Batx Grec Solucionari

GUIA DIDÀCTICA
SOLUCIONARI
Unitat 0 Món grec Solucionari
1. Hèl·lada.
2. Món grec: Zeus, Èol. Món romà: Neptú, Ceres i Bacus.
3. Zeus, pare de déus i homes.
Hera, esposa de Zeus i protectora del matrimoni.
Posidó, germà de Zeus, déu del mar i dels terratrèmols.
Hades, germà de Zeus, déu del món dels morts. Zeus, Posidó i Hades es repartiren el poder de
l’Univers.
Demèter i la seva filla Persèfone són divinitats protectores de la terra i de les collites. Persèfone
vivia una part de l’any al món dels morts, amb el seu marit Hades, i la resta, al món de la llum i
la claror, amb la seva mare.
Atena, deessa guerrera, protectora de la ciutat d’Atenes. També és deessa de la saviesa.
Ares, déu de la guerra i amant d’Afrodita.
Dionís, déu de les vinyes, el vi i els cultes orgiàstics. Protector del teatre.
rtemis, germana bessona d’Apol·lo. Deessa de la caça i protectora de les amazones. Hefest, déu
À
de la farga. Casat amb Afrodita, era anomenat el déu coix perquè coixejava. Hermes, missatger
de Zeus. És el déu del comerç, conegut per les seves astúcies i mentides. També protegeix els
lladres.
4. Amb Afrodita i Demèter
5. Homer, Ilíada i Odissea; Sòfocles, Èdip Rei; Eurípides, Medea...
6. Teixits, armes, sandàlies, joies i amulets.
7. La llengua grega.
8. El teatre d’Epidaure (Grècia, al Peloponès); el teatre romà de Mèrida i el de Sagunt a la península
Ibèrica.
9. Tradicionalment, les colònies d’Hemeroscopion, Alonis i Akra Leuke corresponen a Dénia, Beni-
dorm i Alacant. Però els nous materials arqueològics plantegen noves hipòtesis: Hemeroscopion
a Dénia o el penyal d’Ifac (Calp), Alonis a Santa Pola o Alacant i Akra Leuke al tossal de Manises
o l’Albufereta.
RHODE MASSÀLIA
(ROSES) (MARSELLA)
EMPORION
(EMPÚRIES)
HEMEROSCOPION ROMA
(DÈNIA) ALONIS
(BENIDORM)
MAINAKE AKRA LEUKE
(MÀLAGA) (ALACANT)
ATENES FOCEA
46 Grec 1 BATXILLERAT
10.
El motiu era bàsicament comercial; volien entrar en contacte amb gent d’altres indrets i vendre’ls
aquells productes que Grècia tenia en abundància, com l’oli i la ceràmica. S’anomenaven colòni-
es de la Magna Grècia.
11. Prové d’ùmp’rion, emporion (‘port de comerç’).
12. Els grecs ensenyaren als indicetes el seu alfabet d’origen fenici, la seva cultura i institucions polí-
tiques, i a encunyar la seva pròpia moneda.
13. La dracma, que ha estat la moneda oficial de Grècia fins a l’arribada de l’euro.
14.
L’alumnat sol conèixer les lletres alfa i omega (religió); beta i pi (matemàtiques); mi i ni (física)…
Consulteu la pàgina 17 de la unitat 1 del llibre de l’alumne.
15.
L’amanida amb tomàquet, olives i formatge fresc, tot condimentat amb oli i amb herbes com
l’orenga, és un plat refrescant molt adequat per a les caloroses nits d’estiu a Atenes. Els antics
menjaven formatge, olives i oli, ja que n’eren bons productors. Com a segon plat és molt conegu-
da la mussaca, a base d’albergínies i de carn picada barrejada amb ceba. Per postres, avui tenen
molts pastissos a base de mató, mel i fruita seca (recordem les famoses panses de Corint). Els
antics creien que la dolçor agradava als déus, per la qual cosa les coques i la mel eren ofrenes
freqüents per als immortals.
16.
Aquesta salsa rep el nom de garum. És una salsa de peix molt elaborada que els romans utilitza-
ven en diversos plats. En un recipient, hi posaven tripes i trossets de peix barrejats; en feien una
pasta que es deixava al sol perquè fermentés i, un cop reduïda, es colava, i ja es podia servir.
17.
A Empúries, per exemple, els grecs tenien una petita indústria de salaó. Aquesta tècnica consistia
a cobrir amb sal tot el peix que pescaven i que no consumien immediatament, a fi de poder-lo
conservar. Després el guardaven així en dipòsits el temps que convingués abans de vendre’l.
18.
El fòrum romà. Era el centre neuràlgic de la ciutat: una plaça pública on els ciutadans compraven,
resaven als temples, passejaven i gaudien dels jocs i dels espectacles públics. També hi havia els
principals edificis públics de la ciutat, on els polítics es reunien i resolien els assumptes judicials.
19.
L’àgora era el centre de la vida política, comercial, social i lúdica de la ciutat grega. Els grecs s’hi
reunien en assemblea, celebraven judicis, passejaven i participaven en espectacles d’entreteni-
ment. L’stoa era un edifici porticat de dos pisos de caràcter comercial i d’esbarjo, on es venien
productes del camp, peix i també roba i objectes de ceràmica.
20. A Olímpia, ciutat situada a l’oest de la península del Peloponès.
21. Els situaven a la muntanya de l’Olimp i se’ls donava culte en temples i santuaris.
22. Zeus, el més poderós dels déus de l’Olimp.
23. El Partenó, un temple dedicat a Atena situat dins l’Acròpolis de la ciutat d’Atenes.
24. Perquè Asclepi era el déu de la medicina, i guaridor dels malalts. El seu culte era molt conegut a
Empúries: els malalts es banyaven en unes aigües que hi havia davant del temple per purificar-se.
25. Recollien l’aigua de la pluja a través de cisternes públiques i de les canonades de les teulades, que
anaven a parar a petits dipòsits que hi havia a les cases. La depuració consistia a fer passar l’aigua
per unes àmfores foradades per sota que contenien sorra i grava, les quals actuaven com a filtres.
Grec 1 BATXILLERAT 47
26. 1. Palaiàpolis; 2. Neàpolis; 3. Ciutat romana; 4. Poblat ibèric; 5. Port
4
5
Unitat 1 El Caos Solucionari
1.
grec llatí castellà català francès anglès alemany
©ggeloj angelus ángel àngel ange angel Engel

treéj tres tres tres trois three drei
nukt’j noctis noche nit nuit night Nacht
sfaéra sphaera esfera esfera sphère sphere Sphäre
qûatron theatrum teatro teatre théâtre theatre Theater
2. Per a la indicació de la pronunciació fem servir l’ortografia catalana, excepte en els casos se-
güents:
– g: representa sempre el so que té en la paraula gat.
– s: representa sempre el so que té en la paraula si.
– th: representa sempre el so de la lletra z en castellà (zapato).
– y: representa sempre el so de la lletra u francesa (sur la table).
– kh: representa sempre el so de la lletra j en castellà (caja).
em posat el signe gràfic de l’accent (´) sobre totes les síl·labes que en grec van accentuades.
H
Les pronúncies quedarien així: dzeús, bíos, euforía, anér, bús, gyné, ároma, tragodía, grámma,
komodía, músa, dráma, autonomía, patér, ónoma, kháris, reúma, país, dérma, skené, hypó, dóron
híppos, Kíon, nýks, evangélios, grafé, hýdor, kheír, fós.
3. Ze›j ©rwma a‹tonomàa dûrma n›x
bàoj tragJdàa patør skhnø e‹aggûlioj
e‹foràa grßmma ◊noma ¤p’ grafø
¶nør kwmJdàa cßrij dÒron fidwr
bo„j mo„sa ªe„ma âppoj ceàr
gunø dr≠ma paéj k›wn fÒj
4. Paraules amb accent agut a l’última síl·laba: skhnø, ¤p’, n›x, Ze›j, ¶nør, gunø, patør,
grafø, ceàr.
araules amb accent a la penúltima síl·laba: tragJdàa, grßmma, kwmJdàa, dûrma, âppoj,
P
k›wn, bàoj, e‹foràa, a‹tonomàa, cßrij, fidwr.
Paraules amb accent a l’antepenúltima síl·laba: ©rwma, ◊noma, e‹aggûlioj.
Paraules amb accent circumflex: mo„sa, dr≠ma, bo„j, ªe„ma, paéj, dÒron, fÒj.
Paraules amb esperit aspre, que modifica la pronunciació: ¤p’, âppoj, fidwr.
La resta de paraules que comencen per vocal tenen un esperit suau.
Unitat 1 El Caos Solucionari
5. ZEUS BASILEUS
DIONUSOS OINOU
HFAISTOS TECNITHS
AQHNA TECNWN
DHMHTHR SITOU
6.
cr’noj – mûtron cronòmetre
ceir’j – áatreàa quiriatria
mikr’j – fÎnoj micròfon
‘rniq’j – l’goj ornitòleg
pol›j – glÒtta poliglota
oêkoj – logik’j ecològic
÷moioj – paqeàa homeopatia
palai’j – làqikoj paleolític
qûrmh – dunamik’j termodinàmic
fwt’j – s›nqesij fotosíntesi
7.
Lectura: taút’ ára Músai áeidon Olýmpia dómat’ ékhusai,
ennéa thygatéres megálu Diós ekgegauíai,
Kleió t’ Eutérpe te Tháleiá te Melpoméne te
Terpsikhóre t’ Eráto te Polúmniá t’ Uraníe te,
Kal·liópe th’: hé dé proferestáte estín hapasón.
KleiÎ Clio presideix la història
E‹tûrph Euterpe la música i la flauta
Qßleia Talia la comèdia
Melpomûnh Melpomene la tragèdia
Teryic’rh Terpsícore la poesia i la dansa
>Erßtw Erato la lírica coral
Pol›mnia Polímnia els himnes i la pantomima
O‹ranàh Urània l’astronomia
Kalli’ph Cal·líope la poesia èpica
8. <Hsàodoj, cßoj, kr’noj, g≈, o‹ran’j, ÇOlumpoj, <Rûa, Ze›j, qeogonàa, ÇErwj.
Solucionari
Unitat 1 1 El
Unitat ElCaos
CaosSolucionari
9.
9.
arrel grega nom propi grec transcripció
eÂ (‘bé’) i lalûw (‘parlar’) E‹lalàa Eulàlia
¶gaqø (‘bona’) > gaqø
A Àgata
õIsij (‘Isis’) i dÒron (‘regal’) >IsidÎroj Isidre
sofàa (‘saviesa’) Sofàa Sofia
stûfanoj (‘corona’) Stûfanoj Esteve
eÂ (‘bé’) i gûnoj (‘llinatge’) E‹genàa Eugènia
K›nqia (‘de Cint’) K›nqia Cíntia
g≈ (‘terra’) i †rgon (‘treball’) GeÎrgioj Jordi
¶lûxw (‘protegir’) ÇAlexij Alexis
nikßw (‘vèncer’) i la’j (‘poble’) Nik’laoj Nicolau
sûbw (‘venerar’) Sebast’j Sebastià
kaqarß (‘neta, pura’) Kaqarinø Caterina
<Ußkinqoj (‘jacint’) <Ußkinqoj Jacint
k’rh (‘noia jove’) K’rh Cora
¶løqeia (‘veritat’) A
> løqeia Alícia
10. Aquest treball s’ha de fer d’acord amb el criteri del professorat. Nosaltres suggerim que es
10. Aquest treball s’ha de fer d’acord amb el criteri del professorat. Nosaltres suggerim que es vagi
vagi elaborant al llarg del curs, a mesura que es tingui més informació sobre llegendes mito-
elaborant al llarg del curs, a mesura que es tingui més informació sobre llegendes mitològiques.
lògiques. El material bàsic per fer-lo és l’apartat de mitologia que encapçala cada unitat del
El material bàsic per fer-lo és l’apartat de mitologia que encapçala cada unitat del llibre de l’alum-
llibre de l’alumne. Es pot ampliar amb el diccionari de mitologia de Pierre Grimal, de l’editorial
ne. Es pot ampliar amb el diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal, de l’editorial
Paidós.
Paidós.
Grec 1 BATXILLERAT
Grec 51
1 BATXILLERAT 51
Unitat 2 Cronos Solucionari
1.
singular plural
N ” ¶delf’j N oÜ ¶delfoà
V ©delfe V ¶delfoà
A tÿn ¶delf’n A to‡j ¶delfo›j
G to„ ¶delfo„ G tÒn ¶delfÒn
D t¸ ¶delf¸ D toéj ¶delfoéj
2. Present d’indicatiu del verb †cw:

†cw †comen
†ceij †cete
ôcei †cousi(n)
3. ” qßnatoj → oÜ bàoi

to„ Ωlàou → tÒn ¶ggûlwn
t¸ ¶gr¸ → toéj dømoij
to‡j karpo›j → tÿn fipnon
Û p’noi → Û ©nqrwpe
4. a) E‹l’gioj ùsti ©ggeloj Eulogi és un missatger.

b) OÜ ¶groà eási mikroà Els camps són petits.
g) <O karp’j ùstin ¶gaq’j El fruit és bo.
d) Lûsboj ùsti n≈soj Lesbos és una illa.
e) OÜ gewrgoà eásin ©nqrwpoi Els pagesos són homes.
z) <O ¿lioj ùsti lampr’j El sol és brillant.
5. a) El pagès porta els cavalls cap al riu i allà els cavalls beuen aigua.
b) El temps és un gran tresor per als homes.
g) L’home té por de la mort i espera una llarga vida.
d) Nosaltres no volem la guerra, sinó la pau.
e) Ares és déu de la guerra; la guerra és terrible i destrueix la vida del món i dels homes.
z) E
ls alumnes aprenen en primer lloc les lletres i els números, en segon lloc la música i la gim-
nàstica.
h) El poble dels atenesos educa els seus ciutadans d’acord amb les lleis.
6. a) ùn tJ oäkJ mûneij; o‹k ùn t¸ oäkJ mûnw.

b) ©rton qûlete; o‹k ©rton qûlomen.
g) oênon pàneij; o‹k oênon pànw.
d) to‡j n’mouj tàqhsin; o‹ to‡j n’mouj tàqhsin.
e) t¬n ¶stronomàan didßskete; o‹ t¬n ¶stronomàan didßskomen.
Solucionari
Unitat 2 Cronos
g) <Umeéj tàqete tÿn n’mon / S‡ tàqhj tÿn n’mon.
Vosaltres instituiu les lleis.
7. a) a) Lato‡j
A‹toã did’asi to‡j karpo›j / A‹tÿj dàdwsi
d) dàdwsi vida karpo›j.
és bella, però dona angoixes.
Ells mateixos ofereixen els fruits.
b) ùstin b) En democràcia el poble és lliure.
9. g)
a)føj
fûrw / fûromen: tàqhmi / tàqemen g) Tu ara i sempre dius la veritat als homes.
d)b)did’nai
dàdwj / dàdote: ¶ko›eij / ¶ko›ete d) És més gratificant donar que rebre.
e)g)tiqûasi
fasà / fhsà: pa›ousi / pa›ei e) Els déus estableixen les lleis del cosmos.
d) ùlpàzei / ùlpàzousi: dàdwsi / did’asi
8. âppoj: hípica, hipopòtam
10. fipnoj:
Aconsellem hipnosi, quehipnòtic
el professorat faci una breu explicació a partir del lèxic que té l’alumne en
el seu llibre.
d≈moj: democràcia, endèmic
• hipnosi (fipnwoij).
©nqrwpoj: antropologia, Estat de son profund però artificial.
antropometria
• hipopòtam
qßnatoj: (âppoj
tanatori, – potam’j). Cavall de riu.
eutanàsia
• filantrop (fàloj – ©nqrwpoj). Amic dels homes.
9. Els
• fiprimers
lòsof (fàlojdéus – sof’j). Amant de la saviesa.
U•rà, el primer
microbi dels déus,
(mikr’j – bàoj).es Petit
casa ésser
amb Gea
viu. i exerceix el domini del món. Urà tanca els seus fills,
els Hecatonquirs,
• democràcia (d≈mojels Ciclops i els Titans
– krßtoj). Poder al
delTàrtar.
poble.Gea dona una falç a Cronos i aquest talla els
genitals
• hipòdrom del seu pare –
(âppoj i els llança alLloc
dr’moj). mar.
on es fan curses de cavalls.
• pediatre (paéj, paid’j) ‘nen’ i (áatr’j, o„) ‘metge’. Metge de nens.
10. a) cap al bonic camp
11. a)des
b) capdelal bonic
poblecamp (lluny de)
g) des del riu (de (lluny
b) des del poble dins capde)a fora)
d)g)aldes del riu (de dins cap a fora)
temple
d) al temple
e) davant la mort
e) davant la mort
z) amb les pedres
z) amb les pedres
h) a dalt de la planura
h) a dalt de la planura
q) q)cap a l’illa
en lloc delsdellibres
Delos
i)i)amb cap el filòsof
a l’illa de Plató
Delos
k) en lloc dels llibres
k) amb el filòsof Plató
11.
12. N V A G D

làqoj làqe làqon làqou làqJ
gewrg’j gewrgû gewrg’n gewrgo„ gewrg¸
singular
©nqrwpoj ©nqrwpe ©nqrwpon ¶nqrÎpou ¶nqrÎpJ

qe’j qeû qe’n qeo„ qe¸
d≈moj d≈me d≈mon dømou dømJ
biblàa biblàa biblàa biblàwn biblàoij
n’moi n’moi n’mouj n’mwn n’moij
plural
ª’da ª’da ª’da ª’dwn ª’doij

f›lla f›lla f›lla f›llwn f›lloij
n≈soi n≈soi nøsouj nøswn nøsoij
12. a) t™ kal™ dÒra

b) tÒn mikrÒn zˆwn
g) toéj palaioéj †rgoij
d) to‡j fàlouj dømouj
e) oÜ kaloã bàoi
13. a) S‡ dàdwj tÿ dÒron toéj qeoéj.

