A I'home de tots els temps I'ha fascinat la idea del carn.

El Llibre de meravellesde Ramon Llull s r-rnllarg viatge al'legric de I ' h o r n e q u e c a n r i n a ,b o i a d m i r a n t - s ei i n t e r r o g a n t - s c p ' er tot I'univers i el seu creador. En la prescnt versi, s'ofereix al lector una tria reprcsentativa de cadascuna de lesparts que componcn aquest c a m , s e n s ee s t a l v i a r - n ec a p . C r e c q u e d ' a q u e s t a m a n e r a h o m e s pot fer una idea justa dels contingutsde I'obra i dels propsitsdel seu zlutor. H a u r i a e s t a tm s c m o d e r e c o l l i r n o m s e l t a n c o n e g u tc o r n i n teressant a c o m p a n y a td ' a l g u n ad e l e s m o l t e s "Llibre de lesbsties", anecdotesque hi ha en la novel'la. Per a aquestesalqadesdels estudis lul'lians ja estem convenEutsque Llull no es mereix aquestes s i m p l i f i c a c i o n st a n s o s p i t o s e s . R a m o n L l u l l , u n d c l s g e g a n t sd e I ' E d a t M i t j a n a e u r o p e a , c a l a c c e p t a r - l oi o f e r i r - l o e n l a s e v a i n t e vt->l gritat. El Llibre de merar.,elles ser una mena d'enciclc>pbdia dialogada que cont tots els aspectes q u e e s p o d e n c o n s i d e r a rd e l a c r e a c i ;l e s d e u p a r t s d e l l l i b r c s n f o n a m en t a l s ,p c r t a n t . El text antic de l'obra s extret de la darrera edici tlel Llibre de mcrapelles,la que ha fct Antoni Bonne r a les seves Obres selectes de R a n t o n L l u l l ( v o l . l I , E d i t o r i a l M o l l , P a l r n ad e M a l l o r c a , 1 9 8 9 ) .I - a v e r s i m o d e r n a s e g u e i xe l s c r i t e r i s d c f i d e l i t a t d e l a c o l ' l c c c i .T a n m a t e i x , r e c o m a n a r i ae n c a r i d a m c n ta l l e c t o r q u e f e s I ' e s f o r gd e l l c g i r e l t e x t o r i g i n a l , p e r q u l a v e r s i m o d e r n a n o s ' a p r o x i m a ,n i d c i de bon gust litcraris", bon tros, a la "solemne lliE de sensatesa c o m a d i s t i n t i v a d e I ' e s t i ld e I - l u l l . q u e L o l a t s a d i aa s s c n v a l a S i g u i c o m s i g u i , v o l d r i a h a v e r c o n t r i b u i t a a p r o x i r n a r a q L r e sltl i b r e a p a s s i o n a na t l s n o s t r e sd i e s .A q u e s t a s t a r n b l a v o l u n t a t d e l a col'lecci "Tria de clssics,.

A. S.

Nans sobre gegants ", re g u n ta v aa , " Que\ca l fe r quan s ' ent r aen u n a e s g l s i a ?p de l' E dat M it j a n a ,c l c a te c i s me com e n Ea m ent d ' u n b i s b a tdcl nord de F ra n g aV . e' t aqula s or p re n e n re t s p o s ta q u e d n a :" C a l p,re g a re l T o tp o d er s i fe r el tomb a senya r-se a m b I ' ais uabene i c l a I 'es g l sico a n t em plant els v i tra l l s " .L a c a te d ra c l l eC h a rtres(una vila prop de Pars)s un dels gransmonumentsque la cristiandat medi e va e l n sha llegat ;s obr e to t, p e rq u c o n t u n a c o l ' l e c ci x r i x u r. p r odi g i o sa de v it r allsdelss e g l e s

A I'esquerre, interior d'unacatedral gtica. ivihallsde la A dalt rosassa que Les vidneres de Charlres. catedral retallen els mursde les catedrals permelen lesnausde gtiques inundar llum(idea en la concepcio essencial gticade Du)i alhorarepresentar lota mena i personatges. d'histries

6 rr'r-ttoour.<-rcr

Quan hom penetra ala sevanau enorme,inundadaper la calides dels colors dels vitralls,t la impressid'haver entrat en un fascinatpels immens llibre d'imatges; s impossibleno sentir-se d'historiesque i pels centenars i centenars milers de personatges profetes,angels, dimonis, infants, reis,cavallers, s'hi representen: els fets de la Crucifixi i la Resurrecci, I'Arbre de Jesse, Carlemany,etc.s tota la vida i tota la histria dels homes que hi retratada. ha quedatmisteriosament

qui especialment Hi ha quatrevitralls del seglexrrl que sedueixen un home de els contempla.En tots quatre s'hi veu representat d'un altre home, aquestdr petitesdimensionsdamunt les espatlles d'un gegant. Es tracta d'un nan enfilat a les espatlles gran alEada. De fet, les quatrevidrieresfiguren els profetesportant a coll els evangelistes.

