Lligall 11/1997 11

Desamortització i arxius:
'exemple del Monestir de Poblet
Gener Gonzalvo i Bou

La desmembració de l'Antic Règim a Espanya fou un procés certa-

ment convulsiu. L'ideari il·lustrat i la Revolució Francesa anaren pene-
trant en les ments més decisòries de la nostra alta política. El fruit de tot
això f o u la instauració dels governs liberals, amb la Constitució de Cadis
de 1812 c o m a teló de fons. Però c o m gairebé sempre, aquests canvis,
al nostre país, foren emmarcats en processos violents, desordres i
improvisacions de tota mena.
Sens dubte, les víctimes més destacables d'aquest canvi foren els
grans centres monàstics i els seus grans senyorius que havien anat for-
mant al llarg de molts segles de dominació. Particularment, a Catalunya,
l'orde del Císter, representada de manera especial pels monestirs de
Santes Creus i Poblet, havia adquirit una importància socioeconómica i
política de primer ordre. Protegits per la monarquia medieval I la gran
noblesa feudal, seus dels panteons reials I molt influents en les Institu-
cions polítiques del Principat, aquests cenobis anaren f o r m a n t unes
extenses baronies, on durant molts segles exerciren un particular règim
senyorial. D'altra banda, en ser comunitats nombroses, t a m b é tenien
una influència cultural ben evident.
Aquests grans centres monàstics, fruit de la seva dilatada activitat,
anaren f o r m a n t grans arxius, des de la seva època de fundació en el
segle xii. Podem dir, doncs, que malgrat les crisis bèl·liques del passat,
aquests immensos centres arxivístics - q u e havien tingut n o m b r o s o s I
destacats a r x i v e r s - van arribar intactes fins a les convulsions del segle
XIX.

El preludi de la catàstrofe foren, ja en el segle xviii, els n o m b r o s o s

plets que enfrontaren els monestirs a m b diverses viles de les seves
baronies cada cop més envalentiries enfront dels seus senyors eclesiàs-
tics, signe inequívoc de la greu crisi del règim monàstic senyorial que
acabaria de manera definitiva a m b les desamortitzacions I les exclaus-
tracions del primer terç del segle xix.
Nosaltres hem v o l g u t estudiar les conseqüències d'aquest procés,
pel que fa a aquests arxius monàstics I centrant-nos en el cas del mones-
tir de Poblet, sens dubte un dels centres cistercencs més Importants
d'Europa.
12 Revista Catalana d'Arxivística

C o m ja h e m dit, aquests arxius havien arribat intactes fins a les pri-

meres dècades del segle xix, en q u è c o m e n ç à el seu particular Via
Crucis. En el cas de l'arxiu de Poblet, i n t e n t a r e m resseguir els fets, per
v e u r e q u e les conseqüències més i m p o r t a n t s f o r e n s o b r e t o t : l'exili defi-
nitiu de l'arxiu, l'expoli, la pèrdua de d o c u m e n t a c i ó i la dispersió dels
seus f o n s en n o m b r o s o s arxius i b i b l i o t e q u e s del país. Tot plegat, unit a
la m a n c a d ' u n a veritable i c o h e r e n t política arxivística per part de les
autoritats g o v e r n a m e n t a l s . Si més no, ens q u e d a el c o n s o l q u e l'arxiu de
Poblet es v a p o d e r salvar en quasi la seva totalitat, un fet gairebé casual
si ens a t e n i m a les peripècies q u e v a patir d u r a n t m o l t s anys de des-
concert. Finalment, p o d r e m v e u r e c o m en el cas de l'arxiu de Poblet les
conseqüències de l'exclaustració m o n à s t i c a i de la desamortització dels
seus béns han arribat f i n s als nostres dies sense la solució ideal que
nosaltres s e m p r e h e m defensat: la reunificació de l'arxiu i el seu retorn
a Poblet, o n v i u una c o m u n i t a t m o n à s t i c a cistercenca des de 1940.

Primeres conseqüències de les exclaustracions

La p r i m e r a exclaustració de la c o m u n i t a t data de 1822. Hisenda con-
fià al c o r o n e l Benito Lersundi el trasllat dels arxius p o b l e t a n s a la dele-
gació de Tarragona. El trasllat es f é u , sense cap cura, el p r i m e r de j u n y
d ' a q u e l l any en v u i t carros. L'any anterior, una Reial Ordre de 22 de
n o v e m b r e , m a n a v a de portar aquests arxius m o n à s t i c s a l ' A r x i u de la
Corona d ' A r a g ó . S'iniciava així l'intent, fracassat pel q u e fa a Poblet i
Santes Creus, de crear un centre arxivístic m o n à s t i c a l'ACA, m a l g r a t les
iniciatives dels seus Insignes directors (sobretot de Pròsper de Bofarull)
i les ordres g o v e r n a m e n t a l s successives^ Passat el t r i e n n i liberal i en
reinstaurar-se el r è g i m absolutista de Ferran VII, els m o n j o s t o r n a r e n
entre 1823 i 1824 i els arxius p o b l e t a n s s e g u i r e n el c a m í de retorn al
m o n e s t i r pels volts del 1825, ja q u e el 1827 ja consta en el registre d'en-
trades i sortides de d o c u m e n t a c i ó de Poblet, i n s t r u m e n t s necessaris,
s o b r e t o t , per al s e g u i m e n t dels plets del m o n e s t i r a m b les seves v i l e s t
C o m s a b e m , l'exclaustració definitiva s ' e s d e v i n g u é el 1835, data en
q u è c o m e n ç à la salvatge destrucció del p a t r i m o n i artístic pobletà. En
aquesta ocasió, la Intendència t a r r a g o n i n a v a delegar en un personatge
força i m p r e s e n t a b l e . Jacint Pla, a n o m e n a t el " X a f a r r u c s " , el trasllat de
l'arxiu de Poblet, i el 1836 c o m e n ç à el penós calvari dels papers poble-
tans, m o l t s dels quals ja no haurien de t o r n a r m a i més. El 30 de n o v e m -
bre d ' a q u e l l m a t e i x any, es m a n a q u e la d o c u m e n t a c i ó sigui traslladada
a Tarragona, però de m o m e n t no es c o m p l e i x ^ o r d r e ^ A q u e s t a es fa
efectiva el 1838, any en q u è la d o c u m e n t a c i ó pobletana, j u n t a m e n t a m b
la de Santes Creus, la d'Escaladel i la d'altres c o n v e n t s t a r r a g o n i n s , f o u
d i p o s i t a d a en el pati central de l'edifici de la Duana de Tarragona de
m a l a m a n e r a , e x p o s a d a a les plujes i objecte de d e p r e d a c l o n s per part
 Lligall 11/1997 13

de " v i s i t a n t s o s a q u e j a d o r s o f i c i a l s " , alguns dels quals són e s m e n t a t s

per Eduard Toda*. Cal dir t a m b é q u e el 8 de j u l i o l de 1836 f o r e n t r o b a t s
d o c u m e n t s de Poblet al d o m i c i l i de J o a n Grau a Reus, g e r m à del síndic
del monestir, M i q u e l Grau; en concret 250 q u a d e r n s i c o m p t e s de cen-
sáis, llevadors, escriptures de propietats, etc., sens d u b t e g u a r d a t s a m b
l'esperança de t o r n a r - l o s al m o n e s t i r i defensar els drets i les rendes de
Poblet. El 8 d ' a g o s t de 1836 J a c i n t Pla incautà aquests d o c u m e n t s i f o r e n
portats a la Delegació d ' H i s e n d a de Tarragona. A q u e s t delegat, però,
encara c o n s e r v a v a , el 1843, d o c u m e n t a c i ó de Poblet, Santes Creus i
Escaladei, tal c o m va esbrinar Eduard Toda®. En r e s u m , els arxius poble-
tans v a n restar d u r a n t m o l t s anys a la Duana de Tarragona, sense o r d r e
ni concert, m a l g r a t a l g u n s intents fallits de recuperació per part de l'ACA
i f i n a l m e n t v a n anar a parar, c o m v e u r e m , a M a d r i d .
Paral·lelament, l ' A d m i n i s t r a c i ó intentava posar un cert o r d r e legisla-
t i u a t o t aquest desgavell. Però c o m és obvi, els papers q u e més inte-
ressaven als g o v e r n a n t s eren aquells de caire a d m i n i s t r a t i u , relatius aí
c o b r a m e n t de les rendes i drets dels antics m o n e s t i r s : t í t o l s de propie-
tats, censáis, a r r e n d a m e n t s , llibres de cobrança, llibres de c o m p t e s ,
escriptures o contractes d ' o b l i g a c i o n s , etc. D'això es desprèn l'ordre del
g o v e r n de 29 de f e b r e r de 1840, en q u è es m a n a v a q u e la d o c u m e n t a c i ó
de cada c o n v e n t havia de ser classificada en lligalls, carpetes, expe-
dients i llibres, i s'havia de tenir cura d " ' o b s e r v a r el o r d e n alfabético de
los n o m b r e s de cada religión"®. A n t e r i o r m e n t cal citar la creació d ' u n a
c o m i s s i ó per a la conservació dels arxius, b i b l i o t e q u e s i o b r e s artísti-
ques dels c o n v e n t s , encarregada d ' i n v e n t a r i a r els objectes, I de " i r l o s
r e m i t i e n d o a la capital de cada p r o v i n c i a en la q u e se d e p o s i t a r á n en
parage c ó m o d o y s e g u r o ' " . T a m b é cal anotar la creació, el 1844, d ' u n a
c o m i s s i ó provincial de m o n u m e n t s històrics i artístics; entre les seves
a t r i b u c i o n s , hi havia la de " r e u n i r los libros, códices, d o c u m e n t o s . . . per-
tenecientes al Estado, q u e estén d i s e m i n a d o s en ia p r o v i n c i a , reclaman-
d o los que hubieren sido s u b s t r a í d o s y p u e d a n descubrirse"®. C o m és
evident, i c o m h e m c o m e n t a t pel q u e fa als d o c u m e n t s de Poblet, cap
d'aquestes d i s p o s i c i o n s es portà a t e r m e , ni tan sols la q u e més interes-
sava al g o v e r n : la s a l v a g u a r d a i o r d e n a c i ó de la d o c u m e n t a c i ó de caire
a d m i n i s t r a t i u ; més aviat t o t responia al desordre gairebé caòtic en q u è
es m o v i a l'hisenda pública espanyola, dins un c o n t e x t polític c e r t a m e n t
enverinat^