Tu ofereixes el regal als déus.
b) A‹tÿj gignÎskei tÿ †rgon to„ Feidàou.
Ell coneix l’obra de Fídies.
g) <Hmeéj famûn prÿj t¬n A>qhn≠n.
Nosaltres parlem a Atena.
d) >EgÓ tàqhmi to‡j karpo‡j ùpã t– trapûzV.
Jo poso els fruits damunt la taula.
e) T™ paidàa ùkbaànei ùk to„ oäkou.
Els nens surten de la casa.
z) OÜ ©nqrwpoi grßfousi kaà fasin eÂ.
Els homes escriuen i parlen bé.
h) <O cr’noj tÒn p’nwn áatr’j ùstin.
El temps és metge de les penes.
14. a) Els habitants de Delfos construeixen el temple del déu Apol·lo.

b) El fruit del blat és un regal de la dea Demèter per als homes.
g) Heròdot escriu llibres sobre la guerra entre grecs i bàrbars.
Els homes no són culpables dels mals, sinó Zeus i els altres déus.
d)
El llamp és un regal dels Ciclops a Zeus.
e)
z) Els arbres i els astres i els animals són regals dels déus.
15. a. tûrpei. La musa Euterpe alegra (distreu) els déus amb l’art de tocar la flauta.
b. ùstã. Les roses del meu jardí són blanques.
g. grßfei. Tucídides escriu sobre la guerra del Peloponès.
d. ôcousin. Els Ciclops tenen un sol ull al front.
16. tÿ biblàon (llibre): biblioteconomia, bibliografia, bibliomania, bibliòfil, bíblia…

tÿ †rgon (obra): ergonomia, ergoteràpia, ergometria…
tÿ z¸on (animal): zoologia, paleozoic, zoofòbia, zoogeografia, zoòfit…
tÿ pter’n (ala): àpter, monòpter, dípter, coleòpter, lepidòpter, quiròpter…
tÿ f›llon (fulla): clorofil·la, fil·loxera, fil·lòfag…
tÿ fßrmakon (droga): farmacologia, farmacopea, farmacoteràpia…
tÿ mûtron (mesura): perímetre, decàmetre, metrònom, quilòmetre, diàmetre…
tÿ t’xon (arc, fletxa): tòxic, toxina, toxicologia, toxicida, toxicomania…
tÿ ©stron (astre): astronomia, astròleg, astrofísica, astrologia, astrometria…
17. Mot grec Etimologia

gßla, aktoj (t’) llet galàxia
paàj, paid’j (”/Ω) nen/a pedagog
fwnø, ≈j (Ω) so afonia
¶ko›w, escoltar acústica
fulßssw, guardar; prevenir profilàctic
làqoj, ou (”) pedra monòlit
Kr’noj, ou (”) Cronos, déu del temps sincronitzar
18. 1. Troia
2. Halicarnàs
3. Quios
4. Lesbos
5. Micenes
6. Delos; Delfos
7. Macedònia
8. Parnàs
9. Rodes
10. Epidaure
11. Atenes
12. Olímpia
19. En aquest text, Josep Pla ens descriu el bonic paisatge de les illes del Dodecanès a les nits d’es-
tiu. Queda clar que n’és un enamorat, però ens adverteix, també, que el mar és traïdor i que,
de vegades, ens pot donar algun ensurt. La descripció de l’illa de Cos, amb les seves frondoses
plantes, és probablement un bon motiu per presentar la figura d’Hipòcrates, pare de la medicina,
nascut en aquesta illa. Hipòcrates, de tendència racionalista, és el principal metge de l’escola de
Cos. Va gaudir d’una fama universal, però la seva figura és confusa i els seus escrits personals
no es coneixen amb exactitud. El concepte d’humor fou una de les seves aportacions principals
al món de la medicina. La salut era el principi de l’equilibri humoral i la malaltia, la seva mescla
incorrecta; la poden provocar tant causes externes com internes. També va descriure les quatre
fases del curs de la malaltia. Les seves observacions clíniques eren precises i segures; ha quedat
com a clàssica la descripció concisa i exacta de la fàcies hipocràtica.
L’hipocratisme, un sistema obert, va evolucionar en diverses direccions. Avui dia són freqüents
els retorns al mestre de Cos, el recurs a la força curativa de la natura i el fet de permetre que la
malaltia segueixi el seu curs i ajudi l’organisme a vèncer-la.
Solucionari
Solucionari
Unitat 3 Zeus i Hera
Unitat3 3Zeus
Unitat Zeusi Hera
i HeraSolucionari
1.
singular plural
1.
1.
N singular
Ω kal¬ eárønh N aÜ kalaãplural
eárønai
AN t¬n kal¬n
Ω kal¬ eárønhn
eárønh AN t™j kal™jeárønai
aÜ kalaã eárønaj
GA t≈j
t¬nkal≈j
kal¬neárønhj
eárønhn GA tÒn
t™j kalÒn eárhnÒn
kal™j eárønaj
G t≈j kal≈j eárønhj G tÒn kalÒn eárhnÒn
N Ω megßlh ¶gorß N aÜ megßlai ¶goraà
AN t¬n megßlhn
Ω megßlh ¶gorßn
¶gorß AN t™j megßlaj¶goraà
aÜ megßlai ¶gorßj
DA t– megßlV ¶gor∏
t¬n megßlhn ¶gorßn DA taéj megßlaij ¶goraéj
t™j megßlaj ¶gorßj
D t– megßlV ¶gor∏ D taéj megßlaij ¶goraéj
2. ùpã taéj mikraéj dßfnaij, t¬n tûcnhn t≈j coreàaj, aÜ dhmodratàai tÒn dømwn,
2. ¤pÿtaéj
2. ùpã kal–mikraéj
krønV, dßfnaij,
di™ t¬n Üer™n aflran, t≈j
t¬n tûcnhn eáj megßlaj ¶gorßj.
coreàaj, aÜ dhmodratàai tÒn dømwn,
3. ¤pÿa) t¬n kal– krønV, /di™
mousikøn Oh,t¬n Üer™n
noies, apreneu aflran, bé laeáj megßlaj ¶gorßj.
música.
3. b) a)eáj
t¬nt¬n ¶gorßn // Oh,
mousikøn noies,els
A Atenes apreneu
joves anaven bé la música.
cap a l’àgora.
3. a) Entre les dees de l’Olimp, Afrodita era la més maca.
b)ùn
g) eájt–t¬n ¶gorßn / A/ Atenes
dhmokratàv els joves
Els atenesos anavenen
confiaven caplaademocràcia.
l’àgora.
b) El vent agitava les oliveres, el llorer i els altres arbres.
g)t¬n
d) ùn t– dhmokratàv
Dßfnhn / Apol·lo / Els atenesos
perseguia Dafne confiaaven travésendella democràcia.
bosc.
g) Al matí el jove (neanàaj) caminava des de la casa fins a l’àgora.
d) t¬n Dßfnhn / Apol·lo perseguia Dafne a través del bosc.
4. a) Alegràvem
d) Entre les dees de l’Olimp,
les Muses amb Afrodita
la música erai la la dansa.
més maca.
4.
e) a)
b) Entre
El vent les dees
agitava de
les l’Olimp,
oliveres, Afrodita
el llorer
Les noies portaven els càntirs de la font cap era
i els la més
altres maca.
alarbres.
camp.
b)Jo
g) El observava
vent agitava les oliveres,
l’agradable el llorer
donzella i i els xerrar
volia altres ambarbres. ella. vestit.
z) Ariadna anava a la festa de les Panatenees amb un bonic
Jo observava
g)Alegràvem
d) les l’agradable
Muses ambdonzellala música i volia xerrar amb ella.
i la dansa.
h) A Atenes els filòsofs conversaven amb els joves sota el pòrtic pintat de colors variats.
d) Alegràvem les Muses amb la música
e) Les noies portaven els càntirs de la font cap i la dansa.al camp.
q) La mestressa a trenc d’alba despertava les serventes per anar al treball.
Les noies
e) Ariadna
z) portaven
anava els càntirs
a la festa de les de la font cap
Panatenees ambal camp.
un bonic vestit.
i)z)ElAriadnadéu Apol·lo
anava perseguia
a la festa la nimfa
de les Dafne
Panatenees a través
amb unbosc.
del bonic vestit.
h) La noia està cansada, ja que el camí cap a l’Acròpolis és llarg.
4. h) La noia està cansada, ja que el camí cap a l’Acròpolis éss›n llarg.
5. lalûw
lalûw ¶gorß¶gorß mo„sa mo„sa eárønh eárønh s›n
5. grafø
lalûw tûcnhtûcnh
grafø
¶gorß mûgaj mûgajmo„satûrpw / c’rh
eárønh
tûrpw dûndron
/ c’rh s›n
dûndron
grafø tûcnh mûgaj tûrpw / c’rh dûndron
6.5. El
El Minotaure
Minotaure
6. PPasífae
El Minotaure
asífae va
va engendrar
engendrar elelMinotaure.
Minotaure.AquestAquesttenia teniaelelrostre
rostre dede toro,
toro,i lai resta d’home.
la resta Minos,
d’home. infor-
Minos,
Pasífae
mat per va engendrar
l’oracle, el va el Minotaure.
empresonar i Aquest
el va
a causa de l’oracle, va ordenar tancar-lo dins del laberint. tenia
mantenir el rostre
custodiat deen toro,
el i la
laberint. resta d’home. Minos,
a causa de l’oracle, va ordenar tancar-lo dins del laberint.
6 singular plural
7. singular plural
N ” ¶qlhtøj N oÜ ¶qlhtaà
VN ” ¶qlhtß
¶qlhtøj VN oÜ ¶qlhtaà
¶qlhtaà
AV tÿn ¶qlhtøn
¶qlhtß AV to‡j ¶qlhtßj
¶qlhtaà
GA to„
tÿn ¶qlhto„
¶qlhtøn GA tÒn
to‡j ¶qlhtÒn
¶qlhtßj
DG t¸
to„ ¶qlht–
¶qlhto„ DG toéj
tÒn ¶qlhtaéj
¶qlhtÒn
D t¸ ¶qlht– D toéj ¶qlhtaéj
8. a) klûpthn
7. a) klûpthn d) d) desp’taij
desp’taij
8. a)
b) klûpthn
politÒn
b) politÒn e) ”plàthn d)
e) desp’taij
”plàthn
b)neanàaj
g) politÒn e) ¶qlht–
z) ”plàthn
g) neanàaj z) ¶qlht–
g) neanàaj z) ¶qlht–
9. a) 2a
8. a) 2a singular
singular // proegàgnwskej
proegàgnwskej z) 3a singular / ùpûgrafe
z) 3a singular / ùpûgrafe
9. b)
a)3a2aplural
singular / proegàgnwskej h)
/ ùdàdaskon 3asingular
z) 2a singular//Ãkazej
ùpûgrafe
b) 3a plural / ùdàdaskon h) 2a singular / Ãkazej
b)3a
g) 3asingular
plural / /ùdàdaskon
prosûfh 2asingular
h) 1a
q) singular//katøsqion
Ãkazej
g) 3a singular / prosûfh q) 1a singular / katøsqion
g)1a
d) 3aplural
singular / prosûfh
/ parebßllomen 1aplural
i)q) 2a singular / katøsqion
/ periwde›ete
d) d) 1a
1aplural
plural//parebßllomen i)
parebßllomen i) 2a 2a plural
plural / / periwde›ete
periwde›ete
e) 2a singular / ùnetàqeij k) 1a singular / kat≈gon
e) e) 2a
2asingular
singular//ùnetàqeij k)
ùnetàqeij 1a singular
k) 1a singular / kat≈gon
/ kat≈gon
Unitat 3 Zeus i Hera Solucionari
9. a) katˆkizon / Els grecs fundaven el port de comerç (colònia) prop de la costa.
b) proegàgnwske / El mestre coneixia prèviament els alumnes.
g) hflgaze / El sol brillava damunt la terra.
d) ùdàdou / El general donava als soldats mil dàrics.
e) Ède›omen / Tu i jo caminàvem a través de l’àgora.
z) «san / La justícia i la pau eren honorades entre els homes.
h) ôballon/ Àrtemis disparava les seves fletxes contra el senglar.
10.
Com a orientació per al professorat, posem un exemple de cada cas. És convenient consultar el
lèxic que hi ha al començament de les activitats del llibre de l’alumne.
met™ t¬n nàkhn ¤p°r tÿn maqhtøn di™ tÿn klûpthn
di™ t≈j ¶gui≠j kat™ to„ neanàou met™ to„ didaskßlou
11. a) En la democràcia, el ciutadà participa sempre en els assumptes polítics.

b) Homer i Hesíode i els altres poetes escrivien llegendes sobre els déus.
g) Els atletes gaudien de la victòria de les proves atlètiques.
Als carrers de Tessalònica, la mestra ensenyava la música als alumnes.
d)
Els joves atenesos anaven cap a l’Acròpolis a cavall i oferien un sacrifici a Atena.
e)
z) Els soldats tallaven llenya del bosc i encenien fogueres enmig del campament.
12. >Odusse‡j †paue t¬n ‘rg¬n to„ PoseidÒnoj s‡n taéj e‹caéj kaã taéj quhlaéj.
13. Els sacerdots egipcis diuen això sobre Hèlena: Alexandre rapta Hèlena d’Esparta. Quan Alexandre
navega cap a Troia, a la mar Egea uns vents contraris el desvien cap a la costa d’Egipte. Allà Proteu,
el rei d’Egipte, ordena als soldats custodiar Hèlena i els seus tresors. Hèlena mai arriba a Troia.
14. a) cleptòman
b) dèspota
g) atleta
hoplita
d)
polític
e)
15 dein’j (terrible) - sa„roj (rèptil): dinosaure
camaà (per terra) - lûwn (lleó): camaleó
p≠n (tot) - qør (fera): pantera
pac›j (dens) - dûrma (pell): paquiderm
ceir’j (mà) - pter’n (ala): quiròpter
¶mfà (a un i altre costat) - bàoj (vida): amfibi
kefalø (cap) - po›j, pod’j (peu): cefalòpode
16.
A causa del progrés i la tècnica del seu pare Dèdal, el fill Ícar, portat per la inexperiència, no va
poder dominar la seva il·lusió per volar i dominar el món des dels aires. En el món actual, les ales
del noi podrien estar representades per una ala delta, o fins i tot per una moto corrent a gran
velocitat.
Pot haver-hi altres possibles respostes.
Unitat 3 Zeus i Hera Solucionari
17. Etapa micènica (1600 aC):

1. Uns pobles indoeuropeus inferiors culturalment als pobles mediterranis van entrar a la penín-
sula grega.
2. La seva economia es basava en l’agricultura i la ramaderia. Coneixien els metalls.
3. D’entre aquests grups, els aqueus van aixecar les fortaleses de Micenes i Tirint, i van crear
l’imperi micènic, amb una gran influència política.
4. A poc a poc, Creta va anar perdent el poder polític i econòmic de l’etapa anterior (etapa mi-
noica o cretenca).
5. Els micènics eren governats per un wanax o rei i, en etapes posteriors, pels basilewes o dele-
gats territorials.
6. La civilització micènica va ser descoberta per l’alemany Heinrich Schliemann al final del segle xix.
Solucionari
Unitat 4 Posidó
Unitat 4 Posidó Solucionari
1. a) ÇAray / ÇAraboj / ÇArayi
b) aäx / aág’j / aáxà
1. a) ¶spàj / /¶spàdoj
g) ÇAray / ÇArayi
ÇAraboj/ ¶spàsi g) ¶spàj / ¶spàdoj / ¶spàsi
b)d) aäx / aág’j
ÅEllhn / aáxà / ÅEllhsi
/ ÅEllhnoj d) ÅEllhn / ÅEllhnoj / ÅEllhsi
2.
2.
N tÿ tra„ma N t™ tra›mata
A tÿ tra„ma A t™ tra›mata
G to„ tra›matoj G tÒn traumßtwn
D t¸ tra›mati D toéj tra›masi
N Ω patràj N aÜ patràdej
A t¬n patràda A t™j patràdaj
G t≈j patràdoj G tÒn patràdwn
D t– patràdi D toéj patràsi
3. a)
3. a) ùstà (3a singular
ùstà (3a singular present)
present) // ôstai
ôstai
b) pa›omen (1a plural present) / pa›somen
b) pa›omen (1a plural present) / pa›somen
g) Üdr›ein (infinitiu present) / Üdr›sein
g) Üdr›ein (infinitiu present) / Üdr›sein
d) ùbo›leuon (3a plural o 1a singular imperfet) / boule›sousi, boule›sw
d) ùbo›leuon (3a plural o 1a singular imperfet) / boule›sousi, boule›sw
e) æg’reue (3a singular imperfet) / ¶gore›sei
e) æg’reue
z) dakr›ousi (3a(3asingular
pluralimperfet)
present) // ¶gore›sei
dakr›sousi
z) dakr›ousi (3a plural present) /
h) ¶ko›eij (2a singular present) / ¶ko›seijdakr›sousi
h) grßfete (2a
q) ¶ko›eij (2a singular present)/ /grßyete
plural present) ¶ko›seij
q) stûrgeij (2a
i) grßfete (2a plural present)
singular / grßyete
present) / stûrxeij
i) spe›dw (1a
k)stûrgeij (2a singular
singular present)
present) // spe›sw
stûrxeij
l) †peiqe (3a
k) spe›dw (1asingular
singularimperfet)
present)//peàsei
spe›sw
m) ùblûpomen
l) †peiqe (1a plural
(3a singular imperfet)
imperfet) / blûyomen
/ peàsei
n) diÎkein (infinitiu present) / diÎxein
m) ùblûpomen (1a plural imperfet) / blûyomen
x) eámà (1a singular present) / †somai
n) diÎkein (infinitiu present) / diÎxein
4. a) eámà
x) †stai(1a/ La corona
singular de l’atleta
present) serà de llorer i d’olivera.
/ †somai
b) l›sei / Zeus no deslligarà Prometeu.
4. a) †stai / La corona de l’atleta serà de llorer i d’olivera.
g) e¤røsei / En lloc de formatge i llet, Ganimedes trobarà a l’Olimp ambrosia i nèctar.
b) d) l›sei / Zeus/ no
qaumßsete deslligarà
Vosaltres, oh,Prometeu.
noies, admirareu les vistes del Pireu.
g) e¤røsei / En lloc de formatge i llet, el pastor Ganimedes trobarà a l’Olimp ambrosia i nèctar.
5. a) Els homes arriben a les olimpíades des de totes les regions de l’Hèl·lade.
d) qaumßsete / A l’Acròpolis vosaltres admirareu l’estàtua d’Atena de marfil i or.
b) L’herald anuncia amb la trompeta els concursos dels poetes.
5. a)
g) Els homes
L’home arriben
té el a les olimpíades
cos mortal, però l’ànimades de totes les regions de l’Hèl·lade.
immortal.
Els nensanuncia
d) L’herald
b) atenesos ambadmiraran a l’Acròpolis
la trompeta l’estàtua
els concursos delsd’Atena
poetes.(feta) de vori i d’or.
e) Odisseu i els seus companys finalment
g) L’home té el cos mortal, però l’ànima immortal.arribaran a la pàtria.
A Atenes
z) Les
d) admiràvem
formigues a l’estiuelrecollien
Partenó,grans
bonicde
temple de Pal·les
blat i d’ordi Atena. provisions.
i aplegaven
Odisseu i els seus companys finalment arribaran a la pàtria.
e)
z) A la roca hi ha la figura del trident de Posidó, és un testimoni de la rivalitat del déu envers Atena
pel domini del territori.
h) No hi ha res, oh dona, tan útil ni tan bell per als homes com l’ordre. (Xenofont)
6. a) ùlûfaj / ùlûfantaj

b) p’lemoj / polûmou
d) ΩgemÎn / Ωgem’nwn
7. • somàtic. Relatiu o pertanyent al cos (sÒma ‘cos’).

