F.

1 PARTENÓ

FITXA TÈCNICA
Edifici: Partenó.
Autors: Ictinos (actiu a la segona meitat del s.V a.C.) i Cal·lícrates (actiu al s.V a.C.).
Cronologia: entre el 447 i el 438 a.C.
Tipologia: temple dòric octàstil i perípter monòpter.
Materials: marbre de la pedrera del Pentèlic i fusta.
Estil: clàssic grec.
Localització: Acròpoli d’Atenes.

El temple s'erigeix sobre una base de tres graons (estereòbat) que culmina sobre
l’últim esglaó (estilòbat). Consta de vuit columnes dòriques a cada façana frontal i
disset a les laterals. El fust es format per tambors superposats. El frontó està
decorat amb escultures. L’accés a la naos es feia a través del pòrtic oriental hexàstil
(6 columnes) anomenat pronaos. El temple també té quatre columnes jòniques altes
a l’opistòdom.
F.2 ERECTÈON

FITXA TÈCNICA
Edifici: Erectèon
Autor: Mnèsicles (segle V a.C.)
Cronologia: 421-405 aC
Tipologia: temple
Material: marbre de Pentèlic
Estil: grec clàssic
Localització: Acròpoli d’Atenes

L’edifici presenta quatre façanes diferents amb pòrtics de columnes i amb l’entrada
principal orientada cap a l’est. Al pòrtic est hi ha sis esveltes columnes d’ordre jònic,
igual que les quatre columnes adossades del pòrtic oest i sis que aguanten el pòrtic
nord. En canvi, al petit pòrtic sud, el fust de sis columnes es substituït per cariàtides.
És un temple dedicat a Posidó i Erecteu.
Està situat on “Posidó va fer brollar una font d’aigua salada”, al nord del Partenó.

F.3 ATENEA NIKÉ

FITXA TÈCNICA
Títol: Atenea Niké
Autor: Cal·lícrates (segle V aC)
Cronologia: 421 aC (projectat 449 aC)
Tipologia: temple
Materials: marbre de la pedrera del Pentèlic
Estil: grec clàssic
Localització: Acròpoli d’Atenes

Estil jònic. Ésun temple amfipròstil i tetràstil. S’aixeca sobre l’estilòbat i l’estereòbat.
La petita cel·la interior presenta dues pilastres in antis. El capitell està decorat amb
volutes i la coberta, avui en dia perduda, era de dos aiguavessos.
La funció d’aquest temple era commemorar el tractat de pau amb els perses.
La decoració dels fris va incorporar escenes de les guerres mèdiques entre grecs i
perses de la guerra del Peloponès.

F.4 TEATRE D’EPIDAURE

FITXA TÈCNICA
Edifici: teatre d’Epidaure
Autor: Policlet el jove
Cronologia: 350 aC
Tipologia: teatre
Material: pedra
Estil: grec clàssic
Localització: Epidaure, al peloponès

Consta de tres parts: l’orquestra, la càvea i les construccions escèniques (prosceni i

escena). L’orquestra té un altar de pedra i sorra. La diazoma separa la càvea en
dues seccions. Dos tipus de seients: els del poble que consisteixen en grades llises
de pedra, i el de les personalitats polítiques, reforçats amb respatller i braços.
L’acústica de l’espai era tan precisa que es pot sentir els actors sense cap problema
des de qualsevol lloc de la càvea.
F.5 ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM

FITXA TÈCNICA
Títol: Altar de Zeus
Autor: desconegut
Cronologia: 180-160 aC
Tipologia: altar
Material: marbre
Estil: grec hel·lenístic
Localització: Pergamonmuseum (Berlín)

Altar dedicat a Zeus. Decorat amb dos frisos: un d’interior sota el pòrtic, dedicat a
Tèlef, fill d’Hèracles i un altre d’exterior gairebé de 200m i que presenta la
gigantomàquia. Zeus i Atenea són els que adquireixen un paper més rellevant en el
fris.
F.6 KOÚROS I KÓRE

FITXA TÈCNICA
Títol: Koúros d’Anavyssos i Kóre del
pèplum.
Autor: desconegut
Cronologia: 510 aC /500 aC
Materials: marbre / marbre. Policromat
de Paros.
Mides: Koúros 1,95m alt i Kóre 1,2o m
alt.
Estil: grec arcaic
Tema: votiu o escultura funerària
Localització: Museu Arqueològic
Nacional (Atenes) / Museu de l’Acròpoli
(Atenes).

Característiques que presenten: simetria, frontalitat i ús de la geometria. Pel que fa a

la simetria. s'observa en les figures la possibilitat d’establir un eix central que
divideix l’estàtua en dues meitats iguals, a excepció del braç en el cas de la Kóre, i
de la cama avançada en el cas del Koúros. Posició frontal del cos i del rostre.
F.7 GUERRERS DE RIACE

FITXA TÈCNICA
Títol: Guerres de Riace
Autor: desconegut
Cronologia: 460-430 aC
Tipologia: escultura exempta
Material: bronze de la tècnica de la cera perduda
Mides: 2,05 m alt
Estil: grec clàssic
Tema: guerrers
Localització: Museo Nacionale di reggio di Calabria (Itàlia).

