•

LES C E N T M I L L O R S
RONDALLES POPULARS

1
: I i/ "
->ya
ftura
-ca
Oi ;.uilar
 JOAN AMADES

LES CENT
MILLORS RONDALLES
POPULARS

d e la Cuilu.o i. .. . . v,puiar

E D I T O R I A L S E L E C T A , S. A .
BARCELONA
 BIBLIOTECA SELECTA - 51

LES C E N T MILLORS
RONDALLES POPULARS Proemi
Primera edició, 194$

La rondalla arrenca del pregon més reculat de

la civilització, prové d'uns temps obscurs i boiro-
sos que es perden en aquell enllà insondable en
què es confonen l'ésser i el no ésser. Aquestes nar-
racions fantàstiques, gracioses i ingènues que no-
més poden interessar els infants, van constituir,
el seu dia. la concreció de tota la saviesa humana,
al recer de la qual van formar-se totes les valors
més humanes que informen l'ésser i el sentir es-
piritual forjat a través de centenars i àdhuc de
milers de generacions viscudes en totes les lati-
tuds i arreu del planeta. La humanitat va ésser
analfabeta del tot fins ahir mateix. La lletra no
s'havia divulgat fins des de la descoberta de la
impremta ençà, i aiquest període de temps repre-
senta una alenada dins de la vida multisecular i
pregonament insondable de l'home. La saviesa no
RE S E R.VATS T O T S E L S D R E T S comporta la possessió de coneixements acadèmics
C O P Y R I G H T B Y E D I T O R I A L S E L E C T A , S. A . , 1948 i universitaris. Quan va sorgir la ciència l'home
era ja pregonament savi. El fons moral, l'ètica, la
constitució familiar i social, el sentit del dret i els
secrets de la natura i àdhuc les lleis cabdals que
S. A. H. I. E. - Barcelona
 JOAN AMADES
regulen els principis més importants de tot or-
dre, foren patrimoni dels analfabets que tio per
ésser-ho deixaven de posseir aquest vast fons de
saviesa que informa encara avui la consciència
universal. Més de quatre ciències hi ha que ben
poc han avançat dc.i de què la gent sap de llegir.
L'Astronomia, la Nàutica, les mateixes Ciències
Naturals i tot el vast cúmul de coneixements de
tot ordre han estat tramesos per tradició oral i
no escrita.
Hom creu que les rondalles són les restes que
de la concepció del món que el voltava tenia l'ho-
me primitiu, divinitzades i sublimades per un sen-
tit d'elevació mítica tornada algunes vegades ac-
ció material i cerimònia religiosa, ritu i litúrgia.
En la seva visió tèrbola, per tal d'adoptar el cas
a la seva manera de veure i d'entendre n cOV.Vt-
niència, feia parlar les bèsties, dansar els arbres,
raonar els estels, caminar les pedres, així com un
animal podia tornar-se un objecte i una pedra
una bèstia o una planta una casa, fet tan natural
al seu entendre com que d'un ou en sortís un
pollet, d'un pinyol en nasqués un arbre i que un
cuc repugnant es tornés una gentil i lleugera pa-
pallona. I creia que tot allò que el voltavai, sentia,
patia i gaudia dels mateixos afectes i defectes que
ell, i hc considerava tot com si hagués estat sen-
sible. Aquest pla de concepció és el que informa
encara les rondalles d'avui arribades fins « nosal-
tres a través de la boca d'incomptables genera-
cions de contaires. I precisament la sobrevivèn-
eia d'aquesta visió simplista de les coses es fa
tan interessant als infants que en molts aspectes
intel·lectualment viuen el mateix moment primari
que l'home cavernari, puix que hom ha dit que
LES CENT MILLORS RONDALLES 11
l'infant d'avui en diverses de les seves concepcions
i dels seus actes ve a ésser com el petit salvatge
d'ahir. El desgranament d'una rondalla ve a és-
ser com la celebració d'una funció religiosa dels
primers temps. Les rondalles són les tlesfcrres de
les religions i de les concepcions primitives tan
arcaiques i tan estimables com ho puguin ésser
els objectes descoberts en les excavacions prehis-
tòriques i àdhuc potser més valuosos que aquests,
puix que els objectes materials tenen una solidesti
i una consistència més perdurable que el pensa-
ment i que la paraula, la subtilitat de la qual la
fa més esvaïble.
L'aplegar rondalles és tan arqueologia com el
fer excavacions, cl desenterrar i reconstituir mo-
numents i desxifrar pergamins i còdexs vells.
Creient-ho així és que ens hçm emprès la tasca
'de reunir-ne tantes com puguem i aplcgar-les en
una obra que comprendrà el corpus literari oral
del saber popular del nostre poble. De les ron-
dalles recollides n'hem escollit un centenar per
fer-ne el present aplec com avenç a l'obra refe-
rida que comprendrà la totalitat de la nostrat poe-
sia tradicional sota els diferents aspectes.
En aquest ramellet de rondalles hem procurat
que n'hi hagués de tots els diferents tipus. De
les que més n'hi ha són de les meravelloses, per-
què semblen més rondalles qite les altres. D'aques-
tes n'hi hem inclòs de dues menes: d'aquelles
on figuren éssers sobrenaturals i sobrehumans, i
de les que sense la intervenció de cap ésser fan-
tàstic els éssers naturals obren sota un impuls de
meravella i estan posseïts de gràcies i de dons
sobrenaturals. .V'/ii ha també d'humanes, en les
quals tota la trama cau dins del possible i de l'hu-
 JOAN AMADES

mà. encara que resulti extravagant i Mògic. No

podien mancar-hi les rondalles subhumanes, les
faules intervingudes només per animals o amb
l'escassa intervenció de l'home, on els actors
malgrat ésser irracionals obren i es comporten
com si no ho fossin. Hi hem posat també una mos-
tra de les semicòmiques, així mateix de les seria-
des, enumeratives o mnemctècniques, que tanta
gràcia fan en boca dels qui gaudeixen del do del
fàcil dir. No creuríem aquesta mostra prou com-
pleta sense cap document d'anganyall, per cert
ben escassos els que no són grollers.
Hem tingut un interès especial i hem posat
molt de compte c acabar tots els documents amb
una de les múltiples fórmules finals tradicionals
que gairebé sempre diuen els contaires de ron-
dalles per marcar l'acabament, detall que ric ens
expliquem per què no és tingut gaire en compte
pels recollidors de rondalles, tant a casa nostra
com a l'estranger. Així mateix hem tingut molt
d'interès a fer precedir algunes rondalles de les
formes inicials amb què també a vegades hom sol
fer començar les rondalles; més escasses, però
que les finals que rarament manquen.
Es dóna el cas freqüent que durant el curs
d'una rondalla es recita una fórmula cantada o
s'entona una petita cantarella, que, com és natu-
ral, té la seva melodia que no deixa de formar
part important de la rondalla.
Algunes de les rondalles transcrites ofereixen
tema i donen lloc a ésser comentades, però no
ho fem ara, puix que com portem dit. aquest
aplec només és una mostra i un avenç de l'obra
de conjunt.
JOAN AMADES
La \ entafocs
Heus ací q u e una vegada hi havia un h o m e
v i d u amb una noieta més bona q u e el pa I
m o l t bona feinera q u e li cuinava el dinar, 11
feia e l llit, l i endreçava la casa 1 rentava la
roba tan b é com la seva mare. P e r ò el bon
h o m e estava tot amoïnat i tenia por q u e la seva
filleta, trobant-se tot el dia sola perquè ell havia
d'anar a treballar, s'enyoraria: i p e r donar una
altra m a r e a la seva filleta es va tornar a casar.
Es v a casar amb una vídua q u e també sem-
blava molt bona dona. q u e tenia dues fdles m é s
grans que la del marit i q u e feien v e u r e q u e
estimaven m o l t la seva germanastra. Els pri-
mers dies t o t v a n ésser petons i abraçades i
tant la madrastra com les germanastres tot era
cor què vols cor q u è desitges. A v i a t , però, es
varen mudar els daus 1 t o t el q u e els primers
dies van ésser moixaines i gràcies, es van tor-
nar renys i reganys, tant d e la madrastra com
d e les seves filles. L I v a n prendre els vestits
:4 JOAN AMADES
bons i bonics q u e tenia, se'ls van posar elles
que hi anaven totes mudades, i a la pobra nole-
ta li van fer posar un vestidot de borres, la
feien f e r de fregallot i d'escarràs i tot el dia
la feien estar a la cuina ventant el foc. Sempre
anava tota bruta de cendra i no l'anomenaven
per altra nom q u e la Ventafocs. I com q u e era
més bonica q u e les seves germanastres, q u e per
a i x ò li tenien tanta enveja, quan anaven ga-
lants a visitar-les sempre l'amagaven perquè nin-
gú no la veiés. Quan tornava el seu pare del
treball tot era dir-li mal i omplir-li el cap q u e
si la seva filla havia fet això i de si havia fet allò.
Tantes i tantes n'hi van f e r que, desespera-
da, la pobra Ventafocs un dia se'n va anar de
casa seva per posar-se a treballar de qualsevol
feina m e n t r e la mantinguessin, o a demanar
caritat si no trobava feina. Camina q u e cami-
naràs se li va fer de nit e n m i g del bosc i tota
es va espantar per por q u e no li sortís alguna
bèstia fera i no se la mengés. I heus ací. q u e
quan més espantada estava, v a v e u r e allà lluny,
lluny, una Uumeta tota dolça que de mica en
mica s'anava acostant. I quan v a ésser a la
seva vora va v e u r e que era una velleta amb
una cara tota enriolada que li va parlar amb
una v e u q u e semblava baixada del cel, q u e la
va aconsolar en la seva desventura i 11 va dir
que ella. q u e era la Mare de Déu. no la desem-
pararia i q u e en premi al molt q u e l'havien
feta patir la seva madrastra i les germanastres
tindria molta sort i fóra molt feliç. I li va
donar una avellana, una ametlla i una nou, i li
digué q u e quan necessités alguna cosa tren-
qués una d'aquelles fruites i trobaria el que li
LES CENT MILLORS RONDALLES 15
convenia. I la Mare de Déu li v a f e r un petó a
cada galta 1 se'n v a anar bosc enllà.
L'endemà, quan es va f e r de dia, la pobra
Ventafocs tota animada es va posar en camí,
sense saber pas on anava i, camina que cami-
naràs, va f e r cap a una ciutat molt gran i m o l t
bonica i va anar de porta en porta demanant
feina, i pertot arreu li deien que no necessita-
ven pas ningú. Ja era fosc i vespre, enlloc n o
havia trobat feina ni havia menjat un sanabre
de res, i es va aturar davant d'un gran casa-
llci q u e era la casa del senyor rei, i v a pensar
que potser el senyor rei q u e tenia tants criats
1 tantes criades en necessitaria alguna altra i
la llogaria. A l senyor rei. quan la v a v e u r e tan
mal vestida, li va f e r llàstima i li va pregun-
tar quina feina sabia fer. i ella tota v e r g o -
nyosa va contestar q u e sabia ventar el foc. El
senyor rei va cridar la cuinera major i li va
dir que la prengués per ventar el foc. I així
quedà llogada a casa del senyor r e l .
I amb el mateix vestit de borres que portava,
la pobra Ventafocs va anar a la cuina, va ben
sopar i aquell vespre mateix v a ventar el foc,
per acabar de f e r el sopar de la gran gentada
de familiars, convidats i criats de casa del r e i .
tota cofoia i tota contenta d'haver trobat feina
en una casa tan bona com aquella. I com q u e
per f e r tant de menjar per tants convits i tan-
tes festes com feien encenien unes foguerades
que semblaven un infern, la Ventafocs venta
que venta e n t r e grans nuvolades de cendra q u e
se 11 escampava pertot el vestit, i si bruta i
polsosa havia anat fins aleshores, més hi v a
anar d'aleshores endavant.
 JOAN AMADES
La Ventafocs estava molt contenta de v i u r e
a casa del senyor rei i de poder ventar el foc.
I heus ací que quan feia molt de temps q u e
feia d e ventafocs, un dia el rel v a celebrar una
gran festassa q u e va durar tres dies i cada dia
va haver-hi un convit, més de set vegades més
gran que tots els q u e solia donar el senyor
rei, i després un gran ball dels més lluïts q u e
mai s'haguessin vist. P e r tota la casa del rel
n o es parlava d'altra cosa, tot era dir de la
gran sort que tindrien les m i n y o n e s donzelles
que poguessin anar a algun d'aquells balls, puix
que es deia que el rel, q u e era fadrí cercava
promesa 1 que escolliria la noia que més 11
agradés d e les q u e anessin al ball. I heus ací
que a la Ventafocs li van v e n i r moltes ganes
d'anar-hl, però amb aquell vestit de borres q u e
duia i encara tan brut de cendra que pertot
arreu on passava en deixava un rastre, què és
cas ni de pensar-hi.
T o t rumiant com s'ho podria f e r p e r anar al
ball, es va recordar de l'avellana, de l'ametlla
i d e la nou que 11 havia donat la Mare de
Déu i que II va dir q u e quan es trobés en al-
guna necessitat en trenqués una i trobaria re-
mei. Ella va pensar q u e sí q u e l'era una ne-
cessitat aquell desig q u e tenia d'anar al ball.
I quina e n va f e r ; quan totes les altres criades
eren a dormir, v a treure l'avellana q u e tenia
amagada sota d'una teula del sostre de les gol-
fes on dormia. Ben d'amagat i ben a poc a poc
p e r q u è les altres n o e s despertessin, la v a tren-
car i de dins 11 va sortir un vestit tot d'argent
que lluïa més q u e la lluna quan fa el ple. A m b
el vestit hi anaven unes sabates, també d'argent.
LSS CENT MILLORS RONDALLES 17
1 set joies q u e brillaven com un sol, que no hi
havia més q u e m i r a r : anell, cadena, collaret,
manilla, tumbaga, rosicler i una agulla pel cap
que no h l havia prou ulls p e r mlrar-ho. L a
Ventafocs es va ben rentar la cara 1 les mans
1 quan va estar neta. pentinada i empolainada
es va posar aquell vestit i com q u e era molt
bonica i gentil feia tant g o i g que semblava més
reina ella q u e la seva mestressa. I tota mudada
se'n v a anar cap al ball.
Quan va entrar al ball tothom se la va mi-
r a r ; ningú no tenia prou ulls per mirar-se-la
i tothom restava embadalit d e v e u r e aquella
gran dama tan galana, i sobretot tan muda-
da. Fins els músics van quedar tan bocaba-
dats q u e van perdre la lliçó i no sabien pas
el q u e tocaven.
El senyor rei tot confoi i satisfet en v e u r e
aquella noia tan mudada 11 va demanar per ba-
llar, i la Ventafocs 11 va dir q u e sí. Si molt 11
havia agradat quan la va v e u r e , m o l t m é s v a agra-
dar-li quan hi va parlar, sense poder-se pensar
mai q u e era la seva ventafocs. E l seu enraonar
tan bonic 1 la seva v e u tan dolça tot el van
enamorar I molt satisfet li va regalar un anell
amb una pedra verda, gairebé tan bonic com
el q u e ella portava. L a Ventafocs tota satisfe-
ta se'l posà i totes les altres noies del ball, q u e
hi e r e n a centes, no es podien aguantar de tan-
ta enveja. Quan es v a acabar e l ball e l senyor
rel volia convidar la Ventafocs a fer una men-
jada per poder tenir una conversa I per dema-
nar-li la mà, però així que els músics van sonar
les darreres paraules d e la contradansa, apro-
fitant un m o m e n t de distracció, la Ventafocs se'n
 JOAN AMADES LES CENT MILLORS RONDALLES -.9

va anar a corre-cuita sense que ningú no se'n Calin tu

donés compte.
Quan el senyor rei es va adonar que se
n'havia anat va preguntar a tothom quin camí
havia seguit, i sobretot si sabien de quina casa
era p e r poder-la e n v i a r a cercar, p e r ò ningú no
l'havia vista marxar i ningú n o l'havia conegu-
da. E l s e n y o r r e i estava t o t amoïnat, p e r ò es
va aconsolar pensant que ja la tornaria a veu-
r e e n el ball de l'endemà
La Ventafocs va pujar de seguida al seu dor-
m i d o r d e les golfes, es v a t r e u r e aquell vestit
tot d'argent, el va ben amagar sota les teules,
v a posar les set joies i l'anell d e la pedra verda
que li havia donat el senyor rei, dins d'una sa-
bata c o m si fos una capsa i les v a amagar dins
de la tortugada perquè ningú no les hi trobés
i se'n va anar a dormir. L ' e n d e m à e s va llevar
amb les altres criades i va baixar a la cuina
a v e n t a r e l foc amb e l vestit d e borres. P e r tota
la casa del senyor rel no es parlava d'altra cosa
q u e del gran ball i sobretot d'aquella noia tota
vestida d'argent que havia ballat amb el senyor
rei q u e tothom creia q u e s e n'havia enamorat.
Cada vegada que parlàvem d'ella la Ventafocs
deia:
Potser sí,
potser no,
potser sí,
que n'era jo.
Les altres serventes en sentir-la se n'hi reien
i 11 contestaven:
la bcneitona,
que no ets bèstia
ni persona.
I tornaven a parlar del ball i d'aquella gentil
minyona sense saber-s'ho acabar. Quan fou hora
d'esmorzar el senyor rei tot era parlar d'aquella
galant donzella i preguntar a tot el servei si per
casualitat en sabien res i la Ventafocs s e m p r e
responia el m a t e i x :
Potser sí,
potser no,
potser si,
que n'era jo.
I totes les companyes perquè el s e n y o r rei n o
s'enfadés li contestaven com s e m p r e :
Calla tu
La beneitona,
que no ets bèstia
ni persona.
De tant sentir això el senyor rel es va enfa-
dar i li va tirar una cullera.
Quan fou vespre es va fer el segon ball. La
Ventafocs com el dia abans, va esperar q u e to-
tes les companyes fossin a d o r m i r per trencar
l'ametlla q u e tenia amagada sota d'una teula, i
li va sortir un vestit tot d'or que brillava més
que el sol, a m b unes sabates iguals q u e e l vestit
i amb set joies també totes d'or, molt més llam-
purnants i boniques q u e les del dia abans. La
 LES CENT MILLORS RONDALLES 21
JO JOAN AMADES

com sl fos una capsa i ho va ben amagar sota

Ventafocs es va ben rentar la cara, es va penti-
nar 1 empolainar, es va treure el vestit de bor-
r e s 1 es va posar el d'or i se'n va anar cap al
ball.
A i x í que va entrar al ball totes les mirades
varen ésser per a ella, 1 totes les fadrines li
van tenir molta més enveja que el dia abans
i els músics també van perdre la lliçó, encara
més perduda que ahir. E l senyor rei de seguida
la va treure en dansa i el primer que va fer
va ésser preguntar-li de quina casa era i la Ven-
tafocs li va contestar:
Sóc de can Pa i Cullera.
El senyor rei va quedar-se tot parat amb aque-
lla resposta, puix que mai no havia sentit parlar
d'aquella casa i es va fer l'intent de fer-li ex-
plicar a l'hora de sopar, al qual pensava convi-
dar-la, a quin carrer es trobava aquella casa. El
senyor rei tot era mlrar-se-la i si enamorat en
va, quedar ahir encara més avui, i per fer-la con-
tenta li va donar un anell amb una pedra ver-
mella, gairebé tan bonic com el que ella ja por-
tava.
I heus ací que quan el ball ja gairebé s'aca-
bava i els músics encara sonaven les darrers pa-
raules de la dansa, la Ventafocs es va esmunyir
sense que ningú no se n'adonés. Quan el se-
n y o r rei se'n va atalaiar va tenir un disgust
de no d i r i gairebé 11 va agafar un treball.
L a Ventafocs se'n va pujar a les golfes, es
va treure el vestit tot d'or i el va ben amagar
sota les teules; es posà les joies I l'anell que li
havia donat el senyor rei t o t dins d'una sabata
la biga carenera perquè ningú no l'hi trobés. I
se'n va anar a dormir.
L'endemà es va llevar amb les altres compa-
nyes i va baixar a la cuina per fer l'esmorzar del
•enyor rei, i com el dia abans tothom no parla-
va m é s q u e del ball i d'aquella minyona que
había enamorat el senyor rei i que 11 havia fu-
git. I cada vegada que parlaven d'ella ella tor-
nava a d i r :
Potser sl.
potser no,
potser sl.
que n'era jo.
1 totes se 11 tiraven al damunt i la tractaven
de ximpleta l no paraven de replicar-li:
Calla tu
la beneitona,
que no ets bèstia
ni persona.
Quan e l senyor r e i va baixar a esmorzar es-
tava tot malhumorat i disgustat perquè no po-
dia saber qui era aquella donzella que 11 havia
robat el cor. I cada vegada que tot embadalit e n
parlava, la Ventafocs li c o n t e s t a v a :
Potser si,
potser no,
potser si,
que n'era jo.
 22 JOAN AMADES
I el senyor rei més que enfadat pensant que
se'n reia li va tirar una forquilla.
A r r i b a t el v e s p r e la Ventafocs va fer com els
altres dies. Quan totes les companyes van ésser
a d o r m i r va treure la nou de sota d'una teula
d e les g o l f e s on la tenia amagada, la va tren-
car i H'n va sortir un vestit tot ple de campa-
nelles q u e d r i n g a v e n a m b un so tan dolç q u e
semblava talment que sonava tot el cel. Les sa-
batetes també estaven totes cosides d e campa-
nelles, i fins les set joies que li van sortir. Des-
prés d'haver-se ben rentat, pentinat i empolai-
nat, es va treure el vestit de borres cendroses
i va posar-se e l de les campanetes, amb molt
d e c o m p t e p e r tal que en dringar les campa-
netes, no despertessin les seves companyes i no
la descobrissin. V a baixar l'escala t>en d e pun-
tetes i se'n va anar cap al ball.
El s e n y o r rel havia manaf a tots els criats q u e
així que es presentés aquella donzella dels altres
dos dies la ben vigilessin, p e r tal q u e n o tornés
a m a r x a r sense saber com ni per on, i que no
la perdessin de vista ni la deixessin de petja,
ni en peu ni en cama. Quan la gent del ball la
van v e u r e amb aquell vestit 1 sobretot quan v a n
-entir la musiqueta de tantes centes de centes
«•ampanetes, tothom va quedar bocabadat i el
s e n y o r rel més que ningú. A totes les fadrines
les rosegava l'enveja i els músics no sabien pas
el q u e t o c a v e n . E l senyor rel tot tou la va treu-
re e n dansa 1 de seguida li va preguntar d e
quina casa era i ella tota decidida 11 v a respon-
dre:
LES CENT MILLORS RONDALLES 23
De can Pa i Forquilla.
El senyor rei no va pas entendre el que 11
volia dir, puix que aquella casa nl l'havia sen-
tida anomenar mai. I es va fer el càrrec de
fer-la explicar després del ball. quan soparien
plegats, puix que aquell dia si que no se li es-
caparia pas.
I heus ací que quan sonaven les darreres pa-
raules d e la darrera dansa, aprofitant un mo-
ment que el senyor rei i els criats estaven dis-
trets, es va escapar tot ben d e pressa i dissi-
muladament, perquè el so de les campanetes no
la descobrissin; però anava tan esverada que en
baixar l'escala, de tan córrer li va caure una
sabateta i per por que no l'atrapessin si es de-
turava, no va recular per a collir-la.
Culta corrents amb molt de compte per no fer
dringar massa les campanetes, i descalça d'un
peu, va pujar l'escala d e les golfes, es va treu-
r e el vestit amb m o l t de compte, e l va p l e g a r
I el va amagar sota les teules. Va posar totes
les Joies i un anell a m b una pedra blava q u e
II havia donat el senyor rei i tot dins de la
sabata c o m si fos una capsa i la va b e n a m a g a r
sota del carenal d e la teulada. Es va posar a
d o r m i r fins l'endemà q u e amb les companyes de
la cuina v a baixar per fer l'esmorzar del se-
n y o r rei, tota vestida amb la roba d e borres
plena de cendra i bruta d e cara, que ningú no
hauria pas estat capaç d e conèixer-la.
Tota la casa del senyor rei anava plena del cas
del ball, 1 tothom sabia que la galant donzella
havia perdut una sabata quan fugia i q u e :
 24 JOAN AMADES
Tenia un peu
tan petit i bufo
com peu de moixó.
Quan cl senyor rel va baixar a esmorzar tot
amoïnat, va explicar el que li havia passat, però
deia que estava esperançat de trobar-la amb la
sabata que havia perdut. I cada vegada que el
senyor rei parlava d'ella la Ventafocs responia:
Potser si,
potser no,
potser sí,
que n'era jo.
I les altres serventes 11 responien:
Calla tu la beneitona.
que no ets bèstia
ni persona.
El senyor rei va decidir anar de casa en casa
per veure si trobava alguna donzella que li vin-
gués bé aquella sabateta, i no parar fins que la tro-
baria. A m b el seu cotxe més bo i seguit de tota
una corrua llarga de criats, el senyor rei v a
e m p r e n d r e la visita. Davant de cada casa es de-
turava, trucava a la porta i els preguntava:
Déu vos guard bona gent,
no és pas aquí a can Cullera,
0 a can Forquilla,
1 no teniu pas una filla
amb un peu petit i bufó,
com peu de moixó,
LES CENT MILLORS RONDALLES
que li vingui bé,
aquesta sabateta,
tota plena de campanetes?
I la g e n t tota estufada en veure's el senyor
rei a casa. encara que bé prou sabien que no
eren a can Cullera nl a can Forquilla, i que
aquella sabata no era de cap de les noies de la
casa. el feien entrar i feien sortir les noies que
estaven totes cofoies de poder parlar amb el
senyor rei, i feien tot allò que podien per fer-
se v e n i r bé aquella sabateta tan bonica, pen-
sant que si els venia bé es casarien amb el se-
n y o r rei.
El rei i tot el seu seguici van anar per tota
la ciutat casa per casa i v a n provar la sabata
de les campanetes a totes les fadrines casado-
res, que eren a centes de centes i a cap no li
va venir b é : a les unes els era tres canes gran
i a les altres els justejava i a d'altres ni els
entrava el peu. E l senyor rei cada dia se sentia
més enamorat d'aquella donzella que com més
anava més estimava, i tal c o m anava compre-
nent que no la trobaria, anava decandint-se i en-
tristint-se. fins que va acabar per posar-se malalt
i més malalt cada dia, sense que cap metge
no li trobés remei. A casa del rei tot era pena
i dolor 1 tot el que abans havia estat alegria
s'havia tornat tristor 1 mal de cor perquè el
rel es posava més malalt i tenien por que es
moriria.
El rei s'emmalaltia de dia en dia 1 ja no sa-
bien què fer-li. La Ventafocs en va tenir com-
passió i va demanar per fer-li un brou molt bo
que ella sabia fer, que tornava la vida als mort.
26 JOAN AMADES
D e p r i m e r ni se l'escoltaven, però tant ella ho
va demanar i el rei cada dia empitjorava, que
p e r fi li van deixar fer el brou. Quan el va te-
nir fet, la Ventafocs es va posar el vestit d'ar-
g e n t que tenia amagat sota de les teules, es va
calçar les sabates de la tortugada, es va enjoiar
amb l'adreç d'argent i va tirar l'anell de la pe-
dra verda que el rei li havia donat, dins de la
xicreta del brou, i tota mudada el va portar al
senyor rei. Com que estava amb els ulls clucs i ni
la va veure, es begué el brou d'esma, p e r ò en
beure el darrer glop, va trobar l'anell, se'l va
mirar i el va conèixer, i de seguida va obrir
els ulls per veure qui li havia portat aquell brou,
però la Ventafocs j a se n'havia anat a despu-
llar-se d'amagat de tothom.
E l rei va preguntar qui li havia fet aquell
brou. P e r por que s'enfadés si sabia qui li ha-
via dut, no li ho v a n v o l e r dir. E l rei trobà
que l'havia reviscolat una mica i en demanà més.
L a Ventafocs li portà una altra escudella de
brou tota vestida amb el vestit d'or i enjoiada
amb l'adreç d'aquell vestit i tirà dins del brou
l'anell de la pedra vermella que el rei 11 havia
donat el dia del segon ball. Com que el malalt
estava m i g endormiscat, quan va dur-li el brou,
sense fer fressa el va deixar damunt de la tau-
la de vora del llit i es va escapar. Quan el rei
es deixondí, es va beure el brou i e n trobar l'al-
t r e anell, va comprendre que allí hi havia un
misteri, i va preguntar amb tota insistència qui
l'havia fet. P e r por que no en tingués escrúpol
si sabia qui era li ho v a n amagar. E l r e i v a
manar que li'n portessin més.
La Ventafocs va tornar a fer més brou i va
LES CENT MILLORS RONDALLES 27
tirar a la xicra l'anell de la pedra blava que li
havia donat el rei en el darrer ball. Es va posar
el vestit de campanetes i es va adornar amb to-
tes les joies que hi corresponien, i es va posar
l'única sabateta que tenia, i a l'altre peu va po-
sar-se un dels espardenyots de Ventafocs. Sense
recança que la veiessin se'n va anar cap al
dormidor del rei a portar-li el brou. T o t el ser-
vei de casa del rei en sentir la musiqueta de
cel, tota es va admirar i no va dubtar que la
Ventafocs que tenien per una beneitona tal com
deia, era la donzella que havia enamorat el rei.
El rei que ja esperava ansiós el brou així que
va sentir la musiqueta de les campanetes, tot es
va reviscolar i va conèixer que era aquell so que
tant l'havia fet glatir. A i x í que va v e u r e la Ven-
tafocs tot es va alegrar i animar, i li va pre-
guntar si era ella la que havia ballat amb ell
els tres balls i a qui ell havia donat els tres
anells i si era la seva Ventafocs. I ella l'hi res-
pongué :
Potser si,
potser no,
potser sí,
que n'era jo.
El rei li mirà els peus i v e i é com anava amb
una sabata de campanetes i un espardenyot d e
Ventafocs i va comprendre que la donzella del
ball i la Ventafocs eren la mateixa. D e seguida
li va e m p r o v a r la sabateta i li venia ben bé del
tot.
El rei de seguida es va posar bo i saltava i
ballava de tan content. Va fer preparar les bo-
 JOAN AMADES
28

des i al cap d e quatre dies es van casar i van

fer unes bodes com mai no se n'han vistes de
semblants. V a n f e r un convit que els convidats
hi eren a cents I a milers, i van fer un ball
que va durar una colla de dies. Van anar-hi g e n t
de pertot arreu del m ó n . i tothom no parlava
d'altra cosa 1 se'n va parlar tant que fins nosal-
tres i tot encara en parlem ara mateix.

/ vet aquí un gat, L/endevinalla

i vet aquí un gos,
i vet aquí el conte fos.
I ret aquí un gos,
i ret aquí un gat, H i havia un rei que tenia una filla molt pre-
i vet aquí el conte acabat. ciosa. Els pretendents II sortien a milers i el rel
estava aclaparat, puix que no sabia a qui donar-
la. Decidí casar-la amb e! qui presentés una ende-
vinalla que ningú no sabés desxifrar. Posà, però,
com a condició que els qui presentessin enigmes
als quals fos trobada solució foren penjats. La
nova arribà a orelles d'un rústic pastor, que de-
cidí provar fortuna. Explicà el cas a la seva
m a r e i li digué que li preparés minestra per al
viatge, puix que se n'anava cap a la cort i espe-
rava que pel camí trobaria tema per a dictar el
seu enigma. La m a r e cregué que l'empresa era una
temeritat, i abans que el seu fill morís penjat pre-
ferí que morís d'altra manera, i li donà per al
v i a t g e una grossa coca emmetzinada. El m i n y ó
emprengué el viatge a cavall d'una somera que
anomenava Sila. En passar vora una figuera sen-
tí gana i s'enfilà a l'arbre per fer-se un tip d o
figues. Mentrestant la somera se li menjà la coca
que duia al sarró. Pocs moments després la so-
mera m o r í emmetzinada. Vingueren uns ocellets.
 LES CENT MILLORS RONDALLES 31
JOAN AMADES

que es posaren damunt de la bèstia i menjaren He passat un riu

de la seva carn, i al moment en moriren set. Uns damunt d'un mort
captaires que passaven, en trobar els moixonets, que en portava dos de vius.
els cogueren i se'ls menjaren, i com que estaven
emmetzinats, també moriren. E l pastor trobà en A r r i b a t a palau, es presentà al rei i exposà el
la facècia l'argument per a començar l'enigma. seu enigma.

La coca ha mort la Sila,

La coca mata la Sila,
la Sila en mata set
i set en maten tres.
Segui el seu camí i v e i é saltar un conill, al qual
engegà un tret, i no el tocà; però matà una lle-
bre que passava. En espellar-la trobà dintre seu
una llebreta. P r o p d'allí hi havia una ermita m i g
abandonada. E l m i n y ó prengué un vell missal,
amb el qual féu una foguera per coure la lle-
breta i se la menjà. Tenia set i, no sabent c o m
fer-se-la passar es begué l'aigua d'una llàntia
que hi havia penjada. A m b aquestes facècies allar-
gà l'enigma.
He apuntat el que he vist
i he mort el que no he vist,
he menjat carn no nada
cuita amb paraula sagrada
i he begut aigua
que ni al cel ni a la terra no estava.
Seguint el seu v i a t g e hagué de travessar un
riu servint-se d'una barca que era menada per
un barquer. D'aquest simple episodi tragué més
argument per a completar l'enigma.
la Sila n'ha mort set,
set n'han mort tres.
He apuntat el que he vist
i he mort el que no he vist,
he menjat carn no nada
cuita amb paraula sagrada,
he begut aigua
que ni al cel ni en la terra no estava,
i he passat un riu
damunt d'un mort
que en portava dos de vitis.
N i la princesa ni cap dels serveis de la cort no
entengueren una paraula del sentit de l'enigma ni
en pogueren traspuntar res. T e m e r e n que la prin-
cesa hauria de casar-se amb aquell rústic pastor.
L a cort es prenia tres dies de temps per resoldre
l'enigma o donar-lo per insoluble. Mentrestant fou
tancat a la presó. E l temps passava i ningú no
trobava el desllorigador de l'endevinalla. Quan j a
no mancaven sinó hores, la princesa es presentà
a v e u r e el pastor i li demanà que, p e r l'amor de
Déu. li revelés la clau de l'enigma. La princesa
es mostrà m o l t afectuosa amb el m i n y ó i aquest
li n'explicà fil per randa el significat. L a princesa
se n'anà molt satisfeta, però no advertí que el
pastor li havia tallat un bocí del pany de la
32 JOAN AMADES

camisa. La donzella es presentà a la cort i explicà

l'enigma dient q u e ella l'havia resolt. El pastor
fou portat a la forca, com tants d'altres preten-
dents les endevinalles dels quals havien estat des-
xifrades. Quan ja l'anaven a penjar, demanà que
el deixessin parlar. L i fou concedit, i dirigint-se
al poble congregat al voltant de la forca, parlà
ulxí:

Aquesta nit he anat a caçar, L'Espigueta dc mill

el colom se m'ha escapat,
però una aleta sç li ha trencat
que a les meves mans ha quedat.
Hi havia un marit 1 muller pagesos que no te-
nien fills i demanaven a N o s t r e Senyor que els
I ensenyà al poble e l retall d e la camisa q u e
en donés un, encara que fos petit, petit com una
havia tallat de la princesa. Aquesta es v e i é obli-
espiga de mill. Nostre Senyor els escoltà i els
gada a confessar que, en efecte, si havia resolt
dona una filleta molt bufona, però petiteta com
l'endevinalla era perquè el pastor li havia revelat
una espigueta de mill. Era molt feinera i molt
la solució. Descoberta la facècia, la cort resolgué
xamosa i tothom que la veia se n'enamorava.
casar-los.
Un dia passà la reina amb la seva reial carros-
sa per davant de casa l'Espigueta, la veié. tota
Vet aquí un gat, vet aquí un gos,
se'n prendà i demanà als seus pares sl la volien
vet aquí el conte fos;
deixar anar al palau amb ella, que li faria d e
vet aquí un. gos, vet aquí un gat,
serventa, puix que les bruixes li havien pres un
vet aquí el conte acabat.
fill petitet com ella, 1 en veure-la e l recordaria.
Els pares de l'Espigueta en tenien recança, però,
com que era la reina, no gosaren dir-li que> no.
L'Espigueta era tan xamosa que avial, al pa-
lau, es captà la simpatia de tothom. Una dama hi
havia molt envejosa que es d o l g u é de la simpatia
que tenia la noieta i es proposà posar-li mal. Di-
gué a la reina que s'havia vanat que un dia ren-
taria i planxaria tota la roba del palau, feina per
a la qual dotze serventes necessitaven més d'una

.i
34 JOAN AMADES
setmana. La reina prengué per veritat totes les
paraules de la dama, tingué l'Espigueta per pre-
tensiosa i l'obligà a fer el que li feren creure que
havia dit.
L'Espigueta, tota disgustada, es posà a plorar.
Baixà un àngel del cel i li preguntà què li passa-
va ; l'Espigueta li ho explicà, l'àngel es tragué un
canonet d'agulles, tirà les que contenia en l'aire
i al m o m e n t cada agulla es tornà un angeló pe-
tit, p e t i t ; n'hi havia a milers de milers i es po-
saren a treballar amb tanta febre, que en poca
estona tingueren neta i planxada tota la gran
robada.
L a reina estigué molt contenta, però la dama no
abandonà la intriga, i un altre dia féu creure a
la reina que l'Espigueta, més envalentonada que
mai, s'havia vanat que netejaria tot el palau en
una hora. N o v a m e n t la reina s'enutjà i li manà
de fer-ho, i una altra v e g a d a baixà l'àngel que
la tragué del c o m p r o m í s .
L a dama envejosa, més molestada encara, una
altra vegada parlà a la reina i li digué que l'Es-
pigueta s'havia vanat que es veia capaç de trobar
el príncep que havien rebat a la reina. Aquesta
tingué gran alegria, amb l'esperança de trobar el
seu fill, i manà a l'Espigueta que el cerqués.
L'Espigueta es v e i é tota confusa, car cregué
que d'aquesta empresa tan difícil no la'n podria
treure l'àngel, i es posà a plorar amb gran des-
consol. L ' à n g e l acudí també, encarregà a l'Espi-
gueta que fes bona provisió de pa, de bens, d'es-
combres i de cotó fluix, i que sense por empren-
gués el camí de l'illa d'or, on trobaria el príncep.
P e r arribar-hi havia de topar amb moltes dificul-
tats, però li assegurà que de totes en sortiria.
LES CENT MILLORS RONDALLES
L'Espigueta. proveïda de tot el que li havia acon-
sellat l'àngel, muntà en una gran carrossa i féu
camí cap a l'illa d'or. P r i m e r trobà una gran cor-
rua de formigues, que li barraren e l pas, però
ella els tirà força pa i les formigues, entretingu-
des a menjar-se'l no la v a r e n destorbar. Més enllà,
trobà uns, ferotges lleons i l'Espigueta els tirà els
bens, i al moment se'ls posaren a menjar, i dei-
xaren lliure l'Espigueta. Trobà més enllà encara
una vella tota disgustada perquè havia d'escom-
b r a r i no tenia escombra. L'Espigueta li'n donà
tot un feix. La vella es posà a escombrar t o t de
pressa i deixà passar l'Espigueta. Aquesta arribà
fins a la porta d'un gran palau, on hi havia el
príncep. Uns grossos i ferotges gegants guarda-
v e n la porta, però d o r m i e n , i l'Espigueta pogué
entrar sense nosa. T r o b à el príncep dormit en un
llitet, tot voltat de campanetes amb l'objecte que
no el poguessin prendre, car si ho haguessin pro-
vat les campanetes haurien sonat i s'hauria sabut
que el robaven. L'Espigueta amb el cotó fluix
que duia tapà el batall de totes les campanetes,
però, sense adonar-se'n, en deixà una d e desta-
pada, i en treure el príncep del llit, va sonar. A l
moment els gegants es despertaren i demanaren
ajut a la vella, als lleons i a les formigues, però
la primera, tota enfeinada a escombrar i els al-
tres a menjar, no escoltaren els gegants, i l'Espi-
gueta i el príncep, amb la carrossa reial, pogue-
ren fugir.
E n arribar el príncep al palau, hi hagué gran
alegria, sobretot per part de la reina, que ja pen-
sava no veure mai més el seu fillet, però e n m i g
d e l'alegria tingué disgust, car el príncep, amb
tot i els anys que feia que l'havien robat, era pe-
36 JOAN AMADES

tlt, petit, com si el temps no hagués passat. A i x í

q u e la reina hagué manifestat e l seu disgust, bai-
xà una altra vegada l'àngel del cel i amb una
vareta tocà el príncep 1, al moment, cresqué fins
a la mida que havia de tenir pels seus anys. T a m -
bé tocà l'Espigueta, que cresqué i es féu gran c o m
una dona. Totes les dames del palau sentiren sim-
patia per l'Espigueta, perquè havia salvat el prín-
cep, i la reina volgué que es casés amb el seu fill,
i feren unes bodes m o l t lluïdes q u e p e r t o t e l
món se'n va parlar. Blancaflor

I van fer un convit

molt gros, molt gros, HI havia un príncep m o l t jugador, molt juga-
i jo hi vaig ésser dor; tant, que un dia fins es va j u g a r el reialme.
el convidat primer, Desesperat en v e u r e que fins havia perdut la
i em va tocar un os corona, va d o n a r l'ànima al diable a condició q u e
molt gros, molt gros, el protegís. A l moment se li presentà el diable, i
tan gros i tan dur li digué que podia tornar a jugar, que guanyaria
que no el vaig poder rosegar el perdut 1 cent v e g a d e s m é s , p e r ò q u e al cap
i al genoll se'm va clavar, d'un any just havia de donar-s'hi i que l'havia
i encara us el puc ensenyar. d'anar a cercar a les muntanyes de l'or.
E l príncep tornà a j u g a r i tot ho va g u a n y a r ;
tant, que gairebé es va fer amo de tot el món.
Tal com el temps passava, es donava compte
del mal trànsit en què s'havia posat, p e r ò temia
la fúria del diable i de cap manera no volia man-
car al tracte, i arribat el dia anà a la recerca d e
les muntanyes d e l'or, que no sabia pas o n eren,
ni ningú no n'hi sabia donar raó. Se n'anà a tro-
bar un rei que g o v e r n a v a totes les bèsties de la
terra, a v e u r e si ell li sabria d o n a r raó de les
muntanyes de l'or.
El rei cridà a reunió totes les seves bèsties i els
preguntà pel lloc indicat, p e r ò cap no sabé on
5S
JOAN AMADES
eren, i li recomanà que anés a trobar un com-
pany seu que g o v e r n a v a els peixos del mar.
A q u e s t cridà també tots els peixos, que p e r tal
de sentir-lo millor tragueren els seus caparrons
fora de l'aigua, i, feta la pregunta, resultà que
tampoc ningú no ho sabia. L i aconsellà que anés
a trobar un c o m p a n y seu que g o v e r n a v a tots els
ocells del cel, que entre aquests, com que v o l t e n
més que les bèsties i peixos i v a n a tot arreu,
podria ésser que algun ho sabés.
El príncep se n'hi anà, i el rei dels ocells els
cridà tots per fer-los la pregunta, i cap no ho v a
saber.
El príncep estava desesperat, però el m o i x o n e t
m é s menut de tots observà al seu rei que no hi
eren tots els ocells, que en mancaven tres i q u e
qui sap si un d'aquells ho sabria. Els primers que
van arribar no sabien r e s : només mancava l'àgui-
la; en arribar, el rei li preguntà:
— I N o sabries pas on cauen les muntanyes
de l'or?
— A r a en v i n c — contestà l'àguila.
— Doncs hi has de tornar per acompanyar-hi
aquest príncep.
L'àguila observà que era molt lluny, i que p e r
paga volia un be, car n'havia de menjar pel camí,
una part en emprendre el v i a t g e , l'altra a m i g
camí, i l'altra en tornar. E l príncep li donà el
be i es posaren en camí.
Les muntanyes de l'or eren totes pelades, i
quan el príncep hi fou, no sabé pas què havia
d e fer. Se li presentà una velleta que era la M a r e
de Déu, p e r ò el príncep no ho sabia. L i explicà
el que li passava i la velleta li donà un consell:
li digué que aviat v i n d r i e n t r e s colomets que,
LES CENT MILLORS RONDALLES 39
en arribar al peu d e la mar, es tornarien tres
gentils d o n z e l l e s : eren les filles del diable que
anaven a banyar-se. L i aconsellà que mentre es
banyessin prengués la roba de la més menuda i
s'amagués. Quan la donzella es trobaria sense
roba i veuria com les seves germanes se n'ana-
ven i la d e i x a v e n , maleiria i perjuraria, fins que
a la fi diria que si li tornaven la roba alliberaria
de la fúria del seu pare el que la hi tornés.
Aleshores el príncep podria tornar-la-hi, segur
que ella, que era més poderosa que el seu pare,
l'alliberaria de les males arts d'aquest.
T a l c o m la Mare de Déu havia dit, va succeir
que v i n g u e r e n els tres colomets que es tornaren
tres donzelles, i el príncep prengué la roba d e
la més petita i la hi tornà quan aquesta prome-
té alliberar de la fúria del seu pare el que la hi
tornés. E l príncep li explicà el que li passava,
la donzella prometé treure'l de tots els perills
i resoldre-li tot el que el seu pare li manaria. L i
digué que així que ella fos fora, s'acluqués
d'ulls, donés tres voltes i els tornés a o b r i r ; al
seu davant se li presentaria una porta, que era la
del palau del diable, que truqués i que s'hi pre-
sentés. L i digué que de seguida que es trobés
en un conflicte, la cridés, encara que només fos
mentalment, pel seu nom, que era Blancaflor,
i que ella sortiria i el trauria de tot.
La donzella es vestí, es tornà colom i se n'anà.
El príncep féu el que li havia dit, i el diable,
en v e u r e ' l estigué m o l t content. L i digué que
estava a punt de dinar i que li agradaria menjar
pa calent, que sembrés blat, el segués, el ba-
tés, el molgués, i amb la farina ben pastada, fes
un pa que havia de coure en un forn, que ha-
 JOAN AMADES
via de construir, i que el cap de quinze minuts
havia de tenir el pa.
El príncep restà esparverat i dubtà que tot el
poder de la Blancaflor fos prou per a escome-
t r e una empresa tan impossible. A m b el pensa-
ment cridà la donzella, aquesta aparegué, i e n
saber l'encàrrec que el seu pare havia fet al
príncep, li digué que prou poca cosa li havia de-
manat i que al moment seria fet el pa. F é u
que el príncep posés el cap a la seva falda per-
què no veiés res del que passava. Ella es tra-
gué un canonet d'agulles i les llençà enlaire:
e n sortiren a milers de milers i cada agulla es
tornà un menut diabló, amb una cua tota en-
xerinada.
Aquests diablons estaven posseïts d'una inten-
sa febre de treball. Mentre uns s e m b r a v e n el
blat, altres feien el molí, i altres el f o r n ; tots
v a r e n r e g a r el camp, i el blat cresqué en un
segon, el varen segar i batre, després el v a r e n
moldre, van pastar la farina i coure el pa. tot
en menys de cinc minuts.
El príncep, meravellat, rebé el pa fumejant d e
mans de la Blancaflor; no sabia el que li pas-
sava de content, i en portar-lo al diable, aquest
quedà astorat de sorpresa, i de seguida li sem-
blà v e u r e en tot allò la mà de la seva filla
Blancaflor.
El diable féu un altre encàrrec al príncep. L I
digué que, en havent dinat, volia fer migdiada
en un palau tot de v i d r e i ben transparent per-
què el sol toqués a les quatre caras alhora i li en-
carregà que es donés pressa car eíl estava m o l t
poca estona per dinar. El príncep novament re-
clamà ajut a la Blancaflor que, com l'altra v e -
tes CENT MILLORS RONDALLES 4:
gada, se s e r v í dels diablons i, al moment, l'en-
càrrec del seu pare estigué llest.
Les sospites del diable que la seva filla tenia
part en l'afer, augmentaren. F é u encara una ter-
cera comanda al príncep. L i digué que feia molts
milers de milers d'anys que a la seva retatara-
vesàvia, e n un v i a t g e per mar, li caigué un anell
a l'aigua, i no el pogué trobar, i que desitjaria
que l'hi portés c o m més aviat millor, si bé no
li marcà termini.
Quan la Blancaflor v a saber el nou encàrrec,
digué al príncep que aquell era més difícil que
els altres, però que t r m b é se'n sortiria. L i di-
gué que posada ella uamunt d'una taula, la fes
tota ben a bocinets petitíssims, i que els posés
d i n t r e d'una ampolla, que la tapés ben bé i la
tirés a mar. Ella es tornaria un peix, cercaria
l'anell i quan el tingués tornaria a la vora d e
la mar amb l'anell a la boca. que ell l'agafés
i, al m o m e n t d e tenir ell l'anell, ella es tornaria
una altra vegada dona. L i encarregà, sobretot,
q u e en esbocinar-la procurés no perdre ni una
engruna de carn. ni una gota de sang. car si
perdia la més ínfima part del seu cos, e n tor-
nar-se dona se la trobaria a mancar i restaria
esguerrada o amb algun defecte.
A l príncep li repugnava haver-la de tallar com
si fes serradures, però Blancaflor li objectà que
no hi havia altre remei, i que si no satisfeia
els desigs del seu pare, s'exposava als més ter-
ribles perills.
N o quedà més remei al príncep que fer el
que li deia la donzella. P e r ò en tallar-la tingué
la desgràcia que li caigués a terra una goteta
de sang.
 JOAN AMADES
Succeí com la Blancaflor havia dit, però en
tomar-se dona quedà amb una petita taqueta al
dit xic de la mà dreta, a causa de mancar-li
..quella goteta d e sang q u e e l príncep havia
deixat caure. La Blancaflor digué al príncep que
el seu pare tindria un gran g o i g en v e u r e que
havia obtingut aquell anell que tan desitjava, i
que amb tot el seu poder mai no havia pogut
aconseguir, 1 que d e segur q u e li oferiria la mà
d'una de les seves filles e n matrimoni. L i en-
carregà que. sobretot, no digués que es volia
casar a m b ella, car e l diable, al moment com-
prendia la seva intervenció en els encàrrecs fels
al p r í n c e p i els mataria tots dos. L i recomanà
que digués al diable que, com que no coneixia
cap de les seves filles, 11 era difícil escollir-ne
cap; que, amagades darrera un paravent, fes
que les tres traguessin una mà t que ell agafaria
la q u e p r i m e r li semblés i es casaria a m b la
que així hagués escollit; però, com que pel
senyal del dit xic distingiria quina era la Blan-
caflor, escolliria a ella tot dissimulant a i x í la
coneixença 1 intel·ligència existent entre ells.
T o t v a passar tal com la Blancaflor havia dit,
però el diable endevinà el que havia passat, 1
abans que és cassesin, es proposà de matar el
p r í n c e p i la seva filla. Aquesta, que tenia el do
de penetrar el pensament, sabé el propòsit del
seu pare i decidí fugir amb el príncep. E l dia-
ble es féu el càrrec de matar-los de nit mentre
dormirien, i ells, en lloc d'anar a d o r m i r po-
saren al llit dos bots de v i que aparentaven
talment que eren dues persones.
Mentre Blancaflor preparava la fugida, encar-
regà al príncep que anés a baix a la quadra i
LES CENT MILLORS RONDALLES 43
tragués el cavall més sec i m a g r e que trobés,
que no n'escollís cap d'altre. E l príncep, en
v e u r e aquell cavall tan m a g r e , que gairebé ni
s'aguantava, t e m é que ni tan sols els podria
sostenir i prengué el més gras. Quan la Blan-
caflor el veié tota es va desesperar, però ja no
podien tornar a canviar-lo.
El cavall m a g r e era el pensament i amb sols
d i r : — V o l e m ésser a tal l l o c — , ja s'hi haurien
trobat. E l gras era el vent, que ja corria molt,
però mai tant com el pensament.
Abans de marxar, la Blancaflor v a escopir a
terra, perquè l'escopinada parlés e n el seu lloc,
sl el seu pare o la seva m a r e li parlaven.
En efecte, per saber si ja dormia i poder-los
anar a matar, de tant en tant la c r i d a v e n :
— Blancaflor!
I l'escopinada responia:
— Què mana?
Tal com l'escopinada s'anava eixugant, ana-
va contestant més fluix i de manera més apa-
gada, fins que es va eixugar del tot i no v a
contestar. E l diable cregué que dormien, i amb
un g a n i v e t anà al llit i clavà gran n o m b r e de
ganivetades als bots. Quan ja els donava per
morts, v e i é el v i que rajava, comprengué el que
havia passat i tot es desesperà.
El diable volgué perseguir els fugitius, però
t e m é que se n'haurien endut el pensament i que
fóra inútil intentar-ho, car no els podria atra-
par. Baixà a la quadra i veié amb sorpresa que
el pensament hi era i que havien pres el v e n t .
De seguida sortí i aviat els atrapà. Quan la
Blancaflor v e i é el seu pare a la vora, al mo-
ment d i g u é :
 44 JOAN AMADES
— Que el cavall es torni una ermita, el meu
marit una campana i j o l'ermità.
A i x í succeí i d e seguida es posà a tocar la cam-
pana. A r r i b à e l diable i sense conèixer que era
la seva filla li d i g u é :
— Ermità, bon ermità, i n o hauríeu pas v i s t
passar un fadrí i una donzella que anaven dalt
de cavall?
Ella li contestà:
— A r a anem a començar la missa, si voleu en-
trar.
El diable repetí diverses vegades la pregunta i
la Blancaflor sempre li contestà el mateix. E l dia-
ble cregué que l'ermità era boig o sord, i no sa-
bent quin determini prendre se'n tornà cap a casa
seva. La Blancaflor féu tornar altra vegada ca-
vall, príncep i ella mateixa a l'estat normal, i
emprengueren novament la fugida.
La diablessa havia sortit a la finestra per v e u r e
si e l diable podria atrapar la seva filla i v e i é
tot el que havia passat i, en tornar el seu ma-
rit, el tractà de tanoca i l'advertí que la seva
filla l'havia enganyat, i q u e era aquell ermità
a m b qui havia parlat.
El diable, furiós, tornà a empaitar la parella
i quan ja els atrapava la Blancaflor d i g u é :
— Que el cavall es torni un hort, el meu marit
les cols i j o l'hortolà.
E l diable li féu la mateixa pregunta que a l'er-
mità, i la seva filla contestà:
— Ja ho crec que són dolces aquestes c o l s ;
no en trobareu pas de tan bones per tota aques-
ta terra... — i p e r m é s coses que li d i g u é n o l i
arrencà altres paraules... EI diable cregué que
era sord, o boig, I se'n tornà; altra vegada la
LES CENT MILLORS RONDALLES 45
Blancaflor féu tornar-ho tot al seu estat normal
i la diablessa féu v e u r e al seu marit com altra
vegada s'havia deixat enganyar.
EI diable tornà una tercera vegada a empaitar
la seva filla. Quan aquesta es v e i é el cavall del
seu pare a la vora. llençà una ampolla d'aigua
que portava i es tornà al moment cabalós riu,
però el pensament el travessà. Després llençà
un raspall, que es tornà un camp de punxa-
gudes arestes; p e r ò e l pensament el travessà.
Llençà aleshores una taronja, que es tornà un
ample riu de foc. i aquesta vegada el pensa-
ment es deturà, car no s'atreví a travessar el
foc. E l diable, veient que se li escapaven, es
posà a cridar:
— Filleui m e v a ; almenys mira'm per darrera
vegada, q u e j a n o et veuré m a i mes...
La Blancaflor d e cap manera volia girar-se,
per por que li llencés una maledicció, i acon-
sellava el seu marit que de cap manera no tom-
bés la cara perquè no cl maleís. El diable par-
lava amb veu tota planyívola que trencà el cor
del príncep, qui no pogué resistir. 1 es girà,
i al m o m e n t li v a d i r el d i a b l e : — Q u a n la dei-
xis, oblida-la...
Blancaflor, tota es desesperà, i digué al príncep,
que mai més no podrien separar-se per a res
l'un de l'altre, perquè així que ho fessin ell
l'oblidaria i mai més no es recordaria d'ella.
El príncep no se'n sabia avenir i li semblava
impossible que ell pogués oblidar-se de qui tants
grans favors li havia fet. Demanà a la seva es-
posa que amb el seu gran poder, superior al
del diable, destruís la maledicció d'aquest. Blan-
caflor 11 digué que no podia fer-ho; que el mà-
M JOAN AMADES
x i m que li era possible era fer-li mantenir el
record d'ella quan es separessin, mentre cap
altra dona no l'abracés, però, si en deixar-se
l'un a l'altre, alguna dona feia a ell una abra-
çada, m a i més no es recordaria d'ella.
Varen arribar al reialme del príncep i aquest
v o l g u é que es rebés a la seva esposa com a
reina que era, essent la seva muller. P e r a no
donar a la seva família una sorpresa tan gran,
va deixar la Blancaflor en un hostal i ell va
avançar-se p e r preparar la rebuda. Els seus tin-
gueren gran g o i g de tornar-lo a veure, car ningú
sabia què era d'ell. Digué que s'havia casat amb
una donzella de les més boniques del m ó n i que
calia fer grans preparatius per a rebre-la c o m
es mereixia. L a seva àvia, folla d'alegria de re-
veure'l, de part de darrera li féu "una abraçada, i
el príncep al m o m e n t s'oblidà de la Blancaflor
i d e tot el que li havia passat. Quan els seus
li retreien el que els acabava de dir, restava
tot sorprès i deia que de res no es recordava.
La pobra Blancaflor, cansada) d'esperar, e n
veure que e l príncep no tornava no sabé què
fer, en aquell país no coneixia ningú, i com que
sabia m o l t de cosir es posà a cosidora.
Varen passar m o l t anys i el príncep es pro-
meté amb una rica princesa i feren unes grans
bodes. S'escaigué que la Blancaflor, que tenia
fama d'ésser la millor cosidora, fou encarregada
de fer l'adreç de núvia per a la princesa i com
a cosidora fou convidada a les noces. E s féu
un gran convit i, segons vell costum, a l'hora
de les postres tothom contà històries. La Blan-
caflor va demanar per contar-ne una i contà la
seva història amb el príncep.
LES CENT MILLORS RONDALLES 47
Aquest, de mica en mica, s'anà recordant de
tot, i se li féu llum del que li havia passat.
Quan la Blancaflor hagué acabat, volgué parlar
ell i demanà un parer als convidats. Digué que
si un h o m e tenia una espasa m o l t bona, que
li feia guanyar totes les bregues, i el treia de
tots els perills, i moltes vegades li havia salvat
la vida, i venia un m o m e n t que la perdia i,
com que sense espasa no es pot anar, en cer-
cava una altra, però que si quan ja tenia la
nova, va tenir la sort de tornar a trobar la
vella, l a m b quina de les dues espases s'havia de
quedar aleshores?
T o t h o m convingué que amb la primera, i ales-
hores el príncep a f e g í : — Doncs, cavallers, la
m e v a veritable esposa és la cosidora Blancaflor
i no la princesa amb qui ara acabo de casar-
me, car la història explicada per la Blancaflor
li va passar amb m i .
I la Blancaflor va passar a ésser reina i la
princesa se'n tornà a casa.
/ cl qui no s'ho vulgui creure
que es posi dins de la carabassa
i que surti a ballar <j la plaça.