• traumatòleg. Persona que tracta les ferides dels ossos (tra„ma, -atoj ‘ferida’).
• pragmàtic. Relatiu als fets (pr≠gma ‘fet, acció’).
• necròpoli. Ciutat dels morts (nekr’j ’mort’/ p’lij ‘ciutat’).
• pseudònim. Nom fals (yeudøj ‘fals’ / ◊noma ‘nom’).
• pneumàtic. Aparell disposat per contenir aire comprimit (pne„ma ‘aire’).
• monocrom. D’un sol color (m’noj ‘un’ / crÒma ‘color’).
• Àngel. Nunci, missatger (¶ggûllw ‘anunciar’).
• carisma. Gràcia, do gratuït (cßrij ‘gràcia’).
• onomatopeia. Figura consistent a imitar el so d’una cosa en el mot que la representa (◊noma
‘nom’/ poiûw ‘fer’).
• pedagog. És el que guia o condueix el nen; esclau que portava els nens a l’escola en l’antiga
Grècia. (paéj ‘nen’ / ©gw ‘conduir, portar’).
• agonia. Lluita contra la mort (¶gÎn ‘lluita’).
• hematoma. Coagulació de la sang en un lloc del cos (aèma, -atoj ‘sang’ / oma denota tumor
o coagulació).
• estómac. Boca, obertura (st’ma ‘boca’).
• hel·lènic. Relatiu a l’antiga Grècia, grec (ÅEllhn,-hnoj ‘grec’).
• antropologia. Estudi de l’home (©nqrwpoj ‘home’ / l’goj ‘tractat’, ‘estudi’).
8. a) al voltant de la ciutat

b) damunt del cavall
g) a prop de la porta
d) al voltant de la casa
e) cap a Troia; contra
z) al peu de la muntanya
9. Els atenesos llavors prometen a Apol·lo conduir una processó cada any a Delos. La processó
s’inicia quan el sacerdot d’Apol·lo corona la popa de la nau.
10. 1. Cal fer tot el que el déu mana.

2. Sòcrates aconsella a Xenofont anar cap a Delfos.
3 No crec que siguin déus el Sol i la Lluna.
4. És fàcil conèixer el moment oportú.
5. Considero just que els veïns siguin testimonis de les accions judicials.
6. Els pritans volien retre compte al Consell sobre aquests fets.
11. Recordem que un epítet és un adjectiu que, en unir-se al nom, forma una unitat mètrica deter-
minada. Sovint té un valor ornamental, encara que, de vegades, aporta un significat concret dins
el context.
Epítets:
la venerable mare (Hècuba) / Aquil·les diví / Tebes d’altíssimes portes / Aquil·les de peus lleu-
gers / Placos boscós (muntanya) / Àrtemis la sagetera / Idomeneu molt il·lustre / el gran Hèctor,
de casc tremolós / troians i troianes que rosseguen pèplums.
Prova d’autoavaluació 1
1. La lectura en veu alta del text és la següent:
T és epeíru tés hel·lenikés katá nésus tás kykládas kaí pélagos tó Aigaíon ákra Súnion prókeitai
tés gés Attikés kaí limén te parapleúsanti tén ákran estí kaí naós Athenás Suniádos epí koryfé tés
ákras. Pléonti dé es tó próso Laúrión te estin, éntha poté athenaíois én argru métal·la, kaí nésos
éremos u megále Patróklu kaluméne.
2. Reproducció del primer punt del text. Consultar el llibre de l’alumne.
3. Amb aquest exercici l’alumnat comprovarà si ha assimilat l’alfabet.

consonàntics vocàlics
<Ellhnik≈j lambda, ni, kappa, sigma èpsilon, eta, iota
So›nion sigma, ni òmicron, ípsilon, iota
A
> qhn≠j theta, ni, sigma alfa, eta
pr’sw pi, rho, sigma òmicron, omega
¶rg›rou rho, gamma alfa, ípsilon, òmicron
mûtalla mi, tau, lambda èpsilon, alfa
Patr’klou pi, tau, rho, kappa, lambda alfa, òmicron, ípsilon
4. Cal que l’alumnat recordi que l’accent circumflex recau sempre sobre les dues últimes síl·labes
que contenen vocal llarga o diftong.
t≈j, <Ellhnik≈j, Aágaéon, g≈j, A
> ttik≈j, A
> qhn≠j, koruf–, «n, n≈soj.
5. Hel·lènica / Àtica / Atenes / Làurion / Súnion / Pàtrocle / Cíclades / Egeu
6. geologia
afrodisíac
cronologia
caòtic
eròtic
hermètic
urani
dionisíac
ateneu
olimpíada
1. a) t¬n mikr™n ¶gorßn / taéj mikraéj ¶goraéj
b) t¬n kal¬n n≈son / taéj kalaéj nøsoij
g) tÿn ¶gaqÿn neanàan / toéj agaqoéj neanàaij
d) tÿn dàkaion polàthn / toéj dikaàoij polàtaij
2. a) diabadàzousin / diebßdizon / Aristocles i el seu pare caminen / caminaven cap a l’Acròpolis.
nqrÎpJ / ¶nqrÎpoij / La guerra mai no és justa i no porta la felicitat per a l’home / per
b) ¶
als homes.
g) ùn t– scol– / Vosaltres apreníeu l’astronomia i la història a l’escola.
3. eámà, eê, ùstà(n), ùsmûn, ùstû, eásà(n).

kaqàzw, kaqàzeij, kaqàzei, kaqàzomen, kaqàzete, kaqàzousi(n).
4. «n, «sqa, «n, «men, «te, «san.

ùpûballon, ùpûballej, ùpûballe, ùpebßllomen, ùpebßllete, ùpûballon.
5. a) tÿn ¶gr’n

b) eáj tÿn oêkon
6. Toéj ¶nqrÎpoij Ω eárønh kaã Ω Ωsucàa t≈j yuc≈j t¬n e‹daimonàan †feron.
Dat. Pl. CI Nom. Sing. Subj. Gen. Sing. CN Ac. Sing. CD V. Imperf.
La pau i la tranquil·litat de l’ànima portaven la felicitat per als homes.
7. Oh, ciutadans, sou homes lliures, certament no sou esclaus.

õW poléta, ùle›qere ©nqrwpe eê, o‹ g™r do„le eê.
8. cacofonia: kak’j ‘dolent’

psicoanàlisi: yucø ‘ànima’, ‘esperit’
patològic: pßqoj ‘malaltia’
pedagogia: paéda ‘nen’
microsoma: sÒma ‘cos’
nosologia: n’soj ‘malaltia’
9. Antropologia, antropòfag; filosofia, Sofia; microscopi, periscopi; lògica, geologia; macrobiòtica, bi-
ologia; urani, uranografia; terapeuta, fisioteràpia; cloroform, clorofil·la; endogàmia, poligàmia.
10. a) “ron
b) Ükûteuej
g) ¶nel›on
d) …rhne›omen
e) æløqeuon
z) periÎdeue
Solucionari
Unitat 4 Posidó
10. a) —ron d) …rhne›omen
b) Ükûteuej e) æløqeuon
11. aäx aêga aág’j
g) ¶nel›on z) periÎdeue aágà
©galma ©galma ¶gßlmatoj ¶gßlmati
11. aäx aêga aág’j aágà
¶spàj
©galma ¶spàda
©galma ¶spàdoj
¶gßlmatoj ¶spàdi ¶gßlmati
¶gÎn
¶spàj ¶gÒna
¶spàda ¶gÒnoj
¶spàdoj ¶gÒni ¶spàdi
ÅEllhnej
¶gÎn ÅEllhnaj
¶gÒna <Ellønwn
¶gÒnoj ÅEllhsi¶gÒni
sßlpiggej
ÅEllhnej sßlpiggaj
ÅEllhnaj salpàggwn
<Ellønwn sßlpigxi
ÅEllhsi
sßlpiggej
‘n’mata sßlpiggaj
‘n’mata salpàggwn
‘nomßtwn ‘n’masisßlpigxi
‘n’mata
>Olumpißdej ‘n’mata
>Olumpißdaj ‘nomßtwn
>Olumpißdwn ‘n’masi
>Olumpißsi
>Olumpißdej >Olumpißdaj >Olumpißdwn >Olumpißsi
12. a) ùdakr›omen dakr›somen
12. b)
a)æg’reuon
ùdakr›omen
¶gore›sw dakr›somen
b) æg’reuon ¶gore›sw
g) ıkàzete oákàsete
g) ıkàzete oákàsete
d) âdruon Üdr›sousi
d) âdruon Üdr›sousi
e) †kleptej klûyeij
e) †kleptej klûyeij
z)z) eás≈ge
eás≈ge eásßxei eásßxei
13. ElEltresor
13. tresor dede
la vinya
la vinya
UUn n pagès
pagèss’estava
s’estavamorint
morint(literalment:
(literalment:«acabava
«acabavala la
seva vida»)
seva i ordenava
vida») i ordenavaqueque
els els
seusseus
fills fiexca-
lls
vessin
excavessin la vinya. Aquests pensaven que la vinya tenia un tresor amagat i cavaven amb dili- el
la vinya. Aquests pensaven que la vinya tenia un tresor amagat i cavaven amb diligència
camp.
gènciaNo trobaven
el camp. Noeltrobaven
tresor, però la vinya,
el tresor, peròenlacanvi,
vinya,els
en produïa excel·lents
canvi, els fruits.
produïa excel·lents fruits.
La Lafaula
faulademostra
demostraque quel’esforç
l’esforçésésununtresor
tresorper
perals
alshomes.
homes.
14.
14. <H Kadmeàa Sfàgx sÒma m°n kunÿj eêcen, t¬n d° kefal¬n kaã
Nom. Subj. Ac. CD Gen. CN V. Imperf. Ac. CD Conj.
tÿ pr’swpon k’rhj, ptûrugaj d° ◊rniqoj, fwn¬n d° ¶nqrÎpou.

Ac. CD Gen. CN Ac. CD Gen. CN Ac. CD Gen. CN
Aänigma úkßstJ tÒn politÒn “den. Oádàpouj, polemist¬j

Ac. CD Dat. CI Gen. C pronom V. Imperf. Nom. Subj. Nom. Aposició
¶gaq’j, dial›ei tÿ aänigma kaã t¬n Sfàgga ¶pokteànei.

Nom. Apos. V. 3a Sg. Pres. Ac. CD Conj. Ac. CD V. 3a Sg. Pres.
LL’Esfi
’esfinxnx Cadmea
Cadmea tenia
tenia cos
cos de gos, cap
de gos, cap ii rostre
rostre de
denoia,
noia,ales
alesd’ocell
d’ocelli veu
i veuhumana.
humana.Cantava
Cantavaunun
enigma a cadascun dels ciutadans. Èdip, guerrer excel·lent, resol l’enigma i mata
enigma a cadascun dels ciutadans. Èdip, guerrer excel·lent, resol l’enigma i mata l’Esfinx.l’Esfinx.
a)
a)
sÎmasi
sÎmasi datiu plural datiu plural
ptûrugx
ptûrugx nominatiu singular
nominatiu singular
‘rnàqwn
‘rnàqwn genitiu pluralgenitiu plural
aánàgmata
aánàgmata nominatiu plural
nominatiu plural
Oádàpodi
Oádàpodi datiu singulardatiu singular
Sfàggoj genitiu singular
Sfàggoj genitiu singular

b)
diûlue ¶pûkteine imperfet
dial›ein ¶pokteànein infinitiu
15. L’activitat completa del llibre és la següent:

sÒma cefalòpode
kun’j misantrop
kefaløn foniatria
pr’swpon somatopsíquic
ptûrugaj enigmàtic
◊rniqoj cosmopolita
fwnøn cinisme
¶nqrÎpou diàlisi
aänigma ornitomància
politÒn prosopopeia
polemistøj dípter
dial›ei polemista
Solució de l’activitat:
sÒma / somatopsíquic
kun’j / cinisme
kefaløn / cefalòpode
pr’swpon / prosopopeia
ptûrugaj / dípter
◊rniqoj / ornitomància
fwnøn / foniatria
¶nqrÎpou / misantrop
aänigma / enigmàtic
politÒn / cosmopolita
polemistøj / polemista
dial›ei / diàlisi
Solucionari
Unitat 5 HadesSolucionari
Unitat 5 Hades
1.
1. singular plural
N Ω møthr N aá mhtûrej
V m≈ter V mhtûrej
A t¬n mhtûra A t™j mhtûraj
G t≈j mhtr’j G tÒn mhtûrwn
D t– mhtrà D taéj mhtrßsi(n)
2.2. 2a
2a sing.
sing. ©koue
©koue 2a
2a pl.
pl. ¶ko›ete
¶ko›ete
3a sing. ¶kouûtw
3a sing. ¶kouûtw 3a pl.
3a pl. ¶kou’ntwn
¶kou’ntwn
3.3. a)
a) ”plàzete.
GignÎskete, Û na„tai,
Servents, prepareu to‡jles kind›nouj t≈j qalßtthj.
mules i el carro.
b) l„e. Observeu
Èdip, (adoneu-vos
resol l’enigmade),de oh, mariners, els perills del mar.
l’Esfinx.
b) Manqßnete, Û maqhtaà, tÿ ◊noma tÒn grammßtwn.
g) ©koue. Seu aquí, jovenet, i escolta les faules del faulista Isop.
Apreneu, oh, alumnes, el nom de les lletres.
d) †ste. Soldats, sigueu valents, no sigueu salvatges.
g) Tÿ aänigma t≈j Sfiggÿj l„e, Û OÄdàpou.
e) fûre. Però porta, noi, aquell odre ple de vi.
Resol (deslliga), oh, Èdip, l’enigma de l’esfinx.
4. a) Aquil·les ambtÿ
d) Lambßnete ®rma
la lira kaã fûrete
cantava les accions eáj glorioses
tÿn ¶gr’n, Û do„loi.
del homes valents.
Agafeu el carro i porteu-lo al camp,
b) Títir, pastura les cabres i duu-les a la font. oh, esclaus!
e) A
> ndreéoi †ste, Û stratiÒtai, m¬ ©grioi.
g) El pastor Lamó ofereix una gran cratera de llet blanca a les nimfes.
Sigueu valents, oh, soldats, no salvatges.
d) El sobirà Agamèmnon va disposar una sagrada hecatombe de braus i de cabres per al déu
4. a) Apol·lo
Seu aquí,al voltant de l’altar.
nen, i escolta el pare.
e) Eranenúfar
b) El l’inici de la primavera
creix i totesi en
en els estanys lesllocs
flors pantanosos
creixien als prats.
i té una ampla fulla sobre l’aigua.
g) Els homes no mengen ni el nèctar ni l’ambrosia, perquè aquests menjars són els aliments
5. Plßtwn fil’sofoj
dels déus.
E‹ripàdhj tragJdopoi’j
d) Zeus deia: oh, Hermes, agafa la poma i vés-te’n al costat de Paris, a Frígia.
Dhmosqûnhj
e) En les festes panatenees, les filles ªøtwr
del governador teixien un pèplum de color rosa per a la
Perikl≈j
deessa. politik’j
z) Sòcrates no passeja pel port delliqox’oj
Feidàaj Pireu, sinó que conversa amb els joves a l’àgora.
E‹kleàdhj maqhmatik’j
5. En el llibre hi hauria d’haver quinze noms.
<Ipokrßthj
Plßtwn áatr’j
fil’sofoj
Kallikrßthj
E‹ripàdhj ¶rcitûktwn
tragJdopoi’j
Aäswpoj
Dhmosqûnhj muqogrßfoj
ªøtwr
>A ristofßnhj
Perikl≈j kwmJdopoi’j
politik’j
Feidàaj
<Hr’dotoj liqox’oj
Üstorik’j
E‹kleàdhj
<Hsàodoj maqhmatik’j
¶oid’j
<Ipokrßthj
SapfÎ áatr’j
poiøtria
Kallikrßthj ¶rcitûktwn
Strßbwn gewgrßfoj
Aäswpoj muqogrßfoj
>Aràstarcoj ¶stron’moj
A
> ristofßnhj kwmJdopoi’j
<Hr’dotoj Üstorik’j
<Hsàodoj ¶oid’j
SapfÎ poiøtria
Strßbwn gewgrßfoj
A
> ràstarcoj ¶stron’moj
Solucionari
Unitat 5 Hades
Unitat 5 Hades Solucionari
6. Les diferències entre les arrels es troben en els seus sucs naturals i en les seves olors: algunes
6. Asón
lexandre deia
picants; als de
altres, la seva edat:
amargants; altres,“nois, el meu
dolces; pare
n’hi ha ho prendrà
algunes totuna
que fan i a mi
olorno em deixarà
agradable, cap
i n’hi
obra gran i esplèndida
ha d’altres per fer amb vosaltres”.
que la fan desagradable. La planta anomenada nenúfar és dolça: neix en els llacs i
en els llocs pantanosos, com a la regió d’Orcomene i a Marató i al voltant de Creta. […] Té una
7. a) m
ûlan ‘negre’: Melània, Melanèsia (illa), melanina (substància), melanita (mineral), melanòfil
fulla llarga sobre l’aigua. […] Com a beguda és útil per a la disenteria.
(fulles), melanòpter (ales)…
7.
flûya) ‘negre’:
mûlan’vena’: Melània,
flebitis, Melanèsia
fleboplàstia, (illa), melanina (substància), melanita (mineral), mela-
flebotomia…
ΩgemÎnnòfil (fulles),
‘guia’:melanòpter
hegemonia… (ales)…
¶flûy ’vena’:
ør ‘aire’: aeri,flebitis,
aerobús fleboplàstia, flebotomia…
(avió), aeroplà, aerostàtic, aerodinàmic, aeròdrom, aerofòbia, aerote-
ΩgemÎn ‘guia’:
ràpia (curació)… hegemonia…
¶ør ‘aire’: aeri, aerobús (avió), aeroplà, aerostàtic, aerodinàmic, aeròdrom, aerofòbia, aero-
ªàj ‘nas’: rinitis, otorrinolaringòleg, rinoplàstia, arrínia (manca congènita del nas)…
teràpia (curació)…
patør: patronímic, patrologia…
ªàj ‘nas’: rinitis, otorinolaringòleg, rinoplàstia, arínia (manca congènita del nas)…
b) Per exemple: periscopi / gastronomia / monomania / psiquiatria…
patør: patronímic, patrologia…
Per exemple: periscopi / gastronomia / monomania / psiquiatria…
8. ùpà – qßlamoj
b)
metß – morf’w
parß – n’oj
perà – pûteia
s›n – b’lon
ùk – stßsij
diß – frßgma
katß – k›mbh
9. Horitzontal: ARHS, DIONUSOS

Vertical: APOLLWN, KRONOS, AIDHS, HRA, ZEUS, GH, ARTEMIS, POSEIDWN, HFA-
ISTOS
Diagonal: AQHNA

A R H S N A P S
P Q A O D R O O
O S H C X T S T
L O R N B E E S
L N A S A M I I
W O I U H I D A
N R D E G S W F
B K H Z A Y N H
S O S U N O I D
10. L’exposició oral ha d’incloure les idees següents:

Podem observar com Ulisses, lligat al pal major de la nau, escolta impassible el so de la flauta
d’una de les sirenes. Les sirenes eren tres monstres marins meitat dones, meitat ocells. Segons
els mitògrafs, les sirenes habitaven en una illa del Mediterrani i amb el seu cant atreien els
mariners cap a les roques; les naus naufragaven i llavors les sirenes devoraven els mariners.
Unitat 5 Hades Solucionari
10. Sòcrates era fill de Sofronisc, un escultor, i de Fenareta, una llevadora, com diu Plató en el Teetet,
era un atenès del demos d’Alopece.
11. L’exposició oral ha d’incloure les idees següents:

Podem observar com Ulisses, lligat al pal major de la nau, escolta impassible el so de la flauta
d’una de les sirenes. Les sirenes eren tres monstres marins meitat dones, meitat ocells. Segons
els mitògrafs, les sirenes habitaven en una illa del Mediterrani i amb el seu cant atreien els mari-
ners cap a les roques; les naus naufragaven i llavors les sirenes devoraven els mariners.
Solucionari
Unitat
Unitat 6 6Demèter
Demèter i Persèfone
i Persèfone Solucionari
1.
1. singular plural
N Ω f›sij N aÜ f›seij
V f›si V f›seij
A t¬n f›sin A t™j f›seij
G t≈j f›sewj G tÒn f›sewn
D t– f›sei D taéj f›sesi
2. basile›w basile›ein basile›sw ùbasàleuon