Les figures representen dos homes nus en tensió i en posició frontal i consten de
petits detalls realistes fent amb altres tipus de materials. El contrapposto trenca la
rigidesa arcaica. S’aconsegueix una lleu elevació d’un dels malucs i la flexió de la
cama contrària. Es diu que aquests dos guerres van participar a la guerra de Troia.
Presenten un alt grau de coneixement de l’anatomia humana i un gran realisme amb
els músculs, tendons i venes.

F.8 DISCÒBOL DE MIRÓ

FITXA TÈCNICA
Títol: Discòbol de Miró
Autor: Miró (480-440 aC)
Cronologia: 460 aC
Tipologia: tipologia exempta
Materials: original de bronze; còpia
romana de marbre
Mides: 1,55 m alt
Estil: grec clàssic
Tema: ideal anatòmic atlètic
Localització: Museo Nazionale Romano
(Roma)

Presenta una postura complexa.El seu cos descriu una S que es combina amb l’arc
que descriuen els seus braços. El braç fa contrapès amb la cama. Bon treball
anatòmic de l’escultor malgrat que la expressivitat no es reflecteix al cap. Hi trobem
hieratisme del rostre i geometrització dels cabells. La figura representa un jove atleta
al moment exacte abans de tirar el disc.
F.9 DORÍFOR DE POLICLET

FITXA TÈCNICA
Títol: Dorífor
Autor: Policlet (s.V aC)
Cronologia: 430 aC
Tipologia: escultura exempta
Materials: obra original en bronze; copia romana en marbre
Mides: 2.12 m alt
Estil: grec clàssic
Tema: esportiu
Localització: Museo Archeologico NAzionale (Nàpols)

La figura consta d’un artista dempeus, totalment nu, que amb la mà esquerra sosté
una llança (actualment perduda). la composició de l’escultura ha estat executada
mitjançant un càlcul precís de proporcions, dimensions i línies, que segons l’escultor
era el cànon anatòmic perfecte. Hi ha una mezcla entre dinamisme i estatisme.
L’escultura fa referència a un atleta instants abans de participar en la seva prova de
llançament. El cos presenta més treball en el tors, en el que es manifesten les línies
principals de la musculatura. al cap s’hi aprecia una major voluntat naturalista.
F.10 HERMES AMB DIONÍS INFANT

FITXA TÈCNICA:
Títol: Hermes amb Dionís infant
Autor: Praxíteles (s IV aC)
Cronologia: 350-330 aC
Tipologia: escultura exempta
Material: marbre
Mides 2,13 m alt
Estil: grec postclàssic
Tema: mitològic
Localització Museu Arqueològic
(Olímpia)

Hermes apareix d’empeus, recolçants-se amb el braç esquerre en una roca coberta
amb una túnica, mentre sosté al petit Dionís. La corba praxiteliana dinamitza la
composició. L’autor eleva un dels malucs de la figura i flexiona la cama contrària,
corbant-ne tot el tors i fent que una de les espatlles estigui més alta que l’altra. A la
túnica s’hi pot veure la tècnica dels draps molls.
La figura mostra els dos Déus de l’olimp: Hermes, déu del comerç i Dionís, déu del
vi.
F.11 VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA

FITXA TÈCNICA
Títol: Victòria de Samotràcia
Autor: atribuïda a Pitòcrit de Rodes
Cronologia: 190 aC
Material: marbre de Paros
Mides 2,45 m alt
Estil: grec hel·lenístic
Tema: mitològic/commemoratiu
Localització: Musée du Louvre (París)

Aquesta escultura es va fer amb motiu d’una victòria naval sobre les tropes del rei
persa Antíoc III de Síria.
Consta d’una figura femenina alada i dempeus. Vesteix una túnica de lli fina i
transparent lligada sota el pit amb un cordó. Les ales i la cama dreta avançada
formen un contrapès compositiu. S’utilitza la tècnica dels draps molls amb la finalitat
de donar una sensació de moviment amb efectes d’anar contra el vent i també fa
més visible l’anatomia del cos. Personificació de Victòria (Niké en grec). Caràcter
commemoratiu.
F.12 LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

FITXA TÈCNICA
Títol: Laocoont i els seus fills
Autor: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes
Cronologia: s III-II aC
Tipologia: escultura exempta
Material: original de bronze; copia romana de marbre
Mides: 2,42 m alt
Estil: hel·lenístic grec
Tema: mitològic
Localització: Musei Vaticani

Aquesta figura representa un pare i els seus fills i sembla que aquests presenten
esdeveniments de l’Odissea d’Homer. La figura mostra la lluita per alliberar-se de
l’atac de dues serps. Unes de les grans característiques de l’obra són el dinamisme i
l’expressivitat. Musculatura dels personatges molt treballada, expressen la perfecció
anatòmica. Captament del patiment dels personatges reflectit en els rostres. És un
mite de la guerra de Troia. Diu la llegenda que dues serps enormes van sortir del
mar i el van matar a ell i els seus dos fills.