En Pere sense por
Hi havia un noi anomenat Pere, que era molt
valent. H a v i a sentit parlar moltes vegades d e
la por, però ell no sabia pas quina mena de cosa
era ni si era com una mena de bèstia o d'her-
ba o de pedra. Tenia moltes ganes de saber
què era i un dia decidí anar-se'n pel món per
veure si la trobava.
Caminant, caminant, se li fóu de nit. És tro-
bava vora d'una casa i es féu e l càrrec de
demanar-hi posada. Quan s'hi acostà, trobà mol-
ta gent que li aconsellaren que no hi anés pas,
perquè hi havia la por que cada n i t sortia. E n
P e r e , tot content, d i g u é :
— Precisament j o la cerco la por, perquè m'a-
gradaria conèixer-la.
L a g e n t el varen prendre per boig.
A la casa no hi havia ningú, i hi havia una
taula m o l t ben parada amb bon menjar i bon
beure. En P e r e va sopar i després se'n va anar
a dormir. A i x í que v a haver apagat el llum,
començà a sentir un catacric-catacrec, com d'os-
LES CENT MILLORS RONDALLES «9
sos de mort, i ben aviat varen començar a caure
del sostre, ossos i més ossos.
En P e r e es v a llevar, els v a agafar i s'hi posà
a jugar a bitlles.
A m i g j u g a r v a caure un cap de mort, i en
Pere, que d e tant j u g a r havia agafat set, el
va agafar, se'n v a anar al banc d e càntirs, va
omplir la calavera d'aigua i la féu s e r v i r de
got. D e seguida es v a sentir un gran soroll de
cadenes, i uns gemecs i crits esfereïdors, i en
P e r e va cridar:
— Qui vulgui res, que v i n g u i .
T o t seguit es va presentar un h o m e petitet.
petitet, a qui en P e r e preguntà què volia, i ell
li contestà que havien fet unes obres a la casa
i que no les havien pagades, i que moltes de
les teules i rajoles eren seves i que les volia.
En P e r e li digué que se les podia emportar,
però que el deixés d o r m i r tranquil perquè tenia
son. Es presentaren tota una colla d'homenets,
que varen arrencar les rajoles i les teules que
eren seves i se'n varen anar.
L'endemà tothom preguntava a en P e r e com
havia passat la nit, l aquest els explicà el que
li havia passat. I en aquella casa mai més no
s'hi va sentir soroll, i el seu amo, de content,
va donar a en P e r e una bossa de diners.
En P e r e es tornà a posar en camí i a tothom
que trobava preguntava:
— 4 N 0 e m sabríeu pas dir si per aquí prop hi
ha la por, perquè la voldria conèixer?
I la gent el prenia per beneit. Va trobar uns
que li d i g u e r e n :
— A n e u a posar a l'Hostal del Passerell, i sa-
breu què és por.
^
50 JOAN AMADES
E n P e r e t tot seguit se n'hi va anar. L ' a m o
era geperut, el va rebre molt bé i li donà un
gran sopar. Quan hagué sopat, li digué que li
havia de tallar l'orella esquerra, car ell tallava
una orella a tots els hostes que posaven a l'hos-
tal, perquè havia d e fer-se un ungüent p e r a
poder-se guarir el g e p de l'esquena, i necessita-
va p e r fer l'ungüent tres-centes orelles esquerres,
i que ja només n'hi mancava una, que era la
d'en P e r e . A q u e s t li replicà que no se la deixa-
ria pas tallar, i que si es volia aplanar el g e p ,
j a li aplanaria ell sense necessitat de cap un-
güent, i li ventà cop d e porra al g e p que l'hi
va rebentar, i de dintre en va sortir una grossa
bossa de diners. E l g e p e r u t quedà m o r t i en
P e r e s e n'anà amb les dues orelles.
Caminant, caminant, se li féu vespre, v e i é una
casa a prop, i se n'hi anà. Estava sola, i trobà
al foc tres calderasses que bullien; damunt la
taula tres panarros grossos com tres rodes de
carro, i tres truites més grosses que la plaça
de braus. E n P e r e tenia gana i menjà una mica
d'escudella d'una caldera, una engruneta de trui-
ta una miqueta de pa, però que amb tot i fer-se
ell un gran tip, gairebé ni es va conèixer que
ho havia tocat. Cercà llit per a d o r m i r i trobà
tres llitarros grans com tot Barcelona. Quan feia
una estona que era al llit, v a r e n v e n i r tres
grans gegants que es disposaren a sopar. U n
d'ells d i g u é :
— A m i m'han tret escudella de la caldera.
I un altre:
— A m i m'han escarbotat el pa.
I el tercer:
— A mi m'han agafat un cantonet de truita.
LES CENT MILLORS RONDALLES 51
Els tres es varen enfadar m o l t i juraren que
si trobaven el que ho havia fet el farien xixina.
Quan se'n varen anar a dormir, es trobaren
amb en P e r e , i en v e u r e ' l restaren parats i li
digueren:
— N o et fem por?
— Precisament a i x ò és el que j o voldria, q u e
m e ' n féssiu, i, si voleu, ja me'n podeu anar a coure
una mica de por, que de bona gana m e la men-
jaré i així sabré què és.
Els gegants varen restar sorpresos, v a r e n creu-
re qui sap qui era i no el v a r e n fer sortir del
llit, i l'amo del llit on dormia en P e r e hagué de
d o r m i r a terra.
L ' e n d e m à , en llevar-se li d i g u e r e n :
— V o l s v e n i r ? A n e m a matar moros.
E n P e r e els seguí i es pasaren el dia matant
els moros a mils de mils. Arribat el vespre, par-
laren d'anar a d o r m i r a casa, però en P e r e digué
que ell es quedava allí mateix, perquè així l'en-
demà podria començar més d'hora a tornar a
matar moros. A m b uns quants morts es féu c o m
una barraca i es posà a dormir.
A mitjanit v e i é com una llumeta, cercà què
era i es trobà amb una vellota que amb uns
untets fregava el front dels moros morts i els
feia ressuscitar. E n P e r e la matà i li prengué
la xicra dels untets. Quan tornaren els gegants
els d i g u é :
— Nosaltres sí que la fèiem bona; és clar que
els moros no s'acabaven mai, si nosaltres els ma-
t à v e m de dia i una vellota amb uns untets els
ressuscitava de nit.
I fil per randa els explicà el que havia vist. E l s
gegants no se'l van v o l e r creure, però ell els digué
52 JOAN AMADES

que li tallessin el cap i que després l'hi tornessin

a afegir i que amb els untets tornaria a quedar
v i u . H o varen fer i, en efecte, quedà com abans,
però els gegants no se'n donaven p e r prou con-
vençuts. E n P e r e els proposà de fer la prova
amb ells tres; s'hi varen a v e n i r ; els tallà el
cap, però en tornar-los-els a afegir els el can-
vià l'un a l'altre i els posà el davant al darrera.
Quan en tornar vius es varen veure d'aquella
manera, els agafà una por tan gran que els
tres varen morir. E n P e r e s'estirava els cabells
El cor de la mare
perquè tothom tenia por, fins els gegants, i ell
no en podia tenir.
Vet aquí que una vegada hi havia una pobra
Aquells gegants eren una mala gent, i el rel
mare que tenia un fill molt dolent, molt dolent,
hauria donat qui sap què per traure-se'ls del da-
que sempre només pensava quina malesa podria
vant. E n saber que en P e r e els havia mort,
fer i a qui podria molestar i perjudicar. T e n i a un
tingué gran alegria i com que era tan valent
gossot roig i pelut per company, amb el qual
el v o l g u é per g e n d r e i li oferí la mà de la
mai no es deixaven i q u e li encomanava encara
seva filla. L a princesa que va saber que el gran
més dolenteria de la que ell ja tenia de si. La
desig d'en P e r e era saber què era por, es pro-
seva m a r e feia tot e l q u e podia e n reprendre'l
posà fer-la-hi conèixer. Una nit mentre dormia,
per conduir-lo al camí del bon viure, però ell
el descotxà, posà al seu costat una greala d'aigua,
s'estimava més la companyia i els afalacs del
hi donà un cop i esquitxà el ventre d'en P e r e , a
gos que les bones paraules de la mare. Es pas-
qui agafà una gran por i un gran esparvera-
sava tot el dia al bosc amb el g o s , rumiant i
ment, i d i g u é :
pensant quina li'n podria fer d e ben dolenta.
— A r a , si e m m o r o no em sabrà greu perquè
A l mateix poble hi havia una noia sense pare
j a h e sabut quina mena de manera de cosa era
nl m a r e , q u e era encara m é s dolenta i m é s
això de la por.
malvada que el noi del gos roig i pelut, i que
com ell només pensava c o m podria f e r mal. Era
/ turururat encara m é s fina i més dolenta que el noi i el
el conte està acabat seu g o s . T a m b é passava m o l t de temps al bosc.
i dalt de la porta Un dia es van trobar, es van parlar i vtan dir
hi ha un just, de j u g a r a fer mal i a veure qui dels dos en
s'ha acabat ; sabria fer més. Els dos van rumiar i enginyar
amén Jesús.

54
JOAN AMADES
dolenteries i m é s dolenteries, però s e m p r e ella
el guanyava d e molt, però d e molt.
P e r ò c o m q u e dels enraonaments en vénen
e l s enamoraments tant i tant van enraonar que es
van enamorar. E l m i n y ó va parlar així a la n o i a :
— Mira, parlant, parlant, m'he enamorat d e t u
i si vols ens casarem. Si e t vols casar a m b m i
Jo e t j u r o que treballaré de nit i d e dia, e t
faré tota una senyora i, si la vols, et donaré la
lluna si la puc abastar.
La noia q u e era molt rancorosa es recordava
que una vegada, quan era molt petiteta. la m a r e
del m i n y ó , per reprendre-li una dolenteria l'ha-
v i a renyada i v a pensar q u e s e l i presentava
una bona ocasió de venjar-se'n. I va contestar
al m i n y ó :
— Jo e m casaré a m b tu si ets capaç d e fer
allò que j o et demani per gros que sigui, però
c o m q u e no ho faràs no ens casarem pas.
— El coll e m tallin si n o faig el q u e tu e m
demanis.
— Si e t v o l s casar a m b m i p r i m e r m'has d e
portar el cor d e la teva mare.
E! xicot, en tot i la seva gran dolenteria, tot
es v a esborronar. Ella q u e h o va comprendre v a
fer una gran riallada i 11 v a d i r q u e era un
g r a n c o v a r d i q u e n o l'estimava p a s c o m l i
volia fer veure. El noi es va encendre amb aques-
tes paraules 1 li va prometre q u e al cap d'una
estona li portaria e l q u e li havia demanat.
Seguit del gossot. q u e mai n o el deixava n i
una passa, el noi se'n va anar c a p a casa. V a
trobar la seva pobra marc q u e dormia. Pres d e
follia li va f e r un forat al pit a m b un g a n i v e t
i l i v a treure e l c o r sense q u e la pobra m a r e
35
LES CENT MILLORS RONDALLES
se'n sentís ni es despertés. D e seguida v a en-
caminar-se altra vegada cap al bosc.
Pel camí el c o r no parava d e f e r trip-trap. i
com més anava més fort bategava i es bellu-
gava c o m si volgués escapar-se d e les mans d e l
mal fill. E l l estava tot atordit, caminava d'esma,
no sabia el q u e es feia, panteixava i no se sa-
bia explicar què li passava.
Quan va arribar al lloc on l'esperava la dolen-
ta, e l c o r bategava encara més fort q u e fins
aleshores, i el noi encara s'atordia més. Ella
quan e l v a v e u r e va esclatar una gran riallada.
EU tot va tremolar i va tenir una impressió tan
forta q u e v a caure a terra. I e l c o r , molt amo-
rosament li va d i r :
— Flllet m e u , t'has fet mal?
En sentir-se les paraules del cor que parlava,
els dolents v a n caure a terra morts. E l s seus
cossos van tornar-se dos gossos rojos 1 peluts,
tan peluts q u e més q u e gossos semblaven dues
runes de pelots. Va desencadenar-se una tem-
pesta que va f e r córrer molts torrents q u e v a n
remoure les terres i v a n cobrir els cossos d'a-
quells dos desgraciats fins enterrar-los. A l seu da-
munt només hi van c r é i x e r herbotes i plantes
de metzines que emmetzihaven qui les tocava.
Sl alguna floreta tractava d e créixer-hi es moria
al moment. Damunt del cor. en canvi, hi van créi-
x e r uns rosers que feien les roses més boniques
i més oloroses q u e mai s'hagin pogut veure.
/ catncric catacrac
el conte està acabat,
i catacrac catacric
el conte ja està dit.

EI gra de mill
V e t aquí q u e una vegada hi havia un pobre
que demanava caritat i v a passar p e r la vora
d'una era on hi havia uns pagesos q u e batien
mill i els va demanar una caritat i un d'ells e n
to m i g burleta li va donar p e r almoina un g r a
de mill 1 el pobre va d i r :
— Poca cosa és, però Déu n'hi d o ; v a l més un
gra d e mill que no res, i j o e m sento capaç, amb
aquest gra, d'arribar a fer-me ric i a trobar un
bon partit 1 poder-me casar a m b una gentil don-
zella.
I ell q u e sí, q u e posa e l gra de mill dintre del
sac 1 segueix la seva via.
Camina q u e caminaràs v a arribar a un p o b l e ;
s'encaminà a la primera casa, v a trucar i des
de la porta diu a la mestressa:
— Bona dona. em voldríeu guardar aquest sac
i aquest gra de mill mentre Jo v a i g a missa?
— Deixeu-lo al darrera de la porta —11 va dir
la dona.
El pobre deixa el sac i se'n va. Heus ací q u e
quan va ésser fora, una gallina q u e tenien en
aquella casa, q u e voltava pertot arreu, v a anar
LES CENT MILLORS RONDALLES 57
aquella casa, que voltava pertot arreu, va anar
darrera de la porta, va espicassar el sac, va trobar
el gra de mill 1 se'l va menjar. Torna l'home de
missa a cercer el sac i troba que no hi havia el
gra de mill. D e seguida va demanar a la mes-
tressa q u e li tornés el gra q u e li havia deixat
a guardar i ella li v a contestar q u e la gallina
se l'havia menjat i e l pobre tot furiós li d i u :
— O el g r a d e mill o la gallina, o e l gra de mill
0 la gallina.
La dona tot era dir-li que, ves si per un gra
de mill 11 havia de donar una gallina, però el
pobre no es va entendre de raons, lins que la dona
11 va haver donat la gallina.
Camina q u e caminaràs amb el sac al coll i
la gallina dintre, va arribar a un altre poble
1 la primera casa que va trobar també va de-
manar si li volien guardar aquell sac mentre
ell anava a missa. L ' h i van fer deixar darrera
de la porta, i mentre ell era a missa va sor-
t i r el porc de la cort, se'n va anar a furgar
el sac fins q u e v a trobar la gallina, 1 se la
va menjar. Torna el pobre de missa 1 es troba
amb el sac buit, i la mestressa li diu q u e
él porc s e li havia menjat la gallina, p e r ò
l'home tot enfurismat li contestà:
— L a gallina o el porc, la gallina o el porc.
La mestressa no se'l volia pas escoltar, perquè,
ves si per una gallina havia de donar el porc,
però l'home no va parar de botzinar fins que la
dona li va donar el porc. Ell que el posa d i n t r e
del sac 1 se'n va.
Camina que caminaràs, v a arribar a un altre
poble i també va cercar una casa que 11 guar-
dessin el sac i el porc mentre ell anava a missa.
 38
JOAN AMADES
P e r ò heus ací què m e n t r e era fora va arribar
el bou de la llaurada, i en v e u r e aquell sac dar-
rera de la porta no va parar d'ensumar fins que
el va desfer i es va menjar el porc. Torna el
pobre de missa 1 es troba amb el sac buit i la
mestressa li explica q u e el bou se li havia men-
jat el p o r c : el pobre, rabiós i cridaner, no va
parar de baladrejar:
— O el porc 0 e l bou, o e l porc o el bou.
Fins que la gent de la casa espantats li van do-
nar el bou.
A m b el bou agafat pel ronsal va emprendre
el camí d'un altre poble i camina que camina-
ràs fins que e n a r r i b a r a una d e les primeres
cases va demanar si li voldrien guardar aquell
bou mentre ell anava a missa. L'hi van fer esta-
car v o r a d e la porta. P e r ò heus ací que en
aquella casa hi havia una donzella molt llamen-
ca que mal n o tenia gana i q u e es passava set-
manes que no li podien fes tastar ni un sanabre
de res i va començar a dir a la seva marc que
li vindria m o l t d e gust menjar-se e l f e t g e d'a-
quell bou a la brasa, i tant i tant va demanar
i va ploranejar que la seva mare va matar el
bou li va fer el f e t g e a la brasa 1 l'hi va don'ar
perquè se'l mengés. A i x í que se l'havia acabat
de menjar va arribar e l pobre de missa i la
bona dona de la casa 11 va explicar el que
havia passat, però el pobre es posà tot furiós
i no parà de c r i d a r :
— O el bou o la donzella, o el bou o la donzella.
Fins que c o m q u e no sabien pas com fer-lo ca-
llar li van donar la minyona i ell que sí, que la
va posar dintre del sac.
Camina q u e caminaràs, va arribar a un altre
LES CENT .MILLORS RONDALLES
poble i es deturà a la primera casa que va tro-
bar i va demanar si li volien guardar aquell sac
mentre ell anava a missa, i també l'hi van fer
deixar darrera de la porta. P e r ò heus ací que
la Marieta, des de dintre del sac, va v e u r e que
la dona d'aquella casa era un tia seva que esta-
va passant farina per a pastar, i es va posar
a cantar:
Tia Maria,
que passeu farines
càtric, catrac
traieu-me del sac.
I la tia Maria tot era sentir aquella cantare-
lla sense saber d'on sortia i tot era mirar per
ací, mirar per allà, cercar per un costat, cercar
per un altre sense saber d'on sortia aquella
veu. fins que a l'últim va pensar si podia sor-
tir de dintre d'aquell sac del darrera de la porta
que aquell h o m e li havia donat a guardar. I ella
que va, deslliga el sac i es troba a la seva nebo-
deta, que quan es va v e u r e deslligada va sor-
tir del sac saltant i ballant. P e r ò aleshores tot
era d i r :
— Bé, i ara i q u è hi posarem d i n t r e del sac
perquè quan vingui el pobre el trobi ple com ens
l'ha deixat?
I pensa que pensa i rumia que rumiaràs, fins
que van d i r :
— Calla, hi posarem la gossa torta que si fa no
fa és tan gran com tu.
Van agafar la gossa torta i la van posar dintre
del sac.
A l cap d'una estona va arribar l ' h o m e que
 O'l JOAN AMADES
quan va v e u r e el sac tan ple. pensant-se que
d i n t r e hi havia la Marieta el v a agafar t o t con-
tent, va donar les gràcies a la tia Maria i se'n
va anar cap al bosc. l'el camí la gossa torta no
parava d e somicar 1 de g r i n y o l a r talment c o m
si fos una donzella que plorés, i el pobre, per
a acontentar-la. tot era dir-li:
LES CENT MILLORS RONDALLES n
la Marieta él deslliga i li va a fer un petó. però
II surt tot d'una la gossa torta i, nyac, 11 pega
mossegada al nas i se li va m i g emportar, 1 ca-
mes ajudeu-me a c ó r r e r rostos avall. Quan e l
pobre es va veure sense nas i amb tot de sang
que li rajava tot era c r i d a r :

Gent del bosc, gent del bosc,

Marieta, Marieta, agafeu la gossa torta
quan serem a la jonteta que el nas se me'n porta.
et faré un petonet Gent del bosc. gent del bosc,
al bell mig de la careta. agafeu la gossa torta
que el nas se me'n porta.
Mariona, Mariana,
quan serem « la fontona I p e r ésser tan a v a r i p e r voler-se f e r tan
et faré un petonet ric i trobar casadora amb un g r a de mill, va
al bell mig de la carona. perdre el gra de mill. la gallina, el porc, el bou,
la Marieta, e l sac i e l nas.
Marió, Marió,
quan serem a la fontó
/ r e i aquí un cas
et faré un petonet
com un cabàs,
al bell mig de la caró.
com un home
que IYI caure d'esquena
Mari'ica, Mariïca, i es va trencar el nas.
quan serem a la fontica
et faré un petonet
al bell mig dc la carica.

Mariassa, Mariassa,
quan serem a la fentassa
et faré un petonet
al bell mig de la carassa.

I entre aquestes v a n arribar a la font. i e l

pobre ben cregut que dintre del sac hi havia

En Pere xic
HI havia un pare molt pobre q u e tenia t r e s
fills 1 no els podia mantenir. E l més gran se
n'anà pel m ó n a cercar feina. A n à a casa d'un
pagès molt ric, però que tenia m o l t mal cor i
li demanà feina. El pagès s'avingué a donar-n'hl
però feren els tractes q u e al qui dels dos s'en-
fadés li llevarien la pell de l'esquena.
L ' a m o féu anar el m i n y ó a pasturar les mules
1 11 posà per condició que havia d e tornar a
casa el v e s p r e i q u e havia de dur una mula
rient i l'altra ballant. E l m i n y ó tot amoïnat no
sabé com fer-s'ho per fer riure i ballar les mu-
les i per por que l'amo li llevés la pell d e l'es-
quena, tornà les mules a casa i d'amagat fugi.
T o t espantat tornà a casa seva i contà al
seu pare el que li passava. E l g e r m à mitjà s'ofe-
r i per anar-hi ell i li passà el mateix que al
g e r m à g r a n i també tornà a casa t o t espantat.
Aleshores es proposà anar-hi el més petit que
s'anomenava P e r e t i q u e era petit, petit. E l
seu pare de cap manera no ho volia, però p e r
fi c o n v e n c é e l seu pare 1 li deixà anar.
LES CEST MILLORS RONDALLES
El pagès el prengué per mosso i com als seus
germans li posà per condició que si s'enfada-
va li llevaria la pell de l'esquena. E n P e r e t s'hi
avlngué, però proposà a l'amo que si era ell
el qui s'enfadava fóra en P e r e t qui llevaria la
pell a l'amo. L ' e n v i à també a pasturar les mules
i també li encarregà que en portés una rient i
l'altra ballant. E n P e r e t que sí, quina en fa,
talla els llavis a una mula que. com que en-
senyava les dents, semblava que reia, i a l'altra
li talla una pota i, com que en caminar tot sal-
tironava semblava que ballés. L ' a m o en veure
que 11 havia fet malbé les mules tot es va en-
furiar, però en Peret al moment li d i g u é :
— Que us enfadeu, l'amo?
I a aquest li mancà temps per dir que no.
L'endemà l'amo envià en P e r e t a pasturar els
porcs. Quan fou a la muntanya passà un mar-
xant de porcs, que en v e u r e els que menava
en Peret, tan grassos i rodanxons, s'oferí a com-
prar-los-hi. En Peret s'avingué a vendre'ls-hi,
però amb la condició que el marxant havia d e
tallar la cua dels porcs i donar-la-hi. E l mar-
xant li lliurà una bossa grossa, tota plena d'un-
ces d'or, i les cues dels porcs. E n P e r e t se
n'anà a un indret on hi havia un gran fangar,
i hi ensorrà les cues dels porcs de manera que
sortissin una mica a flor de terra. Tornà a casa
de l'amo i li digué que els porcs se li havien
ensorrat en el fang i que només treien la mica
de la cua. L ' a m o corre al fangar p e r tal de
v e u r e si podia treure'n els porcs i estirà totes
les cues però és clar, com que els porcs no h i
eren, no en pogué desenterrar cap. L ' a m o es
posà tot furiós i en P e r e t al moment li d i g u é :
 «4 JOAN AMADES
— Que us enfadeu, l'amo?
I l'amo de seguida contestà que no.
L'amo 1 la mestressa veieren que en Peret
era més viu que ells i decidiren fer-lo perdre.
L'endemà l'enviaren a pasturar el ramat a la
muntanya on vivia un gegantàs que es menjava
tothom que trobava. En Peret abans de sortir
de casa prengué un mató. un ocell i un cordill.
Quan fou a la muntanya aviat es va trobar amb
el gegant que li va proposar de veure qui dels
dos tindria més força. El gegant agafà una pe-
dra i la llança lluny, lluny, tant que gairebé ni
es veia on anà a caure, i seguidament digué a
en Peret que veiés si ell la sabia llançar tan
lluny. En Peret li digué que la hi llançaria en-
cara més, i en lloc de tirar una pedra avià el
colom que es posà a volar I se n'anà lluny, lluny,
molt més que la pedra. E l gegant restà sorprès
i cregué que en Peret n'havia sabut més que ell.
El gegant volgué fer una altra prova, agafà
una pedra i amb un cop de puny l'esclafà, però
en Peret en lloc de pedra agafà el mató que ja
ho semblava una pedra, l'esclafà i l'esmicolà en-
cara més que no ho havia fet el gegant.
El gegant no es donà per vençut i volgué fer
encara una altra demostració de la seva força i
d'una senzilla estirada arrencà de soca 1 arrel un
roure dels més alts i cepats. En Peret es tragué
el cabdell de fil que havia portat i hi envoltà
quinze alterosos roures. El gegant, sorprès, li
preguntà què anava a fer i en Peret li digué que
ell. els roures, els arrencava de quinze en quinze
servint-se d'aquell fil que un cop fet voltar pels
arbres l'estrenyia i feia un feix de roures. E l
gegant restà meravellat i digué a en Peret que
LES CENT MILLORS RONDALLES 65
no ho fes pas, car arrencar-li tants arbres el
perjudicava, que bé prou que el creia capaç
del que deia.
El gegant agafà por d'en Peret 1 es proposà
matar-lo. Arribada l'hora de dinar el gegant donà
a en Peret un gran tupí de farinetes. però en
Peret s'amagà el sarró sota de la camisa i se'l
penjà al davant i en lloc de menjar-se les fari-
netes se les tirava dintre del sarró. E n havent
dinat van fer migdiada, però en Peret, que no
es fià del gegant, agafà el ramat i se n'anà mun-
tanya avall. Quan fou un xic lluny de casa del
gegant, trobà un pastor que en veure'l tot s'es-
tranyà i 11 recomanà que fugis ben de pressa,
car sl el gegant l'atrapava se'l menjaria. En
Peret digué que s'havia fet tan tip de farinetes
que la panxa li pesava molt i no podia córrer, 1
amb un ganivet féu veure que s'obria el ventre
1 que es treia les tripes, però el que féu fou
obrlr-se el sarró 1 llençar les farinetes que hi
portava. Quan el gegant es despertà i no trobà
en Peret es va posar furiós i corregué muntanya
avall a cercar-lo. Aviat va topar-se amb el pas-
tor i li preguntà si havia vist passar en Peret.
El pastor li digué que sí i que per poder córrer
més amb un ganivet s'havia obert el ventre i
havia llençat allí terra tota la budellada 1 li
mostrà les farinetes. El gegant, que també se
sentia massa tip, volgué imitar en Peret. però
ell s'obrí el vendre de debò i restà mort. Més
avall en Peret trobà un marxant que li comprà
els moitons i li donà una grossa bossa tota ple-
na d'unces d'or
A m b gran sorpresa dels seus amos, que ja el
donaven per mort, en Peret tornà a casa i contà
06 JOAN AMADES

que el gegant se li havia quedat els moltons.

L ' a m o rondinà i en P e r e t de seguida li preguntà:
— Que us enfadeu, l ' a m o ? — i l'amo d i g u é
que no.
L ' a m o digué a en P e r e t que ell només tenia
mossos fins que se sentia cantar el cucut, però
que així que el cucut cantava, els acomiadava.
P e r poder-se treure en P e r e t del davant amo i
mestressa decidiren que ella. a la matinada se-
güent, des de dalt d'un arbre proper a la casa
imitaria el cant del cucut. E n P e r e t sentí la
conversa i es pro vingué pel cas. L ' e n d e m à al
m a t í . així que sentí cantar la mestressa, obrí la
finestra i li engegà un tret i la matà. Seguida-
ment se n'anà a trobar a l'amo i li digué que
el cucut no cantaria més. perquè ell ja l'havia
mort. L ' a m o es desesperà en veure que li havia
m o r t la muller i tractà d'acomiadar en P e r e t .
però el m i n y ó li digué que no se'n volia anar
si no li donava una forta quantitat de diners,
que l'amo li donà de bona gana.
/ vet ací un gat i vet ací un gos
i vet ací el conte fos,
i vet ací un gos i vet ací un gat
i vet ací el conte acabat.
La bossa on sempre hi havia
cent imces
V e t aquí que una vegada hi havia un rei que
va voler fer unes grans guerres i va necessitar
molts cavalls. Va enviar pertot arreu criats i
més criats a comprar tants cavalls com v a n tro-
bar, però com que no sabia a quant els hi fa-
rien pagar i no tenia prou confiança en tots
els criats, no els va donar cap diner, i va en-
viar el majordom amb una bossa d'unces d'or
molt grossa per a pagar els cavalls que havia
comprat. E l rei va encarregar al majordom que
sobretot no es deturés pel camí, que no escoltés
ningú i que tornés tan aviat com pogués, puix
que el necessitava per a altres negocis de la
guerra que volia armar. P e r ò heus ací que quan
feia unes quantes hores que caminava, va tro-
bar un homenet menut, menut, amb una barba
blanca molt llarga que gairebé li arribava a
terra, que el va deturar, li va donar conversa i
va acabar per convidar-lo a jugar. Van fer uns
tractes: cada punt que l'homenet perdria do-
68 JOAN AMADES
Daria cent sous al majordom i per cada un que
en perdria el majordom només en donaria m i g a
l'homenet. Els tractes no podien pas ésser mi-
llors i el majordom pensà q u e per cada vegada
que guanyés en podia perdre dues-centes i es
van posar a jugar. però. fdlets de D é u ! , aquell
homenet d e la barbassa s'ho manegava d'una
manera q u e amb una estoneta va guanyar tots
els diners del pobre majordom.
Sense ni un diner per anar a pagar els deutes
del rei. el majordom, tot a v e r g o n y i t , no v a pas
tenir cara per presentar-se al rei, majorment
quan havia desobeït els tres consells q u e li ha-
via donat, i decidí anar-se'n pel m ó n a cercar
fortuna. Camina que caminaràs a través de bos-
cos i muntanyes, fins q u e va arribar al peu d'un
gran castell, q u e tenia totes les portes tancades
i pel forat del pany de la porta principal en
sortia una mà de donzella, tota plena d'anells
amb perles i brillants, que aguantava un pa gros
de nou lliures. El m a j o r d o m , q u e feia molt temps
que no havia tastat res i al qual la gana apre-
tava, va pensar que si tingués altre recapte, botifa-
rra, una truita o formatge, podria f e r un bon
esmorzar, però haver de menjar el pa sol no li
feia g a i r e gràcia. I heus ací q u e tot just havia
pensat a i x ò q u e les portes de', castell es van
obrir de bat a bat i darrera mateix de la porta
va c o m p a r è i x e r una gran taulada amb tovalles
blanques com la neu, tota curulla de menjars
dels més bons i dels més fins, i de vins 1 de li-
cors de tota mena. E l majordom, sense pensar-
s'hi gaire, es v a entaular i es v a f e r un bon tip.
Quan hagué menjat va pensar: « D e i x a ' m anar
a donar un t o m b per aquest castell, a v e u r e si
LES CENT MILLORS RONDALLES ta
trobo algú q u e e m sàpiga dir com se'n diu.» I
començà a caminar per sales i més sales, totes
desertes i sense persona nada enlloc. Quan ja
estava cansat de voltar, va v e u r e e n m i g de la
fosca com una porteta, i ell que sí q u e se n'hi
v a 1 va trobar encara una altra sala m o l t més
gran q u e totes les que havia voltat, i enmig hi
havia una cabreta fermada a una anella amb
una cadena tota d'or, que duia agafada a un
collar fet de perles i diamants. E l majordom
va pensar q u e se l'emportaria cap a casa seva
i q u e vendria la cadena i el collar i en faria
diners per pagar el deute del rei, que no havia
pogut satisfer perquè s'havia j u g a t els diners.
P e r ò heus ací q u e quan anava per desfermar
la cabreta, aquesta li v a d i r :
—'Què fas desgraciat? Deixa'm estar, que sóc
una princesa encantada per set gegants q u e viuen
en aquest castell i q u e si t'atrapen j a et pots
ben preparar, perquè et mataran.
El majordom li va dir que era m o l t valent i
que si li deia com ho havia de fer es veia capaç
de desencantar-la. I la princesa li v a parlar a i x í :
— T'hauràs de barallar tres nits seguides a m b
els set gegants. L a primera nit a cops de pedra,
la segona a cops d'espasa i la tercera a cops de
porra. Si e t fan mal corre de seguida cap al
jardí, on trobaràs una perera seca 1 gairebé
morta del t o t : si pots tocar-la abans no caigui
la darrera batallada de mitja nit, per mal q u e
t'hagin fet et guariràs de seguida. Si pots bara-
llar-te les tres nits i no e t maten, j o restaré des-
encantada i ens casarem.
El majordom, tot decidit, se'n v a anar a espe-
rar els set gegants, q u e no es v a n f e r esperar

70
JOAN AMADES
i el van desafiar a cops de pedra. N ' h i van en-
g e g a r una q u e el va tocar a un braç que gai-
rebé l'hl van trencar, però ell. amatent, va cór-
rer cap al jardí a cercar aquella perera q u e li
havia dit la princesa i de seguida la va trobar,
la va tocar i, al moment, va restar bo i sa de
les nafres i aquell mateix moment van caure
les dotze de la nit. Si arriba a trigar un mo-
ment més ja no hl era a temps. De seguida va
anar a v e u r e la princesa i la va trobar amb el
cap de persona, per bé q u e tota la resta del cos
era encara una cabra.
La nit següent van tornar a presentar-se els
set gegants, proveïts d'tina espasa lluent com
un mirall cada un d'ells i per 'a barallar-se 11 van
donar una espasa tota rovellada 1 de seguida v a n
començar la lluita, i cop d'espasa va, cop d'es-
pasa v e , els va mantenir tots a rotllo fins que
un, que era el més petit i el més eixerit, li ventà
espasada a una orella i g a i r e b é la hi va tallar
del tot. E l majordom, amb l'orella penjant,, v a
arribar al peu de la perera quan tot just anaven
a caure les dotze, però encara va tenir temps
de tocar-la. i l'orella se li tornà a enganxar com
si res. T o t satisfet d'haver triomfat dues nits
dels gegants, va anar a v e u r e la princesa i j a
la va trobar en forma de dona, per bé que en-
cara tenia els braços i les potes de cabra.
La tercera n i t es van barallar a cops de porra,
i un gegant alt i gros com una muntanya 11 v a
ventar un cop de porra tan fort a les cames q u e
g a i r e b é 11 va trencar un genoll. El majordom
de seguida va córrer cap a la perera 1 v a arri-
bar-hi quan just anava a caure la darrera bata-
llada de mitjanit, p e r ò encara hi va ésser a
LES CENT MILLORS RONDALLES
temps. A i x í q u e v a n sonar les dotze, aquella pe-
rera seca i m i g morta es va tornar un rei j o v e
i galant, tot vestit amb robes brodades de per-
les i <ie diamants i ros com un fil d'or. E l ma-
j o r d o m va quedar tan i tan parat, que no se'n
sabia a v e n i r . De seguida va v e u r e q u e se II
acostava la princesa, q u e ja havia perdut del tot
el seu aspecte de cabra 1 era donzella de les
més xamoses i gentils q u e mal s'hagin vist. D e
seguida q u e el va v e u r e 11 va d i r :
— E t faré tres presents: una bossa, un anell
I un o s ; a la bossa sempre hi trobaràs cent
unces per més diners que gastis i mai més no
seràs pobre, a m b aquests diners v é s a pagar els
deutes del rei perquè no està bé deure res a
ningú, i si el rel, q u e et fa cercar, et trobava,
et faria penjar. L'anell, q u e t é al m i g un bri-
llant v e r m e l l , et servirà per donar-te'm a conèi-
xer, i l'os e t s e r v i r à per a treure't de les difi-
cultats en què et trobis. Ara has d'anar allí, al
fons d'aquella muntanya: hi trobaràs tres fonts,
no beguis aigua d e cap d'elles p e r set q u e tin-
guis. Si no en beus. torna aquí i ens casarem,
però si en beus. e m perdràs i no et mancarà
feina per trobar-me.
El majordom, q u e frisava per ganes de casar-
s e a m b la donzella, d e seguida e s v a posar e n
camí cap al fons d'aquella muntanya; va tro-
bar dues de les fonts q u e la princesa 11 v a dir,
però per més set q u e tenia es v a poder aguan-
t a r : però en arribar a la tercera gairebé s'esca-
n y a v a , i p e r més q u e v a f e r no e s va poder
aguantar i es va f e r un bon t i p d'aigua. De
seguida li va v e n i r com una son, una son. 1
es va adormir com un soc. i v a d o r m i r set dies
72 JOAN AMADES
i set nits seguits, i quan es v a despertar ja n o
va trobar la muntanya, ni el castell, ni el jardí,
ni res. Ell, tot espantat, va tenir por que men-
t r e dormia no li haguessin pres la bossa, l'anell
i l'os, però va v e u r e que encara ho tenia tot.
De seguida es va posar en camí per anar a
pagar els deutes del rei, tal c o m li havia acon-
sellat la princesa i com que tenia aquella bossa
que p e r més diners q u e gastés sempre hi resta-
ven cent unces, a ningú dels que va anar a pa-
gar el deute els v a preguntar quan pujava, puix
que j a ni es recordava del que el rei li havia
dit, a tothom v a posar la mà en la bossa, v a
treure cent unces i els les v a donar. N o en
vulgueu més d'alegria i de satisfacció, puix a
molts no els devia més que un parell d'unces.
Quan va estar en paus amb tothom, va tractar
de cercar la princesa. E s v a posar en camí, i
camina q u e caminaràs. I va arribar a una casa
molt gran, molt gran, que semblava t o t un hos-
tal i v a pensar q u e allí li donarien posada i
sopar. Ell que sí que s'hi acosta i un v e l l e t q u e
hi havia al portal li v a dir q u e no era cap hostal
i q u e allí era on les bèsties celebraven cada
v e s p r e la seva junta per explicar cada una el
que havia v i s t i el q u e li havia passat d'extra-
ordinari durant el dia. E l l v a demanar per po-
der v e u r e aquella junta de bèsties, però l'home-
net li va dir q u e n o , perquè només hi podien
haver bèsties. Ell q u e sí que li v a oferir cent
unces si l'hi deixava veure, i quan aquell home-
net v a sentir q u e li donaria cent unces, ja ho
crec q u e el v a f e r entrar i el v a amagar ben bé
en un reconet de la cambra de les juntes per-
què cap bèstia no el pogués v e u r e .
LES CENT MILLORS RONDALLES 73
De seguida v a n començar a comparèixer bès-
ties i més bèsties de tota mena, de grosses, d e
xiques, serps que s'arrossegaven, feristeles q u e
caminaven, peixos q u e nedaven, ocells q u e v o -
laven, pops i gripaus que saltaven, crancs que
donaven dues passes endavant i una endarrera,
cargols, musclos, llimacs, espiadimonis, pregadéus
de rostoll, 1 no en vulgueu més de bèsties i bes-
tioletes i totes estaven quietes i no es deien res
les unes a les altres ni es m a l m i r a v e n p e r an-
tipatia q u e es tiguessin; el llop estava al cos-
tat de les ovelles, el gos seia vora de la llebre
i la guilla i el pollastre estaven junts. El temps
passava i la junta no començava i tots comen-
çaven a r e m e n a r la cua perquè es cansaven de
tant esperar, però el q u e feia d'amo tot era
dir q u e no podien començar la junta perquè hi
mancava l'àguila. I vinga a esperar-la i mai no
acababa de v e n i r i tot era rondinaments i re-
menaments de cua. P e r fi es v a presentar l'àgui-
la, tota adalerada. T o t s alhora la v a n avalotar,
i quan li hagué tornat l'alè, els va d i r :
— Calleu, homes, calleu, que m ' h e f e t un gran
tip de riure. Figureu-vos que v i n c d'una terra
on hi ha una princesa per casar i diu que el
seu promès té un anell en penyora que ella li
va donar, i tothom cerca per ací, cerca per allà,
per v e u r e si troben el promès i l'anell, i de cap
manera la princesa no es v o l casar amb cap
d'altre j o v e q u e amb el q u e ella v a donar l'anell.
L'han cercat per dintre de tots els armaris, p e r
sota de tots els llits i fins per les piles de les
escombraries i per enlloc no el troben. M'hauria
agradat v e u r e en què parava tot això, i veus
 JOAN AMADES
aci perquè m'he esperat tant, però per fi. en
v e u r e que el cas no s'aclaria, m e n'he vingut.
Ja podeu comptar el majordom del rei quines
orelles no va fer.
Abans que l'àguila no se n'anés, va sortir com
va poder de la cambra de les juntes, va anar
a trobar aquell homenet que l'havia deixat en-
trar i 11 va dir que li donaria cent unces sl
l'àguila e! portava fins aquella terra d'on ales-
hores venia. L'homenet no s'atreví pas a pro-
posar-li-ho puix que fer-ho demostrava que hi
havia qui havia escoltat la c o n v e r s a : p e r ò no,
allò de guanyar cent unces era temptador. Van
convenir amb el majordom que farien v e u r e que
e r e n g e r m a n s 1 l'afer restaria m é s dissimu-
lat, després dirien a l'àguila que per a fer-li
aquest favor II donarien cent unces i que l'ho-
m e n e t davant d e fer un f a v o r tan extraordinari
a l'àgulla com era fer-li guanyar cent unces
s'havia atrevit a proposar-ii el negoci. A i x í ho
van f e r p e r ò heus ací q u e l'àguila v a contestar
que ella de les unces no en feia res puix que
e n t r e ocells ni entre les altres bèsties la moneda
no s'estila i no e n v o l e n . Va d i r també q u e ella
no feia d'ordinari per anar a portar gent per
ací i per allí. L e s paraules de l'àguila no van
pas convèncer l'homenet q u e no es conformava
d e perdre les cent unces i va dir al majordom que
si n'hi donava dues centes, les que ja li havia
promès i les cent que tractava de donar a
"àguila, ell s'espavilaria per tal de fer-li dir que
sí. I com que pel majordom les unces no anaven
nl venien i el que volia era trobar la princesa.
II va oferir les dues centes unces. L ' h o m e n e t es
va manegar, però fou el cas que l'àguila va ac-
LES CENT MILLORS RONDALLES 75
ceptar. però amb la condició que cada vegada
que ella faria cluc, cluc, 11 havia d e aonar un gra-
pat de gra. puix que el camí era molt llarg 1
calla refer sovint les forces. De seguida el ma-
j o r d o m va comprar un sac d e gra q u e li v a n f e r
pagar cent unces. puix que era un any que totes
les collites s'havien perdut.
Quan va tenir el sac. va enfilar-se damunt de
l'esquena de l'àgulla. cama ací. cama allà. com
si anés dalt d e cavall i ben agafat al coll p e r no
caure, i al seu darrera va carregar-hi el sac de
gra. L'àguila va e m p r e n d r e el v o l i vola que
volaràs i a cada m o m e n t , de tan cansada, feia
cluc, cluc i el majordom li donava un grapat d e
gra. però va arribar que se'l va acabar tot quan
ja gairebé eren al t e r m e del viatge. E n passar
per la vora d'un riu l'àguila va fer altre vegada
cluc, cluc i el majordom li va d i r que no li po-
dia donar res perquè el gra s'havia acabat i
l'àguila va contestar que si no menjava no po-
dia v o l a r m é s carregada. V a baixar i v a d e i x a r
el pobre majordom del rei a la vora del riu.
Tot era pensar 1 cavilar com s'ho podria fer
p e r a travessar el riu, perquè venia m o l t g r o s
I baixava molt ple i no s'atrevia pas a passar-
lo nedant. Sl hi hagués hagut per allí algun
barquer li hauria ofert cent unces només per tra-
vessar-lo a l'altra banda. T o t d'una es va re-
c o r d a r q u e portava l'os q u e li havia donat la
princesa i que li havia dit que el trauria de qual-
sevol dificultat en què es trobés. Se'l va treure de
la butxaca, e l va tirar a m b fúria al m i g del riu i
es va quedar clavat dret e n m i g de l'aigua. D'un
bot va saltar amb un peu al damunt de l'os l amb
l'altre va b o t r e a l'altra banda del riu i així el va
 JOAN AMADES

