins a l'edat contempornnia es pot trobar aFrancese J. de MIR, El una ru
centre histOrie de Besalú. Estudi urbanístic, Besalú, Amics de Besalú, 1995, acompanyat de cionru
planols detallats. Pel que fa a l'estudi de la capital del comtat de Besalú, també podem els pn
[
esmentar el treball de Joan Albert ADELL, "Notes per a l'estudi del patrimoni arqui-
tectónic de Besalú", V AAB (1983), Olot, 1986, pag. 113-128. "Exisl

- 1020-
 BlllLlOGRAFlA

ｾＵＭＹＳＩＬ＠ Barcelona, El poder i els poderosos

lims, les esglésies o
Francesc MONTSALVA T]E, Notícias históricas del condado de Besalú, Olot, 1889-
; catalans és Joan 1919,26 voL, és l'obra essencial per estudiar, a partir deis documents escrits, la histo-
lrial, 1994-1997; la ria del comtat de Besalú; inclou un recull monumental de documentació relacionada,
'earen els diferents per exemple, amb els comtes, els monestirs, els senyors o les parroquies d'aquest com-
:les, fossilitzades en tat (i d'alguns dels comtats veins). També hi ha Ramon d'ABADAL, Catalunya Caro-
rmacÍó sobre topo- língia. EIs diplom.es carolingis a Catalunya, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1926-
etc.). EIs antropo- 1952, 2 voL, on es troben uns quants diplomes carolingis fonamentals, relacionats
ORAN, Repertori amb diversos monestirs -alguns d'un moment molt primerenc-, amb la seu episcopal
llans, 1994; a part de Girona (el territori del comtat de Besalú pertanyia a aquest bisbat) i amb alguns
bé permet, a partir fidels reials.
d'un territorí i els Cal tenir en compte Lluís G. CONSTANS, Diplomatari de Banyoles, vol. 1, Banyo-
tork, ates que pot les, Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 1985, que presenta diversos documents del
a epoca en que la monestir benedictí de Sant Esteve de Banyoles, alguns deis quals afectaven pobles de la
,inen¡;a deis habi- comarca de la Garrotxa. 19ualment, Gaspar FELlU i Josep M. SALRACH (dir.), EIs
pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon BarreU a Ramon Berenguer 1, Barcelo-
I Garrotxa és el de na, Fundació Noguera, 1999, 3 vol., conté diferents documents que fan referencia al
ｾｲ･ｳＬ＠ Caries Valles, comtar de Besalú, i cal esmentar especialment algunes convinences o pactes feudals. I
dal, pero encara és ens referirem també al Liber Feudorum Maiar, edició a cura de Francesc Miquel, Barcelo-
rant el període de na, CSIC, 1955-1957,2 voL
000 eren recintes L'apartat introductori del volum dedicat a la comarca de la Garrotxa de Catalunya
:ant si són d'epoca Romilnica conté un ampli estudi (Jordi BOLOS, "El marc historie", Catalunya Romilnica,
'1ya Romimica, vol. vol. IV, la Garrotxa, Barcelona, Enciclopedia Catalana, 1990, pago 17-94), on es va dur
a terme un estat de la qüestió sobre la historia d'aquesta comarca alllarg de l'epoca pre-
¡quia i el castell a romanka i romaniea. D'altra banda, és fonamental el conjunt d'aportacions fetes en
-82, ens interessa aquest volum IV, en que s'inclouen treballs molt exhaustius sobre nombroses institu-
ｾ＠ la comarca de la cions i sobre tots els edificis que existiren en !'epoca romanica.
Ilgunes parroquies Josep M. SALRACH, "El comte Guifré de Besalú i la revolta de 957. Contribució a
mateix, s'hi crida l'estudi de la noblesa catalana del segle X", II MB 1973, (1978), pago 3-36, és l'estudi
ó d'un monestir o fonamental sobre la revolta nobiliaria de l'any 957. No solament s'hi descriuen els fets,
de Besalú al llarg sinó que l'autor també intenta cercar-ne les motivacions que els provocaren: efectua
esc J. de MIR, El una analisi detallada de cadascun dels nobles que hi participaren i conclou que cal rela-
5, acompanyat de cionar-ne alguns amb anties fidels reíaIs que havien rebut diplomes d'immunitat (que
llú, també podem els protegien de les actuacions dels representants del comte).
patrimoni arqui- Després d'analitzar acuradament la documentació conservada, Gaspar FELIU,
"Existí el comte Bemat III de Besalú?", Acta HistDrica et Archaeologica Mediaevalia, 19