L'arxiu de Poblet i TArxiu de la Corona d'Aragó

L'Insigne director de l'Arxiu de la Corona d ' A r a g ó , Pròsper de Bofarull,
intentà, a m b èxit parcial, concentrar a l'ACA la d o c u m e n t a c i ó dels
m o n e s t i r s s u p r i m i t s . De fet, va rebre un p e r m í s oficial, a m b data de 30 de
gener de 1836, per a recollir els arxius deis m o n e s t i r s de les quatre pro-
14 Revista Catalana d'Arxivística

víncies catalanes^®. Ca! dir que aquest permís fou reiterat el 23 de maig de
1838 i el 27 de gener de 1841, la qual cosa ens indica el relatiu fracàs d'a-
quests Intents. De fet, alguns d'aquests arxius no es pogueren salvar (cas
del de Sant Pere de Rodes i el conegudíssim de Ripoll), caigueren en
mans de particulars (Sta. Maria de Besalú) o bé no s'integraren a l'ACA
{Poblet i Santes Creus, sobretot, amb destinació final madrilenya), per no
disposar Pròsper de Bofarull dels mitjans tècnics adequats, ni sobretot de
dipòsits amplis per a acollir aquests grans tresors arxivístics^\ A més,
Bofarull comptà amb l'oposició de la comissió d'arbitris de desamortit-
zació, que no volgué cedir la documentació que guardaven en les seves
oficines, amb evidents interessos econòmics, ja ressenyats, pel que fa al
cobrament de les antigues rendes monacals per part de l'Estat'^
Ja hem dit, d'altra banda, que l ' o m b r a dels efectes de la desamortit-
zació és m o l t allargada i, encara en el segle xx, l'Arxiu de la Corona
d'Aragó va poder ingressar documentació pobletana que, malgrat les
ordres governamentals anteriors I, sobretot, l'intervencionisme de
l'Acadèmia de la Història de Madrid i la creació de l'Arxiu Històric
Nacional, encara restava a la Delegació d'Hisenda de Tarragona.
Així, el 1918, es comunica a Eduardo González Hurtebise, director de
l'ACA, que pot ingressar documentació monàstica que encara estigui a
les delegacions d'hisenda catalanes (ordre del Ministeri d'Instrucció
Pública i Belles Arts de 9 de gener)'^ En aquella data, doncs, ingressen
a l'Arxiu Reial de Barcelona 117 lligalls de Poblet, inventariats, lligall per
lligall, per l'arxiu de la Delegació d'Hisenda de Tarragona que, segons
diu significativament la carta del ministeri "ya no tengan utilidad a la
administración de la hacienda pública". La documentació és molt varia-
da: capbreus, arrendaments, memorials, apoques, correspondència,
censáis, etc. Barrejats, t a m b é hi ha papers d'altres monestirs: Santes
Creus, Escaladei i documentació del capítol catedralici de Tarragona
(curiosament, en el lligall 67 hi ha documents del monestir de Fontfreda,
la casa mare de Poblet).
Encara, el 13 de j u n y de 1930, es realitza un segon ingrés de fons
pobletans procedents de les oficines d'Hisenda de Tarragona, la qual
cosa ens indica el desordre a m b què es tracta la documentació. Un altre
cop, la disposició oficial, amb data de 16 de maig de 1930, es reafirma
en ingressar papers " n o necesarios para la administración de la hacien-
da pública", i és comunicada a Ferran Valls i Taberner, aleshores direc-
t o r de l'ACA'*. En aquesta ocasió, el v o l u m documental ingressat és molt
m e n o r (22 lligalls}, encara que es repeteix la barreja de fons tarragonins
diversos (Santes Creus, Escaladei, el capítol de Tarragona, la Selva del
Camp). Pel que fa a la documentació pobletana, els lligalls ingressats
responen bàsicament als plets de Poblet a m b els diversos pobles de les
seves baronies, mantinguts al llarg dels segles xv al xviii.
Finalment, cal dir que el 1979 A n t o n i M. Aragó volgué fer una prime-
ra classificació dels fons pobletans de l'Arxiu de la Corona d'Aragó,
tasca que no va acabar. En una primera llista, podem citar documenta-
 Lligall 11/1997 15

ció de Secretaria, Bosseria, À p o q u e s de Censáis, Pobles de les Baronies,

relacions a m b Valldigna ¡ " V a r i o s " . A c t u a l m e n t , els f o n s p o b l e t a n s estan
integrats en la Secció de " M o n a c a l e s - T a r r a g o n a " .
H e m de lamentar-nos, doncs, q u e avui l'ACA, pel q u e fa als arxius
m o n à s t i c s cistercencs, no aculli els seus fons, tal c o m eren les bones
intencions de Pròsper de Bofarull i les dels seus Insignes successors. El
seu trist i estranger destí, c o m se sap, no era cap altre q u e la capital del
" R e i n o " . I això c o r r e s p o n a l'apartat següent.

L'arxiu de Poblet i Madrid

La desamortització i l'exclaustració de 1835 t a m b é va despertar l'àn-
sia acaparadora d ' u n a institució oficial m a d r i l e n y a q u e tenia unes finali-
tats d ' e s t u d i de la història perse, a m b una filosofia nascuda de la il·lus-
tració, però que, per més defectes, encara avui conserva totes unes con-
notacions de ranci i decrèpit secretisme d e c i m o n ò n i c I de coto privado
de certs académicos encartronats, i q u e fa que m o l t s dels seus f o n s
s i g u i n inaccessibles per als p o b r e s m o r t a l s o historiadors sense r e n o m ;
la "Real A c a d e m i a de la H i s t o r i a " . (Ho dic, ni q u e s i g u i de passada, per
experiència pròpia). Ja en el segle xix, c o m v e u r e m ara, les coses sem-
bla q u e anaven per aquests m a t e i x o s viaranys.
El cert és q u e el 1852 una visita a la Duana de Tarragona, per part de
l'acadèmic J o a n A n t o n i Disdier, va p r o v o c a r q u e aquest elaborés un
i n f o r m e s o b r e l'arxiu de Poblet, adreçat a la Reial A c a d è m i a de la
Història, q u e de ben s e g u r flairava el ric tresor p o b l e t à a b a n d o n a t a les
grises d e p e n d è n c i e s t a r r a g o n i n e s . De fet, una reial o r d r e anterior, a m b
data de 26 d'agost de 1850, e m a n a d a del m i n i s t r e d ' H i s e n d a , Bravo
M u r i l l o , m a n a v a " q u e t o d o s los papeles y d o c u m e n t o s históricos q u e
existan en los m o n a s t e r i o s y c o n v e n t o s y en los archivos de las oficinas
de Fincas del E s t a d o " f o s s i n traslladats a l ' A c a d è m i a de la Història de
M a d r i d , segons s u g g e r i m e n t del m a t e i x secretari de l ' A c a d è m i a , i q u e
"esa Dirección general facilite a la A c a d e m i a , noticias de lo existente
para que esta designe los objetos q u e han de trasladarse a e l l a " . A i x í ,
doncs, els agents de l ' A c a d è m i a ja actuaven arreu a la recerca i captura
dels t r e s o r s arxivístics m o n a c a l s i c o n v e n t u a l s , que s e g o n s l ' o r d r e
g o v e r n a m e n t a l " c o n v e n d r í a recoger y reunir en la A c a d e m i a para pre-
servarlos de su destrucción"'®.
A l final de 1852, els papers de Poblet f o r e n portats a M a d r i d , en 21
g r a n s caixes, q u e t a n c a v e n més de 20.000 d o c u m e n t s , s e g o n s l'aprecia-
ció d ' E d u a r d Toda. P o s t e r i o r m e n t , es v a n fer altres remeses des de
Tarragona, la darrera, s e m b l a , en data de 26 de j u l i o l de 1899, i consistia
en 218 llevadors de censáis i 97 plecs generals de comunitat'®.
S e m b l a , però, q u e l'interès dels acadèmics pets f o n s m o n à s t i c s cata-
lans era m o l t relatiu, per n o dir inexistent. Les caixes de d o c u m e n t s
16 Revista Catalana d'Arxivística