passar. Un cop a l'altra riba aviat va arribar a la

ciutat. Va preguntar i va saber que el palau del
rei feien un gran ball, s'hi va presentar i va
demanar per entrar, però com que anava tot
brut i espellingat li v a n dir que n o ; ell que va
i ofereix cent unces i al moment li van deixar
pas franc. Un cop dalt de la sala va trobar un
ball començat. Cridà al porter o bastoner que
dirigia i menava el ball i li diu que és foraster
i q u e tindria m o l t g o i g d e poder ballar un ball En Filoseta
amb la- princesa. Quan el bastoner el va v e u r e
tan brut va manar que el traguessin a empentes
i que castiguessin el porter per haver-lo deixat Vet aquí que
entrar, però ell sense pensar-s'hí gota, 11 v a pels tetnps d'aquell rei
oferir cent unces si podia ballar amb la prin- que a qui sabia massa
cesa. I Ja ho crec que va fer parar la música li feia llevar la pell,
i el va presentar a la princesa que no el v a
pas conèixer, però el bastoner 11 va dir que era
un gran personatge foraster i que no esqueia hi havia una pobra dona vídua amb un fill mig
a una princesa no complaure'l i la princesa en beneit que li deien en Filoseta. Un dia que la
tot 1 fer-li fàstic hi va ballar. Ballant el ma- bona dona va haver d'anar al mercat li va en-
j o r d o m 11 va explicar qui era i li va ensenyar carregar que a m i g matí l l e v é s la Moca, q u e li
l'anell. L a princesa d e seguida va fer parar e l donés beure i q u e n o deixés refredar els ous.
ball, i el va presentar a tots els balladors i Quan sa m a r e va ésser fora va pensar que
va dir que era el seu promès que tant cercava
podia treure el ventre de pena i fer-se un bon
I l'endemà mateix van fer unes bodes molt
tip de carn, aprofitant-se q u e sa m a r e n o ho
lluïdes i de segur que si no són morts encara
deuen ésser vius. veuria. V a agafar els talls m é s bons del rebost
i els va posar al foc a fregir. P e r ò heus ací que
quan els hi tenia es va recordar que havia de
llevar la Uoca i abandonà el f o c p e r anar a
/ el qui no ho vulgui creure c o m p l i r l'encàrrec. M e n t r e la lloca picotejava es
no beurà vi de la carabassa v a recoraar de la carn que havia deixat cl foc,
ni sortirà o ballar a la plaça. però, en anar-hi. els gats se li havien menjat
tot i no va trobar res.
 78 JOAN AMADES
Per tal q u e la lloca pogués beure a tot son
pler, e l l q u e sí q u e la tira al p o u ; abans, però,
li va dir que quan hagués begut escatainés per
avisar-lo i l'aniria a treure. En caure el pou la
lloca es va ofegar. E n Filoseta vinga a esperar
que escatainés i en v e u r e q u e no ho feia, per
tal q u e els ous no es refredessin es v a posar
a covar-los ell. T a r d del vespre va arribar la
seva mare del mercat. Des del peu de la porta
el va cridar:
— Filoseta, fillet meu on ets? i J a t'has re-
cordat d e l l e v a r la lloca, c o m t'he dit?
—Sí. m a r e ; l'he tirada al pou perquè begués
i li he dit q u e quan estigués sadolla escatainés;
com que trigava, perquè els ous no es refredes-
sin els c o v o j o .
Va sa mare al galliner i me'l troba assegut da-
munt de la covadora. EI va aixecar i portava
tot e l darrera empastifat dels ous esclafats. P o -
deu comptar la pobra dona quin disgust.
L'endemà va enviar-lo a cercar o l i . Com q u e
feia fred, per tal de poder anar amb les mans a
la butxaca i no anar embarassat amb el setrill,
en Filoseta e s desfà les calces, a m b la v e t a
lliga el setrill i el porta arrossegant per terra,
i com q u e anava amb les calces desfetes se les
aguantava amb les mans a les butxaques. E n
arribar a casa d e l'oliaire i treure les mans de
les butxaques, les calces li van caure fins a ter-
ra. Quan va anar per recollir el" setrill va trobar
que se li havia trencat i q u e només portava la
veta de les calces q u e se li arrossegava. L ' o l i a i r e
li v a preguntar:
— O n vols q u e e t posi l'oli?
En Filoseta es va treure la barretina i va dir
7!>
LES CENT MILLORS RONDALLES
que li tirés dins de la bossa. P e r ò com que la
mesura d'oli q u e volia n o hl v a cabre, l'oliaire
11 v a d i r :
— I aquest q u e sobra, on vols que te'l tiri?
En Filoseta, llest com ell sol i sense pensar-
s'hi un moment, gira la barretina del revés i
aboca tot l'oli a terra i contesta:
— Tireu-me'l aquí.
Aguantant la barretina amb les mans i amb
una engruna d'oli, en Filoseta fa cap a casa
seva. L a seva m a r e quan el va veure, tota irada
li va preguntar:
— Aquesta mica d'oli e m portes?
— N o mare, porto tot l'altre dins d'aquest al-
t r e costat de la barretina.
I sense pensar-s'hi un m o m e n t torna a g i r a r
al revés la barretina i aboca tota l'engruna d'oli
que portava p e r terra.
Podeu comptar el disgust q u e va prendre la
bona dona. L'endemà 11 va dir q u e anés al molí
a dur una saca d e blat a moldre. E n Filoseta
carrega l'ase i, xano-xano. camí del molí s'ha
dit. Quan v a estar llest de posar-li la farina
a la saca, el m o l i n e r es va espolsar una mica
les mans i com que feia una mica d'aire, el
v e n t e s v a e m p o r t a r la farina. E n Filoseta v a
creure q u e en comptes de f e r traginar la farina
a l'ase la podia e n g e g a r al vent q u e la portaria
cap a casa seva molt m é s d e pressa q u e ell i
així podria tornar més aviat a casa amb l'ase
descansat. I del pensament en va f e r obra. Surt
part de fora del molí. aboca la saca de la fa-
rina i en un moment el vent se la va endur,
m e n t r e e n Filoseta no parava d e d i r :
— Porta-me-la a casa, porta-me-la a casa.
 80
JOAN AMADES
I content com unes Pasqües, en Filoseta se'n
v a tornar cap a casa t o t satisfet i ben c r e g u t
que donaria, una alegria a la seva m a r e en v e u r e
que havia estat tan llest d e fer t r a g i n a r la
farina al vent que ho havia fet molt més de
pressa que ell i que l'ase. Ja podeu comptar
l'enuig que va prendre la seva m a r e quan el va
veure sense farina i v a saber la passada que 11
havia fet.
La bona dona li va dir que havia d'haver lli-
gat la saca damunt del ruc ben agarrotada per-
què n o li caigués.
L'endemà va enviar-lo a cercar el porc a la
c o r t que, en el poble on vivia en Filoseta, les
tenien fora poblat i lluny de veïnat. E n Filoseta
v a pensar entre e l l : c A v u i si q u e f a r é con-
tenta la m a r e que no s'haurà d'enfadar ni m'hau-
rà d e renyar, perquè posaré el porc damunt de
l'ase lligat amb set sogues, perquè no e m fugi
nl el vent se m e l'emporti.» I tal pensat tal
fet. V a deturar un h o m e q u e passava p e r v o r a
d e la cort i 11 va demanar que l'ajudés a car-
regar i a lligar el porc. Aquell bon home li v a
dir:
— i Vols dir m i n y ó que has de portar el porc
lligat damunt d e l ruc?
— A i x í ho v o l la meva mare 1 ella mana.
I el bon h o m e d a v a n t d'aquelles raons e l v a
ajudar a carregar el pobre ruc que en sentir-se
agarrotat no parava de g r i n y o l a r 1 d'esbategar
mentre e n Filoseta 11 deia:
— Calla petit, que així í a r e m contenta la ;r.a73.
I tan f o r t v a lligar la bèstia q u e la v a ofegar.
Quan ia seva m a r e ho va veure podeu « o m p t a r
LES CENT MILLORS RONDALLES
quin altre disgust no va tenir. I tota desespera-
da no parava d e d i r al b e n e i t ó :
— P e r ò que no ho comprens que en comptes
d e dur la bèstia agarrotada damunt del ruc 1 ha-
vies de portar lligada al darrera amb una corda
que l'anés estirant.
L'endemà, per fer les bullides de la matança,
la bona dona v a e n v i a r el beneitó a cercar una
grossa caldera per les matances q u e els d e i x a v a
una casa rica del veïnat. E n Filoseta tot cofoi
anava fent v i a tot pensant: i A r a sí, q u e j a sé
com ho he de fer.» A r r i b a a la casa, demana
que li deixin la caldera, la lliga amb una corda
darrera de la cua del ruc i se l'emporta cap a
casa arrossegant. Podeu comptar com va arri-
bar a casa. T o t a abonyegada i esvorancada. I la
seva m a r e un altre disgustàs, puix que li to-
cava pagar la caldera per nova. I tota desespe-
rada feia a en F i l o s e t a :
— i P e r ò no ho comprens, fill meu, que l'ha-
vies d'haver plantada damunt d e l'albarda del
ruc?
P e r punxar les botifarres el v a e n v i a r a cer-
car les agulles botifarreres. E n Filoseta no sabia
si se n'havia d'emportar el ruc o no, puix que
no va saber c o m p r e n d r e si li donarien un parell
d'agulles o uns quants milers. Com que la seva
m a r e estava prou enfeinada, amb e l t r a g í d e
la matança, no 11 ho v a v o l e r preguntar i altra-
ment va pensar que així no el renyaria ja que
sabia com les havia de dur plantades damunt
de l'albarda. I tal pensat, tal fet. V a clavar les
agulles dretes damunt d e l'albarda i la v a fora-
dar de tal manera que li v a caure tota la palla
6
82 JOAN AMADES
del coixí i va p e r d r e la palla i les agulles pel
camí.
Quan la seva m a r e va v e u r e aquella altra at-
zagaiada, es va ben convèncer que no en podria
sortir i va determinar treure-se'l de davant. V a
creure que el millor que podia fer era portar-lo
al rei p e r v e u r e si li trobaria alguna feina o
altra, a l'abast del seu pobre cap. E n presen-
tar-lo al rei li va parlar a i x í :
— Senyor rei, aquí li porto el m e u fill, en Fi-
loseta, que és una mica curt del cervell i que
ni sap fer res ni serveix per res. P e r ò vostè,
senyor rei, que necessita tanta de g e n t 1 d e
tantes '• feines diferents, penso que molt serà
que no li trobi una ocupació o altra.
— Bona dona, heu v i n g u t en m o l t bon mo-
ment ; precisament necessitava un savi com ell
per fer-lo batlle major i d'entre tota la m e v a
gent, no en trobava cap que tingués la seva sa-
viesa i ell em va com l'anell al dit. Serà batlle
major i regirà i g o v e r n a r à segons el seu talent
i ben segur que tot anirà tan bé com j o vull
i desitjo.
I el rei va manar que li donessin la vara
de set borles i el barret de set crestes com insíg-
nies del càrrec, i de seguida es va posar a go-
vernar i a manar i disposar, i de segur que en-
cara deu manar i g o v e r n a r si no s'ha mort.
/ el qui no s'ho vulgui creure
que ho vagi a veure,
i tot això és tan veritat
com que el conte és acabat.
I darrera de la porta hi hat un Just.
I s'ha acabat, amén Jesús.
El Joan vint-i-un
Heus ací que en aquells temps,
que de la palla en feien fems
i que els fems tomaven argents,
hi havia un matrimoni que no tenien cap fill
i que tenien moltes ganes d'ésser pares. I al
cap de t e m p s van tenir un m i n y ó que li v a n
posar Joan. L a seva mare n'estava tan enamo-
rada q u e mentre el bolcava i l'endreçava mai
no parava de d i r :
— Vint-i-un de Joanets com aquest m'agrada-
ria tenir-ne, vint-i-un, vint-i-un.
Cada vegada que la sentia el seu marit 11 deia:
— Calla dona, que Déu et pot castigar i en-
cara pots tenir vint-i-un fills, i'i com ens ho fa-
ríem per mantenir-los?
P e r ò ella tota s'hi enfadava i no parava de
repetir encara amb més pressa:
— Vint-i-un de Joanets com aquest m'agrada-
ria tenir-ne, vint-i-un, vint-i-un.
I no els va pas tenir vint-i-un Joanets, però
en Joanet va v a l e r per vint-i-un. T o t ho feia vint-:-
 JOAN AMADES
una vegada com si fossin vint-i-un. Espatllava
la roba c o m vint-i-un. caminava c o m vint-i-un 1,
sobretot, menjava com vint-i-un. Cada àpat es
menjava vint-i-un pans, vint-i-una calderades de
patates 1 es bevia vint-i-una carabasses de v i .
A i x í que es va fer una mica gran a casa seva
n o e l podien mantenir. I la seva m a r e tota
amoïnada, sense saber com manegar-s'ho va pen-
sar que potser el rei. que era prou ric i q u e no
11 venia d'aquí, podria prendre'l per criat per-
què II faria la feina de vint-i-un. I va pensar
d e portar-lo a casa del rel.
El rei, que precisament necessitava gent per-
què li llauressin les heretats, j a ho crec q u e e l
v a prendre, puix que l'haver-lo de mantenir no
l'amoïnava pas, perquè a casa del rei vint-i-una
ollades de patates, vint-i-un pans i vint-i-una ca-
rabasses de v i més o menys no s'hi coneixen
pas. L'endemà el rei el crida i li d i u :
— Joan, vés a llaurar els meus camps i si ho
fas bé seràs el llaurador del rei. A r a vés a la
quadra i trobaràs el parell i l'arada.
— j C o m v o l dir el senyor rei, el parell i l'ara-
da? Bé d e v e u saber que sóc e n Joan vint-i-un
i per tant necessito vint-i-un parells d e bous 1
vlnt-i-una arades i les menaré totes a l'hora.
Quan e l rei va sentir allò va estar tot esbor-
ronat:
— P e r ò si n o els tinc pas tants bous, ni tan-
tes arades.
— Si no els té, busqui'ls, però mai no e m vin-
gui a m b menudències, ni amb criaturades.
A corre-cuita. el rei féu cercar els vint-i-un
parells d e bous 1 altres tantes arades p e r satis-
fer la feina que en Joan sentia necessitat de
LES CENT MILLORS RONDALLES
fer. Va sortir al camp que ja era més de m i g
matí. Quan hi va ésser, va afilerar el bous i les
arades, i tot xiulant i tot cantant, les va fer
anar totes alhora i vint-i-una vegades, tan de
pressa con ho hauria f e t el llaurador més va-
lent i més forçut. Res, que abans de pondre's
el sol ja havia llaurat totes les terres del rei
que tota una collada d'homes n'hauria tingut
per més d e tres mesos de feina. I com va f e r
treballar els bous en una estona tant com e n
vint-i-un dia, els va escanyar i cansar que n o
es podien pas tenir drets.
Molt abans de l'hora que l'esperaven va fer
cap a casa del rei. amb gran sorpresa de tot-
hom. E l s e r v e i van v e u r e que els havia sortit
un mal company, tan feinasses que els faria
restar en ridícul i van creure que havien de
procurar treure-se'l del davant. I e n aquest sen-
tit van o m p l i r el cap del rei, que decidí l'en-
demà enviar-lo a fer llenya a unes muntanyes
on hi havien molts lleons p e r tal q u e se'l men-
gessin.
L'endemà en Joan es va llevar, va aparellar
la carreta i cap al lleonar s'ha d i t . Quan hi v a
ésser va desjunyir els bous i els va d e i x a r estar
perquè pasturessin mentre ell tallava la llenya.
El cap d'un m o m e n t va estar-ne llest. L a v a
carretejar i quan va anar per j u n y i r els bous
va trobar que dos lleonassos grossos com una
catedral acabaven de menjar-se'ls. Ell que sí que
s'hi encara i els d i u :
— Vosaltres us heu menjat els bous, doncs
vosaltres traginareu la llenya.
I com que tenia la força d e vint-i-un, agafa
un lleó per la cua i l'altre per la cabellera, un
 8C,
JOAN AMADES
a cada mà me'ls arrossega fins a la carreta,
els hl enganxa, i endavant cap a casa del rel
a d u r la carretada.
Quan d'un tros lluny van sentir que venia, el
servei n o se'n sabia avenir, puix que tenien per
cert que els lleons no n'haurien tingut ni per
berenar. I ' e r tal de veure sl veritablement era
en Joan van sortir a la finestra i podeu comptar
sl en van restar de parats quan el van veure
menant aquells dos lleonassos a tall de bous.
De seguida va córrer la veu per tot el palau
1 v a n tancar totes les portes per tal que els
lleons no hi poguessin entrar i fessin cap es-
trall. Quan e n Joan es v a trobar a m b la porta
tancada va restar tot parat. Va anar a voltar
p e r les altres portes d e les moltes que tenia
el palau, però totes les va trobar tancades 1
barrades. V a tornar a la porta per o n entrava 1
sortia el rel I va trucar, però de dins. que és
cas d'obrir!, tothom estava m é s d e "set v e g a d e s
amagat 1 mort de por. Veient que no l'obrien
amb una bufadeta va fer caure les portes 1 les
barres i els bernats que les tancaven 1 apunta-
talaven I. com si res, va entrar amb els lleons
i la carreta cap al celler a descarregar la llenya.
N i n g ú no gosava sortir del seu amagatall 1 tots
estaven més morts que vius. El rei des d'una
finestra va fer cridar en Joan que hi va pujar
iot tranquil.
— i l com és que has vingut amb aquest pa-
rell d e lleonassos?; i q u e no tens por que se't
mengin?
— P e r menjar-se'm a mi haurien d'ésser vlnt-l-
un i només són dos. A qui s'han menjat són els
bous 1 j o els h e d i t : Vosaltres us heu menjat
LES CENT MILLORS RONDALLES 87
els bous. doncs vosaltres portareu la carreta. I
els he enganxat 1 els h e fet traginar la llenya.
— i P e r ò , i sl ara s'escampen per aquí 1 se'ns
mengen a nosaltres?
— I què s'han d'escampar. Quan hagi descar-
regat la llenya els desjunyeixo i els agafo per
la cua i els t o r n o al lleonar.
— Sí, fes-ho, Joan p e r l'amor d e Déu, i c o m
més aviat millor, 1 torna'ns la pau al palau que
no hi ha m é s que p o r i q u e trastorn.
— Senyor rel, al moment serà servit.
I tal c o m havia dit, e n Joan v a d e s j u n y i r e l s
lleons, els v a agafar per la cua i c o m si fos-
sin dos gossets se'ls v a e n t o m a r c a p al lleonar
1 allí els v a deixar anar. A i x í que es van v e u r e
sols els dos lleons v a n apretar a c ó r r e r perquè
no els tornés a atrapar i no els tornés a junylr.
Mentrestant, al palau tot era pensar c o m s'ho
farien per treure's en Joan del davant, puix que
bé van c o m p r e n d r e q u e e l s havia sortit un mal
gra. Feia temps que el rei havia de fer portar
tota una g r a n saca d e diners q u e tenia guar-
dada en un castell guardat i defensat per set
regiments de soldats i t o t v o l t a t de canons. E l
rel I els seus consellers van pensar d'enviar en
Joan a cercar la saca de la moneda, però preve-
nir primer els soldats que així que els veies-
sin v e n i r li engeguessin totes les bateries.
Al punt, el rei, va fer sortir un propi amb
aquestes ordres pel capità del castell, i l'endemà
quan en Joan se 11 v a presentar per demanar-11
feina li va fer l'encàrrec que anés al castell a
cercar-li la saca del diners.
En Joan va e m p r e n d r e el camí del castell.
Tots els guaites ja estaven amatents 1 així que
 JOAN AMADES
el van veure des de molt lluny comencen a en-
gegar-li canonada ve, canonada va. En Joan aga-
fava les bales amb les mans i jugava a pilota
ara amb una, ara amb dues. ara amb tres alho-
ra 1 les tirava enlaire i les tornava a entomar.
I quan se'n va haver cansat es va posar a m b
la boca oberta de cara als canons i s'anava
empassant les bales i al mateix temps les anava
traient pel darrera, i quan va estar cansat es va
posar ajupit i d'esquena als canons, i les bales 11
entraven pel darrera i a carrera feta li sortien
per la boca com una processó, l'una darrera de
l'altra. Tot això feia riure molt els soldats, però
també els va espantar una cosa de no dir, puix
que veien que amb aquell dimoni d'home no
hi havia pas res a fer. Quan en Joan va estar
cansat de jugar d'aquesta manera, es va em-
prendre el negoci més seriosament. A m b les mans
parava les bales i les tornava a engegar en-
rera i tornaven a entrar per la boca del canó
1 aleshores rebentaven entre la tropa 1 mata-
ven els soldats com a mosques. Al punt li van
demanar la pau. I en Joan va entrar tranquil-
lament al castell, entre les mil reverències 1
barretades de tots els capitans: va demanar
la saca de la moneda. Li van ensenyar on era.
Se la va carregar al coll com una palla i cap
a casa del rei s'ha dit.
Quan al palau el van veure arribar, podeu
comptar quin esparpall i quina por que hi va
haver. El rei el va cridar 1 li va preguntar com
li havia anat. En Joan es va explicar amb tota
naturalitat 1 com sl res. El rei estava tan es-
pantat que no s'hl veia 1 va resoldre cridar a
consell entre les persones de més confiança seva.
LES CENT MILLORS RONDALLES 89
i els més savis i vells de tot el país per veure
si entre tots trobaven la manera de desempalle-
gar-se d'aquell dimoni de Joan vint-i-un. Tota
aquella gentada de savis i de gent vella, van
estar tancats set dies i set nits rumiant i ca-
vil·lant, i cavil·lant 1 rumiant fins a la fi, i van
creure que no hi hauria com enviar-lo a l'infern
a cercar el dimoni i aquest ja se sabria treure
les mosques del damunt, i que si ell no el ficava
dins de la caldera més bullent aleshores el rei
tindria motiu per despatxar-lo, perquè no havia
complert l'encàrrec que li havia fet.
L'endemà el rei va cridar en Joan i li va d i r :
— Mira, Joan, hauries d'anar a l'infern i por-
tar-me el dimoni gros, perquè tenim uns comptes
per saldar i li he fet dir diferents vegades que
vingués i veig que no ve per més avisos que
li envio. Per tant, ves si tu me'l portes.
— El dimoni és un peix gros i si l'agafo pel
nas potser em cremarà. Jo aniré a l'Infern a
cercar-lo i el portaré, però perquè no em cremi
els dits quan el toqui per agafar-lo m'heu de
fer unes tenalles que pesin vit-i-un quintars.
El rei va manar que al punt li fessin ies te-
nalles i les va fer donar a en Joan que se les
va carregar al coll com si portés una canya 1
camí de l'infern s'ha dit.
Arriba a les portes de l'infern i vet aquí que
es va trobar que n'hi havien set i com que
no sabia quina era la que donava a la major-
domla, ell que si que venta cop de tenalles a
totes set i truc, truc, truc. Al moment se li van
obrir totes set portes i de cada una en va sor-
tir tota una allau d e dimonis a m b unes cues
totes enxerrinades i unes banyes dretes i punxa-
 JOAN AMADES
gudes. que irritats per aquella manera atrevida
de trucar se li van abraonar al damunt. P e r ò
en Joan que crida:
— T l t a e n Joan Vint-i-un! E l qui es belluga
és m o r t per més dimoni que sigui.
1 tot dient això comença a agafar dimonis
a grapats a m b les seves tenalles de vint-i-un
qilintsn i a tirar-los enlaire com si fossin pi-
lotes, mentre preguntava a m b una v e u d e t r o :
—On és el dimoni gros que l'he de veure
més q u e de seguida, perquè li porto un encàr-
r e c molt urgent. Digueu-me de seguit per on he
de passar per arribar allí on jau.
I com q u e amb aquelles tenallasses n o pa-
rava d'agafar i de barrejar dimonis com si re-
menés una pila de cigrons, no en vulgueu niés
d e por. I els v a mancar temps per dir-li quina
era la porta que menava cap al refetó on en
aquell moment hi havia el dimoni g r o s q u e es-
morzava. De seguida va córrer la veu per l'in-
fern que s'havia presentat un subjecte amb unes
tenalles que pesaven vint-i-un quintars. que
feien anar tothom en doina i que els matava l
rebregava a centenars i com a mosques. I no e n
vulgueu més de por per tot l'infern; a tots els
dimonis se'ls v a escurçar la cua de tanta por.
E n Joan, infern endins, no parava d e cridar amb
la seva veu grossa com si fossin vint-i-un ge-
gants que cridessin:
— On teniu l'amo que l'he de v e u r e .
I no parava de remenar les tenalles a dreta
1 esquerra agafant i estreyent dimonis i obrint-
se pas per entre aquella maror de dimonis que
fugien a la desbandada. Arriba al refetó on hl
havia el dimoni mestre que esmorzava, que ja
LES CEST MILLORS RONDALLES 91
havia tingut esment del gran desori I del re-
bombori q u e regnava p e r tot l'infern. 1 tampoc
Ja no les tenia totes. A i x í que en Joan el v a
veure, 11 va d i r :
— Hola noi, ets tu el d i m o n i g r o s ? Ja t'ho
conec perquè ets més pelut i més banyut que
els altres. Mira, t'he de portar davant del rel
que diu que t'ha de v e u r e . Ja acabaràs d'es-
morzar quan tornis perquè sembla que el rei
porta pressa.
I, sense més raons, m e l'agafa pel nas i es
carrega les tenalles al coll com sl fossin un
bastó del qual penjava tot el d i m o n i més g r o s
en persona, el rel. amo, mestre i senyor de tota
la dimoniada i de tot l'infern. I amb aquella
banderola al coll, tot xano-xano 1 tot xiulant,
cap a casa del rel s'ha dit. D e tan de mati
que era encara no havien obert la porta del car-
rer i en Joan que sí, quina te'n fa. engega el
dimoni enlaire, de manera que caigués pel canó
de la xemeneia i precisament va anar a caure
damunt mateix de la taula del rel que estava
esmorzant. Quan el rei se'n va v e u r e el dimoni
damunt d e la taula, podeu comptar quin tras-
bals i quin espant, tant que va m o r i r de repent.
E l dimoni e n veure's sol. sense saber e l q u e l i
passava, puix que encara no havia tornat en
si, es va posar u córrer per tot el palau cer-
cant un forat o altre per fugir. I podeu comp-
tar quin pànic pertot en veure córrer el di-
moni, x a t o c o m una mona. perquè e n Joan amb
les tenalles 11 havia arrencat el nas. T o t h o m ,
en veure'l, com el rei. moria de l'espant, fins
que no v a restar n i n g ú v i u en tot e l palau
del rei.
92 JOAN AMADEU

I en Joan, mentrestant, al peu de la porta,

espera q u e esperaràs q u e obrissin. I en v e u r e
que es feia tard i no obrien, ell q u e sí q u e es
decideix a trucar truc, truc, truc. I ca, no obrien
perquè tothom era mort. I el diable en sentir
aquells trucs, prou els va conèixer de quan en
Joan havia trucat a l'infern, i més m o r t q u e
viu va córrer a amagar-se sota del llit. V e i e n t
que ni trucant no l'obrien, en Joan q u e sí q u e
venta un cop fort amb les tenalles i va f e r
caure la porta a terra, i endins s'ha dit, tot
cridant:
— Que no hi ningú en aquesta casa?
Quan el dimoni el v a sentir, tot es va arran- El Joanàs de la bóta
car de por. I noi, en Joan comença a trobar
un mort per aquí, altre per allà. Se'n v a a la
cambra del rei i troba la reina estesa a terra
morta i al refetó hi troba el rei. A v i a t es va V e t aquí que una v e g a d a hi havia un h o m e
adonar que tothom era m o r t . I el pobre Joan q u e es deia Joan. que era tan pobre que no te-
tot a m o ï n a t i desesperat no parava de d i r : nia més q u e la dona, set fills i una bóta q u e els
— P o b r e de mi, i quina desgràcia. A r a hauré servia de casa i res més, res m é s en absolut.
de fer de rei j o . perquè la gent no estigui sen- Com q u e la bóta no era pas de les més grans,
se rei. P o b r e t de mi q u e mai no m e n'he tots nou es pot dir, q u e no hi cabien i estaven
vistes de més fresques. Si m'ho arribo a pensar apretats i estrets. Com q u e no tenien ni un mi-
no v a i g a cercar el dimoni encara q u e l'amo, el serable bri d e roba per tapar-se, n o podien sor-
rei, m'hagués hagut de despatxar. tir ni en peu ni en cama de dins d e la bóta.
I mireu, si us palu per força, va h a v e r d'és- Un dia va passar per la v o r a un ocellet que
ser rei, i a ben segur que encara ho deu ésser portava una llavor de carabassera al bec. P e r
si és que no s'ha mort, o encara us d i r é més, efecte de la mala olor q u e se sentia vora la
que si no s'ha mort, és senyal q u e encara és bóta, l'ocellet v a f e r un esternut i li v a caure
viu i, si és viu, encara fa de rei i qui sap si algun la llavoreta a terra allí mateix. Per efectes de la
dia arribarà q u e nosaltres el puguem v e u r e i gran humitat q u e hi havia al costat de la bóta,
contemplar. la llavor va agafar i al punt en va sortir una
carabassera que amb tanta humitat i tant adob
v a créixer de pressa, de pressa, de pressa i amb

H JOAN AMADES
ben poca estona va arribar fins al cel. I la dona
d'en Joan li va d i r :
— V i u r e dins d'aquesta bóta tan apretats que
fem la pila del greix tanmateix és tot un dolor.
Potser q u e Joan pugessis fins al cel i demanes-
sis al Bon Jesús q u e almenys ens donés una bar-
raqueta per pobra i per trista que fos per poder
v i u r e una mica més amples i com unes perso-
netes.
I e n Joan q u e surt oUamagat d e la bóta. per-
què ningú no el veiés que anava sense roba. I
s'enfila carabassera amunt de branca en branca
com sl fos una escala i va arribar fins al cel.
Quan sant P e r e el v a v e u r e tan nuet li va d i r :
— On aneu, home de Déu. d'aquesta manera?
— L a meva dona m'ha dit q u e demanés al Bon
Jesüs, si ens volia donar una barraqueta perquè
poguéssim v i u r e com personetes.
— A l Bon Jesús, serà demanat.
I sant P e r e se'n va entrar cel endins cap a
dir al Bon Jesús la demanda d'en Joan. 1 a
la poca estona v a sortir i li v a d i r :
— El Bon Jesús t'ho ha concedit.
I Ja em teniu en Joan carabassera avall i quan
va arribar a baix va trobar la seva dona 1 els
seus set fills saltant i ballant, d e contents p e r
dins d'una barraqueta. P e r ò saltaven i ballaven
tots nuets q u e no us dic res la fila que feien.
I la seva dona així q u e el va v e u r e va d i r a e n
Joan:
— Ja ho veus j a som fora de la bóta. P e r ò tan-
mateix amb tan poqueta roba no podem pas rebre
visites. Hauries de tornar al cel i demanar al
Bon Jesús q u e ens donés roba p e r vestir-nos.
I ja e m teniu en Joan altra vegada carabasse-
LES CENT MILLORS RONDALLES
ra amunt tan nuet com la primera vegada. En
arribar a dalt truca u la porta, pam, pam. Sant
P e r e l'obre i quan el v e u d'aquella manera ja
11 diu:
— P e r ò on vas, home de Déu, d'aquesta manera?
— És que la m e v a dona e m diu q u e demani al
Bon Jesús que ens d o n g u i un vestit perquè així
no podem rebre visites.
— 1 és clar, home, és clar.
I sant P e r e se n'entra cel endins a dir al Bon
Jesús la nova demanda d'en Joan de la bota. I
al cap d'un m o m e n t torna a sortir tot dient-li:
— El Bon Jesús t'ho ha concedit,
I tot just sant Pere va dir la darrera paraula
que en Joan ja es va trobar tot mudat de cap a
peus com un gran senyoràs. I carabassera avall
s'ha dit.
I en arribar a baix va tro"bar el seus saltant
1 ballant tots vestits com un senyors. I heus ací
que la seva dona li v a d i r :
— Tanmateix trobo que això de v i u r e en una
barraca és una mica més que estar dins d'una
bóta 1 q u e tant per tant podíem haver demanat
una bona casa ben moblada i ben parada. .Mira
vés i demana-ho al Bon Jesús.
I ja e m teniu altra vegada al Joan carabassera
amunt fins arribar al cel. Truca a la porta pam,
pam. Sant P e r e treu el cap i li d i u :
— Ja tornes a ésser aquí?, quina te'n passa ara?
— Diu la meva dona que si en comptes d'una
barraqueta el Bon Jesús ens pogués donar una
casa ben moblada i ben parada.
— T r o b o que potser també tens raó.
I sant P e r e se n'entra cel endins a trobar e l
Bon Jesús i li exposa la nova demanda d'en
N JOAN AMADES
Joan q u e el Bon Jesús també va trobar enraona-
da. El sant torna fins a la porta i diu al deman-
dant:
— El Bon Jesús l'ho ha concedit.
En Joan torna a baixar i en comptes de bar-
raca Ja es va trobar a l'hort d'una gran casa
tota ben moblada i ben parada. I la seva dona
així q u e el va v e u r e li va d i r :
— H o m e de Déu j o no sé com no saps v e u r e
que sí tenim bona casa, bons mobles i bons pa-
raments, però com ens ho farem per poder men-
j a r ? ; necessitem una manera de guanyar-nos la
vida, cal q u e pugis altra vegada, de seguida,
cap al cel i q u e demanis al Bon Jesús que a tu
et faci m e t g e i a m i metgessa i als nostres fills
metjons.
I en Joan s'enfila altra vegada cap amunt i
torna a trucar al cel i sant Pere quan el v a
v e u r e m e li va d i r :
— Ja tornes a ésser aquí?, què demanes ara?
— L a m e v a dona diu que t e n i m bona casa,
però no tenim per menjar i que per tal de po-
der-nos g u a n y a r la vida, demaneu al Bon Jesús
sl e m v o l fer a mi m e t g e i la meva dona met-
gessa i als meus fills metjons.
— T r o b o q u e teniu la vostra raó.
I sant P e r e va tornar a entrar i va tornar a
sortir 1 li va tornar a d i r :
— El Bon Jesús t'ho ha c o n c e d i t :
I dit aixó, va trobar-se en Joan tot vestit de
m e t g e amb una casaca fins al peus amb tot de
puntes i ruixes per les mànegues, un barret de
cresta tot guarnit, un bastó amb borles i puny
d'argent i unes ulleres a cavall del nas, i arriba
a baix i se'm troba tots els seus tan mudats com
LES CENT MILLORS RONDALLES 97
ell i a la porta de casa tota una llarga corrua
de malalts i la seva dona metgessa que visitava
les dones i els seus set fills metjons que visi-
taven tot de quitxalla. I de seguida es posa a v i -
sitar ell tots els homes i remanoi no en vulgueu
més de g e n t a visitar-se. A l'un 11 receptaven
ungüent, a l'altre aigua d'herbes, al de més ençà
trlaga i al de més allà cataplasmes i perfums. I
cada visita una unça; a v i a t van o m p l i r la casa
d'unces d'or que no sabien què fer-ne i en van
enrajolar la casa i les feien s e r v i r per apedre-
gar els gossos que els bordaven. Fins que al cap
de quatre dies la seva dona va cridar en Joan
i li va d i r :
— T a n m a t e i x això de fer de m e t g e és feina
ben pesada: demés et passes tot el dia veient
nafres, grans, bonys i mals fastigosos. T o t h o m
que e t v e a v e u r e gemega, crida i g r i n y o l a . R e s ,
que ja n'estic tipa i trobo que per la nostra ca-
tegoria ens pertoca guanyar-nos la vida de ma-
nera més neta i més descansada. Ja estàs tor-
nant al cel i digues al Bon Jesús q u e vull q u e
ara a tu et faci batlle, a mi batllessa i als nois
batllots. H o sents:', i deixa el caminar pel córrer.
I ja em teniu en Joan altra vegada amunt l
a trucar altra vegada, la porta del cel. San P e r e
treu el cap pelat pel finestró i quan el v e u li
diu:
— Bo, ja hi som altra vegada? Què e t fa de-
manar la dona calçasses de Joanàs?
— H o m e , la dona e m diu q u e si volguéssiu
demanar al Bon Jesús q u e e m fes batlle, a ella
batllessa i als meus fills batllons, perquè aquesta
feina de metges és molt pesada i molt repugnant.

M JOAN AMADES
— A n i r e m a demanar-ho al Bon Jesús que serà
prou bonifaci per concedir-t'ho.
1 a la poca estona va sortir el sant apòstol i
11 va d i r :
— E l Bon Jesús t'ho ha concedit. I a v e u r e
si trigaràs g a i r e a tornar perquè la teva dona
ja s'ha cansat d'ésser batllessa, i tu, calçasses,
et creus tot el q u e et diu.
I remanoi en Joan ja es va trobar tot adornat
amb la gran banda de batlle, amb la faixa de
medalles i la vara. E n arribar a baix va trobar
tot de gent que feien cua per demanar-li consell
i Justícia. Tothom es queixava i rondinava, no
parava de fer anar dret a tothom, però ningú
no estava content del que li deia. I la seva dona
a cada paraula deia:
— Encara hi hem sortit perdent. Més feina i
de més mal fer. N i n g ú no està content, tothom
rondina i fa mala cara i m é s compromisos i
m e n y s diners. Més bé estàvem quan é r e m met-
ges. Mira. Joan. vés al cel i demana al Bon Je-
sús que e t faci a tu rei i a m i reina i als nois
reietons. A l m e n y s el rei està per damunt de tot
i mana a tothom i tothom calia. Hala, què fas
parat?, vés-hi de seguida.
I el pobre Joanàs altra vegada cap amunt.
A i x í amb certa por va trucar la porta pam, pam.
Sant P e r e quan el va v e u r e des del finestró m e
li v a d i r :
— Ja hi tornem a ésser? Ja s'ha tornat a can-
sar la teva dona i tu calçasses, més q u e calças-
ses, q u e n o 11 saps fer unas bones fregues de
bastó? Bé, què demanes ara?
— I.a meva dona que m'ha dit si e m volgués-
siu f e r a m i rei, a ella reina i als nois reietons.
LES CENT MILLORS RONDALLES 9D
— T r o b o q u e demaneu poc, encara podríeu de-
manar més, i el bonifaci del Bon Jesús serà prou
tanoca per fer-vos-en.
I tot rondinant, sant Pere se'n va entrar cap
al cel i al cap de poca estona va tornar a sortir.
— E l Bon Jesús t'ho ha concedit.
I de seguida en Joanàs va sentir com la co-
rona li trontollava pel cap i si es descuida li cau
daltabaix, puix q u e no s'havia recordat q u e n'ha-
via de d u r ; no va parar compte i de ben pot-
li v a anar com no se li escapa del cap. T o t
embolicat amb el mantell de rei i amb molt d e
compte per a no entrebancar-s'hi en Joanàs tot
va baixar carabassera avall. D'un bon tros abans
d'arribar j a v a sentir la música q u e sonava la
marxa del rei i ell tot estarrufat amb la corona
i la porra del rel estava que no s'hi veia de
content.
A i x í q u e va arribar a baix no en vulgueu més
de criats i de servents q u e tots li feien barre-
tada i doblegada i senyor rei per aqui i senyor
rei per allà, però al punt el va cridar la seva
dona:
— Què fas Joan, com és que has trigat tant?
Ja feia estona q u e t'esperava; aquí tinc tota una
colla de galifardeus q u e tots demanen coses i
fan unes preguntes sobretot de negocis q u e j o
ni sé què volen dir i ves què els hi contestes.
N o sé perquè em sembla Joan q u e pensant-nos
fer un gran salt hem fet una petita camada i
que la feina de rei és cent mil milions de remi-
llons de vegades més grossa q u e la de batlle, i
si amb aquella no ens hi hem entès menys ens
entendren amb aquesta. Mira q u e j o ja tiraria
la corona al foc i amb aquesta porra de reina
 JOAN AMADES
LES CENT MILLORS RONDALLES 101

porrejaria tota aquesta colla de gent que s'es- hi eren tan ben vestits i tan amples com ales-
pera perquè els dem consell i r e m e i per a tota
hores. P u i x que bé diu la dita q u e :
aquesta grossa lligamanega que ens porten. Creu-
me, Joanet, deixa la corona aquí perquè no et
Qui tot ho vol
caigui i treu-te la capa de rei per poder anar
més de pressa i puja al cel i digues al Bon Je- tot ho perd.
sús que et faci a tu Bon Jesús, a mi Bona Jesu-
sa. i als nois Bons Jesusons. 1 si aquesta rondalla us agrada
mengeu's-la torrada
En Joan no va pas veure aquell negoci g a i r e i si torrada no us agrada
clar, però com que la dona li ho manava, no v a mengeu's-la pelada,
tenir altre remei que creure-la i fent dues pas- i si pelada tampoc no us agrada,
ses endavant i una endarrera en tot i la pressa
aneu a Montserrat
que li havia donat la seva dona se'n va pujar
a cercar un gató vell
cap al cel i així amb més por que altra cosa va
i fregueu's-el ben bé per la pell.
trucar a la porta: pam, pam. Sant P e r e va treu-
re el cap pel finestró i quan m e ' l va tornar a
v e u r e se m e li van eriçar els quatre o cinc ca-
bells que encara li queden al cap i tot enfuris-
mat m e li va d i r :
— Encara n o en teniu prou?, què més v o l la
teva dona? I tu calçasses no li saps trencar la
porra de rei per l'esquena? B é explica't què et
fa v e n i r a demanar, la lluna?
El pobre d'en Joan no sabia pas com posar-
s'hl i m i g tremolant va obrir la boca i a mitja
veu va d i r :
— Diu la m e v a dona que a m i en facin Bon
Jesús, a ella Bona Jesusa i als nois bons Je-
susons.
Acabar de d i r això i sentir com una ventada
se l'emportava rodolant, rodolant, avall, avall, i
aviat va notar que anava tot nuet i quan menys
s'ho va pensar, xap, va caure dins de la bóta on
feia poc íe-mps que vivia tot nu com abans 1
damunt de la seva dona i dels seus fills que ja

Els quatre germans que fan ventura
Vet aquí que en aquell temps
dels set estudiants
que tres eren ases
i quatre bergants,
hi havia un parc amb quatre fills, tan i tan po-
bre que només tenia els set pams de terra al
fossar per enterrar-lo el dia que es morís. Can-
sats de passar gana tots plegats, un dia va cri-
dar els quatre nois 1 els va d i r :
— Fills meus. Jo no us puc mantenir, l'otser
fóra bo que us n'anessiu pel món a cercar ven-
tura.
Els nois hi van v e n i r bé. Van sortir els quatre
plegats l'endemà de bon matí amb intent de se-
parar-se així que arribessin a un entreforc de
camins. Van arribar a uns quatre cantons: 1
el g e r m à gran va deturar els altres i els va d i r :
— Cada un de nosaltres que tiri per un d'a-
quests quatre camins. D'ací un any tots ens
trobarem altra vegada aquí mateix. Si hem tin-
g u t ventura anirem a veure e l pare per donar-li
LES CENT MILLORS RONDALLES 103
una alegria, però si hem estat desventurats ens
en tornarem cada un per un camí diferent del
que ara e m p r e n e m . Cal. però, que tots f e m allò
que sapiguem per no h a v e r de tornar a provar
fortuna.
I feta aquesta raó, cada un dels quatre va
emprendre per un camí diferent.
El g e r m à gran camina que caminaràs, va tra-
vessar boscos i més boscos, muntanyes i més
muntanyes, fins que va fer cap a la vora d'un
torrent. Es va asseure en el sorral. E n t r e m i g del
pedruscall i dels palets va v e u r e unes petxines
grosses i totes estranyes que mai no n'havi;>
vistes de semblants. E n va collir tantes com va
poder i se'n va o m p l i r les butxaques. T o r r e n t
avall va veure baixar un tronc d'arbre grossfs-
sim que anava surant i nedant amb tota tran-
quil·litat. Va pensar que li podria servir de barca.
Va pujar damunt i va fer v i a torrent avall
com si anés embarcat en un gran vaixell. E l tor-
rent va conduir-lo a una riera 1 la riera al riu
i el riu el va dur fins una gran ciutat a m b tot
de places i carrers amples i estrets, llargs i curts
1 de mil maneres diferents.
La gent d'aquella ciutat vestien d'una manera
molt estranya i diferent de com anava ell i
és clar, ell resultava estrany i tothom se'l mi-
rava amb curiositat. Caminant, caminant, va fer
cap a una plaça i com que tenia gana es va
asseure en un banc, es va treure les petxines
de les butxaques, amb un g a n i v e t que portava
les va obrir i es va posar a menjar. Ben a v i a t
va començar a deturar-se gent i més g e n t a la
seva vora i a mirar-se'l amb uns ulls tots asto-
rats i estranyats i com més anava més gent h i
 JOAN AMADES
acudia i ben aviat tota la plaça va estar plena
que no hi cabia ni una agulla. El xicot no ente-
nia pas què podia ésser tot allò. I heus ací que
tot d'una la gent es va apartar un xic i es va
fer call i entremig de la gran gentada va veure
venir tota una renglera d'homes, un darrera
dels altres, així com una mena de processó.
Tots anaven vestits de maneres encara més es-
tranyes que els altres 1 sobretot duien robes
molt bones i molt riques. El foraster va com-
prendre que es tractava de gent distingida i per
damunt del comú. El més vell de la colla que
anava al davant de tots i que duia una barba
fins als genolls, se li va acostar i després de
fer-li grans reverències li va parlar a i x í :
— Senyor, la profecia s'ha acomplert i nosal-
tres venim a reverenciar-vos perquè heu vin-
gut a acomplir-la. El nostre pobre rei estava
trist, trist des de feia més de set anys i a m b
ell ho estava tot el poble. Les profecies havien
dit que no tornaria l'alegria fins que es presentaria
un foraster vingut de manera tal que ningú no
sabria com; que portaria les cent perles de la
gràcia per efecte de les quals tornaria l'alegria
al rei 1 amb ell a tot el seu poble. La profecia
s'ha acomplert i vós heu vingut amb aquestes
perles, i fa una estoneta que només per efecte
de la vostra presència a la ciutat, el rel ja ha
somrigut. Nosaltres, per tal d'augurar com més
aviat millor la vinguda del salvador del nostre rel,
hem fet pels nostres savis unes ulleres que tenen
la virtut de veure a través de les parets i de
les muntanyes i contínuament milers de vigilants
escruten per ací i per allà la proximitat del pro-
LES CENT MILLORS RONDALLES 105
fètic salvador. No us hem vist venir per enlloc.
Per on heu vingut?
— N o he vingut per terra nl per l'aire, he
vingut per sota terra. Damunt d'una soca que
m'ha fet com de barca, que des d'un torrent
m'ha dut a una riera, des de la riera al riu i,
riu avall, he fet cap aquí on em veieu.
— I aquestes perles de la gràcia que us men-
geu, d'on les heu tretes?
— Les vaig trobar en el sorral de vora del
torrent.
— i Voldríeu venir al davant del rei i fer-n'hi
ofrena? Així obtindríem la felicitat i l'alegria
I sereu pagat amb tot el que voldreu.
El minyó que tant se li'n donaven les petxi-
nes com res, no va trobar inconvenient de do-
naries al rei. En pagament li van donar set
gerres plenes de monedes d'or. Però al minyó
II havia fet molta gràcia allò que li havia dit
aquell magnat de les ulleres, que veien tot el
que hom volia a través de les parets 1 de les
muntanyes, 1 va demanar que li'n donessin una.
I tot carregat amb les set gerres i amb la
ullera, va fer cap a l'entreforc dels quatre ca-
mins a esperar els seus germani
El germà mitjà va seguir enllà, enllà d'un
altre dels camins fins que va fer cap a un bosc
molt espès on se li va fer de nit. Cercant on
passar la nit va veure un llumet enllà lluny,
lluny. Se n'hl va anar i va fer cap a una bar-
raca d'un caçador. El va rebre molt bé 1 el va
convidar a sopar. Van fer conversa i el minyó
11 va explicar que anava pel món en cerca de
ventura. E l caçador li va dir que. si volia, ell
11 ensenyaria de caçar i que si era aprofitat ar-
 JOAN AMADES
ribaria a e n g e g a r trets sense ni engaltar i sem-
pre encertaria el que voldria. A l m i n y ó no 11
v a semblar pas g a i r e gran cosa, però com q u e
no sabia on dar-la, va pensar que no perdria
res de provar-ho. I , efectivament, el caçador el
va ensenyar tan bé que els trets q u e engegava
els feia anar on volia sense ni engaltar ni tan
sols m i r a r gairebé on tirava. Li va semblar q u e
saber tirar tan bé, bé li serviria per alguna cosa,
i no v a v o l e r cercar més ventura. I al costat del
caçador v a esperar q u e passés l'any per anar-se
-
a trobar amb els altres germans.
El mitjà segon, camina q u e caminaràs; aquell
camí va conduir-lo a un bosc tan espès q u e no
es coneixia dia ni nit. Perdut per entre aquella
espessor, tot d'una v a sentir uns bramuls ter-
ribles. T o t espantat n o sabia pas què fer, sl
fugir, si enfilar-se a un arbre o quin partit pren-
dre. T o t d'un plegat v a sentir una v e u que d e i a :
— N o puc caminar, tinc una estella clavada
al p e u ; al qui m e la traurà li donaré un do
que li servirà de molt.
El m i n y ó va pensar que potser li passava la
ventura per les mans i la deixava fugir. I de-
cidí cercar el qui s'exclamava i afavorir-lo en
allò q u e pogués. Seguint el so dels bramuls va
trobar-se davant d'un lleó gros com una casa,
que estava amb una pota tota estirada amb una
estella clavada a la sola. Quan el v a v e u r e tot
es v a esborronar de por. El lleó li va parlar
molt dolçament 1 li v a demanar que li tragués
la punxa, q u e no es queixaria d'ell. El minyó
li va treure l'estella, amb saliva v a untar ben
bé la ferida i la bèstia pogué caminar coixe-
jant. A m b tota docilitat es va arrencar un pèl
LES CENT MILLORS RONDALLES J01
de la cabellera el va donar al m i n y ó i li v a d i r :
— A q u í et dono aquest pèl. Quan et convingui
es tornarà dur i fort com una agulla amb la
qual podràs cosir de t o t : pedra, ferro, fusta i
tot el q u e vulguis. Aquest és el premi al servei
que m'has fet.
El noi v a agafar el pèl pensant q u e potser el
lleó l'enganyava, però satisfet d'haver fet una
bona obra. Camina q u e caminaràs, va f e r cap a
una ciutat i en passar per un carrer va v e u r e un
fuster tot amoïnat perquè acabava de trencar en
deu mil bocins un mirall més alt que una perso-
na. El m i n y ó li va dir q u e no es desesperés,
puix q u e ell l'hi adobaria de manera q u e no es
coneixeria res. I amb el pèl del lleó a tall d'agulla
va cosir les miques i engrunes del mirall, q u e va
quedar com si l'haguessin acabat de fer. E l fuster
va estar molt content perquè precisament el mi-
rall era del rei. Quan el va portar al palau v a
explicar al servei la desgràcia q u e havia tingut i
també la gran ventura de trobar, qui l'hi va ado-
bar tan bé, q u e no es coneixia res. El cas v a arri-
bar a orelles del rel, q u e va tenir el desig de co-
nèixer un fadrí tan llest.
Fou avisat el fuster perquè fes anar aquell fa-
drí tan llest a casa del rei, perquè el volia co-
nèixer. I heus ací que quan hi va arribar v a tro-
bar que passaven un gran trasbals. L a carrossa
més bona del rei. q u e era tota de fusta d e xicran-
da, recoberta d'or i de brillants, havia relliscat
avall, avall d'una rampa i s'havia estavellat de
tal manera que havia restat convertida en un
munt d'estelles l de ferregots. E l m i n y ó va dir al
rei que no passés angúnia, que ell. amb la seva
agulla, cosiria totes les desferres i q u e restaria
 JOAN AMADES
com nova. I així ho v a fer. Va triar tots els bo-
cinets i els va aparellar i distribuir, i quan els
v a tenir ben disposats, amb quatre cops d'agulla
els va cosir i va tornar a f e r la carrossa encara
més bonica i més lluent que quan era nova. E l
rel no s'hi veia de content, i volgué que no es
mogués per res del palau per adobar tot el q u e
s'espatllés.
A m b molt disgust del rei, al cap d'un any se'n
volgué anar per reunir-se amb els seus germans,
tal com havien quedat.
El g e r m à petit, per més q u e va caminar, no
va trobar persona nada ni res per menjar ni per
beure fins al cap de set dies, q u e va f e r cap a una
cova de lladres.
Quan els lladres se'l van v e u r e tan j o v e n e t , el
van acollir molt bé i li van aconsellar q u e no es
mogués d'entre ells, q u e l'ensenyarien de fer de
lladre, que no era pas tan mal ofici com sembla-
va i que a ben segur que si mai els volia deixar,
bon servei li podria fer l'ofici q u e allí aprendria.
El noi no se'n sentia pas agradat de fer de lladre,
però pensava que si havia de passar altres set
dies 1 set nits sense trobar ni am ni e v a , potser
millor fóra q u e s'aprofités del que la ventura li
havia portat. I va restar entre ells fins que v a
fer l'any.
Als quatre camins varen trobar-se els germans
i cada un va explicar com li havia anat. T o t s
varen trobar bé el q u e cada un dels altres havia
fet, menys l'ofici q u e havia après el petit, pel
qual tots van sentir repulsió. Van f e r v i a cap a
casa i v a n explicar al seu pare què havien fet i
com els havia anat. El pobre vell en va restar
molt satisfet, però els va dir que tindria g o i g de
LES CENT MILLORS RONDALLES 109
veure llurs habilitats pels seus propis ulls. I diri-
gint-se al gran, li va d i r :
— Creu que a l'hort hi ha un niu q u e no sé ni
a quin arbre és ni de quina mena de moixons és.
Ves si tu. amb la teva ullera, des d'ací a la vora
del foc el veus i em saps dir on és, i de què és.
El g e r m à gran apuntà la ullera i al moment
diu:
— Ja el veig. lis un niu de pardalets q u e pen-
ja de la branca més alta de l'arbre que hi ha al
reco de l'esquerra al fons de l'hort. H i ha la vella
que cova quatre ouets, q u e fa uns ulls com unes
taronges, perquè ningú no s'hi acosti.
—Molt bé. Doncs mira, tu, petit, que ets un
lladre fi, segons t'expliques, si hi vas i te n'em-
portes els ous sense que la vella se n'adoni.
El més xic va a l'hort, s'enfila a l'arbre, agafa
els quatre ouets i se'ls v a emportar sense q u e la
vella se n'adonés, i v a seguir covant com si tal
cosa. En un dir Jesús, va tenir els ouets damunt
de la taula de la llar, sense que gairebé ni s'ha-
guessin donat c o m p t e que havia sortit.
El pare va restar molt satisfet de la llestesa
del petit. Va agafar els quatre ouets, els va posar
afilerats l'un al costat de l'altre damunt de la
taula, i v a dir al fill m i t j à :
— T u q u e dius que saps tant de tirar, ves si
amb un tret els enfiles els quatre.
El mitjà es posa d'esquena i de part darrera
sense ni mirar-se'ls, e n g e g à un tret i va desfer
els quatre ouets en mil bocins.
Tots varen restar admirats de tanta llestesa I
punteria. E l pare, tot cofoi, crida el mitjà segon
i li diu:
110 JOAN AMADES
— A veure si tu els cuses i els tornes sencers
c o m abans.
E l mitjà segon estirà el pèl i amb quatre cops
va deixar els ouets rodonets i polits com abans.
E l petit els va agafar i els va tornar sota de la
vella que encara és hora que ni se n'ha adonat.
E l pare va restar m o l t content i m o l t satisfet i
els va dir que creia que tots tenien prou mitjans
per guanyar-se la vida i que ja se'n podien en-
t o m a r si volien, que ell ja moriria tranquil,
creient que ja els deixava arreglats.
I els quatre se'n v a n e n t o m a r a cercar for-
tuna.
Heus ací que al primer poble que v a n arribar,
van notar que passava alguna cosa extraordinària
i que hi havia un gran trasbals. Van preguntar
què hi passava i els van dir que el rei acabava
d e fer una crida dient que li havien robat una
filla i que oferia la seva mà i la corona al qui la
trobés i la tornés al seu costat. Els minyons van
creure que havia arribat la seva hora. El gran
estén la ullera i al punt e x c l a m a :
— Ja la veig. És darrera d'aquestes set munta-
nyes i la guarda un drac ferotge, gros com una
catedral. P e r anar-hi ens cal travessar el mar.
Van corrents a trobar el rei i li diuen on t é la
seva filla i li demanen que els doni un vaixell
ben gran i ben corredor per anar a cercar-la. El
rei va disposar el vaixell, s'hi embarquen i corren
cap a la muntanya que feia set. E l petit s'es-
quitllà pel costat del drac i li robà la princesa
sense que se'n donés el més mínim compte. I
corrents, cames ajudeu-me, cap al vaixell. P e r ò
heus ací que quan ja eren mar enllà el drac es
dóna compte que li havien pres la donzella, i com
LES CENT MILLORS RONDALLES 111
que tenia facultat de volar, d'una volada es pre-
sentà damunt del vaixell. E l g e r m à segon li en-
gegà un tret que el va fer en dos bocins, que,
x a p ! , van caure damunt del vaixell i' el van par-
tir p e l ' m i g . T o t s'enfonsava per moments, p e r ò
el mitjà segons es treu la seva agulla i amb un
tres i no res va tenir cosida la nau i van poder
seguir el v i a t g e amb tota facilitat, fins arribar al
palau del rei, que es tornava boig de content en
t o m a r a v e u r e la seva filla.
Un cop passats els alegrois del p r i m e r m o m e n t ,
el rei va preguntar als quatre germans quin
d'ells l'havia salvada, i tots a l'una van con-
testar :
— Jo.
E l rei, confús, els va d i r :
— Bé, comprendreu que els quatre no us hi
podeu casar. Un de vosaltres deu tenir-hi m é s
part que els altres. Aquest podrà ésser el meu
g e n d r e i l'hereu de la m e v a corona.
E l gran va d i r :
— Jo sóc el qui v a i g descobrir on era i vaig
fer possible el salvar-la: per tant, j o vaig ésser el
que la vaig trobar, i meva ha d'ésser la seva mà.
P e r ò al punt va replicar el p e t i t :
— Bé, a poc a p o c ; si el rei promet la mà al
qui l'ha salvada, a li de comptes el qui la va
prendre del drac v a i g ésser j o , que sóc l'únic que
hi tinc dret.
El mitjà p r i m e r va a f e g i r :
— De tot el vostre enginy ja n'hauríeu tirat urt
bon tros a l'olla si j o no mato el drac. P e r tant,
ningú més que j o ha d'ésser cl gendre del rei.
I el mitjà ssíiUl^àL·iiL·iiiL·JL·loX cl que havien-
dit els altres: Krv^>, r- ^
r»Gené» Hüat > i n y a
e
p ' · - ' - - ituia
(in la r.. i.,-. ,***»ca
113 JOAN AMADES
— T o t s teniu prou raó. R e s no hauríem pogut
fer sense saber on era la princesa i si no l'ha-
guéssim pogut prendre del drac, ni si no ha-
guéssim pogut matar el monstre, però a no ésser
per mi, a hores d'ara princesa i tots plegats esta-
ríem ben ofegats al fons de la mar, i ni el senyor
tindria la seva filla n i nosaltres podríem discutir
quin ha d'ésser el seu gendre. P e r tant, crec més
clar que l'aigua que el qui ha de c e n y i r la corona
i ésser l'espòs de la donzella sóc j o i no cap de
vosaltres.
Davant d'aquella desavinença, el rei els va d i r :
— Mireu, j o crec que tots m e r e i x e u ésser el
meu gendre, però com que no us puc donar la
filla als quatre, vosaltres mateixos decidiu qui ha
d'ésser el meu hereu. 1 quan us hagueu posat
d'acord ja m'ho direu.
I els quatre germans es van posar a discutir i
a raonar ara amb tota fúria, ara amb tota parsi-
mònia, i a ben segur que si ja no s'han mort en-
cara deuen estar discutint, perquè no se sap pas
q u e la princesa sigui casada ni que el senyor rei
j a tingui g e n d r e 1 hereu de la corona.
/ el qui no vulgui creure
aquesta rondalla vera
que el seu cap
se li torni de cera.
El Rei Burran
Vet aquí que
en aquells temps
dels set moliners
que tres eren lladres
i quatre usurers,
regnava el rei Bur-
rango que va promoure unes grans guerres amb
tots els altres reis i veïns i va armar uns grans
exèrcits que es van fer vells lluitant i guerrejant
a desdir, ara amb els soldats d'un rei, ara amb
els d'un altre, fins que va acabar per posar les
peres a quarto a tothom i per fer passar la seva.
Un cop hagué acabat la guerra que va durar
més de set anys, va deixar en llibertat tota la
tropa 1 va donar per paga un pa de munició a
cada soldat, tan dur i tan poc menjador, que
semblava una pedra. Podeu comptar tots els sol-
dats amb quina fúria se'n v a n anar cap a casa,
amb un p r e m i tan petit per un sacrifici tan g r o s
com el de guerrejar set anys i de posar la vida
en perill set-centes vegades. P e r ò heus ací que
a
114 JOAN AMADES
e n t r e tots els soldats n'hi havia un que es deia
Patuc, que camí de casa seva va començar a en-
filar-se-les contra el rei pel seu gran deseiximent,
i tant es v a anar engrescant tot sol, q u e v a re-
soldre renunciar la paga que li havien donat del
miserable pa de munició dur com una pedra i v a
resoldre anar-lo a tirar pel cap del rei, sortís el
que sortís, puix que tantes vegades havia posat
la vida e n perill q u e ja no li v e n i a d'una vegada
més.
Fet aquest determini reculà del camí que feia
per anar cap a casa seva i se les emmena cap a
la ciutat del rei. P e r ò heus ací q u e en travessar
un bosc es va topar amb el rei al qui ell no co-
neixia. E l rei tenia certa retirada amb el mines-
t r e r del seu regiment, amb el qual eren molt
amics i es deia Siboc, i en Patuc v a prendre el
rei pel minestrer. A i x í que el va v e u r e li va ven-
tar un cop a l'esquena i amb tota familiaritat li
va parlar a i x í :
— Hola, Siboc, on vas per aquí? iJa ho saps
que sóc un dels que han llicenciat? j l saps què
m'han donat p e r tota paga, després de set anys
d e s e r v i r el rei? T o t un pa de munició, dur com
una pedra. P e r ò j o no el vull pas i he decidit anar
a trobar el rei i tirar-l'hi p e l cap. lüo trobes que
n o es m e r e i x altra cosa aquest solemne poca-ver-
gonya?
El rei no va saber pas què dir-li, però va creure
que el millor que podia fer era dissimular. Havia
sortit a caçar, s'havia perdut, es trobava sol en
despoblat amb aquell pobre soldat desesperat del
tracte que havia rebut, i li va semblar q u e contra-
dir-lo o donar-se a conèixer li podia sortir mala-
ment i li va donar per la banda.
LES CENT MILLORS RONDALLES 115
Camina q u e caminaràs cap a ia ciutat del rei,
se'ls va fer fosc i v a n creure que el millor q u e
podien f e r era cercar un catau per passar la nit.
Van trobar una cova on hi havia penjades per
les parets i arrimades per terra, tot un g r a n pa-
rament d'escopetes, trabucs i pistoles i tota una
altra munió d'armes. Van pensar que s'havien
posat dins d'una cova de lladres. E n Patuc, va dir
al r e i :
— Hala, Siboc, que aquesta és la nostra. H e m
de demostrar que som soldats i hem de treure la
nostra valentia. Mira. tu m'ajudaràs a arrencar
un parell o tres de pins i els posarem travessers
davant de la porta i faran de barrera p e r no dei-
xar entrar ningú, i tu i j o des d'ací dins ens de-
fensarem. Mira, segueix-me i començarem a ar-
rencar pins.
El rei, més m o r t q u e viu, va fer tot el q u e v a
poder per dissuadir en Patuc, però ell, cada ve-
gada més decidit, no parava de titllar-lo de co-
vard i de dir-li que no feia per un soldat espan-
tar-se per quatre lladres on s'havien fet tants tips
de guerrejar a la desesperada. Van arrencar els
pins, els van posar travessers davant de la porta.
Un cop la van tenir tancada, que d i r í e m , en Pa-
tuc va recollir totes les armas de foc, les v a carre-
gar fent-se ajudar pel rei, que no sabia pas el
que li passava. L e s van afilerar damunt dels pins
a tall de barricada i en Patuc v a lligar una corda
que, estirant-la, apretava tots els gallets i faria
una descàrrega de totes els armes a l'hora. U n
cop disposada aquella bateria es van amagar per
tal d'esperar que fessin cap els lladres. El rei ha-
via de f e r el valent per força, i que no és cas d e
protestar ni de declarar q u e no era pas en Siboc!
 JOAN AMADES
116
Vora de mitjanit es van sentir enraonaments i
r e m o r de passes de g e n t q u e s'acostava. En Pa-
tuc i el rei. van c o m p r e n d r e q u e eren els lladres
que venien. E l s v a n d e i x a r acostar tins ben a la
vora i quan els van tenir gairebé a tocar, en Pa-
tuc estirà la corda. T o t a la bateria es v a disparar
alhora i va fer una gran estesa de lladres.
Els quatre q u e v a n quedar v i u s v a n apretar a
fugir sense c o m p r e n d r e què havia estat allò i
pensant q u e dins de la cova hi devia h a v e r tot un
r e g i m e n t de soldats.
En Patuc va estar molt content de la seva feta.
El rei no les tenia pas totes i tot era voler-se'n
anar, però en Patuc de cap manera, 1 11 d e i a :
— H o m e , Siboc, no siguis tanoca, i n o v e u s q u e
si s'ha escapat algun lladre v i u deu estar per aquí
la v o r a esperant saber q u è pot h a v e r estat a i x ò i
si ens v e u sortir i ens atrapa, en saber que només
som dos farà x i x i n a d e nosaltres? Siboc, no si-
guis babau. Saps què hem de fer? T o r n a r a ar-
m a r la bateria. De) segur q u e els q u e no haguem
m o r t tornaran i aleshores farem una altra descàr-
rega i els matarem tots i restarem amos de la
cova i de tot el q u e pugui haver-hi. A p a , Siboc,
no siguis beneit. T u carregaràs els trabucs amb
aquells clauots i bocins d e v i d r e s i ataca'ls ben
fort amb drapots i amb les baquetes, mentre j o
c a r r e g o les escopetes i els pedrenyers.
Si us plau p e r ' f o r ç a , el rei va h a v e r de fer el
v a l e n t i c a r r e g a r e l s trabucs, c o m sl en tota la
seva vida no hagués fet altra cosa. I en Patuc v a
tenir raó. Passada una estona es van tornar a
sentir passes. Van d e i x a r acostar ben bé els qui
venien i quan els van tenir a tocar van tornar a
engegar tota la bateria, q u e va f e r un burrumball
LES CENT MILLORS RONDALLES 117
que h o va f e r tremolar tot i va acabar de matar
els pocs bandolers que havien quedat vius a la
primera envestida.
Passada una estona en Patuc v a e n c e n d r e una
atxa i va treure el cap per damunt de la tanca
feta amb pins i v a v e u r e davant de la cova una
g r a n estesa de m o r t s i cap altra ànima v i v e n t . I
tot entusiasmat va cridar:
— Apa, Siboc. que ja hem guanyat. T o t el de
dins d e la cova és nostre, i com q u e ben guanyat
ens ho tenim, ens ho partirem com a bons ger-
mans.
Van registrar la cova i v a n trobar les g e r r e s
d'or a dotzenes i a part d'aquelles riqueses im-
menses tot d'altres mil coses m o l t bones i d e
valor. E n Patuc va dir al r e l :
— Mira, tot a i x ò és nostre, però com que per
comptar-ho i ben partir-nos-ho necessitem moltes
setmanes, pas.-aria massa temps sense q u e j o ha-
gués anat a tirar cl pa pel cap del v i u del rei.
F e m una c o s a : m e ' n v a i g a complir aquesta dili-
gència i mentrestant tu e t quedes aquí sol per
guardar totes aquestes riqueses.
N o cal dir q u e el rei de cap manera no es v a
v o l e r quedar, puix q u e la por el matava. Va dir a
en Patuc q u e renunciava a tota la part q u e l i po-
gués tocar de l'empresa i q u e s'ho podia quedar
tot ell. I li va aconsellar que renuncies a esbravar
la seva fúria a m b el rei, puix q u e si li dolia la po-
bresa amb què havia quedat aleshores ja tenia
una riquesa immensa. P e r ò en Patuc no es va pes
e n t e n d r e de raons. I v a d i r al r e i q u e p r i m e r es
deixaria matar abans de no tirar en cara del rei
la seva duresa i desconsideració i q u e renunciava
a m b gust totes les riqueses guanyades i encara
118 JOAN AMADES
set vegades mes, pel g o i g de complir aquell acte
de justícia amb el rei.
Un moment que en Patuc es va endinsar a la
cova per tal de veure tot el que hi podia haver,
el rei va aprolilar-se per fugir cap al seu palau, a
cames ajudeu-me, fent totes les dreceres i camins
curts que va poder, per tal d'arribar-hi ben aviat.
El rei va cridar els guardes i els va dir que
no trigaria g a i r e a presentar-se un soldat així i
així, referint-se a en Patuc, i manà que se li ren-
dissin els honors de capità set vegades general,
és a dir, com si fossin set generals. T o t h o m va
restar sorprès d'aquella ordre, però el rei manava
i calia complir.
A l cap d'un parell d'hores va arribar en Patuc.
En assolir el p r i m e r portal totes les forces li van
retre els honors set vegades de general. E n Patuc
no es va pas pensar que anés per ell i va creure
que d e v i e n fer-los a algú altre dels qui aleshores
també entraven. A i x í que s'anava endinsant per la
ciutat, per arreu on passava 11 feien grans ho-
nors. I el pobre d'en Patuc, sense poder arribar a
pensar mai que anava per ell, no parava d e d i r
entre ell:
— Ves si és bona casualitat que aquest subjecte
al qui fan tantes gales segueixi tot el mateix camí
que faig j o . Oh, i per més que miro, n o comprenc
qui pot ésser aquest peix tan gros.
A la poca estona se li va presentar un general
que es va posar al seu costat i a les seves ordres,
i d'aquell un altre i un altre i tota una collada.
En Patuc va pensar que el prenien per un altre,
però es va disposar a seguir la broma. Els v a d i r
que anava a trobar el rei i que n o pararia fins que
el tindria al davant. Tota la generalada li va dir
LES CENT MILLORS RONDALLES 119
que ells mateixos en persona el conduirien a la
seva presència. I van portar-lo fins al saló del tl-
nell. En Patuc. així que el va veure, va exclamar:
— A i redimoni de Siboc, pertot arreu et trobo,
i com te les has manegades per arribar fins aquí?
Bé, i q u e ja no tens cura de la minestra del regi-
ment? Ves, estàs fet un bon minestrer!
El rei li digué que ell no era pas en Siboc,
com es pensava, sinó el rei que allí l'esperava
perquè li tirés pel cap el pa de munició, tal com
ja li havia dit 1 anunciat quan es van trobar al
bosc.
Aleshores en Patuc es va donar compte de l'e-
quívoc que havia sofert i anava a demanar perdó
al rei, però aquest de cap manera no li'n va dei-
xar demanar i 11 va d i r :
— Aquesta nit, amb la feta de la cova dels lla-
dres has demostrat ésser el més valent de tots
els meus soldats i m e r è i x e r el títol de capità ge-
neral més que cap dels qui en són, i a la cova
mateix j o ja t'he concedit aquest càrrec, però no
t'ho he dit perquè no era hora de comunicar-t'ho.
Sàpigues, que des d'ara, seràs el p r i m e r dels meus
generals, puix que ben guanyat t'ho tens.
/ j o que hi era vaig venir
tot per poder-vos-ho dir,
que si no hagués vingut
no ho hauríeu sabut.
I darrera de La porta
n'hi un fust;
i s'ha acabat,
amén, Jesús.

