TEMA 0

L’INICI DE LA FILOSOFIA: ELS

PRESOCRÀTICS I SÒCRATES
(repàs de 1r batx)
1. LA FILOSOFIA NEIX A GRÈCIA. EL PAS DEL MITE AL
LOGOS
- Els grecs utilitzaven els mites per
expressar allò que pensaven sobre
la vida i la mort, el cel i la terra.
- QUÈ ÉS UN MITE?
Una explicació irracional sobre
déus que pretén explicar per què
passen les coses i com és el món.
- Exemples:
- els poemes d’Homer: la Ilíada i l’Odissea.
- La Teogonia d’Hesíode
- Els mites serveixen per satisfer la
seva CURIOSITAT.
- Però amb el temps els grecs es
van adonar que aquests mites
els deixaven insatisfets. Volien
saber realment PER QUÈ
PASSAVEN REALMENT LES
COSES I COM ERA EL MÓN.
- Aquest canvi va passar al SEGLE
VI aC.
Els PRIMERS FILÒSOFS:
- comencen a
qüestionar-se els
mites.

- es feien preguntes.

- s’adonaven de les
incoherències dels
relats mítics
- Segle VI aC --- EL PAS DEL MITE AL LOGOS
- LOGOS = explicació racional, lògica, coherent, amb
sentit comú, sobre el món que ens envolta.
- Mussol: símbol de la filosofia.
- Els mites ofereixen relats transcendents
- La raó ofereix explicacions immanents.

TRANSCENDENT = que es troba més enllà d’aquest món,

en una altra realitat diferent de la que veiem i percebem
ordinàriament.

IMMANENT = que es troba en aquest món, en el més

aquí, dins la realitat ordinària.
TRANSCENDENT IMMANENT
Plató Aristòtil
Quin creus que és probablement
el nostre primer pas del mite al
logos?
Per què neix la filosofia a Grècia?
1. La situació geogràfica i l’expansió del comerç.

Conèixer altres cultures i creences

Es pren consciència que la religió

grega no és universal
2. La religió grega no és dogmàtica.
3. El temps d’oci dels ciutadans

banquets
tertúlies a l’àgora
banys públics
palestra
teatre
recitals de lírica
La crisi de la teocràcia (déus al poder)
- Els mites justificaven l’existència semisagrada dels reis,
nobles i aristòcrates
- Gaudien de privilegis.
- El pas del mite al logos trencarà amb aquest sistema.
- Sòcrates en serà una víctima.
EL MITE DE PERSÈFONE
 Demèter

Persèfone
Hades
Zeus
Sicília
Afrodita (Naixement de Venus, Botticelli)
Atenea Niké (deesa de la victòria)
Àrtemis
 Rapte de Persèfone, Luca Giordano

Rapte de Persèfone, Bernini

 EL MITE DE PROMETEU

L’Olimp és la muntanya més alta de Grècia (2.919 m) L'Olimp era una ciutat
amb portes, construïda per Hefest i habitada per Zeus i altres déus.
NÈCTAR I AMBROSIA,
l’aliment dels déus.
Sacrificis d’animal. En cremaven la meitat i l’ofrena, convertida en fum,
arribava fins al cim de l’Olimp. DILEMA: quina art de l’animal s’havien de
quedar i quina havien de lliurar als déus. “Quedem-nos la carn i cremem
els ossos”, deia la gent. La decisió va quedar en mans de...
Prometeu, savi i astut,
pertanyia a la raça dels
titans, descendents de
la unió entre dues
divinitats, Urà (el Cel) i
Gea (la Terra)
 TRAMPA

Carn i vísceres del Ossos i tendons del

bou, tot tapat amb bou, cobert amb el
l’estómac, que és la greix, la brillantor del
part menys gustosa de qual desperta la gana.
l’animal.
Zeus, enfadat, roba el foc als
homes i per això van haver
de menjar els aliments crus.
Prometeu donant el foc a la Humanitat (1817), de Heinrich Füger

Prometeu va pujar a l’Olimp i va robar el foc

 CÀSTIG 1
Prometeu
lligat a una
muntanya del
Caucas,
durant milers
d’anys

Prometeu lligat de
Thomas Cole
(1801–1848)
Prometeu, de Gustave Moreau. Imatge de
Prometeu encadenat i amb l'àguila menjant-li el
fetge.
Prometeu encadenat (1611–12) de Rubens
FRANKENSTEIN O EL PROMETEU MODERN
El subtítol de l'obra: el protagonista intenta rivalitzar en poder amb déu, com una mena de Prometeu modern que arrabassa el foc sagrat de
la vida a la divinitat.