2. basile›w basile›ein basile›sw ùbasàleuon
eámà eênai †somai «n
eámà eênai †somai «n
e¤ràskw e¤ràskein e¤røsw hfiriskon
e¤ràskw e¤ràskein e¤røsw hfiriskon
©gw ©gein ©xw «gon
©gw
leàpw ©gein
leàpein ©xw
leàyw «gon
†leipon
leàpw
†cw leàpein
†cein leàyw
üxw †leipon
eêcon
†cw
‘nomßzw †cein
‘nomßzein üxw
‘nomßsw eêcon
Ín’mazon
‘nomßzw ‘nomßzein ‘nomßsw Ín’mazon
3. a) p’lei / p’lij
b) clam›daj
3. a) / clam›dej
p’lei / p’lij
b) f›seij / f›sesi
g) clam›daj / clam›dej
d) parßdeisoj
g) f›seij / f›sesi / paradeàsou
4. d) t¬n f›sin / paradeàsou
a) parßdeisoj
b) to„ ©stewj
4. a) t¬n f›sin
g) aÜ p’leij
b) to„ ©stewj
d) t≈j nemûsewj
g) aÜ p’leij
e) tÿn ◊fin
d) t≈j nemûsewj
5. e) tÿn
a) La força
◊finsense seny és sempre causa de violència per als homes.
b) Enmig de la ciutat hi ha el camí cap al temple d’Asclepi.
5. a) La pare
g) El forçade
sense
Cirosseny és semprerei
era Cambises, causa
dels de violència
Perses; perera
la mare als Mandane,
homes. filla del rei dels Medes.
d) Enmig
b) Després dedela força
ciutattemps,
hi ha eluncamí
ventcap
suaual temple d’Asclepi.cap a Ítaca.
guiava Odisseu
e) El
g) Oh, estimat
pare Fedre,
de Ciros era els camps irei
Cambises, elsdels
arbres res la
Perses; nomare
m’ensenyen; els homes
era Mandane, filla delque viuenMedes.
rei dels a la
d) ciutat són (els que m’ensenyen).
Després de força temps, un vent suau guiava Odisseu cap a Ítaca.
z)
e) EElstimat
déu Pan i elsels
Fedre, Sàtirs jugaven
camps i els aarbres
les muntanyes de l’Arcàdia
no m’ensenyen amb sí
res, però lesels
Nimfes.
homes que viuen a la
6. a) ciutat.
gnÒsij, ewj gignÎskw gnwt’j, ø, ’n
z)b) El déu Panewj
d›namij, i els sàtirs jugaven a les muntanyes
dunam’w dunat’j, de ø,
l’Arcàdia
’n amb les nimfes.
h) L’endemà elsûwj
g) basile›j, pritans i els generals van tractar
basile›w les determinacions
basàleioj, a, on de l’assemblea.
d) fibrij, ewj ¤bràzw fibristoj. h, on
6. a) gnÒsij, ewj / gignÎskw / gnwt’j, ø, ’n
b) d›namij, ewj / dunam’w / dunat’j, ø, ’n
g) basile›j, ûwj / basile›w / basàleioj, a, on
d) fibrij, ewj / ¤bràzw / fibristoj, h, on
68 Grec 1 BATXILLERAT Grec 1 BATXILLERAT 67

Unitat 6 Demèter i Persèfone Solucionari
7. a) element comú: p’lij, ewj ‘ciutat’

Acròpolis. La part alta de la ciutat (©kroj ‘alt’; ¶kr’-polij)
cosmopolita. Ciutadà del món, el que té tot el món com a pàtria (k’smoj ‘món’; kosmopo-
làthj)
política. Relatiu al ciutadà; art de governar la ciutat (politikø) necròpolis. Ciutat dels morts
(nekr’j ‘cadàver’; nekr’-polij) neàpolis. Ciutat nova (nûoj, a, on ‘nou’; neß-polij)
b) e
lement comú: qûsij, ewj ‘col·locació, disposició’ (tàqhmi ‘col·locar’)
antítesi. Oposició, col·locació contra (¶ntà ‘contra’; ¶ntà-qesij)
hipòtesi. Suposició, col·locació sota (¤p’ ‘sota’; ¤p’-qesij)
metàtesi. Transposició de sons, canvi d’ordre (metß ‘denota canvi’; metß-qesij)
pròtesi. Col·locació en lloc de (pr’ ‘en lloc de’; pr’-qesij)
síntesi. Composició (s›n ‘amb’; s›n-qesij)
8. a) leàpontej g) badàzousai

b) lambßnwn d) mûnousa
9. a) No és pobre el qui té poc, sinó el qui desitja moltes coses.

” ôcwn i ” ùpiqumÒn: participis en nominatiu singular masculí, precedits de l’article. Realitzen

la funció de subjecte.
b) Tu, malgrat que amagaves la veritat en el tribunal de justícia, no salvaves els amics de la presó.
¶pokr›ptwn: concorda amb el nominatiu singular subjecte, el pronom personal s›.
g) En l’assemblea, els joves atenesos, mentre escoltaven els oradors, aprenien l’art de la retòrica.
¶ko›ontej: concorda amb el nominatiu plural masculí subjecte oÜ neanàai.
Mentre la nau sotsobra, el mariner invoca Posidó.
d)
Hi ha un participi absolut; per tant, peritrepo›shj concorda amb el seu subjecte en genitiu
singular femení.
Essent Hèracles un nen de vuit mesos, Hera li enviava dues serps.
e)
◊ntoj: participi que concorda en genitiu singular masculí amb el seu subjecte to„ <Hraklûouj.
z) La mare dona prou diners al nen per comprar pa i vi.
¶gorßsonti: participi en datiu singular masculí que concorda amb el complement indirecte
t¸ paidà.
10. Sobre Escil·la

els voltants de la regió de Sicília i del golf Jònic hi havia una nau veloç. El nom de la nau era
P
Escil·la. Aquesta nau, expol·liant molts trirrems, sembrava el terror per tot el mar. Odisseu, però,
gràcies a un vent violent va poder escapar.
lhàzousa: participi de present actiu. Nominatiu singular femení del verb lhàzw, que concorda
amb el subjecte afith Ω na„j.
k’lpon: acusatiu singular masculí. Segona declinació de k’lpoj, ou (”) ‘golf’. na„j: nominatiu
singular femení. Tercera declinació de na„j, neÎj (Ω) ‘nau’. neÎj: genitiu singular femení. Ter-
cera declinació de na„j, neÎj (Ω).
Unitat 6 Demèter i Persèfone Solucionari
triøreij: acusatiu plural femení. Tercera declinació de triørhj, ouj (Ω) ‘trirrem’.
qalßtthj: genitiu singular femení. Primera declinació de qßlatta, hj (Ω) ‘mar’.
11. Així mateix, Zeus, enviant Hermes cap a Deucalió, li encomana triar un desig. Aquest tria que hi
hagi homes. I llavors Deucalió i Pirra agafant pedres les llençaven per damunt del cap, i unes
pedres van esdevenir homes, i d’altres, dones.
12. Amb aquest mite, el poeta Hesíode compara el procés degeneratiu de les estirps humanes amb
la devaluació dels metalls: or, argent, bronze i ferro.
Solucionari
Unitat
Unitat 7 7Atena
Atenai Ares
i AresSolucionari
1.
1.
1a sing. ùp’reusa 1a pl. ùpore›samen
2a sing. ùp’reusaj 2a pl. ùpore›sate
3a sing. ùp’reuse 3a pl. ùp’reusan
2. a) plûkw
2. a) plûkw †plexa †plexa d) d)
ye›deij
ye›deij †yeusaj †yeusaj
b) grßfomen ùgrßyamen
b) grßfomen ùgrßyamen e) ‘nomßzei Ín’maseÍn’mase
e) ‘nomßzei
g)g) ©rcousi
©rcousi «rxan «rxan z) z)
tràbete
tràbete ùtràyate ùtràyate
3. a) †fugon (fe›gw) ôfeugon
3. Els verbs en oclusiva canvien aquesta consonant en contacte amb la característica -sa d’aorist;
b) †labon (lambßnw) ùlßmbanon
però, en el present i l’imperfet, l’arrel del verb no presenta canvis. Els aoristos temàtics presenten
g) †maqon (manqßnw) ùmßnqanon
la vocal temàtica o/e.
d) †dramon (trûcw) †trecon
a) imperfet / aorist / present (1a sing.)
e) †paqon (pßscw) †pascon
b) aorist / imperfet / present (2a sing.)
z) †qanon (qn skw) †qnVskon
g) h) aorist
†fagon / imperfet / present
(trûfw)(1a pl.) †trefon
d) imperfet
q) †scon / aorist / present
(†cw) (2a pl.) eêcon
e) aorist
i) eêpon / imperfet / present
(lûgw) (3a pl.) †legon
z) aorist / imperfet / present (3a sing.)
4. Els verbs en oclusiva canvien aquesta consonant en contacte amb la característica -sa- d’ao-
4. a)rist;†kleye.
però, enPrometeu
el presentvai robar
l’imperfet,
el focl’arrel del verb no presenta canvis. Els aoristos temàtics
als déus.
b) presenten
ùdidßxate. la vocal temàtica
Vosaltres vàreuo/e.
ensenyar la tècnica retòrica als alumnes.
g) imperfetEl/rei
a) ôquse. aorist / present
Alexandre (1a sing.)
va oferir magnífics sacrificis als déus.
b) aorist / imperfet / present (2a sing.)
d) †fugon. Els enemics van fugir cap al riu Cèfis.
g) aorist / imperfet / present (1a pl.)
5. a) Després del
d) imperfet sopar,
/ aorist la dona (2a
/ present flautista
pl.) va tocar la flauta i al seu torn el citarista va tocar la cítara i
tots semblaven
e) aorist / imperfetgaudir molt(3a
/ present de pl.)
l’audició.
b) z) Vosaltres no vau mantenir
aorist / imperfet / present (guardar)
(3a sing.) els pactes amb els aliats.
g) Sòcrates no va fer ni va dir cap mal contra els atenesos.
5. a) tÿn ¶grÿn mûgan / to‡j ¶gro‡j megßlouj
b) Tots
d) van fugir deqeoà
oÜ e‹daàmonej l’àgora
/ ”i e‹daàmwn
van deixar els queviures quan els soldats van córrer cap al poblet.
qe’j
g) Demòstenes
e) va dir als/ atenesos
t– poll– dunßmei que Filipdunßmesi
taéj pollaéj era un enemic per a la llibertat dels grecs.
z)d) Els
tÒn pitagòrics van considerar
spoudaàwn ¶ndrÒn /que to„totspoudaàou
l’univers era¶ndr’j
harmonia i nombre.
h) Zeus va raptar (es va apoderar de) Europa i la va conduir cap a Creta.
6. a) plûkw †plexa d) ye›deij †yeusaj
6. Pb)lató va escriure poemes,
grßfomen primer ditirambes, després
ùgrßyamen poesia lírica i tragèdies.
e) ‘nomßzei Però després d’ha-
Ín’mase
ver escoltat Sòcrates davant del teatre de Dionís va cremar els seus poemes.
g) ©rcousi «rxan z) tràbete ùtràyate
7. a) Després
8. a) del sopar,
t™ dãj pûnte dûkala dona
ùstàn.flautista va tocar la flauta i al seu torn el citarista va tocar la cítara
b) t™ i totsdãj
semblaven gaudir molt
‘ktÓ úkkaàdekß de l’audició.
ùstin.
g) Vosaltres
b) t™ no vau
dãj treéj üxmantenir
ùstin. (guardar) els pactes amb els aliats.
g) Sòcrates no va fer ni va dir cap mal contra els atenesos.
d) t™ trãj úpt™ eáj kaã eäkosàn ùstin.
d) Tots van fugir de l’àgora i van deixar els queviures quan els soldats van córrer cap al poblet.
e) t™ tetrßkij tûttarej úkkaàdekß ùstin.
e) Demòstenes va dir als atenesos que Filip era un enemic per a la llibertat dels grecs.
z) t™ tetrßkij úpt™ ‘ktÓ kaã eäkosàn ùstin.
z) Els pitagòrics van considerar que tot l’univers era harmonia i nombre.
h)+Zeus
9. 3 10 +va7raptar
+ 20 (es
= 40 va apoderar de) Europa i la va conduir cap a Creta.
b) t™ dãj ‘ktÓ úkkaàdekß ùstin.
g) t™ dãj treéj üx ùstin.
d) t™ trãj úpt™ eáj kaã eäkosàn ùstin.
Unitat 7 Atena i Ares Solucionari

e) t™
z) t™
tetrßkij tûttarej úkkaàdekß ùstin.
tetrßkij úpt™ ‘ktÓ kaã eäkosàn ùstin.
9. 3 + 10 + 7 + 20 = 40
10. treéj kaã tûttarej kaã üx eási treéj kaã dûka.

10. treéj kaã tûttarej kaã üx eási treéj kaã dûka.
11. kat™ tûttara †th
11. kat™ tûttara †th kat™ d›o †th
kat™ d›o †th
12. a) A l’illa de Delos, Leto va donar a llum dos fills, Apol·lo i Àrtemis. d›o: cardinal.
12. a) A l’illa de Delos, Leto va donar a llum dos fills, Apol·lo i Àrtemis. d›o: cardinal.
b) b) Nou
Nou ereneren les
les muses
muses de
de les
les arts,
arts, dotze
dotze els
els déus
déus que
que tenen
tenen les
les estances
estances aa l’Olimp.
l’Olimp.
>Ennûa / dÎdeka: cardinals.
>Ennûa / dÎdeka: cardinals.
g) g) El
El corredor
corredor del
del combat
combat de
de Marató
Marató vava realitzar
realitzar un
un recorregut
recorregut de
de dos-cents
dos-cents trenta-set
trenta-set estadis.
estadis.
Diakosàwn kaã
Diakosàwn kaã trißkonta
trißkonta kaãkaã úptß: adjectius numerals.
úptß: adjectius numerals.
13. Els dotze

13. Els dotze treballs
treballs d’Hèracles:
d’Hèracles:
1 2 3 4
5 6 7 8
9 10 11 12
Euristeu,
Euristeu, rei
rei de
de Tirint,
Tirint, ordenà
ordenà dotze
dotze treballs
treballs aa Hèracles:
Hèracles:
1. El lleó
1. El lleó de
de Nemea.
Nemea. 7. El toro 7. deElCreta.
toro de Creta.
2. Lerna. 8. Els cavalls
2. L’hidra de Lerna. decavalls
8. Els Diomedes.
de Diomedes.
3. La cérvola de Cerinea.
3. Cerinea. 9. El cinturó 9. Eldecinturó deHipòlita.
la reina la reina Hipòlita.
4. El senglar d’Erimant.
4. d’Erimant. 10. de
10. Els bous Els Gerió.
bous de Gerió.
5. Els estables del rei Àugies.
5. Els estables del rei Àugies. 11. Les
11. Les pomes d’or pomes d’or de
del jardí delles
jardí de les Hespèrides.
Hespèrides.
6. Les
6. Les aus
aus del
del llac
llac Estimfalos.
Estimfalos. 12. El gos12. El gos Cèrber.
Cèrber.
14. Definició Mot compost Numeral grec

Succesió melòdica de quatre sons tetracord tûttarej, a
De vuit peus o tentacles octòpode ‘ktÎ
Període de deu anys dècada dûka
Temple de sis columnes hexàstil üx
Insecte de dues ales dípter dàj, adv.
De set síl·labes heptasíl·lab úptß
Vehicle de tres rodes tricicle treéj, tràa
De nou llavors enneasperma ùnnûa
De cinc dits pentadàctil pûnte
Primer actor protagonista prÒtoj
Unitat 7 Atena i Ares Solucionari
15. Totes aquestes paraules estan compostes del mot pol›j ‘molt’.
poliarquia. Govern de molts (¶rcø ‘poder’)
policrom. De molts colors (crÒma ‘color’)
Policarp (nom propi). El de molts fruits (karp’j ‘fruit’)
polifonia. Varietat de sons (fwnø ‘so’)
poligàmia. El que té més d’una esposa (gßmoj ‘matrimoni’, ‘unió’)
politècnica. Que abarca moltes ciències o arts (tûcnh ‘art’)
mb aquesta mateixa arrel podem trobar també altres paraules: politeista, polisíndeton, poli-
A
síllaba, polisèmia, polirize, poliorama, polinomi, polimorf, polígon, poliglot, polifacètic, poliedre,
polidàctil…
16. a) makr’j, ß, ’n, gran

b) nûoj, a, on, nou
g) aáscr’j, ß, ’n, lleig
d) pol›j, pollø, pol›, molt
e) tac›j, eéa, ›, ràpid
z) mûlaj, mûlaina, mûlan, negre
h) fàloj, h, on, amic
i) ÷moioj, a, on, semblant
17. Quan Xantipa ens va veure, es va posar a cridar i va dir la mena de coses que acostumen a dir
les dones: “Sòcrates, aquesta és la darrera vegada que els teus amics parlaran amb tu i tu amb
ells”. Llavors Sòcrates tombant-se cap a Critó, digué: “Critó, que algú la porti a casa”.
18. a) F
b) F
g) V
d) V
e) V
Unitat 8 Afrodita Solucionari
1. a) Comparatiu: leuk’teroj, a, on; Superlatiu: leuk’tatoj, h, on

b) Comparatiu: swfronûsteroj, a, on; Superlatiu: swfronûstatoj, h, on
g) Comparatiu: ¶sqenûsteroj, a, on; Superlatiu: ¶sqenûstatoj, h, on
2. a) Més negre que el carbó.

β b) Més brillant que els raigs del sol.
γ g) Més dolç que la mel.
δ d) Més blanc que la neu.
ε e) No hi ha millor possessió que un amic.
ζ z) Res és més poderós que la paraula.
η h) L’ornament de la intel·ligència és millor que la bellesa del cos.
3. a) ƒ oákàa. El xiprer era més alt que la casa.

b) Kr’nou kaã >Iapeto„. Eros és més antic que Cronos i Japet.
g) tÒn PersÒn. Els grecs eren més valents que els perses.
d) ƒ ©ndrej. Les dones són més felices que els homes.
4. a) Ωmeéj †comen meàzona oákàan.

b) †cei kßlliston biblàon.
g) ùqûlw beltàona p’lin.
5. a) OÜ Lakedaim’nioi gumnastikÎteroi ƒ oÜ A

> qhnaéoi / tÒn A
> qhnaàwn «san.
b) <O k›wn t¸ desp’tV pist’teroj ƒ ” âppoj / to„ âppou ùstàn.
g) <H ùlaàa filwtßth filwtßth tÒn dûndrwn t– qe∏ A
> qhn∏ «n.
6. a) Fídies era un cèlebre escultor. Fídies esculpia l’estatua de Zeus. Policlet, la d’Hera. Fídies era
més cèlebre que Policlet, però Praxíteles era el més admirat de tots els escultors. ùndox’teroj
és un adjectiu en grau comparatiu en nominatiu singular masculí que concorda amb Feidàaj.
qaumasiÎtatoj és un adjectiu superlatiu en nominatiu singular masculí que concorda amb
el subjecte Praxitûlhj.
b) Penèlope era més assenyada que Helena, però aquesta era més bonica que Penèlope. fro-
nimÎtera / kallàwn són adjectius comparatius en nominatiu singular femení que concor-
den amb els subjectes respectius Penel’ph i <Elûnh.
g) Prefereix la pobresa justa a la riquesa injusta (mal adquirida). (Isòcrates).
La idea comparativa de superioritat s’expressa també amb l’adverbi m≠llon i la partícula ¡.
d) En algunes circumstàncies és millor callar que parlar.