En Patufet
Vet aquí que una vegada hi havia un pare i
una m a r e que tenien un fill tan petit com un gra
de mill i m o l t treballador, tot ho volia fer i per-
tot arreu volia anar. U n dia la seva m a r e anava
a tirar safrà a l'olla i es va trobar que no en
tenia, i en Patufet de seguida va d i r :
— Ja n'hi aniré a comprar j o , ja n'hi aniré a
comprar j o .
I la seva m a r e de cap manera no ho volia,
perquè deia que tan petit c o m era la gent no e l
veurien i el trepitjarien, però en Patufet li va dir
que ja aniria cantant pel carrer i així la g e n t
si no el veien el sentirien. I tant i tant va dema-
n a r i va plorar i va picar de peus, que la seva
m a r e li va donar un x a v o perquè anés a comprar
safrà, i en Patufet, tot content, se n'hi va anar,
i pel camí cantava perquè la g e n t el sentís i n o
l'aixafés:
Pim pam,
dones no em xafeu;
pim pam,
dones no em xafeu.
LES CENT MILLORS RONDALLES 121
M 96. i
tm poni do nesnocmxa • xe».
Va arribar a la tenda i es posà a cridar:
— Un xavo de safrà, un xavo de safrà.
I el botiguer tot era mirar per ací i per allà i
enlloc no veia ningú i tot era d i r :
— Qui crida si no v e i g ningú?
1 en Patufet li contestava:
— iQue no em veieu? Sóc aquí i vull que e m
doneu un xavo de safrà.
I el botiguer mira que mira i només veia un
x a v o a terra que es bellugava. Va recollir el x a v o
i vinga mirar i no veia pas qui era qui el porta-
va i qui demanava el x a v o de safrà, però va aga-
far la dinada de safrà i la va posar a terra al
mateix lloc d'on havia collit el x a v o i va quedar
damunt d'en Patufet, que la va agafar i se'n va
anar, i el botiguer tot parat, sense h a v e r vist en
Patufet per a res, va creure que la dinada de
safrà se n'anava tota sola.
E n Patufet tot content amb el x a v o de safrà al
coll se'n va anar corrents cap a casa tot cantant
perquè la g e n t que anaven pel carrer no el tre-
pitgessin, i tothom, en sentir aquella veueta, es
deturava per veure qui era el qui cantava, i la
gent sortien per les finestres i no veien n i n g ú :
només un xavo de safrà que caminava sol.
Quan sa m a r e el va veure • amb el x a v o de
safrà, va estar tota contenta, i en Patufet t o t
123 JOAN AMADES
LES CENT MILLORS RONDALLES 123

satisfet li va demanar que el deixés anar a por- En Patufet contestava:

tar el dinar al seu pare. L a seva m a r e de cap
manera no ho volia perquè deia que no podria al-
çar el cistell del dinar; però en Patufet e l va
agafar i se'l va carregar al coll com si res, i quan
la seva m a r e va v e u r e que tenia tanta força,
l'hi va deixar anar.
A m b el cistell al coll en Patufet se'n va anar a
piovsudíw! bov l'a fàun pet 5OÏ ti ra'l R» t u tel
portar el dinar a! seu pare i pel camí no parava
d e cantar:
A la panxa del bou
que nc hi neva ni plou,
Pim pam,
quan el bou farà un pet
dones no em xafeu;
sortirà en Patufet.
pim pam,
dones no em xafeu.
I el seu pare i la seva m a r e n o el sentien i no
paraven de cridar i més c r i d a r :
P e r ò heus ací que pel camí se li va posar a plou-
re, i per no mullar-se ni ell ni el dinar, en Patufet
Patufeeet,
va amagar-se sota d'una fulla de col i va venir
un bou i es va menjar la col i junt amb la col on etst
en Patufet i el cistell del dinar. E l seu pare espe-
ra que t'esperaràs que li portessin el dinar, i e n I en Patufet sempre contestava:
v e u r e que no l'hi duien, tot enutjat se'n va anar
cap a casa seva i va m o u r e un sagramental a la A la panxa del bou
seva dona. L a mare d'en Patufet li va dir que l'hi que no hi neva ni plou,
havia enviat pel m i n y o n e t i aleshores tot va ésser quan el bou farà un pet
passar ànsia per saber què li havia pogut passar, sortirà en Patufet.
que no havia fet cap. I el seu pare i la seva mare
tot era cridar: I el bou el va fer i va sortir en Patufet, que va
quedar encastat a la paret i encara hi està.
Patufet, I qui no ho vulgui creure
on ets/ que ho vagi a veure;
Patufet, i tot això és tan cert
on etst com que allò que és madur
no és verd.

L'amor de les tres taronges
Vet aquí que una vegada hi havia un rei que
tenia una gran bassa d'oli al seu j a r d í perquè
anessin a cercar-n'hi tots els pobrets que en ne-
cessitaven. Quan ja es pot dir que no en que-
dava gens, va anar-hi una pobra velleta a la qual
li'n feia molta falta una mica per fer un r e m e i
per una seva néta q u e estava a les portes de la
m o r t . E l v a arreplegar tot de goteta en goteta i
encara va arribar a poder-ne o m p l i r una ampolle-
ta. P e r ò heus ací que el fill del rei, que jugava
pel j a r d í , sense v o l e r li va donar un cop a l'am-
polla, la hi va trabucar i la hi v a trencar. La
vella, desesperada per aquella desgràcia, va m a l e i r
el príncep amb aquestes paraules:
— A i x í no tinguis sort ni ventura fins que ha-
gis trobat l'amor d e les tres taronges.
Aquestes paraules van amoïnar molt al príncep,
que v a començar a posar-se consirós. N o menja-
va, no dormia pensant sempre en la maledicció, i
cada dia s'emmagria i es fonia com una candela.
Com que no tenia descans ni repòs ni de nit n i
LES CENT MILLORS RONDALLES 125
de dia, va demanar al seu pare que li donés di-
ners, un bon cavall i un bon vestit, i permís per
anar pel m ó n en cerca de l'amor de les tres ta-
ronges. I el bon rei li v a donar el que li dema-
nava i el va beneir perquè fos venturós en la
seva empresa.
El príncep se'n va anar terres enllà, camina que
caminaràs, sense trobar mai ningú que li semblés
que el podia ajudar en els seus treballs. Després
de set anys de v o l t a r v a trobar un v e l l e t de barba
blanca i venerable que li passava dels genolls,
que li va semblar que podria donar-li raó del que
cercava. Es va deturar i li va d i r :
— Vellet. el bon vellet, £no e m sabríeu d i r
on podria trobar l'amor de les tres taronges, que
fa molt de temps que busco i no sé on és?
— Prou que t'ho puc dir. Segueix s e m p r e aquest
camí. A l capdavall trobaràs un j a r d í . El jardiner
és un g e g a n t . Si veus que té els ulls tancats fuig
corrents, perquè està vigilant si s'hi acosta cap
humà per a menjar-se'l com una cirera. Si el
veus amb els ulls oberts vés confiat, perquè és
senyal que dorm. Entra al j a r d í , veuràs un gran
taronger que només té tres t a r o n g e s : són les tres
taronges de l'amor. L e s pots collir tranquil i anar-
te'n sense por del gegant. Fes tanta fressa com
puguis, perquè cl g e g a n t com més soroll sent més
fort s'adorm. V é s i que Déu t'ajudi.
El príncep va besar les mans del vellet i es va
posar en camí. Camina que caminaràs, va arribar
fins al j a r d í . A l peu hi havia un g e g a n t com una
muntanya, assegut i arraulit, amb un pam d'ulls
oberts com unes taronges. E l príncep va endevi-
nar que dormia. P e r fer força soroll i fer-lo dor-
mir més fort v a saltar amb el cavall pel seu da-
126 JOAN AMADES
munt. I el g e g a n t encara es va posar a roncar
m é s f o r t ; de tan fort que roncava feia t r e m o l a r
totes les muntanyes com si fos un terratrèmol.
Un cop dins del j a r d í va veure aquell gran taron-
g e r només amb tres taronges. L e s v a collir i se'n
va anar saltant altra vegada a cavall p e r damunt
del gegantàs que amb els ulls oberts roncava com
el v e n t .
A i x í que va tenir les taronges, li v a v e n i r una
set que l'ofegava, el cremava i n o el deixava n i
respirar. Sense poder-se aguantar més, es va de-
turar, es v a treure una taronja del morral, la v a
obrir i li v a sortir una g e n t i l donzella, graciosa
com un àngel i fresca com una rosa, que li va
preguntar què volia d'ella. E l príncep li v a d i r :
— M ' o f e g o de set i voldria beure. 4 N 0 e m pots
donar aigua?
— N o , d'aigua sí que no te'n puc donar.
I dites aquestes paraules es v a tornar fum i es
va fondre. El príncep, que encara tenia m é s set,
va o b r i r l'altra taronja i també li v a sortir una
donzella- més graciosa i més fresca encara que la
primera. C o m aquella, li va preguntar què volia
d'ella i en saber que tenia set i li v a demanar
aigua, també es va fondre com el fum. El prín-
cep v a o b r i r la darrera taronja i li va sortir una
donzella més g e n t i l encara que les altres dues ple-
gades, que li v a d i r :
— Què vols de mi?
— M'escanyo de set i voldria beure. £Tu no e m
pots donar aigua?
La donzella v a bufar a terra i al m o m e n t v a
brollar una font d'aigua fresca i regalada que v a
apagar la gran set del príncep. P e r ò heus ací que
aquella aigua era d'enamorament, i el que en be-
tes CENT MILLORS RONDALLES 127
via se sentia ferit al m o m e n t del m a l d'amor. E l
príncep se sentí a l'instant follament enamorat
de la minyona i li va demanar la seva mà. L a
donzella es va a v e n i r a ésser la seva esposa.
El príncep v a pujar la donzella a cavall i v a n
e m p r e n d r e e l camí de casa seva. V a n h a v e r d e
caminar més de set setmanes. Cada v e g a d a q u e
tenien set, la donzella bufava a terra i brollava
una font d'aigua d'enamorament que els apagava
la set, però els feia enamorar més f o r t i amb més
deliri. Quan eren a la v o r a del palau del rei, e l
p r í n c e p v a dir a la donzella que potser fóra mi-
llor que ell s'avancés per p r e v e n i r el seu pare
l'arribada i dir-los que portava una donzella per-
què fos !a seva nora. La donzella v a fer brollar
una font i va esperar allí el p r o m p t e retorn del
seu estimat.
Heus ací que així que la donzella v a restar
sola es v a presentar una dona negra com e l
sutge, lletja c o m un pecat, amb uns llavis c o m
un esclop i que de tan negra àdhuc feia c o m
mitja mala olor. Quan va veure aquella donze-
lla tan blanca i tan graciosa, en v a tenir una
gran enveja. L i va preguntar qui era i què es-
perava allí. La pobra donzella, sense pensar
cap mal, tot li ho va explicar. La negrota li va
dir que anava m o l t escabellada i que no es po-
dia pas presentar al palau tan desgrenyada. I
es v a o f e r i r per pentinar-la. 1 com que qui mal
n o fa mal no pensa, la pobra donzella s'hi v a
avenir. La negrota així que li v a tocar el cap
li v a clavar una grossa agulla de picar al cla-
tell i la va fer tornar un colomet blanc, c o m
un g l o p de llet que no es va m o u r e de per allí
a la vora.
128 JOAN AMADES
LES CENT MILLORS RONDALLES 129

A I cap d'una estona va tornar el príncep i en
v e u r e aquella negrota, va restar t o t parat 1 11
va preguntar:
— I tu qui ets?
— Sóc la teva estimada.
— I com és que t'has tornat així?
— E l sol i la serena, fan tornar la g e n t morena.
I tantes vegades com el príncep li preguntava
la raó del seu enlletgiment, li contestava el ma-
teix:
— E l sol i la serena, fan tornar la g e n t morena.
El príncep no se'n sabia avenir, però com que
havia begut tanta aigua d'enamorament se sentia
fortament enamorat i es va casar amb aquella
donota més lletja que un pecat. Durant totes les
noces, el colomet blanc no va deixar de v o l t a r per
la v o r a dels nuvis, i mai no es movia dels vol-
tants del palau un cop casats, i cantant, cantant
preguntava al j a r d i n e r :
Jardiner de bona hora,
què fa el rei i la reina mora?
estaven obertes. U n dia, mentre dinaven, e l colo-
met va entrar i es va passejar graciós per damunt
de la taula. E l príncep així que el va v e u r e el va
amanyagar i en trobar-li aquella agulla de picar de
cabota n e g r a clavada al clatell, compassiu la hi va
arrencar i el colomet, al moment, v a tornar-se la
graciosa i gentil donzella sortida de dins de la
taronja. N i e l príncep ni ningú del palau no
sabien explicar-se e l que passava. L a donzella es
va explicar. E l p r í n c e p indignat va fer cremar
v i v a la negra i va fer unes altres bodes m o l t
solemnes amb la donzella que era de debò la
seva estimada.
I van v i u r e molts anys feliços i v a n tenir molts
fills.
/ foren feliços,
i com ells
ho puguem ésser nosaltres,
i dalt del cel
plegats en puguem veure,
amén.

I el jardiner li contestava:

Unes vegades riu

i altres plora.

I el colomet tot cantant li responia:

Dia arribarà
quç només riurà.

I entre aquestes va v e n i r l'estiu que les portes

dels balcons i de les finestres del refetó del palau
9

La Reina manca
Heus ací q u e una vegada hi havia un home
molt j u g a d o r que tot el dia estava amb les car-
t e s a les mans. A q u e s t h o m e feia molts anys
que era casat 1 no havia tingut cap fill i sentia
un gran desig d'ésser pare. L'n dia q u e venia
de j u g a r i que havia perdut la darrera engruna
del cabal que li restava, en passar p e r un c a m í
m o l t solitari, se li presentà un senyoràs des-
conegut el qual li v a dir q u e li feia compas-
sió p e r q u è n o tenia fdls i perquè tenia tan poca
fortuna en el Joc, i afegí que estava disposat
a ajudar-lo. LI v a donar un j o c de cartes nou de
trinca, el qual tenia tres cartes més q u e els
altres jocs, i li va d i r q u e m e n t r e jugués amb
aquelles cartes sempre guanyaria l'or a palades
i es faria ric a desdir. T a m b é li va d i r que fo-
r a p a r e . E l j u g a d o r foll d'alegria li va pregun-
tar com li havia de pagar tantes gràcies i tan-
tes v e n t u r e s i aquell desconegut 11 v a dir que
no havia de fer més que portar-li en aquell ma-
t e i x bosc, o n aleshores es t r o b a v e n , e l fill q u e 11
anunciava que tindria, just el dia mateix que
l'infant complís set anys.
LES CENT MILLORS RONDALLES 131
T o t el q u e aquell senyoràs li va dir, li va pas-
sar. Va j u g a r a tort i a dret amb aquell joc
que tenia tres cartes més que els altres 1 es v a
fer tan ric que va comprar un gran palau i tot
el sòl el tenia ple de g e r r e s de les més grosses,
plenes d'unces i enterrades set canes sota ter-
ra. L a seva senyora al cap d'una temporada, v a
donar a l l u m una nena, rossa com un lil d'or,
i bonica com un àngel. I com més grandeta s'a-
nava fent encara es tornava molt i molt més
bonica q u e quan era petita. E l seu pare i la
seva m a r e no tenien prou ulls per a mirar-se-la,
però com més grandeta s'anava fent la qui-
mera els rosegava l'ànima en pensar que l'ha-
v i e n de portar a aquell h o m e desconegut, q u e
sl bé els havia estat la sort, ara els fóra la des-
gràcia en fer-los donar aquella joia de criatura.
E n t r e aquestes la nena va f e r els set anys.
De bon matí, del m a t e i x dia que els complia, el
seu pare v a fer g u a r n i r el m i l l o r cavall d e l'es-
table, hi van pujar ell i la nena i van e m p r e n d r e
el camí d'aquell bosc tan espès, on s'havien
trobat amb aquell senyoràs, i on li havia donat
el joc de cartes. T o t el camí, tant el pare c o m
la filla, plora q u e ploraràs, v e g e u si ploraven
que, pertot arreu on v a n passar v a n d e i x a r a
terra tot mullat de llàgrimes, tant, q u e al seu
pas es f o r m a v a com una mena de camí. A l'en-
trada del bosc on anaven hi havia una e r m i t a ;
quan van passar hi havia la porta oberta i la
nena que mai no havia estat a missa, ni havia
vist cap imatge, v a v e u r e des del camí la imat-
g e de la M a r e de Déu. i va demanar al seu
pare q u e la deixés anar a v e u r e aquella senyo-
ra tan bella i tan gallarda que hi havia dintre
132 JOAN AMADES
d'aquella caseta, i el seu pare la va descavalcar.
La nena a qui la i m a t g e no li semblava que
fos una figura i que la v a creure una persona,
li parlava com a tal, i la i m a t g e li v a contes-
tar, es va treure del coll uns escapularis que
portava, els hi va lliurar, li va ensenyar una
oracioneta i li v a dir que sempre que es trobés
en un mal trànsit prengués aquells escapularis
amb les mans i que resés aquella oració, que
s e m p r e trobaria remei a tots els seus mals.
Pare i filla van seguir el seu camí fins arri-
bar a l'indret més espès del bosc, que ho era
tant que la claror del cel no hi penetrava i en
ple dia semblava com si fos m i g vespre. Molt
aviat v a presentar-se aquell senyoràs que no
era altre que el diable, sota forma de gran se-
n y o r . E l jugador, amb una gran recança li va
lliurar la seva filleta i se'n v a anar. L a nena
temorosa de la companyia d'aquell desconegut,
que encara que anava molt mudat era molt fer-
reny, recordant el consell de la i m a t g e va aga-
far els escapularis amb les manetes i es v a
posar a resar. E I diable irat va tractar de pren-
dre-li els escapularis. però la nena de cap ma-
nera no els volgué deixar. E l diable furiós no
parava de forcejar i barbotejar fins que la nena
digué que de cap manera no els deixaria anar.
Aleshores el diable, foll d'ira, amb una ganive-
ta, li va tallar els dos bracets i la v a deixar
manqueta. Sense bracets la noieta no v a poder
sostenir els escapularis, però no deixà de resar
aquella oració que la Mare de Déu li havia en-
senyat. Furiós el diable, en v e u r e que no en
podia sortir, la v a deixar e n m i g del bosc aban-
donada.
LES CENT MILLORS RONDALLES 133
La pobra noieta tota sola i sense saber què
f e r es v a arraulir sota d'un arbre. A m b el temps
es v a e n g i n y a r i amb t o t i que no tenia bra-
ços, com podia collia les fruites dels arbres i se
les menjava, i així s'alimentava i es feia gran,
1 v a arribar a ésser una donzella esvelta i g e n t i l
c o m poques se n'han vist. Un dia, quan ja te-
nia catorze anys, sentí una fressa pel bosc, i
tota espantada v a amagar-se dintre d'una mata.
C o m que no havia vist ningú més, després
d'aquell dia que el seu pare i el diable la van
deixar, era m o l t espantadissa i tot li feia por.
Aquell soroll que tant la va espantar va acos-
tar-se de mica en mica, fins arribar molt a la
v o r a del seu amagatall. E r e n els criats del rei
q u e havien sortit amb el seu senyor de cacera
p e r aquell bosc i que perseguien un cérvol que
se'ls havia escapat. La pobra noieta en sentir
tant soroll allí a la seva vora encara es va es-
pantar més i es v a posar a cridar. Els caça-
d o r s del r e i v a n acostar-s'hi en sentir aquella
veueta i v a n trobar-se amb aquella donzella tan
bella i tan gallarda. D e seguida v a n creure que
f ó r a m o l t grat al seu senyor rei de v e u r e una
donzella tan desgraciada, i ells que sí que la
v a n portar davant del rei. E l rei tot sorprès
davant d'aquella troballa li va ;>reguntar com
e r a q u e era manqueta dels dos braços i la noieta
li ho v a explicar. E l rei se'n sentí tot como-
g u t i en sentir-la parlar restà enamorat de la
s e v a v e u , tan dolça i tan melodiosa. L i va d i r
s l li agradaria anar amb ell i viure en un g r a n
p a l a u i no pas allí e n m i j d'aquell bosc tan es-
pès i feréstec on havia de resistir la pluja i
les nevades sense teulada, ni sopluig. L a noieta
134 JOAN AMADES
contestà que de bona gana hi aniria, puix que
bé prou es recordava de quan era petita, q u e
feia de més bon v i u r e sota teulada q u e al ras.
I el rei la féu muntar dalt d'un cavall blanc
m o l t bonic q u e portava i se la v a endur cap al
seu palau.
Quan el rei va arribar al palau amb tots els
criats i amb aquella galant joveneta tan gentil,
la v a ensenyar a la seva mare, q u e v a tenir
m o l t sentiment, en v e u r e q u e pobreta era man-
queta dels dos braços, i va aplaudir molt el gest
del seu fill, d'haver-la recollida, ja q u e havia es-
tat tan desgraciadeta. L i van f e r treure el ves-
tit d'esparracs i d'espellingots q u e portava i la
van v e s t i r com una princesa, i tota la van fer
rentar, i si primer era bonica, després ho era
encara cent vegades més. E l rei n o tenia prou
ulls per mirar-se-la, i tant i tant se la v a mirar,
que v a acabar per enamorar-se'n i per beneir
mil vegades la bona hora que havia tingut de
v o l e r anar a caçar per aquell bosc espès i tan
feréstec, on no havia anat mai. L a m a r e del
rei. q u e sempre estava contenta amb el que
volia el seu fill, va trobar m o l t bé q u e volgués
casar-se amb aquella donzelleta tan desgracia-
deta, i es v a n casar i es van f e r unes grans
festasses com mai la gent més vella d'aquella
terra n o recordava d'haver-se'n fet cap d'altres
de semblants. Els cavallers i els nobles d e la
cort del rei, de baixa v e u , tot era criticar i mur-
murar perquè el rei tan ric i tan gentil, que
podia casar-se amb la princesa o amb la reina
més rica i poderosa de la terra havia escollit
una donzella sense títol ni llinatge i manqueta
dels dos braços, però en tot i n o parar de mur-
LES CENT MILLORS RONDALLES 135
murar, al seu davant li feien la gara-gara i tot
va anar molt bé.
Heus ací que al cap de molts anys que e r e n
casats i q u e v i v i e n com Josep i Maria, va ar-
mar-se una gran guerra i el rei hi va haver
d'anar. Precisament encara no havien tingut cap
fdl i tot just aleshores n'esperaven un. E l rei sen-
ti una gran recança d'haver de deixar la seva
muller, però no hi va haver remei, se n'hagué
d'anar a la guerra. Va d e i x a r dit q u e així que
li nasqués el fill li ho fessin saber i que trac-
tessin la seva muller tan bé com sabessin. I
va passar que, quan feia temps que el rei era
a la guerra, la reina va tenir un nen bonic c o m
una rosa. D e seguida v a n e n v i a r el criat de
més confiança cap a trobar el rei i a portar-li
una lletra de la seva mare, q u e tota contenta
d'ésser àvia, li explicava que tenia un nen molt
bonic i m o l t bufó i que li digués si volia q u e
el bategessin de seguida i quin nom li volia
posar, o bé si volia que esperessin el seu retorn.
P e r anar des de la ciutat on v i v i a el rei fins
a on hi havia la lluita s'havien de passar moltes
terres i moltes muntanyes i encara que el criat
anava muntat en un cavall blanc, que corria
com un llamp, se li va f e r de nit abans d'ar-
ribar a t e r m e i v a posar a un hostal de m i g
camí. E l diable que va saber el q u e passava,
mentre el criat dormia li va prendre la carta
de la butxaca i n'hi va posar una altra de fal-
sa, que explicava la passada tota diferent de la
veritat. Quan el rei va rebre aquella carta i
va llegir que la seva muller havia tingut un
gos amb set caps i cues i catorze potes v a res-
tar tot meravellat. T a m b é li deia q u e havent
 136 JOAN AMADES
tingut un gos en comptes d'una criatura segu-
rament q u e la seva dona devia ésser una bruixo-
ta, i q u e el millor que podien f e r era treure-la
d e casa, mare i fill. El disgust del rei va ésser
dels m é s grossos; no sabia quin partit prendre,
p e r ò li semblava que no era possible i com q u e
estimava m o l t i m o l t la seva muller, v a f e r una
altra carta contestant que per més gos que fos
el guardessin fins q u e ell tornés, puix q u e la
g u e r r a li semblava q u e aviat s'acabaria i q u e
ell quan tornés, ja veuria què s'havia de f e r
amb la m a r e i amb el fill.
El criat ignorant de tot el q u e havia passat,
prengué la carta i tornà a emprendre el camí
dalt de cavall i va f e r altra vegada posada en
el m a t e i x hostal on s'havia deturat a l'anada,
puix q u e l'havien tractat molt bé, quan van sa-
ber que era un criat del r e i . E l murri del di-
m o n i altra vegada li va canviar la carta m e n t r e
dormia, i n'hi va posar una en la qual deia que
així que la rebessin tiressin al carrer punta en
blanc la m a r e i el fill, puix q u e n o els volia
ni un minut més a casa seva. L a sorpresa de
la m a r e del rei i de tota la g e n t del palau v a
ésser g r a n , però, com q u e deia ben clar el q u e
volia que es fes, i la paraula del rei sempre
s'ha de complir, i altrament la m a r e del rei
s e m p r e trobava m o l t bé el q u e feia el seu fill,
van complir el q u e creien que ell manava al peu
d e la lletra. Van posar a la pobra reina e l
vestit m é s bonic q u e tenia i li v a n lligar un
mocador de f e r farcells al coll, de manera que,
per la part de l'esquena feia com una bossa,
dintre de la qual li van posar el seu fillet, puix que
LES CENT MILLORS RONDALLES 137
com q u e la pobreta no tenia braços, no el po-
dia aguantar ni e l podia agafar.
Quan la pobra reina es v a v e u r e llençada al
carrer sense saber on anar ni què fer, puix
que mancada de braços no podia f e r res, sense
saber per quin camí tirar, se'n va e n t o m a r al
mateix bosc on havia passat set anys. Camina
que caminaràs e n m i g d'aquell bosc tan espès
va agafar set. Va trobar un pou i es va deturar
al seu brocal per tal de v e u r e si l'aigua era
gaire fonda i com s'ho podria f e r p e r a poder
beure i apagar aquella set que la cremava. P e r ò
va ésser tan desaventurada que, en abalançar-se
per m i r a r el fons, el nen que portava posat a
la bossa de l'esquena, li v a caure dintre del
pou. Podeu comptar com es v a desesperar en
veure que havia perdut el fillet i que no podia
fer res p e r a salvar-lo. Va demanar a la Mare de
Déu q u e l'ajudés en aquell trànsit tan dolorós,
ja que m a i no havia deixat de resar, tal c o m
ella li ho havia recomanat. I heus ací que tot
d'una, va v e u r e c o m l'aigua del pou pujava i
ben aviat ja gairebé va arribar fins al brocal. I
alhora també va sentir una cosa estranya a
l'indret on havia tingut els braços, com si li
creixessin, creixessin fins que ben aviat es va
trobar amb els dos braços i les dues mans, i
va v e u r e com el n i v e l l de l'aigua havia pujat
fins al brocal del pou i que per damunt hi ne-
dava tot content i eixerit el seu fillet, q u e ella
va poder agafar amb els braços, tota contenta
i cofoia, i j a n o li sabia pas ni gota de g r e u
que l'haguessin treta del palau, puix que pre-
feria m o l t més tenir braços i treballar i poder
 13Í JOA.S AMADES
abraçar ben estret el rei nat. q u e v i u r e amb
gran pompa 1 amb gran gala.
A m b el seu fillet al braç se'n va anar per ter-
res i boscos enllà i camina que caminaràs fins
que va arribar a un poblet molt petit. A l peu
d'una d e les primeres cases del poble hi havia
asseguda davant de la porta una pobra velleta
que feia cara de moll bona dona. L a reina man-
queta li va demanar si la voldria d e i x a r seure
una estoneta. puix q u e estava molt cansada de
tant caminar. 1 si li voldria donar una engru-
neta de pa, puix que feia moltes hores q u e no
havia menjat res. Aquella doneta. molt genero-
sa, li va donar dues llesques de pa molt grosses
i la va d e i x a r seure a la seva cadira. L i v a pre-
g u n t a r d'on venia i on anava. L a reina li v a
explicar tota la seva història i aquella doneta
tota se'n va compadir i li va dir que si volia
es podia quedar a v i u r e amb ella i q u e es par-
tirien la seva pobra misèria. L a reina va ac-
captar i amb penes i treballs, puix q u e eren
molt pobrets, va mantenir el seu fillet amb
afanys 1 dolors. A l l i davant hi havia una es-
glésia i sempre que passava el pare capellà i
trobava aquell nen tan eixerit li preguntava quin
ofici li agradaria fer i sempre li contestava que
li agradaria ésser cscolanet. però era tan xic
i tan menut, q u e no arribaria a la mesa i per
més bona voluntat q u e tingués no podria aju-
dar prou bé a d i r i a , però eren tantes les ganes
que el m i n y o n e t tenia d'ésser escolanet. i al pare
capellà li feia tanta gràcia, que un dia v a de-
cidir de prendre'l per escolà, i per tal q u e po-
gués arribar a la mesa. li v a f e r construir un
escambellet menut, menut q u e semblava una
LES CEST MILLORS ROSDALLES 139
joguina, de tan bufó. i des d'all! dalt. l'escola-
net menut com una falugueta. ajudava tan i tan
bé que ma! cap d'altre escolanet no ho havia
fet millor.
Vet aquí que, quan el rel va tornar de la
guerra, tot ansiós per tal de veure la seva muller
1 el seu fill, es va trobar amb el q u e havia pas-
sat i va ésser tan fort el disgust q u e va tenir,
que va manar penjar, per descuidat el criat
que 11 havia portat la carta. De seguida v a f e r
ensellar el millor cavall de l'estable 1 va sortir
disposat a voltar tot el món. set vegades si
calia, fins poder tornar a casa seva amb la seva
muller i el seu fill. Després de molt de temps
de caminar, un dia va arribar fins el poblet on
vivia la seva muller. A i x í q u e va arribar, ella
era fora la porta prenent el sol, però estava
tan canviada q u e ell ni la va conèixer. Ella
prou es va ben guardar de dir-li res. puix que com
que no sabia q u e aquella carta que havia rebut
era falsa, es creia q u e el rei la cercava per
matar-la a ella i al seu fill. A i x í q u e cl rei va
arribar van tocar a missa. El rei va baixar de
cavall i demanar a la seva muller, sense saber-
ho. q u e li guardés el cavall mentre ell anava
a missa. M e n t r e l'oïa es va adonar d'aquell es-
colanet. tan petitó q u e tan i tan bé ajudava, i
tot parat de veure'l tan eixerit no se'n sabia
avenir. Acabada la missa va sortir i no es va
saber estar de parlar d'aquell escolanet tan pe-
tit i tan bufó a aquella dona a qui havia donat
el cavall a guardar, i tant I tant van parlar, q u e
el rei fins v a dir q u e donaria tot l'or que tenia
per poder tenir un fill tan eixerit com aquell.
E n t r e aquestes raons la missa ] a s'havia acabat
140 JOAN AMADES

del tot i l'escolanet torna cap al costat de la

seva m a r e com sempre feia, i aleshores ella el
va agafar i presentant-lo al rei li v a d i r :
— A q u í el tens, que ben fill teu és.
E l rei es v a quedar tot parat i no se sabia
avenir del que li passava, sobretot que la seva
dona q u e , quan ell v a anar a la guerra era
manqueta, aleshores tingués els dos braços i
fins dubtava que com que era rei no el volgués
enganyar, però ella li ensenyà el senyal que te- La mànega de plata
nia als braços d'haver-los tingut tallats i el r e i
es v a convèncer que li deia veritat. P o d e u comp-
tar tots quina alegria i si se'n v a n fer de pe-
tons, d'abraçades, i aquella velleta que havia V e t aquí que una vegada hi havia dos cava-
recollit la reina com plorava de contenta. llers m o l t amics, m o l t amics, que l'un es deia
don P e r e i l'altre es deia don Joan. V a succeir
E l r e i se'ls v a emportar tots al seu palau, que aquests dos amics v a n haver d'anar a la
a la reina li v a fer posar els millors vestits guerra, seguits de tots els seus criats i servi-
que va deixar quan la v a n t r e u r e del palau. A l dors i de tota la seva gent. V a n g u e r r e j a r
seu fill li va fer un vestit tot d'or, brillants i dia- m é s de set anys i un cop la guerra v a ésser
mants i a la velleta la v a vestir tota de seda de acabada, amb tots els seus criats, servidors i
la millor. I tots v a n v i u r e en pau i alegria, i tota l'altra gent, se'n v a n tornar cap a casa
de segur que, si no són morts, encara són vius. seva. I heus aquí que quan ja portavan moltes
hores de camí i ja ells i tota la seva gent esta-
/ tot això és ben cert ven d'allò més cansats v a n trobar una barraca
de carboner i v a n pensar de deturar-s'hi per
perquè m'ho va explicar :

reposar. E l carboner era molt pobre, m o l t po-

un que s'hi va trobar.
bre, tant, que la seva filla no tenia ni un mise-
rable fil de roba per posar-se, i així que des de
lluny el carboner v a v e u r e v e n i r tota aquella
gentada, va córrer a amagar la noia dalt del pis
de la barraca perquè no veiessin que anava des-
pullada.

A r r i b a t s que foren don P e r e i don Joan a la

cabanya del carboner amb tota l'altra comitiva
142 JOAN AMADES
li van dir si no li sabria greu deixar-los reposar
una estona per poder menjar, puix que estaven
m o l t cansats i tenien molta gana. E l carboner
els digué que bé prou podien reposar, tant com
volguessin, però que de menjar sí que no els
podia oferir ni un senabre de res, puix que,
de tan pobre que era, en tota la casa no tenia
ni un mos de pa. Don P e r e i don Joan van dir
al carboner que de menjar bé prou que e n por-
taven i que només li demanaven estada per a
reposar i un reco de foc per a coure la mines-
tra. T o t s els criats es van posar de seguida a
la feina, a fer foc, els uns a matar bestiar, els
altres a pelar pollastres i els de més enllà a
cercar aigua, i així en un tancar i o b r i r d'ulls,
van tenir aparellat un gran àpat de menjar del
bo i millor i tot a vessar.
Don P e r e i don Joan van estar tan contents
de la bona acollida que els donà el carboner, que
de totes passades van v o l e r que mengés, i el
van posar entremig d'ells. A i x í que els criats
portaven una nova passada o un nou menjar,
a un dels cavallers li mancava temps per a triar
el tall més gros i el m i l l o r per a oferir-lo al
pobre carboner, i darrera d'aquell un altre i un
altre, i encara molts més. E l pobre carboner tot
menjant no parava de pensar en la pobra de la
seva filleta, que per no tenir nl una mala ca-
misa, s'estava dalt del pis morta de gana. men-
t r e ell menjava pels ulls i no sabia on posar-se
tant i tant menjar. P e r ò ell que sí, que quan
els cavallers estaven distrets, agafava un bon
tall dels que tenia al seu plat i se'l posava a
la butxaca, per poder-lo pujar a la seva filla
així que pogués. P e r ò tantes i tantes vegades va
LES CENT MILLORS RONDALLES 143
fer el mateix i tants i tants talls es v a amagar,
que els dos cavallers se'n van adonar, i de sobte
li van preguntar:
— Escolteu, carboner, i com és que en menjar
tant com el cor us dicta i la gana us demana,
encara us amagueu mejar? Í É S , potser, per
ventura, que no us satisfà menjar el que men-
geu davant nostre, i en necessiteu més per q u i n
estareu sol? ,
— A i , no, missenyors, j o prou estic satisfet i
content del que e m doneu i no sé com agrair-vos
la vostra generositat, però és el cas que tinc una
filleta que s'està morint de gana mentre j o m'ati-
pó a desdir, i per això d'amagat vostre em guar-
dava menjar per a ella.
— i C o m és que teniu una filla i no l'heu feta
asseure a taula al vostre costat? Crideu-la i que
vingui de seguida a menjar com tots nosaltres.
— A i , senyors meus, això sí que no pot pas
ésser.
— C o m que no? I això per què?
— P e r q u è no té ni un fil de roba per posar-se
i va tota despullada.
E n sentir aquestes raons el dos cavallers, amb
tota llestesa es van treure les llurs capes de llana,
totes brodades d'or i de diamants, i les v a n do-
nar al carboner perquè les portés a la seva filla
per tal que pogués tapar-se i asseure's a taula
com ells. i menjar per la gana que tingués. E l
carboner va pujar dalt del pis de la cabanya amb
les capes dels cavallers, la seva filla se les va
posar i va poder baixar i seure a la taula. A i x í
que don Joan la va v e u r e en va estar m e r a v e l l a t
i enamorat 1 al punt va d i r :
— Sí que hauria estat grossa la nostra desven-
144 JOAN AMADES
tura si no haguéssim pogut arribar a v e u r e una
donzelleta tan gentil i tan bonica. I com és, car-
boner, que no ens havíeu parlat abans de la
vostra filla, així l'hauríem pogut conèixer abans!
Don P e r e va a f e g i r :
— Sí que tens raó, mon amic Joan, que hau-
ria estat grossa la nostra desventura.
Els quatre v a n seguir menjant i parlant, par-
lant i menjant. Els dos cavallers tot era fer en-
raonar la donzella i, a cada paraula que deia,
més graciosa la trobaven i més encisats els dos
se sentien per la seva paraula, fins que don Joan
va d i r :
— Sabeu que us he de dir, bon carboner, que
trobo la vostra filla tan bella i és tant el que
m'agrada que us la demano per esposa.
P e r ò de seguida va replicar don P e r e .
— N o serà pas per a vós la donzella, puix que
el seu pare em vol per g e n d r e , seré j o el seu es-
pòs 1 no pas vós.
— N o ho cregueu pas. puix que j o sóc el pri-
m e r que l'he lloada, el qui p r i m e r m e n'he ena-
m o r a t i l'he demanada.
— Encara que així sigui, j o sóc més gran que
vós 1 anys i experiència sempre guanyen.
— N o pas en el casar, que guanyen sempre la
jovenesa.
I l'un i l'altre van parlar molt i encara més
que molt i no es van poder entendre fins que
van c o n v e n i r que fos la donzella o el seu pare
els que triessin a quin dels dos volien per espòs
i per g e n d r e . T a n t la noia com el seu pare no
sabien pas per quin dels dos decidir-se, perquè
els dos els acabaven de conèixer feia una estona
i no sabien com hi sortirien guanyant ni com
LES CENT MILLORS RONDALLES 145
perdent. Els cavallers tornaren a discutir i a més
discutir, fins que van concloure que ho havien
de decidir el carboner i la seva filla. E n total
que, tant al pare com a la filla, els va semblar
que don Joan era més gentil i més bon home, i
els dos van dir que més s'estimaven emparentar-
se amb don Joan que amb don P e r e .
Els dos cavallers i tota la seva gent v a n se-
guir la seva v i a , però en companyia del carbo-
ner i de la seva filla, embolicada amb les dues
capes. Tots feren via camí de la ciutat, on al
cap de quatre dies van fer-se unes grans noces,
de les quals don P e r e va és'ser padrí, i a les quals
van convidar tot el bo i millor de la noblesa, de
la gent de pro i van fer una taulada i un con-
vit de moltes centes persones, i durant molts
anys no es va parlar d'altra cosa. E l nuvi davant
d e tot el c o n v i t va fer present a la núvia d'un
anell d'or i de diamants, tan bonic i tan bo com
mai no se n'havia vist cap d e semblant en e l
món.
Don P e r e n o es va saber acabar que el seu
amic hagués estat més venturós que ell, i sem-
pre esperava un moment per a poder-se venjar
dels nous casats. Van passar anys i molts anys.
esperant un moment a. propòsit, perquè el seu
amic Joan ja no es recordés de les batusses que
havien tingut. I heus ací que un dia li va dir
que la seva muller no li era tan fidel com ell es
pensava, puix que alguna vegada li havia donat
a entendre que també l'estimava a ell. Don Joan
furiós va contestar que allò era un fals testimo-
ni que li posava, i l'enganyava, però don P e r e va
Insistir, i II va proposar fer una juguesca.
Don Joan estava tan segur que la seva muller
in
lifl JOAN AMADES
no el traïa, que no li era falsa, q u e s'hi va
j u g a r la vida. Van c o n v e n i r que don Joan faria
v e u r e que tenia precisió d'anar a fer un g r a n
v i a t g e i q u e es passaria tot un mes fora de
casa, que si quan tornava don P e r e li dona-
va una prova de la traïció de la seva esposa,
ell es deixaria penjar, puix q u e fóra tan fort
el dolor q u e sentiria, q u e la vida tant se li'n
donaria, i q u e si, al contrari, podia p r o v a r la
fidelitat de la seva esposa, fóra don P e r e q u e es
deixaria penjar.
Don Joan va e m p r e n d r e el v i a t g e . Mentre va
ésser fora, don P e r e v a f e r tots els impossi-
bles per poder parlar amb la muller del seu
amic, però ella ni el v a v o l e r v e u r e ni sentir,
ni el v a deixar entrar per a res a casa seva.
Don P e r e no sabia com endegar-s'ho per do-
nar al seu amic una p r o v a falsa. I va tenir
una pensada. Pagant m o l t bé a una criada vella
de la muller del seu amic, va procurar saber si
la filla del carboner portava sempre aquell anell
tan magnífic que el seu marit li havia regalat
el dia de les noces. Va saber q u e tot el dia el
portava al dit, però que per anar a d o r m i r se'l
treia. Ell q u e sí, oferí set bosses d'or a la criada
vella, si m e n t r e la seva mestressa dormia l'hi
robava i l'hi donava. I com que l'or enlluerna,
la mala criada va robar l'anell de la seva se-
nyora i e l va donar a don P e r e .
Quan don Joan va tornar, el seu fals amic 11
va ensenyar l'anell com a prova q u e no l'en-
g a n y a v a en tot el q u e li havia dit. Don Joan
va tenir un disgust de mort. L a seva muller va
contar al cavaller que n o havia v i s t per a res
don P e r e , nl li havia donat l'anell, com ell
LES CENT MILLORS RONDALLES H7
deia, sinó q u e l'hi d e v i e n haver pres, sense q u e
ella se'n donés compte, i, per a comprometre-
la, l'havien donat a ell. E l marit prou va creu-
re més les paraules d e la seva muller que les
de don P e r e , però com que havia promès deixar-
se penjar si li donaven proves, i don P e r e les
hi presentava, no li restava altre remei que dei-
xar-se matar, puix q u e paraula de cavaller no tor-
n a enrera I no es pot desdir.
Don P e r e no s'hi v e i a de content, puix q u e
pensava q u e quan la seva estimada restés vídua
es casaria amb ell.
L a dama va tenir una pensada per salvar la
seva innocència i la vida del seu marit. Va fer-
se un g i p ó tot d'argent, però només amb una
mànega. E l dia q u e van h a v e r de penjar el seu
marit, va reunir-se una g r a n gentada a la placa,
per tal de v e u r e com el penjaven. A l bo i m i l l o r
v a presentar-se ella tota mudada i tothom se la
v a mirar, puix que la g e n t prou la coneixia
que era la muller del que anaven a penjar i
la causant de la seva desventura. Quan la g e n t
l a v a v e u r e amb aquell g i p ó tan ric i tan bonic,
com mai no se n'havia vist d'altre, restà tota
admirada, però tothom p r e g u n t a v a :
— I com és q u e només té una mànega?
La dama que precisament a i x ò era el que vo-
lia, v a contestar a tothom amb el cap ben alt
i cridant perquè tothom la sentís:
— N o m é s hi porto una mànega perquè l'altra
me l'ha robada aquell cavaller d'allí q u e és diu
don Pere.
Don P e r e en sentir això, temerós q u e se li
descobrís la malifeta, va e x c l a m a r :
 J0.4.V AMADES
— Jo?; com puc haver robat la mànega d'a-
questa senyora, si ni la conec ni sé qui és.
— Doncs si no e m coneixes ni saps qui sóc,
i c o m pots haver dit al m e u marit que he estat
teva, mentre ell ha estat fora?
Don P e r e ell mateix es va posar a la ratera
i tothom va comprendre ben clar que la dama
parlava amb raó i que don P e r e era un falsa-
ri. I com que per boca seva mateix, ell va dir
que no coneixia la senyora del gipó només amb
una mànega, va confirmar que havia estat fidel
al seu marit i que havia perdut la juguesca.
Aleshores van baixar de la forca a don Joan,
que estaven a punt de penjar, i penjaren a
don P e r e , amb gran alegria i satisfacció de tot-
hom, que va veure com la innocència sortia
guanyadora i la culpa castigada.
/ res més per avui,
perquè si us deia
tot el que sabia,
no en quedaria per o un altre dia.
Compare Llop i comare Guilla en
temps de sega
Compare L l o p i comare Cuilla, van trobar-
se un dia pel segar. Dins d'un bassot que hi
havia a v o r a d'una era on batien hi havia la
lluna retratada dins de l'aigua. E l babau de
compare L l o p es va creure que era una coca
i va preguntar a comare Guilla com ho podria
fer per menjar-se-la. Ella li contestà que es
begués tota l'aigua del bassot i es menjaria la
coca. Compare L l o p es posà a beure, i beu que
beuràs, però tal com li entrava el suc pel da-
vant li sortia pel darrera. Comare Guilla va veu-
re que per aquell sistema no anirien enlloc. Va
agafar unes quantes espigues, se'n va fer un
manyoc i amb ell va tapar el darrera de com-
pare L l o p , que no va parar de beure, fins que
es va inflar com un bot i es va empassar tota
l'aigua del bassot. Quan ni es podia bellugar,
de tan inflat, va dir a la seva companya:
— M'has dit que si em bevia l'aigua e m men-
jaria la coca i ja m e l'he acabada tota i encara
no he tastat la coca.
150 JOAN AMADES LES CENT MILLORS RONDALLES 151

— Què dius ara. tanoca!; si no to l'haguessis pitjor, l'estar descostellat o tenir la closca ober-
menjat encara fóra al sot i no hi és pas; arribes ta, fins a veure el cervell. Cada u advocava pel
seu mal i com que no es podien entendre v a n
a ésser tan babau que te l'has empassada i ni
decidir sotmetre el cas a judici del p r i m e r que
t e n'has adonat.
trobessin, amb condició que el que perdés ha-
I com compare L l o p se sentia molt replè, va via de portar a coll-i-be a l'altre, fins al seu
creure que la seva amiga devia tenir raó. Co- cau. T o t fent camí van trobar una ovella que.
m a r e Guilla, tota múrria, va destapar-Il el dar- en sotmetre-li el cas i portada per l'odi que
rera i compare L l o p va posar-se a rajar c o m sentia pel L l o p , que se l'hauria menjat si ha-
una font. Sense saber el que s'empatollava, v a gués pogut, v a donar la raó a comare Guilla.
començar a voltar per l'era i a mullar tot el L a murrieta v a enfilar-se a coll del pobre L l o p .
blat de la batuda que hi havia estesa. La múr- que tot ranquejant, la va portar fins al peu del
ria de comare Guilla va c ó r r e r a contar als ba- seu cau. Quan va descavalcar, compare L l o p li v a
tedors. que estaven sopant, que compare L l o p donar una mossegada a la cua i no la hi deixava
els mullava el blat i que els el faria podrir. anar, fins que comare Guilla li va d i r :
Els batedors en sentir això van agafar les ba-
— i P e r ò què fas. babau, no veus que estires
tolles, sortiren a l'era i van donar una pallissa
una cua de sarment que fa de tap al forat de
a compare L l o p , que tot el van descostellar. Men- l'aigua i que si arribes a destapar-lo ens ofe-
t r e els batedors surraven compare L l o p . coma- garem?
re Guilla va aprofitar-se i vinga menjar el bros-
Compare L l o p es va donar per convençut i la
sat que tenien a la finestra perquè s'eixugués.
va deixar anar. I comare Guilla se'n va entrar
Com que se'l menjava tan de pressa se'n va al cau, mentre li feia pam-i-pipa al seu darrera.
empastifar tota la clepsa. Quan va estar ben
tlpa v a escapar-se cames ajudeu-me, va trobar
/ conte contat
el compare L l o p m i g baldat i que gairebé no
ja està acabat,
podia caminar.
i si no és mentida
— A i comare, els negocis no m'han anat pas és veritat.
g a i r e bé. H e menjat coca i ni m e n'he adonat,
després m'han donat una pallisa que tot m'han
descostellat. Estic baldat i no puc pas caminar
— Pitjor m'ha passat a mi que m'han donat
una pallissa que tinc m i g oberta la clepsa i m e
!'han deixa tan destapada que fins se'm veu la
mòllera.
Compare L l o p i comare Guilla van entaular
llarga conversa sobre quin dels dos mals era

Per què l'aigua del mar és salada
Heus ací que una vegada hi havia dos ger-
mans, un de ric i molt a v a r i un altre de molt
pobre, però generós i caritatiu. Moltes vegades
el pobre havia d'anar a demanar ajut al ric,
però aquest, sempre se'l treia del davant amb
males maneres, 1 mai per mai no el va v o l e r
ajudar ni afavorir en res. Un dia que estava
desesperat perquè feia més de vuit dies que no
havia menjat res, el pobre va trucar a la porta
del ric, aquest se'l va treure del davant amb
més mals tractes que mai, i li va dir que si
tenia gana anés a menjar palets. E l pobre, deses-
perat, per tal d'acabar amb la seva desventura
decidí tirar-se a mar. I se'n va anar al c i m
d'unes roques de la platja, disposat a llençar-
se des d'allí dalt per estar més segur d'ofegar-
se. P e r ò heus ací que, quan s'anava a tirar, se
li va presentar una velleta que el va deturar
i 11 va d i r :
— Què vas a fer, desventurat? JNÒ veus que et
vas a matar?
— Precisament això és el que j o voldria. Estic
LES CENT MILLORS RONDALLES 153
desesperat i només la m o r t pot treure'm de la
penúria que m'agobia.
— N o et desanimis, que tot en el m ó n té remei.
Mira, j o et protegiré. E t donaré un molinet que
no caldrà més que li d i g u i s : «Molinet, mol.» I
et donarà tot allò que lu amb el pensament hagis
desitjat. Quan n'estiguis satisfet no e t caldrà més
que dir-li: «Molinet, para de moldre.»
I dit això, la velleta es va treure un molinet de
sota de les faldilles, el va lliurar al pobre home i
va desaparèixer.
El bon h o m e va pensar: «M'agradaria v i u r e
en una casa ben parada i espaiosa, ben mobiadu,
amb un hort ben ple d'arbres fruiters, que fos ben
còmoda i fes de ben bon estar.» I així que hagué
pensat això, va d i r :
— Molinet, m o l .
I al moment va tenir al seu davant una casa
on no hi havia més que mirar. H i v a entrar, la
va trobar plena de bons menjars i de bons vestits.
E s va poder vestir com una persona rica 1 va
poder treure el v e n t r e de pena. T o t h o m del poble
no se sabia explicar aquella prosperitat tan sob-
tada, i cada u hi deia la seva. El qui m é s intrigat
estava era el seu g e r m à , que aviat va sentir-se
rosegat pel corc de l'enveja. El va anar a veure i
li va preguntar com s'ho havia fet per prosperar
tant en tan poc temps. I cl bon germà li ho
va explicar. L ' e n v e j ó s de seguida v a veure que
si 11 deixava aquell molí podia multiplicar les ri-
queses que tenia i l'hi va manllevar. El g e r m à bo
no va refusar deixar-li. I li anava a explicar com
s'ho havia de fer per fer-lo anar, però així que li
va haver dit com l'havia de fer funcionar, l'enve-
jós del germà ric, v a sentir tanta ànsia per ser-
154 JOAN AMADES LES CENT MILLORS RONDALLES 155

vir-se'n que no va v o l e r saber res més i se'n va
anar cap a casa seva.
Pensant, pensant què podria fer fer al molinet,
es va d i r : «Calla, aquest any que la collita ha
estat dolenta, la palla anirà cara, doncs que e m
molgui palla.» I al punt va d i r :
— Molinet, m o l .
De seguida va començar a sortir palla i més
palla, vinga palla encara més, i més encara; a v i a t
tota la casa estava plena de palla a curull. Ell bé
el volia fer parar i no es cansava de dir-li:
— Detura't molinet, no molguis més palla; para,
para, prou palla, prou palla, no en facis més.
El molinet no es deturava, i ben aviat tanta
palla va arribar fins envair la llar del foc i en
acostar-se les flames es va encendre la palla, i en
poca estona es va calar foc a la casa i va quedar
tota cremada i feta un munt de desferres. T o t es
cremà, m e n y s el molinet. Desconsolat en veure's
arruïnat, el mal g e r m à va tornar el molinet, però
el seu germà, que malgrat tot l'estimava, perquè
era molt bo, va fer tornar al molinet la casa tal
com la tenia abans de cremar-se-li. D'aquella feta
els dos germans sempre m é s v a n tractar-se amb
l'afecte que pertoca a aquest parentiu.
L a fama del molinet va córrer per tot el poble,
i un capità de vaixell, que havia de fer un viatge,
v a anar-lo a manllevar per tal d'ensenyar un mo-
linet tan prodigiós a les gents d e les terres on
anava a cercar sal. El bon g e r m à no va tenir in-
convenient a deixar-li. I heus ací que mentre ana-
ven per mar un mariner va dir al capità:
— Nostramo, em sembla que ens podríem estal-
v i a r de fer el v i a t g e . D i g u e m a! molinet que ens
molgui sal i ens estalviarem d'haver-la d'anar a
cercar.
— T r o b o que tens molta raó.
I el capità agafa el molinet i li d i u :
— Molinet, m o l .
A l punt comença a m o l d r e sal i més sal i més
sal, vinga a omplir-ne el vaixell, i sal i més sal,
i encara més i més encara. Fins que tanta en va
m o l d r e , que va o m p l i r tot el vaixell, que va arri-
bar a pesar tant, que c o m que no el van saber
deturar perquè no molgués, el vaixell es va en-
fonsar, i la sal i la gent se'n van anar a fons amb
el molinet, que encara segueix m o l e n t i deurà
moldre fins que el dia menys pensat un pescador
el pesqui i li sàpiga d i r :
— Molinet, para de moldre.
I és d'aquesta feta que l'aigua del mar és tan
salada, de tanta sal com mol el molinet, puix que
abans era dolça com tota l'altra aigua.
/ el qui no vulgui creure
aquesta rondalla vera,
que el seu cap
se li torni de cera.