- Mary Shelley
- Publicada el 1918
- Novel·la gòtica de terror
- Precursora de les novel·les de ciència-ficció
- Dr. Frankenstein = Prometeu
- Coneixement humà vs Poder diví
- Dr. Frankenstein castigat per fer una cosa
pròpia dels déus
- La seva creació es rebel·la contra ell.
CÀSTIG 2: PANDORA LA CAPSA DE PANDORA
La farga d’Hefest es troba dins el volcà Etna. Fill de Zeus i d'Hera. És el déu del foc, equivalent a
Vulcà en la mitologia romana. Hefest és representat com un home lleig, suat, sempre treballant en
la farga. Les seva capacitació tècnica no té límits: arriba a crear autòmates que li fan de servidors.
Els seus atributs són les eines de ferrer. Casat amb la bella Afrodita, ha de suportar les seves
contínues infidelitats.

La farga de Vulcà, Velázquez, 1630, Museo del Prado,

Hefest (o Vulcà) de Rubens
 Pandora. En grec, “plena de dons”:
- dolçor i gràcia
- intel·ligència i picardia
- habilitat per teixir i llaurar la
terra
- fertilitat per donar a llum molts
fills
- bona veu per cantar
- somriure amable que inspirava
confiança.

Pandora. Gabriel Rossetti 1879

Zeus li va regalar
una capsa d’or.

Zeus: “Promet-me
que mai obriràs
aquesta capsa”.

Pandora: “T’ho
prometo”
 Zeus li va donar un últim do: la CURIOSITAT.

Hermes condueix Pandora a la Terra, davant de la casa d’Epimeteu, germà de Prometeu.

Tot i l’avís de Prometeu, Epimeteu es casa
amb Pandora.
Pandora (1871), William Morris
Pandora (1896) ,John William Waterhouse.
 L’ANGOIXA L’ODI
LA
LA LA PESTA
TRISTESA MALALTIA
LA LES CLASSES
MENTIDA DE FILO DEL
SERGI

EL MAL
PANDORA / EVA: SIMILITUD?
 MITES, AVUI?

És a dir, creus que avui dia es

creu en FETS, FENÒMENS,
RELATS,... IRRACIONALS?
https://www.youtube.com/watch?v=dKv09SPw7r8
https://www.youtube.com/watch?v=ihRcj10SF4g
Tenim mitificades (idealitzades) certes persones (cantants, actors,...)
 30.000 animals sacrificats al Nepal en la matança ritual més
gran del món

https://www.ccma.cat/324/30-000-animals-sacrificats-al-nepal-en-la-matanca-ritual-mes-gran-del-mon/noticia
/2968865/
 2. PRIMERES REFLEXIONS METAFÍSIQUES. ELS FILÒSOFS
PRESOCRÀTICS O DE LA NATURA
- Primers temes de la
filosofia: la metafísica
(qüestions sobre la
realitat, natura, cosmos).
- Admiració davant de la
natura, del cosmos,
climatologia,... de la vida.
Avui, aquestes primeres Però cal entendre el context:
teories filosòfiques ens pocs recursos científics,
poden semblar ridícules. rebuig del mite i ús de l’única
eina (observació i logos)
 SÒCRATES (470-
PRESOCRÀTICS 399 aC) POSTSOCRÀTICS

Amb Sòcrates comença el GIR ANTROPOLÒGIC DE

LA FILOSOFIA
2.2- CONSIDERACIONS SOBRE LA NATURA
Filòsofs de la natura.

1- La natura és eterna,
sempre ha existit. Res
no pot sortir del no-res
(com sí passa en la
religió cristiana: Gènesi i
Apocalipsi)
2- La natura és dinàmica, canvia constantment.
3- La natura és bella. Tot té un
ritme, una proporció.