pobletans van " d o r m i r " ais baixos de l'Acadèmia fins a l'any 1884, en
què l'aleshores jove diplomàtic reusenc, Eduard Toda i Güell, els va
" d e s c r o b r i r " , un h o m e que, com v e u r e m , des de feia anys, sent encara
m o l t jove, tenia al cap la recuperació del m o n u m e n t i dels tresors del
monestir de Poblet.
Ara hem de tornar una mica enrere. L'any 1866, quan ja han passat
més de trenta anys de l'exclaustració, el Govern espanyol es decideix,
per primer cop, a fer un intent seriós de regularitzar, encara que sigui
jurídicament, el caos existent pel que fa als arxius monàstics. Per Reial
Decret de 28 de març, es crea l'Archivo Histórico Nacional per iniciativa
del Ministeri de Foment, i a m b un text que cal comentar. Entre d'altres
coses s'hi diu: "Los Archivos monásticos de España fueron desde tiem-
pos antiguos, abundantes y preciosos depósitos donde se iban acumu-
lando desde el principio de nuestra gloriosa reconquista los m o n u m e n -
tos escritos de la religión, de la historia, de las artes y letras españolas.
Mas llegada la supresión de los institutos monásticos, y no m u c h o des-
pués de la desamortización de sus bienes, en m e d i o de la honda pertur-
bación y del desconcierto inevitable en tal radicales medidas, y a falta de
una previsión y cuidado tan activos y vigilantes c o m o hubiera sido de
desear, perdióse una no pequeña parte de aquellas riquezas históricas
[...] la restante fue a parar en manos de la Administración que se había
incautado de los bienes eclesiásticos [...] no siempre custodiados con
esmero debido...". El text reconeix que la creació de l'AHN era deguda
al problema que plantejaven els fons monàstics espanyols, reconeixent
el desordre - q u e el Govern considera inevitables, tot i que s'haurien
pogut emprar mesures preventives més contundents i no deixar aquests
tresors en mans de vàndals i buròcrates- dels primers t e m p s posteriors
a la desamortització.
Més e n d a v a n t el decret fa un elogi a la tasca de la Reial Acadèmia de
la Història, ja que per iniciativa seva " l o g r ó evitar en gran parte seme-
jante d a ñ o " , i a qui es va confiar "la conservación y custodia de los docu-
mentos históricos que pudieran recogerse de los Archivos de Hacienda,
y la formación de índices con el fin de que, sin dejar de servir al Gobierno
y sus dependencias, pudiesen utilizarlos en sus trabajos la mencionada
Corporación...". En el cas de Poblet, ja hem comentat de quina manera
l ' A c a d è m i a " v e t l l à " per un dels f o n s monàstics més i m p o r t a n t s
d'Espanya. Quant a la formació de "índices", també veurem que els pri-
mers els va fer, per interès propi, el diplomàtic Eduard Toda, l'any 1884,
gairebé vint anys després de la creació d'aquest Arxiu Històric Nacional.
Seguint a m b aquest sucós decret, es reconeix que l'Acadèmia no té
els mitjans necessaris per a portar endavant aquesta "àrdua c o m o lenta
y costosa empresa" i s'insta el Govern a crear aquest Arxiu, que s'ha de
conservar a la "Corte, para que pueda ser más útil a la A c a d e m i a " , i es
recalca un cop més que es tracta de documents " q u e no sean indispen-
sables para acreditar derechos de propiedad". El decret consagra, en
definitiva, que l'Arxiu Històric Nacional ha de tenir la seva seu a Madrid,
 Lligall 11/1997 17

perquè siguí més útil als acadèmics, i un cop més es defensen els inte-
ressos estatals quant a la documentació que acredita l'expoli de les pro-
pietats monacals espanyoles.
Després d'aquest preàmbul, segueix el reial decret pròpiament dit,
pel qual es crea r " A r c h l v o Histórico Nacional", f o r m a t pels arxius
monàstics incautats i custodiats per la Reial Acadèmia de la Història, i
ubicat " e n esta Corte, donde en adelante habrá de permanecer". Es
determina que el personal de l'Arxiu ingressarà en el "cuerpo facultati-
vo de Archiveros-Bibliotecarios" i que al front de l'Arxiu hi haurà, natu-
ralment, " u n individuo de n ú m e r o de la Real A c a d e m i a " . Finalment es
mana que es traslladin a l'AHN tots els arxius monàstics que encara
romanen a les delegacions d'Hisenda " y no fueren indispensables para
acreditar derechos de p r o p i e d a d " . Un cop més, s'insisteix en l'interès
crematístic que molts documents monàstics tenen per al Govern, àvid
de recaptar els antics drets i rendes monacals, i d'assegurar les noves
propietats dels i m m o b l e s i les terres dels monestirs espanyols". També
fa una certa gràcia el c o m p r o m í s de l'Acadèmia de redactar "índices"
dels arxius incautats. Pel que fa a Poblet, com hem comentat, el seu
arxiu va romandre "intacte" fins al 1884.
La creació jurídica de l'AHN no c o m p o r t à , de m o m e n t , cap canvi
substancial en referència a Poblet. De fet, l'Acadèmia es convertí en seu
provisional de l'Arxiu Històric Nacional, i s'encabí la documentació en
locals estrets i sense llum; els de Poblet estaven situats als baixos de l'e-
difici de la "Calle del León".
La situació penosa dels primers anys de l'AHN començà a canviar
l'any 1896, en què la seu es trasllada a diverses sales de la Biblioteca
Nacional. En l'aspecte jurídic, una Reial Ordre de 26 d'agost de 1898, del
Ministeri de Foment, encara insta Hisenda a traslladar documents
monàstics que restaven a íes seves delegacions provincials i sembla que
aquest penós procés acaba al final de 1899, en línies generals, doncs ja
hem anotat c o m a l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'ingressa documenta-
ció procedent de la Delegació d'Hisenda de Tarragona l'any 1930.
Quant a la veritable catalogació dels fons de l'Arxiu Històric Nacional,
aquests treballs només comencen a partir de 1910. La Secció "Clero"
{on s'encabirà el fons pobletà, que és, sens dubte, el més important) es
constitueix definitivament per Reial Ordre d ' l d'octubre de 1898.
Sánchez Belda reconeix que la documentació arribà a l'AHN totalment
desorganitzada i que a la Reial Acadèmia de la Història no es féu abso-
lutament res. Hem d'esperar l'any 1924 per tenir un "Inventario de pro-
cedencias". Pel que fa a Poblet, la col·lecció de pergamins (més de
15.000) f o u catalogada el 1948 (curiosament, els pergamins a m b segell
s'incorporaren a la Secció de "Sigilografía"). Quant a la sèrie de
"Papeles", la seva inventariació encara fou més tardana. Es tracta d'una
sèrie important, en què s'encabiren escriptures de propietats, rendes,
censos, arrendaments, inventaris de finques, comptes, testaments,
inventaris de béns, convenis, actes de visita, plets, etc.
18 Revista Catalana d'Arxivística

Altra d o c u m e n t a c i ó pobletana, dipositada a l ' A r x i u Històric Nacional

de M a d r i d , s ' i n c l o g u é en diferents seccions; així, a la Secció de " C ó d i c e s
y C a r t u l a r i o s " , s'hi i n c l o g u é el cartulari m a j o r de Poblet^®. Sense entrar
en més detalls, v e i e m c o m els criteris de classificació feren que, dins el
m a t e i x A H N , els f o n s p o b l e t a n s fossin seccionats sense g u a r d a r la degu-
da unitat de p r o c e d è n c i a " . Cal dir t a m b é q u e els p r i m e r s treballs divul-
gat i us dels f o n s f o r e n publicats a la Revista de Archivos, Bibliotecas y
Museos. Un dels p r i m e r s treballs, o b r a del director de I'AHN, feia
referència a Poblet^". J a en els anys c i n q u a n t a del segle actual, s'inau-
g u r à l'actual seu de l'AHN. A l l à r o m a n e n els papers pobletans, ben
allunyats de la institució q u e els v a generar, i després de passar les m i l
i una peripècies q u e h e m anat resseyant^\