Compare Llop i la Truja
Heus ací que una vegada hi havia una truja
que tenia set porcellets grassons i rodons com
una pilota. Un dia se li presentà compare llop i
li va d i r :
— A i , Truja, tinc una fam que tot m'empasso;
fa set dies que no he tastat res i he decidit men-
jar-me els teus porcellets.
— I ara. què dius, infeliç de D é u ? ; que no saps
que encara no són batejats i que la carn sense
batejar no es posa bé? N o m é s que en llepessis un
et moriries e n m i g d'uns dolors i uns recargola-
ments que tot ho farien tremolar.
— A i x ò rai, bategem-los i aleshores me'ls podré
menjar sense perill.
— P e r q u è vegis que et vull complaure m'avihc
a batejar-los i que te'ls mengis, però porta el ciri
que es necessita pel bateig.
— Un ciri es necessita per a batejar? E m sem-
bla que quan em van batejar a m i no en van
encendre cap.
— Entre llops potser ho feu així, però entre
porcs no es pot fer cap bateig sense ciri, perquè
LES Cf.VT MILLORS RONDALLES
batejar-los a i x í ens fóra igual que no batejar-los.
— Vols dir. Truja, que no m'enganyes, perquè
bé hi ha prou claror per haver d'encendre un
ciri amb el temps que fa.
— Vaja, compare L l o p , no siguis tanoca, si no
em portes un ciri no els podem batejar i no te'ls
podràs menjar, perquè et moriries.
— I d'on l'he de treure el ciri?
— Del Cerer.
I compare L l o p , m i g dubtant si la Truja l'enga-
n y a v a , se'n va anar cap a cal Cerer, i com que
segons diu la dita.
Quan necessita,
' fins el llop tf modos,
amb molta cortesia, compare L l o p va dir al C e r e r :
— Déu te guard, Cerer.
— Déu te guard. L l o p .
— Si em volguessis donar un ciri podríem ba-
tejar els set porcells de la Truja i j o me'ls podria
menjar sense que em fessin mal, puix que fa set
dies que no m'ha passat res per la dent.
— Ja veuràs, noi, si vols que et doni un ciri,
dona'm cera.
— A i pobret de mi. i d'on l'he de treure la cera?
— D e l'Abella.
I compare L l o p . corrent, se'n va anar cap a
l'eixam a trobar l'Abella i li va d i r :
— Déu t e guard. Abella.
— Déu t e guard, compare L l o p .
— Si em volguessis donar cera la donaria al
Cerer i el Cerer e m donaria un ciri per poder ba-
tejar els set porcells de la truja, i j o me'ls podria
menjar sense que e m fessin mal, puix que fa set
dies que no m'ha passat res per la dent.
 168 JOAN AMADES
— Ja veuràs, noi, si vols que et doni cera dó-
na'm flor de romaní.
— A i , pobret de mi, i i d'on l'he de treure j o la
flor de romaní?
— Del bosc.
I compare L l o p va córrer cap al bosc i li va
parlar a i x í :
— Déu te guard, Bosc.
— Déu te guard, compare L l o p .
— Si e m volguessis donar flor d e romaní la do-
naria a l'Abella, l'Abella em donaria cera, la cera
la donaria al Cerer 1 el Cerer em donaria un ciri
p e r poder batejar els set porcells d e la Truja, i j o
me'ls podria menjar sense que e m fessin mal,
puix que fa set dies que no m'ha pasat res per la
dent.
— Ja veuràs, noi, si vols que et doni flor de
romaní m'has de donar aigua.
— A i . pobret de m l ! ; i i d'on l'he d e treure
l'aigua?
— D e les Bromes.
I compare llop se'n va anar tot corrent cap a
trobar les Bromes I els va d i r :
— Déu vos guard. Bromes.
— Déu te guard. compare L l o p .
— Si e m volguéssiu donar aigua la donaria al
Bosc 1 el Bosc em donaria flor de r o m a n í : la Ilor
de romaní la donaria a l'Abella i l'Abella e m do-
naria cera, la cera la donaria el Cerer 1 el Cerer
em donaria un ciri per poder batejar els set por-
cells de la Truja i me'ls podria menjar sense que
em fessin mal, puix que fa set dies que no m'ha
passat res per la dent.
— I'orta un sctrot I te l'omplirem d'aigua.
LES CENT MILLORS RONDALLES 159
— A i , pobret de mi, i i d'on l'he de treure el
setrot?
— D e cal Terrisser.
I el L l o p va c ó r r e r cap a cal Terrisser, que així
que e l va v e u r e , tot es va posar a tremolar i li va
dir en veu b a i x a :
Veig el llop,
maln bèstia.
Per tal d'evitar que li pogués fer cap mal. com-
pare L l o p li va d i r :
— Déu te guard, Terrisser.
— Déu te guard, compare L l o p .
— Si e m volguessis deixar un setrot el portaria
a les B r o m e s que m e l'omplirien d'aigua, l'aigua
la donaria al Bosc, que em donaria flor de roma-
ní, la flor de romaní la donaria a l'Abella, que
e m donaria cera, la cera la donaria al Cerer, q u e
em donaria un ciri i podríem batejar els set por-
cells de la Truja i me'ls podria menjar sense que
e m fessin mal. puix que, fa set dies que no m'ha
passat res per la dent.
I el Terrisser, amb una por que no s'hi vela,
estava més mort que viu. 11 va deixar el setrot,
que compare L l o p va portar a les Bromes i l'hi
van o m p l i r d'aigua, l'aigua la va portar al Bosc,
que 11 va donar flor de romaní, la llor de romaní
la va portar a l'Abella, que li va donar cera, la
cera la va dur al Cerer, que li va donar un ciri,
i carregat amb el ciri al coll se'n va anar a tro-
bar la Truja i li va d i r :
— Jo sóc aquí amb el ciri, ja podem batejar; i a
quina església hem d'anar?
— H o m e , no siguis tanoca, q u e els porcells n o
es bategen a cap església.
 111 JOAN AMADES

— B é hi van hatejar cl porc de Sani A n t o n i .

— Què saps tu, què saps tu, tanoca? Els anirem
a batejar a la bassa del molí. que és ben fonda 1
que hl ha força aigua per poder-los ben remullar
tots set. A p a . carrega cl ciri i j o carregaré els
set porcells.
I compare L l o p i la Truja, tots carregats, van
e m p r e n d r e el camí de la bassa del molí, i quan
van ésser a la vora. Ia Truja va dir a compare
Llop:
— Bé. ara hem d'encentre el ciri, j q u e portes
foc, tu? L'oriolet
— No.
— Si que anirà malament. Mira, tu que saps
tant de fer vents, fes-ne un i encendrem el ciri. Vet aquí que una vegada hi havia un oriolet
— Bé. aviat ho has dit. tu, amb els dies que fa daurat i ros com un fil d'or que cantava tot el
que dejuno no sé pas si podré. dia de content i no parava de v o l a r i de saltar
I compare L l o p . mentre estava distret i entu- de branca en branca. I v e t aquí que un dia es
siasmat per a encendre el ciri, la Truja li va ven- v a trobar un borrallonet de llana i es va d i r :
tar una empenta i el tirà dintre de la bassa, on — A q u e s t borrallonet m e ' l faré filar pel filador
es va ofegar, i així salvà els seus set fillets. més fi que trobi.
Compare L l o p , mentre va demanar, ningú no li I vinga cercar un bon filador i no v a parar
donà l'es sense una paga o recompensa, puix que fins que el trobà. A m b el borralló al bec 11 v a
tothom v o l allò que té i no s'ha de demanar mal dir:
a ningú que doni res. L'únic que es dóna i que — Déu v o s guard el filador. E m voldríeu filar
ningú no pot negar és l'aigua, i per això les Bro- aquest borrallonet. que sereu pagat amb molt
mes no li van poder dir que no i li digueren de d'escreix i amb bon diner? iQuin dia puc v e n i r
seguida que n'hi donarien si els portava un setrot a cercar el fil?
o estre de regar, mena de gerro, d e terrissa, i
— Benvingut, oriolet. P r o u que te'l filaré tan
compare L l o p va anar a casa del Terrisser i no de-
bé com j o sabré. D'ací a vuit dies pots v e n i r
manà que li donessin, sinó que li deixessin, i així
a cercar el fil.
acabà el seu calvari, però com que va tenir mala
fi. com tenen sempre els que van per mal camí. I l'oriolet se'n va anar i vola que vola i canta
no va poder tornar el setrot al pobre Terrisser 1 que canta fins que van passar els vuit dies, que
quedà malament. v a tornar a casa del filador i 11 parlà a i x í :
— Filador, bon filador, ja e m teniu llest el fil?
II
163 JOAN AMADES
— Sí, per cert, l'oriolet. A c í el tens i j a em
diràs si el trobes ben fet.
L ' o r i o l e t agafà el fil amb el bec, va sortir fins
al peu de la porta de la casa del filador per tal
de poder-lo veure ben bé. Se'l va mirar i remi-
rar i d i g u é :
— Bé està, filador, tan bé el trobo que no
podria pas estar millor i,
Feina lloada,
ja està pagada.
I l'oriolet aixecà el vol i se'n va anar volant
cap al cel i va deixar el pobre filador amb un
pam de nas i sense cobrar la feina.
I tot volant volant, va pensar:
— V e t aquí que d'aquest fil me'n podria fer un
teixit.
I se'n va anar volant per ací i per allà en
cerca del m i l l o r teixidor, perquè li fes un bon
teixit. I quan va ésser a casa del t e i x i d o r li va
parlar a i x í :
— T e i x i d o r , bon teixidor, tu que saps tant de
teixir, ino e m sabries fer un teixit amb aquest
fil, que fos del teixit millor, que fores ben
pagat segons és llei i costum?
I el t e i x i d o r va mirar-se el fil ben bé i li va
dir:
— Seràs ben servit, oriolet. i d'aquí pocs dies
pots venir a cercar el teixit, que estarà llest.
I l'oriolet se'n va anar enllà, vola que vola 1
canta que canta, tots els vuit dies que va haver
d'esperar que estigués llest el teixit, i al cap
d e la setmana va fer cap a casa del t e i x i d o r a
cercar-lo. E l teixidor l'hi donà i li va dir que
LES CENT MILLORS RONDALLES 163
era el més b o del teixit que es feia. L ' o r i o l e t
el va agafar amb el bequet, va sortir per mirar-lo
a la claror, fins al peu de la casa del teixidor, i
li d i g u é :
— T e i x i d o r , bon teixidor, teniu raó. Aquest
teixit és del millor i
Feina lloada,
ja està pagada.
I tot content amb el seu teixit, l'oriolet se'n
va anar cel enllà, vola que vola i canta que
canta, i va deixar el pobre t e i x i d o r amb un
pas de nas i sense cobrar. I tot cofoi i amb el
seu teixit, heus ací que l'oriolet va pensar:
— P e r ésser tot un senyor, d'aquest teixit me'n
faré fer un caputxó que sia del b o i millor, i
per això he de cercar el millor sastre.
I cerca que cerca, no va parar fins que el va
trobar i li parlà a i x í :
— Sastre, el bon sastre, d'aquest teixit tan
bonic i tan ric m'heu de fer un caputxó que
sia del bo i millor i que em vesteixi com un
gran senyor. I sereu pagat amb diner trincant
i amb or comptant.
El sastre va prendre el teixit, va prometre a
l'oriolet que fóra ben servit i que passats vuit
dies ja hi podia tornar a cercar l'obra llesta.
I l'oriolet, canta que canta i vola que vola, tota
la setmana que el sastre va necessitar per fer
el caputxó. I passats vuit dies el va anar a
cercar i per a poder-lo mirar més be, va sor-
tir al peu de la porta de casa del sastre i mira
que mira amb gran atenció i tot admirat va dir
al sastre:
 LES CENT MILLORS RONDALLES 169
164 JOAN AMADES

— Una gran obra vós m'heu fet, molt polida Quan el rei va sentir aquesta cançó, tot se'n
i m o l t perfecta i va enutjar i va sortir a la finestra per v e u r e qui
era aquell gosat que s'atrevia a dir-li a la cara
que tenia més poder que ell. I quan va v e u r e
Feina lloada,
que era un menut orioi, que amb tant d'atrevi-
ja està pagada. ment se reia d'ell i que encara per més befa
se li menjava les cireres que tant s'estimava,
I l'oriolet, tot cofoi i satisfet, se'n va anar, i cridà el s e r v e i i va manar que l'agafessin, que
vola que vola i canta que canta, i va deixar el el plomessin i que el fregissin, puix que aquella
pobre sastre amb un pam de nas. tarda se'l volia m e n j a r per berenar. T o t s els
L'oriolet se'n va anar a l'arbre més alt i més criats i criades, a dotzenes de dotzenes, van
esponerós que va trobar, i amb tot g o i g es posà sortir a empaitar-lo, però ell fou més lleuger
el caputxó i va trobar-se tan bufó que va pen- i més llest que totes aquelles dotzenes i dotzenes
sar que enlloc podia anar a cantar que estigués de criats, i va aixecar el v o l tot cantant tan
més bé que al jardí del rei. I tot seguit se n'hi fort com podia:
anà. Es va posar damunt d'un cirerer m o l t esti-
mat del rei perquè feia cireres de cor de colom,
Tinc més poder jo
molt grosses i molt regalades, i el rei tenia ma-
que el rei Durundeta,
nat que ningú més que ell se'n mengés cap.
I el gosat de l'oriolet no parava de menjar-ne tinc més poder jo
p e r fer burla del rei i per fer-lo enfadar no que el rei Durundó.
parava d e cantar: E l rei va posar-se fet un fúria en veure q u e
amb tanta collada de criats i criades no havien
estat capaços d'agafar un menut moixonet.
M Ml I heus ací que al cap d'una estona, i quan
j a tots els criats havien tornat a palau, l'oriolet
tornà a atipar-se de cireres i a cantar amb tota
la seva f o r ç a :
Tinc més poder jo
de U lincmeï po der jo qo«H rei dv rm do"
que el rei Durundeta,
tinc més poder jo
que el rei Durundó.
Tinc més poder jo
Quan el rei el tornà a sentir, va posar-se altra
que el rei Durundeta,
vegada fet una fúria i va manar que tornessin
tinc més poder jo
a sortir tota la g e n t del palau, nobles i cava-
que el rei Durundó.

JOAN AMADES
llers i servei, per agafar aquell atrevit que 11
robava les cireres i encara es reia d'ell. I entre
tots els que van sortir a empaitar l'oriolet eren
tan gran gentada, que pel jardí no es podia
caminar d'empentes, i els uns topaven amb els
altres i no es podien m o u r e ni bellugar. P e r ò
entre tots no van poder pas agafar l'oriolet, que
també se'ls escapà sense parar mai de cantar:
Tinc mCs poder jo
que el rei Durundeta,
tinc més poder jo
que el rei Durundó.
I quan tot l'aldarull v a ésser passat, tornà a
atipar-se de cireres i a burlar-se del rel tot
cantant. Quan el rei tornà i el va sentir, podeu
pensar com es posà; va cridar tots els nobles i
tots els cavallers, tots els criats 1 criades del
palau 1 totes les guardes de soldats 1 d e tota al-
tra mena, i els va dir que si entre tots no aga-
faven aquell m o i x ó tan gosat i no e l feien ca-
llar els faria matar a tots. Podeu comptar, da-
vant d'aquella amenaça, si tothom no v a fer tot
el que va saber per agafar el gran traïdor. I
heus ací que el sastre de la reina, amb un filet
va fer una llaçadeta, la v a parar amb l'enginy
propi dels qui tracten i manegen fils, i va aga-
far l'oriolet per una poteta. I desitjós de rebre
una bona paga per recompensa, el va presentar
al rei. E l rei v a cridar el coc major i li va d i r :
— Freglu-me aquest gran traïdor a la paella,
que me'l vull menjar per berenar.
El coc se'n va emportar el moixonet. T o t s els
servents i serventes van fer cap a la cuina per
v e u r e aquell moixonet que tanta feina els havia
LES CENT MILLORS RONDALLES 16T
donat i que per culpa d'ell tots havien estat a
punt d'ésser portats a la forca. I amb tota fú-
ria eren a cents a plomar-lo. Mentre li estiraven
les plomes l'oriolet no deixava de cantar:
, . • » . . ! '•< '..< i~\ •(-• ' « »
Si una ploma em deixeu,
cara la pagareu.
Els criats i les criades, tols fets una fúria i
com a feres, no paraven d'estirar-ll les plomes,
m e n t r e ell seguia cantant:
Si una ploma em deixeu,
cara la pngareu.
I tots deien, entre ells, que no tingués por,
que no li deixarien ni un liorrissol. P e r ò tant i
tant cantava el moixonet. que van tenir por que
encara no se'ls escapés, i sense acabar d'arren-
car-li una plometa del cap de les ales, el v a n
obrir en canal per estripar-lo. I aleshores ell no
parava d e cantar:
Si bf no m'estripeu,
cara la pagareu.
I els criats i les criades, per por que no els
fugis, no el van estripar prou b é , i m e ' l tiren
dins de la paella tota plena d'oli ben bullent, i
aleshores l'oriolet c a n t a v a :
Si amb l'oli no m'ofegueu,
cara la pagareu.
i 88 JOAN AMADES
I com que l'oli no el cobria del tot, treia el
caparró i canta que canta. E l rei estava impa-
cient per menjar-se aquell moixó, que tant l'ha-
via f e t pertenlr, i v a cridar el coc per pregun-
tar-li si encara no estava enllestit aquell gran
guisofi. I el criat, sense estar prou ben fregit,
el va portar al rei, i m e n t r e l'hi duien no parava
d e cantar:
Ben fregit no m'heu
i cara la pagareu.
El rei, cansat de sentir-lo. el va agafar i se'l
va empassar d'un cop de coll, i mentrestant l'o-
riolet cantava:
Si no te m'engulls bé,
grossa te la faré.
Quan el rei se'l va haver empassat, va sentir-
se tot satisfet i content perquè havia assolit
treure's aquell gosat de moixó del davant, que
tant l'havia fet pertenir menjant-se-li les cireres
i rient-se d'ell. I p e r celebrar millor la festa,
va fer-se portar una bona plata de cireres de
cor de colom de les que feia aquell cirerer que
ell tant volia. A i x i que es va haver menjat • la
primera cirera va sentir com un gran trasbals
per dintre i que tot se li bellugava i va sentir
una veu tota fonda, tota fonda, que des de dins
de la panxa cantava:
Tinc més poder jo
que el rei Durundeta,
tinc més poder jo
que el rei Durundó.
LES CENT MILLORS RONDALLES 169
Podeu comptar el rei si se'n v a posar de fu-
riós. I d e dins del v e n t r e no parava de cantar
i cada v e g a d a més fort. E l rei v a manar cridar
tots els metges i doctors per tal de veure si
sabien què tenia dins del ventre. El van ben
escoltar i tots v a n dir que hi tenia l'oriolet, que
com no l'havien ben plomat ni ben estripat ni
ben fregit, s'havia reviscolat i seguia cantant
la seva cançó. Podeu comptar quina enrabiada
més grossa va prendre el rei. A m b tot aquell
trasbals li v a v e n i r com un v ò m i t i li va sortir
de la boca l'oriolet més v i u i eixerit que mai, que
no parava de cantar:
Tinc més poder jo
que el rei Durundeta,
tinc més poder jo
que el rei Durundó.
En passar-li l'oriolet per la gola, el rei es v a
ofegar i va m o r i r . L i van fer un gran enterra-
ment, com pertoca a tot un rei. M e n t r e v a du-
rar l'enterrament i els funerals, l'oriolet no es
va v e u r e ni en forat ni en finestra. P e r ò l'en-
demà mateix del dia que li v a n fer el bé, va
tornar a posar-se damunt del cirerer que el rei
estimava tant i tornà a cantar:
Tinc més poder jo
que la princesa Durundeta\
tinc més poder jo
que la princesa Durundó.
Podeu comptar quina trasbalsada v a tenir la
filla del rei quan va tornar a sentir la cançó
no JOAN AMADES
d'aquell ocell, q u e havia causat la m o r t del seu
pare. Més morta q u e v i v a i amb molta por de
no ésser víctima deL moixonet i que no li passés
alguna mala cosa, va manar als criats q u e l'aga-
fessin i que l'hi portessin. P e r ò heus ací que
l'oriolet no va pas fugir com les altres vegades,
ans al contrari, es mostrà tot mansoi i es v a dei-
xar agafar com si res. Els criats el v a n portar
a la princesa i ella el tocà. P e r ò va pas-
sar que, així que la princesa li posà la mà al
damunt, l'oriolet es va tornar un galant príncep
ros com un fil d'or. gentil i bonic com un sol,
que amb gran g o i g i alegria v a demanar la mà
de la princesa per tal que no estigués tan sola
després de la m o r t del seu pare, el rei.
L'oriolet era un príncep encantat per una
mala bruixa, condemnat a ésser ocell mentre
no li posés la mà al damunt una princesa. I
per tal de poder-ho assolir havia fet tot el q u e
va fer.
El príncep i la princesa es v a n casar i v a n
v i u r e m o l t feliços, i a ben segur q u e si no són
morts és perquè encara són vius.
El sabater Bakiiri
Heus ací que una vegada al carrer de les T r o m -
petes, de la vora dels Encants vells, de Barcelona,
hi vivia un pobre sabater, anomenat Baldiri, més
pobre q u e una rata i que tenia catorze fills, set
nois i set noies. Molts dies se n'havien d'anar al
llit tan dejuns com s'havien llevat, perquè amb la
misèria de feina q u e tenia el pobre Baldiri no
arribava m a i a tenir ni dam ni eva per a poder
posar un miserable rosegó de pa a la boca dels
seus fills. Un dia, desesperat per tanta misèria 1
per tanta desventura, v a d i r en un m o m e n t d'en-
cegament :
— A i x í e m caigués ara una pluja de sabates per
fer i per adobar, encara que m e l'enviés el ma-
t e i x diable.
T o t just havia acabat de d i r la darrera paraula
que se li presentà un gran senyoràs amb una
gran casaca, barret rodó, tot carregat d'anells i
de brillants, i li v a d i r :
— N o e m demanaves? Doncs ací e m tens.
— N o h e demanat pas més q u e feina.
 JOAN AMADES
— Doncs feina tindràs, si ens entenem, i te la
donarà el diable, a qui l'has demanada.
En Baldiri tot es va esgarrifar en v e u r e amb
qui se les havia, però va recordar-se dels seus ca-
t o r z e fills i de la terrible misèria, i va tirar al
dret.
— Expliqueu-vos, mestre, i potser lligarem
caps,
— Jo e t donaré feina a desdir i t'atiparàs de
fer diners.
— Si tanta me'n doneu potser no la podré fer.
— Ja t ' e n v i a r é g e n t ; quants fadrins vols?
— H o m e , tres fadrins llargs de feina i ja som
prou.
— Tres fadrins tindràs i per a llargs de feina
n o et queixaràs.
— B é . i i què us he de donar j o per pagar-vos la
feina i e l j o r n a l dels fadrins?
— Res més que la teva ànima.
— Ja és una paga cara. i l quan us l'hauré de
donar?
— Quan n o sàpigues quina feina f e r f e r als fa-
drins.
— Acceptat.
E n Banyeta se'n va anar i al cap d'un moment
van presentar-se tres homenassos caralletjosos,
llargs de dits i barbaespessos, i des de la porta
van c r i d a r :
— N o és ací que heu llogat tres fadrins?
— Ací mateix.
— Doncs, vinga feina.
— Mira. tu que ets el més j o v e , vés a cercar
sola i material per a poder treballar, i vosaltres
dos comenceu a esmolar les eines, perquè hem
de treballar molt.
LES CENT MILLORS RONDALLES 173
— Bé, i on h e d'anar a cercar aquesta sola?
— Vés allí on vulguis, encara que sigui a l'in-
fern.
El fadrí se'n va anar i encara no tenia temps
d'arribar al carrer de les Caputxes q u e v a pre-
sentar-se a la sabateria d'en Baldiri, carregat c o m
un ruc, de sola i d'altres pells. En Baldiri les v a
donar als altres dos fadrins 1 els va dir q u e fes-
sin tants parell per home, tants per dona, tants
per noi i tal c o m ell h o anava dient anaven res-
tant fets, i així que en Baldiri acabava de parlar,
ja cridaven els tres com tres esperitats:
— Feina, feina, feina.
E n una estona van o m p l i r la casa d e sabates,
que ja n o sabien on posar-les. En Baldiri no era
a temps a manar a un dels fadrins q u e anés a
cercar-la, i ell no parava de f e r viatges i cada
vegada v e n i a m é s carregat 1 no n'hi havia p e r u n
tancar i o b r i r d'ulls. T o t a i x ò va portar un trà-
fec a casa d'en Baldiri. que fins aleshores sembla-
va un cementiri de freda i quieta. T o t h o m e n veu-
re aquella sabatada entrava a demanar sabates.
L a dona d'en Baldiri i els seus catorze fills no
s'entenien de feina, els nois e m p r o v a v e n les saba-
tes a les noies, i les noies les e m p r o v a v e n als
homes. L a dona d'en Baldiri no tenia prou mans
per a cobrar. Com que no els costaven res, les
donaven a bon preu, i amb una estoneta van f e r
set sacs de moneda. Els fadrins treballaven de nit
i de dia sense ni menjar ni dormir nl reposar una
estona, i així q u e en Baldiri es descuidava ja li
cridaven com tres esperitats:
— Feina, feina, feina.
Al cap d'una setmana ja havien o m p l e r t tot
Barcelona d e sabates. E l general va encomanar a
 JOAN AMADES
e n Baldiri q u e fes les sabates per tots els soldats,
i e n v e u r e que eren tan bones i tan barates n'hi
v a encarregar set parells p e r cada soldat.
Feia molt temps q u e hi havia a la ciutat una
malura molt dolenta. En reunir-se els metges, els
apotecaris i els barbers, els sagnadors 1 tota la
gent de la medicina, van descobrir q u e la malura
venia d'anar mal calçat, perquè una mena d e suc
atacava els peus. D e seguida va ésser manat q u e
ningú no anés m a l calçat i el Consell va encar-
regar a en Baldiri, que feia unes sabates tan bo-
n e s i tan barates, que fes sabates per a tots els
pobres que no se'n poguessin comprar.
Aquesta bogeria de fer sabates va durar una
setmana: a can Baldiri treballaven, e m p r o v a v e n
1 venien sabates de nit i de dia. sense" parar mal,
i v a n o m p l i r sacs I més sacs de moneda q u e fins
diuen si la meitat del diner de Barcelona ja ha-
via anat a parar a mans d'en Baldiri. I.a seva
dona va cridar al sabater I II va parlar a i x í :
— Baldiri, som immensament rics. Encara q u e
nosaltres, els nostres fills. I tots els néts q u e pu-
g u e m arribar a tenir, no mengessin més q u e
unces d'or no ens podrem acabar pas mal t o t el
q u e tenim. T o t a dalt de les golfes està ple de
sacs plens d e monedes i tot e l sòl d e la casa està
ple de g e r r e s enterrades curullrs de monedes d'or.
N o cal pas q u e treballem més. E t vens la botiga,
despatxes aquests tres fadrins q u e i·iis han fet
rics 1 e n s farem una casa on toqui el sol a les
quatre cares alhora, i v i u r e m sempre més tran-
quils 1 feliços, perquè si aquest treball durava
g a i r e aviat esdevíndrlem malalts.
— I com ho dius tu que despatxi els f a d r i n s ! ;
n o els puc pas despatxar.
LES CENT MILLORS RONDALLES 175
— A i . ai, i per què?. ; n o ets tu amo i manes el
què vols?
— Veuràs, és q u e aquests tres treballadors, q u e
són diables, el d i m o n i me'ls va e n v i a r perquè em
fessin ric a canvi q u e j o li lliurés l'ànima a i x í
que no tingui feina per a donar-los-hi. A i x ò v o l
dir q u e si els despatxo al punt se'm presentarà
el dimoni per a emportar-se'm.
— Però, què dius ara Baldiri? Ja e m feien
mala espina aquests galifardeus; però, sl no tens
altre tracte amb el diable, això aviat estarà en-
degat.
— N o hi ha més que el q u e t'he dit.
— Doncs, deixa-ho tot per mi. q u e j o els donaré
feina q u e no l'acabaran pas així com així.
I la dona d'en Baldiri va presentar-se a la bo-
tiga al moment que els fadrins c r i d a v e n :
— Feina, feina, feina.
— Mira, Nas de g a n x o , agafa aquell cistell q u e
trobaràs a la cuina, vés a cercar aigua a la font
de Santa Maria i a clstellades. o m p l e ' m el safa-
reig d'aigua, perquè avui hem d e rentar i no en
tinc.
En Nas de g a n x o va f e r una ganyota estranya
1 se'n va anar cap a la font amb el cistell.
— T u , Nas de cantar un rengle, ací tens aquesta
pell de be n e g r e de sota del llit de la canalla, i
vés a la ribera a rentar-la, fins q u e es torni blan-
ca com la llet.
I en N a s de cantar un rengle, tot esporuguit,
va agafar la pell i se'n va anar cap a la ribera
a rentar-la.
— T u . Nas de pebrot, te'n vas a dalt, trobaràs
el bressol amb el més menut, 11 ensenyes de
176 JOAN AMADES
comptes i no paris fins que sàpiga força d e comp-
tar.
I en N a s d e pebrot, tot cot, v a pujar escala
amunt a trobar el nen de tres mesos que dormia
tranquil·lament, per tal d'ensenyar-li de comptes.
En N a s de g a n x o no parava d'omplir el cistell
d'aigua, i tal com li entrava p e r dalt li rajava i
se li escapava pertot arreu, i en veure que no
se'n sortia renegava com un oriol. A v i a t v a re-
unir-se v o r a de la font de Santa Maria una gran
gejitada que es feia un tip de riure en v e u r e el
desesperament d'en N a s de ganxo, mentre que
els altres el prenien per brètol.
El N a s de cantar un r e n g l e , agenollat a la
sorra i mullat com un peix, ensabona que ensabo-
na, frega que frega, pica que pica i renta que
renta la pell de be, que com m é s l'ensabonava
més negra es tornava, e n m i g dels renecs, les ma-
lediccions i les ganyotes més terribles, i tots els
pescadors i g e n t de platja reien de bona gana
en v e u r e la fúria del fadrí del sabater Baldiri,
puix que prou que el van conèixer.
1 mentrestant en Nas de pebrot, dalt de la casa
del sabater, vinga explicar a aquell àngel d e Déu,
que un i un feien dos i vinga dir-li que el se-
guís i que anés dient ell mateix el que ell li deia.
I la criatura plora que plora en el bressolet, i
des de baix, en Baldiri, la seva dona, tots els seus
fills, rient per les butxaques.
I v e t aquí que tot d'una, es presentà el d i m o n i
i diu a en B a l d i r i :
— Què, com et v a això?, estàs content?, et gua-
nyes bé la v i d a ? ;Ja e t fan bona feina aquests
pallardassos?
— Sí, per cert, i perquè en tinguin per tota la
LES CENT MILLORS RONDALLES 177
vida els he tret de fer sabates, i l'un renta una
pell negra fins que la faci tornar blanca, un altre
el faig traginar aigua amb un cistell i al tercer li
faig ensenyar de comptes a un menut que tinc
d e tres mesos. Ja veus si tenen feina p e r anys.
— Baldiri, això no és el tracte, v à r e m quedar
que els faries fer de sabaters.
• — M e n t s , Banyeta, ments, que d'això n o en
vàrem parlar; v à r e m dir que els donaria feina,
pero no v à r e m precisar de quina, i j o t'asseguro
que de feina no els en mancarà pas mai.
— A i x ò no és això, doncs has de saber que t'he
enviat els tres diables més eixerits de tot l'infern,
perquè et fessin ric en una setmana, i tu me'ls
fas perdre el temps amb aquestes galindaines.
A i x ò no em surt a compte i me'ls e m p o r t o per-
què em donaran més.
— Ja te'n pots anar en nom de Déu.
Quan el diable va sentir e l nom de Déu v a
engegar un tro t e r r i b l e i v a fugir, deixant tot el
carrer ple d'olor de sofre.
I en Baldiri s e m p r e més v a ésser r i c ; tant, que
per no saber què fer dels diners en va enrajolar
el sòl de la casa i en v a c o b r i r les parets. I diuen
que n o fa pas gaires anys que encara es conser-
vaven unces encastades p e r les parts de la casa
on hi havia hagut la sabateria d'en Baldiri, al
carrer de les T r o m p e t e s , de v o r a els Encants
Vells, de Barcelona.
/ per alli passa un gat
i el conte està acabat.

1
El soldadet del sarronet
Vet aquí que quan N o s t r e Senyor i sant P e r e
anaven pel món es v a escaure que van donar lli-
cència a un soldadet que només li van donar tres
diners miserables en paga i en premi dels molts
anys que havia guerrejat i que havia servit el
rei. Camí de casa seva, Jesús i sant P e r e se'l van
trobar, i Jesús digué al d e i x e b l e :
— Pere, vés a trobar aquell soldadet i demana-li
una caritat.
Sant P e r e se li va acostar i li va d i r :
— Soldadet, bon soldadet, si volguesiss fer-me
una caritat, que tu ets j o v e i j o sóc vellet.
— Ja ho crec, bon home. Tinc tres diners i ens
els partirem. A q u í en teniu un i com que l'altre
fa de mal partir, el voleiarem.
I el soldadet dóna el sou a sant P e r e i tira un
dels altres en l'aire, i com que v a caure de cara
el va donar al vell apòstol, tot dient-li:
— L a cara v o l dir honra, i com que v ó s sou
v e l l , i per tant teniu més honor que j o , per vós
és el diner.
LES CENT MILLORS RONDALLES 179
I li va donar un altre dels tres diners que te-
nia. Van f e r camí i més camí i Jesús va fer p e r
manera de tornar-lo a trobar i va dir a sant
P e r e que tornés a demanar-li almoina una altra
vegada. Sant P e r e hi va anar i li va d i r :
— Soldadet. bon soldadet, si e m volguessis fer
una caritat, que tu ets j o v e i j o sóc vellet.
—Ja ho crec, bon home, que us en faré. Ens
partirem tot el que tinc, que és un diner, com
també ens hem partit el que aleshores tenia amb
un altre vellet que, com vós, no fa pas g a i r e tam-
bé m'ha demanat caritat. Vós no us podeu v a l d r é
i j o sóc j o v e encara.
I dit això el soldadet es va treure l'únic diner
que tenia en la bossa, el va partir pel m i g i en
va donar un tros al vell apòstol.
T o t s van seguir la seva via i un tros enllà es
van tornar a trobar i altra vegada Jesús va dir
al vell sant P e r e que tornés a demanar-li almoina,
a veure si també li'n faria. I com les altres v e -
gades, l'apòstol va escometre el soldadet i li v a
dir:
— Soldadet, bon soldadet, si e m volguessis fer
una caritat, que tu ets j o v e i j o sóc vellet.
— I de bona gana que us en faré, bon home,
com també n'he feta a uns altres dos vellets que
no fa g a i r e he trobat. A l s dos els he donat la
meitat del que duia, però com que ara no tinc
més que m i g diner i és tan poca cosa, que fa de
mal partir, us el donaré tot m i g i que us en po-
g u e u remeiar força, perquè j o encara que e m
quedi sense res, sóc j o v e i em puc defensar, men-
t r e que v ó s sou vell i no us podeu valdré.
Jesús, que havia escoltat les paraules del sol-
dadet, se li v a presentar i li v a d i r :
180 JOAN AMADES
— H e volgut v e u r e fins a quin punt arribaven
la teva generositat i la teva bonesa i he vist que
no pots ésser ni més generós ni més bo. Vull pre-
miar-te la teva grandesa de cor. Mira, aquí et
dono aquest sarró que té la gràcia que en d i e n t :
i Q u e tal cosa es posi dins del meu s a r r ó » , se t'hi
posarà tot el que tu vulguis. Si te'n saps valer,
prou bé tens la sort assegurada.
I Jesús es va desfer d'un sarró que duia penjat
al coll 1 el v a lliurar al soldadet que tot agraït li
va besar les mans.
Uns i altres van fer via i aviat es van separar.
El soldadet va fer cap a una gran ciutat. C o m
que feia temps que no havia tastat res. la gana
l'apretava. En passar per davant d'una fonda on
hl havien posats a l'aparador tota una colla de
bons menjars, que feien moltes dentetes, ell que
sí que s'encara amb el sarró i d i u :
— Que una bona viandada d'aquesta es posi
dins del meu sarró.
I tot just ho hagué dit, que xup, es va trobar
a m b el sarró ple de viandes de les més bones l
de les millors, que de tantes ni hi cabien i vessa-
v e n a desdir per ençà i per enllà del sarró. Va
fer-se un bon tip fins a no poder més i encara li
va quedar el sarró ple i replè de vianda, com si
res no hagués menjat.
Quan va estar ben t i p li calia procurar per dor-
mir. En passar per un carrer va veure una pobra
dona amb un infant al peu d'una porta, que plo-
rava amargament. E l soldadet, tot compadit 11 v a
preguntar:
— Què teniu, bona dona?
— Què voleu que tingui? M e n'he d'anar de
casa perquè hi surten dimonis que no paren de
LES CENT MILLORS RONDALLES 181
fer trontollar la casa i no hi ha manera de viure-
hi. Molta gent valenta i ardida han p r o v a t de pas-
sar-hi la nit, però tots han hagut d e fugir es-
giaiats davant de la fúria de la dimoniada. I , po-
breta de mi, em trobo que tenint bona casa he
de v i u r e al carrer.
— N o us espanteu, bona dona, que j o us trauré
els dimonis de casa.
— V o l e u dir, soldadet?; mireu que fins ara són
molts els homes més alts i més grossos que v ó s
que ho han p r o v a t i cap no n'ha pogut sortir,
puix que la por els ha pres a tots i els dimonis
se'ls han fet seus.
— Bona dona, no tingueu por, que j o us asse-
g u r o que us netejaré la casa i esquivaré tothom
que e m vingui a amoïnar.
L a bona dona va donar les claus al soldadet,
que així que va ésser dins de la casa de la por,
es v a ben aposentar a la llar. Va fer foc, es v a
escalfar el menjar que duia dins del sarró, el v a
estendre damunt de la taula i es v a posar a so-
par. A i x í que es va h a v e r assegut, de dins les
flames del foc van començar a sortir dimonis i
més dimonis, amb unes cues totes enxerinades,
que es van posar a ballar pel voltant de la taula
m o v e n t una fressa i un escàndol de no dir. I el
soldadet menja que menja, sense dir-los una pa-
raula. E n veure que el soldadet no en feia cas,
els dimoniots tots s'hi enrabiaven i cada vegada
cridaven, saltaven i gallejaven més fort, però el
soldadet, nyam, nyam, menja que menja, sense
dir res. Fins que, veureu que de dins de les fla-
mes v a sortir un altre dimoniot més gros i més
pelut que els altres, amb unes banyasses més
grosses i més recargolades i amb una cua més
132 JOAN AMADES
enxerinada i més llarga. A q u e l l dimoniot, que
semblava ésser l'amo dels altres, els va atiar i
els va aporrinar perquè amb tanta collada com
eren no havien sabut espantar ni fer tremolar el
soldadet. I els v a abordar perquè se li tiressin al
damunt i en fessin joguina. P e r ò heus aquí que
el soldadet, tot tranquil, només va d i r :
— T o t a aquesta dimoniada que es fiqui dins del
sarró.
E n un moment tots els dimonis, vulgues que
no, amb e! dimoniot més gras al davant es van
ficar dins del sarró amb un aiguabarreig de cues,
de potes i de banyes que no hi havia qui fos ca-
paç de desembolicar-los ni d'entendre's. El solda-
det, amb tota tranquil·litat, es va carregar el sarró
al coll i se'n va anar a casa del f e r r e r :
— Escolteu, bon home, feu-me una bona escal-
dada i una bona mallada a aquest sarró, però que
sigui forta i ben completa.
— Descansa, soldadet, que no e t queixaràs de
la meva feina.
I el f e r r e r va tirar el sarró al foc d e la fornal.
I quan li va semblar que estava prou escaldat el
posà damunt de l'enclusa i amb els malls més
grossos ell i tots els fadrins comencen a mallar. i
cop de mall v e i cop de mall va. i vinga picar i
més i remés i tornem-hi que encara no n'hi ha
p r o u : i juli que ara va de b o ; i alça que toca a
terra i cops i més cops. I tota la dimoniada no
e m vulgueu de g r i n y o l s i d'esgarips i de garra-
nyius i de garranyaus i d'esbalecs i d'espeternecs.
I quan el c o r els va haver dit prou van pregun-
tar al soldadet:
—Qué us sembla, està bé?
— Ja podeu tornar a començar, ja.
LES CENT MILLORS ' RONDALLES 183
I el ferrer i els seus fadrins tornem-hi que no
^ ha estat res, i van repicar-los set hores seguides,
fins que el soldadet, per por que el sarró no se
li empudegués de sofre, v a d i r :
— Bé, n'hi ha prou.
I v a buidar el sarró e n m i g del carrer. N o v a
sortir cap dimoni sencer. T o t s anaven camatren-
cats, escuats. banyaaixafats. capbadats, braçespat-
llats, i, després que van haver fugit tots com un
llamp, els uns per aquí, els altres per allà, v a n
restar allí terra tot un munt de cues, potes, nas-
sos, banyes, pelots i borrim. closques de cap, bra-
ços i d'altres desterres de dimoni que feien un
munt que no l'hauria saltat l'home més saltador.
Aquella bona dona va agrair molt al soldadet el
favor que li havia f e t i sempre més v a poder viu-
r e tranquil·la a casa seva.
El soldadet va seguir la seva v i a , quan heus
aquí que v a v e u r e tota una gran munió de g e n t
que parlaven i conversaven i tot eren xius-xius
• i enraonaments a cau d'orella. Ell que sí, que v a
procurar saber què passava, i una velleta, velleta,
li va d i r :
— Calla, soldadet, que al nostre senyor rei n'hi
passa una com un cove. P e r poder guanyar aque-
lla guerra tan forta a què tu també devies anar,
es v a donar al dimoni, i avui s'escau just el dia
que acaba el pacte i el dimoni ha de v e n i r a em-
portar-se'n el nostre rei i pots comptar quina
consternació hi ha pertot arreu.
— Si és per això, que tothom torni a l'alegria,
que del dimoni ja me'n cuidaré j o .
— Sant cristià, però j a saps el que dius?
— R e s . A r a mateix me'n v a i g a trobar el rel,
i tot corre del meu compte.
 1M JOAN AMADES
Sense p e n l r e temps, e l soldadet se'n va a casa
del rei i li fa passar avís que si v o l , ell és molt
a m i c d e l d i m o n i i li saldarà e l d e u t e que tenen.
Quan el r e i ho va sentir. Ja ho crec que d e se-
guida v a manar q u e e l portessin a la seva pre-
sència. Però heus aqui que els criats li v a n d i r
q u e p e r presentar-se davant d e l r e i havia d e po-
hr-se una mica i q u e e n t r e altres coses havia d e
d e i x a r aquell sarronet m i g espelleringat que duia
penjat al coll.
— A i x ò si que no. Si em fou d e i x a r el sarró no
entro a v e u r e e l rei.
P e r ò e l majordom del rei, q u e era un home
molt tocat i posat, va d i r q u e d e c a p manera no
podia entrar davant del rei una persona tan dei-
xada i mal vestida c o m e l l . i q u e si n o e s volia
mudar i polir no podia passar a v e u r e e l rei. I
com podeu comptar, e l soldadet d e c a p manera no
volia abandonar el sarró. E n t r e aquestes el temps
anava passant l e l r e i pres d e p o r tot era dema-
nar per aquell soldadet q u e s'havia compromès a
entendre's a m b e l dimoni. Quan l i v a n d i r que
no podia passar a veure'l perquè n o anava prou
mudat, e l rel. desesperat, v a manar q u e el fessin
passar encara que anés en camisa.
I heus aci que mentre e l soldadet entrava per
la porta d'un cap del saló, p e r l'altra j a entrava
tota una munió de dimoniets saltant i ballant. En-
t r e ells, p e r ò . n'hi havia uns quants d e cama-
trencats i banyacurts, tots embenats i plens de
nafres, q u e e r e n dels q u e e l soldadet havia fet
mallar. A i x í que el van veure, tots van fugir, cri-
dant q u e a m b aquell soldat n o hi volien saber res.
Els seus companys, que no sabien d e què anava,
tot era estirar-los p e r la cua perquè n o fugissin.
LES CENT MILLORS RONDALLES !85
però ells d e cap manera. I entre uns i altres va
armar-se un batibull, una lliga manega que tot
va esperançar el rei. Com q u e no paraven d e sor-
tir dimonis 1 més dimonis, els q u e v a n fugir no
van pas f e r falta. E n v a sortir darrera d e tots un
de gros q u e feia com d'amo de tota la caterva. i
quan es disposava a donar ordres, e l soldadet que
sl, q u e d i u :
— Tota la dimoniada, que e s fiqui dins d e l
sarró!
Xup. al mo men t van estar dins fets un garbuix,
uns d e cap per amunt, altres d e cap per avall,
els uns d'esquena, els altres d e costat. E l soldadet,
amb aire triomfal, v a d i r :
— A r a aqui ens fa falta un bon ferrer.
El rei va m a n a r :
— Digueu al meu f er r er que vingui d e seguida,
i perquè pugui ésser aqui més aviat, que nl e s
rentí la cara ni s'endreci.
I al moment va presentar-se el f er r er a m b la
cara tota emmascarada i esplugant arreu polsina
de f e r r o :
— Què mana el missenyor rei?
— Jo només et mano que et posis al manar d'a-
quest soldadet
— T u , a m b tota la teva g e n t . feu una bona es-
caldada i una bona mallada a aquest sarró. P e r ò
que us lluïu en la feina c o m feina d e rei. I no pa-
reu d'escaldar-lo i d e mallar-lo fins que el senyor
rei digui prou.
El ferrer es va carregar el sac al coll i se'n v a
anar. I a m b tota la seva gent, escalda que escal-
da i malla que malla i encara deuen mallar, perquè
el senyor rei s'ha guardat bé prou d e d i r q u e
paressin. I a m b aquella escaldada i mallada diuen
 JOAN AMADES

que s'hi ha conegut, puix que des d'aleshores que

no hi ha tants dimonis com abans.
El rei, no sabent com premiar el gran favor que
11 havia fet el soldadet, el va casar amb la seva
filla gran per ésser la que havia d'heretar la co-
rona, quan el rei morís. I així el soldadet va arri-
bar a ésser rei, profit que va obtenir en premi a
la seva generositat i a la seva bonesa de cor.