- I02I-
 FhsTORIA DE LA GARROTXA ｾ｟Ｎ ___ ｾ ____

(1998), pago 391-402, arriba a la conclusió que Bernat 1I fou el darrer comte de Besalú. Una socíe
Conclou que Bernat II no havia d'ésser necessariament fill d'Adelaida, com s'havia
defensat fins ara, i que el Bernat Guillem fiU d'Estefania deIs textos no havia d'ésser per Encara qu
forc;:a Bernat IlI, ans era en realitat el mate ix Bernat n. NASSIE, Cau
De Josep M. SALRACH, El procés de forrruu::ió nacional de Catalunya (segles VIII- vol., és basica
IX), Barcelona, Edicions 62, 1978. 2 vol., podem destacar, en les pagines 157-169 del els segles Xi)
volum segon, l'apartat dedicat a "Besalú, el naixement d'un comtat", on aquest historia- vol. IV. La Ga
dor intenta aclarir quin va ésser el primer comte privatiu del comtat de Besalú; es car al comtat j
decanta per Radulf, germa de Guifré 1 el Pelós. Al treball del mateix autor "Memoria, tre professor ti
poder i devoció, donacions catalanes a la Grassa (segles IX-XII)", Histoire et Archéologie féu un esfon;:
des terres catalanes au Moyen Áge, Perpinya, 1995, pago 103.117, s'estudien les donacions noblesa que e>
efectuades pels comtes catalans els segles IX i X a la llunyana abadia de la Grassa, situa- Després d
da en terres occitanes; fou un costum que trobem arrelat a les branques comtals que pro- d'Aymat Cata
venten del tronc carcassones (el comte BeHó de Carcassona era aví de Guifré 1 i de cháteau et de
RadulO, fruir de la devoció, del record i de l'afirmació política, i diverses d'aquestes exemples du )
donacions eren situades a la comarca de la Garrotxa (Riudaura, Oix, Meians, etc.), habitat de mon
Finalment, Lluís TO, "El comte Bernat de Besalú i el seu testament sacramental", 108, s'analitze
IV AAB 1980,1, (1983), pago 117-128, presenta un estudi detallat del patrimoni del pobles castrals
comte Bernat I de Besalú, fer a partir de les informacions contingudes en el seu testa- Precisament, J
ment de 1'any 1020. APEHOC, 10
sies, les sagrer
Camps, boscos i bestiar Feliu de Palie
I'espai ocupar
Les analisis dels poHens són les úniques fonts que permeten saber amb forc;:a segure- autors "La de!
tat com era el paisatge vegetal a l'alta edat mitjana. L'article de F. BURJACHS, S. 1993), pago 74
GIRALT, J. R. ROCA, G. SERET i R. JULIA, "Palinología holocénica y desertización Jordi BOl
en el Mediterráneo occidental", a J. J. IBÁÑEZ, B. L. VALERO GARCÉS i C. Garrotxa a l' e,
MACHADO (ed.), El paisaje mediterráneo a través del espacio y del tiempo, Logronyo, en una parrO<
Geoforma, 1997, pago 379.394, estudia a partir d'unes analisis poHíniques fetes prop de l'analisí del p
Banyoles com va canviar la vegetació del Pla de 1'Estany i la Garrotxa oriental al llarg que s'esdevínl
deis segles medievals. Al trebal
Jordi BOLOS, "Els molins protomedievals del comtat de Besalú i de les seves roda- mitjana, Olot
líes", IV AAB 1980, I, 1983, pago 195-207, conté un inventari dels molins documentats un estudi del
al comtat de Besalú en epoca carolíngia. Amb relació a aquest aspecte, cal esmentar Esteve d'en .
novament l'Atles del comtat de Besalú (785-988), editat l'any 1998, que inclou diversos parroquies dt
mapes sobre l'economia del comtat de Besalú durant els segles carolingis. cese CAUL