4- El cosmos és tancat, té uns

límits, és esfèric (esfera = símbol
de la perfecció)
5- Creença en l’arkhé de la
physis:
- el principi material d’on
procedeixen totes les
coses.
- l’element material que es
troba en totes les coses.
- la causa que crea totes les
coses.
 FILÒSOFS
creuen que l’arkhé
PRESOCRÀTICS està format per un sol
MONISTES element

TALES ANAXIMANDRE ANAXÍMENES PITÀGORES HERÀCLIT PARMÈNIDES

1. TALES DE MILET
- 630 - 546 aC
- Gran observador de la
naturalesa
- L’arkhé és l’aigua.
- És monista.
Quins creus que poden ser els motius pels quals
Tales creia que l’arkhé fos l’aigua?
- L’aigua és necessària per a la vida
- Després de ploure, veu que apareixen cucs, granotes,
creixen plantes.
- L’aliment de totes les coses és humit.
- Milet (Àsia Menor) té un port marítim i Tales navegava
amb freqüència. Durant el seus viatges per Egipte, va
observar com al delta del Nil, tot començava a créixer
després que les aigües reculessin.
2. ANAXIMANDRE DE MILET
- 611 - 546 aC. Deixeble de Tales.
- Va inventar el gnomon
- El primer en confeccionar un mapa.
- Deia que el món tenia forma cilíndrica i que el
nostre món era un més entre molts altres.
- Calculà el tamany i la distància de les estrelles.
- Afirmà l’origen natural de la vida i la formulació de les espècies
animals (entre elles l’home) mitjançant una evolució.
- L’arkhé és l’àpeiron:
- un principi “indefinit, indeterminat i il·limitat”.
- no s’identifica en cap cosa.
- D’ell sorgeixen els elements per separació de contraris (fred,
calent; humit, sec).
3. ANAXÍMENES DE MILET
- 586 - 525 aC. Deixeble d’Anaximandre.
- Els raigs, els trons i els llampecs es formen
pel vent que talla els núvols; la pluja, quan
els núvols es condensen, les calamarses
quan la pluja se solidifica i la neu quan
s’afegeix al vent.
- L’arkhé és l’aire.
 4. PITÀGORES I L’ESCOLA PITAGÒRICA
- 580-500 aC.
- “Sóc un filòsof”
- El pare de les matemàtiques i de
la música
- Va néixer a Grècia però emigrà
al sud d’Itàlia on fundà a
Crotona l’escola pitagòrica
(grup intel·lectual i religiós)
 I. Caràcter científic de l’escola pitagòrica
- Matemàtiques, medicina, música, gimnàstica i
política.
- Matemàtiques: caràcter deductiu i racional.
- El cosmos (univers) té una proporció
matemàtica: TOT ÉS MATEMATITZABLE.
- L’arkhé, per tant, és el nombre (estructura
interna de les coses).
- Fins i tot la música és reduïble a proporcions
numèriques.
 II. Caràcter místic i religiós de l’escola
- pitagòrica
Dualisme antropològic de l’ésser humà:
1. El cos: part material, mortal i corruptible.
2. L’ànima: part immaterial, immortal i
incorruptible.
- Cal alliberar l’ànima de la presó del cos, és a dir, cal
PURIFICAR L’ÀNIMA: potenciar més l’intel·lecte,
l’estudi i la reflexió (ànima), que els impulsos
corporals (cos).
- Transmigració de les ànimes
Pitagòrics celebrant l'alba. Fyodor Bronnikov.
El noveno mes del calendario islámico es, para los
musulmanes, el mes sagrado de la purificación del alma. Es
el tiempo del Ramadán, un tiempo –en esta ocasión del 5 de
mayo al 4 de junio– en el que limpian sus pecados con el
ayuno, un ayuno en el que tienen prohibido comer, beber,
fumar.
 5. HERÀCLIT (540-580 aC.)
- “PANTA REI” = TOT FLUEIX
- L’arkhé és el FOC
En realitat, tot i que Heràclit va identificar que aquest principi era el foc,
no s'ha d'interpretar en sentit literal, sinó com una metàfora: el foc està
en moviment i canvi constant, com la natura mateixa.