©meinon... ƒ En el primer terme de la comparació trobem l’infinitiu ùsti precedit de l’adjectiu
comparatiu de superioritat ©meinon i en el segon terme, l’infinitiu lûgein precedit de la partícula ƒ.
e) Les Amazones eren considerades més com a homes pel seu bon coratge que dones per la
seva naturalesa.
Amb el gir m≠llon... ¡ expressem el concepte de superioritat: les Amazones eren considera-
des m≠llon (més) ©ndrej pel seu bon coratge ¡ (que) gunaékej per la seva naturalesa.
7. 1a sing. 1a pl.

pep’reuka pepore›kamen
pep’reukaj pepore›kate
pep’reuke pepore›kasi
8. a) qerape›w d) fute›w h) qn skw

b) leàpw e) core›w q) grßfw
g) prßttw z) kr›ptw i) ©rcw
9. 1a sing. 1a pl.

ùpepore›kein ùpepore›keimen
ùpepore›keij ùpepore›keite
ùpepore›kei ùpepore›keisan
10.
Aquestes frases estan pensades perquè l’alumnat practiqui la traducció dels temps de perfet
i plusquamperfet; no hi ha complicacions des del punt de vista sintàctic. Hi predominen les
oracions coordinades, llevat d’una oració subordinada relativa ùn —… (d), i d’una subordinada
temporal ÷tan… (h).
a) Els arquitectes en temps de Pèricles havien construït molts temples i bellíssimes estàtues a la
ciutat d’Atenes.
b) L’historiador Tucídides ha escrit la guerra entre els atenesos i el lacedemonis en el llibre ano-
menat Històries.
g) El poeta tràgic Eurípides havia escrit la tragèdia en què Medea, una dona sense pietat, va matar
els seus propis fills.
d) En el teatre d’Epidaure, els actors s’han posat les màscares i s’han calçat els coturns. Els dan-
saires han entrat a l’orquestra.
e) Afrodita ha nascut de l’escuma del mar a la vora de l’illa de Xipre.
z) Els atenesos han esdevingut culpables de la mort de Sòcrates, un home just.
11. Jo dic, doncs, que Homer ha fet d’Aquil·les el millor dels herois que van anar a Troia; de Nèstor,
el més savi i d’Ulisses, el més astut.
12. Ω politeàa to„ Kleisqûnouj pol‡ dhmotikwtûra t≈j S’lwnoj kaã Peisistrßtou «n.
La constitució de Clístenes era molt més democràtica que la de Soló i Pisístrat.
ù n A
> qønaij Kleisqûnhj «ge tÿn d≈mon eáj t¬n dhmokratàan. A Atenes, Clístenes conduïa
el poble cap a la democràcia.
Kleisqûnhj diûneime t¬n cÎran kat™ dømouj trißkonta mûrh. Clístenes distribuïa el país
en demos, en trenta parts.
Kleisqûnhj ùpoàhse t¬n boul¬n tÒn pentakosàwn bouleutÒn ¶ntã tetrakosàwn
bouleutÒn, pentøkonta ùx úkßsthj ful≈j. Clístenes va crear el Consell dels Cinc-cents
consellers en lloc del Consell dels Quatre-cents, cinquanta de cada tribu.
Solucionari
Unitat 8 Afrodita
13. • Aristarc: el millor cabdill (©rcw ‘manar’)

13. • aristocràcia:
Aristarc: el govern dels millors
millor cabdill (©rcw(krßtoj
‘manar’)‘govern’)
Aristòfanes:
aristocràcia:elgovern
que esdels
mostra noble
millors (faànw‘govern’)
(krßtoj ‘mostrar-se’)
Aristòtil: el queelbusca
Aristòfanes: que esel mostra
millor finoble
(tûloj ‘fi’) ‘mostrar-se’)
(faànw
• a) baríton
Aristòtil: el que busca el millor fibar›j
(tûlojeéa,
‘fi’) ›
• a) glucosa
b) baríton gluk›j,
bar›j eéa,eéa,› ›
g) glucosa
b) Europa gluk›j, eéa,› ›
e‹r›j, eéa,
g) Europa
d) Melanèsia e‹r›j, eéa, ›
mûlaj, mûlaina, mûlan
d) Melanèsia
e) plàtan mûlaj, mûlaina,
plat›j, eéa, › mûlan
e) plàtan plat›j, eéa, ›
z) taquicàrdia tac›j, eéa, ›
z) taquicàrdia tac›j, eéa, ›
h) pancarta p≠j, p≠sa, p≠n
h) pancarta p≠j, p≠sa, p≠n
q) megàfon mûgaj, megßlh, mûgan
q) megàfon mûgaj, megßlh, mûgan
14. Pèricles.
14. Pèricles.
15. AAquesta
15. questa malaltia, que era
malaltia, que era desconeguda
desconegudapels pelsmetges
metgesatenesos,
atenesos,vavaserserintroduïda
introduïda probablement
probablement
pels
pels navegants
navegants que
que arribaven
arribaven alal Pireu.
Pireu. ElEl poble
pobleno
nol’havia
l’haviapatit
patitanteriorment
anteriormenti,i,per
pertant,
tant,no
noestava
es-
immunitzat contra una malaltia tan violenta.
tava immunitzat contra una malaltia tan violenta.
16. EEn
16. n el
el cant
cant I,I, des
des del
del vers
vers 88 fins
fins al
al 52
52 dede lala Ilíada,
Ilíada, s’explica
s’explica que
que l’exèrcit
l’exèrcit aqueu
aqueu és és arrasat
arrasat per
per la
pesta enviada pel déu Apol·lo. Aquest fet, segons l’endeví Calcant, té el seu
la pesta enviada pel déu Apol·lo. Aquest fet, segons l’endeví Calcant, té el seu origen en la origen en la negativa
d’Agamèmnon, cabdill aqueu,
negativa d’Agamèmnon, cabdillde tornarde
aqueu, l’esclava Criseida Criseida
tornar l’esclava al seu pare
al seuCrises,
pare sacerdot d’Apol·lo.
Crises, sacerdot
El poble aqueu
d’Apol·lo. El poble atribueix la pesta ala un
aqueu atribueix pestacàstig
a undiví. En diví.
càstig canvi,
Enen el text
canvi, en elhistòric de Tucídides
text històric de Tucí-les
causes decauses
dides les la pesta deque pateixque
la pesta la ciutat
pateixd’Atenes s’atribueixen
la ciutat d’Atenes a un fet que
s’atribueixen a unpodia haver
fet que podia estat cert:
haver
la insalubritat de l’aigua.
estat cert: la insalubritat de l’aigua.
17. TTucídides
17. ucídides va va patir
patir aquesta
aquesta epidèmia
epidèmia ii descriu
descriu amb
amb la mateixa precisió
la mateixa precisió que
que un
un metge
metge els
els símp-
símpto-
mes
tomes dede
la malaltia,
la malaltia,pensant que,que,
pensant si sobrevenia de nou,
si sobrevenia les seves
de nou, observacions
les seves podien
observacions ser útils
podien seren
el futur
útils en (llibre
el futurII (llibre
de Tucídides, del 48 aldel
II de Tucídides, 54).
48 al 54).
Prova d’autoavaluació
Prova d’autoavaluació 1 1
1.
1. singular plural
N ªøtwr N Ωgem’nej
V ¶kr’poli V ªénej
A ¶gÒna A aêgßj
G ùlûfantoj G genÒn
D sÎmati D basile„si
2. a) toéj ¶gaqoéj paisà

2. a) toéj ¶gaqoéj paisà
b) t™j e‹daàmonaj gunaékaj
b) t™j e‹daàmonaj gunaékaj
g) t™ barûa d’rata
g) t™ barûa d’rata
3. >Ek pasÒn tÒn cwrÒn t≈j <Ellßdoj oÜ kørukej prosûbainon prÿj t™j >Olumpißdaj.
Prep. Gen. CC Gen. CNNom. Subj. V. Imperf. Prep. Ac. CC Direcció
Els heralds arribaven a les Olimpíades des de tots els llocs de l’Hèl·lade.
4. OÜ A
> qhnaéoi, ùn t– ùkklhsàv t¬n tûcnhn politik¬n manqßnontej, t¬n p’lin «gon
Nom. Subj. Dat. CC Lloc Ac. CD Participi Ac. CD V
eáj t¬n dhmokratàan.

Ac. CC direcció
n l’Assemblea, els atenesos, mentre aprenien l’art de la política, portaven la ciutat cap a la de-
E
mocràcia.
l participi de present manqßnontej com a forma nominal del verb en nominatiu plural mas-
E
culí concorda amb el subjecte de la frase oÜ A
> qhnaéoi, i porta un acusatiu CD, t¬n tûcnhn
politik¬n, per la seva naturalesa verbal; al seu torn, «gon, un imperfet, és el verb principal i
també porta un acusatiu CD, t¬n p’lin.
5. †krousa ùkro›samen

†krousaj ùkro›sate
†krouse †krousan
ùn’misa ùnomàsamen
ùn’misaj ùnomàsate
ùn’mise ùn’misan
†plexa ùplûxamen
†plexaj ùplûxate
†plexe †plexan
6. †paqon ùpßqomen

†paqej ùpßqete
†paqe †paqon
†dramon ùdrßmomen
†dramej ùdrßmete
†drame †dramon
†balon ùbßlomen
†balej ùbßlete
†bale †balon
7. a) †pemya ùpaàdeusa †maqon ¡kouon ¡kousa

b) ùple›sate ùqn skete ùlàpete ùgrßyate ùqßnete
g) «gon ùdàwxan †lusan †fugon «xan
8. Jàson i els argonautes

J àson va navegar cap a la Còlquida i allà va agafar el velló d’or. Jàson va construir una nau ràpida,
anomenada Argo. Medea amb la seva màgia va ajudar els argonautes. Jàson amb la seva espasa
punxeguda va matar el drac que vigilava el velló d’or.
9. a) bibliomania. Passió de tenir molts llibres (biblàon ‘llibre’ / manàa ‘mania’)
b) dactiloscòpia. Estudi de les empremtes dactilars (dßktuloj ‘dit’ / skopûw ‘observar’)
g) fisonomia. Qualitats naturals que distingeixen una persona d’una altra (f›sij ‘naturalesa’ /
gnÎmh ‘coneixement’)
d) galactita. Argila que agafa color de llet quan es dissol en aigua (gßla, -ktoj ‘llet’)
10. paéj – áatr’j pediatre

yucø – pßqoj psicòpata
t’poj – ◊noma toponímia
ne„ron – ©lgoj neuràlgia
¶nß – l›w anàlisi
mûloj – dr≠ma melodrama
1. Els proverbis sempre són vertaders: els ulls són més fiables que les orelles.
l comparatiu pist’teroi és el predicat nominal i concorda amb el seu subjecte ‘fqalmoà en
E
nominatiu masculí plural; Ìtwn és el genitiu plural segon terme de la comparació.
2. a) gluk›teroj
b) swfronûsterai
g) ¤yhl’taton
3. gegßmhka gegamøkamen

gegßmhkaj gegamøkate
gegßmhke gegamøkasi
kec’reuka kecore›kamen
kec’reukaj kecore›kate
kec’reuke kecore›kasi
pef’neuka pefone›kamen
pef’neukaj pefone›kate
pef’neuke pefone›kasi
4. a) ùn t– g–
b) ùpã t≈j kefal≈j
> ttik≈j / ùij t¬n Lûsbon
g) ùk t≈j A
d) met™ tÒn stratiwtÒn
5. paleografia. Art de llegir l’escriptura dels documents antics (palai’j ‘antic’ / grßfw ‘escriure’).
parèntesi. Interposició d’un membre dins d’una frase (parß-ùn ‘dins’/ tàqhmi ‘col·locar’).
psicoanàlisi. Estudi de l’activitat anímica subconscient (yucø ‘ànima’ / ¶nß – l›sij ‘anàlisi’).
ornitologia. Tractat o ciència sobre els ocells (◊rnij, -iqoj ‘ocell’ / l’goj ‘tractat’).
6. De les illes gregues, Egina és la més difícil d’abordar, ja que roques que estan sota el mar i esculls
han sorgit al voltant de tota l’illa.
7. a) utopia d) oftalmòmetre

b) paradís e) propileu
g) triftong z) epidemiologia
Unitat 9 Dionís Solucionari
1. present indicatiu mitjà imperfet indicatiu mitjà

üpomai Ωp’mhn
üpei ¿pou
üpetai ¿peto
úp’meqa Ωp’meqa
üpesqe ¿pesqe
üpontai ¿ponto
2. a) Zeus apareix com una àguila des de l’Olimp i arrabassa Ganimedes del mig del seu ramat.
b) Les serventes obeïen la princesa Andròmaca i treballaven en el teler i la filosa.
g) Els joves, els fills de famílies més riques, que tenien més temps d’oci, trobaven plaer escoltant
Sòcrates i moltes vegades l’imitaven.
Durant aquest dia i part del següent, els lacedemonis van atacar els atenesos.
d)
e) Els atenesos van decidir ajudar amb cent deu naus i van fer embarcar tots els homes, tant
esclaus com homes lliures.
3. a) ùmû, me g) so„, sou e) ùmoà, moi h) s›n, Ωmén

b) a‹ton d) ¤mÒn z) s›n, soà, soi q) a‹tÒn
4. a) Ωmeéj / Ωm≠j / Ωmén g) ¤mén / ΩmÒn

b) ùgÎ / so„ o bé ƒ s› d) ùgÎ, soà / ¤mén
5. a) Sòcrates digué: Oh, atenesos, vosaltres em sentireu dir tota la veritat.
b) Seieu, oh, estrangers, i digueu-me qui sou i quants dolors vau patir per mar.
g) Andròmaca dirigia la paraula a Hèctor: tu per a mi ets pare, venerable mare i germà.
La dida Euriclea va dir a les altres dones: porteu-me pa i vi dolç.
d)
Cada un de vosaltres pot recitar de memòria tota la Ilíada i l’Odissea.
e)
z) Jo visc a Corint, tu, en canvi, vius a Zacint.
h) Hermes va trobar en algun lloc una tortuga morta i amb ella es va construir un instrument de
música.
q) Aquil·les va respondre a la veloç Iris: “Dea Iris, ¿quin dels déus t’ha enviat a mi com a missat-
gera? Ilíada
i) Però ja és hora d’anar-nos-en, jo per morir, vosaltres per continuar vivint. Plató. Apologia
6. L’aigua de la font Castàlia

Delfos des del gimnàs fins al santuari del déu Apol·lo hi ha a la dreta del camí l’aigua de la font
A
Castàlia, que és bona per beure i excel·lent per banyar-se. L’aigua de la Castàlia és un regal del riu
Cefís.
a) ùn Delfoéj: CC que indica localització
ùk d° to„ gumnasàou: CC que indica procedència
ùj tÿ Üer’n: CC que indica direcció
ùn dexi∏: CC que indica localització
b) Ÿ pànein Ωd‡ kaã lo„sqai kal’n ùstin.

El relatiu ÷ fa la funció de subjecte de la frase i té com a antecedent fidwr, amb qui concorda
amb gènere neutre, nombre singular i cas nominatiu.
g) Complementen els adjetius Ωd› i kal’n.
d) hierocràcia. Poder sagrat (Üer’j i krßtoj)
dexiocàrdia. Desviació del cor cap a la dreta (dexi’j i kardàa)
pegomància. Endevinació per mitjà de l’aigua de les fonts (phgø i manteàa)
hidroquímica. Química de l’aigua (fidwr i cumeàa ‘mescla de sucs’)
pinocitosis. Absorció de líquids per les cèl·lules (pànw i k›toj ‘cèl·lula’)
7. a) Troben la persona que buscaven.

b) Aquesta és la ciència que jo vull aprendre.
g) Escoltem amb gran plaer la flautista que toca després del banquet.
d) M’agrada el llibre que llegeixo.
e) No escoltis ni miris allò que no convé.
8. a) Èdip envià cap al temple d’Apol·lo un missatger, el qual va demanar a la Pitonissa per quin
motiu la terrible pesta destruïa la ciutat cadmea (de Cadmos).
b) A Olímpia, Fídies va fer una estàtua per a la divinitat, la qual no era igualable en bellesa a cap
altre treball.
g) Príam, rei de Troia, es casà amb Hècuba, filla de Dimes, la qual engendrà primer Hèctor.
d) Paris, que era el segon fill de Príam, esdevingut jove i diferenciant-se de molts en bellesa i
força, fou anomenat Alexandre perquè repel·lia els pirates i protegia els ramats.
e) Molt bé va parlar també aquell que deia que l’agricultura és mare i dida de les altres arts (dels
altres sabers). Xenofont. Economia.
z) Hermes és alat (porta ales a les sandàlies), i s’ha fet una vareta màgica d’una eficàcia prodigi-
osa, amb la qual guia les ànimes i condueix els morts. Llucià. Diàlegs dels déus.
9. a) a) diagnosi / diagnòstic (gnÒsij). Coneixement de les malalties per mitjà dels símptomes.
b) diarrea (ªûw). Evacuació líquida i freqüent.
g) diòptria (Ìy). Que serveix per veure a través de. Unitat de convergència de les lents.
d) diabetis (baànw). Allò que passa a través de. L’eliminació excessiva d’orina és una de les
característiques d’aquesta malaltia. Rep aquest nom perquè els metges àrabs creien que
era una malaltia deguda a la impossibilitat de retenir l’aigua que es bevia, la qual únicament
travessava tot l’organisme.
b) a) abúlia (boulø). Manca de voluntat.
b) adinàmia (d›namij). Pèrdua de les forces.
g) analgèsic (©lgoj). Que suprimeix el dolor.
d) anèmia (aèma). Empobriment de la sang.
10. Els reis grecs són convocats per anar a la guerra de Troia
enelau, quan s’assabenta del segrest, arriba a Micenes davant d’Agamèmnon i li demana de
M
reunir un exèrcit contra Troia. Aquest, enviant un herald a cadascun dels reis, els recorda els jura-
ments que van prometre, dient que el menyspreu ha esdevingut igual i comú per a tot l’Hèl·lade.
a) aÄsqan’menoj concorda amb el subjecte Menûlaoj en nominatiu singular masculí i porta
un complement en genitiu t≈j •rpag≈j; pûmpwn concorda també amb el subjecte o el
pronom que es refereix a Agamèmnon. Aquest participi porta un acusatiu CD, køruka, i un
CC, prÿj ükaston tÒn basilûwn.
L’antecedent del relatiu Ún és ÷rkwn. Hi concorda en genitiu plural masculí.
b)
g) Eren germans, fills d’Atreu; per això se’ls anomena els Atrides.
d) Ulisses havia estat un dels molts pretendents d’Helena. Tindareu, el pare de la jove, havia fet
comprometre per jurament a tots els pretendents que ajudarien l’escollit si Helena fos dispu-
tada. Però, arribat el moment, Ulisses es fingí boig per no haver de complir el seu compromís.
Palamedes, cosí seu, descobrí l’ordit: havia aparellat en el jou un bou i un ase, i sembrava sal.
Palamedes posà el petit Telèmac davant l’arada i Ulisses no ho suportà i parà la jovada per no
matar el seu fill. Després d’això, marxà cap a Troia i es posà al costat de Menelau per defensar
la seva causa.
11. Sòfocles, Antígona. L’heroïna de la tragèdia dona la seva vida per defensar les lleis divines i eter-
nes en les quals creu. Són els déus els qui tenen el poder i no els homes; per tant, cal obeir-los
per damunt de tot. Aquestes lleis manen respectar i enterrar els morts a fi que les ànimes reposin,
i Antígona aconsegueix retre honres fúnebres al cadàver del seu germà Polinices. Creont, rei de
Tebes, que considera Polinices un enemic per a la ciutat, prohibeix el seu enterrament i pregona
que castigarà tota persona que transgredeixi les seves lleis. Antígona incompleix la llei i el seu
oncle Creont ordena que sigui enterrada viva en una tomba. En el text veiem com Antígona és
una dona valenta que s’enfronta solitària amb la mort, orgullosa de fer-ho per una causa justa.
12. Eurípides, Medea. L’heroïna es lamenta davant el grup de dones de Corint, a qui explica la seva
infortunada situació: el seu espòs Jàson s’ha enamorat de la filla del rei i s’hi vol casar. Medea se
sent humiliada i enganyada: això és el pitjor que li pot passar a una dona. A més, ella venia de la
Còlquida; per tant, es troba sola i sense família. Per aquesta raó maquina una venjança i demana
al grup de dones que sigui el seu confident i que no expliqui a ningú les seves intencions.
n aquest fragment queda palesa la inferioritat de la dona davant de l’home, cosa normal en la
E
Grècia conservadora del segle v aC. L’home és l’amo del casal i de tot el que hi ha dins, inclosa
la dona. Però resulta que Medea no és una dona corrent, és estrangera i maga, condicions que
li permeten venjar-se sense pietat del seu marit, assassinant els fills que han tingut junts i també
la futura núvia; a més, aconsegueix fugir sense càstig en el carro del déu Sol amb la innovadora
tècnica d’Eurípides del deus ex machina. La seva situació desesperada la porta a cometre un crim
terrible i a reclamar els mateixos drets i oportunitats que tenien els homes de l’època. Quan es
va representar Medea per primera vegada el 431 aC., aquestes innovacions degueren ser escan-
daloses i revolucionàries per a un públic tan tradicional. Tal com diu C. Miralles, alguns estudiosos
del món antic accepten que els grecs consideraven la civilització una empresa de mascles i la
bestialitat o, com a mínim, el desordre una empresa típicament femenina (La dona en l’antigui-
tat, Orientalia Barcinonensia, pàg. 77).
L a valoració del debat entre els alumnes sobre el paper de la dona en l’actualitat és a criteri dels
professors.
Unitat 10 Àrtemis i Apol·lo Solucionari
1. Present indicatiu passiu

