3.

Grècia
3.1 LA GRÈCIA ARCAICA
• Assimilació i transformació del patrimoni cultural de les civilitzacions antigues
• Egipte i Babilònia com a font d’imitació: origen oriental de la cultura grega
• Simplificació i flexibilització del coneixement rebut
• Reconeixement dels seus orígens
Korai: antecedents egipcis de la cultura grega
3.1 Etapa arcaica: IX-VI aC
Cosmològica

A. El món d’Homer i Hesíode: una època heroica i primitiva

B. Els primers filòsofs: els presocràtics
Ulisses i les sirenes; mosaic de Tunísia (s. II dC)
Cfr. Harold Newman, Jon O.
Newman, A genealogical chart
of Greek mythology :
comprising 3,673 named
figures of Greek mythology,
all related to each other
within a single family of 20
generations. Chapel Hill:
University of North Carolina
Press, 2003.

Del Caos van néixer

Gea (la Terra), que conté el
Tàrtar (l’Inframón),
Eros (l’Amor), Érebo (la
Foscor) i Nix (la Nit).
De les seves unions, neixen la
resta d’elements de l’univers,
com Éter (Aire).
Gea és la mare de gairebé tots
els éssers: Urà (el Cel), les
Muntanyes, el Pontos (l’Oceà),
Tea (el creure en els déus),
Temis (la llei) o Mnemósine (la
Memòria).
Cronos odia el seu pare, Urà, i
li talla els genitals, de la sang
dels quals neixen altres éssers,
com els Gegants i les Mèlies.
 Mosaic ‘Casa dels Dofins’ a Delos

Vincle del dofí amb poesia, música i mar; Posidó, Apol·lo i Dionís;
Uneix els viatges marítims, els déus dels mars i les festes
 ESCOLES FILÒSOFS ARKHÉ
Tales de Milet Aigua

Milesis Anaximandre Apèiron

(Asia Menor) Anaxímenes Aire

Heràclit d’Efes Foc
Monistes
Eleàtics Parmènides
L’ésser
(Magna Grècia) Zenó
Pitagòrics Pitàgores Els nombres
(Magna Grècia)
Empèdocles Els quatre elements
Anaxàgores Les homomensura
Pluralistes Demòcrit Els àtoms
Leucip
TAULA PITAGÒRICA DELS OPOSATS

Il·limitat Limitat
Imparell Parell
Unitat Pluralitat
Dret Esquerre
Mascle Femella
En repòs En moviment
Recte Corb
Llum Foscor
Bo Dolent
Quadrat Rectangle
La cosmologia del pitagòric Filolau:
- Abandona la hipòtesis geocèntrica
- Proposa l'esfericitat dels cossos celestes
Pythagoras, Augustus Knapp, 1926
Desenvolupament de la intel·lectualitat
• Medicina racional – Hipòcrates
• Filosofia – Milesis, eleàtics, etc.
• Matemàtiques – Pitàgores
• Geografia
• Historiografia - Heròdot
La física numèrica dels pitagòrics

El Dorífor de Policlet

Milet: l’urbanisme d’Hipodam de Milet

Parmènides d’Elea
• Augment del grau d’abstracció de la filosofia
• Estudi de la naturalesa de l’existència: l'ésser (ontologia)
• Negació de la realitat sensible: no hi ha canviï ni multiplicitat (són il·lusoris)
• L’ésser és únic i invariable: plenitud absoluta de l’ésser
• Influència a Sòcrates: la contradicció
• Paradoxes de Zenó: el moviment és il·lusori (Aquil·les i la tortuga)
Els pluralistes
• Empèdocles
• Elements que constitueixen conjuntament l’univers: terra, aigua, foc i aire
• Dues forces en conflicte que els uneixen i separen: Amor i Discòrdia

• Anaxàgores
• El món està format per elements materials primaris infinits i indestructibles (llavors)
• No es multipliquen ni moren, es mesclen i separen
• L’univers material està governat per un principi: l'Intel·lecte o Nous

• Leucip i Demòcrit
• El món està format per àtoms: cossos materials diminuts, indivisibles i indestructibles
• Es mouen en el buit i sense principi rector
• Moviment mecànic i aleatori dels àtoms - determinisme