- 1022-
 _ _ _ _ _ _ ........... BIBI:l()G....:RA:.:.:F:.:.:IA-'---_ _ _ __

,mte de Besalú. Una societat que es transforma

a, com s'havia
a\'ia d'ésser per Encara que no parli d'una manera específica de la Garrotxa, l'obra de Pierre BON-
NASSIE, Catalunya mil anys enrera ＨＮｾ･ｧｬｳ＠ X­X!), Barcelona, Edicions 62,1979­1981,2
ya (segles VIII- vol., és basiea per entendre els canvis que s'esdevingueren en la societat catalana entre
es 157-169 del els segles X i Xl. En el treball de Jordi BOLOS, "El marc historie", Catalunya ROrru:lnica,
lquest historia- vol. IV. La Garrotxa, Barcelona, Enciclopedia Catalana, 1990, pago 17­94, s'intenta apli-
: de Besalú; es car al comtat de Besalú els plantejaments fets per a tots els comtats catalans per l'i[.lus-
¡tor "tv1emoria, tre professor tolosa. En altres capítols d'aquest volum IV de la Catalunya ROrru:lnica, es
e et Archéologie féu un esfor\; per tal d'assenyalar la importancia de les diverses famílies de la baixa
1 les donacions noblesa que existiren en aquesta comarca.
1 Grassa, situa- Després de les aportacions de Dominique Baudreu, respecte del Llenguadoc, i
Imtals que pro- d'Aymat Catafau, sobre la comarca del Rosselló, a l'estudí de Jordi BOLOS, "Le r61e du
ｾ＠ Guifré 1 i de chateau et de l'église dans la structuration de l'habitat dans les Pyrénées catalanes. Les
rses d'aquestes exemples du Pallars Sobira et de la Garrotxa", Villages pyrénéens. Morphogenese d'un
ros, etc.), habitat de montagne, Tolosa, CNRS­Université de Toulouse­Le Mirail, 2001, pago 89-
: sacramental", 108, s'analitzen les característiques de la morfologia dels pobles de la Garrotxa, alguns
patrimoni del pobles castrals i una gran majoría de pobles de sagrera, nascuts al voltant de l'església.
'll el seu testa­ Precisament, Josep CANAL i CarIes FOCHS, "La sagrera de Sant Feliu de Pallerols",
APEHOC, 10 (1990­1991), pago 19­91, comen<;;a amb un notable treball sobre les esglé-
sies, les sagreres i els castells de la Vall d'Hostoles; també analitza la sagrera de Sant
Feliu de Pallerols, i es tanca amb l'estudi de la cellera, una "vilanova" situada fora de
l'espai ocupat per la sagrera. Aquest treball es complementa amb l'article dels mateixos
b for<;;a segure- autors "La despoblació de la Vall d'Hostoles entre 1349 i 1486", APEHOC, 11 (1992-
JRJACHS, S. 1993), pago 77­103, dedieat ja als darrers segles medievals.
( desertización Jordi BOLOS, El mas, el pages i el senyor. Paisatge i soCÍetat en una parroquia de la
jARCÉS i C. Garrotxa a l' edat mitjana, Barcelona, Curial, 1995, és un estudi del paisatge i la societat
po, Logronyo, en una parroquia de la Garrotxa a l'edat mitjana. D'una manera especial ens interessa
; fetes prop de l'analisi del procés de desintegració dels vilars ens masos, bordes i masoveries, un procés
riental al llarg que s'esdevingué alllarg deIs segles XI­XIV.
Al treball de Joan PAGES, Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la haixa edat
les seves roda- mitjana, Olot, Diputació de Girona, 1987­1992, 2 vol., el primer volum inclou sobretot
; documentats un estudi detallat de tots els masos de la baixa edat mitjana de la parrOquia de Sant
cal esmentar Esteve d'en Bas, i el segon volum se centra en la historia deis masos de les restants
lclou diversos parroquies del vescomtat de Bas. Té unes característiques semblants eI treball de Fran-
cesc CAULA, Les parróquies i comuns de Santa EulOlia de Beguda i Sant loan les Fonts