fûromai fer’meqa
fûrei fûresqe
fûretai fûrontai
Imperfet indicatiu passiu
ùfer’mhn ùfer’meqa
ùfûrou ùfûresqe
ùfûreto ùfûronto
2. a) brûcei d) tref’menoi

b) ùpløtteto e) lûgontai
g) ‘nomßzesqai z) l›esqe
3. a) ¤pÿ <Ermo„. Els ramats d’Apol·lo eren robats per Hermes.
> caiÒn. Troia és assetjada pels aqueus.
b) ¤pÿ A
g) ¤pÿ qeÒn kaã ¶nqrÎpwn. Eros és estimat per déus i homes.
d) ¤pÿ tÒn stratiwtÒn Lakedaimonàwn. L’ambaixador dels atenesos era perseguit pels
soldats lacedemonis.
e) toéj n’moij dikaàoij. Els ciutadans eren jutjats per lleis justes.
4. a) Primer els arbres són mullats per l’abundant pluja i després són eixugats pel vent.
PrÒton pol‡j ◊mbroj brûcei t™ dûndra kaã †peita ” ©nemoj xhraànei.
b) Una gran expedició és reunida pels grecs a causa d’una dona lacedemònia.
OÜ ÅEllhnej st’lon mûgan sunageàrousin üneka Lakedaimonàhj gunaik’j.
g) La desembocadura del riu Nil era anomenada primer Delta per Heròdot.
Hr’dotoj tÿ to„ Neàlou potamo„ st’ma prÒton Dûlta Ín’mazen.
Pandora va ser modelada amb aigua i terra pel déu Hefest i va ser embellida per Afrodita.
d)
Qeÿj ÅHfaistoj s‡n fidati kaã t– g– PandÎran †plase kaã A
> frodàth ùk’smhsen.
e) Els companys d’Odisseu eren colpejats per Circe amb la vareta.
Kàrkh to‡j >Odussûwj útaàrouj s‡n t– ªßbdJ †plhtten.
5. a) La medicina, tal com va escriure Plató, és dirigida pel déu Asclepi, de la mateixa manera que
la gimnàstica i el cultiu de la terra.
b) A Egipte i a Babilònia, on la terra no és regada per la pluja, les rosades ho nodreixen tot.
g) L’illa Atlàntida fou submergida sota el mar per sismes i per cataclismes (un diluvi).
d) Io, la filla del rei d’Argos, i algunes dones argives van ser segrestades pels fenicis.
Solucionari
Unitat 10 Àrtemis
Unitat 10 Àrtemisi Apol·lo
i Apol·loSolucionari
6. 6. ÅOte >HÓj ªododßktuloj †fanh, >Odusse‡j kaã oÜ útaéroi a‹to„ eáj n≈son plwt¬n
Conj. Temp. Nom. Subj. V Nom. Subj. Ac. CC
to„ Aá’lou ¶fàkonto. Aäoloj «n basile‡j tÒn ¶nemÒn kaã fàloj

CN V Nom. Subj. V Atrib. CN Conj. Atrib.
tÒn ¶qanßtwn qeÒn. O‰toj m≈na d° pßnta a‹to‡j kalÒj ùdûxato, kaã a‹toéj
CN Nom. Subj. Ac. CC temps Ac. CD Adv. V Conj. Dat. CI
†dwken ¶skÿn boÿj, ùn ˝ b›ktaj ¶nûmouj katûdhsen, pl¬n pne›matoj Zef›rou.

V Ac. CD CN Rel. Ac. CD V Prep. Gen.
A
> ll™ gluk‡j fipnoj ùp≈lqe tÿn >Odussûa, oÜ útaéroi †peita †fasan ÷ti o‰toj
Conj. Nom. Subj. V + Ac. Nom. Subj. Adv. V Conj. Nom. Subj.
ùfûreto oäkade crusÿn kaã ©rguron, dÒra to„ Aá’lou. OÜ na„tai ¡noixan ¶skÿn
V CC. Lloc Ac. CD Aposició CN Nom. Subj. V Ac. CD
kaã pßntej oÜ ©nemoi Ìrousan pantac’se. Megßlh q›ella ùgûneto aátàa

Conj. Nom. Subj. V CC. Lloc Nom. Subj V Atrib.
pollÒn ¶lgûwn t¸ >Odusseà.

Gen. CN Dat. CI
Quan
Quanva vaaparèixer
aparèixerl’Aurora
l’Auroradededitsditsrosats,
rosats,Ulisses
Ulisses i els seus
i els companys
seus companys vanvanarribar a l’illa
arribar flotant
a l’illa flotant
d’d’Èol.
Èol. Aquest
Aquest (Èol)
(Èol) era
erarei
reidels
delsvents
ventsi amic
i amicdels delsdéusdéus immortals.
immortals.Aquest durant
Aquest duranttot tot
un un
mesmes els els
vavaacollir
acollirde
demanera
manera excel·lent,
excel·lent, i i els
els va
va donar
donar un un sac
sac dede pell
pell de bou, dins el qual hi va tancar els
els vents
vents sorollosos,
sorollosos, llevat
llevat de de la brisa
la brisa deldel Zèfir.
Zèfir.
Però
Però un dolç son sobrevingué a Ulisses, llavors
un dolç son sobrevingué a Ulisses, i elsels
i llavors seus companys
seus companys vanvan
dir dir
queque aquest
aquests’em-s’em-
portava cap a casa or i plata, regals d’Èol. Van obrir el sac de pell de bou i tots
portava cap a casa or i plata, regals d’Èol. Van obrir el sac de pell de bou i tots els vents es vanels vents es van
precipitar
precipitarpertot
pertotarreu.
arreu.Una Unagran
grantempesta
tempestava vaserserlalacausa
causadedemolts
moltsmals
malsper
peraaUlisses.
Ulisses.
7. 7. a)
a) ΩΩn≈soj
n≈soj«n «nplwtø.
plwtø.
b) Tÿ ◊noma t≈jnøsou
b) Tÿ ◊noma t≈j nøsouAáolàa
Aáolàaùstàn.
ùstàn.
g) Aäol’j ùsti kalo›menoj «basile‡j tÒn ¶nûmwn».
g) Aäol’j ùsti kalo›menoj «basile‡j tÒn ¶nûmwn».
d) Aäoloj kalÒj ùdûxato to‡j útaàrouj.
d) Aäoloj kalÒj ùdûxato to‡j útaàrouj.
e) Aäoloj Zûfuron, Ωd‡n ©nemon, toéj xûnoij o‹k †dwke.
e) Aäoloj Zûfuron, Ωd‡n ©nemon, toéj xûnoij o‹k †dwke.
z) ùn’mizon e¤ràskein crusÿn kaã ©rguron.
z) ùn’mizon e¤ràskein crusÿn kaã ©rguron.
8. a) basílica, basilisc
8. a) basílica,dactilar,
b) dactílic, basiliscdactilografia
b) dactílic, dactilar,
g) menopausa, dactilografia
menorràgia
g) menopausa,
d) anemògraf, menorràgiaanemòmetre, anemomància (endevinació mitjançant l’observació
anemofòbia,
dels
d) vents) anemofòbia, anemòmetre, anemomància (endevinació mitjançant l’observació
anemògraf,
dels vents)
e) panacea (remei o medicament que ho cura tot); pancarta (cartell gran; pergamí que conté
tot tipus de documents); pancraci (certamen gimnàstic amb tota mena d’exercicis atlètics);
pàncrees (glàndula gàstrica que està constituïda només per teixits tous: «és tot carn»); pandè-
mia (malaltia que afecta tot un poble); panegíric (discurs de lloança davant d’una assemblea);
paneuropeisme (tendència a agrupar tots els països d’Europa); pàmfil (que estima a tots, tros
de pa); pànic (por terrible); panorama (vista total o de conjunt); panteisme (doctrina segons
la qual Déu és tot l’univers); panteó (temple de tots els déus); pantera (del tot ferotge); pan-
tiatria (medicina general); pantomima (tot representació).
z) crisologia (ciència de l’or); crisoteràpia (curació amb sals d’or); crisantem (flor d’or); Crisòstom
(el de boca d’or, eloqüent).
h) hidrargir (plata líquida, mercuri); litargiri (pedra que conté plata); filargiri (avar).
q) autodidacte, autarquia, automòbil, autobiogràfic, autòcton, autòmata, automotriu, autonomia,
autòpsia (dissecció d’un cadàver per reconèixer-ne la causa de mort); autisme, autobús (auto,
‘automòbil’; i bus, del llatí omnibus, ‘per a tots’); autòlatra, autògraf.
i) glucosa, glucèmia, glúcids.
9. a) ta›thn g) ùkeénai e) to„de h) o‰toi

b) to›twn d) ùkeànV z) to›sde q) to›toij
10. Tot i que s’admet qualsevol dels tres pronoms en cada resposta, nosaltres proposem:
a) tßde / Aquests assumptes esdevenen vergonyosos.
b) ùn ùkeànV / En aquella ciutat van morir a causa de la fam.
g) to„to / Aquest arbre era meu.
d) ùkeénoi / Aquells bàrbars són al país.
11. a) Aquests estrangers van entrar a la ciutat i van rebre hospitalitat d’aquells amics.
b) El missatger anuncia aquests assumptes als ciutadans, aquests l’escolten amb exactitud.
g) Veiem aquells nens que aprenen bé la gramàtica.
Aquestes dones suplicant a la deessa Atena van entrar al temple de la pròpia dea.
d)
Les donzelles ofereixen el cinturó a la deessa Afrodita i supliquen a aquesta ser felices.
e)
z) Alcibíades navegava cap a Sicília, aquesta illa es troba a la mar Jònica.
h) A
lexandre a Troia cercava la lira d’Aquil·les, amb la qual aquest heroi cantava les accions glori-
oses i els fets dels homes valents.
12. a) x enofòbia, filoxènia, Xènia, xenofonia, xenoglòssia (facultat de parlar un idioma estranger sen-
se haver-lo après) / filharmònic, filantrop, filatèlia, filologia, Filomela, filosofia.
b) pragmàtic, pràctica / acústica, aquòmetre.
g) Eugènia, Eulàlia, Eumèlia, Eusebi, Eulogi, eucaliptus, eucaristia, eufemisme, eufonia, eufòria,
eutanàsia, evangeli (bona nova).
ginecòleg, gineceu, ginecocràcia, ginecofòbia, ginecomania (amor excessiu a les dones).
d)
Partenó, partenologia (tractat sobre la virginitat de la dona).
e)
z) Polinèsia (part d’Oceania on hi ha moltes illes disperses pel Pacífic), Melanèsia (illes d’Oceania
que s’anomenen així pel color negre de la pell dels seus habitants), Micronèsia (illes petites
d’Oceania), Dodecanès (les dotze illes Espòrades del sud de Grècia), Quersonès (illa unida a
terra ferma, península) / talassocràcia, talassòmetre (per mesurar la fondària del mar), talasso-
teràpia.
13. a) Perã tànoj maqømatoj ” didßskaloj †lege prÿj maqhtßj.

b) Tàna ” A
> lûxandroj ùkûleusen.
g) Eáj tàna oákàan †bainon aÜ gunaékej.
d) >Ek tànoj †cqraj gàgnetai Ω timwràa.
14. Podem substituir-lo per l’indefinit o també pel relatiu indefinit.

a) tina / ®tina e) tinoj / Δstinoj
b) tinoj / o‰tinoj z) tinej / oâtinej
g) tina / ¿ntina h) tinaj / ®stinaj
d) tinwn / Úntinwn q) tisi / aèstisi
15. a) D
esprés del saqueig de Troia alguns dels aqueus van pujar a les naus i van emprendre la
navegació cap a Grècia.
b) Qui sou, estrangers, i de quina pàtria? No us coneix ningú.
g) Quina funció té Eros per als homes?
¿Qui és aquesta dona sobre la qual sentim a dir tal ofensa?
d)
e) De qui són aquest vestit i aquestes sabates que són damunt del bagul?
z) Alguns mariners van escoltar els cants de les sirenes i no van tornar a la pàtria.
h) La mare va obrir la porta i va fer entrar alguns amics del seu fill.
q) Algunes imatges de déus eren especialment honorades pels homes a tot l’Hèl·lade.
16. ‘do›j, ’ntoj, dent + ©lgoj: odontàlgia, mal de dents

oÂj, Ítoj, orella + ©lgoj: otàlgia, mal d’orella
ne„ron, nervi + ©lgoj: neuràlgia, dolor nerviós
†nteron, intestí + ©lgoj: enteràlgia, dolor intestinal
kefalø, cap + ©lgoj: cefalàlgia, mal de cap
kardàa, cor + ©lgoj: cardiàlgia, dolor agut al cor
17. En aquesta illa Atlàntida es va formar una gran i meravellosa potència de reis, que dominava
sobre tota l’illa i sobre moltes altres illes i parts de la terra ferma.
18. Aquests tres fragments estan carregats d’ironia i burla contra l’educació dels joves de l’època:
els fills dels comerciants nou-rics assisteixen a classe dels sofistes i els fills dels aristòcrates van
a les tertúlies de Sòcrates. Entre sofistes i socràtics no hi havia gaire bona relació, però com que
no tenien una línia política especialment diferent, sovint ens els presenten com un de sol (en
Els núvols, Sòcrates és el cap d’un grup de sofistes). Quan Atenes ha de fer la pau amb Esparta,
aquests dos grups entren en crisi: els sofistes s’exilien i desapareixen, i els demòcrates culpen
Sòcrates de tots els esdeveniments que preocupen la ciutat.
a) És un diàleg entre el pare Estrepsíades i el seu fill Fidípides. Aquest, que és afeccionat als
cavalls, arruïna el seu pare. El nom de Fidípides ja té certa ironia, perquè significa ‘cavall estal-
viador’. El pare creu que, si el fill aprèn l’art de convèncer mitjançant la paraula, es deslliurarà
dels deutes. El discurs just equival a l’educació antiga i tradicional, el discurs injust és la nova
educació que ensenyen els sofistes als joves atenesos. Fidípides aprèn tan bé a defensar les
causes injustes, que fins i tot pot maltractar el seu pare i justificar aquesta acció.
b) És un diàleg entre un deixeble de Sòcrates i Estrepsíades, que ha decidit anar a l’escola
ocupant el lloc del seu fill. En aquest fragment, Aristòfanes ridiculitza subtilment Sòcrates, que
es qüestiona pensaments tan poc seriosos i absurds com les vegades que pot saltar una puça
la llargada de les seves potes. Estrepsíades és un gran ignorant i no entén aquesta teoria cientí-
fica; Aristòfanes provoca un efecte còmic amb aquest recurs, però darrere d’aquesta comicitat
vol reflectir els defectes de la societat atenesa.
c) En el tercer fragment, Sòcrates parla amb Estrepsíades. S’hi fa al·lusió a la primera acusació de
Sòcrates: no creure i menysprear els déus en els quals creia la ciutat. Sòcrates fou condemnat
a mort per haver estat impietós i haver corromput els joves.
d) Estrepsíades vol cremar l’escola de Sòcrates, perquè l’ha enredat a ell i al seu fill Fidípides.
e) Fins ara, el vell Estrepsíades s’ha deixat enredar pels ensenyaments de Sòcrates, tot renunciant
als déus tradicionals (Zeus, Hermes…), però en aquest fragment recupera el seny i decideix
venjar-los per obtenir de nou la seva confiança.
f) La reflexió final d’Estrepsíades és: qui ofèn els déus deliberadament és castigat.
Unitat 11 Hefest Solucionari
1. 1a sing. 1a pl.

”rß-w > ”rÒ ”rß-omen > ”rÒmen
”rß-eij > ”r∏j ”rß-ete > ”r≠te
”rß-ei > ”r∏ ”rß-ousi > ”rÒsi
2. 1a sing. 1a pl.