/ no sé què més va passar,

perquè jo allí els vaig deixar El lladre fi
i aquí me'n vaig venir
per poder-vos-ho explicar,
perquè si no hagués vingut Vet aquí que una vegada hi havia un m i n y ó
no ho hauríeu sabut. que volia fer de lladre i es va anar a llogar a un
capità de lladres molt famós com aprenent. L a
colla tenien el cau en una cova molt fonda que
es trobava al cim d'una muntanya m o l t aspra i
encimbellada, des d'on es dominava una gran es-
tesa de terres. A i x ò permetia els lladres poder do-
m i n a r tot el terreny de la seva rodalia i disposar
les maniobres de llurs robatoris amb cert avan-
tatge. Quan feia poca estona que el m i n y ó s'ha-
via llogat per aprenent, el capità des del seu ca-
tau va v e u r e un homenàs forçut c o m un gegant,
que passava per un camí amb un moltó al coll.
E l capità va cridar l'aprenent i li va d i r :
— A v u i tenim poc recapte per dinar, i Veus
aquell h o m e que passa per allà baix amb aquell
moltó? V é s i roba-li. Mira que és m o l t valent i
molt forçut i que p e r no deixar-se prendre el
moltó es defensarà com un brau. V e s d'espavilar-
te per tal de no tenir una mala estrena.
— N o tingueu por, mestre, que li prendré e l
moltó i ni tan sols e m veurà.
 JOAN AMADLS
El m i n y ó va agafar un g a n i v e t tot vell i rove-
llat que no servia per a res. d'aquells que en
diuen de mida d'home perquè oberts són tan llargs
c o m un h o m e dels alts. T a m b é va agafar una
beina dolenta i vella que venia bé amb aquell
g a n i v e t o t . que n i un n i l'altra no valien ni la
pena de mirar. A m b aquells dos fòtils el m i n y ó
v a e m p r e n d r e la costosa i aspra baixada de l'alta
muntanya fins arribar al camí per on havia de
passar l'home del moltó. E n m i g del camí v a dei-
x a r la beina a terra de manera que semblava que
havia caigut d'algun passant. Unes dues centes
passes més enllà i després d'un revolt des d'on
no es veia el lloc on havia deixat la beina deixà
caure e l g a n i v e t . Feta la maniobra, el m i n y ó es
va ben amagar entre un bardissar.
A l cap d'un moment v a passar el qui duia e l
moltó al coll. En veure aquella beina va pensar
q u e d e v i a h a v e r caigut d'algun caminant, però
com que era tan vella i arrossinada no valia la
pena ni d'ajupir-se a collir-la. Seguí c a m í enllà i
passada la colzada va trobar també el ganivet.
Va pensar que la beina que havia trobat devia
ésser la d'aquell g a n i v e t i es va fer l'intent de
collir-lo, puix que encara que fos vell bé serviria
p e r x e r r a c a r herba. I la beina li aniria bé per
resguardar-lo. I ' e r ò per no haver de recular amb
la bèstia a l coll, es v a descarregar i la v a d e i x a r a
la vora del camí. A i x í que va haver tombat la col-
zada e l m i n y ó v a sortir del seu amagatall, es v a
carregar el moltó al coll i cap a la cova s'ha dit.
E n tornar l'home i no trobar el moltó tot se'n
va estranyar i va creure que la bèstia es devia
haver posat per entre el bosc per menjar herba.
E l v a cridar, el va cercar, p e r ò tot fou debades.
LES CENT MILLORS RONDALLES 189
Va suposar que potser se n'havia tornat cap al
ramat on ell l'havia comprat feia una estona i
decidí tornar-se'n cap allí per tal de v e u r e sl el
trobava.
E l bon h o m e va desfer el camí. E l pastor li v a
dir que no havia pas vist el moltó, però li'n va
donar un altre amb el tracte que sí no tornava el
primer, ja li pagaria el segon. I amb l'altre moltó
el bon h o m e va tornar a emprendre el camí de
casa seva.
El capità i la seva g e n t des de la cova van
veure l'enginy del m i n y ó i van celebrar molt la
seva astúcia. E l fadrí va arribar a dalt esbufegant
I sense poder tornar l'alè de tan cansat. I heus
ací que just en arribar-hi el capità va tornar a
veure com altra vegada tornava a passar aquell
pobre h o m e carregat amb un altre moltó. El ca-
pità v a cridar e l m i n y ó i li v a d i r :
— N o crec pas que amb un moltó t i n g u e m el
recapte que necessitem. Veig que torna a passar
aquell mateix h o m e amb un altre moltó. V e s si
II vas a prendre altra vegada i ho sabràs fer tan
b é c o m ho has fet.
— N o hi patiu, el mestre, que li tornaré a pren-
dre el m o l t ó sense que ni ell e m v e g i .
I e l m i n y ó v a desfer el l l a r g c a m í . E s v a ama-
gar en el mateix indret que la primera vegada i
quan 11 va semblar que l'home del moltó era a la
vora. va fer v e u r e que b e l a v a :
— B e e e , beee, beee, beee!
L ' h o m e del m o l t ó va creure que sentia el mol-
tó perdut i li va mancar temps per anar a cer-
car-lo. P e r ò com que no havia d'anar pas carre-
gat amb e l m o l t ó q u e duia el v a d e i x a r v o r a del
camí m e n t r e ell es v a endinsar pel bosc. I així
 JOAN AMADES
que v a estar prou lluny perquè n o e l pogués veu-
re, el fadrí va sortir i es v a carregar el segon
moltó. 1 cap a la cova s"ha d i t !
Cerca q u e cerca, el pobre home no va trobar el
moltó, i sense saber explicar-se el que li havia
passat resolgué tornar altra vegada al ramat p e r
veure si potser hi havien fet cap els dos mol-
tons i per comprar-ne un altre si no els hi troba-
va, puix q u e l'endemà era festa m a j o r al seu poble
i no volia passar sense menjar carn de llana.
Més mort q u e viu de cansament, el m i n y ó va
arribar a la cova amb el segon m o l t ó al coll. I
heus ací q u e quan just hi arribava es va tornar
a v e u r e passar el pobre h o m e tot carregat a m b el
tercer moltó.
El capità va dir al m i n y ó :
— Mira, j a es torna a v e u r e aquell Infeliç a m b
un altre moltó al coll.
— i X o voleu pas q u e li vagi a prendre, nostre
amo?
— Home, no cal, perquè ja tenim prou recapte.
— Doncs aquesta vegada hi aniré j o pe: meu
gust i no tan sols li robaré el m o l t ó , sinó que
fins i tot li prendré la roba q u e porta.
I trico. trico. el m i n y ó va tornar a desfer el
camí per tercera vegada. Més enllà del lloc on li
havia pres els moltons hi havia un estanyol i a
la seva vora es va asseure tot esperant que arri-
bés el pobre home del moltó. A i x í q u e el va
sentir e s v a posar a riure com un beneit. En veu-
re'l l'home del be. II va d i r :
— El món és a i x í : m e n t r e els uns riuen els
altres rebien.
— Que us en passa alguna, bon home?
— Res. q u e s e m'han perdut d o s moltons q u e
LES CENT MILLORS RONDALLES líl
no sé pas on han pogut anar a parar, i per poder
menjar m o l t ó n'he hagut de p a g a r tres.
— Doncs, mireu, precisament ara j o reia perquè
dos moltons, que segurament deuen ésser els de
que v o s parleu, se n'han vingut joguinejant fins a
la vora d'aquest estany, com sl tal cosa s'hi han
t i r a t i sense parar de j u g a r , c o m si fossin dues
barques han passat l'aigua i han sortit per l'altre
costat i fins ara han estat allí prenent el sol per
eixugar-se la mullena d e la llana. I a mi m'ha
fet tanta gràcia que no m'ho sé acabar i per això
reia.
—Si em volguéssiu guardar aquest be i la roba,
j o e m tiraria a l'aigua per tal d'anar-los a cercar.
— A m b m o l t d e gust, bon h o m e . P o d e u anar
ben descansat.
L ' h o m e es va despullar i es va tirar a l'aigua.
I així q u e va ésser prou enllà per no poder v e u r e
el m i n y ó , ell que sí. que es carrega el moltó i
tota la roba i c a m í d e la c o v a s'ha d i t .
Va arribar-hi aixafat i més mort que viu. E l
capità i tota la seva gent li van a p r o v a r la feta
i tots van dir que era més fi q u e ells. puix q u e
cap d'ells no hauria pas sabut robar les tres bès-
ties a m b la finor i a m b la senzillesa c o m ho ha-
via fet.
Era hora de dinar i el m i n y ó aprenent no es
podia aguanuir d e gana i de cansament. F o r e n
servits a taula els dos moltons, rostit l'un i amb
suc l'altre. Una oloreta que deia menja'm, campe-
j a v a per tota la cova. E l m i n y ó aprenent es v a
treure el g a n i v e t de la butxaca i es va disposar
a fer-se una bona tallada, però e l capità, a m b
veu de tro i imperatiu, va c r i d a r :
192 JOAN AMADES LES CENT MILLORS RONDALLES 193

se'n v a anar cap a casa seva i v a abandonar

— T i t , l'aprenent!, que això no és per a tu. Mes-
l'ofici de lladre pel qual tenia tantes condicions.
t r e coc, porta aquelles patates m i g podrides, cor-
gelades i agroses que van sobrar d'ahir sopar, I gràcies al rigorisme del capità v a ésser una
perquè ningú no en va poder menjar i que en bona persona i v a seguir el camí del bé.
dini l'aprenent.
/, encara deu ésser viu
— Com s'entén!, i que j o no h e de menjar com
els altres? si no s'ha mort
i tot això és tan veritat
— tQue no ho saps que els aprenents no men-
com que el conte s'ha avabat
gen mai com els fadrins i com el mestre?
i turtirurunirurura-t.
— Aquestes patatotes us les m e n g e u v ó s si vo-
l e u ; j o menjaré carn com tots els altres, puix
que a la fi, no us demano pas res vostre. Els
moltons són ben meus, perquè j o els h e robat
i sóc j o el que puc cridar i no deixar-vos-en
menjar a vosaltres. I no e m v i n g u e u amb més
tracamandanes que sóc j o el que us mantinc a
vós del que m ' h e ben guanyat i suat.
— A q u í no hi ha res de ningú i tot és de tots
i meu més que dels altres perquè sóc el que
mano. i O n s'és vist v o l e r fer p r e v a l d r é el dret
del que has robat? Si no ho hem robat al camí
ral, nosaltres t'ho r o b e m a tu. I has de saber
que el que es roba mai n o fa profit ni mai hom
se'n pot tenir per amo. El que un ha robat és
del p r i m e r que li pot anar al darrer. I el qui
roba és robat. I res del que robis mai no serà
teu. A q u í , per tu no hi ha més que patates
m i g podrides i corgelades, i prou!
— Doncs si un altre m'ha de robar sense perill
ni cansament allò que j o he pres amb tot l'es-
forç i amb tot el risc, i si mai res del que robi
pot ésser meu ni me'n puc veure cap profit, que
r o b i un altre que per robar i no guanyar v a l
més treballar. Deixo l'ofici de lladre i adéu-siau.
I sense tastar ni un sanabre de res, l'aprenent.
13

El Rei de Barcelona i la filla del
moliner
Vet aqui que en aquell temps
que les bèsties parlaven
i les persones callaven,
el rel de Barcelona es volia casar. Volia per
muller una fadrina ben eixerida i com que cap
de les que coneixia no ho era prou pel q u e ell
volia, va decidir anar-se'n pel món a veure si
en trobaria una. L'n dia d e bon matí va sortir
de casa seva i camina que caminaràs, camina
que caminaràs, quan va ésser a Sants va trobar
un homenet que feia el mateix camí que ell i li
va d i r :
— Sl v o l e u venir amb mi, podrem anar junts
i us deixaré pujar dalt del meu cavall.
Com que el rei anava a peu, aquell homenet
es va creure que potser es volia burlar d'ell
perquè, per pujar dalt del cavall que anava el
rei. no li calia el seu permís. N o en va fer cas,
i van seguir endavant. Quan van arribar a Es-
plugues, van passar per vora un camp de blat
LES CEST MILLORS RONDALLES :9i
que donava bo de mirar, de ros i espigat que
era, 1 el rei va dir al seu c o m p a n y :
fBon camp de blat.
Bon camp de blat,
si és o no és segat.*
Quan el company del rei va sentir allò va
creure ben bé que se les havia amb un beneitó
perquè el blat rossejava com un sol i d e segat
no n'havia gens. Van seguir camí avant i en
arribar a l'indret de Sant Feliu van trobar un
enterrament, i el rei tot mirant-se'l, va dir al
seu c o m p a n y :
tAqucst que duen a enterrar
o mort o viu deu estar.»
Aleshores sí que el company del rei no va
dubtar que se les havia amb un beneit. Van
arribar a Molins de K e i que j a era vespre. E l
company del rei era moliner, i va d i r al rei que
si volia anar a sopar a casa seva d e bona gana
li'n donaria, però com que no tenien llit per
donar-li hauria de d o r m i r dins de la tramuja.
A l rei no 11 va fer g a i r e gràcia, i li va dir q/ue
hl aniria a sopar, però que a dormir aniria a
l ' h o s t a l . E n arribar al molí, el moliner li va fer
conèixer la seva dona i la seva filla, que era
molt j o v e i m o l t eixerida, i el rei quan la va
veure va dir-li:
*Bona casa f(,ra
si fos sencera.»
 196 JOAN AMADES
Ni el moliner ni la seva dona van poder en-
tendre q u è volia dir el seu hoste. E l rei va
donar set x a v o s a la molinera perquè anés a
comprar sopar per a tots. Van fer un gall farcit
i en presentar-lo a taula el van o f e r i r tot a
l'hoste. E l rei v a tallar el cap i el va donar
al moliner, les potes les v a donar a la molinera,
i les ales a la seva filla. Del pit e n va fer
tres trossos, 1 en v a donar un a cada un i ell
es v a menjar tota la resta. Quan van haver
sopat es varen despedlr, i el rei va dir q u e s e
n'anava cap a l'hostal. A i x í q u e el r e i v a ésser
fora, el moliner va p r e n d r e la paraula i v a d i r
que li semblava que el seu hoste devia ser
mig b o i g perquè li havia d i t tota una colla d e
coses que no treien cap ni trellat a res. I fil per
randa v a anar explicant tot e l q u e li havia dit.
La seva filla, q u e era m o l t sàvia, quan va ha-
v e r sentit e x p l i c a r el moliner, es v a posar a par-
lar I 11 v a d i r :
— Vós pare, e l teniu per un beneit i p e r a m l
és m o l t savi. En tot i anar a peu us ha con-
vidat a pujar e n e l seu cavall, v o l e n t d i r que
aniríeu ben junts i, com q u e faríeu conversa, us
distrauríeu i e l c a m í s e us faria tan fàcil com
si haguéssiu anat a cavall. Aquell blat, encara
que p e r a vosaltres era p e r segar, qui sap si
pel seu amo era ja segat perquè, si per conve-
niència o per pobresa s e l'havia hagut d e ven-
dre del camp estant, com q u e ja no era seu, per
ben segat el podia tenir, i aquell m o r t q u e duien
a enterrar, per mort q u e fos, si estava e n grà-
cia d e Déu. just aleshores havia acabat d e néi-
x e r p e r a la glòria del cel i per tant era viu
LES CENT MILLORS RONDALLES 197
i ben v i u , p e r ò si estava e n pecat era mort
per sempre per a la glòria celestial.
— T r o b o q u e potser si q u e tens raó en tot
això, però, i a l l ò q u e ha dit d e la nostra casa,
que no era sencera, i aquella altra estranya ma-
nera de partir el gall, i n o trobes q u e és una
beneiteria?
— A i , pare, per mi n o ! ; j o crec q u e tot això
és d e gran saviesa. A l l ò d e q u e la casa n o era
sencera, no ho ha dit pas pel molí q u e ho ha
dit per mi, i ha volgut parlar per aquella dent
que l'altre dia e m va caure q u e és com una pe-
dra q u e em falli, i que en bona veritat no e m
puc t e n i r p e r sencera. I allò d e partir el gall
ha estat cosa de molt seny. A vós us ha donat
el cap perquè sou el que heu d e d i r i g i r la feina
del molí i t o t el port d e la família. A la m a r e
ii ha donat les cames perquè per dur tot el
t r a g í i el pòndol del molí i de la casa li cal
córrer molt, i a mi m'ha donat les ales perquè
haig de v o l a r de pressa per f e r tot el q u e us
convingui a v ó s i a la m a r e , i c o m q u e a tots
tres ens c o n v é molt pit per complir molt bé
la nostra tasca, per això ens n'ha donat un tros
a cada un.
Quan son pare va sentir tot això va quedar
tot parat, p e r ò encara v a n quedar tots tres més
parats quan v a n sentir el rei que des de baix
cridava:
— Feu-me l l u m que no m'hi v e i g per pujar.
Jo no era pas fora; m ' h e amagat aqui baix per
sentir la vostra conversa q u e m'ha agradat molt
i molt, i sobretot la saviesa de la vostra filla
per c o m p r e n d r e totes les sentèncias q u e j o us
havia dit i q u e v ó s no havíeu sabut compren-
 JOAN AilADES
d r e ; perquè heu de saber i entendre, i entendre,
i saber que j o sóc el rei de Barcelona, que tinc
ganes de casar-me amb una minyona ben llesta
i ben eixerida i com que cap de les que j o
coneixia ho eren prou pel que j o volia, he deci-
dit anar pel món a buscar-ne una i ja no e m
caldrà voltar més perquè j a l'he trobada, i si
la vostra filla e m v o l per marit i vós e m voleu
per g e n d r e avui mateix ens casarem.
I'odeu comptar quin efecte els van fer al mo-
liner, a la molinera i a la seva filla les paraules
del rei, i ja ho crec que s'hi van avenir ells a
prendre'l per g e n d r e i ella per marit, i v a n fer
unes bodes d'aquelles que mai no se n'han vist,
que se'n va parlar molts anys 1 encara se'n parla
ara, i d'aquell molí en v a n d i r el molí del rei,
i com que el moliner, amb l'ajuda del seu gen-
dre, es fa fer m o l t ric, va comprar tots els al-
tres molins del poble i tothom en deia els mo-
lins del rei, i encara avui ho diuen de tot
el poble.
/ conte contat ja està acabat,
i els uns diuen que si
i els altres diuen que no
i aneu a saber
qui te la raó.
i si és veritat, bé,
i si no, també
perquè jo he explicat
tal com ho sé.
L'ocell dels ous d"or
V e t aquí que una vegada hi havia dos caça-
d o r s : l'un molt pobre, tant. que molts dies de
l'any se n'havia d'anar al llit sense sopar; l'al-
t r e ric, ric, tan ric que ni ell mateix sabia el
que tenia. E l pobre era m o l t bo, molt dòcil i
molt g e n e r ó s ; el ric, e n canvi, era molt dolent,
envejós i gasiu.
Heus ací que un dia el caçador pobre va anar
a caçar i va agafar un pardalet menut, menut,
però m o l t eixerit i m o l t saltador. E n comptes
de matar-lo e l va posar dintre d'una gabieta i
l'endemà quan va anar a netejar la gàbia va
trobar que havia posat un ouet tot daurat i molt
pesant que no semblava pas un ou c o m el al-
tres. L i va semblar que aquell ou podia ésser
d'or i ell que si que se'n va a casa d'un argen-
ter a v e u r e si l'hi volia comprar. L'argenter se'l
mira i se'l mira, el toca i el retoca, el pesa i
el sospesa, i li diu que si v o l n'hi dóna cinc-
cents sous. Quan el caçador ho va sentir podeu
comptar si s'hi va avenir.
Quan l'endemà va tornar a netejar la gàbia de
 200 JOAN AMADES
l'ocellet va trobar-hi un altre ouet igual al del dia
abans i també el v a dur a casa de l'argenter
que també l'hi v a comprar per cinc-cent sous.
I cada dia l'ocellet ponia un ou d'or. EI caçador
aviat ja no va ésser pobre i molt aviat, també,
fins va arribar a ésser ric. E s va comprar una
casa i un vestit, 1 un cavall, i v i v i a com t o t un
senyor, i com que no se n'havia d'anar al llit
sense sopar i menjava p e r la gana q u e tenia
aviat es v a e n g r e i x a r i feia d'allò més g o i g . A l
caçador ric l'enveja el rosegava i tot era pensar
com s'ho devia f e r per guanyar tants diners
en tan poc temps, i tot eren males pensades i
maies paraulades. L a riquesa del caçador pobre
el tenia trasbalsat i heus ací que un dia va
decidir v e u r e si podia saber d'on sortia. L a seva
m a r e era molt vella, i com q u e per estalviar no
li donava g a i r e m e n j a r feia una cara tota arru-
gada i revellida. E l que sí q u e la va f e r vestir
d e captaire i la va e n v i a r a casa del caçador po-
bre a demanar caritat i a v e u r e si l i voldrien
donar acolliment aquella nit, i li encarregà que
sobretot escoltés ben bé les converses i procu-
rés saber d'on els pervcnia la riquesa.
L a vella q u e també era un garsa v a saber
fer m o l t bé el paperot. A casa del caçador pobre
la van recollir i ella. mentre hi va ésser, tot va
ésser orelles i v a sentir parlar d e l'ocellet i dels
ous d'or que cada dia feia i dels cinc cents
sous q u e l'argenter els e n donava. 1 l'endemà
ho explicà tot a pe a pa pe u pu al seu fill. El
caçador ric, encara va tenir més enveja i va
enviar altra vegada la seva m a r e a demanar
posada a casa del caçador pobre amb l'encàr-
r e c d e robar-li l'ocellet. I la vella així mateix
LES CENT MILLORS RONDALLES 201
ho v a fer, un moment que v a n estar distrets
va sortir d e la pallissa on l'havien deixada dor-
mir, va obrir la gabieta v a agafar l'ocellet se'l
va a m a g a r sota d e les faldilles i se'n v a anar
corrents cap a casa seva perquè sl per cas l'ha-
guessin vista n o la poguessin aconseguir.
E l caçador ric, tot content amb l'ocellet, ja
es v a v e u r e m o l t m é s ric del q u e era, p u i x q u e
cada dia tindria clnc-cents sous més. A i x í com
el caçador p o b r e no v a ésser m a l pensat n i cu-
riós i de seguida d'haver-lo agafat v a posar
l'ocellet d i n t r e d'una gàbia, e l ric, p r i m e r se'l
va v o l e r ben m i r a r i remirar de pertot arreu,
i v a trobar q u e sota d e les aletes hi tenia unes
lletres que deien que aquell qui es mengés el
seu c o r sencer cada matí e n llevar-se e s troba-
ria una bossa amb cent unces sota del coixí.
I v e t aquí q u e aleshores l'envejós del caçador n o
va saber què f e r ; cent unces d'or eren m o l t
més q u e cinc-cents sous, i matar l'ocell portava
més guany q u e mantenir-lo, però si tot era men-
tida aleshores es quedaria sense l'ou i sense la
bossa. Rumia q u e rumiaràs i pensa q u e pensa-
ràs, i cavil·la que cavil·laràs, l'enveja v a poder
més q u e tot i d'amagat d e tothom i sense q u e
ni la seva dona en sabes res, li va manar q u e fre-
gís el c o r sencer i q u e l'hi portés p e r a sopar.
P e r ò heus ací q u e aixi que havia acabat de
f r e g i r e l c o r v a arribar el fill del caçador, can-
sat i amb una gana com un bou i sense es-
perar l'hora d e sopar, ell q u e si, sense saber
el q u e feia, agafa el cor de l'ocellet i amb una
bocada se'l v a empassar sencer. Quan el seu
pare ho va saber no en vulgueu més de crits
 Ml JOAN AMADES
i de soroll, però ja estava fet i ell es va guar-
dar ben bé d'explicar res.
En havent sopat, el fill del caçador, q u e estava
molt cansat, se'n va anar a dormir, p e r ò e l 6eu
pare no va aclucar l'ull en tota la nit, i així
que es va acostar l'hora de llevar-se, d e punte-
tes v a anar al llit del seu lill p e r n o despertar-
lo, li va alçar el coixí 1 a sota hl v a trobar la
bossa amb les cent unces d'or. Podeu comptar
sl e n v a f e r d e salts i d e bots d'alegria, p e r ò
no e n v a dir pas res a ningú i de seguida va
c ó r r e r a amagar la bossa.
Cada dia posava pólvores de dormicions en el
sopar perquè el noi dormís ben fort 1 no es
despertés, i ell quan s'acostava l'hora d e llevar-
se, anava a treure la bossa de sota del coixí
sense q u e el seu fill en sabés res. A i x ò va durar
molts a n y s i podeu c o m p t a r si se'n v a f e r d e
ric. P e r ò el fill es va fer gran i v a v o l e r anar
a seguir món. E l seu pare de cap manera no ho
volia, puix q u e si s e n'anava de casa perdia la
bossa de les unces de cada dia, I tot era donar-
li consells i l>ones paraules, però. res. el noi es
moria de ganes de córrer món i no el v a pas
poder aguantar.
V e t aquí q u e la primera nit q u e va ésser fora
de casa va posar a un hostal. L'endemà el matí
es v a llevar, com sl res, va pagar la dispesera
i se'n v a anar. Quan ja era moltes hores lluny
va v e u r e un home a cavall q u e corria en la ma-
teixa direcció que ell portava fins q u e el va atra-
par. L ' h o m e v a b a i x a r del cavall i li va allargar
una bossa d'unces d'or i 11 va d i r que se l'havia
descuidada a l'hostal sota del coixí, el m i n y ó
va dir q u e no era seva 1 q u e no la volia pren-
LES CENT MILLORS RONDALLES 213
dre, però l'home del cavall, q u e era un fill de
l'hostaler, d e totes passades volia q u e s e la que-
dés i cap dels dos no la volien. E l m i n y ó , q u e
no comprenia el que podia haver passat, v a recu-
lar altra vegada cap a l'hostal 1 en arribar-hi
va trobar e l seu pare q u e li va dir q u e la bossa
sí q u e era seva i 11 va e x p l i c a r el q u e feia el
cas. E l noi tot parat no se'n sabia a v e n i r i c o m
que era més g e n e r ó s q u e el seu pare 1 v a pen-
sar q u e l'endemà mateix ja tornaria a tenir una
altra bossa d'unces, va d o n a r la primera bossa
a l'hostaler.
L'hostaler tenia tres filles i de totes passades
volia casar-lo amb una d'elles i li donava a triar
la q u e li agradés més. A l'hostal hi havia mol-
tes donzelles q u e hi feien posada i totes d e
genollóns li d e m a n a v e n la mà p e r casar-se amb
ell. L'hostaler tenia set criades totes joves i ga-
llardes i totes no paraven demanant-li q u e es
casés amb elles. P e r ò res, el fill del caçador v o -
lia córrer món i no estava pas per casar-se.
Una bossa plena d'unces d'or. Déu n'hi do de!
que pesa. i en afegir-n'hi cada dia una de no%'a.
molt aviat el fill del caçador anava tan carregat
d'or q u e no sabia pas q u è fer-ne. fins que oli
que sí que va pensar que el millor q u e podria
fer fóra donar-lo. I tal dit tal fet, cada dia al
vespre, donava tot el q u e portava al primer q u e
trobava, i l'endemà quan es llevava ja tornava a
tenir una bossa d'unces. Podeu comptar si e n
tenia d'amics i de g e n t q u e l'afalagaven i q u e
tot era e l l . puix q u e donava les unces a gra-
pats. El seu pare tan gasiu, quan veia el seu
fill tan g e n e r ó s e s desesperava 1 s'estirava els
cabells, però no en podia pas sortir. De tant i
 JOAN AMADES
tant c ó r r e r món també va v e n i r q u e es va can-
sar i un dia v a c o n è i x e r una donzella m o l t
bonica i molt bona noia i li va demanar la mà
i es van casar. L'àvia d'aquella nora era m o l t
trapacera i no comprenia d'on podien treure tan-
ta riquesa i tot era v o l e r saber c o m s'ho feia
per fer anar els diners com l'aigua i no parava
de preguntar-ho a la seva néta. fins q u e en
v e u r e q u e no podia sortir de fer-li-ho explicar,
va dir-li q u e quan callaven tant la manera d e
guanyar-los tot aquell bé éle Déu devia ésser mal
adquirit. Aquestes paraulades van ofendre molt
i molt a la néta i v a preguntar al seu m a n t
d'on treia tanta riquesa, puix q u e la seva à v i a
feia c ó r r e r q u e no devia ésser d e bon just. Ales-
hores el m i n y ó va explicar a la seva dona d'on
treia tant tresor, i la noia per fer callar l'àvia
li ho v a e x p l i c a r tot, fil p e r randa.
Quan la vella v a saber el com i quant, de se-
guida va pensar com s'ho podria fer per a pren-
dre la sort del seu nét. A l l í a la vora hi havia
una font d'aigua d e regirança, d'aquella q u e
quan se'n beu trasbalsa tot el cos 1 tot ho fa
vomitar. Va omplir-ne el càntir amb què acos-
tumava beure el seu nét i així q u e en va beure
un traguet li v a n v e n i r uns revoltaments d e ven-
tre 1 un grans vòmits. L a mala vella de seguida
va collir el cor de l'ocellet, el va ben rentar, el
va fregir i se'l v a menjar i l'endemà mateix va
m i r a r sota e l c o i x í i v a trobar una gran bossa
tota ben plena d'unces d'or.
Del disgust el m i n y ó v a estar malalt, i la vella
com q u e ja no tenia diners, el va treure d e casa
dient-li q u e allí era a casa seva i q u e e!l j a
no hi tenia res a fer.
LES CENT MILLORS RONDALLES 205
Pobre, trist i m i g malalt, el pobre m i n y ó se
n'entornava cap a casa seva. Mort d e gana, v a
veure una figuera amb unes figues grosses i fres-
ques com una rosa. E n v a abastar unes quantes
i se'n va menjar una, i al m o m e n t va trobar-se
c o n v e r t i t e n un ase amb set pams d'orelles. P o -
deu comptar com es v a desesperar. P e r ò c o m
que la gana l'apretava es va, posar a menjar her-
ba, com fan el rucs, i al moment de donar la
primera queixalada v a tornar-se altra v e g a d a per-
sona. E n t r e ell v a pensar: «Ja tinc tot el q u e
necessito per a tornar a ésser r i c » . V a collir les
tres figues més grosses i més boniques de la figue-
ra, s e les v a posar al m o c a d o r i amb una excusa
va tornar a casa seva. L a vella així q u e v a v e u r e
aquelles figasses li va dir que n'hl deixés menjar
una, puix q u e li agradaven molt, 1 com q u e el nét
no volia altra cosa, la hi v a donar I al moment
va tornar-se una somera negra i lletja com un
mal esperit. Sense q u e ningú en sabés res la
va baixar a la quadra, i 11 va treure tot e l
menjar de la menjadora i l'aigua d e l'abeura-
dor perquè passés gana i set. A l cap d'una
estona va arribar la seva dona I també 11 v a
demanar una figa. Ell de seguida la hi va do-
nar i també es v a tornar una somera c o m l'à-
via. D e seguida va arribar la criada i també
va v o l e r una figa i va tornar-se una somera.
Quan les tres v a n estar tancades al corral,
sense poder-ne sortir, e l fill d e l caçador se'n
va anar a comprar tres morrions d e ruc fets
de fil ferro ben g r u i x u t i ben fort. Els va posar
els morrions a les tres i de seguida muntat
dalt d e la burra negra d e l'àvia se'n v a anar
a fer una passejada. Com que era vella i no
MM JOAN AMADES
podia caminar g a i r e tot el c a m í la va acom-
panyar a bastonades. Fins que van arribar • a
la font d e l'aigua d e la regirança. L e s tres
someres tenien una set que no s'aguantaven.
Els va treure el m o r r i ó i les tres es van fer un
gran tip d'aigua, sobretot la somera negra que
era la que havia anat carregada i la que tenia
una set que l'arborava. A i x í que va haver be-
g u t li v a n començar uns cargolaments i recar-
g o l a m e n t s ; va v o m i t a r el c o r i el fadrí el va
recuperar. Quan a les tres someres els va haver
passat el m a l de v e n t r e , es v a n fer un bon
tip d'herba i les tres van tornar-se altra vega-
da dones, p e r ò el marit de la néta qui sap on
parava.
Cansat de tant córrer món no es va moure
mai més de casa seva. Es va tornar a casar
i com que cada matí trobava la bossa de les
unces ben plena sota del coixí va ésser sempre
ben ric i venturós, i de segur que si no és
mort, és perquè encara és viu.
/ conte contat
ja està acabat.
El Rei de les tres corones
Vet aquí que un.' vegada hi havia un rel
molt poderós que tenia tres fills i no sabia a
quin del tres deixar la corona. Va prometre
que la deixaria a aquell dels tres que engegués
més lluny una fletxa. E l germà gran va en-
g e g a r una sageta tan lluny, que per més que
la van buscar no la van poder trobar; el fill
mitjà la va engegar encara més lluny que el
seu g e r m à i tampoc no la van poder trobar
i el fill petit la va engegar encara més lluny
I tampoc no v a n saber on era. E l fill petit n o
es va conformar de no saber on havia anat a
parar la seva fletxa i va sortir de casa seva
amb l'intent de n o parar fins que la trobaria.
Camina que caminaràs, va trobar un vellet qüe
II va preguntar qui era I on anava. E l príncep
petit li ho va explicar. El vellet li va fer un
petó i va dir-li que caminés set dies cap a
L l e v a n t , que al cap dels set dies trobaria una
paret de pedra v i v a tan alta que gairebé topa-
va amb el sol, que s'hi enfilés; quan faria set
hores que pujaria paret amunt c o m un gat.
 JOAN AMADES
trobaria la seva fletxa clavada a la pedra, q u e
l'arrenqués i s e li obriria una porta i j a esta-
ria salvat.
El príncep petit es va posar en camí, camina
que caminaràs, set dies i set nits sense detu-
rar-se p e r res fins q u e v a arribar a la paret.
D e tan alta com era la tietxa. de terra estant
ni la v a veure. A r r a p a t com un gat es va en-
filar paret amunt fins q u e la va t r o b a r ; la v a
arrencar i s e l i v a o b r i r una gran portalada, v a
entrar-hi i va trobar tota un xarxa de camins
i caminets. corredors i passadissos, fins q u e
va f e r cap a una porta q u e s'obria i tancava
sense parar mai. q u e feia d e mal passar per
por que no l'aixafés com una coca. Ell q u e sí
que hi v a posar una pedrassa. la porta es va
deturar i va passar. Més enllanet. va trobar
una mola d e m o l í q u e no parava de rodar per
no d e i x a r passar ningú, i qui ho intentés cor-
reria el perill d'ésser aixafat per la mola. El
príncep petit es va treure la capa. la hi va tirar
i la mola es v a e m b o l i c a r a m b la capa i v a
parar de rodar; així que hagué passat la mola
se II va presentar un lleonàs gros com una
torre, amb la bocassa tota oberta, amb uns ullals
d e m é s d e tres pams. E l príncep petit sense
espantar-se. es treu una sabata i l'engorja per
la boca del lleó q u e es va ennuegar tant que
va d e i x a r passar el príncep sense dir-li res.
Després d e m o l t caminar c o r r e d o r endins, va
arribar a un j a r d í on rajava una font d'aigua
daurada, i mentre el príncep tot admirat la
contemplava, e n va sortir una galant donzella
que li v a d i r q u e era la serventa d'una prin-
cesa encantada que no podria tornar a ser prin-
LES CENT MILLORS RONDALLES 209
cesa fins q u e un galant li portés la flor de nou
olors. El príncep li v a dir q u e ell no pararia
de buscar fins que la trobaria, i de seguida
es va posar en camí sense saber on anar. Ca-
mina que caminaràs, quan va estar cansat es
va asseure al peu d'un arbre i quan més dis-
tret estava v a sentir q u e l'arbre li d e i a :
— L a flor q u e tu busques la podràs trobar si
no fas mal a ningú i fas t o t el bé que p o t s ;
es cria en un j a r d í del g e g a n t que té encan-
tada la princesa, el qual procurarà fer-te tant
mal com podrà, però tu no e t cansis, q u e tro-
baràs la flor i desencantaràs la princesa. Cami-
na cap a L l e v a n t , trobaràs les muntanyes bla-
ves, cull tres pedretes i quan e t trobis en tre-
balls llença'n una i totes les dificultats se t'a-
planaran.
El príncep petit es va posar en camí fins
que arribà a les muntanyes blaves I va collir
les tres pedres, se les va ben amagar i seguí
endavant. Va f e r cap a un j a r d í on hi havia
ocells de tots els colors i de totes les veus.
que cantaven molt fi. El q u e cantava més fi
de tots tenia les potes i el bec daurats i es
va posar a saltar d'una manera diferent dels
altres i a caminar per uns arbres allà on no
hi havia cap ocell. El príncep va c o m p r e n d r e
que li deia q u e cl seguís i va anar al seu dar-
rera. Van f e r cap a un bosc, que estava tot
ple de mussols, meuques, òlibes, esparvers, ducs.
i àguiles que m o v i e n un gran terrabastall 1 que
semblava q u e es volien tirar damunt del prín-
cep per menjar-se'l. T o t s aquells ocellots eren
caminants com ell q u e el gegant havia encantat
1 els havia fet tornar ocells; el príncep es va
 210 JOAN AMADES
treure una pedreta blava de les tres que havia
arreplegat, els la va tirar i tots varen callar.
L'ocellet v a seguir volant i el príncep, al seu
darrera fins que van arribar a la vora de la
mar. "Així que hi van ser, l'ocellet es tornà un
patge molt j o v e , molt gentil i m o l t galant, que
li va dir que era un criat de la princesa, que
l'havia encantat el gegant i l'havia fet tornar
m o i x ó . Que tirés una altra de les tres pedretes
al mar i en sortiria una barca que els portaria
a una terra on trobarien la flor de nou olors.
El príncep petit va tirar una pedra al m a r ;
de seguida v a sortir una barca on v a n pujar ell
i el criat, i els va portar a una terra tota estra-
nya, on hi havia uns arbres, uns ocells i unes
flors molt bonics com mai el príncep no n'ha-
via vist de semblants. D e seguida se'ls va pre-
sentar un ocellet que portava a Ja boca,, la
flor de nou olors i la va donar al príncep, que la
va agafar amb la mà. P e r tal que no els atrapés
el gegant v a n c ó r r e r a pujar a la barca i se'n
van tornar cap a la seva terra. Camina que
caminaràs, es van tornar a seure al peu d'a-
quell arbre que li havia explicat què havia
de fer per trobar la flor, el qual així que els
va v e u r e els v a d i r :
— E l g e g a n t està furiós perquè li has pres
les tres pedretes, li has desencantat el m o i x ó
daurat i t e n'has endut la flor de nou olors,
i et v a al darrera per fer-te perdre. A i x í que
sentis soroll escup a terra i l'escopinada e s
tornarà un riu molt ample que el g e g a n t pot-
ser n o podrà passar. Si tornes a sentir soroll
serà senyal que l'haurà passat; allavors llença
la tercera pedreta que et queda, que es tornarà
LES CENT MILLORS RONDALLES 211
un r i u d e foc que el g e g a n t no podrà passar,
i allavors estaràs salvat.
A l cap d'una estona que tornaven a caminar
van sentir un terrabastall que feia trontollar
la terra. Van c o m p r e n d r e que era el gegant que
s'acostava. E l príncep va escopir a terra i va
sortir un riuàs que de tan ample d'una banda
no es veia l'altra, p e r ò el g e g a n t com que era
tan alt el passà amb una camada. D e seguida
el príncep es treu la tercera pedreta de la but-
xaca i la tira al g e g a n t i va sortir-ne un mar
de foc amb unes flames tan altes que gairebé
arribaven al cel, i aleshores sí que el gegant
es v a h a v e r de deturar. Guiat pel criat el prín-
cep v a arribar fins a casa de la princesa, li va
donar la flor de nou olors, ella la v a olorar i
al punt v a restar desencantada.
L a princesa, de contenta, v a voler-se casar
amb el príncep, que v a ésser rei de tres coro-
n e s : la del seu pare, perquè era el que havia
tirat la sageta més lluny, la de la princesa, per-
què l'havia desencantada, i la del gegant, perquè
volent nedar per aquella mar de foc es v a cre-
mar i es v a morir. I v a n fer unes bodes com
mai n o se n'hagin vistes de semblants, que se'n
va parlar més de set anys per tot el m ó n i en-
cara se'n parla ara.
I van tenir tres fills
que l'un es deia Joan,
l'altre es va dir Pere,
l'altre es va dir Bernat,
i vet aquí el conte acabat.

Margaridcta
Hi havia un rei que tenia tres filles m o l t bo-
nes i m o l t gallardes. Un dia el rei v o l g u é saber
fins a quin punt l'estimaven. Cridà la gran i li
preguntà fins a quin punt se l'estimava. L a don-
zella 11 respongué q u e l'estimava com e l pa, i
el pare li contestà:
Si em vols com el pa
queda't ençà.
Cridà la mitjana i li féu la mateixa pregunta
i aquesta digué que l'estimava c o m el v i , i el
seu pare li contestà:
Si m'estimes com el vi
queda't ací.
Cridà després la més petita i li féu la mateixa
pregunta i la menuda li digué que el volia c o m
la sal. L a resposta de la minyona desplagué al
pare que la tragué de casa i li d i g u é :
Si m'estimes com la sal
vés-te'n del meu hostal.
LES CENT MILLORS RONDALLES 213
L a pobra noia tota adolorida perquè e l pare
l'havia treta de casa, es posà un vestit tot es-
pelleringat a tall de captaire a fi de dissimular
el seu llinatge i se n'anà camps a través en cer-
aa de feina.
A r r i b à a una casa de gent molt rica que te-
nien moltes oques i demanà si la volien llogar
per portar i guardar les oques. L a mestressa li
digué que no, però l'hereu, que la v e i é , la trobà
m o l t gentil i d i g u é a la seva m a r e que se la
quedés. L ' e n d e m à l'enviaren a pasturar les oque-
tes v o r a d'un riu. Quan fou allí la princesa, que
s'anomenava Margarideta, tragué de sota les ro-
bes espelleringades una pinta tota d'or i es pen-
tinà emmirallant-se en les aigües del riu. L e s
oques restaren totes embadalides mirant-se-la i
no tastaren gota d'herba. Quan de v e s p r e torna-
ren les oquetes a casa, la mestressa els preguntà
si estaven satisfetes de la novella pastora i les
oquetes contestaren:
Oc, oc, oc,
d'herbetes no n'hem menjades,
però hem vist molt rica dama.
I la mestressa no entengué pas el que les
oquetes li volien dir. L'endemà i l'altre endemà
encara, passà tot el mateix. L a princesa es pen-
tinà, les oquetes embadalides n o van menjar
res i quan la mestressa els preguntà què tal,
contestaren com el p r i m e r dia.
L a mestressa enfurida volia treure la pastora,
p e r ò l'hereu no es trobava bé i demanà a la
seva m a r e que li fes portar una tassa d'herbes
per la pastora. Quan la hi portà li preguntà de qui-
 JOAN AMADES
na casa era filla, puix que per la finor de les mans
se 11 coneixia que no era pastora. La Margari-
deta li contestà que era d e casa m o l t pobra 1
que totes les seves germanes guardaven bestiar
com ella. L'hereu li d i g u é que no se la volia
pas creure i que per un estrip de la roba es-
pelleringada q u e portava se li veia que a sota
portava un vestit brodat d'or que no era pas
propi de les pastores. La donzella es v e i é desco-
berta i confessà al fadrí la veritat de qui era.
E l fadrí s'agradà de la donzella i s'hi volgué
casar. La seva m a r e no ho volia pas, però quan
sabé que era princesa no hi tingué inconvenient.
El dia d e les noces feren un gran dinar al qual
hi v a n convidar tota la gent més noble i d e
més categoria de tota aquella encontrada. T a m b é
van convidar el pare de la núvia que li agradava
molt anar als convits. Quan la princesa sabé que
e l seu pare havia de concórrer a l'àpat, dema-
nà per cuinar precisament ella e l menjar del
seu pare, que procurà que fos el més exquisit
d e tots, però rto hi posà sal. Després de l'àpat
preguntaren al rei com havia trobat el dinar i
contestà que hauria estat molt excel·lent si no
s'haguessin oblidat de posar-hi sal i que més hau-
ria preferit tenir de menjar sense pa. ni v i .
que sense sal. Aleshores la núvia li recordà que
havia tret una seva filla de casa perquè li havia
dit que l'estimava com la sal 1 que en canvi
havia estat satisfet que les seves altres dues
filles comparessin la seva estimació per ell, amb
el pa i amb el v i . E l rei reconegué el seu e r r o r
1 en saber que la núvia era la seva filla petita
restà molt content i satisfet.
Els tres consells
V e t aquí q u e una vegada hi havia un matri-
moni amb un fill m o l t petit, q u e passaven una
g r a n misèria. L'n dia. el pare, t o t desesperat
decidí anar-se'n de casa i seguir món en cerca
d e feina 1 de fortuna. N o tingué c o r d e dir-ho a
la seva esposa i se n'anà sense acomiadar-se'n.
Camina que caminaràs arribà a una terra m o l t
llunyana, es presentà a una casa, demanà feina
i li'n v a n donar
L ' h o m e treballà m o l t d e t e m p s en aquella
casa 1 gairebé s'oblidà d e la seva família, p e r ò
passats molts anys decidí tornar a casa seva.
Digué al seu a m o . puix q u e fins aleshores no
li no havia d i t . que tenia un fill i q u e e l volia
anar a v e u r e . L ' a m o , d e tan content q u e estava
d'ell, en acomiadar-lo. li donà tres consells: que
n o deixés mal la carretera per la d r e c e r a ; q u e
no preguntés m a l allò q u e no li convingués sa-
ber, 1 que abans d e p r e n d r e cap determini s'hi
pensés t r e s dies. E l bon h o m e escoltà bé els
tres consells i e m p r e n g u é e l camí d e casa seva.
Quan feia estona q u e caminava trobà uns al-
 JOAN AMADES
tres que feien el mateix carn" que ell. L i van
cercar conversa i s'oferiren per anar plegats.
P e r ò heus aci que el cap de poc que caminaven
van trobar un altre camí més curt que menava
al mateix lloc on anaven. Els tres caminants
van aconsellar el nostre home de seguir-lo. però
aquest recordà el consell del seu a m o 1 no hi
volgué anar. P e r tal de guanyar temps, els al-
tres caminants el van deixar. Passades moltes
hores aquell home va arribar a un hostal al
qual feia molta estona havien d'haver-hi arribat
els altres i v e i é amb sorpresa que encara no
hi eren. Van fer cap molt de temps després i
van explicar que els havien sortit uns lladres
que els havien pres tot el que duien i els ha-
vien ventat encara una forta pallissa. El bon
home reconegué el valor del p r i m e r consell.
A la taula de l'hostal on sopava el bon home,
s'assegué un foraster amb una barba llarga i
blanca i un gros sarró al coll. Quan li serviren
la sopa, el desconegut es tragué un cap de m o r t
del sarró, hi abocà la sopa dins i el féu servir
com a xicra, i això mateix va fer amb tot l'al-
t r e menjar que li van portar. El nostre h o m e
trobà el cas molt estrany, però recordà el con-
sell del seu amo i com que per a res no li in-
teressava saber per què aquell desconegut feia
servir de xicra un cap de mort no li ho va pas
preguntar. Quan van acabar de sopar el desco-
negut abraçà el nostre home molt efusivament
i li contà que en càstig d'una malifeta havia
estat condemnat a haver de voltar el món con-
tínuament i a servir-se d'una testa humana en
lloc de xicra, càstig del qual no es podia allibe-
rar fins que es topés amb una persona desco-
LES CENT MILLORS RONDALLES 217
neguda que veiés el cas i no li'n preguntés la
causa. Feia trenta anys que durava el seu cal-
vari i mai no havia menjat davant de ningú que
portat per la curiositat no li preguntés p e r què
feia una cosa tan estranya. Ell era la primera
persona discreta que havia trobat i la seva dis-
creció l'havia alliberat del dur martiri. I el des-
conegut agraït li lliura una bossa tota plena de
diners.
El nostre home tot cofoi arribà al seu poblo.
T e m é de presentar-se sobtament a casa i llogà
una casa davant per davant de la seva per tal
de v e u r e quina vida portava la seva esposa. A v i a t
la veié, i v e i é que vivia amb un capella j o v e . Cre-
gué que no s'hagués posat a fer de majordona,
però aviat v e i é que la seva esposa es petonejava
amb el capellà. Engelosit, li v i n g u é el mal pen-
sament d'engegar-li un tret. però recordà el con-
sell i decidí esperar tres dies abans de deter-
minar-se. Preguntà als veïns qui era aquella dona
i aquell capellà i 11 contaren que eren m a r e i
fill; que, a aquella dona. II havia fugit l'home
feia molts anys i que ella amb penes i treballs
havia pujat el fill i li havia donat la carrera
de sacerdot. El nostre h o m e s'adonà dc la gran
valor del tercer consell. L ' h o m e es donà a conèi-
x e r a la seva esposa i al seu fill i s e m p r e m é s
van v i u r e molt bé e n m i g de gran riquesa, gràcies,
però, a haver seguit els tres consells.
/ vet ací un gat, vet aci un gos,
vet aci el conte fos;
vet aci un gos, ret aci un gat,
vet aci el conte acabat.

L'amic de la mort
Vet aquí que una vegada hi havia un home que
sempre s'esforçava p e r ésser just. N o li agradava
res que no fos seu i sempre que es produïa algun
fet, ell el jutjava tal com la seva consciència li
« i c t a v a , sense mirar si perjudicava el ric i aju-
dava el pobre, ni si feia mal al magnat i al pode-
rós en profit del desvalgut. Ell s e m p r e de tot i de
t o t h o m en deia el que en creia i el que li sembla-
va, sempre dins la m a j o r justícia, segons e l seu
entendre.
Vet aquí que aquest h o m e v a tenir un fill i vo-
lia que fos just c o m ell. I tot era pensar què
podria fer perquè el seu fill tingués el mateix sen-
tit q u e ell tenia quant a la justícia i a donar a
cadascú e l q u e fos seu i a dir d e l pa, pa, i del
v i , v i . T o t era preguntar a l'un i a l'altre què po-
dria fer per encomanar al seu fill el seu senti-
ment, i l'un li deia una cosa, l'altre li'n deia una
altra, fins que va trobar un h o m e molt vell, però
m o l t entenimentat, que li v a dir que els fillols
eren c o m el padrins i que les gràcies i les virtuts
dels padrins, el fillols les heretaven i que si volia
LES CENT MILLORS RONDALLES 219
que el seu fill fos just calia cercar-li un padrí q a e
fos just.
Les paraules del j a i o van convèncer el pare, el
qual decidí d'anar-se'n pel m ó n e n cerca d'un
home just per padrí del seu fill. Camina que ca-
minaràs pel m i g d'un bosc un dia s e li presentà
el diable que, sabedor del que cercava, cregué
arribada una bona ocasió per a tenir un fillol i es
presentà al pare, amb el qual entaulà el següent
diàleg:
— On vas?
— A cercar un padrí per al meu fillet.
— I quina mena de padrí voldries?
— Vull un padrí que sigui ben just.
— Si e m vols, j o e m disposo a ésser-li padrí.
— Ja sou prou just?
— El més just del món.
— B é : qui sou, si es pot saber?
— Sóc el diable.
— A n e u , aneu en bona hora! i i v ó s us teniu
pel més just del m ó n ? A n e u s e m p r e mirant de fer
caure la g e n t en pecat i en baixesa i feu t o t e l
que podeu per temptar-los, i això no és just. N o
e m conveniu per a padrí del meu fill.
I el pare seguí la seva via en cerca de padrí.
Camina que caminaràs, es v a topar amb un vellet
tot calb i xaruc que li preguntà on anava, i en
dir-li que cercava un padrí just p e r al seu fill,
també se li v a oferir, dient q u e no podria trobar
ningú més just que ell. E l pare li preguntà amb
qui s e les havia, i e l v e l l e t li contestà que era sant
Pere. E l pare li r e s p o n g u é :
— E s t r a n y e m sembla que vós goseu tenir-vos
per just. Sou el porter del cel i quan arriba una
ànima tot és posar-li inconvenients i traves abans
220 JOAN AMADES
de deixar-la entrar, i per un tres i no-res, per
futeses i coses sense importància, envieu tranquil-
lament la g e n t a l'infern, i encara us atreviu a
dir que això és justícia. V ó s no feu per mi n i per
a padrí del meu fill.
I sense més raons el va plantar i va seguir el
seu camí. Camina que caminaràs, va trobar un
altre h o m e amb una llarga barba rossa i amb una
cara tota d'home de bé. Com que el camí era molt
solitari i feia estona que ni l'un ni l'altre comi-
nant no havien trobat ningú, es v a n deturar i
van fer conversa. E l pare li va dir que anava en
cerca d'un padrí ben just per al seu fill, i el des-
conegut se li oferí dient-li que no podria trobar
ningú més just que ell. E l pare li preguntà qui
era i el caminant li contestà:
— Jo sóc Jesús.
— Si sou Jesús de debò, n o us tingueu pas per
just, que no en sou gaire. A alguns doneu rique-
ses fins al punt que no saben què fer-ne i dis-
bauxen i llencen els diners, i, a d'altres, els feu
tan pobres, que en la seva vida no es poden do-
nar un gust. A l s uns doneu vida, salut i vigoria
per a donar i per a vendre, m e n t r e que a d'al-
tres el feu malaltissos i mai, en sa pobra vida, no
tenen gota de salut. A uns feu savis i els doteu
de tots els dons de la intel·ligència, mentre que al
costat en creeu d'altres que ni les coses més sen-
zilles saben comprendre. V ó s feu els boigs, els
tollits, els lladres, els assassins, crieu les malures,
les pestes i les guerres, tant us costa fer el bé
com el mal i en canvi a la vostra mà està l'evi-
tació de totes les desgràcies, de tots els mals i de
totes les desventures i, tot i podent-ho evitar ho
LES CENT MILLORS RONDALLES 221
deixeu fer. N o us tingueu per just, que no en
teniu pas res.
I sense donar-li més raó el pare se'n va anar
en cerca d'un padrí just per al seu fill i va deixar
a Jesús plantat al m i g del camí.
Camina que caminaràs per valls i per munta-
nyes, ja començava a estar cansat de tant de ca-
minar sense trobar el padrí que desitjava per al
seu fillet i ja començava a desconfiar de trobar-lo
quan tot d'una v e i é passar pel mateix camí una
mena de fantasma, amb la testa blanca i la cara
pelada, sense g o t a de carn al damunt, que tot era
ossos, m i g embolicada amb un llençol i amb una
dalla al coll. Es va deturar i van fer conversa.
— Qui sou vós?
— Jo, sóc la mort, i vós, qui sou?
— Sóc un pare que v a i g pel món en cerca d'un
padrí just per al meu fill.
— N o crec que puguis trobar ningú que sigui
més just que j o . P e r a mi no hi ha ric ni poderós,
savi n i orat. j o v e ni vell, rei ni captaire. Quan
els arriba l'hora tracto a tots igual i me'ls em-
porto tots sense contemplacions ni preferències.
N o crec pas que pugueu trobar ningú més just
que j o per a padrí del vostre fill.
— N o crec pas que sigueu tan just com dieu.
puix que de vegades mateu els qui bona falta fan
per a pujar la família i, en emportar-vos-els, dei-
xeu tota la fillada a la misèria, i. en canvi, no
us emporteu vells xarucs i nafrats que tant de
bé els faríeu emportant-vos-els. P e r ò de tots els
padrins que fins ara h e trobat, sí que reconec que
si bé no sou tan just c o m crec que hauríeu d'és-
ser, sou almenys el més just dels que fins ara
he trobat. Vós sereu e l padrí del meu fill.
 223 JOAN AMADES
Van fer el bateig i se'n va parlar molt. La
m o r t es va v o l e r lluir i va tirar la casa per la
finestra. Van fer un convit dels grossos i van tirar
els confits a carretades. La mort estava molt sa-
tesfeta d'ésser padrina, puix que mai ningú no
l'havia volguda ni considerada per a r e s ; sempre
fugia tothom de la seva vora i ara en v e u r e que
se la tractava amb atenció i amb mirament, estava
que no hi veia de contenta, i sentia un gran
g o i g de trobar-se entre la gent sense que, en
veure-la, fugissin espantats d e la seva vora.
Acabada la festassa la mort va dir al seu com-
pare:
— Nois, m e n'haig d'anar, puix que tinc obliga-
cions molt grosses, de les quals m'he distret amb
el bateig. Estic molt contenta de tan bé com
m'heu tractat i j o us p r o m e t o que cada dos per
tres vindré a veure com segueix el meu fillol. N o
cal que us digui que li pagaré les primeres sa-
batetes quan el calceu, el palmó per rams, i que
cada any li donaré la mona més grossa de la
confiteria, i ben sovint ja el vindré a veure, per-
què encara que sigui la mort. tan maleïda 1 tan
avorrida, també em serà grat de sentir-me dir
padrina.
La m o r t se'n va anar a fer-ne de les seves i a
portar disgust i malestar per les cases, p u i x que
encara que estigués de bateig i que fos padrina no
podia descuidar la seva feina. Cada m o m e n t ana-
va a v e u r e ni el seu fillol es feia gran i li feia
quatre magarrufes amb els seus dits llargs i secs
que quan els bellugava feien garric garrac, per-
què els ossos li cruixien. P e r ò el m i n y ó no plo-
rava pas, i com que ja hi estava acostumat, en-
cara reia i la mort estava tota tova del seu fillol.
LES CENT MILLORS RONDALLES 223
De tant anar a veure el seu fillol, la m o r t va
fer amistat amb el seu pare i un dia li va d i r :
— E m fa pena que sigueu tan pobre, puix que
fóra el meu gust que el meu fillol fos ben ric. Jo
us protegiré. Feu-vos m e t g e . N o hi fa res que no
entengueu de mals. Quan us cridin a visitar un
malalt si n o e m veieu a m i vora l'espona del llit
és senyal que el malalt n o és de mort i li doneu
una mica de suc de les m e v e s herbes ( q u e j o
us diré quines són) i el malalt, tingui el mal que
tingui, s e m p r e es posarà bo. Si el malalt és de
mort, aleshores res que li doneu no el traurà del
trànsit que se li espera, però aleshores e m v e u r e u
v o r a el llit assenyalant-vos amb els dits de la mà
dreta els dies de vida que resten al pobre malalt.
I tal dit tal fet. E l pare del seu fillol es va fer
m e t g e . C o m que mai no errava cap dels pronòs-
tics que feia, n o en vulgueu més de parròquia.
Tothom l'anava a cercar i amb poc temps va fer
una gran fortuna i va tenir molta fama.
Heus ací que un dia el van cridar perquè visi-
tés e l rei, que estava molt malalt, i 11 v a n o f e r i r
una mesura de tres quartants plena d'unces d'or
si el guaria. En arribar vora del llit del rei va
veure la m o r t als peus que li ensenyava tres dits
de la mà, o sigui que li deia que el rei al cap
dels tres dies havia de morir. E l m e t g e prou la
va veure i va entendre ben bé què 11 volia dir,
però els tres quartans plens d'unces el van temp-
tar i va receptar al malalt una mica de suc de les
nou herbes, aquell que la m o r t li havia dit, i el
rei es va posar bo, puix que el tal suc era un re-
mei de meravella i guaria sempre, encara que el
malalt fos de mort.
L a m o r t va tenir una gran enrabiada i va jurar
 JOAN AMADES
fer pagar cara al pare la desobediència. El m e t g e
va f e r v e u r e q u e no l'havia vista i e s v a excusar,
però la mort va c o m p r e n d r e que l'havia rosegat
el corc de l'avarícia. A l cap d'uns (mants uies la
m o r t va fer una visita al m e t g e l li va d i r :
— T a n t d e temps que fa que ens tractem i
tantes vegades que he vingut a veure-us a casa
vostra i v ó s encara no heu vingut mai a la meva.
Us convido a v e n i r ara mateix si v o l e u .
El m e t g e va sentir curiositat p e r veure la casa
de la mort i, sobretot, per saber on era i de qui-
na manera v i v i a , i de seguida va acceptar e l con-
vit. V a n e m p r e n d r e e l camí a través de boscos i
muntanyes, per camins 1 viaranys, pujades i bai-
xades, rius i marges, costes i roques, sempre per
indrets molt perdedors 1 molt difícils de recordar
i de transitar, i el m e t g e no parava de d i r :
— T o t a i x ò és molt embolicat, no sé pas si sa-
bré trobar el camí per tornar-ne.
I la m o r t s e m p r e li v a contestar:
— N o us amoïneu pas per tornar-vos-en, que
no us costarà gens.
P e r fi van arribar a la casa de la mort. U n pa-
lau Immensament gran, tant, que la vista no abas-
tava per a poder-lo veure tot. H i van entrar 1
van trobar sales 1 més sales, tan grans, que la
vista s'hi perdia. E l m e t g e es pensava v e u r e el
llit 1 la taula o n la mort dormia i menjava i totes
les altres coses que hi sol h a v e r per les cases,
però res d ' a i x ò ; tot eren llànties i llànties ence-
ses que feien una llum tota fúnebre, tota tris-
ta i tota sinistra. I la mort caminava per enmig
d'aquella mar immensa de llantions, m i g a les
fosques, sense p e r d r e p e r res e l c a m í i s e n s e
tombar-ne ni tan sols tocar-ne cap. T o t e s les llàn-
LES CENT MILLORS RONDALLES 225
ties eren grosses iguals. N ' h i havia de molt ple-
n e s d'oli q u e feien molta c l a r o r i d'altres pobres,
mig mortes, mancades d'oli, que semblaven m i g
esmorteïdes i com si s'haguessin d'esmocar. El
m e t g e no entenia què era tot allò i h o va pregun-
tar a la mort. la qual 11 va d i r :
— Aquí tinc tantes llànties com persones hi ha
al m ó n . Cada llàntia correspon a una persona,
mentre la llàntia crema la persona és v i v a . Sl la
llàntia crema bé i amb bona claror, la persona
••.-ta bona i sana. i si parpelleja el b l e i el llum
fa mala cara la persona està malalta. Mentre dura
l'oli de la llàntia, i per tant la llàntia crema, la
persona viu. i així q u e l'oli s'acaba i el llantió
s'apaga, aleshores m o r la persona a lu qual la
llàntia pertanyia.
E l m e t g e restà tot parat 1 sentí curiositat d'ob-
servar la quantitat d'oli de les llànties que tro-
bava al seu pas. Quan en trobava una de molt
plena, d e i a :
— Noi, aquest sí que té vida per anys.
I quan en trobava una de gairebé buida, no es
podia estar d e d i r :
— Aquest pobret si que aviat haurà fet atots.
E n van trobar una de pleníssima, que gairebé
vessava, i de seguida va preguntar a la m o r t :
— D e qui és aquesta llàntia tan plena?
I la mort li va contestar:
— A q u e s t a és la d e l teu fill.
— N o i , sí que té !a vida assegurada per força
d'anys.
Molt a la vora d'allí va veure una altra llàntia
gairebé sense ni una gota d'oli, i amb to burleta
va dir a la m o r t :
— A q u e s t pobre sí que aviat trucarà al c e l !
15
 221 JOAN AMADES
I la mort li va contestar:
— Doncs m i r a : és la t e v a !
E l m e t g e tot es va desesperar i tot era dema-
nar a la m o r t que li posés una mica més d'oli de
qualsevol altra llàntia, puix que n'hi havia moltes
que eren plenes a vessar. A r a que era ric i que
li venia el bon viure, ara s'havia de morir! 1
proposà a la mort de posar a la seva llàntia una
mica d e la del seu fill, que en tenia tant, que no
11 vindria d'aci v i u r e uns mesos més 1 no s'ho
coneixeria i així ell el podria aconsellar i pujar
tan just c o m era i com ell v o l i a q u e fos.
La m o r t va repudiar al pare tot el que deia, ni
tan sols se'l va escoltar. L i va dir que era un
mal pare, puix q u e escurçar la vida del seu fill p e r
allargar la pròpia, no era just com deia, ja que no
mirava de perjudicar el seu fill per tal d'aprofi-
tar-se'n e l l , i q u e recordés bé q u e s i l'havia es-
collit la mort per padrí del seu fill era precisa-
ment perquè la va creure justa.
I m e n t r e estaven en aquestes raons es va aca-
bar l'oli de la llàntia i el m e t g e va quedar mort.
/ vet aquí un gat,
vet aqui un gos,
vet aquí et conte fos.
1 vet aquí un gos,
vet aquí un gat,
vet aquí el conte acabat.
Els tres pretendents
N ' h l havia un pare que tenia una filla molt gen-
til. T r e s galants desitjaven casar-se amb ella, però
ella n o sabia p e r quin decidir-se. E l seu pare esta-
va m o l t amoïnat, puix que desitjava casar-la, i amb
tot 1 tenir la donzella tres galants, no podia tirar el
casament endavant, car la donzella no es decidia.
P e r fi el pare volgué v e u r e si ho resolia. Cridà els
tres minyons i els digué que anessin a aprendre
un ofici i aquell que resultés més bon mestre en
la seva feina hauria la ma d e la seva filla. Con-
vingueren que al cap d'un any els tornaria a re-
unir i veuria quin dels tres resultava ésser e !
més llest.
A l cap de l'any, dia per dia, comparegueren els
tres fadrins. Un havia après de barber i resultà
tan hàbil que sabia afaitar una llebre corrent sen-
se fer-li mal ni el més m í n i m tall. M e n t r e expli-
cava el seu e n g i n y passà una llebre. E l m i n y ó
l'ensabonà, l'afaità i la repelà tot corrent i la
deixà pelada c o m el palmell de la mà, sense fer-li
ni un tall.
El segon havia après de ferrar, i era tan llest
 228
JOAN AMADES
en l'art d e la ferradura, que sense l l i g a r i e s fer-
rava i desferrava en un tancar 1 Obrir d'ulls les
mules m é s guites. P e r fer la prova cercaren una
mula ben gutta i amb un dir Jesús la ferrà de
totes quatre potes sense fer-li gota de mal.
El tercer havia après d'espatatxf i manejava
l'espasa a m b una lleugeresa sense parió. Mentre
estava explicant al pare de la minyona la gràcia
del seu art. es posà a ploure, el fadrí demanà que
II portessin un vestit de paper i amb l'espasa de-
turà totes les gotes d'aigua que li haurien caigut
al damunt.
El pare d e la donzella restà meravellat davant
la gran habilitat dels tres donzells, que pretenien
ésser-li gendres I no sabé pas per quin decidir-se.
Per v e u r e si trobava un a l t r e motiu que li facili-
tés el decidir-se proposà als pretendents que din-
t r e d'un mes li portessin un objecte estrany i al
qui més excepcional sabés portar-li 11 donaria la
mà de la donzella.
Els tres fadrins al moment emprengueren un
v i a t g e cap a unes terres totes estranyes. Els tres
v-in posar en un mateix hostal i de bon matí els
t r e s sortiren en direccions diferents i en cerca de
l'estranyesa desitjada. L'n d'ells passà per davant
d'una botiga rònega i el cor li digué que allí pot-
ser trobaria el que desitjava. H I entrà, preguntà
q u è venien i li digueren que venien unes pólvo-
res meravelloses que tenien la virtut d e ressus-
citar els morts. El fadrí en comprà tota una
paperina, que n'hi feren pagar un g r o s cabal.
Un dels altres dos passà per davant d'un òptic
q u e tenia a l'aparador unes ulleres totes estranyes.
Hi entrà i preguntà si tenien quelcom ben ex-
traordinari i excepcional. L i digueren que tenien
LES CENT MILLORS RONDALLES 229
unes ulleres q u e qui se les posava podia v e u r e tot
el que desitjava per lluny que fos. El fadrí v e i é
que es tractava d'una cosa ben extraordinària i
les comprà.
E l tercer v e i é una botiga tota plena d'unes ca-
tifes molt boniques. Hi entrà i demanà que n'hi
ensenyessin una d e ben estranya i curiosa. E l
botiguer li contestà que prou en tenia una com
cap d'altra al món no n'hi havia, però q u e cost.i-
va molts diners. Tenia la propietat de transportar
al qui es posava al seu damunt al lloc on desit-
java i ami. la mateixa rapidesa del vent. El fadrí
la comprà i en donà tota una grossa liossa d e
diners.
A l'hora de dinar els tres fadrins es trobaren n
l'hostal i cada un estava ben convençut de pos-
seir una cosa tan extraordinària que li donava
avantatge damunt dels seus contraris. E l que ha-
via comprat les ulleres, digué als c o m p a n y s :
— Que us agradaria v e u r e la p r o m e s a ? : doncs
és cosa molt fàcil —i es posà les ulleres merave-
lloses.
A l moment llançà un crit. puix que la v e i é
que s'estava morint. D e seguida el q u e havia
comprat la catifa digué als companys que no s'es-
pantessin, i el convidà a posar-se damunt de la
catifa i al moment es trobaren al costat del llit de
la moribunda. El qui havia comprat les pólvores
tragué la paperina, tirà un polset de pols al front
de la moribunda que al moment es deixondí i es
tornà m é s v i v a i més graciosa que mai.
Cada un dels tres pretendents es creia amb
dret a la mà d e la donzella. E l p r i m e r deia q u e
sense les seves ulleres, encara estarien menjant
tranquil·lament a l'hostal sense saber que la pro-
 tu JOAN AMADES