Els intents de reunificació i recuperació: Eduard

Toda i Güell
Eduard Toda i Güell (1855-1941) és considerat, sens d u b t e , el salva-
d o r material del t r e s o r a r q u i t e c t ò n i c i artístic de Poblet. El reusenc, des
de la seva j o v e n t u t , tenia la dèria de salvar el q u e q u e d a v a dels edificis
pobletans. Toda va cursar la carrera d i p l o m à t i c a , a més de dedicar-se a
diversos negocis, que li p r o p o r c i o n a r e n una c o n s i d e r a b l e riquesa per-
sonal. Tingué un periple vital m o l t dilatat, però en t o r n a r dels seus nego-
els britànics, c o m e n ç à a a d q u i r i r notables quantitats de llibres i d o c u -
m e n t a c i ó , referida s o b r e t o t al m o n e s t i r de Poblet, que anà recollint al
seu c o n v e n t d ' E s c o r n a l b o u , des d ' o n planificà la restauració de Poblet^^
H e m de tornar, però, als seus anys de j o v e n t u t . L'interès per Poblet es
d e m o s t r a a m b la seva o b r a p r i m e r e n c a dedicada al c e n o b i q u e data de
1870". El 1883, Toda dedica una altra m o n o g r a f i a al m o n e s t i r de Poblet
i s ' o c u p a de l'arxlu del monestir, a n o t a n t la possible reconstrucció del
c o n t i n g u t dels antics a r m a r i s i calaixos de l'arxlu pobletà, a m é s de
narrar-nos la destrucció d ' a q u e s t m o b i l i a r i arxivístic i la dispersió de la
documentació^*.
Té m o l t més interès per a nosaltres un article q u e Toda e s t a m p à el
1884, en el q u a l ens d ó n a m o l t s detalls de l'arxiu de Poblet ubicat a
l ' A c a d è m i a de la Història de M a d r i d . Ell creia que, d u r a n t els fets de
1835, l'arxiu de Poblet havia estat v í c t i m a de les f l a m e s en v e u r e les res-
tes calzinades de les dues sales g ò t i q u e s on eren ubicats els arxius. En
descrobrir alguns p e r g a m i n s p o b l e t a n s " e x p o s a t s " en una sala del
M u s e u A r q u e o l ò g i c de Tarragona, va venir-li la sospita q u e l'arxiu de
Poblet no s'havia c r e m a t ; p o s t e r i o r m e n t , s'assabentà del " v i a t g e " de
caixes de d o c u m e n t s de l'arxiu de Tarragona a M a d r i d . A v i a t descobrí
que els papers p o b l e t a n s eren a l ' A c a d è m i a de la Història "...y en las
habitacions de s o n pis baix o c u p a d a s per lo m a l a m e n t a n o m e n a t
A r c h i v o Histórico N a c i o n a l " . El seu amic, l'acadèmic Víctor Balaguer, f o u
 Lligall 11/1997 19

el seu v a l e d o r dins la casa. L'acadèmic d i g u é al respecte: "Hace a l g u n o s

meses, c o n ocasión de hallarse en M a d r i d ei j o v e n , ilustrado y entusias-
ta catalanista, D. E d u a r d o Toda [...], visito el A r c h i v o Histórico, por reco-
m e n d a c i ó n mía, y pasó a l g u n o s días registrando, con laudable celo, la
i n f i n i d a d de d o c u m e n t o s que existen, revueltos y c o n f u n d i d o s , en las
citadas cajas; las cuales se t o m ó la molestia de n u m e r a r en relación c o n
el índice q u e hizo, m u y a la ligera, m u y por e n c i m a , es cierto, pero gra-
cias al cual p u d e y o luego o r i e n t a r m e para entender algo en aquel
revuelto m a r de papeles"^^ D'aquestes apreciacions de Víctor Balaguer,
n ' h a u r e m de parlar més endavant^®. M a l g r a t el poc t e m p s de què dispo-
sava, Toda, després de " d e m a n a r un catálech, llista, ó i n v e n t a r i [...], s e ' m
contestar q u e no f o r e n m a y e x a m i n a t s ni sabia n i n g ú lo q u e t a n c a v a n " ,
va fer, e f e c t i v a m e n t , un p r i m e r índex de la d o c u m e n t a c i ó de Poblet, reu-
nida en 21 c a i x e s " . A b a n d a de publicar l'índex, Eduard Toda fa c o m e n -
taris sobre l'estat de la d o c u m e n t a c i ó q u e no tenen desperdici i que
i n d i q u e n un g r a n olfacte per part del reusenc. En acabar la tasca, té la
i m p r e s s i ó q u e alià hi falten m o l t s d o c u m e n t s . També afegeix: " l a colec-
ció de p e r g a m i n s apareix c o m p l e r t a [...]. E m p e r ò los papers están tirats
per t o t s los calaixos, desfets i esbarriats los plechs, y basta sa s i m p l e y
s u m a r i a inspecció pera v e u r e q u e faltan los d ' é p o c a s d e t e r m i n a d a s y
que per forsa Poblet devia t e n i r n e en q u a n t i t a t tres v e g a d a s m a j o r de la
q u e existeix en los c a i x o n s " . Toda creu que els d o c u m e n t s c r e m a t s a
Poblet f o r e n els del període de 1822 a 1835, és a dir, els q u e més c o m -
p r o m e t i e n als vassalls del monestir. Per acabar, Eduard Toda, a m b imfla-
m a t e n t u s i a s m e catalanesc, d e m a n a " A la A s s o c i a c i ó Catalanista
d ' E x c u r s i o n s Científicas de Barcelona q u e e m p r e n g a una c a m p a n y a [...]
pera o b t e n i r la remissió a la capital catalana dels arxius de Poblet y
Santas C r e u s " , citant les reials ordres q u e autoritzaven a l ' A r x i u de la
Corona d ' A r a g ó a recollir la d o c u m e n t a c i ó m o n à s t i c a de Catalunya i
al·legant " q u e en q u a r a n t a anys que's t r o b a aquell arxiu á M a d r i d , n o ha
sigut ni t a n sols i n v e n t a r i a t " . Finalment es ratifica en la sospita q u e part
de l'arxiu de Poblet està escampat en diversos llocs, s o b r e t o t de
Tarragona. En el futur, ell seria l'encarregat de reunir gran part de d o c u -
m e n t a c i ó esgarriada i llegar-la al m o n e s t i r de Poblet, reiterant s e m p r e la
necessitat del retorn dels d o c u m e n t s pobletans segrestats a Madrid^®.
Després de retornar a Catalunya (pels v o l t s de 1919), Toda aviat
f o r m à part de la C o m i s s i ó de M o n u m e n t s de Tarragona, q u e presidiria
el 1927^. D u r a n t la seva estada a Escornalbou, a més de publicar altres
estudis p o b l e t a n s en llibres i revistes (Sobretot al Butlletí Arqueològic óe
Tarragona, que arribà a dirigir), anà r e u n i n t d o c u m e n t s p o b l e t a n s q u e
anava recuperant (sobretot procedents de les c o m a r q u e s t a r r a g o n i n e s )
i q u e i n c r e m e n t à c o n s t a n t m e n t a m b un zel e n c o m i a b l e . Toda féu relligar
els d o c u m e n t s en 80 v o l u m s , per part del Sr. J. Dalmau, relligador de
p r o t o c o l s notarials. El criteri seguit f o u el t e m à t i c , i tenia la lloable inten-
ció de preservar-ne la dispersió. En aquestes t a s q u e s l'ajudà, entre d'al-
tres, l ' h i s t o r i a d o r t a r r a g o n í Eufemià Fort i Cogul.
20 Revista Catalana d'Arxivística

El 1927 Toda reclama al g o v e r n que els d o c u m e n t s monàstics tarra-

g o n i n s fossin retornats i conservats en un únic lloc per evitar els viat-
ges dels investigadors a M a d r i d . La petició, però, no f o u presa en con-
sideració^®.
A l'Arxiu de Poblet es guarda, dins els papers d'Eduard Toda, un inte-
ressant d o c u m e n t procedent d'Escornalbou, titulat: "El Archivo de
Poblet. Notas y proyecto de Don Eduardo Toda. 1928"". En realitat és un
informe adreçat, a m b data de 30 de maig de 1928, al director general de
Belles Arts de Madrid. Després de fer un esment als documents conser-
vats a Madrid " e n excelentes condiciones de seguridad y limpieza",
apunta que la segona meitat de l'arxiu "... sufrió varia fortuna. Se dis-
persaron m u c h o s códices y documentos: aparecieron bastante en poder
de libreros anticuarios de Barcelona, Reus, Tarragona y Valls; algunos
hallaron su destino en Bibliotecas públicas y particulares, y su mayor
parte yo la adquirí por c o m p r a y donación, hallándose actualmente en
mi casa de Escornalbou". Tot seguit, enumera els centres que guarden
documentació pobletana: Arxiu d'Hisenda de Tarragona (traslladats el
1930 a l'Arxiu de la Corona d'Aragó), Biblioteca Provincial de Tarragona,
Museu Provincial de Tarragona i Arxiu de la Corona d'Aragó (sobre
alguns d'aquests centres, en farem alguns comentaris posteriors). A
continuació, Eduard Toda certifica que al seu convent d'Escornalbou ha
reunit uns 16.000 documents pobletans. Allà foren restaurats i relligats
{Toda fou professor de restauració de llibres a l'Escola de Biblioteconomia
de Barcelona): " f o r m a n hoy unos 80 v o l ú m e n e s en folio o en cuarto, cla-
sificados siguiendo la división del viejo archivo del Monasterio, o sea,
por Abades, C o m u n i d a d , Cuentas, Correspondencia, Privilegios y
Títulos y Propiedades del coto del Monasterio y sus cinco Baronías de la
provincia de Lérida". Afegeix que aquests treballs els voldria ampliar als
documents que existeixen als centres abans esmentats, que ha consul-
tat i que "se encuentran en su mayoría en m u y mal estado, muchos se
han mojado, a otros ha cogido la polilla, y t o d o s carecen de orden y cla-
sificación. Si V.E. halla manera de que me sean confiados, ofrezco inmu-
nizarlos, restaurarlos, distribuirlos en v o l ú m e n e s encuadernados, y
devolverlos al centro oficial que quiera V.E. indicarme, junto con t o d o s
los códices y papeles de m i propiedad particular, reuniendo así la mitad
dispersa del archivo de Poblet, que el Gobierno de S.M. podrá unir a la
otra mitad del Archivo Histórico Nacional, donde y cuando lo crea opor-
t u n o " . El projecte d'Eduard Toda, un cop més, no tingué la més m í n i m a
resposta per part del govern de Madrid.