- Logos (raó). És la llei que

regula la realitat canviant.
Gràcies al logos el món és
un cosmos (un tot ordenat)
i no pas un caos producte
de l'atzar.
 6. PARMÈNIDES (525-460 aC)
- Cal menysprear el coneixement dels sentits i refiar-
nos més de la raó (reflexió, pensament, meditació,
consciència…).
- Els sentits ens ofereixen l’aparença de les coses,
però la raó ens dona l’essència. “Les aparences
enganyen”
- El canvi no existeix. L’essència de cada cosa és
sempre la mateixa, és a dir, no hi ha res que es
pugui convertir en una cosa diferent del que és. “El
que és, és; i el que no és, no és”.
- L’arkhé és el SER o l’ESSÈNCIA.
els sentits són necessaris.
· Els sentits no capten tota la
informació del medi, no es fixen
en tot el que tenen a l’abast.
· La ment afegeix aspectes que els
sentits no capten.
 7. LES APORIES DE ZENÓ (490-430 aC)
- Deixeble de Parmènides
- Defensava els arguments del seu mestre
amb la idea que el canvi i el moviment no
existeix.
- Com? Amb les APORIES = són uns
arguments curiosos que aparentment són
incorrectes però si analitzem la seva lògica
resulta complicat veure on fallen, si és que
fallen.
- N’hi ha 4 però les dues següents són les més
famoses:
 Aporia d’Aquil·les i la tortuga
- Aquil·les és el més ràpid dels
herois grecs.
- Es fa una cursa entre Aquil·les
i una tortuga.
- Com que no vol abusar,
Aquil·les dona a la tortuga un
avantatge inicial i la deixa
sortir des de la meitat del
recorregut.
- Qui guanyarà la cursa?
Segons l’aporia de Zenó, la tortuga guanyarà Aquil·les.

AQUIL·LES
NO
M’ATRAPA
Matemàticament, com que les distàncies són divisibles per la
meitat fins a l’infinit, Aquil·les ha de passar per infinites
posicions abans d’atrapar la tortuga.
https://www.youtube.com/watch?v=I6AE3lqPaIQ
 Aporia de la fletxa
- Una fletxa disparada per un arquer és impossible que arribi
a la diana. Com pot ser?
La fletxa, abans d’arribar a una certa
distància, n’ha de recórrer la meitat, i
abans de recórrer aquesta meitat ha de
recórrer la meitat de la meitat, i així
successivament.

Matemàticament, com que les distàncies

són divisibles per la meitat fins a l’infinit,
la fletxa no arribarà a la diana. De fet, ni
es mourà. https://www.youtube.com/wat
ch?v=vzieE_W8VhQ
Si veiem que es mou, és una il·lusió
aparent dels sentits.
 FILÒSOFS
creuen que l’arkhé
PRESOCRÀTICS està format per un sol
MONISTES element

TALES ANAXIMANDRE ANAXÍMENES PITÀGORES HERÀCLIT PARMÈNIDES

aigua àpeiron aire nombre foc ser o essència

 FILÒSOFS
creuen que l’arkhé
PRESOCRÀTICS està format per més
PLURALISTES d’un element

són pluralistes perquè la physis (tot el que existeix) no ha pas

sorgit d’un sol i únic principi (tal com defensaven els seus
predecessors), sinó de diferents elements (arkhés) i que els canvis
que observem són combinacions d'aquests.
 1. EMPÈDOCLES (494-432 aC)
- D’Agrigent.
- Teoria dels quatre
elements: foc, aire, aigua i
terra.
- Tot és una combinació en
diferents proporcions
d’aquests quatre
elements.
- Aquestes combinacions
estan regides per dues
forces: l’Amor (que atreu,
uneix) i la Discòrdia (que
divideix).
Exemple del conill. Quan neix un conill els quatre elements s'ajunten per la força de l'Amor, però
quan mor es tornen a separar per la força de la Discòrdia. Ara bé, la terra, aire, foc i aigua es
mantenen eterns i es combinaran i crearan una altra cosa o animal.