- 102 3-
 HISTORIA DE LA GARROTXA

(Notes histOriques), Sant Joan les Fonts, Aubert, 1930 (reedició facsímil, Girona, Dipu- de Vilabe
tació, 1981), sobre les parroquies de Beguda i Sant Joan les Fonts. d'Esteve I
A Jordi BOLOS, "Landscape and society in the county of Besalú (Catalonia) in the 1995, am
Middle Ages", Landscape History, Z1 (1999), pago 19-30, a part d'estudiar-s'hi l'organit- també SÓ]
zació del territori abans de l'any 1000, també s'hi analitzen les formes de poblament des- M. Llüisa
prés d'aquesta data i la importancia deis diferents tipus de pobles, oberts, de sagrera, Besalú", ,
monastics, castrals o vilanoves. Utilitzant com a base la documentació estudiada per Antoni t-.
Joan Pages, Jordi BOLOS, "Habitat ¡ societat a la parroquia de Sant Esteve d'en Bas a lona, Fun
I'edat mitjana. Representació cartografica", VII AAB (1991), Olot, 1992, voL lI, pago Uno
65-80, és un intent de reconstruir com es crea la xarxa de masos després de l'any 1000, a catalans. '
partir de I'existencia de difetents vilars; aquest estudi, que s'interessa per l'organització grafies pe
de les explotacions pageses i per I'organització dels dominis senyorials, té com a base la centren e
realització de dos mapes. de AmpuT
L'obra de Francesc CAULA, El regim senyorial a Olot, Olot, La Tradició Catalana, SantJoan
1935 (reedició facsímil, Sant Joan les Fonts, Ajuntament, 1982), conté un interessant tació, 19E
estudi de les principals famílies de la baixa noblesa de la comarca de la Garrotxa. mil, Sant
L'analisi deis mercats i de les fires medievals al comtat de Besalú es troba a Josep M. goda, 198
SALRACH, "Mercats i fires, el despertar de l'economia en terres de Besalú (segles IX- vescomtat
XIV)", APEHOC, 14 (1996-1998), pago 9-36; de fet, com diu Pautor, el principal l'alou de
¡meres de l'estudi del mercar prové del fet que aquest és l'indicador més notable de Alzamora
l'arrencada de l'economia, i una de les conseqüencies d'aquest creixement economic fou Sant Pere
precisament l'aparició d'unes viles mercat. (977-183
CANAL,
Pel que fa a la bibliografía relativa a la baixa edat mitjana, els principals fons docu- senyor de
mentals útils per a l'estudi de la comarca en l'epoca baixmedieval són els manuals nota- de trebaU,
rials dels anties districtes d'Olot, Besalú, el Mallol, Sant Feliu de Pallerols i Santa Pau Rocabert
que es conserven a l'Arxiu Historie Comarcal d'Olot (ACO). La documentació proce- 139; i "V
dent de les diverses institucions eclesiastiques de la diocesi de Girona, concentrada i Girana. (
gestionada actualment a l'Arxiu Diocesa de Girona, proporciona també molta informa- CONSTo
ció, accessible sobretot gnkies a Arxíu Diocesa de Girona. Repertori general, Girona, senyoria
Diputació, 2002, 1 cn de Torall
Tanmateíx, la majoría de dades són extretes de Francesc MONSALVA TJE 1 FOS- Sobr
SAS, Noticias históricas del condado de Besalú, Olot, Bonet, 1889-1919, 26 voL, una Antoni ｾ＠
coHecció de consulta difícil pero imprescindible. Molts altres aplecs documentals, veguerie
sobretot d'institucions eclesiastiques, proporcionen també informació, especialment els 81-90. i
treballs de Josep M. MARQUES, "Pergamins de Santa Maria de Besalú a l'Arxiu Dio- Pyrene. :
cesa de Girona", APEHOC, 10 (1990-1991), pago 239-310, i Escriptures de Santa Maria als treba

- I024
HISTORIA DE LES COMARQUES GIRONINES

Volum V

Historia
de la Garroba

Diputació de Girona
Unitat de Publicacions

Girona, 2008
 . Ｎｾ ,..,

Historia de la Garrotxa

ISBN 978-84-96747-26-5
I. Gutiérrez i Martínez, Jesús M., ed. U. Abad i Arbussé, Joan
IU. Girona - Província - Diputació - Unitat de Publicacions
IV. Historia de les comarques gironines 1. Garrotxa Historia local
908.467.1 Gt