mesa era morta. E l de la catifa replicava q u e d e

res els hauria servit saber que la donzella es
moria sl n o haguessin tingut mitjà d e traslladar-
se en un instant fins a la seva vora. I el tercer
replicava que cap dels valuosos elements dels seus
companys no haurien servit de res sense les seves
pólvores ressuscitadores. El pare de la donzell»
estava atabalat, puix que els tres objectes portats
pels pretendents eren ben excepcionals 1 valuo-
sos. 1 deixà l'elecció del fadrí al gust de la mi-
nyona, però aquesta, indecisa com sempre, no sa- Ela tres germana gandula
bia pas p e r quin decidir-se. car tots tres II agra-
daven prou. En veure que no s'aclarien, el pare
els proposà fer una altra prova, p e r ò els tres don- V e t aquf que una vegada hi havia tres ger-
zells no s'hi volgueren pas avenir, puix que Ja esta-
mans ganduls, ganduls, tant. que no tenien delit
ven cansats d e tan p r o v a r i cregueren q u e sl ac-
d e fer m a l res nl sabien fer res absolutament.
ceptaven una altra prova es passarien la vida pro-
vant 1 encara e s m o r i r i e n sense heure la mà d e Quan Ja van ésser grandassots la seva mare. can-
la donzella. Consideraren que el pare s'havia bur- sada d'haver-los d e mantenir, els va donar un
lat d'ells 1 11 armaren un plet. EI pare d e la mi- cabàs a cada un I els va treure de casa perquè se
nyona tot s'espantà 1 anà a trobar un advocat per- n'anessin a cercar ventura. Camina que caminaràs,
què el defensés. L'advocat tenia un fill molt gen- quan Ja feia moltes hores que caminaven van tro-
til que es va agradar de la donzella, i com que b a r un vellet d e barba venerable tot corbat pel
la minyona també es va agradar del donzell, es pes dels anys, que anava collint herbetes del bosr
van casar i els tres pretendents de segur que sl p e r a menjar. E n veure'ls els va deturar i els
no s'han mort encara fan durar el plet per veu- va d i r :
r e quin dels tres s'emportarà la mà de la indecisa
— On aneu la g e n t d e Déu?
donzella.
— A cercar feina; però no sabem fer pas res
n i podem f e r cap feina massa forta, perquè ma:
no hem treballat i no estem acostumats a fer res.
/ per allà i per aqui
— Jo. pobret d e m i , d e feina n o us en puc do-
HO m'han dat res peí camí; nar perquè sóc tan pobret que he de v i u r e de les
i per aquí i per allà herbetes q u e Jo mateix e m cullo, però si n o us
no m'han dat res per menjar. puc donar feina us donaré, en canvi, un bon con-
sell que us pot v a l e r d e molt. N o us fieu pas del
 ::-L'
JOAN AMADES
senyor de la barba blava que volta pel bosc i que
us pot fer caure en un dels seus paranys.
Els tres germans ganduls es van acomiadar
d'aquell bon vellet i van seguir la seva via bosc
endins. I heus ací que quan feia una estona que
caminaven van sentir fressa com de fullaraca i
aviat es van trobar davant d'un senyoràs v e s t i t
amb gran riquesa i amb una llarga barba blava,
que els va p r e g u n t a r :
— On aneu, minyons?
— A n e m en cerca d e feina.
— Precisament j o cerco tres criats i us puc
llogar.
— Nosaltres tres no hem treballat mai, no sa-
bem n i entenem d e cap ofici ni. c o m que no h i
estem avesats, tampoc no podem treballar massa.
— La feina q u e j o us donaré la pot f e r u n in-
fant. N o heu de fer res. Us llogaré per un any i
al cap d'aquest t e m p s us donaré a cada un una
bossa amb cent unces d'or.
Els tres g e r m a n s van restar embadalits d a v a n t
d'una lloga tan temptadora i malgrat el consell
del vellet n o v a n pas dubtar de llogar-se a m b e l
Barba Blau.
El s e n y o r els v a conduir vers un castell gran-
diós on hi havia tres torres altíssimes 1 els va d i r :
— Cada un de vosaltres ha de passar-se tot un
any dalt d'una d'aquestes torres sense poder veu-
re ningú ni sense dir més que les paraules que
j o us diré. E l més gran ha de d i r : «Som tres ger-
mans.» E l mitjà: « P e r una miqueta d'or.» I el
més petit: «Feu-nos justícia.» Dins d'un any just
us donaré a cada un la paga i us en podreu anar
lliurement i fer el que voldreu. j U s satisfà aques-
ta feina?
LES CENT MILLORS RONDALLES 233
Els tres g e r m a n s , entusiasmats davant d'una
feina tan senzilla i d'un guany tan gran. tots al-
hora van d i r que sí.
Cada un se'n va anar al cim de la seva torre.
A l l í es van passar un any enter i v e r i t a b l e sen-
se veure persona nada i sense dir cadascú altra
cosa que la frase que el Barba Blau li havia in-
dicat. Just al cap d'un any va presentar-se l'amo
amb les tres bosses de diners i els va d o n a r la
llibertat.
Després de tant de temps de no haver dit altra
cosa i de no haver parlat ni vist ningú, els tres
van acabar com beneits i sense saber dir més pa-
raules q u e les que havien hagut de dir durant
tot un any. I heus ací que pel camí que feien es
va c o m e t r e un c r i m molt horrorós. E l delinqüent
va fugir cames ajudeu-me. La justícia va fer cap
i n o m é s v a trobar aquells tres m i n y o n s . El j u t g e
es va dirigir al gran i li va preguntar:
— Qui ha fet aquesta m o r t ?
I ell va contestar:
— S o m tres g e r m a n s .
Que era l'únic que sabia dir. I dirigint-se al
mitjà li va preguntar:
— P e r què heu fet aquesta mort?
— Per; una miqueta d'or.
I el petit en ésser preguntat va respondre les
úniques paraules que sabia d i r :
— Feu-nos justícia.
Aquell parlar els acusava i foren condemnats a
la forca. Com que e l crim havia estat molt mons-
truós havia produït molta sensació i va acudir a
v e u r e el compliment d e la justícia una gentada
immensa. E n t r e el poble hi havia aquell vellet
que els havia trobat al peu del IK>SC i que els ha-
 JOAN AMADES

via aconsellat que no s'escoltessin el Barba B l a v a .

E n veure que els anaven a penjar, va reclamar
al Jutge que ja que anaven a perdre la vida els
volgués concedir el d o de beure una miqueta d'un
licor que ell portava. Com que els seus cabells
blancs el feien molt venerable el j u t g e no 11 va
negar el que li demanava. E l vellet va allargar als
condemnats una carabassa de bon v i . A i x í que
en van haver tastat només una goteta es deixon-
diren 1 despertaren c o m d'un somni, i en donar-
se compte del que els passava van explicar-se amb
tant d'ardor 1 amb tant desesperament. que el
j u t g e va comprendre que tenien raó i va dubtar de
sí penjar-los. E l criminal i el Barba Blava que es
trobaven entre els qui havien acudit per v e u r e
l'acció de la justícia, quan es van adonar del cas
intentaren fugir i ells mateixos es van descobrir.
E l vellet venerable 1 els tres germans els van
acusar i foren suspesos a la forca 1 posats en lli-
bertat els innocents.
/ tot això és tan r e n t a t ,
com que el conte s'ha acabat.
La filla del carboner
Un dia el rel anant de cacera es va perdre i
anà a parar a la barraca d'un carboner. A q u e s t
era fora, i trobà una seva filla que ventava el
foc. E n t r e el rei i la minyona s'entaulà el
diàleg següent:
— On és ton pare?
— A traure g e n t de casa seva.
— I ta mare?
— A plorar l'alegria de l'any passat.
— I ton germà.
— És a caçar, i els que mati. els deixarà, i els
que no mati els portarà a casa.
— i Q u è hi ha en aquell sarrió tot boterut
que hi ha allà terra?
— H i ha la xerrembaix.
El rei no comprengué una paraula del que li
havia dit la minyona. Un cop al palau, féu com-
parèixer el carboner, li exposà la conversa amb
la seva filla i li manà que n'hi aclarís les pa-
raules.
— Què fèieu vós per t r e u r e g e n t d e casa seva?
— Arrencava rabassons per encendre la car-
 JOAN AMADES
b o n e r a ; com q u e els treia d'on eran plantats
els treia de casa seva.
— i Q u è feia la vostra dona per plorar l'ale-
gria de l'any passat?
— Era a enterrar una filla que tot just feia un
any q u e s'havia casat. A r a fa un any que t o t
era alegria i aquell dia tot era plorar.
— i Q u è caçava el vostre fill, que s'enduia els
que no matava i d e i x a v a els q u e matava
— Era a matar-se els polls; els que matava, els
deixava, i els q u e no trobava, els tornava a casa.
— i l què és la x e r r e m b a i x , q u e hi havia din-
tre aquell sarrió?
— H i havia la m e v a filla petita, perquè anava
despullada i estava amagada dintre del sarrió
p e r q u è no la veiessin. Sóc tan pobre, q u e e n t r e
les dues filles petites, la q u e ventava el foc
i la del sarrió, no tenen sinó un v e s t i t i quan
l'una v a vestida l'altra v a despullada i es posa
dintre del sarrió perquè no la v e g i n . Com q u e no
se saben estar de parlar, diuen entre e l l e s : « X e r -
rem baix, q u e no ens sentin», i p e r a i x ò la q u e
està al sarrió l'anomenem la xerrembaix.
— Doncs, mireu que la vostra filla m'agrada
molt per a casar. T e n i u , aci us dono un paquet
de roba, i que comenci a fer-se les robes d e
núvia.
El rei lliurà al carboner un paquet de roba
vella feta a m b quaranta mil retallets i engrune-
tes tan petites, q u e no se'n podia aprofitar res.
La donzella, en v e u r e cl present del rei, lliurà
a son pare un grapat d e serradures i li digué
que les portés al rei perquè comencés a f e r els
mobles. Aquest nou e n g i n y féu encara més in-
teressant la donzella al rei, q u e li trameté un
LES CENT MILLORS RONDALLES 237
parell d'ous ben deixatats, amb l'encàrrec que
els fes covar, i q u e amb els pollets q u e en
sortissin podrien jugar els fillets que tindrien.
L a donzella lliurà al rei un grapat de sorra
i farina perquè comencés a f e r pastar els pa-
nellets per al dia de les noces. E l rei encara en-
vià a la minyona unes clofolles de nou, perquè
comencés a arranjar l'àpat de bodes, i aquesta
li féu portar uns pèls de cua d'ase perquè
s'ensinistrés a menar els cavalls q u e tirarien d e
la carrossa el dia de noces. L'agudesa de la mi-
nyona decidí el rei a fer-la la seva esposa;
però digué a son pare q u e es presentés al pa-
lau ni vestida, ni despullada, ni a peu ni a ca-
vall i que en anar-hi no ho fes p e r camí ni
per fora camí. L a filla del carboner es cobrí amb
una xarxa, i així no anava vestida, però tam-
poc no anava despullada. Cavalcà un ase m o l t
baix, tant, que les cames li tocaven a terra, d e
manera q u e caminava i c a v a l c a v a : no anava,
doncs ni a peu ni a cavall. E n fer el v i a t g e
féu caminar l'ase amb dues potes per dintre
el camí i les altres dues pels camp de la vora,
de manera q u e ni anava per camí ni per fora
camí. E l rei v e i é que encara era m é s llesta
que no es creia, i es casà amb ella. Com a con-
dició posà q u e mai en sa vida no havia d'acon-
sellar a ningú sinó a ell, amb els quals consells
creia arribar a ésser un gran rei.
Van passar molts a n y s v i v i n t feliços. U n dia
que anaven de viatge, al mateix hostal on ells
posaven v a posar un marxant que anava caval-
cat en una pollina. D e nit aquesta tingué un
pollí. C o m q u e nasqué al [mateix estable de
l'hostal on el rei tenia el seu cavall, aquell di-
23a JOAN AMADES
g u é q u e l a p o l l i n a e r a s e v a , i d e totes p a s s a d e s
se la v o l g u é q u e d a r . E l m a r x a n t d e m a n à consell
a la r e i n a . . . A q u e s t a 11 d i g u é q u e a g a f é s una
canya 1 fes v e u r e q u e pescava en una bassa
d ' a i g u a q u e hi h a v i a a l s a f o r e s d e l a p o b l a c i ó
i q u e q u a n e l rei e n v e u r e ' l 11 p r e g u n t é s q u è
feia li d i g u é s q u e p e s c a v a s a r d i n a , i q u e en
dir-li el rei q u e e r a i m p o s s i b l e c o n t e s t é s :
Tan possible és pescar aquí sardina
com que un cavall faci una pollina.
E l m a r x a n t h o f é u a i x í . E l rei c o m p r e n g u é
al m o m e n t q u e la s e v a e s p o s a l'havia aconse-
llat, i, tal c o m li h a v i a promès en casar-se,
la t r a g u é d e c a s a . E l l a li d e m a n à q u e li d e i x é s
e m p o r t a r el q u e m é s e s t i m a v a : el rei li h o con-
cedí. L a r e i n a féu f e r un g r a n d i n a r i posà
d o r m i c i o n s a l plat del r e i . A q u e s t q u e d à a d o r -
mit c o m u n soc. M e n t r e d o r m i a , la r e i n a el
féu p u j a r a la carrossa i en anar-se'n c a p a
casa dels seus pares, se l'emportà. C o m q u e dor-
m i a tan f o r t i a c a s a d e l c a r b o n e r n o t e n i e n
llit, el posaren damunt d'una estiba d e sar-
r i o n s d e c a r b ó , t o c a n t el s o s t r e . L e s t e r a n y i n e s
q u e p e n j a v e n del sostre f e r e n pessigolles a la
c a r a d e l r e l 1 el v a n d e s p e r t a r . N o s a b é o n es
t r o b a v a i d e m a n à a u x i l i . L a s e v a m u l l e r li d i -
g u é q u e , o b e d i e n t al seu m a n a m e n t , se n'havia
anat del palau 1 q u e se n'havia e m p o r t a t el
q u e més estimava, q u e e r a el rei. A q u e s t l a
p e r d o n à d e tot l t o r n a r e n a v i u r e f e l i ç o s , i d e
s e g u r q u e si n o s ó n m o r t s e n c a r a s ó n v i u s .
La filla del Sol i de la Lluna
V e t a q u í q u e el S o l i l a L l u n a t e n i e n u n a
filla m o l t g a r r i d a i m o l t p o l i d a q u e s e m p r e d e i a
q u e v o l i a a n a r a m b e l l s a c ó r r e r m ó n . T a n t el
s e u p a r e c o m l a s e v a m a r e , 11 d e i e n q u e es c a n -
saria p e r q u è ells m a i n o e s podien d e t u r a r per-
q u è s e m b r e h a v i e n d e c ó r r e r , p e r ò ella n o se'n
f e i a c à r r e c . U n v e s p r e , q u a n la s e v a m a r e a n a -
va a sortir de casa, es v a a g a f a r a m b ella i d e
c a p m a n e r a n o la v a v o l e r d e i x a r a n a r sl n o s e
l'enduia. Sa m a r e tot e r a dir-li:
— Et cansaràs, n o e m podràs seguir, i com q u e
n o e m p u c d e t u r a r ; a l l à o n te c a n s i s t ' h a u r é d e
deixar.
P e r ò ella t o s s u d a q u e t o s s u d a , d e c a p m a n e -
n e r a n o l a v a v o l e r d e i x a r s o r t i r . A la L l u n a
n o 11 v a q u e d a r a l t r e r e m e i q u e e m p o r t a r - s e - l a .
I camina q u e caminaràs, camina q u e camina-
r à s , s e m p r e d u i e n el m a t e i x p a s , p e r ò m a i n o
es d e t u r a v e n p e r a r e s , i l a filla v a començar
a c a n s a r - s e , p e r ò n o h o g o s a v a a d i r a la s e v a
m a r e , fins q u e n o v a p o d e r m é s i li v a h a v e r
d e d i r . L a L l u n a li v a p a r l a r a i x í :
240 JOAN AMADES
— Veus dona com j o t'ho deia? Mira, t'hau-
ré de deixar perquè j o no e m puc deturar ni
un moment. Mira, et deixaré en aquesta platja
i podràs v i u r e en aquella caseta. T o n pare et
vindrà a veure cada dia i j o cada tres setma-
nes vindré a passar durant vuit dies les nits
amb tu.
I sense deturar-se ni una passa, la Lluna va
deixar la seva filla en aquella platja i se'n va
anar. La filla del Sol i de la Lluna va viure
anys i anys, tota sola sense v e u r e per a res
persona nada. Son pare cada dia l'anava a veu-
re, i sa mare li feia companyia vuit nits cada
tres setmanes.
Heus ací que un dia, el rei va anar a caçar
gavines, i va veure aquella caseta perduda per
la platja que mai no havia vist. Tenia molta
set i s'hi va acostar. L a filla del Sol i de la
Lluna estava filant al peu de la porta i així
que el va v e u r e el v a rebre molt bé, com pertoca
a tot un rei, i li va parlar a i x í :
— Senyor r e i ; vostè deu tenir set amb tant
sol i tant trescar per aquesta platja pelada. Segui i
beurà una miqueta: galledeta, vina al brocal del
pou deixa't lligar pel llibant. baixa a buscar aigua
fresca pel senyor rei. puja de pressa que t'es-
pera. Ootet. vina de seguida, deixa't o m p l i r per
la galledeta i vés-te'n a les mans del senyor rel
que té set. perquè pugui beure força. Si com-
prens que no resta satisfet, torna-te'n a o m p l i r i
torna-hi.
A i x í que ella va parlar, la galleda se'n va
anar cap al brocal, el llibant la va lligar, va
baixar al pou. de pressa va tornar a pujar, ja
hi havia el got que l'esperava, la galleda va ora-
LES CENT MILLORS RONDALLES 241
plir el v a s : aquest se'n va anar a les mans del se-
nyor rei que va beure; de seguida se'n va anar
a omplir-se altra vegada i e l r e i va tornar
a beure. E l rei no sabia el que li passava d e
tan sorprès, no sabia si somniava o si estava
despert, perquè mai n o havia vist cosa semblant
i ni sabia què dir. La filla del Sol i de la Llu-
na, li va tornar a parlar:
— D e segur que de tant córrer tot caçant li
deu h a v e r vingut gana i li vindrà bé berenar:
llenya, vés al fogó i encén-te. paella c o r r e a
posar-te damunt del f o c : setrill aboca o l i a la
paella, peixons, peixons sortiu per fer un be-
renar pel senyor rei, poseu-vos a la paella i dei-
xeu-vos fregir, ensiamet, tomàquet, pebrot, ve-
niu de l'hort ben de pressa, poseu-vos a la galle-
da 1 renteu-vos. Tovalles esteneu-vos. Tovalles
esteneu-vos sobre la taula; tovalló, got, plat i
forquilla, correu ben de pressa a parar taula.
Tu, oli, unta l'amanida. T u , paella, escudella
els peixos al senyor rei, que vingui el g a n i v e t
i llesqui el pa, i que es posi a l'abast de la
mà del senyor rei. T u carbasseta vés-te'n a taula
i o m p l e el vas perquè el senyor rei pugui beure.
T o t va passar tal com la "filla del Sol i de la
Lluna va manar, 1 sense parar de filar va pre-
parar el berenar del senyor rei que no sabia
el que li passava. N'estava tot enamorat. Quan
va haber berenat va dir-li:
Si el teu nom jo sabia
la meva dona mataria
i amb tu em casaria.
Sóc filla de bon pare i bona mare,
que per a res no hem d'amagar la cara.
 JOAN AMADES
la mare t's blanca, el parre ros,
que nit i dia volten pel món
i els coneix tothom.
Si el seu nom sabia
el senyor rei també els coneixeria
viuen i viuran
i han estat, són i seran.
Com a rei que som
no puc prendre dona
si no sé el seu nom.
I el rel se'n va anar amb una gran recança
sense poder-se treure per a res aquella noia del
cap que es pensava que era la filla d'un pes-
cador. Va arribar a casa seva i fil per randa
ho va explicar a la reina, la seva dona, que era
molt pretensiosa, 1 amb gran orgull li va con-
testar:
El que Ja una pescadora,
Bambé ho fa una reina i senyora.
I se'n va anar a la cuina 1 va començar a
manar a la llenya, a la paella i el setrill, els
plats 1 a les tovalles, p e r ò res n o es va m o u r e
de lloc. L a reina, m é s que enfadada, perquè
veient que essent reina no podia fer el que
havia fet una pobra pescadora, va agafar les
brases amb les mans p e r v e u r e si en sortia,
però tota es va c r e m a r i d'aquella va m o r i r i
la v a r e n enterrar. E n tornar del fossar, tots
el criats del rei, els seus servidors i consellers,
el van cridar i 11 van d i r :
LES CENT MILLORS RONDALLES 243
El senyor rei no té fills,
ni fills ni dona,
i si es mor.
per qui serà la corona*
Senyor rei,
busqui una altra dona:
El senyor rei prou s'hauria casat amb la
pescadora, però allò de no saber qui era el seu
pare, n o podia s e r p e r a t o t un rel. I es va
casar a m b la donzella més polida 1 més gentil
de tota la ciutat. Van v i u r e molt feliços, van
passar mesos i anys, i el rei s e m p r e pensava
en la pescadora, fins que un dia, decidit, tor-
nà a caçar g a v i n e s per aquella platja, p e r a
veure si la veia. La filla del Sol i de la Lluna,
com l'altra vegada estava filant al peu de la
porta, i quan va v e u r e el senyor rei quedà
tan parada que el fus li va caure a mar. I com
si res, va d i r :
— Déu el guard, senyor rel, com ho passa?
Vina, vina, ganlvetet. talla'm la mà dreta que
se n'anirà a pescar el fus que m'ha caigut a
la mar, i tu maneta me'l portaràs i tornaràs a
enganxar-te al braç.
I tot va passar tal com ella va dir, i si el
rei havia quedat parat la primera vegada, m é s
hi quedà aquesta. I la donzella també el va
convidar a beure i a berenar, tot de la mateixa
manera que el dia que es conegueren, i sl e l
rei se n'havia enamorat aleshores més se'n va
enamorar ara, i tornà a dir-li:
Si el teu nom jo sabia
la meva dona mataria
i amb tu em casaria.
214 JOAN AMADES LES CENT MILLORS RONDALLES 24S

Sóc filla de bon pare i bona mare. per qui serà la coronat
que per a res no hem d'amanar la cara. Senyor rei,
La mare és blainca, el pare ros. busqui una altra dona.
que de nit i dia volten pel món
i els coneix tothom El rei va dir, j o e m casaré, però aquesta ve-
si el seu nom sabia gada ha de ser a m b la pescadora, p e r ò j o haig
el senyor rei també els coneixeria: de saber el seu nom, pesi a qui pesi. M e n'ani-
viuen i viuran, ré a la seva caseta, m'amagaré, que ella no e m
i han estat, són i seran. v e g i i li faré mil maleses, fins que pesi a qui
pesi p o d r é saber e l seu nom. I aquell mateix
dia se'n va anar cap a la platja. I hi va arribar
Com a rei que som
a entrada de fosc. La donzella no se'n va ado-
no puc prendre dona
nar, es va posar a dins de la caseta, i li va
si no sé el seu nom. abocar t o t l'oli del gresol, v a agafar e l setrill
ben agafat, ben fort, ben fort i es va amagar
El rei se'n va tornar a casa seva tot cap- darrera d e la gerra. Quan es va fer fosc, I la
ficat, pensant d e qui devia ser filla aquella pes- donzella va haver de sopar, va entrar a la
cadora. En arribar a casa seva, va explicar a caseta i t o t era d i r :
la reina fil per randa tot el que li havia pas-
sat, i aquesta com l'altre reina, li va d i r : — Gresol, encén-te, gresol, encén-te.
1 el gresol contestava:
El que fa una pescadora — N o puc que no tinc oli.
també ho fa una reina i senyora. — Setrillet, vés-lo a o m p l i r .
— N o puc la missenyora, que em tenen agafat.
Es treu l'anell de reina i el tira al pou. i — Calla, malparlat, si aquí no hi ha ningú,
va cridar el g a n i v e t perquè li tallés la mà i qui vols que et tingui agafat?, v é s a omplir el
anés a buscar l'anell, 1 e n v e u r e que el gani- gresol com t e dic.
v e t ni li tallava se la va tallar e l l a ; pel tall — N o puc, la missenyora, que e m tenen agafat.
que es va fer es va escolar, es morí i la van Aquesta conversa la van tenir moltes vegades,
enterrar. fins que la donzella molt enfadada, va d i r :
I quan tornaren del fossar, els seus criats, — C o m s'entén que e t tenen agafat? P e r filla
servidors i consellers e l v a n cridar i li van d i r : del Sol i de la Lluna que sóc, creuràs o m e la
pagaràs.
El senyor rei no té fills, El rei ja no va necessitar res més, j a sabia
ni fills ni dona, q u e la seva enamorada era filla del Sol i d e la
i si es mor. Lluna. P o c es podia pensar ell de tenir uns
215 JOAN AMADES

sogres tan rics i regalats, tan grans i tan se-

yors. D e seguida va deixar anar el setrill, va
sortir d e darrera la gerra, va demanar perdó
a la donzella, i li va o f e r i r la mà p e r casar-
s'hi. L a donzella com que també li agradava
m o l t , ja ho crec si li va dir que sí. Varen fer
unes bodes com m a i no se n'hagin vist altres
de semblants; que se'n va parlar molts anys i
encara se'n parla, com ara mateix nosaltres.
El cel cau
/ van viure sempre feliços
i van tenir tres fills,
que l'un era blanc,
l'aitre era ros, V e t ací que una gallina se n'anava a menjar
nous al noguer, c o m cada dia hi anava, i quan
i l'altre pelat,
va ésser al peu de l'arbre li va caure una nou
i vet aqui el conte acabat.
al cap. I 11 agafà una gran por perquè es va
Densar que e l cel queia i que ens aixafaria a
tots a sota i, sense saber com salvar-se, es v a
posar a córrer. P e l camí trobà el gall, que li
va d i r :
— On vas, gallina?
— És que el cel cau.
— I a tu qui t'ho ha dit?
— Perquè m e n'ha caigut un tros a la capar-
rina.
I el gall també es va deixar prendre per la
por i es va posar a c ó r r e r amb la gallina. Més
avall v a n trobar el be, que quan els va v e u r e
córrer d'aquella manera, tot estranyat, va pre-
guntar al g a l l :
— On vas, gall?
— És que el cel cau.
— I a tu qui t'ho ha dit? .
— La gallina.
 JOAN AMADES
2*t LES CENT MILLORS RONDALLES 249

— I tu. gallina, com ho saps? corria més, aviat va topar-se amb el porc, q u e
— P e r q u è m e n'ha caigut un tros a la capar- li va p r e g u n t a r :
rina. — On vas, gos?
I el be també es va espantar i es va posar a — És q u e el cel cau.
c ó r r e r amb ells. I c o r r e q u e correràs van trobar — I a tu qui t'ho ha dit?
la cabra que, en veure'ls tan adalerats, va pre- — -M'ho ha d i t la cabra.
guntar al b e :
— I B tu, cabra, qui t'ho ha dit?
— On vas, be? — M'ho ha dit el be.
— És q u e el cel cau. — I a tu, be, qui t'ho ha dit?
— I a tu qui t'ho ha llit?
— M'ho ha dit el gall.
— M'ho ha dit el gall.
— I a tu, gall, qui t'ho ha dit?
— I a tu. gall, qui t'ho ha dit?
— M'ho ha dit la gallina. — M'ho ha dit la gallina.
— I tu, gallina, com ho saps? — I tu, gallina, com ho saps?
— P e r q u è m e n'ha caigut un tros a la capar- — P e r q u è m e n'ha caigut un tros a la capar-
rina. rina.
I la cabra també es va espantar i va afegir-se I al porc també li va agafar por i es v a posar
a la colla dels que corrien. I tots plegats vinga a córrer amb ells. I heus ací que se'ls va f e r
córrer i més córrer, fins q u e van trobar el de nit i v a n pensar q u e havien de deturar-se
gos, q u e en v e u r e que corrien tant els v a de- perquè no s'hi veia per c ó r r e r més, amb la in-
turar i va preguntar a la cabra, q u e anava al tenció de l'endemà llevar-se a punta de dia per
davant: t o r n a r a c ó r r e r i fugir, no fos que, si el cel
— On vas, cabra? queia, els atrapés a sota. Van pensar q u e si es
posaven a d o r m i r al ras i de qualsevol manera,
— És que el cel cau.
vindria el llop i se'ls menjaria, i v a n creure
— I a tu qui t'ho ha dit?
que cada un s'havia de f e r una casa. L a gallina
— M'ho ha dit el be. n o es va v e u r e amb delit per fer-se casa ni tan
— I a tu. be. qui t'ho ha dit? sols per enfilar-se dalt d'un arbre, perquè es-
— M'ho ha dit el gall. tava morta de tant córrer. E l gall va enfilar-se
— I a tu. gall, qui t'ho ha dit? a la branca més alta de l'arbre més alt dels q u e
— M'ho ha dit la gallina. va trobar. L ' o v e l l a va arrencar-se una mica de
— I tu com ho saps, gallina? llana del velló i va fer-se una caseta de llana.
— P e r q u è m e n'ha caigut un tros a la capar L a cabra va arrencar-se pèl i se'n va fer una
rina. casona per passar aquella nit. E l gos no es v a
I el gos es va afegir a la colla i es va posar v o l e r arrencar pèl perquè com bé diu la dita:
a córrer amb els altres. P e r ò com que era el q u i
250 JOAN AMADES
El pel del llebrer
no serveix per a res.
I com que era m o l t traçut 1 enginyós, va fer-se
una casa de fusta. E l porc tampoc n o es v a v o -
ler arrencar el pèl perquè va tenir por que se
li'n ressentiria la cansalada i quan el matessin
la seva carn no fóra tan bona i es v a f e r una
casa tota de pedra. Quan cada un es v a haver
fet la seva casa, tots es van donar la bona nit
i bona hora i se'n v a n anar a d o r m i r cada u
a casa seva.
N o havia passat ni una hora ni un quart que
tots dormien en santa pau, quan va presentar-se
el llop. V a trucar a la porta d e la casa de cada u.
T o t s , m o l t espantats, v a n contestar:
— Qui hi ha?
— Sóc el llop, obriu que vull entrar i si n o
obriu bufaré, xuclaré i tot m'ho empassaré.
En sentir això, tots v a n restar morts d e por.
Cap d'ells no sabia què f e r ; si obrien entraria
i se'ls menjaria, si no obrien se'ls xuclaria i
també se'ls empassaria. L a por els matava i no
sabien pas què fer. I el llop no parava de dir.
amb una veuota que feia posar la pell de g a l l i n a :
— Obriu que vull entrar i si no obriu bufaré,
xuclaré i tot m'ho empassaré.
I com q u e no l'obrien, ell que sí que es men-
ja la gallina. D'una xuclada v a fer baixar e l
gall de l'arbre i amb un cop de coll se'l va
empassar, i bufa que bufa, i xucla que xucla,
els va fer rodolar per terra la casa d e llana de
l'ovella, la de pèl de la cabra, la de fusta del
LES CENT MILLORS RONDALLES 251
gos i la de pedra del porc. I tots van quedar
sense teulat i m i g embolicats, l'ovella amb la
llana, la cabra amb el pèl, el gos amb la fusta
i el porc amb les pedres. I el llop, amb quatre
xuclades, se'ls va empassar tots.
A m b tantes bèsties la panxa se li va inflar,
inflar, que l'arrossegava per terra i li v a aga-
far una calor, una calor, que no sabia com fer-
se-la passar i es va anar a tirar al riu. A m b
la mullena la panxota se l i v a estovar una mica
i el gall, que era el més petit i el més eixerit
d e la colla, se li v a poder escapar de la panxa.
Quan es va veure lliure va preocupar-se de po-
der salvar els companys. Va córrer cap a cal
ferrer per demanar-ll que amb el botavant, el
llambroix i els tallants volgués baixar al riu
per o b r i r la panxota del llop, que estava que no
s'aguantava de tan tip. HI pobre ferrer no es
va f e r pregar. Va seguir el gall, van o b r i r la
panxa del llop mala bèstia, i tots v a n sortir sal-
tant i ballant. M e n t r e tots saltaven i ballaven
d'alegres que estaven, el gos, que era el més
entenimentat de la colla, v a d i r :
— Quan el llop s'adoni que v a tan lleuger de
panxa i que li ha passat la calor, sortirà del
r i u i se'ns tornarà a menjar. i S a b e u que po-
dem fer?, omplir-li la panxa de pedres perquè
pesi força.
T o t s v a n trobar que el gos tenia raó. E s van
posar a traginar pedres, c o m m é s grosses m i l l o r ;
en v a n o m p l i r la panxota del llop, i quan la
va tenir ben plena l'hi v a n cosir i el llop va
fer-se tan feixuc que es va enfonsar fins al fons
259 JOAN AMADES

del riu i es va ofegar i es va morir. I els qui

s'havia menjat van poder v i u r e amb pau i tran-
quil·litat.

/ el gall va fer
QUÍC quiri quic,
i el conte ja està dit,
i el gall va fer
coc cara cac,
i el conte està acabat.
El cavall verd

V e t aquí que una vegada hi havia un pare

tan pobre que no tenia res per a menjar, ni ell,
ni els seus tres fills. P e r poder fer una mica
de pa, van anar a manllevar un picotí de blat
de sembradura, i en v a n sembrar set grans,
que de seguida van sortir amb uns brins fres-
cos i regalats que donaven bo de v e u r e . P e r ò
v e t aquí que l'endemà van trobar que una bès-
tia se'ls hi havia menjat i en van haver de
sembrar set més. P e r ò de nit algun altre ani-
maló se'ls hi tornà a menjar; això va passar
moltes vegades, fins que amoïnats de veure que
no podien salvar el blat van decidir vetllar-lo.
L a primera nit el vetllà el germà gran. que
es va adormir com un soc i quan es despertà
l'endemà també va trobar que se l'hi havien men-
jat. La nit que va v e n i r , el va v e t l l a r el g e r m à
mitjà que li va passar el mateix i així van perdre
dues nits, sense cap profit. La tercera nit el va
vetllar el g e r m à petit i per por de dormir-se
se'n va emportar un càntir d'aigua i així que
s'ensopia una mica es remullava els ulls. A mitja-
 JOAN AMADES
nit v a sortir un caball blanc, p e r menjar-se-li e l
blat. E l guarda que anava p r o v e ï t d'un bastó
molt gruixut, 11 va ventar tot un raig de bas-
tonades, i el cavall tot espantat v a dir-li:
— N o e m peguis més. que j o t'ajudaré en tots
els treballs s e m p r e que e m necessitis.
I el noi no 11 v a p e g a r més. L a nit següent
v a tornar a v e t l l a r e l blat. A mitjanit se l i
va presentar un cavall negre que badava un
pam d e boca i q u e se l'hi anava a menjar. A i x í
que e l va veure li va plantar bastonada 1 el
cavall parlà i d i g u é :
— N o e m peguis més, que j o t'ajudaré en
tots els treballs i s e m p r e q u e e m necessitis.
L ' e n d e m à v a tornar a vetllar el blat, 1 se li
va presentar un cavall v e r d q u e també se li
volia menjar i que en bastonejar-lo li v a dir
el mateix que els altres dos c a v a l l s :
— N o e m peguis més que Jo t'ajudaré en tots
els treballs s e m p r e que e m necessitis.
P e r veure si es podien treure la misèria del
damunt, els tres germans van decidir anar a
p r o v a r fortuna, p e r ò els grans, que eren molt
envejosos, volien mirar de treure's el petit del
davant, perquè 11 tenien malícia, perquè ell ha-
via trobat qui se'ls menjava el blat 1 ells no.
Se'n v a n anar a dalt d'una muntanya m o l t alta,
molt alta, que costava molt de pujar-hi, però molt
m é s d e baixar-ne. C o m q u e era d e nit es v a ador-
mir. Els dos germans grans, a mitjanit es van des-
pertar i se'n van anar deixant al petit ben cre-
gut que no podria baixar 1 es tiraria daltabaix
del cingle. Quan el petit es v a v e u r e sol, v a
cridar el cavall blanc, que al punt se li v a
presentar i el va baixar a la terra plana. Quan
LES CENT MILLORS RONDALLES 2 »
els germans grans hi van arribar, van trobar el
petit que j a els esperava. E s van quedar tots
parats, i no se'n sabien avenir.
Camina que caminaràs, v a n anar a parar v o r a
del m a r i se'ls va fer de nit dalt d'una roca
q u e feia d e m o l t m a l t baixar, i c o m la nit abans
van d e i x a r dormit el germà petit ben creguts
q u e la m a r s e l'enduria, però quan el petit es va
veure sol cridà el cavall negre, que en un punt
el va baixar, i arribà a la platja abans que els
seus g e r m a n s .
El g e r m à petit, v a prendre experiència del
que li havia passat dues nits seguides i va creu-
re que al costat dels seus germans més aviat
h i perdria q u e n o pas h i guanyaria i decidí
anar-se'n sol. Camina que caminaràs se li va
fer fosc e n m i g d'un bosc, 1 per p o r q u e si
s'adormia no pogués sortir algun ós o algun
llop i n o se'l m e n g é s e s v a enfilar a un arbre
per passar la nit. I heus aci que mentre estava
al bo i m i l l o r de d o r m i r el v a despertar un
soroliàs tot estrany. E r e n set gegantassos que
s'acostaven i amb les seves passes feien tron-
tollar tota la terra. Sense poder-se pensar q u e
a dalt d e l'arbre hl hagués algú que els po-
gués sentir es v a n asseure al peu d e la soca
per tenir un consell, i e l més v e l l dels set ge-
gants v a parlar a i x í :
— Jo no entenc, companys meus, c o m pel m ó n
h l ha g e n t tan babau. Ja sabeu que el rel dona-
rà la seva corona i les seves hisendes al que
sigui més valent que ell, que s'hi baralli i
que el guanyi. Se n'hi presenten a cents i a mils,
i ell els guanya a tots com si res, i els tano-
ques n o saben que la força i la valentia n o la
 JOAN AMADES
té el rei, sinó el cavall verd que té a la quadra.
Si algun eixerit se'n sabia valer i el cavall
verd li ajudava a ell en comptes del rei, en un
tancar i o b r i r d'ulls l'hauria guanyat i seva
fóra la corona i les grans hisendes que té que
tampoc no són ben seves perquè les va gua-
nyar a un altre rei que les tenia per haver-lo
ajudat el cavall v e r d .
Remanoi, el m i n y ó des de dalt de l'arbre feia
unes orelles de set canes, com es llepava els
dits, pensant de quina manera més senzilla ha-
via trobat i sabut com podria v è n c e r el rei,
quedar-se-li la corona, i les hisendes i passar a
ser rei. V a esperar que es fes de d i a ; li v a
semblar que trigava més de cent anys a fer-se'n.
va baixar de l'arbre, es v a presentar a casa del
rei, 1 li v a fer saber que volia barallar-s'hi. Quan
el rei el v a v e u r e tan petit, i tan criatura,
va fer-se un tip de riure, i de seguida va sortir
al carrer ben disposat a mesurar-se-les. Abans
d e posar-se cara a cara, el noi va demanar l'aju-
da del cavall v e r d . que se li va presentar, es
va posar al seu costat i amb una alenada el
rei va caure per terra rodolant com una roda.
sense esma d'alçar-se ni de dir paraula. I v a
quedar mort. El noi va restar amo de la coro-
na, i de totes les hisendes del rei.
Heus ací que v a arribar a orelles dels seus
g e r m a n s que ell era rei perquè havia sentit la
conversa del consell dels set gegants i van pen-
sar d'anar ells i passar la nit en aquell arbre
per v e u r e si els gegants tornaven i en el seu
consell deien alguna cosa bona perquè ells po-
guessin ser reis d'altres c o r o n e s ; però v a passar
que al cap d'una estona que estaven amagats
LES CENT MILLORS RONDALLES 257
entre les branques es presenten els set gegants
cridant com a bojos, furiosos com un mal espe-
rit, dient-se mil penjaments uns als altres, trac-
tant-se de xerraires, dient que si has estat tu
el bocamoll que ha descobert la virtut del cavall
verd. i van arrencar les branques de l'arbre
per fer-se'n bastons i van agafar els dos ger-
mans sense ni adonar-se que era un home, pen-
sant-se que era una branca, i van començar
bastonada v e . bastonada v a , entre ells fins que
tots set gegants van quedar morts, i els dos
germans també, puix que com els van fer s e r v i r
de bastons podeu pensar com van quedar de ma-
segats.
I aquell noi, per espavilat i bon m i n y ó , va
quedar rei i senyor de totes aquelles terres
sense que per res 11 haguessin de fer ombra
ni por els set gegantassos que sense pensar-
ho li havien descobert el secret, ni els dos ger-
mans que tant de mal li volien.
/ pus
s'ha acabat,
amén Jesús,
i darrera la porta
n'hi ha un fus.
17

El nen i la nena bonics com el sol i la
serena
Una vegada hi havia tres germanes que es
volien casar. L a més gran deia que si es ca-
sava tota la vida filaria. La mitjana deia que
si es casava tota la vida cosiria, i la més peti-
ta deia que tindria un nen i una nena bonics
com el sol i la serena. E l rei se les escoltava
i les v a fer anar al palau i els preguntà si
eren capaces de fer el que d e i e n ; les tres van
contestar que sí i el rei escollí la més petita
p e r casar-s'hi. E l rei tingué d'anar a la guerra
i encarregà que li escrivissin fent-li saber quan
fos pare. Va tenir dos fills tal i com la seva
muller havia dit que tindria, p e r ò les seves
germanes per enveja li van escriure que havia
tingut un gat i un g o s . E l rei contestà que
aparedessin la seva muller per haver-lo enga-
nyat.
Els dos bessonets els v a n llençar al bosc
perquè les feres se'ls mengessin, però un ca-
çador els va trobar i se'ls v a e m p o r t a r a casa
seva i els v à criar. Quan ja van ésser grans
LES CENT MILLORS RONDALLES 259
un dia van anar a missa, les seves ties els
van veure i els v a n c o n è i x e r i per por que
si e l rei els trobava no les matés van tractar
de fer-los perdre. V a n dir-los si els agradaria
anar a cercar la poma de la felicitat, que si la
podien heure sempre més foren feliços. Els bes-
sonets contestaren que sí. les tietes els digueren
on havien d'anar i el nen se n'hi va anar. P e l
camí trobà un ermità que li preguntà on anava
i el nen li ho v a dir. L ' e r m i t à el p r e v e n í que era
empresa molt perillosa perquè hi havia una grossa
serpent que guardava la pomera i que es men-
j a v a tothom que s'hi acostava. L i donà un mi-
rall i li encarregà que així que veiés la serp li
encarés el mirall. E l nen així ho va fer i la
serp creient que en tenia una altra al davant,
s'hi volia barallar i mentrestant el nen collí la
poma i fugi.
Quan les seves tietes van v e u r e que el nen
portava la poma v a n restar totes parades, i p e r
v e u r e de fer-lo p e r d r e li van dir que si volia
anar a cercar una ampolla d'aigua de llarga
vida, i que si tenia aigua d'aquesta mai m é s es
moriria. El nen digué que sí i anà a la font
on li van dir. P e l camí tornà a trobar l'ermità
i també l'advertí que si no es donava manya
a o m p l i r l'ampolla aviat i a fugir restaria en-
cantat i sobretot li digué que no s'entretingués
a escoltar el cant molt bonic d'un pardal que
hi havia a la font. E l nen s'embadalí sentint
cantar el pardal i restà encantat.
L a nena en v e u r e que el seu germà no tor-
nava, t e m é que li hagués passat alguna cosa
i l'anà a cercar. P e l camí trobà l'ermità que li
aconsellà que agafés un pardal que trobaria men-
 JOAN AMADES

tre baixaria les escales de la font i que no

el deixés anar fins que li hagués dit com ho
havia de fer per desencantar el seu g e r m à . La
nena així ho féu, agafà e l pardal i li pregun­
tà com havia d e desencantar e l seu g e r m à . E l
pardal li digué que li arrenqués una ploma, que
la suqués amb l'aigua i que la passés pel coll
del seu g e r m à i que al punt restaria desencan­
tat. L a nena així ho v a fer i e n v a desencantar
molts d'altres que hi havia encantats vora de
la font. Aleshores v a n dir al pardal que no el La caseta d'or
deixarien anar fins que no els digués qui era
el seu pare, i el pardal els v a d i r que era el
rei. Els bessonets se'n v a n anar al palau del
Vet aquí que una vegada hi havia un rei que
rei i li digueren que eren els seus fills. D e
tenia una filla que era la més gentil i la m é s
seguida feren un gran c o n v i t i e n m i g hi v a n
bella de tot el món, i es va posar al cap de
posar la poma i l'ampolla d'aigua i al m o m e n t
casar-la amb un altre rei més vell que l'anar a
tota la taula ella sola es v a parar dels millors
peu. pensant que es moriria aviat i que ell se
menjars. T a m b é hi van posar el pardal que v a
li quedaria la corona i fóra rei d e dues coro­
dir tot el m a l que havien fet les tietes dels
nes. L a princesa de cap manera no volia el
bessonets. E l rei les v a fer matar i v a fer desem-
vell, i una criada molt vella, molt vella que te­
paredar la seva muller i sempre més v a n v i u r e
nia, li v a aconsellar que fes fer un caseta d'or,
feliços.
que es tanqués a dintre i que dos criats l'anes­
sin a portar al m i g del bosc i que visqués allí
tota sola dins de la caseta d'or. L a princesa
/ vet ací un gat, vet ací un gos, va cridar un argenter, li v a fer una caseta d'or
vet ací el conte fos. ben bonica i ben bufona, es v a tancar a dintre
I vet ací un gos, vet ací un gat, i la velleta v a manar a dos criats que se la
vet ací el conte acabat. carreguessin al coll i l'anessin a portar al m i g
del bosc. L a princesa v a v i u r e molt temps sola:
d e dia sortia a passejar, menjar pomes i taron­
ges i peres, i de nit se n'anava a d o r m i r a ia
caseta i v e t aquí que un dia de bon m a t í que
la princesa encara no s'havia llevat, v a passar
pel bosc un rei que anava a caçar i tot se'n