Tens més exemples al dossier

 2. DEMÒCRIT (460 - 370 aC)
- D’Abdera.
- Segueix la teoria de LEUCIP.
- La natura està formada per una infinitat
de petits objectes durs, invisibles, eterns,
inalterables: els àtoms (en grec, a-tomos
vol dir indivisible) que es mouen
lliurement en l'espai buit, en totes
direccions. (arkhé)
- Quan topen entre ells formen els cossos
compostos.
- També l’ànima humana està feta d’àtoms,
és a dir, de matèria.
Així doncs, totes les coses del nostre món, també nosaltres mateixos, no són res més que un
conjunt d’àtoms. I els canvis que observem en el món, i en nosaltres mateixos, s’expliquen
per la combinació, recombinació o separació d’àtoms. Al ser eterns, l'àtom del múscul del
meu nas probablement va formar part algun dia de la cara d'un dinosaure, per exemple.
-
3. ANAXÀGORES
Nascut a Clazòmenes.
(499-428 aC)

- Va viure a Atenes, però va ser exiliat

perquè l'acusaven de no creure en els
déus per afirmar que els humans
provenim dels animals i que el sol no era
un déu, sinó una gran pedra ardent, més
gran que la península del Peloponès.
- Creia que la natura està feta d'un nombre il·limitat i infinit de partícules
diminutes i invisibles a l'ull.
- Tot pot dividir-se en parts encara més petites.
- Fins i tot en les coses més petites hi ha fragments de la resta de totes les coses:
"EL TOT EXISTEIX EN CADA PARTÍCULA" o “EL TOT ÉS EN TOT”.
- Anaxàgores anomenava aquestes partícules minúscules LLAVORS (l’arkhé)
- El NOUS és la força o intel·ligència universal que agrupa i crea les coses.
 FILÒSOFS
creuen que l’arkhé
PRESOCRÀTICS està format per més
PLURALISTES d’un element

EMPÈDOCLES DEMÒCRIT ANAXÀGORES

Els 4 elements Els àtoms Les llavors
 quadre 1: E L S F I L Ò S O F S P R E S O C R À T I C S

PRIMER BRESSOL: L'ESCOLA DE MILET (JÒNIA: ÀSIA MENOR)

Tales de Milet l'aigua és l'arkhé de la physis

Anaximandre de Milet l'àpeiron, allò indeterminat, és l'arkhé de la physis

Anaxímenes de Milet l'aire és l'arkhé de la physis

SEGON BRESSOL: L'ESCOLA PITAGÒRICA (MAGNA GRÈCIA)

Pitàgores de Samos Caràcter científic: Tot és matematitzable. Els nombres, doncs, constitueixen
l'estructura interna de les coses (arkhé) i les figures geomètriques són la
representació d'aquesta estructura interna.

Caràcter místic-religiós: L'ànima sobreviu després de la mort. Cal aconseguir la

purificació de l’ànima amb la intenció d’alliberar-la de la seva presó que és el cos.
Les ànimes no purificades són sotmeses a la transmigració (metempsicosi)
EL CANVI: HERÀCLIT VERSUS PARMÈNIDES

Heràclit d'Efes Panta rei. Tot flueix. Logos: intel·ligència universal que ho regeix
tot. Arkhé: el FOC

Parmènides d'Elea No ens podem refiar dels sentits, sinó de la raó. El canvi no
existeix. El SER o L’ESSÈNCIA (arkhé) és l’única realitat.

ELS PLURALISTES

Empèdocles d'Agrigent La realitat està formada per QUATRE ELEMENTS: foc, aire, aigua i
terra (arkhé)

Anaxàgores de Clazòmenes Tot està format per LLAVORS (arkhé). El nous és la llei o
intel·ligència universal que agrupa i crea les coses.

Leucip de Milet i Demòcrit La realitat es compon d’ÀTOMS. Elments indivisibles, eterns i

d'Abdera immutables.
 quadre 2: E L S F I L Ò S O F S P R E S O C R À T I C S
Segle Escola Filòsof Arkhé
VII-VIaC Jònica Tales Aigua
Anaximandre Àpeiron
Anaxímenes Aire

VI aC Pitagòrica Pitàgores Nombres

Efes Heràclit Foc
Eleàtica Parmènides El ser o l’essència
V aC Pluralista Empèdocles Els quatre elements
Anaxàgores Llavors
Leucip i Demòcrit Els Àtoms
2.8- Mirant més enllà. Els presocràtics des d’una
perspectiva actual.
* Reflexió. Debateu a classe la importància dels primers filòsofs i quina
ha estat la seva repercussió. Anoteu les idees que vagin sorgint

https://www.youtube.com/watch?v=9
YQsGiGbgOA
- Gràcies als presocràtics es passa del mite al logos.
- La ciència i la filosofia neixen de bracet.