Eduard Toda retorna una part de l'arxiu a Poblet

El 14 de j u n y de 1930 es creà el Patronat de Poblet, la institució que
donaria una gran empenta -certament decisiva- a la recuperació del
 Lligall 11/1997 21

monestir. Eduard Toda en fou nomenat primer president i el 1932 s'ins-

tal·là al cenobi, a l'antiga casa del mestre de novicis. Allí mateix, a la
planta baixa, va dipositar els documents pobletans que ell havia anat
reunint a Escornalbou. Els esforços per dignificar l'arxiu s'anaren inten-
sificant. El 1933 acabaren les obres de restauració de les seves antigues
sales i es construïren sis armaris que imitaven el mobiliari del segle xvii
que el virrei Pere A n t o n i d'Aragó, gran mecenes de Poblet, regalà al
monestir. Coincidint a m b el centenari de l'exclaustració, el Patronat
inaugurà les noves sales de l'arxiu i la biblioteca de Poblet^^ En el c a m p
de la d i v u l g a c i ó , i t a m b é a m b ocasió d'aquell centenari. Ràdio
Associació de Catalunya programà unes al·locucions sobre Poblet.
Foren publicades i una d'elles feia referència a l'arxiu del monestir^^ El
1936, i c o m a contribució al Congrés Jurídic Català, s'organitzà a Poblet,
per iniciativa de Toda, una exposició de 237 documents jurídics poble-
tans i se n'edità un catàleg".
Per acabar aquest apartat, només direm de passada que, durant la
Guerra Civil de 1936-39, Toda fou nomenat comissari de la Generalitat
per al salvament del cenobi i Poblet f o u un dels dipòsits de salvaguarda
d'arxius catalans. El 1940, en retornar els m o n j o s cistercencs al cenobi
pobletà, Eduard Toda els llegà la documentació que avui constitueix la
part de l'Arxiu de Poblet que es troba al monestir de la Conca de
Barberà.

Documents dispersos de Poblet

A més dels centres que conserven la major part de la documentació
pobletana (fonamentalment l'Arxiu Històric Nacional de Madrid, l'Arxiu
de la Corona d'Aragó i el mateix A r x i u del monestir), i que ja hem
comentat, resten encara parts de documentació dispersa en diversos
llocs, fet que il·lustra perfectament el desgavell que c o m p o r t à per als
arxius la desamortització i exclaustrado de 1835. Primer de tot, però, cal
no oblidar els papers i llibres escampats per nombroses col·leccions par-
ticulars, en un expoli que va començar des del mateix m o m e n t en què
l'arxiu va sortir de Poblet. Però ací parlarem sobretot, dels documents
que van anar a parar a diverses institucions arxivístiques i bibliotecàries
del país (i àdhuc museístiques), a m b dubtoses intencions de salvaguar-
da, però que sobretot contribueixen a augmentar el desconcert a l'hora
de parlar de la reunificació d'aquest important arxiu monàstic o bé les
dificultats que això implica per a la investigació. Són, si voleu, petites
mostres documentals, però no gens menystenibles i, en alguns casos,
peces valuoses que en justícia s'haurien de reintegrar al cenobi.
Hauríem de parlar, en primer lloc, de Tarragona. A l'Arxiu d'Hisenda
de la ciutat, hi van romandre, fins al 1930, n o m b r o s o s documents poble-
tans que en aquella data foren transferits a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
22 Revista Catalana d'Arxivística

Els documents referits a la desamortització passaren a l'Arxiu Històric de

Tarragona.
Un altre centre que t a m b é tenia peces documentals pobletanes era el
Museu Arqueològic tarragoní. Toda els quantificà entre 30 i 40 docu-
ments dels segles xiv al xvi, alguns d'ells, " e x p o s a t s " a les sales del
museu. A l g u n s documents pertanyien a Santes Creus. Gràcies a les
accions del Patronat de Poblet, sota la batuta de Toda, foren reintegrats
al monestir el primer de desembre de 1934 j u n t a m e n t a m b diverses
peces artístiques i arqueològiques^®.
A la Biblioteca Provincial de Tarragona hi anà a parar un lot de 700
documents, encara que la major part dels quals provenien de Santes
Creus i Escalade!. Del monestir de Poblet, a més de diversos v o l u m s de
la famosa biblioteca de Pere A n t o n i d'Aragó, s'hi conserva, sobretot, el
cartulari " m e n o r " de Poblet del segle xiii, conegut t a m b é com a "Llibre
Blanc de Poblet", una valuosa peça documental que fou publicat, t a m b é
a iniciativa d'Eduard Toda, per l'Institut d'Estudis Catalans. Seria trans-
crit per Joan Pons i Marquès, antic bibliotecari de l'Arxiu d'Hisenda de
Tarragona i després arxiver de l'Arxiu del Regne de Mallorca. Fou aquest
arxiver qui preparà la transferència de documents pobletans a l'Arxiu de
la Corona d'Aragó l'any 1930^®. A la mateixa biblioteca hi romanen enca-
ra tres manuscrits pobletans més: un registre de la secretaria abacial,
dels segles xvii al xviii, un procés entre Poblet i Ulldemolins del segle xv,
i un v o l u m , també del segle xv, de documents administratius en m o l t
mal estat de conservació^'.
A l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona t a m b é hi ha una bona
col·lecció de documents de Poblet. Dins la Sèrie "Religiosos", en les cai-
xes 1 a la 4, s'hi conserva documentació pobletana dels segles xiv al xviii;
la seva tipologia és molt variada: capbreus, processos, concòrdies, lle-
tres, testaments, plets, inventaris de llibres, regestes de butlles, comptes
de la bosseria, testaments de novicis, manuals notarials, etc.^. Aquest
fons f o u reunit per mossèn Sanç Capdevila l'any 1921, c o m a encarregat
de fundar l'Arxiu Històric Arxidiocesà, sota l'impuls del cardenal Vidal i
Barraquen Ben probablement, aquests documents d'ordes religiosos es
conservarien en els antics arxius de l'arquebisbat, on ingressarien en
data indeterminada, segurament poc després de la desamortització.
Finalment, a l'Arxiu Històric de Tarragona, s'hi conserven nou cap-
breus, repartits entre les notaries d ' U l l d e m o l i n s i de Montblanc. El més
antic data de 1673, i el més recent és de 1786; tots, òbviament, corres-
ponen a viles sotmeses al d o m i n i senyorial de Poblet: V i m b o d í ,
Prenafeta, Figuerola del Camp, Vallclara i el Vilosell. Molts d'ells foren
redactats pels notaris Alba, m o l t vinculats al monestir^®. És probable,
però, que d'aquests capbreus n'hi hagi còpia a Madrid o al mateix
Poblet.
Dins les comarques tarragonines, t r o b e m documents solts de Poblet
dels segles xvi al xix, a l'Arxiu Parroquial de Montblanc"® (de ben segur
que una recerca exhaustiva en els arxius de les antigues viles depenents
 Lligall 11/1997 23

de Poblet, d o n a r i a c o m a resultat la localització de més d o c u m e n t a c i ó