imatgestenen un curis complementen una fraseque Aquestes les vidrieres. data d'algunsanys abansque fossinconstruides Sabemque Bernat de Chartres,un telegdel seglextt, professora a dir el segent: I'escola d'aquellacatedral, acostumava de gea les espatlles "Nosaltres som com a nans asseguts gants,de tal maneraque podem veure ms cosesi ms lluny de la nostravista,ni per les dique ells,per no per I'agudesa dels sin perqula gran alqada mensionsdels nostrescossos, gegants ens elevai ens sosta certa altura."

porta Elprofeta Daniel a lesseves I'evangelista Vitrall espallles sant Marc. La delacatedral deCharlres, xu. segle que pel imatge significa all anunciat profela s'acompleix molts anys desprs per recollida enlahistria deJess l'evangelista.

Potserhi ha algunarelacientre la frased'aquestsavi i els vitralls Bernat, En qualsevol cas,la idea s fascinant. de la catedral. es referiaals autors antics,filsofsi parlant delsgegants, escriptorsllatins i grecs;i parlant dels nans,es referiaa ell i als grcies als Per tant, volia dir que "nosaltres, seuscontemporanis. el seu sabe que autors antics,hi podem veure ms lluny que ells"; t com a baseel saberque ha rebut dels antict. t ,rttt manera d'afirmar la sevasuperioritat,per al mateix temps de reconixer all que deu als que I'han precedit.

les donesi els homes de Aix mateix hem de reconixernosaltres, final del seglexx. Per sovint I'home modern, enmig de les seves i els seusdesficis, creu que ell ho ha pensattot i ho ha presses cinc minuts abansja s descobert tot, i que el que ha passat antiquati no t cap inters-No s ms intel'ligentla posturade

I : t t t o D u c < - r ,z

Bernat de Chartres? Hi veiem ms lluny si sabemaprofitar el que els anticsvan imaginar,descobrir,pensar,escriurei ensenyar; aix s enfilar-se a les espatlles dels gegants. s curis que puguem aprendreaix d'un home que va viure fa vuit-centsanys.I s que I'home s el mateix avui que al seglexr. La societatha avangat en la tcnicai en el respecte dels drets humans,per I'home, psicolgicament, s el mateix avui que al segler;els anticsno eren ni ms intel.ligents ni ms imbcilsque nos a l tre s. Ere n ja hom es . Ramon Llull, un mallorqu del seglexrn, s un d'aquests homes d'estatura gegantesca.

Ramon Llull La darreranotcia que tenim de Llull, encaraviu, s de dcscmbre de 13 1 5a Tunis .Des pr s d' a q u e s ta d a ta d e s a p a re id x e l a h i stri a. Tcnia segurament vuitanta-quatre anys,que s molt ms clc la mitjana generald'edat en aquellmoment i bastantn-rs del que els m edi e va l s per un h o m e v e l l .En re req u e d a v e n e n t enien e l s mi l ers de quilmetresrecorreguts, les prop de tres-centcs obres escrites i una obstinaciinfatigable per difondrc el seusistemade pensa me n t. Per tenir una idea de I'activitatitinerant de Llull noms cal fer una ulladaa l a l l i s t adelslloc spe r o n s a b e mq u e v a p a s s a r e n e ls seus viatges, i en els qualsva fer estades de diversadurada.Va recrrer una gran part de I'occidenteuropeu,va estartres vegades a ciutats de la co stanor d- af r ic ana iv a fe r u n a i n c u rs i a l Me d i te rra ni oriental:Palmade Mallorca,Rocamador(al migdia cleFranEa), S antJa u me de G al c ia, B ar ce l o n aP , a l ma ,Mo n tp c l l c r,R o m a, Pars,Montpeller, Roma, Gnova,Tunis, Napols, Mallorca, Barcelona, Roma, Pars,Barcelona, Mallorca,Xipre, Arrnnia M eno r (a l su d de I ' ac t ual T u rq u i a ),p o ts e rJ e ru s a l e m, G n ova, M ontp e l l e r,p ot s erP ar s , B a rc e l o n aM , o n tp e l l e r,L i , M a l l orca, Bugia i Constantina(nord d'Africa), Pisa,Gnova,Pisa,Marsella, M ontp e l l e r,Par s , V iena ( a Fra n g a ), Mo n tp c l l e r,Ma l l o rc a , M es si n a (Si c lia)T , unis .V a m o ri r e n e l v i a tg ed e to rn a d ade Tuni s a Ma l l o rca o ja a P alm am at e i x .s fa c i l d e c o rn p re n d re q u c vi atj ar, al s e g l e xrrr,t eniaun c om po n e n td ' a v e n tu ra c o n s i d e ra b l e; n oms