ùd’ke-on > ùd’koun ùdokû-omen > ùdoko„men
ùd’ke-ej > ùd’keij ùdokû-ete > ùdokeéte
ùd’ke-e > ùd’kei ùd’ke-on > ùd’koun
3. 1a. sing. 1a. pl.

dhl’-omai > dhlo„mai dhlo-’meqa > dhlo›meqa
dhl’-ei > dhloé dhl’-esqe > dhlo„sqe
dhl’-etai > dhlo„tai dhl’-ontai > dhlo„ntai
4. a) ZÒmen. Present indicatiu 1a. pl. verb zßw-Ò, viure. Vivim no com volem, sinó com podem.
(Menandre)
oieétai: 3a sing. present de indicatiu mitjà o passiu de poiûw. A Egipte la piràmide de
b) p
Queops està feta de pedra polida, cap de les pedres és inferior a trenta peus.
g) prosecÎrei / ùpoàei: 3a sing. imperfet d’indicatiu actiu de proscwrûw/ poiûw. Quan es
va fer de dia, el poble avançava cap a l’Acròpolis i feia molt d’aldarull.
d) ¶poro„sin / poieén / •fikneétai. ¶poro„sin: 3a sing. present d’indicatiu actiu d’¶porûw;
poieén: infinitiu present actiu de poiûw; •fikneétai: 3a sing. present d’indicatiu mitjà o pas-
siu d’¶fiknûomai. Els ciutadans no saben què cal fer quan l’exèrcit dels enemics arriba davant
de les portes de la ciutat.
e) ”r∏: 3a sing. present d’indicatiu actiu de ”rßw. L’esclau no veu mai el seu amo feliç, sinó que
el veu sempre dissortat.
z) dhloé: 3a sing. present d’indicatiu actiu de dhl’w. La raó demostra que el temps dissol els
assumptes difícils.
h) ùqor›bei: 3a sing. imperfet d’indicatiu actiu de qorubûw. Sòcrates no esvalotava els ciuta-
dans, sinó que apareixia sempre ensenyant la veritat i la justícia.
q) ùt›flwse: 3a sing. aorist d’indicatiu actiu de tufl’w. Odisseu va cegar el Ciclop i va fugir
de la cova sota el boc.
5. a) ùstefßnoun. Els grecs coronaven els vencedors amb (branques de) llorer i palmera.
b) Aconsellem posar una segona persona: dhloéj / dhloéte. Demostres o demostreu el caràc-
ter no per les paraules, sinó pels fets.
g) e ‹ergeto„si. Posidó va transformar els dofins d’homes en peixos, per aquest motiu els dofins
sempre fan el bé als homes.
Unitat 11 Hefest Solucionari
6. a) fàloj, amic; filûw, estimar + ¶tûleia, exempció d’impostos: filatèlia

b) m„qoj, mite + l’goj, paraula; lûgw, dir: mitòleg, creador de faules
g) ‘fqalm’j, ull + skopûw, observar: oftalmoscopi
d) di- (prefix, dos) + aÜrûw, dividir: dièresi
e) ¶ privativa + s›n + dûw, unir: asíndeton
z) kànhma, atoj, moviment + grßfw, escriure o dibuixar: cinematògraf
7. a) L’experiència domina la inexperiència.

b) No és fàcil essent mortal viure sense patiment.
g) El que pensa casar-se va camí del penediment.
Solucionari
d) Escriu a l’aigua el jurament dels homes malvats.
e) És l’ull de la justícia que tot ho veu.
Unitat 11 Hefest
z) Si no guardes les petites coses, destruiràs les coses més importants.
8. Exercici de relectura del contingut de les oracions subordinades. Correcció a criteri del professorat.
9. Completiva: ÷ti, mø o‹, tà: Interrogativa indirecta Consecutiva: Ïste

11. basile›j ‘basilisc’, ‘basílica’
De relatiu: ùn — Condicional: eá, ùßn
©ristoj ‘aristocràcia’
Final:
©rcwn âna
‘arcont’, ‘arcontat’ Concessiva: eá kaà
Temporal:
t›rannoj ‘tirà’,ùpeà
‘tirania’ Comparativa: Ïsper
Causal:
d≈moj ÷ti
‘democràcia’, ‘demòcrata’
ùkklesàa ‘eclesiarca’
10. basile›j ‘basilisc’, ‘basílica’ †f – oroj (inspector) ‘èfor’
strathg’j ‘estratègia’, ‘estratega’
©ristoj ‘aristocràcia’ gerousàa (gûrwn, ancià) ‘gerusia’
dàj – ©rcw ‘diarquia’
©rcwn ‘arcont’, ‘arcontat’ Qûmij, (llei) ‘Temis’, ‘Temístocles’ (fama de la
†f – oroj (inspector) ‘èfor’
t›rannoj ‘tirà’,ancià)
‘tirania’‘gerusia’ justícia)
gerousàa (gûrwn,
d≈moj
Qûmij, (llei)‘democràcia’, ‘demòcrata’
‘Temis’, ‘Temístocles’ ◊straka ‘ostracisme’
(fama de la justícia)
ùkklesàa
◊straka ‘eclesiarca’
‘ostracisme’ ÇAreioj pßgoj (turó d’Ares), ‘Areòpag’
strathg’j
ÇAreioj pßgoj (turó d’Ares),‘estratega’
‘estratègia’, ‘Areòpag’ liastøj ‘heliasta’ membre del tribunal de
Ω
Ωliastøj ‘heliasta’
dàj – ©rcw membre del tribunal de l’Heliea
‘diarquia’ l’Heliea
12. 111. arcont

1. arcont
2 diarquia
2. diarquia 1
3 tirania 2 D I A R Q U I A
3. tirania
4 democràcia
4. democràcia 3 T I R A N I A
5 Areòpag
5. Areòpag 4 D E M O C R A C I A
6 Delfini
6. Delfini 5 A R E O P A G
7 Pisístrat
8 Boulé
7. Pisístrat
6 D E L F I N I
8. Boulé
7 P I S I S T R A T
8 B O U L E
Unitat 12 Hermes Solucionari
1. Perseu i les Gòrgones

L es Gòrgones tenien caps envoltats d’escames de serps, grans dents com de senglars, mans
de bronze i ales daurades, per mitjà de les quals volaven. Convertien en pedres aquells que les
miraven.
subjecte:
a)
aÜ Gorg’nej
CD:
k
efßlaj m°n periespeiramûnaj folàsi drak’ntwn
‘d’ntaj d° megßlouj Èj suÒn
ceéraj calk≠j
ptûrugaj crus≠j
oració subordinada de relatiu:
b)
ptûrugaj crus≠j, dá Ún ùpûtonto.
antecedent: Prep. + Relat.+ V. Imperfet
concordança: (femení plural)
2. Participi de present nominatiu plural: poio„ntej

Futur indicatiu actiu 1a pers. sing.: poiøsw
Aorist indicatiu mitjà 3a pers. pl.: ùpoiøsanto
Present indicatiu actiu 1a pers. pl.: poio„men
Infinitiu de present actiu: poieén
Imperfet indicatiu actiu 3a pers. pl.: ùpoàoun
Infinitiu d’aorist actiu: poi≈sai
3. ‘do›j, ‘d’ntoj ‘odontologia’

cßlkeoj, a, on ‘calcopirita’
poiûw ‘poema’
ptûrux = pter’n ‘helicòpter’
cr›seoj, a, on ‘crisantem’
kefalø ‘encefalograma’
4. ¶ggelàv, datiu plural ¶ggelàaij.

kleidà, datiu plural kleisà.
5. L’avi de Perseu, Acrisi, coneixia per un oracle que el seu net el mataria. Per aquest motiu va tan-
car la seva filla Dànae en una cambra de bronze a fi de no tenir descendència. Zeus, enamorat
de Dànae, es va transformar en pluja d’or i va accedir a la cambra. De la unió dels dos va néixer
Perseu. Mare i fill van ser castigats pel rei, i llançats al mar en una arca. Quan arribaren a Sèrifos
van ser acollits per Dictis, germà del rei Polidectes.
Solucionari
Solucionari Unitat 12 Hermes
Unitat 12Hermes
6.
7. DM™iuenDàa,
que o‰toi
SòcratesoÜéskatøgoroi,
culpable de Ïsper
corrompreùgÓelslûgw,
joves i¡detinoƒreconèixer els déus
o‹d°n ¶lhq°j que la ciutat
eárøkasin:
reconeix,
¤meéj d> sinó de¶ko›sesqe
ùmo„ creure en altres divinitats
p≠san noves. Tal és l’acusació.
t¬n ¶løqeian.
–
PerSwkrßth.
Zeus, aquests acusadors, com jo dic, han dit ben poc o res de veritat; vosaltres de mi en
canvi
– En escoltareu tota
cas acusatiu la veritat.
singular masculí. Concerten amb Swkrßth.
8. – CD:
†gklhmato›j te nûouj diafqeàronta / qeo‡j o‹ nomàzonta
(horitzontals)
¶dikeén
o·j Ω p’lij nomàzei.
– Antecedent:
katøgoroi qeo‡j.
¶løqeia
7. M™ Dàa, o‰toi oÜ katøgoroi, Ïsper ùgÓ lûgw, ¡ ti ƒ o‹d°n ¶lhq°j eárøkasin:
diabolø
¤meéj d> ùmo„ ¶ko›sesqe p≠san t¬n ¶løqeian.
n’moi
Per Zeus, aquests acusadors, com jo dic, han dit ben poc o res de veritat; vosaltres de mi en canvi
p’lij
escoltareu tota la veritat.
nûoi (diagonal)
8. †gklhma
¶pologàa, (horitzontals)
> qhnaéoi (verticals)
A k a t h g o r o i
¶dikeén e p a u x i b l o
katøgoroi p o l i j q o d i
¶løqeia a l h q e i a e a
diabolø g o a d i k e i n
n’moi y g e u j m a t h
p’lij d i a b o l h i q
nûoi (diagonal) z a e g k l h m a
> qhnaéoi (verticals)
¶pologàa, A i o m o n d f h w
9. a) Tÿ ◊noma to„ ktàsmatoj tÒn MassaliÎtwn ùstãn >Emp

9. a) Tÿ ◊noma to„ ktàsmatoj tÒn MassaliÎtwn ùstãn >Emp’rion.
9. a) Tÿ ◊noma to„ ktàsmatoj tÒn MassaliÎtwnb) Shmaànei ÷ti p≠sa
ùstãn Ω pßralia †cei ¶gaqo‡j limûnaj.
>Emp’rion.
b) Shmaànei ÷ti p≠sa Ω pßralia †cei ¶gaqo‡j limûnaj.
g) OÜ <R’dioi
b) Shmaànei ÷ti p≠sa Ω pßralia †cei ¶gaqo‡j Δkon ùk t≈j nøsou <R’dou.
limûnaj.
g) OÜ <R’dioi Δkon ùk t≈j nøsou <R’dou.
d) OÜ <R’dioi kaã oÜ >Emporétai timÒsin t¬n q°an ÇArtemin
d) OÜ
d) OÜ <R’dioi kaã oÜ >Emporétai timÒsine)t¬n
<R’dioi kaã oÜ >Emporétai timÒsin q°an
q°an ÇArtemin.
OÜ >Emporétai
t¬n pr’teron ùn t– Palai∏ p’lei ¯koun.
ÇArtemin.
e) OÜ >Emporétai pr’teron ùn t– Palai∏
z) p’lei
Tÿ ◊noma
e) OÜ >Emporétai pr’teron ùn t– Palai∏ p’lei ¯koun.¯koun.
to„ nhsàou ùsti n„n ‘Sant Martí d’Empúries’.
z) Tÿ ◊noma to„ nhsàou ùsti n„n ‘Sant Martí d’Empúries’.
10. singular plural
10.
10. singular plural N tÿ ktàsma N t™ ktàsmata
N tÿ ktàsma N t™ ktàsmata V ktàsma V ktàsmata
V ktàsma V ktàsmata A tÿ ktàsma A t™ ktàsmata
A tÿ ktàsma A t™ ktàsmata G to„ ktàsmatoj G tÒn ktismßtwn
G to„ ktàsmatoj G tÒn ktismßtwnD t¸ ktàsmati D toéj ktàsmasi
D t¸ ktàsmati D toéj ktàsmasi
11. timß-ousin / ùrû-omen / ¯ke-on / kalû-etai / oákû-ousin.
11. timß-ousin // ùrû-omen
11. timß-ousin ùrû-omen // ¯ke-on
¯ke-on // kalû-etai
kalû-etai // oákû-ousin.
oákû-ousin.
12. T≈j Purønhj kaã tÒn meqoràwn t≈j >Iberàaj: CC de lloc e
12. T≈j
12. T Purønhj kaã
≈j Purønhj kaã tÒn
tÒnmeqoràwn
meqoràwnt≈j Keltikøn.
t≈j>Iberàaj:
>Iberàaj: CCCCCCde
de delloc
lloc lloc
en enamb
cas caspr’j
genitiu; i prÿj
acusatiu;
genitiu; t¬nùn
prÿj t¬nt¸ >EmporàJ: CC
Kel-
Keltikøn.
tikøn. CClloc
CC de de amb
lloc amb
pr’jpr’j i acusatiu;
i acusatiu; toéj
ùn t¸ ùn t¸ perã Massalàan:
>EmporàJ:
>EmporàJ: CC de CC lloc CC
de llocde
ambamblloc
ùn i ùnamb ùn
i datiu;
datiu; i datiu.
ùn L’article toéj su
ùn toéj
toéj Massalàan:
perã CC deCC
perã Massalàan: deamb
lloc lloc amb ùnperã
ùn i datiu. Massalàan;
i datiu. L’article
L’article toéjtoéj ùnsubstantiva
t– æpeàrJ:
substantiva CC
el grup
el grup de llocperã
amb ùn i datiu.
sintàctic
sintàctic
perã Massalàan;
Massalàan; ùn t–ùn CC deCC
t– æpeàrJ:
æpeàrJ: llocde llocùn
amb amb ùn i datiu.
i datiu.
13. >Iberàa / >Efesàan / aátàa / Massalàan / Palaiß.
14. El cant de les Sirenes

’aquestes Sirenes, una tocava la cítara, una altra cantava i una tercera tocava la flauta, i per
D
aquests mitjans convencien els navegants a quedar-se. Tenien forma d’ocells des de les cuixes.
15. †peiqon (convencien) to‡j paraplûontaj (els mariners) katamûnein (a quedar-se)

Verb Participi Ac. de persona Infinitiu
16. a) ùkiqßrise. Aorist sigmàtic

b) hfllhse. Aorist sigmàtic
g) ôscon. Aorist temàtic
17. teleut≈sai tÿn bàon (morir, acabar la vida)
18. a) Càmaira, Quimera

b) ” kûntauroj Ceàrwn, Centaure Quiró
g) Mûdousa, màa tÒn Gorg’nwn, Medusa, una de les Gorgones
d) P›qwn ” drßkwn, Serp Pitó
e) Ω Sfàgx, Esfinx
z) TufÎn, Tifó
19. Els astrònoms, sortint del raval, tenien el costum d’observar el cel i els astres.
20. >Ex-iÎn: el preverbi grec ùx matisa ‘punt de sortida’. Peri – iÎn: el preverbi perà matisa ‘al
voltant de’. Kata – pûswn: el preverbi katß matisa el moviment ‘de dalt a baix’. Par – iÎn: el
preverbi parß matisa l’acció de ‘passar pel costat de’. Pros – elqÎn: el preverbi pr’j matisa la
direcció ‘cap a’. Sum – bebhk’ta: el preverbi s›n dona un valor concomitant al verb.
21. a) Vosaltres observeu els fenòmens que es troben al cel, però no veieu allò que es troba sobre
la terra.
b) L’home, que es vanagloria de la seva fama, no és capaç d’ocupar-se de les feines comunes als
Solucionari
homes.
Unitat
22. A
12 Hermes
> strol’goj / ¶stûraj / ùpiskopeésqai / o‹ran’n.
23. Capa freàtica o mantell freàtic: mantell subterrani d’aigües que reposa, en la seva part inferior,
damunt un nivell de roques impermeables. Està relacionat amb frûar, atoj (t’) ‘pou’.
24. Nom:
24. Nom:” ”¶strol’goj,
¶strol’goj,ou
ou
singular plural
N ” ¶strol’goj N oÜ ¶strol’goi
V ¶strol’ge V ¶strol’goi
A tÿn ¶strol’gon A to‡j ¶strol’gouj
G to„ ¶strol’gou G tÒn ¶strol’gwn
D t¸ ¶strol’gJ D toéj ¶strol’goij
Nom: tÿ frûar, atoj

singular plural
N tÿ frûar N t™ frûata
92 Grec 1V BATXILLERAT
frûar V frûata
A tÿ frûar A t™ frûata
24. Nom:
24. Nom: ”” ¶strol’goj,
¶strol’goj, ou
ou
singular plural
N ” ¶strol’goj N oÜ ¶strol’goi

V
A
A
¶strol’ge
tÿn ¶strol’gon
tÿn ¶strol’gon
V
A
A
¶strol’goi
to‡j ¶strol’gouj
to‡j ¶strol’gouj
G
G to„ ¶strol’gou
to„ ¶strol’gou G
G tÒn ¶strol’gwn
tÒn ¶strol’gwn
D t¸ ¶strol’gJ D toéj ¶strol’goij
Nom: tÿ
Nom: tÿ frûar,
frûar, atoj
atoj
singular
singular plural
plural
N tÿ frûar N t™ frûata
V frûar V frûata
A
A tÿ frûar
tÿ frûar A
A t™ frûata
t™ frûata
G
G to„ frûatoj
to„ frûatoj G
G tÒn frûatwn
tÒn frûatwn
D t¸ frûati D toéj frûasi