pobletana). Retornant a m b la t i p o l o g i a dels d o c u m e n t s senyorials, c i t e m
q u e al m a t e i x M o n t b l a n c , a l ' A r x i u Històric Comarcal, s'hi c o n s e r v a un
c a p b r e u de la Pobla de Cérvoles de 1768-1770'\
També dins l'òrbita senyorial pobletana, a l ' A r x i u Parroquial de
Verdú, r e c e n t m e n t inventariat, s'hi conserva un c a p b r e u de la vila de
1605-1606, i d o c u m e n t s sobre els plets de Poblet a m b Verdú dels segles
XVIII i x i x ' ^
De l ' à m b i t lleidatà, encara no acabem la relació. A l ' A r x i u Diocesà de
Lleida s'hl han I n c o r p o r a t r e c e n t m e n t , de m a n s d ' u n particular, un cen-
tenar de p e r g a m i n s dels segles xiii al xviii, procedents de l'arxiu del
monestir. P o d e m deduir, doncs, q u e encara avui p o t aparèixer arreu
d o c u m e n t a c i ó de l'antiga abadia cistercenca".
Hi ha d'altres casos de dispersió d o c u m e n t a l pobletana, de peces
més aviat " e x ò t i q u e s " , a l g u n e s d'elles d ' u n v a l o r incalculable. A i x í , és
ben c o n e g u t q u e m o l t s c ò d e x s i m a n u s c r i t s de c o n v e n t s s u p r i m i t s ana-
ren a parar a la Biblioteca Universitària de Barcelona. J u s t a m e n t , el seu
Ms. 1 el c o n s t i t u e i x la f a m o s a còpia pobletana del Llibre dels Feyts, de
J a u m e I. D'altra banda, el pare Altisent, a m b la seva a c o s t u m a d a erudi-
ció, ens narra les vicissituds del Martirologi de Poblet óe\ segle xv, d'o-
rigen p o l o n è s , regalat dins el lot de més de 4.000 v o l u m s pel virrei Pere
A n t o n i d ' A r a g ó a Poblet en el segle xvii. A v u i el m a g n í f i c còdex, il·lustrat
a m b s u p e r b e s m i n i a t u r e s , es conserva al M u s e u de la Catedral de
Girona. En aquest m a t e i x treball - b e n recent- del pare Altisent, se'ns
d ó n a notícies de d o c u m e n t s p o b l e t a n s conservats en d'altres llocs,
encara q u e m o l t s d'ells són peces b i b l i o g r à f i q u e s . Tanmateix, t e n i m per-
g a m i n s de Poblet del segle xii a l ' A r x i u del M o n e s t i r de M o n t s e r r a t . El
que no ens pot s o r p r e n d r e és el fet que, encara avui dia, dins la f a m o s a
A c a d è m i a de la Història de M a d r i d , s'hi t r o b e n d o c u m e n t s p o b l e t a n s
dels segles xvi al xix, una sèrie " m i t j a n a m e n t e x t e n s a " , segons el P.
Altisent. Sens d u b t e , és t o t un escàndol i il·lustra p r o u bé la descurança
de la docta a c a d è m i a envers els d o c u m e n t s c a t a l a n s " .
Un c o m e n t a r i especial m e r e i x el cas de la Biblioteca-Museu Víctor
Balaguer de V i l a n o v a i la Geltrú. En aquesta b i b l i o t e c a - m u s e u , f u n d a d a
pel patrici Víctor Balaguer, hi ha un bon f o n s de d o c u m e n t s pobletans.
S e g o n s el f u n d a d o r , " d e j é d e p o s i t a d o s varios i m p o r t a n t e s d o c u m e n t o s
p r o c e d e n t e s del archivo de Poblet, q u e la casualidad y mis pesquisas
consiguieron"*®. A q u e s t a noticia, publicada el 1885, fa de Víctor Balaguer
un il·lustre sospitós d ' e x p o l i a d o r de la d o c u m e n t a c i ó p o b l e t a n a q u e es
t r o b a v a a M a d r i d . J a h e m c o m e n t a t a b a s t a m e n t q u e Eduard Toda "des-
c o b r í " els f o n s p o b l e t a n s a l ' A c a d è m i a de la Història, j u s t a m e n t el 1884,
i q u e l'acadèmic Víctor Balaguer, a més d ' i n t r o d u i r - l o a la casa, se n'a-
profità per redactar un extens índex. A t e n e n t les dates c o m e n t a d e s , la
" c a u s a l i d a d y m i s p e s q u i s a s " les h e m de posar en entredit, encara q u e
n o en t i n g u e m proves fefaents i, per tant, no és la nostra intenció tacar,
sense més f o n a m e n t s , l'egrègia f i g u r a d ' a q u e s t procer de les lletres
24 Revista Catalana d'Arxivística

catalanes. Si m é s no, t e n i m el c o n s o l q u e aquesta d o c u m e n t a c i ó ha res-

tat a Catalunya, salvant-se de l'exili castellà.
Efectivament, a l ' e s m e n t a d a biblioteca de V i l a n o v a i la Geltrú, es t r o -
ben, c o m a peces sobresortints, 60 d o c u m e n t s " p r o c e d e n t e s del archivo
de P o b l e t " , s e g o n s consta en els registres de la biblioteca. Hi t r o b a r e m
d o n a c i o n s i privilegis, cartes reials, inventaris, m a n u s c r i t s i p e r g a m i n s
de t e m à t i c a m o l t variada*®. El pare Altisent hi localitzà uns 200 perga-
m i n s (registres del 666 al 858), datats des del segle x\\\".

Conclusions
Les desamortitzacions i exclaustracions monàstiques del segle xix
- s o b r e t o t la definitiva de 1835- afectaren negativament el conjunt del patri-
m o n i arxivístic d'aquestes institucions. Fins aleshores, els ordes monàstics
havien acumulat un valuosíssim patrimoni documental, que neix des del
m o m e n t en què són fundades en l'alta edat mitjana, i que reflecteix les
seves activitats i organització, m o l t complexes, basades en relacions d'alta
política a m b la reialesa i la noblesa, els vincles a m b el papat i la gestió d ' u n
règim senyorial m o l t arrelat. Els monestirs i els seus arxius, veritables cen-
tres econòmics, reflecteixen les múltiples facetes de les estructures socio-
e c o n ò m i q u e s de l'edat mitjana i l'edat moderna.
La crisi de l'Antic Règim, agreujada en el segle xviii, feia entreveure els
grans canvis que es produirien a m b l'arribada dels governs liberals, deci-
dits a acabar a m b el règim senyorial monàstic, d o n a n t suport als n o m -
brosos plets plantejats per les viles contra els seus senyors eclesiàstics. A
més, el Govern veié en les grans riqueses, propietats i rendes monàsti-
ques una f o n t i m p o r t a n t d'ingressos per a les arques del nou estat liberal.
La desamortització de 1835 i la supressió dels ordes m o n à s t i c s f o u la
c u l m i n a c i ó del procés. Més enllà dels encerts o dels errors c o m e s o s per
la desamortització, q u a n t a l ' a s s o l i m e n t dels seus objectius, t o t h o m està
d ' a c o r d que, en el c a m p del p a t r i m o n i històric, els fets de 1835 f o r e n un
gran desastre que arruinaren t o t un n o t a b i l í s s i m llegat artístic q u e havia
arribat intacte f i n s aleshores. En el c a m p del p a t r i m o n i d o c u m e n t a l , la
desamortització c o m p o r t à un p r o b l e m a per a l'Estat, incapaç de gestio-
nar a d e q u a d a m e n t la g r a n quantitat d ' a r x i u s q u e havien anat a parar a
les oficines de la Hisenda pública. A i x í , doncs, als p r i m e r s m o m e n t s de
gran desconcert i de pèrdues i saquejos irreparables per part d ' i n c o n -
trolats, s'hi uní l'avidesa dels d e p r e d a d o r s , antiquaris i col·leccionistes i,
s o b r e t o t , la incapacitat g o v e r n a m e n t a l per a c o n t r o l a r aquests llegats.
Q u a n t a la legislació, aquesta reflecteix l'interès del G o v e r n per salvar
ú n i c a m e n t els d o c u m e n t s acreditatius de propietats i rendes del m o n e s -
tir, d e i x a n t a la i n t e m p è r i e la resta dels llegats arxivístics. H e m v o l g u t
e x e m p l i f i c a r aquest procés a m b el cas del m o n e s t i r de Poblet. P o d e m
tenir el c o n s o l que, m a l g r a t les m ú l t i p l e s peripècies, aquest arxiu
 Lligall 11/1997 25

monàstic, un dels més importants d'Europa, ha arribat sencer fins als

nostres dies. Tanmateix, hem de convenir que aquest èxit f o u fruit gai-
rebé de l'atzar.
En primer lloc, el Govern n o m e n à uns delegats incompetents per
incautar els arxius, personatges a m b pocs escrúpols, que tractaren la
documentació de qualsevol manera. Quan les delegacions d'hisenda es
feren càrrec dels arxius, ja hem vist com, en el cas de Poblet, els papers
s'amuntegaren sense cap cura, amb la qual cosa es malmeté material a
causa de les humitats i les depredacions dels col·leccionistes incontro-
lats.
També hem de lamentar el relatiu fracàs del projecte de Pròsper de
Bofarull de reunir un complet arxiu monàstic de Catalunya a l'Arxiu de
la Corona d'Aragó; un fracàs evident pel que fa als grans cenobís tarra-
gonins: Poblet, Santes Creus i Escaladei, els més sobresortints.
A m b el protagonismo creixent de la Reial Acadèmia de la Història,
entrem en el període d'influència madrilenya a l'hora d'explicar el viat-
ge sense retorn dels arxius de Poblet a Madrid, a mitjan segle xix. Una
influència que culmina amb la creació a Madrid, el 1866, de l'Arxiu
Històric Nacional, que tenia c o m a finalitat primordial salvar els arxius
de les comunitats monàstiques suprimides. Sens dubte, fou la primera
mesura legislativa seriosa i de gran abast per a solucionar el problema.
Tanmateix, aquest pretès Arxiu Nacional continuà dins l'òrbita de
l'Acadèmia de la Història, mal acondicionat i, c o m en el cas de Poblet,
sense fer cap mena de treball arxivístic de classificació i inventariació,
demostrant un total desinterès per aquesta important documentació
històrica catalana.
Havia de ser un estudiós particular, Eduard Toda i Güell, l'encarregat
de " d e s c o b r i r " l'existència de l'arxiu de Poblet, emmagatzemat de mala
manera a l'Acadèmia de la Història, uns papers que ningú havia tocat
per a res ni dels quals s'havia fet cap mena d'Inventari de la documen-
tació. Aquests fets demostren la inoperància d'una institució certament
decrèpita i críptica, una " t r a d i c i ó " que encara respira avui dia.
Hem tractat de manera extensa l'obra del reusenc Eduard Toda, c o m
l'ànima de la recuperació de molta documentació pobletana que va anar
adquirint al llarg dels anys i que era, molt sovint, en mans de particulars.
Aquesta documentació és la que avui constitueix l'arxiu del monestir a
la seva pròpia seu i que pot correspondre, a p r o x i m a d a m e n t , a la meitat
de la totalitat del fons.
La supressió del monestir de Poblet significà, doncs, l'esquartera-
ment de l'arxiu en dos grans parts, una a Madrid i una altra a Poblet. A
més, d'altres fragments arxivístics de Poblet s'escamparen per diversos
arxius i biblioteques del país, entre els quals destaquen els fons conser-
vats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. És a dir, avui dia l'arxiu monàstic de
Poblet és, en una part substancial, a l'exili madrileny, I d'altra banda ens
t r o b e m a m b la dispersió d'altres papers pobletans en múltiples centres,
des de la Biblioteca Víctor Balaguer, passant per diversos arxius i biblio-
26 Revista Catalana d'Arxivística