Bamon navegant Llull cap a Tunis enun vaixell. Minialura delBreviculum, oa per Toms leMysier, deixeble composta pocs deLlull, anys desprs delamort
d'aquesl.

r r r r t o t . ,r - c - r t r

Ramon gravats Llull endos delsegle xvr. Alprimer pels sapedregat sarrains a Bugia; alsegon, empresonat i amb grillons. disputa amb uns savis que musulmans. Sabem decert Llull va palr maltractes i pres enelsseus que viatges alnord d'Africa; mors per, martiritzat a Tunis s, una llegenda.

c a l tc n i r c n c o n l p teq u i n eseren l es concl i ci or-rs i l es cl i fi cul tats de tra n s p o rti c { ec o mu n i c a ci . E n posarun exempl c; eI 1306, quan L l u l l d e v i ate n i r s c ta n ta -quatrc anys,una vi ol entatempcsta va fcr naufragar la nau cn qu viatjava,a unesdeu milles del port de Pi s a ;e l l i u n c o mp a n yv a n aconseguide r sal var-se, per cs van p e rd rc to ts e l s l l i b rc sq u e dui en.S embl a que Ll ul l era acompanya h a b i tu a l m c n d t 'alguns c o l.l aboradors; dcvi envi atj ara peu, s e rv i n t-s e d e q u a l s e v omena l de vchi cl eti rat per ani mal s i , quan calia, a mb v a i x e l l .

P er R a mo n L l u l l n o v i a tj ava per pl aer,ni per curi osi tat. Ja hc di t q u e h o fc i a p e r c l i fo n c l rc cl seusi stema de pcnsament. A quest s i s te m aa . nonlcnat A rt, e l va moure a escri urcprop dc tres-centc o b re s . Al g u n s c l ' a q u c s ts l l i brestenenunesdi mensi ons col ossal s. S'ha calculat que cl Llibre de contemplaci en Du s quatre vcgades m s l l a rg q u e c l Q ui xot,i que cont ms d' un mi l i dc p a ra u l c sp ; e r s q u e a ms,Ll ul l cl va escri ure pri mer en )rab i d c s p r s e l v a tra c J u ia r l c a t al )i fi nal me nt al l l at!La so' a obra (que encarano s'ha publicat del tot) ocuparaclcsenes con"rpleta de mi l e rsd e p )g i n e s . Aq u e s tnombre d' obresnomscs pot cxpl i car s u p o s a nu t n a e n e rg i a v i ta l extraordi nari a. Ll ul l havi ad' cscri ure a

I l t t < O D Lc : t : l c t 9

a la bodega d ' u n v a i x e l l ,a l a l l u m d' una t ot a ho ra :ment r ev iat jav a, pels musulmans. espelma o empresonat va escriure, a ms,sobreuna gran Aquest mallorqu infatigable varietatde temes,sempredes del punt de vista del seupropi teologia,filosofia,dret, medicina,tractats de pensament: sistema novel'les, poesies, de poltica,retrica,lgica,mstica,sermons) un i e n ca ra nom br e c on s i d e ra b l d e ' o b re s d i fc i l ment et c. , que poden ser classificades. Un dels fets ms notabless que, de tots fins aleshores hom emprava tenles,Llull escrivs en catala; aquests filosficso teolgics, i nomsel llat per a tots els tenleselevats, llenges Llull va ser el primer a fer servir una de les anomenades vulgars;el fenomen no s'estendra a Europa fins al seglexvr. Per a ell, els pr im erstra c ta ts escri ts t ant , g ra ci e s te ri c s , e s p e c u l a ti us, en una llenguaromanicaho van ser en catala. Per, Llull, per qu ho va fer tot aix? Una nit, quan tenia vora trenta anys (1263),el nostre home es va c r idat pe r D u a a b a n d o n a l ra v i d a q u e s ent i re sp e c ialm ent
mostra Llull a undeixeble l'"Arbre Moral,. Labranca del'esquena corresDon a lesvirtuls i ladeladreta als vicis. A dalt, Jesucrist a tallar esdisoosa undels lruits dels vicis.