-El més important no són les respostes, sinó el fet

de fer-se preguntes i el fet d’entendre la natura
sense recórrer als mites.
- Per això cal tenir en compte que, per molt ingènues o
inversemblants que ens semblin les seves aportacions, van propiciar
un capgirament en la manera d'enfrontar-se a la realitat.
- La línia d’investigació dels presocràtics
segueix en l’actualitat.
- Per exemple, STEPHEN HAWKING treballava
en les lleis bàsiques que governen l'univers. Va
treballar en:
❏ la teoria del Big bang:
és el model cosmològic de l'Univers que explica com va néixer l’univers, considera
que aquest s'ha expandit fins al seu estat actual a partir d'una condició primigènia
en la qual existien unes condicions d'una infinita densitat i temperatura.

❏ la teoria quàntica: és la branca de la física que estudia el

comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques

❏ els forats negres: un forat negre és una concentració de matèria

d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la
velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum. El terme "forat
negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme, sinó com
una regió de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum.
 Segle V aC

ATENES
REFLEXIÓ SOBRE ELS PROBLEMES
GIR ANTROPOLÒGIC SOCIALS I HUMANS: l’home, la
DE LA FILOSOFIA societat, la felicitat, la moral, la
política, les lleis, l’educació, etc.
LES GUERRES MÈDIQUES (499-480 aC)
 LES GUERRES MÈDIQUES (499-480 aC)

LES POLIS GREGUES

L’IMPERI PERSA
ALIADES
 LES GUERRES MÈDIQUES (499-480 aC)

LES POLIS GREGUES

L’IMPERI PERSA
ALIADES
 Triomfa qui s'ho mereix i qui gaudeix del favor dels déus.

Els grecs atenesos donen les gràcies als déus construint temples

EL PARTENÓ, Ictinos i Cal·lícrates ATENA ÀPTERA O ATENA NIKÉ, Cal·lícrates

És, per cert, el temple més imitat de la història.
La tradició narra que els atenesos erigiren el temple d’Atena Niké o Àptera (victòria sense ales)
amb el convenciment que la Victòria ja no volaria més i es quedaria per sempre a Atenes.
 neix la
Demos = poble
DEMOCRÀCIA Kratos = govern

És una forma de govern

amb igualtat de tots davant
la llei, però només per als
ciutadans; ni les dones, ni
els nens, ni els esclaus eren
significatius en política.
 LES GUERRES DEL PELOPONÈS (431- 404 aC)

ATENES ESPARTA
- Derrota d’Atenes
- Esparta aboleix la democràcia i
imposa el GOVERN DELS TRENTA
TIRANS, un govern oligàrquic (el
govern d’uns pocs), que sembrà el
terror amb molta repressió.
- Aquest durà poc més d’un any
perquè una revolta popular
reinstaurà de nou la DEMOCRÀCIA a
Atenes.
- Condemna a mort a Sòcrates, segons
Plató, “el més just dels homes”
 Tots els ciutadans
Segle V aC DEMOCRÀCIA poden participar en les
lleis o el govern de la
polis (política)

ELS SOFISTES
PROTÀGORES, GÒRGIES I HÍPIES
 - Sophistés: savi en grec, primers professionals del saber (ensenyaven a
canvi de diners).
- Ensenyen retòrica i oratòria (art del discurs), aprendre a parlar en públic, a
trobar els millors arguments i a convèncer l’auditori.

- Centre d’estudi: la natura o physis

- Volien trobar un coneixement universal sobre la natura.
PRESOCRÀTICS - VERITAT ABSOLUTA

- Centre d’estudi: política, lleis, justícia… o nomos.

- Volien trobar un coneixement útil i particular amb el domini del llenguatge (oratòria i
SOFISTES retòrica).
- RELATIVISME (hi ha veritats particulars i cal trobar arguments per justificar-les)
- PRAGMATISME: una acció és bona si és pragmàtica, útil. Ex: mentir pot ser útil per
aconseguir un benefici.
- ESCEPTICISME i AGNOSTICISME: No podem conèixer la veritat absoluta, ni sobre els déus.