JOAN AMADES
va enamorar, i sense pensar q u e dins hi podia
haver una princesa se la v a carregar a coll i
se la va endur cap a casa seva. L a va posar
dins del seu d o r m i d o r . Quan la princesa es va
despertar i va sortir de la caseta, en comptes
de trobar-se el bosc es va trobar dins del dor-
midor del rei que així que la v a v e u r e se'n
va e n a m o r a r ; i v a manar als criats que cada
dia li portessin e l millor menjar de la cuina
1 q u e el deixessin al peu d'aquella' caseta. Els
criats n'estaven tots estranyats, sense saber què
podia ser aquell m i s t e r i q u e e l r e i tingués una
caseta dins del seu dormidor i que cada dia
hi fes portar menjar.
A l cap d e molt d e t e m p s v a armar-se una
gran g u e r r a ; el rei hi va haver d'anar i v a
manar que mentre ell fos fora seguissin por-
tant e l menjar a la caseta igual q u e quan e l l
hl era, però vet aquí que els criats van expli-
car el cas a la reina q u e va v o l e r saber com
era q u e aquella caseta es m e n j a v a e l m i l l o r men-
j a r de la cuina.
L'endemà la mateixa reina en persona va
anar a portar la vianda a la caseta i va es-
perar per v e u r e què passaria. A l cap d'una es-
toneta va veure que s'obria la porta i que sor-
tia la princesa per agafar la plata del menjar.
Quan la reina la va v e u r e de dolenta i de
deseixida no la va d e i x a r 1 v a manar als criats
que la tiressin per la finestra i q u e darrera
d'ella hi tiressin la caseta perquè l'aixafés. L a
princesa va anar a parar al riu q u e se la va
e m p o r t a r riu avall, riu avall. I en arribar a una
recolzada es v a deturar e n m i g d'uns canyars.
Les rentadores d'un convent de m o n g e s d'allí
LES CENT MILLORS RONDALLES 253
a la vora, q u e rentaven roba al riu. la varen
veure i li v a n dir si volia anar amb elles. L a
princesa va d i r que si, les segui i es va f e r
monja.
A l cap de molts anys es va acabar la g u e r r a ;
el rei va tornar i el primer que va f e r va ser
demanar p e r la caseta 1 e l s criats 11 v a n expli-
car el q u e havia passat. El rei, s'enutjà tant
que de poc hi va com no es mor, 1 va f e r unes
crides dient q u e al qui li presentaria una ca-
seta d'or q u e havia perdut li donaria set bos-
ses de diners i va manar a totes les monges
i a tots els frares de tots els convents q u e re-
sessin de nit i dia perquè el rei trobés la ca-
seta. U n c r i a t del rei va anar a avisar l'aba-
dessa del convent de monges on hi havia la
princesa i li va fer saber les ordres del rei. L a
m a r e abadessa va cridar totes les m o n g e s i e l s
va dir com era manament del rei q u e resessin,
perquè pogués trobar una caseta d'or q u e havia
perdut. L a princesa d e seguida es v a pensar
de quina caseta es tractava i va demanar a la
m a r e abadessa que 11 deixés f e r un pom d e
flors de roba per portar-lo al senyor rel perquè
estigués content. L i va f e r un pom de flors que
no hi havia m é s q u e mirar. A l m i g n'hi havia
una d e molt grossa i a dins hi va a m a g a r un
anell d'or amb set pedres virolades q u e el rei
li havia donat p e r record abans d'anar a la
guerra.
El criat del rei va portar-li el pom de flors,
dient que l'hi havia donat l'abadessa d'un con-
vent i que l'havia fet una monja. A i x í q u e el
rei el v a v e u r e va trobar l'anell, i d e seguida
va pensar q u e la monja que havia fet el pom
 JOAN AMADES
devia ser la princesa. Va preguntar a l criat
on era aquell convent de monges on li havien
donat el r a m . el criat li ho v a dir. el rei hi
va anar, trobà la princesa i els dos en van
tenir una gran alegria, i allí mateix es v a n
casar, a l a capella del convent. E l rei i la prin-
cesa, sent marit 1 muller, v a n tornar al palau
i el p r i m e r que el rei va fer, va ser fer tirar
al riu l a seva dona, la reina, aixi com ella hi
havia f e t tirar la princesa, i en caure a l'aigua
es v a ofegar i es va m o r i r i des d'aquell dia la
princesa va ser reina.
Aquesta rondalla que us he explicat
o és mentida, o és veritat;
si és mentida dita siga,
si t's veritat dita ha estiat.
La Princesa que no sabia fer una olla
de sopes
V e t aqui que una vegada hi havia un rei molt
ric i poderós, però molt bon home, que tenia
una fdla tan orgullosa que tots els homes tro-
bava que eren poc per a ella, i quan algú se
li acostava per parlar-li d'amoretes, se'l treia
del davant a reganys. E l marquès P o l , que era
m o l t ric i tenia tantes hisendes com abastava
la vista mirant de llevant a ponent i de tra-
muntana a migjorn s'havia enamorat d'ella, però
cada vegada que ell o el seu pare n'hi parlaven
tot eren desdenys i reganys. L'n dia el seu pare
la v a cridar i li va d i r :
— D i u m e n g e que v e fas v i n t anys 1 Ja saps
que és costum de la terra que el mateix dia que
es compleixen v i n t anys les noies es casen. V e s
si d'aquí a d i u m e n g e et decideixes per qui et
vols casar o sinó a les nou del matí que farà
just els v i n t anys que vas néixer baixarem al
carrer i et casaré amb el p r i m e r que passi.
La princesa, més orgullosa que mai, es va fer
un gran tip de riure i no es recordà més de les
 JOAN AMADES
paraules de son pare. E I diumenge següent una
estona abans d e les nou, l'agafa per la mà, la
baixa el carrer a esperar que toquessin les nou
del campanar i a v e u r e qui fóra el primer que
passaria. I v a passar un pobre de pa sec, v e l l ,
brut, esparracat, q u e anava descalç i demanava
caritat de porta en porta, i e l rei v a d i r :
— A q u e s t serà el teu m a r i t i el meu gendre.
I v a cridar e l capellà que l'havia fet amagar
darrera de la porta i al m i g mateix del carrer
els v a casar, i e l pobre es va emportar la prin-
cesa cap a casa seva, que vivia en una cova
allà qui sap a on. L a princesa tot el camí v a
anar plorant. Van passar per uns grans camps
que no hi havia més q u e m i r a r i la princesa
va preguntar al seu marit d e qui e r e n :
— Del marqués P o l .
Camina que caminaràs, camina que caminaràs,
van trobar tot de boscos q u e la vista s'hi per-
dia, i la princesa v a preguntar al seu marit de
qui eren aquells boscos, i ell va contestar:
— Del marquès P o l .
I camina que caminaràs, camina q u e camina-
ràs, van passar per uns prats q u e no s'acabaven
mai, d e tants que n'hi havia i ella va tornar
a preguntar al seu h o m e de qui eren, i ell va
tornar a contestar:
— Del marquès P o l .
Després d'aquells prats v a n trobar unes ra-
mades q u e hi havia les ovelles a centes, i a mils
i a mils de mils. L a princesa tot plorant i tota
admirada de v e u r e tant de bestiar v a preguntar
de qui eren aquells ramats.
— D e l marquès P o l .
I entre aquestes van arribar a la cova del pobre.
LES CENT MILLORS RONDALLES 261
Tot era miserable. N o m é s tenia una olla tota
bruta i fumada per a fer el menjar, i una manta
tota foradada i esparracada per llit. E l seu h o m e
l i va dir q u e fes el sopar. E s v a treure tot d e
rosegons del sarró i li va dir q u e en fes sopes.
I la princesa, era tan poca cosa amb tot i ser
tan orgullosa, q u e no v a saber fer foc, n i una
olla de sopes, i com sempre les va h a v e r d e f e r
el seu marit com sempre se les havia fetes. P e r
a dormir es van ajeure a terra i es van posar al
damunt aquell trossot de manta, i com q u e no
bastava p e r tapar-los als dos, quan es tapava un
l'altre quedava destapat. L'endemà matí es v a n
llevar i ell li v a dir q u e anirien plegats a de-
manar caritat, q u e era el seu ofici, q u e si n o
hi anaven no podrien menjar. L a princesa li v a
dir que se'n donava v e r g o n y a i q u e p r i m e r es
moriria de gana. El marit la deixà a casa i li
encarregà que l'escombrés, però ella no ho podia
fer perquè ni sabia d'escombrar.
A l vespre, quan el pobre v a tornar a casa
cansat de tant anar de porta en porta, i no tro-
bà la casa escombrada ni l'olla de les sopes fetes
perquè la princesa ní això sabia fer, tot es v a
enfadar i amoïnar i li va dir q u e l'hauria de
treure de casa, i ja li buscaria feina. L'endemà
al matí la va portar a una casa d e pagès q u e
hi havia allí a la vora i la va llogar per escar-
ràs; la van f e r anar a v e n d r e ous al mercat,
p e r ò com que mai no s'hi havia vist li van cau-
re i tots els v a trencar. Després l'enviaren a
rentar els plats al riu, però c o m que li pesava
la cistella, pel camí li va caure i tots se li v a n
trencar. L a van e n v i a r a rentar la roba i li va
fugir riu avall. A l v e s p r e l'amo li v a m o u r e un
 JOAN AMADES LES CENT MILLORS RONDALLES 263

gran v o l i li va dir que semblava estrany que l'olla d'escudella allí d a v a n t d e tothom. E l mar-
tan j o v e , tan garrida, no servís per a res, i que quès es va trasmudar la cara i va prendre la
l'enviaria a casa del senyor d'aquelles terres, fesomia del pobre q u e era e l seu h o m e i v a p j r -
que allí la farien anar a llençar les escombraries. lar-li d'aquesta manera:
A l vespre, el seu marit la va anar a buscar, i —Jo. el marquès P o l . sóc e l teu marit, q u e
ella li va explicar el que li havia passat i el em v a i g vestir de pobre per consell del teu pare
marit li v a d i r : per fer-te abaixar l'orgull que tenies i q u e no
— A casa del senyor mengen molt bé, fan una deu haver de tenir cap persona nada. A r a com-
escudella molt bona; ja que tu no e m saps fer prendràs que l'ésser orgullós no condueix a res
les sopes, cada dia e m guardaràs una olleta d'es- de bo. Des d'ara seràs la marquesa P o l amb totes
cudella, que la portaràs amagada i penjada sota les gràcies í amb tots els honors, perquè amb
de les faldilles, i Jo, al vespre, v i n d r é , m e la do- l'humiliació q u e has passat ja has pagat e l teu
naràs i. almenys, podré menjar. orgull.
L'endemà de bon matí marit i muller se'n van
anar a casa del senyor. Ell se'n va anar a cap- / tot això fs tan veritat
tar com cada dia i ella es va quedar p e r anar com que la rondalla s'ha acabat.
a llençar les escombraries. P e r ò veus ací OUG
aquell dia a casa del senyor feien una gran festa.
T o t era anants i vinents i criats i criades, llums
i lluminàries, i cançons i músiques, que a la
princesa li va semblar com quan era a casa seva,
i de darrera d'unes cortines va v o l e r veure el
gran sarau, i va quedar tota parada quan v a
veure que el senyor que ella servia era el mar-
quès P o l , que ella havia despreciat per marit.
Podeu comptar si se'n va penedir. M e n t r e estava
més distreta mirant la festa, v a n uns criats,
aparten les cortines i va quedar ella al m i g de
la sala, tota bruta, amb un gran farcell sota
les faldilles de l'olla de l'escudella que guardava
pel seu marit. El marquès P o l la va cridar 1 la
va fer sortir al m i g de la sala i li va p r e g u n t i r
què era aquell farcell que portava amagat, i
ella, tota avergonyida, no gosava dir ni paraula.
El marquès P o l , vulgues que no, li va fer treure

El Príncep de la cara de clavell i la
Princesa de la cara de rosa
Vet aqui que una vegada hi havia un príncep
que tenia la cara de clavell i no volia casar-se
que no trobés una princesa q u e tingués la cara
de rosa, perquè així si tenien fills tindrien la
cara com una toia. I v e t aquí que una velleta
m o l t velleta un dia li va d i r q u e sí, que hi ha-
via una princesa que tenia la cara de rosa, p e r ò
que el seu pare n'estava tan gelós q u e la tenia
tancada en un castell q u e no tenia ni portes ni
finestres i que ell mateix la vigilava, i q u e per-
què no la pogués v e u r e ni criat n i criada ell li
duia el m e n j a r ; només li feia companyia la
dida i n o veia mai a n i n g ú més.
El príncep de la cara de clavell es va posar
en camí en busca de la princesa d e la cara de
rosa, i camina que caminaràs i busca que busca-
ràs v a arribar a trobar el castell on v i v i a , però
que és cas de poder-la veure. V a saber q u e li
agradaven m o l t els coloms i ell en va anar a
comprar més de cent gàbies i els anava dei-
x a n t anar d'un a un perquè la princesa els po-
LES CENT MILLORS RONDALLES 271
gués v e u r e volar. L a princesa, tota se n'agra-
dava i sortia dalt de la t o r r e més alta del cas-
tell per a v e u r e v o l a r els coloms. I heus ací q u e
un dia va m i r a r a baix qui era qui els deixava
anar i v a v e u r e el príncep de la cara de clavell
i ella tota se'n va enamorar i el príncep també es
va enamorar d'ella. Des de dalt de la torre la
dida va e x p l i c a r al príncep q u e hi havia una
mina que tenia set hores de llarga, tota de v i d r e
que anava a sortir a la quadra del castell, li va
dir a on tenia l'entrada i q u e si ell volia anar a
v e u r e la princesa passés per aquella mina i es
podrien trobar. E l príncep v a anar a buscar la
boca de la mina, v a f e r set hores de camí des-
calç per no f e r soroll i no trencar-la, v a f e r cap
a la quadra i allí va trobar la princesa i la seva
dida i si la primera vegada q u e es van v e u r e es
van agradar aleshores encara es van agradar més.
M e n t r e estaven enraonant v a sentir-se un so-
roll, la princesa de la cara de rosa va creure
que era el seu pare que venia i v a dir al prín-
cep q u e fugis tot de seguida. E l príncep tot
esverat es va posar a c ó r r e r per dins de la
mina de v i d r e , q u e es va trencar, i tots els v i -
dres se li v a n clavar i el v a n d e i x a r fet un sant
Llàtzer. Els seus criats el van portar m i g mort
a casa seva i va estar més de set mesos malalt,
cap m e t g e no li entenia el mal i ell t o t era
pensar:
— Si podia v e n i r la princesa de la Cara d e
Rosa, ella sí que em curaria.
I v a agafar un colomet parlador i el v a en-
v i a r al castell d e la princesa amb l'encàrrec q u e
li expliqués el q u e li havia passat.
L a princesa, q u e v a sentir tot el terrabastall
233 JOAN AMADES
de la mina que es trencava i que no havia tor-
nat a v e u r e el seu estimat, podeu comptar si
n'estava d'ansiosa, i quan va rebre la visita de!
colomet parlador i va saber que el príncep es-
tava malalt, va pensar que l'havia d'anar a
v e u r e . Va demanar al seu pare que la deixés
sortir al jardí a prendre el sol amb la seva
dida i heus ací que es van enfilar en una es-
cala, v a n saltar la paret i van fugir. I camina
que caminaràs cap a casa del príncep. P e l camí
se'ls v a fer de nit i es van deturar a d o r m i r
al peu d'un a r b r e ; al cap d'una estona que hi
eren van v e n i r dues tórtores, i l'una va dir a
l'altra:
— i S a p s que el príncep de la Cara de Clavell
està molt mal, i per m i que es m o r i r à ? I tan
senzill com fóra posar-lo b o ; posant-li una fulla
de ginesta damunt de cada ferida l'endemà ja
estaria bo i curat.
En sentir això la princesa de la Cara de Rosa
i la seva dida, tot era esperar que es fes de dia
per buscar una ginestera i collir una bona pila
de fulles. Es van disfressar de m e t g e i es van
presentar a casa del príncep i s'oferiren per cu-
rar-lo, i el v a n g u a r i r sense que el príncep les
conegués. D e seguida que li van haver fet la
cura, la princesa i la dida se'n v a n tornar a
casa seva, tornaren al jardí, sense que el seu
pare ni arribés a saber el que havia passat.
A i x í que el príncep v a estar ben bo, v a cri-
dar els millors v i d r i e r s perquè tornessin a fer
la mina de vidre, p e r ò ben gruixuda, ben grui-
xuda, perquè caminant no es pogués trencar.
Quan va estar feta envià el colomet parlador a
la princesa de la Cara de Rosa fent-li saber
LES CENT MILLORS RONDALLES 273
que aquell vespre l'aniria a visitar a la quadra,
lla princesa i la dida es v a r e n vestir de m e t g e
com el dia que el varen anar a curar i v a n bai-
xar a la quadra a esperar el príncep. Quan ell
les veié es va quedar tot parat i comprengué
que eren elles les que li havien tornat la salut.
El príncep de la Cara de Clavell va anar a
trobar el pare de la princesa de la Cara d e
Rosa, li v a explicar tot el que havia passat i li
va dir que ell estava enamorat de la seva filla
i s'hi volia casar perquè així si tenien fills tin-
drien la cara com una toia. E l pare de la prin-
cesa, que estava tan gelós de la seva filla, va
trobar molt ben enraonades les paraules del
príncep i li donà la mà de la princesa. I es
van casar i feren unes grans noces que se'n v a
parlar molts anys.
/ van tenir tres filles.
i un dia que va anar <t mercat
a la gran li va dur un galant
a la mitjana una capçana
i a la petita un anell de coure
i beseu-me el peu si us voleu moure.
is

En Joan Pelat i en Joan Pelut
Vet aquí que una vegada en un poble poblet,
hi havia un h o m e pobre, m o l t pobre, que de tan
pobre com era li deien e n Joan Pelat, i al costat
de casa seva n'hi havia un altre de tan ric que
li deien en Joan Pelut. N o sabent de què menjar
en Joan P e l a t decidí anar a demanar caritat amb
la seva dona, p e r ò com que se'n donaven molta
v e r g o n y a volien dissimular la seva persona i
no sabien com fer-ho. A la vora del c a m í v a r e n
trobar les rosses d'un ruc i d'un bou, els van
treure la pell i se les van posar al damunt a
tall de capa. E n Joan Pelat es va posar la pell
del ruc i la seva dona la del bou. I v e t a q u i
que una colla de lladres que havien anat a ro-
bar set coixineres d'unces a casa del senyor
rector, estaven aplegats sota d'un arbre per par-
tir-se-les. E n Joan Pelat i la seva dona s'hi van
presentar a demanar-los caritat. Quan els lla-
dres els v a n v e u r e es van creure que eren dues
males coses vingudes de l'infern i, cames aju-
deu-me, fugiren deixant les set coixineres d e di-
ners. Podeu comptar en Joan Pelat i la seva
LES CENT MILLORS RONDALLES 215
dona quina alegria van tenir. E s van treure les
pells del damunt, les v a n estendre a terra a
tall de mocador de fer farcells, hi van abocar
les unces, se les van carregar a coll i cap a
casa s'ha dit.
Quan v a n ser a casa van v o l e r saber les que
hi havia. P e r ò per comptar-les haurien hagut de
passar més de vuit dies. Van anar a manllevar
una mesura al seu v e í , el Joan Pelut, que els
la va deixar pensant que l'hi manllevaven m i g
d e per riure, puix que si no mesuraven misèria
no sabia què podien h a v e r de mesurar. A en
Joan Pelut li va semblar sentir soroll de diners,
p e r ò es va creure que s'enganyava, i quan li
v a n tornar la mesura va v o l e r saber què havien
mesurat i se la va ben mirar per veure si ha-
via quedat algun gra. E n un reconet va trobar
una unça d'or i es va quedar molt p a r a t ; i se'n
va anar de seguida cap a casa d'en Joan Pelat
p e r preguntar-li d'on havia tret tanta riquesa.
P e r ò en Joan Pelat, que era m o l t v i u , s'ho va
pensar i es v a fer el propòsit de j u g a r una
mala passada al seu v e í . V a treure l'olla del
foc, la va posar a terra i amb unes xurriaques
es posà a xurriacar-la. Entre aquestes va arribar
en Joan Pelut, i en veure el que feia li preguntà
tot estranyat:
— Qué feu, mestre Joan?, i q u e voleu fer ba-
llar l'olla com si fos un trompitxol?
— N o , que hi estic coent el dinar; els pobres
ens hem d'enginyar. Com que no tinc diners
per poder comprar llenya, la faig creure a xur-
riacades, i mireu com bull, mireu com bull.
— Mestre Joan. aquestes xurriaques us deuen
estalviar molts d i n e r s ! ; a casa, que som tants i
•
278 JOAS AlIADES
hem ile coure tantes calderades. ens estalviaríem
un tresor cada a n y ! R e s ; q u e m'heu de vendre
aquestes xurriaques.
E n Joan Pelat v a dir que de cap manera no
se les volia vendre. En Joan Pelut el va pre-
gar, 1 després de molt parlar n'hi va fer pagar
set bosses d'unces d'or. E n Joan Pelut se'n va
cap a casa més content q u e un g o s a m b un os.
Va agafar el cartxj. les teies i l'esca de fer foc
i tot ho va tirar per la finestra. La seva dona
es pensava que s'havia tornat boig. Agafa la
gran calderada de farinetes que hi havia al foc
i la posa al m i g de la sala i xurriacada v e i
xurriacada va. I c o m m é s li p e g a v a e n comptes
d'escalfar-se més es refredava. A v i a t en Joan
Pelut va c o m p r e n d r e que el seu v e í l'havia
enganyat i fet una fúria agafa una porra que
tenia i se'n va a trobar en Joan Pelat dispo-
sat a trencar-li les costelles. E n Joan Pelat ja
l'esperava: i es v a posar a cridar a m b la seva
dona fent com si es barallessin, i així que en
Joan Pelut arribava a la casa en Joan Pelat s'es-
tira un ganivet i talla el coll de la seva dona.
que va caure a terra morta, e n m i g d'un gran
bassal de sang. En Joan Pelut tot es v a esgar-
rifar i cridant va d i r al seu v e í :
— i Q u è heu fet, desgraciat, que heu mort la
vostra dona?
— Ben merescut s'ho tenia per dolenta: però
vaja. això rai!, ja la faré ressuscitar i fins que
hi tornem.
I en Joan Pelat alça les faldilles de la seva
dona. li posa un flabiol darrera, i tit. tiri. tit. tut.
tututt!. i la dona es va alçar al moment, saltant
i ballant com si res no hagués passat. S'havia
LES CENT V1LLGES RONDALLES 277
posat sota de la roba un budell de porc ple de
v i , per fer v e u r e que era sang, i quan el seu
h o m e v a fer v e u r e q u e li havia tallat e l coll,
la sang va rajar i ella es va deixar caure a
terra. En Joan Pelut es creia que somniava, no
se'n sabia avenir, i en Joan Pelat li va d i r :
— Sort en tinc d'aquest flabiol; les dones són
com són, a un el fan enfadar, moltes vegades no
es pot aguantar el geni, se'n fa una de grossa,
p e r ò mireu, quatre (labiolades. i aquí no ha pas-
sat res. Que e m sé j o les v e g a d e s que l'he morta!
— Mestre Joan, trobo que teniu una gran sort
amb aquest flabiol i gairebé que m e l'hauríeu de
vendre.
— A i x ò si que n o ; s o r t e n tinc. A i x í puc ma-
tar la dona mitja dotzena de vegades cada dia i
si us el venia no la podria matar més.
En Joan Pelat es va fer pregar, però a l'últim
li v a v e n d r e e l flabiol p e r set bosses d'unces d'or,
ue les de perruca. En Joan Pelut se'n va anar
tot cofoi cap a casa seva, comença de buscar
raons a la dona i, sense com va ni com costa,
li va ventar ganivetada, i la va matar de debò.
Quan es va donar compte del que havia fet,
podeu comptar amb quina fúria se'n va anar a
trobar en Joan Pelat, però el murri d'en Joan
Pelat s'havia fet posar dins d'un sac p e r la seva
dona i s'havia f e t portar al peu d e l'església. E n
Joan Pelut, en no trobar-lo, va pensar que devia
ser a missa perquè era diumenge i hora d'ofici i
se'n v a anar cap a l'església p e r a fer-lo agafar
p e r la justícia. Quan e n Joan Pelat el v a sentir
passar, es va posar a c r i d a r :
— A i . . . pobret de m i ! , si que sóc desgraciat!.
 JOAN ÀMADSS
i n o trobaré cap ànima bondadosa que e m tre-
gui del sac?
h'n Joan Pelut, que era un bon home, es va
deturar, i c o m que no el va conèixer, va pre-
guntar:
— i Q u è teniu, bon home. q u e esteu tan deses-
perat?
— L'm volen casar amb la filla del rei, i Jo
no la vull perquè n'estimo una altra. Si fóssiu
tan bon h o m e q u e e m traguéssiu del sac l us
poséssiu al meu lloc, podríeu ser príncep per-
què us casarien amb la Ulla del rei.
En Joan Pelut va pensar que potser encara
era bo que hagués mort la seva dona. perquè
així es podria casar amb la filla del rei, i II va
faltar temps per deslligar el sac. treure en Joan
Pelat, que de tan de pressa que anava ni el v a
conèixer. 1 posar-se ell dins del sac. A i x í que en
Joan Pelat es va veure fora del sac el va ben
lligar i fent una veuota estranya, com si fos un
criat del rel. se'l va carregar a coll i el va anar
a tirar al mar i el pobre Joan Pelut es va ofegar.
I heus ací c o m en Joan Pelat d e tan pobre
que era va tenir les set coixineres d'unces d'or
que els lladres havien robat al senyor rector i
les catorze bosses d'unces de perruca que havia
fet d o n a r a e n Joan P e l u t t v a quedar riquíssim.
/ això és tan veritat
com que la rondalla s'ha acabat;
i si us ha agradat, bé,
i. si no, també.
La caseta de sucre
Vet aqui que una vegada hi havia dos germa-
nets, un nen i una nena. que d e tan pobrets no
tenien per menjar, i van decidir anar-se'n pel
món a veure si trobaven manera de poder men-
j a r . V a n f e r cap a un bosc tan espès q u e n o e s
coneixia el dia de la nit. I camina que camina-
ràs van veure allà lluny, lluny, una caseta:
s'hi van acostar i van v e u r e q u e era tota de
sucre, amb les portes i les finestres de xocolata.
Ells van d i r : «Aquesta és la nostra; ara si que
ens podrem atipar», i sense pensar-s'hi més van
començar a menjar i vinga llepar les parets i la
porta. i. noi. que era dolç! P e r ò es diu que totes
les coses bones no duren g a i r e ; e n aquella ca-
seta tan dolça i tan bona v i v i a una bruixa q u e
es menjava les criatures, i quan va sentir q u e li
rosegaven les parets d e la casa, podeu comptar
com e s v a posar. T r e u el cap a la finestra, i
cridant com una boja tot era d i r :
— i Q u i és aquest d e s v e r g o n y i t que se'm menja
la casa?; que si baixo, amb tres mossegades i
tres xuclades m e l'empasso.
 JOAN AMADES
Quan els dos germanets van sentir ailò, podeu
comptar quin t r e m o l o r ! , no tenien ni esma de
mirar enlaire ni de dir una sola paraula. Quan
la vella bruixa va v e u r e que eren dues criatu-
retes es va assossegar una mica, i els va d i r :
— i D ' o n heu sortit, tan petits 1 eixerits com
atrevits?: mira, e m vindreu ben b é ; tu e m fa-
ràs de criada, i a tu, com que se'm va m o r i r
aquell pollastre que guardava per a Nadal, et
posaré al galliner, t'engreixaré i per Nadal e t
menjaré.
I tal dit tal fet. L a nena la v a fer s e r v i r d'es-
carràs, la feia escombrar, passar bugada, cosir,
empaitar les rates, li feia f e r el dinar, bufar
el foc i. podeu comptar, en tot el dia no parava.
I e l nen, me'l v a tancar al g a l l i n e r c o m si fos
un pollastre, i li donava sego, blat-de-moro, ro-
segons d e pa mullats, i podeu comptar, i t o t l'a-
fany de la mala vella era perquè s'engreixés
força. Cada dia l'anava a v e u r e si estava m é s
gras, i 11 feia treure el dit per entre el filat d e
la gàbia, per v e u r e si s'havia e n g r e i x a t g a i r e
per poder-lo matar per Nadal. P e r ò el nen, com
que no tenia ganes que el matés, en comptes del
dit li treia un bocí d'os ben embolicat amb un
bocí d e budell, que semblava un dit i no ho era,
i és clar, com que sempre 11 treia el mateix,
semblava que no s'engreixava mai, i la vella
tot era dir-li:
— Maleït i remaleït, tant menjar que et dono
i sempre estàs gras igual. P e r haver d'estar tan
magre, n o te'n donaré gens 1 així m e l'estal-
v i a r é i, tant sí estàs gras com si estàs m a g r e ,
per Nadal el coll a terra.
P o d e u c o m p t a r quin efecte els havien de fer
LES CENT MILLORS RONDALLES 281
les paraules de la vellota als dos germanets. V a
arribar Nadal i la vella v a dir a la nena que fes
un bon foc, un bon foc per a poder fer el seu
g e r m a n e t a l'ast. La nena tremolava com la
fulla a l'arbre, no sabia el que es feia, i tot era
dir a la vella que el foc no se 11 volia tenoen-
dre i que si no se l'hi encenia ella li semblava
que no podrien fer Nadal. La bruixa tot era
cridar i rondinar i botzinar, però v e i e n t que el
foc no s'encenia, el v a a encendre ella. M e n t r e
estava ajupida i tota atrafegada encenent el foc,
quan j a va haver-hi una bona foguera, la nena,
que sí, li venta una empenta i la tira dins i
de seguida va tancar la porta del forn perquè
no pogués sortir. Va c ó r r e r a o b r i r la gàbia del
seu germanet i, cames ajudeu-me, els dos se'n
van anar ben lluny, ben lluny, per por que
ia vella, com que era bruixa, no obrís la porta
del forn, no ressuscités i no els fes una mala
passada.
Camina que caminaràs, v a n caminar set dies
i set nits. sense no parar mai, per por q u e la
vella no els seguís. A l'últim, e n m i g d'un bosc
van trobar una caseta, petita, petita, petita, que
semblava que talment era feta per a e l l s ; les
cadires, les taules, els llits, els armaris, tot era
petit i a la seva mida i tot el parament de cuina
igual: els plats, el gots, tot era petit, a la seva
mida. Els armaris estaven tots plens de roba a
vessar i n'hi havia tanta de nen com de nena;
res, que semblava que aquella caseta l'havien
feta per a ells. i hi van v i u r e feliços i tranquils
com Josep i Maria. A tots els pobres que tru-
caven a la porta els feien caritat i els donaven
bon sopar i bon dormir a la pallissa, perquè com
 JOAN AMADES
que només tenien dos llits i eren petits no hi
haurien cabut.
I v e t aquí que un dia va trucar a la porta
un vellet molt vellet, que gairebé no podia ca-
minar, que anava amb un bastó, tot corbat, cor-
bat que e l cap gairebé li tocava a terra, amb
una barba blanca llarga fins els genolls, i els va
demanar si per aquella nit li voldrien donar
posada, i els germanets el van acollir com aco-
llien tothom. Mentre sopaven tot era mirar-se'l
i el vellet també se'ls mirava a ells, fins que
van reconèixer que era el seu pare i ell els
seus fills. P o d e u comptar quin g o i g i quina ale-
gria que els tres v a r e n tenir. Tots ploraven d'a-
legria, no en vulgueu més de petons i d'abra-
çades i sempre més van v i u r e en santa pau i
harmonia i a dalt del cel ens puguem veuré tots
plegats, amén.
/ rondalla conta-li
ja és acabada.
Els tres germans de la pomera
Vet aquí que en un poblet, poblàs,
on ningú tenia nas,
hi havia un pare que tenia tres fills, i quan va
m o r i r els v a deixar tota la seva hisenda, que era
un camp que e n m i g hi havia una pomera. Quan
van ser a fer les parts tots tres germans volien
quedar-se la pomera. E l gran. perquè era e l que
el seu pare s'estimava més. el mitjà perquè era
e l més malaltís i el petit perquè era e l m é s
desfavorit. C o m més parlaven menys s'entenien,
i v e i e n t que no podien lligar caps, v a n deci-
dir anar a demanar justícia al rei. E l s tres
es v a n posar en camí, però cada un va anar
per ell. T o t s tres van trobar un home desesperat
que anava buscant una mula que havia perdut, i
als tres els v a preguntar si l'havien vista i si n'hi
sabien donar raó. Com que no sabien de què els
parlava els tres li v a r e n dir que no. I que si l'ha-
via perduda negra la busqués falba. Com que els
tres li van fer la mateixa resposta, aquell h o m e es
va arribar a creure que ells la hi havien presa i
va córrer cap a cal rei a demanar justícia. Com
 JOAN AMADES
que era més camallarg que els tres germans hi
va arribar primer, i quan aquests es van presen-
tar al rei a parlar-li del camp i la pomera, el
rei, m i g pensant-se que eren tres lladres va creu-
ré si podien ser ells qui havien pres la mula. E l
gran va d i r :
— A mi no m'agraden mules bòrnies.
El mitjà va contestar:
— i Q u è volíeu, senyor rei, que n'hagués fet
d'una mula coixa?
I el petit va d i r :
— Encara que sigui x i c , a mi no m'agraden
mules curtes.
El rei va cridar l'amo de la mula 1 li va expo-
sar les tres respostes que li havien donat, i l'ho-
me de seguida va e x c l a m a r :
— Senyor rei. ells són els lladres, perquè la
mula era bòrnia, era coixa i era curta; si n o
me l'haguessin presa no ho sabrien pas.
El rei va manar que els posessin en presó. Els
tres v a n protestar i van dir que ells no eren els
lladres i el rei els va objectar que si no ho ha-
guessin estat no sabrien que la mula era bòrnia,
era coixa i era curta; i el gran va parlar a i x í :
— Senyor rei, j o la mula no l'he vista mai, però
sé que era bòrnia perquè en tot el camí h e vista
rosegada l'herba només d'una v o r a ; senyal que
només tenia un ull, perquè si hagués tingut els
dos, tant s'hauria menjat l'herba d'una vora com
la de l'altra.
El mitjà va parlar al rei d'aquesta manera:
— Senyor rei. per saber que era coixa no l'ha-
via pas de veure, perquè per tot el camí només
hi havia tres petjades, això vol d i r que li faltava
una pota.
LES CENT MILLORS RONDALLES 2ii
EI més petit va parlar al rei d'aquesta m a n e r a :
— Senyor rei, si la mula no hagués estat cur-
ta s'hauria menjat només l'herba alta que li hau-
ria v i n g u t a flor de morro, però com que era
curta només es va menjar l'herba baixa i així
j o vaig conèixer com havia d'ésser.
Davant d'aquelles explicacions el rei va com-
prendre que no eren ells els lladres de la mula i
que se les havia amb tres pallardassos tan llestos
i tan espavilats com ell, que li donarien molta fei-
na per poder decidir per quin dels tres havia
d'ésser la pomera. Va cridar els seus criats i els
va dir que amanissin un gran convit pels tres ger-
mans, que restarien a v i u r e al palau amb ell fins
que ell hagués fet justícia. Va cridar els seus es-
crivans i els va dir que ben amagats a la v o r a
de la taula a on mengessin els tres germans es-
coltessin i assentessin ben bé totes les seves pa-
raules. El g e r m à gran així que va tastar el p r i m e r
tall de carn va d i r :
Bon porcell
si no fes pudor de vedell.
El mitjà, a la primera gota de vi que va tas-
tar, va parlar a i x í :
Bon vi seria
si de mort no venia.
I el petit, menja que menja, no parava de re-
mugar:
Fóra bon rei
si de moro no tingués la pell.
 JOAN LES CENT MILLORS RONDALLES 587

pomera ni per res; que se la quedi qui vulgui

I els escrivans. ben amagats, tot era assentar
abans de fer mal al meu pare.
les paraules dels tres germans. Quan el rei va
Davant d'aquestes paraules el rei va dir al
saber el que havien dit, es va quedar més de tres
petit:
vegades parat sense saber què volia dir tot allò.
— La pomera és teva, ets el que més t e la
Va cridar els seus criats perquè veiessin de sa-
mereixes perquè ets l'únic que encara tens res-
ber d'on havia sortit aquell porcell i d'on havien
pecte pel teu pare.
portat aquell vi i va poder aclarir que la truja
m a r e del porcell s'havia mort quan ell va néixer
I ells allà i jo aquí,
i que una vedella l'havia criat, i v e t aquí perquè i río m'Iian dat res pel cumi;
el porcell tenia de vedell. T a m b é va saber que de i ells nquí i jo allà,
la vinya que havien fet el vi que havien begut i no m'han dat res per menjar.
els tres germans, abans havia estat una fossa, i
vet aquí perquè deien que el v i venia de mort.
El rei no va v o l e r saber res més. perquè va pen-
sar que si tractava de saber el que volien dir les
paraules que deia el g e r m à xic encara resultaria
que ell era m o r o .
El rei no sabia pas com desfer-se d'aquells tres
germans, més llestos i més eixerits que ell. Els va
cridar i els va fer donar ben bé les senyes de
com era el seu pare. Quan ho va saber va cridar
un pintor i li va fer pintar un quadro amb la
figura del pare dels tres germans. Quan el va
tenir, els cridà i els va d i r :
— H e u de tirar tots tres. una sageta al retrat
del vostre pare, el que li ensorri més serà l'amo
de la pomera.
El g e r m à gran, que era molt bon ballester, li
va engegar una sageta que li va clavar més de
mitja; el g e r m à mitjà li va ensorrar gairebé
tota i quan li tocava tirar al petit no va v o l e r
agafar la ballesta i va parlar així al r e i :
— Encara que sigui en figura i de p e r riure
jo no tiro cap ballesta al meu pare, per cap

El noi de la forca
Vet aquí que una vegada hi havia uns pares
que tots els fills sel's morien en néixer. Deses-
perats perquè no en podien salvar cap varen
anar a trobar una bruixa a v e u r e si els sabia
explicar com podien fer-ho perquè no se"ls mo-
rissin els fills. La bruixa els digué que en tin-
d r i e n un de regalat com un sol, però que als
vints anys moriria a la forca. Podeu comptar
quina tristesa per aquells pobres pares. Varen
tenir el fill, que enamorava de tan bonic com
era, però els pobres pares no se'l podien mirar.
Com més se'l m i r a v e n i com més gran es feia
m é s tristesa tenien pensant que s'acostava l'hora
d'haver de m o r i r a la forca. E l noi comprenia
que els seus pares tenien una tristesa i compre-
nia que hi havia alguna causa. N o parava de
preguntar-los i ells li dissimulaven, fins que un
dia no v a r e n poder més i li ho varen dir. E l
noi, per no donar-los pena decidí anar-se'n de
casa i anar a cercar ventura pel món. El pare,
abans d'anar-se'n li v a donar tres peres i li
va d i r :
LES CENT MILLORS RONDALLES 239
— Guarda aquestes tres peres. Quarr. trobis
algú que se't faci amic, parteix una pera e n
dos trossos: un de gros i un de petit i dóna
a triar a l'amic el tros que vulguis. Si pren el
gros, deixa'l, que és un mal amic, i si pren e l
petit, segueix-lo, que és un bon amic. Quan tro-
bis un bon a m i c parteix-te amb ell tot el que
tinguis. Sobretot no oblidis aquests consells i
si els segueixes no t e n'hauràs de penedir.
El fill es v a posar en camí. Camina que cami-
naràs, va trobar un ric home a dalt de cavall
que li v a donar conversa i e l v a convidar que
pugés a cavall amb ell. perquè no hagués d'anar
a peu. E l m i n y ó va treure del sarró una pera, la
va partir i v a donar al company a triar el tros
que vulgues. E l desconegut v a escollir el tros
g r o s . A l cap de poca estona e l noi, amb un p r e
text el va deixar i va trencar de camí. Camina
que caminaràs, va trobar un altre h o m e ric que
muntava un cavall m é s bonic que el p r i m e r i
que tot ell portava m é s riquesa. Van fer con-
versa i es van fer amics. T a m b é el va convidar
a cavalcar amb ell, i c o m l'altre, el noi li va
o f e r i r un tros de la segona pera que havia par-
tit. E l desconegut també va escollir ei tros gros
i el noi també el v a deixar.
Caminant per un altre camí, enllà, enllà, va
trobar un v e l l e t que anava a peu com ell. Varen
fer conversa 1 es v a r e n fer amics. E l noi va
treure del sarró la tercera pera. la va parti"
a v a donar a triar al vell el tros que vulgues, i
el v e l l e t v a escollir el petit. E l noi v a creure
que havia trobat l'amic que li convenia. E l vell
li explicà que era un pobret que havia de v i u r e
de caritat i que es dirigia vers una ciutat d'allà
19
290 JOAN AMADES
la vora per anar demanant almoina de porta
en porta. Caminant, caminant, varen arribar a
la ciutat. A la primera casa que van trobar, el
pobre v a trucar i va demanar caritat. E l noi
li contestà que ell faria tot el mateix, que els
dos farien la mateixa via, que l'un podria de-
manar caritat a les cases de l'una part de carrer
i l'altre a les del davant, i que de tot el que
ell recolliria, al cap del vespre li'n donaria la
meitat. El vellet de cap manera no ho va voler,
però el noi v a respondre que aquesta era la
seva voluntat i que de cap manera no la tren-
caria.
La primera casa on va trucar era d'un ric
senyor. I ell mateix sortí a veure qui hi havia.
En v e u r e un j o v e tan sa i tan ple de vida que
li demanava caritat, el senyor li va dir que no
esqueia per a un fadrí com ell l'anar per portes
i que si volia li donaria bona feina, perquè es
pogués guanyar honradament la vida. El noi li
contestà que més li agradaria treballar que de-
manar caritat. P e r ò que ell es devia a un pobre
vellet que l'havia guiat i al qual havia promès
ajudar i donar-li la meitat del que recolliria. El
senyor li va dir que també ho podria fer, però
que en lloc de la meitat de les almoines, li donés
la meitat de la soldada que ell li assignaria. E l
noi v a sortir al carrer a proposar al vellet si
estava conforme, p e r ò ja no el v a veure en part
del món. En trobar-se sol decidí llogar-se a casa
d'aquell ric senyor.
Com que aquell j o v e era més bo que el pa
i molt treballador, molt aviat aquell senyor no
el v a tenir com un llogat sinó com un fill, i
se'l v a arribar a estimar tant que el va casar
LES CENT MILLORS RONDALLES 291
amb una filla seva. Del matrimoni en van néixer
dos fills bonics com un sol. A l cap d'un temps
el ric senyor va m o r i r i totes les riqueses i les
hisendes que tenia, que eren moltes i moltes,
que la vista s'hi perdia, v a n passar al noi.
Mort el sogre, el noi tigué ànsia de saber
dels seus pares i de fer-los conèixer la seva dona
i els seus fills. I decidí anar-los a veure. U n
dia, de bon matí, varen sortir de casa tots en
un carro, tot carregat de robes i de bonicoies
per a fer-ne un present als pobres pares. Cami-
na que caminaràs, camina que caminaràs, més
enllanet van v e u r e un pobret tot ensopit que
caminava amb gran pena camí enllà. El m i n y ó
de seguida es v a fer el càrrec de cridar-lo i
fer-lo pujar al carro. P e r ò quina no va ésser la
seva sorpresa en veure que era aquell vellet
amb el qual s'havia partit la tercera pera! A i x í
que es v a adonar que era ell, li va d i r :
— Bon home, v ó s sou el meu segon pare. Jo
us dec tot el que sóc i tot el que tinc. I us
vaig prometre que us donaria la meitat de tot
el meu. Des d'ara podeu quedar-vos la meitat
de tot el que duc en aquest carro. L e s robes
bonicoies. Dels dos fills us dono a triar el que
vulgueu. La dona, no sé com partir-la. Vós ma-
teix. Els anys us donen més experiència que a
mi i sabreu millor que j o com s'ha de fer per
obrar amb justícia. P r e n e u la bona voluntat d e
tot, que és la meitat del que tinc i que de bon
cor us ho dono. I el vellet li va contestar:
— N o et vull pas res. Ben teu és i ben gua-
nyat ho tens amb el teu esforç i més encara
amb la teva bonesa. A v u i a compleixes v i n t anys
i precisament avui havia de complir-se el vati-
-3- JOAX AMADES

cini del teu naixement. T u te n'has redimit amb

la teva bonesa i amb la teva honradesa. Mira
enrera i veuràs el que t'esperava.
El j o v e es va g i r a r enrera i allà dalt d'un tu-
ronet va veure una forca alta. alta, de la qual
en penjava una corda que el vell feia bellugar.
E l cor tot se li va glaçar. E n girar-se per donar
gràcies al vell va trobar que ja no hi era. A m b
el cor agredolç de dolor i d'alegria va arribar a
casa seva i va trobar els seus pares vellets, que
varen tenir gran g o i g en veure'l i escoltar tot
el que els va explicar i, sobretot, de conèixer la
nora i els néts. I s e m p r e més van v i u r e feliços
i encara són vius si no són morts. I dalt del
cel ens puguem veure tots. A m é n .
I conte contat,
ia està acabat.
La flor del penical
H i havia un rei que tenia tres fills, i tots tres
volien ésser reis quan e l seu pare moris, tant,
que aquest no sabia pas a quin dels tres deixar
el reialme. Un dia els va cridar i els d i g u é :
— Mireu, fills: a tots tres us estimo prou, i
a tots tres us crec prou dignes d'ocupar el meu
lloc un cop j o sigui mort. Però, com que no
sé a qui cedir la corona, farem una prova. A n e u
els tres pel món a cercar la fior del penical que
necessito per curar-me el mal que tinc a la cama,
i, al que la porti, a aquell deixaré com a successor
meu. P r i m e r , sortirà el més g r a n ; després, el
mitjà i el més xic el darrer. I a v e u r e qui
de vosaltres serà el més afortunat i tindrà ma-
j o r ventura.
E l rei féu preparar per a cada un un vestit
de caminant, amb un gran sarró, dintre del
qual posà una grossa coca perquè poguessin men-
j a r pel camf.
El p r i m e r dia sortí el més gran. Camina que
caminaràs, cercant pertot arreu, sense trobar cap
mena de flor que pogués semblar-se a la flor
294 JOAN AMADES
del penical que ell cercava. Caminant, caminant,
trobà una velleta que portava un nen tot pobre
i espellingat, i li d i g u é :
— On vas, bufó?
— A buscar la flor del penical. que si la trobo
arribaré a ésser rei.
— i S i e m volguessis donar una engruneta de
coca per a aquest nen. que es m o r de gana?
— Si es mor. que es mori, que per a mi m e
la vull la coca.
— .Ia pots buscar, que com més buscaràs menys
la trobaràs.
El príncep malcor se n'anà terres enllà, i com
més cercava menys trobava.
L'endemà sortí el seu germà mitjà. Caminant,
caminant, trobà també la velleta del nen, i,
com al seu germà, li preguntà on anava.
— A buscar la flor del penical. que si la trobo
arribaré a ésser rei.
— i S i em volguessis donar una engruneta de
coca per a aquest minyonet que té molta gana?
— Que es mori de fam. que la coca per a m i
me la vull.
— Ja pots buscar, que com més buscaràs
menys la trobaràs.
EI segon príncep seguí món i més món. bus-
cant pertot arreu la cobejada flor, i com més
l/uscava menys en trobava que poguessin sem-
blar la que ell desitjava.
El tercer dia. sortí el fill més petit del rei,
proveït com els seus germans amb el sarró i la
coca. Seguí camps a través i es topà amb la
velleta que portava el nen tot espellingat i po-
bre, i, com als seus germans, lí preguntà on
anava. Ell respongué:
LES CENT MILLORS RONDALLES
— Vaig a buscar la flor del penical, que el
nostre pare ens tí-À dit que aquell que la trobi
serà al qui ell deixarà la seva corona, però j o ,
pobret de m i , no em penso pas trobar-la, puix
que ja han sortit els altres dos germans meus
en sa busca, primer que j o .
— Escolta; ino e m voldries donar una engru-
neta de coca per a aquest nen que té molta
gana?
— A i , si. la bona d o n a ! ; aquí la teniu tota
i que se la mengi, que j o no en necessito pas,
que bé prou que sempre menjo.
I , afegint l'acció a la paraula, li va donar
tota la coca. La bona velleta. que no era altra
que la mateixa Mare de Déu amb el seu Fill, en
va trencar una engruna, engruna que quasi bé
no es veia i la va donar al nen, que ni se la va
trobar entre els ditets. Aleshores, adreçant-se al
noi, li v a d i r :
— N o cal que cerquis la flor del penical, que
j o j a t e la donaré.
I d'entremig d'unes herbes va treure una flor
preciosíssima que feia una olor molt agradosa i
bona i la v a donar al noi.
— On m e l'amagaré, que si els meus germans
m e la troben m e la voldran robar?
La Mare de Déu el va descalçar i li va posar
la flor a la sola de la sabateta, de manera que
no se li comprengués res, i li va d i r :
— A p a , v é s ! , que tu seràs rel.
El príncep més xic va emprendre el camí de
casa seva. però tot anant-hi. es va topar amb
els seus germans.
— V e i e m que estàs molt content; ja compre-
nem que portes la flor.
 JOAN AMADES LES CEST MILLORS RONDALLES 2S"

— A i . no!, j o no la p o r t o ; i vosaltres?
—Nosaltres, no, que no la p o r t e m ; però tu
sl, que sentim l'olor que fa.
Que sí la portava, que si no la portava, varen
decidir despullar-lo i escorcollar-lo, i. en efecte.
<-n treure-li les sabates varen trobar la flor del
penical. L ' e n v e j a es va apoderar dels dos ger-
to quíi , * n r « r " w mo.1.1 flud A
mans, que no es podien avenir que el més petit
els passés al davant, i volent robar-li la flor.
el varen matar per a poder-Ia-hi prendre. P e r
dissimular el seu crim, el varen enterrar vora 'f n « píi la floí d«l p« ni cal pn I*
d'un riu. F e t el crim, els dos germans varen
tenir llargues disputes, puix que els dos volien
la flor i no trobaven manera d'avenir-se perquè
els dos poguessin gaudir la joia d'ésser reis. T o t u m* <l·l mi-u p» rt qufn'hi (r iitantiíc mal
varen ésser raons, i cap dels dos es volia desdir,
•ins que el més gran, amb una espassa, va matar Pastoret, bon pastoret,
H mitjà. tU que em toques i em remenes,
me n'han mort al riu d'Arenes
El gran v a prendre !a flor. i es v a presentar oer la flor del penical,
al seu pare. dient que ell Thnvia trobada. Va per la cama del meu pare,
nassar molt de temps sense que cap dels altres que n'hi feia Cant de mal.
dos germans comparegués al palau, i el pare, Quan el pastor v a sentir això, de seguida va
tot era pensar què hauria pogut ésser d'ells, i anar a trobar al rei i 11 va parlar a i x í :
quan en parlava al mal fill. li responia:
— V e g i , senyor rei, que j o he fet un flabiol
— És que encara deuen cercar la flor, i com d'una canya, com moltes altres vegades, però
que són envejosos, de segur que no volen tornar en lloc de sonar com tots els altres, sona d'una
que no la trobin, com j o també ho hauria fet manera estranya.
si n o l'hagués trobada tan aviat. El rei prengué el flabiol, el féu sonar i aquest
V a passar temps i molt temps, i al lloc on va d i r :
havien enterrat el pobre príncep petit, v a créi-
xer un gran canyar amb unes canyes molt altes ,4i. pare, cl meu pare.',
: precioses. U n dia, un pastor va tallar una vós que soneu el flabiol,
canya per a fer-se un flabiol, i quan el tingué els meus germans me n'han mort
fet 1 e l féu sonar, va sentir, amb gran sorpresa, per la flor del penical,
que deia: i jo no podré ésser rei.
però ells si que en seran.
293 JOAN AMADES

El rei quedà meravellat en sentir les paraules

del flabiol, i envià a buscar el seu fill gran i
li manà que sonés el flabiol. Aquest, que poc es
pensava el que el flabiol podria dir, el va sonar
i sentí que li deia:

Germà, el meu germà, índex

tu que sones el flabiol,
tu i l'altre germà em pareu matar
PROEMI 9
per la flor del penical,
ara jo no puc ésser rei, La Ventafocs 13
però tu sí que en seràs. L'endevinalla 29
L'Espigueta de mill 33
El mal g e r m à va confessar que sí, que era Blancaflor 37
veritat que entre ell i el seu altre g e r m à mitjà En P e r e sense por 48
havien m o r t el petit que duia la flor, per a po- El cor d e la m a r e 53
der-la-hi prendre, i que després, perquè els dos El gra d e mill 56
la volien, ell va matar el mitjà. E l rei li va ma- En P e r e x i c 62
nar que li ensenyés on havia enterrat el petit, La bossa on sempre hi havia cent unces ... 07
i entre el pastor i el fill li ho varen ensenyar, En Filoseta 77
varen fer un clot i el varen trobar que encara El Joan vint-i-un 83
era viu. puix que cada dia hi anava la Mare de E l Joanàs de la bóta 93
Déu i li portava menjar i tot el que li feia falta Els quatre germans que fan ventura 102
perquè visqués ben regalat. E l rei féu penjar
El Rei Bullango 113
el seu fill més gran, per dolent, i va deixar la
En Patufet 120
corona i el reialme al petit, que bé s'ho mereixia.
L ' a m o r de les tres taronges 124
L a Reina manca 130
La mànega de plata 141
Compare L l o p i comare Guilla en temps de
sega . . . : 149
P e r què l'aigua del mar és salada .' 152
Compare L l o p i la Truja 156
L'oriolet 101
El sabater Baldiri 171
El soldadet del sarronet .: 178
 1ND1CE
B I B L I O T E C A S E L E C T A

El lladre fi 187 VI PUBLICAT * 1

El R e i d e Barcelona i la filla del moliner . . . 194

L'ocell dels ous d'or 199 \ L C O V E R . Jo«o Poesies completes (19)
A M A D E S . Joan Les cent millor* cançons papii-
El R e l d e les tres corones 207
lari (42)
Margarideta 212
Les cent millors rondalles popular.
Els tres consells 215 (Sl)
L ' a m i c d e la m o r t 218
A R Ú S . Jo«n Llibre d'amor 'I'»
Els tres pretendents 227
BALMES, I El Criteri (4!)
Els tres g e r m a n s ganduls 231
B E R T R A N A . Pru.lcnci 1/hereu (34)
La filla d e l carboner 235
C A S E L L A S . Raimon Els sots feréstecs (29)
L a filla del S o ! i d e la Lluna 239 C A T A L À , Víctor Drames rurals (40)
El cel cau 247
Caires vius 'segona sèrie de Drames
El cavall verd 253
rurals,' (48)
El nen i la nena bonics com el sol 1 la serena 258 GARCÉS, Tom» caçador ( I I )
La caseta d'or 261 Gt'IMERA. Anjcl Antologia poètica 4~
La Princesa que no sabia f e r una olla d e LÓPEZ-PICÓ. I. M. Llibre dels bons auguris (I5i
sopes 265 M A R T Í N E Z F E R R A N D O , Erncít Primavera inquieta ;3I)
El P r í n c e p d e la cara de clavell i la Princesa MASSÓ i TORRENTS, lauine Croquis pirinencs '21
de la cara de rosa 270 M E S T R E S . Ap*ll*4 Liliana (36)
En Joan Pelat i en Joan P e l u t 274 Tots els contes (3ft'
La caseta d e sucre 279 Totes les rançons '4'»
Els tres germans de la pomera 283 OLIVER, M ^ U T I 3 Poesies rompletei ;44
El noi d e la forca 288 OLLER. NORCIÍ Pilar Prim (I3|
I « i flor del penical 293 » > La papallona |21)
ORS, EU»ÍPÍ 4" Gualba, la de mil ecus '4
La ben plantada (5)
Oceanografia del tedi (46)
.4 l'ombra de Santa Mina del

njjjj
P L A N A . AJeianiice
Mar (26l
P f T Í J Gent? i^ya
PIN i SOLER I La família dels Garrigàs "1>
C. v . . tira
P O U S i P A G È S . Jotop La vida i la mort d'En Jordi Fra-
R
B U c a CE- »rca ginats (28)

Ot <H Cull I . '...HIIAR

RIBA. Carlet liti joc i del foc |I0|
> » Estances (27) B I B L I O T E C A P E R E N N E
F.IBER. Llorenç Poesies complet/t (49)
RG1C i R A V e N T Ó S . Jotep Flama vttmt - ( N o v e l · l a dr ciu-
>'II1M« PIBLICAT't
ui) .7|
ilontnepre - (Novel·la d e munta-
1. l'erdapuer OBRES COMPLETES
nya] (14)
2. Costa i Llobera OBRES COMPLETES
L'ermità Maurici - iNovrl·la de
3 ftussnol OBRES COMPLETES
m a r ) (2-1)
4. Maragall OBRES COMPLETES
Presons obertes '43)
5. Martorell TIRANT L O BLANC
H t S l S O L . Santiago L'Illa de la Calma (d)
6. Guimerà OBRES SELECTES
Del Born al Plata (lo)
7. Torras i Beee* OBRES COMPLETES
El poble pris (12)
8. Oller OBRES COMPLETES
El català de La « Mamka i (33)
Eh Josepet de Sant Celoni (ii)
Rl'YRA. J,».iuini La parada (17)
I ORA na 'FRIB
l'myu de tosa idoe vuluniv, (19.20)
Entre flamts 2ó) Balnirs OBRAS COMPLETAS
S A C A R R A , J<.tep M ' de Cançons de rem i de velu (30)
Entre VEquador i els Trup'rs (32)
El poema de \adal ,.">((;
S O L D E V I L A , Carlet Fanny (8) B I B L I O T E C A E X C E L S A
V A Y R E I I A . Marian La punyalada (12)
VERDAGUER, laçiMo L'Atlànttda ( I )
V O L I ' M » P I BLICA1S
Campo (!)
Montserrat (3) c
1. Lipez PicO OBRES C O M P L E T E »
2. Oliver OBRES COMPLETES
m
3. Josep JH. de Saparra OBRFS C O M P L E T E S - I Tralrr •

ÍOKK llf. Í F . R I E

Saparra OBRA POÈTICA