teques tarragonines, fins a arxius lleidatans. En tres paraules: pèrdues

inicials {poc importants; no es pot dir el mateix de la biblioteca monàs-
tica, perduda en la quasi totalitat), exili madrileny i dispersió en múlti-
ples institucions.
Podem pensar que avui dia les noves tecnologies poden solucionar
aquest problema de la dispersió de l'arxiu monàstic de Poblet, sobretot
pel que fa als fons conservats a l'Arxiu Històric Nacional de Madrid. El
mateix es podria aplicar a la documentació dels altres centres esmen-
tats. De fet, a partir dels anys seixanta, l'Arxiu Històric Nacional
començà a enviar a Poblet microfilms dels seus documents, un procés
que es volia complet, però que es va interrompre*®. Molt recentment, el
mateix Arxiu Històric Nacional ha facilitat n o m b r o s o s microfilms dels
fons pobletans {i d'altres fons monàstics catalans c o m Santes Creus) a
l'Arxiu Nacional de Catalunya.
El cas, però, mereix més reflexió. De fet, el problema és semblant al
t e m a dels arxius catalans de Salamanca, que han adquirit una virulència
política insospitada i inèdita, pel que fa al m ó n dels arxius. Catalunya ha
de recuperar els originals d'aquests arxius monàstics. Com el t e m a de
l'arxiu de la Guerra Civil, es tracta d'una reparació històrica envers un
veritable expoli d'una documentació que no té res a veure a m b Madrid,
i més tenint en compte, en el cas de Poblet, que la institució monàstica
es va reinstaurar el 1940, i que té uns arxivers molt preparats i unes ins-
tal·lacions magnífiques. En aquest sentit, és una llàstima que la creació,
i'any 1984, de l'Arxiu Monàstic de Catalunya, sembla que hagi caigut en
l'oblit'®. Era, sens dubte, una oportunitat magnífica per a reclamar
aquests fons i d'altres d ' i m p o r t a n t s c o m Santes Creus o Escaladei.
Així, doncs, encara avui, els investigadors catalans hem d'anar a la
"villa y corte" per consultar una documentació que ens és ben nostra, ja
que sovint els microfilms no solucionen tots els problemes per a una lec-
tura correcta de pergamins i d'altres documents. Una altra solució seria
la digitalització del fons pobletà de Madrid i dels altres centres que con-
serven documentació de Poblet, de cara a reunir-la tota al Palau Nou de
l'Abat a Poblet mateix (seu de l'Arxiu Monàstic de Catalunya) i unificar
d'una vegada per totes l'arxiu del monestir. Ara per ara, però, és una
empresa que ni s'ha plantejat A més, hem de tenir en compte l'elevada
despesa que ocasionaria per l'elevadíssim n o m b r e de documents que
caldria informatitzar, i més si acabéssim d'arrodonir l'objectiu digitalit-
zant la resta dels fons monàstics catalans conservats a l'AHN de Madrid
(un cop més, ens hem de referir als fons de Santes Creus i Escaladei).
Com veiem, l ' o m b r a de la desamortització i de l'exclaustració encara és
m o l t llarga i demostra la irracionalitat de la política espanyola en matè-
ria d'arxius®®.
 Lligall 11/1997 27

Notes
1 A C A , S e c r e t a r i a d e TACA, c a i x a 12.
2 A r x i u d e P o b l e t (Des d ' a r a , AP), Registre d'entrada i sortida de documentació. 1800-1834.
f o l . 85.
3 O r d r e e m a n a d a d e la « J u n t a d e e n a g e n a c i ó n de e d i f i c i o s y e f e c t o s d e c o n v e n t o s s u p r i -
m i d o s d e la P r o v i n c i a » . V e g e u , A r x i u Històric d e T a r r a g o n a , Fons d e la D e l e g a c i ó P r o v i n c i a l
d'Hisenda de Tarragona.
4 S o b r e a q u e s t s e p i s o d i s , v e g e u , s o b r e t o t . T O D A i G Ü E L L , E d u a r d . La destrucció de Poblet,
1800-1900. P o b l e t : 1935, p à g . 293-295; ALTISENT, A g u s t í . Història de Poblet. P o b l e t : 1974,
pàg. 623, 638-639.
5 T O D A . E d u a r d . La destrucció de Poblet, 1800-1900. Poblet: 1935, p à g . 3 0 0 .
6 Boletín Ofidai de la Provincia de Tarragona, n ú m . 45, 1840.
7 O r d r e d o n a d a a M a d r i d , el 29 d e j u l i o l d e 1835: B.O.RT.. n ú m . 168 (30 d ' o c t u b r e d e 1835).
8 Reial O r d r e d e 2 d ' a b r i l de 1844: B.O.P.T.. n ú m . 84 (7 d e j u l i o l d e 1844).
9 S o b r e aquests aspectes, v e g e u : ROVIRA i G Ó M E Z , Salvador-J. La desamortització dels béns
de l'Església a la província de Tarragona (1835-1845}. Tarragona: Diputació Provincial, 1979.
10 A C A , S e c r e t a r i a d e l ' A C A , c a i x a 14.
11 R O D R Í G U E Z M A R Í N . Guia histórica y descriptiva de los Archivos, Bibliotecas y Museos
arqueológicos de España. S e c c i ó n d e A r c h i v o s . M a d r i d : 1916, pàg. 525-526.
12 S o b r e això, v e g e u : TORRA PÉREZ, A l b e r t o . « F o n d o s d o c u m e n t a l e s m o n á s t i c o s en el
A r c h i v o de la C o r o n a d e A r a g ó n » . Memoria Ecciesiae. O v i e d o , 1995, n ú m . VI, pàg. 125. T a m b é
p o d e u c o n s u l t a r : CONDE i D E L G A D O DE M O L I N A , Rafael. « F o n d o s m o n á s t i c o s d i s p e r s o s del
A r c h i v o de la Corona d e A r a g ó n » . Memoria Ecciesiae. O v i e d o , 1995, n ú m . VI, pàg. 147-156.
13 A C A , Secretaria, Carpeta « I n g r é s d e Fons», c a i x a 5. lligall 3.
14 A C A , Secretaria. « I n g r é s de Fons». Caixa 5, lligall 3.
15 Colección Legislativa de España. M a d r i d : I m p r e n t a N a c i o n a l . 1850, t o m o 50, n ú m . 764,
pàg. 767.
16 T O D A i G Ü E L L , E d u a r d . La destrucció de Poblet, 1800-1900. P o b l e t : 1935, p à g . 300-301.
17 Colección Legislativa de España. M a d r i d : I m p r e n t a N a c i o n a l , 1866, v o l . 95, n ú m . 134,
pàg. 191-193.
18 B O F A R U L L , J a u m e . «El Cartoral M a j o r d e P o b l e t » . Butlletí Arqueològic, Tarragona,
1928, pàg. 4-14.
19 S Á N C H E Z B E L D A , Luís. Guía del Archivo Histórico Nacional. M a d r i d : 1958, pàg. 5-14.
V e g e u t a m b é : DIEGO R O D R Í G U E Z , N a t i v i d a d de. « F o n d o s m o n á s t i c o s en el A r c h i v o
H i s t ó r i c o N a c i o n a l » . Memoria Ecciesiae, O v i e d o , 1995, n ú m . VI, p à g . 49-78.
20 V I G N A U . V i c e n t e . « C o r r e s p o n d e n c i a d e Felipe IV c o n el A b a d d e P o b l e t » . Revista de
Archivos, Bibliotecas y Museos, M a d r i d , 1898, n ú m . 2. pàg. 188-190 i 217-220.
21 És l a m e n t a b l e la n o v a G u í a d e l ' A H N , p u b l i c a d a el 1989 pel M i n i s t e r i d e C u l t u r a , o b r a
d e C a r m e n C r e s p o . El f o n s d e P o b l e t resta t o t a l m e n t c a m u f l a t i sense c a p d e s c r i p c i ó m í n i -
m a , a m b la q u a l c o s a es v o l d i l u i r el f o n s m o n à s t i c català m é s i m p o r t a n t d i n s l ' o r g a n i g r a -
ma uniformista espanyol d'aquest arxiu.
22 S o b r e Toda, v e g e u s o b r e t o t : FORT i C O G U L , E u f e m i à . Eduard Toda, tal com l'he cone-
gut. M o n t s e r r a t : P u b l i c a c i o n s d e l ' A b a d i a , 1975.
23 T O D A i G Ü E L L , E d u a r d . Poblet. Descripción histórica. Reus: 1870. Cal a n o t a r q u e f o u u n
altre r e u s e n c - n e b o t d e P r ò s p e r d e B o f a r u l l i a r x i v e r m u n i c i p a l d e Reus- el p r i m e r en edi-
t a r u n a g u i a a r t í s t i c a d e P o b l e t d e s p r é s d e l ' e x c l a u s t r a c i ó . V e g e u : B O F A R U L L i DE B R O C À ,
A n d r e u de. Poblet, su origen, fundación, bellezas, curiosidades, recuerdos históricos y des-
trucción. T a r r a g o n a : A . B o i x , 1848, 80 pàg.
24 T O D A i G Ü E L L , E d u a r d . Poblet. Recorts de la Conca de Barberà. Barcelona: Estampa de
la R e n a i x e n ç a , 1883, p à g . 94-98.
25 B A L A G U E R , V í c t o r . Las ruinas de Poblet. M a d r i d : 1885, pàg. 328-330.
26 En la s e v a o b r a ja c i t a d a d e Las Ruinas de Poblet, B a l a g u e r p u b l i c a el seu e x t e n s í n d e x
a les p l a n e s 330-368, q u e p r e n i a c o m a base el t r e b a l l d e Toda.
27 T o d a i r o n i t z a s o b r e u n a n o t a f a c i l i t a d a per l ' A H N , e n q u è " e n u n a e s p è c i e d ' i n d e x
28 Revista Catalana d ' A r x i v í s t i c a