Protàgores: ”L’HOME ÉS LA MESURA DE TOTES LES COSES” = El coneixement no és universal, sinó

individual. Per tant, només es poden fer judicis o opinions particulars (què està bé/malament, la
bondat/maldat, la llei, la justícia,...
MERLÍ: ELS SOFISTES
https://www.youtube.com/watch?v=U8F08OeB
MtM

UNBOXING PHILOSOPHY
https://www.youtube.com/watch?v=x4EhF-HhdN4
&t=205s
SÒCRATES No va escriure res. Coneixem la seva
(469- 399 aC)

vida a través dels seus deixebles,

sobretot de Plató.

pare escultor mare llevadora

- No està gaire clar com es guanyava la vida. Els textos semblen indicar que no
treballava. Vivia modestament de la petita herència del seu pare. Es dedicava a parlar
amb la gent i la discussió filosòfica.
- Habitualment se’l caracteritza com a lleig i baix d’estatura.
- Es va casar amb Xantipa, segons diuen, una dona amb un caràcter fort.
- Es diu que un dia, després de discutir, la seva dona li va llençar un cubell d’aigua al
cap. I després, ell va dir:

DESPRÉS DE
LA TEMPESTA
VE LA PLUJA
 EL MÈTODE DE SÒCRATES: EL DIÀLEG
- El coneixement no es pot ensenyar. D’alguna manera, ja el portem dins nostre.
- L’únic que hem de fer, és “treure’l cap a fora”. Algú ens pot ajudar (guia o mestre)
- Deia que els seu ofici de filòsof era semblant al dels seus pares. JO SÓC LLEVADOR
DE MENTS.

pare escultor mare llevadora

 1a part del mètode: la IRONIA SOCRÀTICA
NOMÉS SÉ, QUE NO
r q u è ? .. . Per qu SÉ RES
Pe è ?...
Per què?...

e r què ?...
P

Per què?...
Per què
?.. . Per què?...
2a part del mètode: la MAIÈUTICA A través del diàleg i sempre fent
servir el sentit comú i la raó, es
pot arribar a treure la veritat.
“CONEIX-TE A
TU MATEIX”
Lema que Sòcrates adoptà per al seu
pensament, pres del frontispici del
temple d'Apol·lo a Delfos.
L’any 399 aC un tribunal democràtic el condemnà a mort «per no creure en els
déus de la ciutat i corrompre la joventut». Va acceptar estoicament el veredicte
injust per obediència a les lleis, i d’aquesta manera va esdevenir el primer «màrtir»
de la història del pensament.
La mort de Sòcrates, Jacques-Louis David (1787), VÍDEO: EL JUDICI I LA MORT DE SÒCRATES
Museu Metropolità d’Art, Nova York. https://www.youtube.com/watch?v=uAKh7GaPJdU
REFLEXIÓ DE LA DEMOCRÀCIA ACTUAL.
Josep Maria Pou: CORRUPCIÓ, OCULTACIÓ i PARTITOCRÀCIA. Són els tres mals de la
democràcia atenesa. I les d’avui, potser?

VÍDEO. OBRA DE TEATRE:

“SÓCRATES, JUICIO Y MUERTE
DE UN CIUDADANO”, JOSEP
MARIA POU.
https://www.youtube.com/watch?v=
YJTFBZUW9_w
 TEORIA ÈTICA: L’INTEL·LECTUALISME MORAL
La bondat s'identifica amb la saviesa i la maldat, amb la ignorància.
ESTAFARÉ LA T’HE ENXAMPAT.
GENT I ETS UN LLADRE! OH, NO! EM SENTO
GUANYARÉ MALAMENT. SI HO
MOLTS DINERS! HAGUÉS SABUT, NO HO
HAGUÉS FET...
 Sòcrates deia:
“EL MILLOR COIXÍ PER DORMIR ÉS TENIR UNA
BONA CONSCIÈNCIA”
 Sòcrates deia:
“ÉS MILLOR PATIR UNA INJUSTÍCIA, QUE FER-LA”
 FRAGMENT MERLÍ TV3: SÒCRATES

UNBOXING PHILOSOPHY
https://www.youtube.com/watch?v=OD7klEUA
q1Y