parla Toms Llull llibres le dels seus amb Mysier, Toms va deireble seu a Pars. dues sobre elseu compondre obres mestre; lasegona, elEreviculun,conl una col'lecci deminiatures excel'lent lavida deLlull. sobre

1O rN'r'nouucc;to

Llull, desprs delaseva va conversi, perpoder d'aprendre decidir rab per disputar amb va elsmusulmans; aix, qui unesclau comprar sarra, amb a laprimera imatge. apareix Undia, aquesl esclau varenegar cona i Llull, indignat, li vapegar. A la Jesucrist pervehjar-se, imatge central, elsana, I'alaca amb i elfereix; una espasa per, desprs, lement elcstig, espenla. Miniatua delBreviculum deToms le Mysier.

4{+ a

portavai a treballarper la conversidels infidels,sobretotels musulmans, fins arribar a donar la vida per aquesta Aquest causa. conversi,I'haviade fer possibleun llibre; un llibre que haviade ser el millor que s'hagus escrit mai (segons ens diu ell mateix)i que havia de permetreportar a la veritat els infidels i tamb els cristianspecadors. Finalment,pensava que era indispensable fundar escoles de missioners les llenges dels que ensenyessin infidelsi que preparessin els missioners; caliavisitar el papa,els reis i els prncepsi convncer-los de fundar de la necessitat aquests monestirs;i ho va fer aix mateix.

Alguns anys ms tard (t27+), desprs d'anys d'estudi i d'haver escrit algunes obres(entre les qualsI'esmentatLlibre de contemphcio), Llull troba una forma, de baselgico-matematica que permet demostrarqualsevol veritat religiosa(l'existncia de Du, I'Encarnaci de Jess, etc.),estudiari comprendrequalsevo cinciao aspecte de I'univers,i pregar.s I'anomenada Art, que ell afirma que li ha estatrevelada per Du mateix.r p.r divulgar aquestsistema de pensament tan original que Llull va fer milers d quilmetres; s per divulgar-loi aplicar-loals diversoscampsdel saberhum) que va escriuremilers de p)gines.

1l l\r'r{()r)uccr

Diverses Per Llull va ser poc comprspels seuscontemporanis. vegades es va sentir profundamentabatutper la falta d'intersque moltes vegades els poderosos en els seusprojectes; demostraven va reorientarels seusplans de divulgaci. Tot plegat,va en vida la fama i la imatgede "Ramon el aconseguir de crear-se fantastic".el foll. Precisamentel Llibre de meravelles va ser escrit primer fracas important, Pars, el seu a el1289; per aix durant frase: amb aquesta comenEa "Trist i abatut estavaun home en estranyatera.,>

Flix o el Llibre de meraaelles

histria s Flix; per aix tamb s El protagonista d'aquesta Flix s el fill de I'home trist i pel nom del personatge. coneguda exiliat a qu abansem referia:eue seraenviat pel seu pare a de les meravelles del mn; a meravellar-se meravellar-se de tot el que Dtiu ha creat,de com ho ha creat,de com ho ha posat tot al I'home ha oblidat Du; serveide l'home, i de com sorprenentment aix s el que tant dolia a Llull mateix. i ciutats; Flix recorreboscosi erms,muntanyesi plans,castells preguntael que no entn a parla amb prncepsi cavallers; ermitans,pastorsi filsofs.Es meravellade tot. Aquest admiracii meravellar-se de Flix s una barrejade sorpresa, curiositatper totes les coses. Per no dic "totes les coses"per aproximaci;es tracta literalment es divideix en deu de tot el que existeix.trl Llibre de meravelles I'universsencertal com I'enteniaI'home parts que abasten Du, angels, cel, elements, plantes,metalls,bsties, medieval: home, paradsi infern; s,doncs,una mena de novel'lai enciclopdia alhora. Tota I'obra s construidaa basede petits contesque es refereixen a la matriade qu cal tractar.Moltes de les preguntesque fa Flix que li donen sn fetesamb una breu i la majoria de les respostes narraci.Per exemple,al llibre dels elementstrobem explicatqu s un tro amb una historietaque narrael setged'un castelli el xoc dur a n t u n a b a ta l l an o c tu rn a .L l u l l de due sp e d r esllanE ades anomenaaquesttipus de narracions"semblances" o "exemples".