ｊｯ｟ｾ＠
A.ó-'-:CiJI
ProducGÍó: Unitat de Publicacions de la Diputació de Girona
BIBl...
Director de la co!·lecÓó: Pere Gifre i Ribas
Coordinadors científics del vol. v; Jesús M. Gutiérrez i Martínez
G.-'\.BR
Assessorament Iingilístic: Santi Puig i Pla
©Text: 2003, by: Profo."'=" :.:. 11
Joan Abad i Arbussé, Bibiana Agustí i Farjas, Gabriel Alcalde i Gurt, Maria Assumpció Amau i
ｍＭ｜ｒｌｾ＠ _-\si
Prades, Albert Aulines ¡ Valentí, Joan Barnadas i Puigferrer, Genís Bamosell i Jorda, Miquel Boada i
ｾｴＺＧｉ
Masoliver, Jordi Bolós i Masclans, Josep Burch i Rius, Francesc Busquers i Costa, Ramon Buxó i
Capdevila, Jordi Canal i Morell, Ines Carrillo i Badosa, Margarida Casacuberta i Rocarols, Margarida Ｍｾ＠
Castañer i Vivas, Pere Castanyer i Masoliver, Juli Clavijo i Ledesma, Joel Colomer i Casamitjana, L
Josep Costa i Camps, Rafael Dehesa i Carreira, Quim Esteba i López, Marta Fabregas i Espadaler, ｟ＭＱｩｾＬＺ｡ｺ＠
Brígid Femández i Carmona, Montse Freixa i Vila, Miquel Angel Fumanal i Pages, Joan Garcia i :....,¡

Garriga, Neus Giménez i Rodríguez, Jesús M. Gutiérrez i Martínez, Obdúlía Gutiérrez i Jaramillo,
Carme Juanola i Plana, Julia Maroto i Genover, Sergi Maní i Arau, Miquel Molist i Monraña, Josep ｊｏＮｾＢ＠ ｾ＠
L:.::,,-'"1I(
Muria i Giralt, Josep M. Nolla i Brufau, David Ortega i Cobos, Lloren¡;: Panella i Soler, Marta Pi i
Vázquez, Lloren¡;: Planaguma i Guardia, Miquel Puig i Reixach, Xavier Puigvert i Gurt, Jordi Pujiula i ｇｾｩＵ＠
Rivera, Jordi Sagrera i Aradílla, Joan Sala i Plana, Maria Saña i Segui, Álex Sanchís i Domenech,
Xavier Sola i Colomer, Ángels Sola i Parera, Marc Sureda i Jubany i Xavier Terrades i BatUe. PTOi-'i5-J!
Fotografia: Quim Roca i Mallarach MIQL"E'
Disseny grafic: Pep Caballé Llícen..i.:!l ¿'1\
© Drees exclusius d'edició:
Diputació de Girona
JORD!
Pujada de Sam Martí, 5 f>-,-,:.r<S-'-J
17004 Girona
http://www.ddgi.es Jo
e-mail: diputacio@ddgi.es
Pn:1"cs."J'" 3,¿ L
lmpressió: Palahí Arts Grafiques, S.L.
Primera edició; abril de 2008 ｆｒＮｾＢｃＱ
ｾＮ［Ｚｬ＠
Diposit legal: G I-251- 2008
ISBN: 84-95187-02-7 (obra completa) ｒＮｾＢＧＭｴｏ＠
ISBN: 978-84-96747-26-5 (volum V)
'.t:....;;,¿'",6 .
És rigorosament prohibida, sota les sancions establertes a la Llei, la reproducci6 rotal o parcial d'aquest llibre, ni el
recull en un sistema informatic, ni la transmissíó en qualsevol forma o per qualsevol mitja, ja sigui electronic, meca-
nic, per fotocopia, per registre o per alrres metodes. sense el permís preví i per escrít de la Díputació de Girona.

PRINTED IN CATALONIA
 SUMAR!

..... .,8 Més pastors que pagesos a la vall del Llierca ............................... 134
Els llocs d'habitació ................................................... 135
.......58
.. " ...64 Innovacions tecnologiques: la metaHúrgia del ferro ......................... 139
.......66 Practiques rituals a la bauma del Serrat del Pont .......................... .140
.......68 Els intercanvis comercials .............................................. 140
El món funerari ....................................................... 141

.......73 Les socÍetats iberiques

.......75 JOSEP BURCH I Rlus ..................................................... .145
.......76 La qüestió dels olossitani ............................................... .146
.......78 EIs testimoni dels olossitani a les tabellae defixionum emporitanes
.......79 MARTA PI I VAZQUEZ ..................................................... .153

La Garrotxa durant la rornanÍtzacÍó. Un enigma historie en vies de solució?