i m p r é s en 1 8 7 1 " , es d i u q u e d e P o b l e t hi ha 20.762 d o c u m e n t s . D i u Toda: " C o m s ' a r r i b a -

ren a f i x a r los n ú m e r o s a n t e r i o r s d e d o c u m e n t s n o h o p u c h c o m p e n d r e . P r o b a b l e m e n t
c o n t a r e n las pessas p e r q u é p r o c e s s o s y d o c u m e n t s t r e n c a t s , l l i b r e s d e s f e t s , m a n u s c r i t s
d e s p a r i a t s s e ' n v e h u e n en t o t a s las caixas. J o v a i g d e s c a r t a r d e s s e g u i d a la idea d e r e u n i r
papers dispersos ó fer c o m p t e de cap m e n a " .
28 T O D A i G Ü E L L , E d u a r d . « L ' A r x i u d e P o b l e t á la A c a d e m i a d e la H i s t o r i a de M a d r i d » .
L'Excursionista, B a r c e l o n a : 30 d e n o v e m b r e d e 1884, n ú m . 73, p à g . 359-365.
29 V e g e u : SERRA V I L A R Ó , J o a n . La Comisión de Fulonumentos históricos y artísticos de la
provincia de Tarragona ante las ruinas del Monasterio de Poblet. T a r r a g o n a : 1946, pag. 43
i 150-151.
30 FORT i C O G U L , E u f e m i a . O p . cit., p à g . 188.
31 AP, A r m a r i VI, calaix 13.
32 S o b r e el P a t r o n a t de P o b l e t i la seva tasca, v e g e u : T O D A i GÜELL, E d u a r d . Reconstrucció
de Poblet. Obres realitzades de 1930 a 1934 pel Patronat del Monestir. Poblet: 1935, esp.
pàg. 28-29; V I L A R R U B I A S , Felio A . Historia del Patronato de Poblet (1930-19551. Poblet:
1957, esp. pàg. 35-37.
33 A L Ó S - M O N E R , R a m o n d ' . « L ' A r x i u H i s t ò r i c d e P o b l e t » . A : Per la restauració del
Monestir de Poblet. B a r c e l o n a : Ràdio A s s o c i a c i ó d e C a t a l u n y a , 1935, pag. 69-74.
34 B O S C H , S i g f r i e d ; CRU ELLS, M a n u e l . Catàleg de l'Exposició de documents jurídics de
l'Arxiu de Poblet. B a r c e l o n a : C o n g r é s J u r í d i c Català, 1936, 78 p à g .
35 A r x i u d e l M u s e u N a c i o n a l A r q u e o l ò g i c d e T a r r a g o n a , A c t e s d e L l i u r a m e n t , a n y 1934.
3 6 P O N S I M A R Q U È S , J o a n . Cartulari de Poblet. Edició del Manuscrit de Tarragona.
B a r c e l o n a : I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a l a n s , 1938, 2 6 8 pàg., a m b 360 d o c u m e n t s t r a n s c r i t s .
37 D O M Í N G U E Z B O R D O N A , J e s ú s . Manuscritos de ia Biblioteca Pública de Tarragona.
Inventario Générai T a r r a g o n a : I n s t i t u t d ' E s t u d i s T a r r a c o n e n s e s R a m o n B e r e n g u e r IV, 1954,
pàg. 21-22, m a n u s c r i t s n ú m . 241 a 244.
38 ALTISENT, A g u s t í . « F o n d o s m o n á s t i c o s c i s t e r c i e n s e s d e la a n t i g u a C o r o n a d e A r a g ó n » .
Memòria EccIesiae, O v i e d o , 1995, n ú m . VII, pàg. 113.
39 A g r a e i x o a l ' a m i c a r x i v e r J o s e p M.T. G r a u l ' h a v e r - m e f a c i l i t a t a q u e s t e s d a r r e r e s d a d e s .
40 A P M , A r m a r i I, lleixa l a . La d o c u m e n t a c i ó està s e n s e classificar.
41 PORTA, J o s e p M . Catàleg dels Protocols Notarials de Montblanc. Barcelona: Fundació
N o g u e r a (en p r e m s a ) .
42 FARRÉ i T A R G A , M i q u e l À n g e l . Inventari de l'Arxiu Parroquial de Verdú, V e r d ú : 1996,
sig. 148/12 i 151/8 (treball i n è d i t ) .
43 PUIG i USTRELL, Pere. Els pergamins documentals. Barcelona: Departament de Cultura
d e la G e n e r a l i t a t d e C a t a l u n y a , 1995, pàg. 197.
44 ALTISENT, A g u s t í . « F o n d o s m o n á s t i c o s c i s t e r c i e n s e s d e la a n t i g u a C o r o n a d e A r a g ó n » .
Memòria EccIesiae, O v i e d o , 1995, n ú m . VII, pàg. 112-115.
45 B A L A G U E R , Víctor. Las ruinas de Poblet. M a d r i d : M . Tello, 1885, pàg. 368-369. Fins a la
p l a n a 373, V í c t o r B a l a g u e r r e s s e n y a a l g u n s dels d o c u m e n t s p o b l e t a n s " a d q u i r i t s " per ell.
46 B i b l i o t e c a V í c t o r Balaguer, «Registro d e C ó d i c e s y d o c u m e n t o s » , r e g . 93. D ' a q u e s t s
d o c u m e n t s p o b l e t a n s , M a n u e l Creus en d o n à n o t í c i a al Boletín de la Biblioteca-Museo
Balaguer, a p a r t i r del n ú m . 16 (26 d e g e n e r d e 1886).
47 ALTISENT, A g u s t í , d a r r e r a o b r a c i t a d a , pàg. 114.
48 Es m i c r o f i l m a r e n a l g u n s p e r g a m i n s , el c a r t u l a r i m a j o r i a l g u n s v o l u m s en paper.
49 El c o n v e n i d e c r e a c i ó p o r t a la d a t a d e 4 d e j u n y d e 1984 ( p u b l i c a t al DOGC, el 29 d e j u n y
d ' a q u e l l any).
50 He d e i x a t per a u n a a l t r a o c a s i ó el c o m e n t a r i dels s i s t e m e s i q u a d r e s d e c l a s s i f i c a c i ó
d e l s f o n s p o b l e t a n s d e M a d r i d i d e l s f o n s c o n s e r v a t s a P o b l e t , r e c e n t m e n t i n v e n t a r i a t s , pel
q u e fa ai s e g o n cas, pel Pare J o s e p T o r n é (el q u a l t é r e d a c t a d a u n a g u í a - i n v e n t a r i d e l'ar-
x i u d e P o b l e t , i n è d i t a ) . És u n v e r i t a b l e t r e n c a c l o s q u e s q u e d e i x o per a m é s e n d a v a n t .
S o b r e el t e m a c e n t r a l d e l'article, v e g e u t a m b é : G O N Z A L V O i B O U , Gener. «L'arxiu del
m o n e s t i r d e P o b l e t » . I Congrés d'Història de l'Església Catalana, des dels orígens fins ara.
S o l s o n a : 1993, v o l . I, p à g . 63-75; G O N Z A L V O I B O U , G e n e r : «L'arxiu d e P o b l e t , e n c a r a exi-
liat». Missiva, T a r r a g o n a , 1995, n ú m . 11, p à g . 3-5.
 Lligall 11/1997 29

Resumen
Una de las víctimas más destacables de la desmantelación del
A n t i g u o Régimen en España fueron los centros monásticos y los gran-
des señoríos que éstos habían f o r m a d o a lo largo de largos siglos de
dominación. En este artículo se estudian las consecuencias de este pro-
ceso para los archivos de estos monasterios, centrándose en el caso del
de Poblet, sin duda uno de los centros cistercienses más importantes de
Europa.

Résumé
Les victimes les plus remarquables du démantèlement de l'Ancien
Régime en Espagne ont été les centres monastiques et les grands
domaines seigneuriaux qui s'étaient f o r m é s tout au long de ces siècles
de longue domination. Dans cet article, nous en étudions les consé-
quences pour les archives de ces monastères, en nous centrant t o u t par-
ticulièrement sur le cas de Poblet, sans aucun doute l'un des centres cis-
terciens les plus importants d'Europe.

Abstract
One of the most notable victims of the dismantling of the Old Regime
in Spain were the monastic centres and the extensive domains w h i c h
these had assembled over the long centuries of their domination. This
article investigates the consequences of this process for the archives of
the monasteries centring on the example of Poblet, w i t h o u t doubt, one
of the most i m p o r t a n t Cistercian centres in Europe.