25. ¡kousa
25.
25. ¡kousa /// ¡kousaj
¡kousa ¡kousaj /// ¡kouse
¡kousaj ¡kouse /// æko›samen
¡kouse æko›samen /// æko›sate
æko›samen æko›sate /// ¡kousan.
æko›sate ¡kousan.
¡kousan.
26.
26. >Oduromûnou
26. >Oduromûnou d°
d° a‹to„
a‹to„ kaã
kaã boÒntoj,
boÒntoj, pariÎn
pariÎn tij,
tij, Èj
Èj ¡kouse
¡kouse tÒn
tÒn stenagmÒn,
stenagmÒn,
(Part.) Gen.
(Part.) Gen. Absolut
Absolut (Subj.)
(Subj.) (Part.)
(Part.) Part. Apos.
Part. Apos. Subj.
Subj. Conj.
Conj. V. Aor.
V. Aor. C. Verbal
C. Verbal
proselqÓn kaã
proselqÓn kaã maqÓn
maqÓn t™
t™ sumbebhk’ta
sumbebhk’ta †fh
†fh prÿj
prÿj a‹t’n.
a‹t’n.
Part. Apos.
Part. Apos. Part. Apos.
Part. Apos. Ac. CD
Ac. CD VV Ac. CC
Ac. CC
27.
27. >/Hdh d° «roj ¶rcomûnou t≈j m°n ci’noj luomûnhj
Gen. Subj.
Gen. Subj. Participi
Participi Gen. Subj.
Participi
t≈j d°
t≈j d° g≈j
g≈j gumnoumûnhj
gumnoumûnhj kaã
kaã t≈j
t≈j p’aj
p’aj ¤panqo›shj
¤panqo›shj
Gen. Subj.
Participi Gen. Subj.
Participi
Estan formades
Estan
Estan formades per
formades per un
per un participi
un participi en
participi en genitiu
en genitiu iii un
genitiu un substantiu
un substantiu en
substantiu en genitiu
en genitiu que
genitiu que els
que els fa
els fa de
fa de subjecte:
de subjecte:
subjecte:
«ro$«ro$
«ro$ + + ¶rcomûnou
+ ¶rcomûnou
¶rcomûnou
t≈$ ci’no$
t≈$ ci’no$
ci’no$ + + luomûnh$
+ luomûnh$
t≈$ luomûnh$
t≈$ g≈$ + gunoumûnh$
t≈$ g≈$ + gunoumûnh$
t≈$ p’a$
t≈$ p’a$ + + ¤panqo›sh$
¤panqo›sh$
t≈$ p’a$ + ¤panqo›sh$
28. Dßfnij:
28. Dßfnij: dßfnh,
dßfnh, hj (Ω) ‘llorer’
hj (Ω) ‘llorer’ // Cl’h:
Cl’h: cl’h,
cl’h, hj (Ω) ‘herba
hj (Ω) ‘herba que
que neix’,
neix’, ‘gespa’.
‘gespa’. El
El nom
nom dels
dels
28. Dßfnij: dßfnh, hj (Ω) ‘llorer’ / Cl’h: cl’h, hj (Ω) ‘herba que neix’, ‘gespa’. El nom dels
personatges està relacionat amb el tema de tipus pastoril. Dafnis és un semidéu d’origen sicilià,
personatges està relacionat amb el tema de tipus pastoril. Dafnis és un semideu d’origen sicilià,
freqüent en la poesia bucòlica. Era fill d’Hermes i d’una nimfa i havia nascut en un bosc de
freqüent en la poesia
llorers consagrat
consagrat lesbucòlica. Era fill d’Hermes i d’una
nom.nimfa
Cloei és
havia
un nascut en Demèter
un bosc de llorers
llorers aa les nimfes. D’aquí
nimfes. D’aquí prové el
prové el seu
seu nom. Cloe és un epítet de
epítet de Demèter comcom aa
consagrat
deessa a les nimfes.
protectora de D’aquí
les prové el seu nom. Cloe és un epítet de Demèter com a deessa
plantes.
deessa protectora de les plantes.
protectora de les plantes.
29. Dafnis i Cloe són servidors d’una divinitat més poderosa que és Amor (ÇErwj).
29. Dafnis i Cloe són servidors d’una divinitat més poderosa que és Amor (ÇErwj).
30. CiÎn, ’noj ‘neu’, quionablèpsia (¶ ‘privativa’ i blûyij ‘vista’). Ceguesa produïda per la neu.
nome›j, ûwj ‘pastor’ i nomø, ≈j ‘lloc de pastura’. És de la mateixa família que nomßj, ßdoj de
la qual prové la paraula nòmada.
panqo›shj: conté el terme ©nqoj ‘flor’, del qual procedeixen antologia, antòfag ‘animal que
¤
s’alimenta de flors’.
94
94 Grec 1
Grec 1 BATXILLERAT
BATXILLERAT
n›mfh, hj ‘nimfa’. Nimfomania (n›mfh i manàa). Exageració psicològica del desig sexual en la
dona.
pàtuj, uoj ‘pi’. Les illes Pitiüses reben aquest nom per l’abundància de pins que hi ha.
r„j, u’j ‘alzina’. Druida, sacerdot de les tribus de la Gàl·lia, que vivia en un bosc d’alzines sa-
d
grades.
31. «Era l’inici de la primavera i totes les flors esclataven (florien) unes flors naixien en boscos d’alzi-
nes, d’altres en els prats. Les ovelles saltaven a les muntanyes i les abelles brunzien als prats.» En
aquest fragment predomina la coordinació. Els verbs estan en imperfet d’indicatiu. Destaquem la
construcció sintàctica del subjecte plural neutre amb el verb en singular. També remarquem els
complements circumstancials de lloc amb la preposició ùn.
32. Mitilene és una ciutat de Lesbos, gran i bella. Està dividida per canals, per on la mar hi flueix
dolçament, i està adornada per ponts de pedra blanca i polida. Des d’un punt de vista sintàctic,
remarquem els dos verbs passius en tema de perfet, que porten el complement agent en cas
datiu, sense preposició. Destaquem també el genitiu de matèria xesto„ kaã leuko„ làqou.
33. A la primavera, quan esclataven les flors, els ocells refilaven i els animals corrien pels prats, els
dos joves eren molt feliços, ja que imitaven el món de la natura i passaven moltes estones junts.
A l’hivern, en canvi, Dafnis i Cloe es veien obligats a recloure’s a casa, sense poder veure’s ni
pasturar els ramats. Aquesta separació els entristia.
34. El poeta és un ésser inspirat per la divinitat

erquè tots els bons poetes èpics diuen tots aquests bells poemes no per efecte d’un art, sinó
P
estant inspirats i posseïts, i els bons poetes lírics ho fan de la mateixa manera.
35. ◊ntej: nom. plural masc. del participi de present del verb eámà.
katec’menoi: nom. plural masc. del participi de present passiu del verb katûcw.
lûgousi: 3a pers. plural del present d’indicatiu actiu del verb lûgw.
l subjecte del verb lûgousi és pßntej oâ tÒn ùpÒn poihtaã oÜ ¶gaqoã. Hi concorden
E
dos participis: ◊ntej kaã katec’menoi. El complement directe és pßnta ta„ta t™ kal™
poiømata.
36. ” poihtøj ùstin cr≈ma ko„fon ” no„j o‹k ùn– ùn a‹t¸

” poiht¬j gûnhtai †nqeoj
oÜ poihtaã oÜ ¶gaqoà ùisin o‹k ùk tûcnhj
oÜ poihtaã †nqeoi lûgousi t™ kal™ poiømata
37. «Els poetes ens diuen que: porten per a nosaltres els cants de les fonts mel·líflues de les Muses,
tal com ho fan les abelles.» La frase té relació amb el text ja que diu que el poeta beu el seu cant
de la font mel·líflua de les Muses i, per tant, rep la inspiració divina.
38. «El fill d’un pagès coïa cargols i, sentint-los escruixir, va dir: “Animals infeliços, cremant-se les vos-
tres cases, vosaltres canteu”». La faula demostra que tot el que es fa a deshora és censurable.
39. Ìpta: 3a sing. de l’imperfet d’indicatiu actiu del verb ‘ptßw, Ìpta-e > Ìpta.
dhloé: 3a sing. del present d’indicatiu actiu del verb dhl’w, dhl’-ei > dhloé.
40. Genitiu plural participi de present veu activa: triz’ntwn. Conjunció completiva: ÷ti.
Imperfet indicatiu tercera persona singular, verb atemàtic: †fh. Genitiu plural pronom personal de
segona persona: ¤mÒn.
articipi d’aorist actiu, nominatiu singular masculí: ¶ko›saj. Nominatiu singular masculí, adjetiu
P
superlatiu: kßkistoj.
41. Coclear: dipositat en espiral com la closca d’un caragol. Cocleària: herba medicinal que té les
fulles en forma de caragol. Cocleariforme: que té forma de caragol.
42. La faula demostra que és bo fer totes les coses en el moment oportú.
43. En general, en l’època clàssica, la casa grega era petita, llevat de les cases d’alts dignataris polítics
o de rics comerciants.
Parts d’una casa grega:
– Passadís que arribava al pati interior (a‹lø), envoltat d’un porxo de columnes.
– Habitacions de la casa que envoltaven el pati interior.
– Sala gran (pastßj).
– Cambra dels homes (¶ndrÒn).
– Cambra de les dones (gunaikÒn).
44. Imaginem-nos l’àpat del sopar (deépnon), que solia ser el més abundant:
– Pa de blat (©rtoj) o de civada (mßza) per acompanyar els llegums o les viandes.
– Olives (ùlaàai) i formatge (tur’j) com a entrant, seguit d’un puré de llenties (lûkiqoj)
amb carn de porc (krûaj su’j) o de cabrit (krûaj aÄg’j). Algun d’aquests plats es podria
substituir per salaó de peix (tßricoj).
– Com a postre (trßghma) prendríem unes figues seques (s„ka) o un pastís de mel (me-
lit’essa).
– Per beure, vi (oênoj) barrejat amb aigua.
45. L’estela del nen amb el seu cavallet mostra un citÎn curt fins al genoll, adequat a la seva edat,
subjectat per un zÎnh (cinturó).
e les figuretes femenines de Tanagra, la de l’esquerra porta un citÎn fins als peus. Pel caient
D
que mostren els plecs de l’estatueta, devia estar fet de lli. El pentinat ofereix el front descobert; un
mantell caigut de les espatlles reposa damunt les cames. L’estatueta de la dreta, en canvi, portaria
sobre el quitó una capa (Ümßtion). Observem que la longitud de la capa és més curta i que la
roba envolta el braç esquerre; el pentinat és més sofisticat, atès que porta els cabells recollits.
L’estàtua del filòsof porta la capa sense el quitó a sota, amb el braç dret al descobert, costum
freqüent entre els filòsofs, sacerdots i polítics.
46. Recomanem la lectura dels passatges següents de l’Odissea: l’estada d’Ulisses al país dels feacis,
cant VIII, o bé la visita de Telèmac al casal de Nèstor a Pilos, i de Menelau i Helena a Esparta,
cant III-IV. Aquests passatges tenen en comú el sagrat deure de l’hospitalitat, provinent de Ze‡j
xûnioj, protector de l’hospitalitat; que fa que s’ofereixin als forasters banys i fregues d’oli, així
com els millors menjars de què es disposi (plates de carns i vi servit amb àuries copes); després
d’haver degustat l’àpat, se’ls pregunta qui són i d’on venen. Quan tornen a emprendre el viatge,
els amos del casal els obsequien amb bells presents (Menelau ofereix a Telèmac un crater forjat
de plata, obra d’Hefest); també se’ls proporciona els elements necessaris per al viatge (els feacis
equipen una nau, en el cas d’Ulisses).
Esparta, cant III-IV. Aquests passatges tenen en comú el sagrat deure de l’hospitalitat, provinent
de Ze‡j xûnioj, protector de l’hospitalitat; que fa que s’ofereixin als forasters banys i fregues
d’oli, així com els millors menjars de què es disposi (plates de carns i vi servit amb àuries
copes); després d’haver degustat l’àpat, se’ls pregunta qui són i d’on vénen. Quan tornen a
emprendre el viatge, els amos del casal els obsequien amb bells presents (Menelau ofereix
a Telèmac una cratera forjada de plata, obra d’Hefest); també se’ls proporciona els elements
necessaris per al viatge (els feacis equipen una nau, en el cas d’Ulisses).
1. grßfomai graf’meqa
1. grßfomai graf’meqa
ùdiÎketo ùdiÎkonto / ùdiwk’mhn
ùdiÎketo ùdiÎkonto / ùdiwk’mhn
bßllei bßllesqe
bßllei bßllesqe
basile›esqai keleu’menoi
basile›esqai keleu’menoi
2. a) ùpaide›eto / ùtrûfeto
2. a) ùpaide›eto / ùtrûfeto
Hefest
Hefest era
era instruït
instruït ii criat
criat per
per les
les nimfes
nimfes Tetis
Tetis ii Eurínome.
Eurínome.
b) qaumßzetai
b) qaumßzetai
D’entre
D’entre tots
tots els
els filòsofs,
filòsofs, Plató
Plató era
era especialment
especialment admirat
admirat per
per Ciceró.
Ciceró.
3.
3. a) OÜ ©nqrwpoi ¤pÿ to„ Diÿj filo„ntai.
Subj. C. Agent V. Pas.
<O Ze‡j fileé to‡j ¶nqrÎpouj

Subj. V. Act. CD
b) Dr„j kaã kßlamoj ùklànonto t¸ ¶nûmJ.

Subj. V. Pas. C. Agent
<O ©nemoj †kline tÿn dr„n kaã tÿn kßlamon.

Subj. V. Act. CD
4. to„ton tÿn †lafon afith Ω phgø

ùkeànouj to‡j l’gouj ùkeéna t™ pedàa
t–de t– kefal– toésde toéj ùcqroéj
5. a) Ωmeéj Nosaltres navegàvem en una sola nau.

b) sû, ¤m≠j A causa de tu/vosaltres (per culpa teva/vostra) jo sóc infeliç.
g) ùmoà Porta’m aquesta cistella.
6. a) tà, tàna

Què o quines coses ens dones a canvi d’aquestes gallines?
b) tà
Què és per a vosaltres la felicitat?
g) tànej
Quants fills tens i com es diuen?
7. a) Un os es va aparèixer de sobte a dos homes que feien el mateix camí.

oå: nominatiu plural masculí que fa de subjecte de l’oració relativa i concorda en gènere i
nombre amb el seu antecedent duoén ¶nqrÎpoij.
b) La tonyina, que era perseguida per un dofí, fugia amb molt de brogit.
Ÿj: nominatiu singular masculí que fa de subjecte de l’oració relativa i concorda en gènere,
nombre i cas amb el seu antecedent ” q›nnoj.
7. a) Un ós es va aparèixer de sobte a dos homes que feien el mateix camí.
oå: nominatiu plural masculí que fa de subjecte de l’oració relativa i concorda en gènere
i nombre amb el seu antecedent duoén ¶nqrÎpoij.
b) La tonyina, que era perseguida per un dofí, fugia amb molt de brogit.
Ÿj: nominatiu singular masculí que fa de subjecte de l’oració relativa i concorda en gènere,
nombre i cas amb el seu antecedent ” q›nnoj.
Prova d’autoavaluació
Prova d’autoavaluació 2 2
1.
1. CCassandra
assandra dient
dient que
que una
una força
forçaarmada
armadahihihavia
haviadins
dinsd’ell
d’ell(el
(elcavall)
cavall)i iconfirmant-ho
confirmant-hoa amés méselelsa-
cerdot Laocoont.
sacerdot Laocoont. Uns vanvan
Uns pensar que
pensar l’havien
que dede
l’havien cremar,
cremar,i altres, que
i altres, que l’havien dede
l’havien llançar dede
llançar dalt
adalt
baixa de
baixl’abisme.
de l’abisme.
2.
2. Kassßndraj d° lego›shj †noplon ùn a‹t¸ d›namin eênai, kaã
Gen. Subj. Part. Ac. Subj. CC Ac. Subj. Inf. CD Conj.
gen. abs. del qual en depèn una or. d’ inf.
prosûti Laok’wntoj to„ mßntewj, toéj m°n úd’kei katakaàein, toéj d°

Adv. Gen. Subj. (part.) Dat. CI V. Imperf. Inf. Dat. CI
kat™ barßqrwn ¶fiûnai.

CC Inf. Subj.
3. a) ùlàpomhn, aorist indicatiu veu mitjana del verb leàpw.

3. a) ùlip’mhn, aorist indicatiu veu mitjana del verb leàpw.
b) ùpaide›esqe, imperfet d’indicatiu veu mitjana del verb paide›w.
b) ùpaide›esqe, imperfet d’indicatiu veu mitjana del verb paide›w.
4. a) Datiu singular masculí pronom: a‹t¸.
4. a)
b) Datiu
Imperfetsingular masculí
d’indicatiu pronom:
tercera a‹t¸.
persona singular: ùd’kei.
b) Imperfet d’indicatiu tercera persona singular:
g) Genitiu singular femení participi present: lego›shj. ùd’kei.
g) d) Genitiu
Acusatiusingular
singularfemení
femeníparticipi
tercera present: lego›shj.
declinació: d›namin.
d) e) Acusatiu singularverb
Infinitiu present femení terceraeênai,
atemàtic: declinació: d›namin.
¶fiûnai.
e) Genitiu present
z) Infinitiu plural neutre segona declinació:
verb atemàtic: barßqrwn.
eênai, ¶fiûnai.
z) Genitiuautomòbil,
5. autògraf, plural neutre segona declinació:
autonomia, barßqrwn.
autoinducció, autòcton, autoinfecció, automatisme, autogover-
nar, autògen, autòcrata, autoprojecte, autolatria.
5. autògraf, automòbil, autonomia, autoinducció, autòcton, autoinfecció, automatisme, autogover-
nar, autògen, autòcrata, autoprojecte, autolatria.

Batx Grec Solucionari

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Batx Grec Solucionari

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

GUIA DIDÀCTICA

26. 1. Palaiàpolis; 2. Neàpolis; 3. Ciutat romana; 4. Poblat ibèric; 5. Port

©ggeloj angelus ángel àngel ange angel Engel

ceir’j – áatreàa quiriatria

mikr’j – fÎnoj micròfon

‘rniq’j – l’goj ornitòleg

pol›j – glÒtta poliglota

oêkoj – logik’j ecològic

÷moioj – paqeàa homeopatia

palai’j – làqikoj paleolític

qûrmh – dunamik’j termodinàmic

fwt’j – s›nqesij fotosíntesi

2. Present d’indicatiu del verb †cw:

3. ” qßnatoj → oÜ bàoi

4. a) E‹l’gioj ùsti ©ggeloj Eulogi és un missatger.

6. a) ùn tJ oäkJ mûneij; o‹k ùn t¸ oäkJ mûnw.

©nqrwpoj ©nqrwpe ©nqrwpon ¶nqrÎpou ¶nqrÎpJ

ª’da ª’da ª’da ª’dwn ª’doij

12. a) t™ kal™ dÒra

13. a) S‡ dàdwj tÿ dÒron toéj qeoéj.

14. a) Els habitants de Delfos construeixen el temple del déu Apol·lo.

16. tÿ biblàon (llibre): biblioteconomia, bibliografia, bibliomania, bibliòfil, bíblia…

17. Mot grec Etimologia

11. a) En la democràcia, el ciutadà participa sempre en els assumptes polítics.

17. Etapa micènica (1600 aC):

6. a) ùlûfaj / ùlûfantaj

7. • somàtic. Relatiu o pertanyent al cos (sÒma ‘cos’).

8. a) al voltant de la ciutat

10. 1. Cal fer tot el que el déu mana.

3. Amb aquest exercici l’alumnat comprovarà si ha assimilat l’alfabet.

5. Hel·lènica / Àtica / Atenes / Làurion / Súnion / Pàtrocle / Cíclades / Egeu

3. eámà, eê, ùstà(n), ùsmûn, ùstû, eásà(n).

4. «n, «sqa, «n, «men, «te, «san.

5. a) tÿn ¶gr’n

La pau i la tranquil·litat de l’ànima portaven la felicitat per als homes.

7. Oh, ciutadans, sou homes lliures, certament no sou esclaus.

8. cacofonia: kak’j ‘dolent’

tÿ pr’swpon k’rhj, ptûrugaj d° ◊rniqoj, fwn¬n d° ¶nqrÎpou.

Aänigma úkßstJ tÒn politÒn “den. Oádàpouj, polemist¬j

¶gaq’j, dial›ei tÿ aänigma kaã t¬n Sfàgga ¶pokteànei.

15. L’activitat completa del llibre és la següent:

9. Horitzontal: ARHS, DIONUSOS

10. L’exposició oral ha d’incloure les idees següents:

11. L’exposició oral ha d’incloure les idees següents:

2. basile›w basile›ein basile›sw ùbasàleuon

68 Grec 1 BATXILLERAT Grec 1 BATXILLERAT 67

7. a) element comú: p’lij, ewj ‘ciutat’

8. a) leàpontej g) badàzousai

9. a) No és pobre el qui té poc, sinó el qui desitja moltes coses.

10. Sobre Escil·la

Unitat 7 Atena i Ares Solucionari

10. treéj kaã tûttarej kaã üx eási treéj kaã dûka.

13. Els dotze

14. Definició Mot compost Numeral grec

16. a) makr’j, ß, ’n, gran

1. a) Comparatiu: leuk’teroj, a, on; Superlatiu: leuk’tatoj, h, on

2. a) Més negre que el carbó.

3. a) ƒ oákàa. El xiprer era més alt que la casa.

4. a) Ωmeéj †comen meàzona oákàan.

5. a) OÜ Lakedaim’nioi gumnastikÎteroi ƒ oÜ A

7. 1a sing. 1a pl.

8. a) qerape›w d) fute›w h) qn skw

9. 1a sing. 1a pl.

13. • Aristarc: el millor cabdill (©rcw ‘manar’)