........83 PERE CASTANYER I MASOLlVER ........................................... , .157
Del domini militar al control del territori ................................ .160
........85 La torre romana de Falgars. Un exemple del control roma del territori ......... .161
........87 El nímfeu de Sant Aniol de Fínestres
........93 RAFAEL DEHESA I CARRElRA, QUIM EsTEBA 1 LÓPEZ ........................ .163
La plena romanítzació del territori ....................................... 166
...... .101 La vía del Capsacosta FRANCESC BUSQUETS I COSTA,
....... 103 MARTA FABREGAS I EsPADALER, MONTSE FREIXA 1 VILA .................... .171
EGur .. .107 Una terrisseria romana a Maia de Montcal ................................ 177
Can Ring o can Llandrich
]OSEP M. NOLLA I BRUFAU, ]ORD! SAGRERA I ARAD!LLA .................... .182

...... .113
...... .114 L'EDAT MITJANA
...... .117 AAVIER FurGVERT 1 GURT
.......119
....... 122
L'ALTA EDAT MITJANA. Descobrir un país que té molts anys
...... .128 JORDI BoLÓS 1 MASCLANS ................................................ .189
Uns precedents: uns toponims medievals que ens recorden el passat .......... .189
Unes valls i uns castells vells ........................................... .191
....... 130 Unes vil·les, uns vilars i una ciutar ...................................... .192
Esglésies i parroquies .................................................. 195
Una població heterogenia " ............................................ 197
...... .133
...... .133

­ll-
 ... .... .-..

HISTORlA DE LA GARROTXA

El poder i els poderosos ................... , .... , ......................... 203 _ <- , , .a. .:

Aquisgra, Girona í Besalú .............................................. 203 -. :::. ,",
La Huita pel poder: els nobles contra el comte ............ , .. , ... , ......... 204 ｟ｾ＠ :­:,a
El pes dels monestirs, JORD! BOLÓS 1 MASCLANS ............................ 206 =- :::­zII
Entremíg de Barcelona í la Cerdanya . , .............. , ...... , ............. 211

Camps, boscos i bestiar ....................... , .. , ...................... ,213

L'agricultura: l'ocupació de l'espai " ..................................... 213
La ramaderia i el bose .................................................. 215
Les vies de comunicació i el ｣ｯｭ･ｲｾ＠ JORD! BOLÓS 1 MASCLANS ................ 217
Els moHos ........................................................... 220 n. 5HiI.I ¡

Una societat que es transforma ........................................... 223

Una epoca de canvis .................................................. 223
El pes dels senyors: l'alta i la baíxa noblesa ................................ 224
La situacíó dels comtes ................................................. 227
L'Església i els monestirs JORD! BOLÓS 1 MASCLANS ......................... 230
Els pagesos ........................................................... 232
El naixement d'un nou paisatge ......................................... 234

LA BAIXA EDAT MITJANA, segles XII,XV. La fragmentació de l'espai '1

XAVIER PUlGVERT 1 GURT, JOEL COLOMER 1 CASAMIT}ANA,

MIQUEL BOADA 1 MASOLlVER ... , ....................... , .................. 239
Les baroníes laiques i monacals .......................................... 239 ::.....­­..:
El poder reial residual .................................................. 244
E:-::a.:JII
El mas i la parrOquia ............ , ...................................... 249
L'aparicíó de les viles .................................................. 253 ｾＭ 'Mi.
La vila de Santa Pau JOEL COLOMER 1 CASAMITJANA ........................ 257 u;aall
::::.e­­.i& i
La societat í l'economia
XAVlER PUIGVERT 1 GURT ................................................. 261 Ｍｾ

Els grups socials ....................................................... 261

ｊＮ｡Ｌｾ＠
Els jueus de Besalú MIQUEL BOADA 1 MASOLlVER ........................... 265
ｾ＠
Les activitats agropecuaríes ............................................. 269
Les activitats artesanals i el ｣ｯｭ･ｲｾ＠ ...................................... 271
=­ :t::;:'JCIII
ＺＮｾ＠

La erisí del sistema XAVIER PUIGVERT 1 GURT GlRALT ..................... '" .275 =­"'::.:1p:&

Les tensions socials .................................................... 275 ｆｾ［ｊ

'Les calamitats ........................................................ 280 ｊＮｩｾ＠

L'esclat de la violencia ................................................. 284 ＬＭｾｬｉＡＺ＠

Francesc de Verntallat, cabdill dels remences JOSEP MURLA .................. 287 % 3csaIiI

12