I2

lvllroouc;c:rrr

L'univers pera I'home medieval es componia d'una siie d'esferes concnlriques, com lesdiverses caDes d'una ceba., Eldibuix ens mostra aquesta concepci. Alcentre hhala terra, pels quatre envollada elements (terra, agua. aire i foc); desprs segueixen elssetplaneles (Lluna, Mercuri, Venus, elSol, Mart, Jpter i Saturn); ms enll, hihaelfirmamenr (amb les estrelles lixes) i elCel (on Empiri habia Jess, amb elsngels i elssants).

Al llibre hi ha centenars d'exen-rples, que a la vegadasn explicacid'altresrealitats: una dona que es mira en un mirall s una manerad'explicarles fases de la lluna; un avar que negael se aiut a un pobre s com un arbre molt bell per que no fa iruit; ur paresque miren un retrat del seu fill que s a la guerraexplicaqu to te sl e s c o s e s c re a d e s s n com un retrat de D u; un cecque sm s l l e s tq u e e l s e ' u v e q u e l i ha robat i ndi caque s ms necessa e l fe rro q u e l a p l a ta ,e tc .I s que I' home medi eval concebi a I' u n i v e rs c o m u n a s ri ed ' esferes entre l es qual shi havi auna corrcspondncia perfecta; per aix una determinadacosaes podiz correspondre amb una altra d'un altre ordre.

Aquest encadenament de realitatsi ficcionsarriba a la m)xima complicaci q u a n a d i n s u n exempl ehi trobem un personarge qu( cxplicaun altrc cxemple.

El s e x e mp l e s s e rv e i x c n ta mbperqucl l ector desenvol upi el seu e ' g i n y . El q u e c a p ti v ae l s homesmodernsd' aquestes hi stori etes precisament que sn molt enginl,oses. Sovint la relacientre el contc i la rcalitats difcil d'apreciar; cl lcctor mareix s'[i trolara a l g u nc o p . s a dir, que Llull, ms que fcr una novel.la, el que fa s servir-se'n.I.Jtilitza la ficci i I'estructurad'una novel.laper fer u n a n rc n ad ' e n c i c l o p d i sobre a totesl es rcal i tats de I' uni vcrs. d a rre red e l e s q u a l si p e r d amunt de tot hi ha D u.

Dins el Flix, a la part en quc\corrcspon parlardel.s a'imals, hi trobem l'anomenat"Llibre de les bsties,. Es tracta cl'unanarraci, b a s ta n t l l a rg ap ro ta g o n i tzada tota cl l a pcr ani mal s; s,doncs,una

r\t'rr()l)Lccr 13
).r.

;e

r,ilT*"Fi ,{lfttlr) {',) t.*t,'y'*', .?o Me\\

*-fn"

&
.it

ii'.&l

,ti

\.
ll.lustraci d'un delCalila iDimna. conte que Lamajoria al dels exemples trobem uLlibre prov deles[sties, d'aquest llibre musulm. Estracta d'una col.lecci que denanacions breus lenen, endarrer indi. terme, unorigen

".! .+,

faula. Se suposaque Llull I'havia escrita abansque el Llibre de meraaelles i que I'hi va afegir,per no ho sabemdel cert. El cass sin dels que el "Llibre de les bsties"no parla dels animals, homes:dels homes i la poltica.Estem acostumats a un tipus de faula senzilla, adreEada sobretot a infants;per aix avui ens ms fosc ens expliqui I'aspecte sorprnque Llull en aquestafaula maquinacions de la poltica:les espantoses de la guineu,la seducci pel poder, la intriga i la conxorxaper aconseguir-lo, el fi que justifi.a els mitjans. Els centenars que Llull va escriureal llarg de la seva d'exemples obra sn de collita prpia i aix s notableperqu,a la sevapoca, d'exemples llestosper fer servir en circulavencol'leccions Tanmateix,la majoria dels que trobem al necessitat. qualsevol i, provenende fonts orientals:musulmanes "Llibre de les bsties" en darrer terme, hinds.I en aquestapart de la novel'laen trobem Llull no t el mrit d'haver-los de bonssims. creatper s el n'assenyalaria tres:el d'hEver-los donat una forma determinada; dels dos donzellsi la puga,el de I'agr i els peixosde I'estanyi el de I'home que enteniatot el que els animalsdeien. i ms interessants del Sensdubte, un dels captolsms sorprenents llibre s el darrer. Llull ens hi explica que el Llibre de meraaelles s una novel'laoberta:s'anir) engrandintsempreamb noves i nous exemples que aniran aportant successius Flixs meravelles en explicar-la. Noms cal llegir-lo,no Ve't aqu un llibre que pot ser fascinant. ja ho sap tot, sin com a les com aquellque qui vol enfilar-se espatlles dels gegants!